PK
i| ] _rels/PK
i| ] _rels/.rels
PK
i| ] docProps/PK
i| ]xI`% % docProps/core.xml
El cas — fronteres traçades amb regle
Ideorum
html-to-docx
html-to-docx
1
2026-08-12T15:35:19.239Z
2026-08-12T15:35:19.239Z
PK
i| ] word/PK
i| ] word/media/PK
i| ] *h h * word/media/image-b8mR_qzNAQvtrt064VKkK.pngPNG
IHDR ^ C pHYs tEXtXML:com.adobe.xmp
li eXIfII* V ^ ( i f H H 0210 0100 ^ C -i IDATxy|Tg&{XC/sa7pͨZkjjmmT
Tmժ,
Ytf%쐅$3#Ǘ%s%Vr$$y99" &KL]DH_ Gu"]"5?C -E 8zw;z:bP6+՚9"rȒXoMnXw-C6PE5c>ڠ Ɋ.TeZ.?È /NwHlZ
wy5C [gM?f?4o}/Vt! ^ks ]N8x Q3ҔYg}t` Ǝ
/n!ogҀ[{X[uߘ)?8X{ҳZ`߿rI )KG_G<= hĚm8bgiDj-A,PVf; )K^#U_`%}nfYl9|i_x $3
z:^(j.XO->doZ揼_9
H6^ i[cv5?ԫ:lqmPo}'m+ b; PxjѿzQ9]p ̯ d:ٛX{xAs W V=|y?GLhh
?VbPeUU+Q^# ,- $[.x]v: -m 4KT5=^0z2w6hs` X:j_^{gbv@CY
5?m;+; Ѱu ռ!e:>u0 Xkߐ/ьxפC>X
_ ( ozmJ;d5WHjYS 4ɈFtκb
'; wN @"`aj~P;>yDzAkcdãuz̈/"PjWr2gYHCW.5
ȉ4ƭCG5}̧wWW @jfW<=&Ehc||{
e66~?Iv=6(G :>qgtn+h i-+=gG/ ef\ ѴkyWtɩ h\""6 d>X\YSe\k
7?{9gtnDMib;n*PoF< ѴkNc?}qvf$ۨ
/_Z 8Qq3wyc~chm*>62 lsS.iavTgyp;~2}_dT ۸fox.{YۧG#M;Vϼ;
7/[P' `6uNgcF!ՈfޞC %mw)s V>M-swZ` kv>9[z $6Qx8%z^5X]m]לeke w^Υi{_: ݲ5 HD)_xU<_q0?|"p^[+ ,o??̎1g＜3vg,ٺn= MJ^w^2ꢋ?f$[4"2ˆ͗nS7]BfJ^Ιg WG @"Ik]ߘ/%
BeA諊@(Ϝ )Uxpn,sYVߠWNmQwM(-
f?)J,T "ңC7^PQ Luo紎%`g%W[sPa?g⪌hDs;zgQ^"5C-"y1L!x A)qg.õ=Jt:ǂUusyKyew0q_싵Α&Ѵn],_;OZfW %c"ty];ެڕݻ|g 9 9DrF櫶۩g^mݺe|3#w=LswڝZvWlv%S""W8K~qc_} Hp15H# # Wʹ'=Gsw4Zr
n), "E_47 Pүx= Guپ ݬgN=h6rEUXWw#ctxWm72 CRxT{Ffܥu|C%|_o1% Îʭ߭YpƐ=n1ٕ4ա]{m)wWo0U J8qwٯdRb+Cad?"kd $/&HXؽ[~R\v{W3mgw>TsfϚ]"5ͫV9μJ]N
|ݍ |IڎE xʋFe|N]G7sj y M+'23. 9-tWߺ}jw;N{~d|/C;F>\ֱ]k/6zs$]H_?& @ $eu7GnpP59i KIvuQX/m
2olW)>zZճ~T3bxКYelF4n+uT J71mO R,mcflWz亳o ܖn[~f_[><+oM ?\[]ic]vzrVN ! @_IYxpHmZ$4M\KjvFjHzuk^W}| 6&^,USWƺs
>%CiZx IWx첏E؆KxQy,s:OR5JTF~/ }IDD7TUe侧elf4wP+ID'" qtWj]>XS5]H>fnLkT>{ Cjx7 49zr},_ qѦLS >Y;B˸ڴUhv2W3d }cŋ^}yu@SϤߪIC} {;~` 4GDv2b "r.{OڳȈF4YL 7:̊nZƥIoy}D#>Z z"3# +
.uCdUzr/u{1z;ew7#ު.ҺPa<""jgh $*~6qZƅ%8p5yڳn s獧nu{=-)VA}/;*?tbO "2kK# ,
Z:iMp[-s =2.7ܠoKC!%u ,= F|-;{OX =M;uB |7w=rGra#n9㔫:5]3feXUG4S
gf\HCW]};mEsT:L+-*u I$iVFY4-cw~e[b@F֡?}]=s |a ',DDkJ|7ٕ[8fn ez&
tXdžCYoE;+wg/26,9%_ΚVr C5Sf2:@"TD>d Ll5ZZGtfحBfOfm7:,X'X9O 49]Z[
/M H ]^jʵ^^{nZ>W; +5~b1- u=Ti^:C 4" @oITxi˵AN%5F;S˸:oBö Or{ݵ WRz,\I+cmmh$ψ\ %S鞪HRg 55Χ̣5w:o:RU QZ]xEYF$ -
K,5zI˸ 93- v$S6u*Vv `j"^iш7nک]bZ| |v``-/uܮsZ""`IkuЮ$"]+"{О@Hht<$""R-"wa[Tv H4=0#"{ʼ>]wW RO^QkqQDm[D,ܞoz _W/Z=}S;4NF4D۩N-TS0p~lv%]u(DT9ZDN4[EDd CkO!h cSͮde Qա !"HSpUY+"EdUJDV7 `i:V P$"ݤ=. MEXHD C=L&
ξ"b䃭e^. NUDƨvePICg ?e-fW2Tm][*Y^
|1~pY`]IS ڕͯy"-MbE䀈쓦2{?e^_E쟂1*Mäw^Gi:JüRou$
ֳZwӲ*Qq]0s_5
ZQ yV ~ MotQU㹿p ISae^e*6bU ʅ.R>CXu(""Q|PXk|&jW.S DP^c#"Nqv. C Ђ2c$]ա9|hV 4 VD>
C2gZr;WHC\ݪeͮdby\""_Q:!.k-T
*x\ng"|z -,b>r;Otxvy}~9\r; DZեe3Z;CC]kTvL
1ͮ_Xmé.c9gִ*MUvr; +$~ [Edr;?CϞ^wRZJ,T VZ .ʼ㝔 Nm+.Qա'u ncb>wARevvNV b,"{n C65!4h](il~uDV~e\V$leW3=W;Tkhc4Zml
ŞCyDWt f =k'ys.ٕܩ3zvWD~cyPLy;nQ
5sqagP*Wt ""LyלfmV9P @r?ͮ"ħ:RաTX dnbǪC))Uu({(p;2novvXe\ncU У[-ljbi~a)t>|^u(oNy ]1V\q{VȽ\o*p哋5ҕ.Emv]1s\*MCJbWu(؛۹jrrL.r; 4"OH$Un}ktK9w LjqeE#vo}>ꎳ|לBZjK5 ԿM\F^~&V/6X> ].,Kׇ:3fW9ǘJԙw:t*uP
=lvŐmDZj~^."ɼAu(O{|n{M?%19 6ҵ4 LDT"d+SgPfHbGj:μ9]I:DI G.x2$ܪ֟'^ s
ڷc,/vf߯e\z$̴htq
W]),,Osi
=smv%Q_,4;EIkg{O.DԙwMS z9v~>w"Fka
ա<(xw.'aU _μ仏mv%S&MMŞwS$UUh9F_K= ~+tڪzx.KKa&-uavQSŪ"Tg+Şdj.i C
=_șEgTxr'{bռeh;tR ŞDDv$t{a ܤ&yR oy"r1 :g=k+ŞwD8'y wfH+quCٷ_U/5| X:4Եfv>X%x?YzJW ʫ6녒IR^""2vL̚ 3A6eKŢۊWpZU[3jW+dg+ T$P)<{a]1lfW,ŞW%yѤxU"b(bn\isהv|| I)
%vLff4S8qof滽ikUO
VnY)2&-}^9w m""1{&wwJrѥ4աZvw"ڠ hkT
ա=㝇QZv_qs55ph>{mj!ֹ-֨.|M9UGC@l^CrHvg%w mͮeZHw-p;%%:^꤃l ? $ڻG❄Q_=W˸\=\SGt'go;X<[u>X]SR`UjkI^
kz>Z=rH.s~mZH
Қ 4&q/)͇v $ @G?-p;; #$]*;p6@kedD\'a5.:<]i`h) hX鲺u[ RPH; >\SŤYsNC)̅בmxƪe@^oKڹ\ѳ@c}|cו}] YY
?YR<{ߞqa{z
Ntn
CA蛊@踝Fmv%Wu(/»%bv%un(p; -N t0@u(gWBK㝈O^\ff ׯ( VnkV+o""^tYF" JK
Cz}/WB-j*Ee^"]yvLu(ag^:mv'b+UryB| 59V J i&vL)42qjY""О` uQJgա+~覇zY!"]@hN]:"2JDHծL(kڹ2w@ -\7ka튱Z;D$n>0"Aٯilcoel5z%
ήߖ"Jn ":j^vV7)q <]̻OR2o *|vCD4umS\n絳K`Y(":UAw^оc}@E AD6y}C]nom2?*p; +6 H"Rՠ?ߊ@gz] \n/DL3(*"%^߬?"> 5?r;ȥCTD~cv\#%mTɦ?..DD c*8zu+R\>>i4 9$;ծL0,"z}]W^&Rn+sbҪQ\n/M
Sfz{y}Ab3"r^ PV^6:?{z1kZɣPRy}ߖy}O.<:gDd) W|3b"V] T9Ah휤:ܟXT5*2oay|B̿~DۙW̹l!"2{aui=d{B?$9F;ĚI^X;Jඅ
TrC COqK,O+K~_"@
bNGgM+CI+Ȭi%?FvPsWG ?e/]G=YJƈ+?Z-S&?eͭ-T%sgM+-" g9H )3.nmu2̸ ZVbMg-DDmxVGj~ތ}Ϋռ~\_w -#dVv*̞^^y};fM+>E9Mw
|=kZ-PĈ+i% ۟UrykǸΫ8sgO/L +YJ3fU :6:̞^^VB8)AK眳<L]QWX3-iLN 5Ng5vy˟ܥib28Ĭc%2vk5?X t9KLW:kZ'W<;UT^߭;g@+v+qC("Z6^D.2*Ԗz}y}SxXE ʌLyWRr;,R!U|+"_z}+Ed쓦f Dxc>n=D
P뻧""?{C=Đ % ?a%~1N.S=lT̚VrEבfO/:u]EDnfٕt1 Cϖy}_2۰e\٥ݒV [Dr ;(4kZ Ş1"286cϭER怒?(?$6i{VISS3}\ [X9]i(2Iꭆ""(OшkǦO~hLJ&
W~[*dd?ubKK{ EDEoRͮXż'h^ߕ覷YJnfĊPcɧh0`VRWHҥ+X.Js9[lt@`w 2:W +z Cz}2cb E gִÛTBD)Rj*Rosޫ 1LKiӞkX zr{( 卹u2Ywhn_-"{P1cN9Q,|D,9
աf
C(VK龩R*{v,ZbpQr;[XyEь^=&E1A_RK +;?4xV!"[̈l^Ό@eM[ [۩DK> j{g b aszZZ4ޅ wbɣSro-i=o*}]e0 L =q07_bޯH z_ ٯ(BXM]+Vfi ;dI;c#":`B*txpFve{t/][.p(Cy-P{~]w,yDDϪ7+7!Fm ˹cזR "{ u[0 a{5} D Ō$^wƫKJ)Wx|~u ݚ2XbltM >/-߽3QY|n-?ɮ.7|C,] 㝗q汲bk_[(yR@(tw$dڕ5[U. &0$:ڜF_,|f'\T:uo|g ~2V^Xei]6:_^|o4u_m6{ኻN5qྪsb@Wkr
M,
JXbPMDZ3~\e)Όk 1Z$4a߸^1h>box'6'I |J=4;W,.#pm"Cz_?O XgM_m2tݲ#OF,۸'z-c
j}?fg+]aD/\y}Uye\;%uP^
+^z2|$3
D^\tG$ $.DDn}zrϩi7VH ;Gf=2[DdC ~V2VYRqwvkAk4 dgDY9
Yczw:o:4 T XDjEpy=]mwְA9~yS#7KLz86q8FGI7do&su+! RU9dzz9: gk 3fG[˟."
"{?β2D IDAT~-w+zbְA{Ӳ{o߰|*Abt1!Fv%ar9A
C'Y7kFs2f|'ju( @_y
s<˹viO1Wanm[W8Vb$nͮSb$jųI6Yڜ6\xn.ǫS7o}bMDnb
/|ů>[XsjcXJD̄X'3. K :`pX%v~gUrU2"2ŖP&J qj+iB$6]xV" )\"{3sj^kˇ|Xt"rȮt>[߱Z/$TrnY sg \x}| *4mp3E$~C9DŽ0M
آӪC[& ɭE},7?.=U,6Z8 wEH.ߔI5V+6g_Ҡ"8C9-x'pk n`\n+Nd+"rqJ"Ni3f.1Ì- $
L}?k⼕^+YYp'9,HY"_uSrS(sظC:];L8imn_Cֿ|zԆ~|iɸΘhQ}cBLqL7 ]nʄmgXAf^+\k\osnyҮ;>rҽ;?n6.Ѣf2"A64q%SImk˽Z~JLP$Q^N" rY*L`2Ìrn mLee9|<1]6]rez r[Z?4o"+3+n\sIok)sMGٴraٍp VC$OM$LISTƴ7-xI
5D#lqal tarFcj.In `([vN9|hC3G}wq,K+> }iSj x y3XU mˬ9o`lY?nY)lƕKά lny19z 0>S[4D5]j 0ϔM[>1S{60Px/o}/_vgUkmՎ=}y@f 2$0gmǮye/psN~wj\w҆{}ƌ_uӼ(
1^\ !T GF'l~\ ;
wg0.Qg8=Oc$ oYѴj8 Wݒ$wI'}%_<10yVϞZA;+P nFqy+>dx79G5_K"as3tj/aZg:<ږF?Iz"0Qx9d7_u2WgV >)#m{"r9nV1v;;;52c-ۖF#韝ԊgM,Ɇ1_h/I8&`T6FWIZ d7r8\6c_;xyC$|O´zDwD[һMneQGBu |mi=]1Ƕ ?h\ Ə=^ؗQ-i2kn>Я {fz/ M6}5ū%&` К1Ϲ 4~P걝7 bfc$|uM咎]}cim2W4 GMs~'ɵCq[siu X]0 {RҡN`(WGUla2=tT'@i_Z MߐW}p8Iaz5nZJ1P´ٴ}q)*SuwƾurM?:E4$UOddʋ{R´ t98ui ZWJ5^9ɦ\W M:qC(ʺ
_KAV<{Kb 6ߥ I}Wҋ^;cV'uQ)eq:CR["g/<^~
ݯ>t
9M ܪ\6ΕxtcMr{C6m2Kٴ:ǶM\.[ Ӻ 0VwK=lwg,Ciugz %C5 TVUՇRxU(UI,>ty
v=&^%1(|V2tŮs~-tx%0?nZkF?."Fi\vi!Ϧ1 `O(\kiZ"D_k*lys_J*oB1>3vZ{GaIo:tj{Gt9k}ܴ.sr\T{G.IA'vf=]1/۟i=mtY x9vz幝Kbkm^kmoJ:E{TFE7y beuٴ]NwZ^:x2XY\vWwg\mn3 I8>$MtV{2i}]҈Y
/Z>$|KU}hC尗/]OWl^uxY
CW.c;cMhvw"[2߲in9d{btA´ɦ 2dU8I WTΩ^ynے꤯OPyګdmx`p9 M?$]uȦqyc"rɸi}H7>sΚ=]Gi#r{n̦qAi]":sKqjp20J^%PP:lP2u:
r{Gwg_$]uq++CB´ݝ$,3vR.co*@OWXX҃^epP6mt.pc)'^wlR´ZnQxM@e]musYU ty<5
+V]uQQJH ue23ݝT~ǒ>?w]\ǽ2J#ٴXA 8Z.<>t=kzn(\`W$,tWwg,[RjjwgTI47g7}ٙ=i,Jwglھ@6ݝY^r.bk6mF`r_KS92O_~V ػ\=[5Oȵ ne ξ켸i 'a7t&+"nZGK<L6mp.c:
r{swgdI'wGu G5+U8x:z` :F+7c$M;#ٴ3֒No u_wgbRhM 0Ǽ/ z3v|6mIzy.c}ٗ}!> 0Y:
w^֊iMv~ٗ- o\Ee/ z0ieiLc$vqMٴ}Qܴq_,P(Ơ@I'{%Kz4(d"qHo
𥍑2II:iɦՓأk:mΆIֳ 鼚qAc$8Mұf %MWf3 rUW2K=] 4F§%}T~.G&lھ.nZWM%*gHM'$U:4#ٴi&Gi(
1}@w'% J N:ܑ0l´jƿ~Qҧ$)J&Z].cTҥ
#Hj4ρ)wHzTMlھܗ}2ص #OK;deJ9aZy#ơXݜ0"a?`4Fib
vH?i=Z U14}|I "icy
oRw_)>ZUҋ5}IzV-^ cM굽|TK2\|~.~h
9imppq sA(8 4nNIT8ht nZemTX|Sx<;Zٴ{&`TFHґᒎt1 '$%
M^Iw%LkOB!8Tq?h ߳_S%5 fG?2Y: Sm})aZ Ҩ Fw߫|ǰUhYR*nZv 螿z /FIP^yqG N1U^Gk |-M6C%SݰbՔ;u
w] 3U($
1N Feozpfx=DS0fngb`ׅ-ٴe2m \(kmq ud*3L=~n DWrZ7?'}WU RU} km +>̯[^,I높g/ L^csUkm~o
OϫkcC~MIT(6L Vh oR1Z[t9`
C#T9 (ƨzߪ]u"aI$=#)I{r UV.U\Xk @9p4qP2y'x
ѢP ٸe 8Qx͛*CTT/:M 8dêCVT/zyM ٸ. 8PxӖ^+WՇZ6ƬzQüOl=嶻 : 0PxMd*1:^RY ڼ嶻- S lܼ%DU}h
wʶiIEOUևvw, TAU"ZRzBI=刊E J~1qY lL&C'}K:ARH%3L}kÊU?: 0Pxv~U}N|$S!i'g @5IZ|*,M|[q` _kBI Th>W+xŏqГ3sq> `ʢ*suCJzc}͟Pk/X @9WXU e3T)2 (-_K*;HUևWa)*)
)d0(hITlU_Y WU :B
y.\ E5TVVՇ _kULTUzMF L^ 4%}|T8kF u `*rYe]B_kskU}tIzg{ *(\RYWY3A TA;yU6>
>[ : 0Up!u3}ZU *4([Pt cCʺ/8w>uzn(:mÊUx jXjXbu_p^\^g);/ LE*ʺJ_k*djن: 0QxPMx J~_ӷ *ʺC: %S}5a rBU"UIu1Xlݐ0 @*_ksbH2CԣC?q. `Z* j(C]RcH/eI/_p6 {AU%UpȌx~M_JZI= IDAT|o pLdjý*i%/iVe]m) ; . Y[IB$zm5L5<0X @QxȒ?ISpǫV( FJ>aŪ>3 xkP2CZ8 aa m߰ՋUT/:C|o= uUBkJz(Gx
HMC · 1r BAT · C1s1
PK
i| ] word/footer1.xml
© 2026 Ideorum · Reproducció autoritzada amb atribució (CC BY 4.0) · Condicions completes a ideorum.cat/avis-legal
PK
i| ] word/theme/PK
i| ]lhu word/theme/theme1.xml
PK
i| ]al l word/document.xml
El cas — fronteres traçades amb regle
Cada any, desenes de milers de persones arrisquen la vida per entrar a Europa. Darrere de les tanques i les pasteres hi ha fronteres que algú va traçar amb un regle sobre un mapa, fa més d'un segle. Aquest és el punt de partida de la investigació.
Pregunta de la càpsula:
QUI VA DECIDIR QUI MANA AL MÓN?
1. Abans de llegir
1. Localitzar.
Segons L'Arxiu, de qui diu Frantz Fanon que Europa és, literalment, una creació?
2. Avaluar.
Fanon escriu aquestes paraules el 1961, en plena guerra d'independència d'Algèria, com a metge psiquiatre i militant anticolonial. Què aporta i què cal tenir present a l'hora de llegir una font tan directament compromesa amb una causa?
3. Integrar.
Relaciona la idea de Fanon (que part de la riquesa europea prové de territoris colonitzats) amb el fet que avui moltes persones migren precisament d'aquells territoris cap a Europa.
4. Reflexionar.
Si Europa es va construir en part amb els recursos d'altres continents, quina responsabilitat, si és que n'hi ha cap, li correspon davant de les migracions actuals? Argumenta la teva posició.
2. La lectura
La tanca que separa la ciutat espanyola de
Melilla
del Marroc fa més de deu quilòmetres, s'aixeca en alguns punts fins a sis metres i està coronada de filferro. La imatge d'aquesta frontera (dues, de vegades tres barreres paral·leles enmig del no-res) resumeix una de les grans paradoxes del nostre temps: milers de persones estan disposades a jugar-se la vida per travessar-la. El 2023, l'agència europea de fronteres Frontex va registrar prop de 380.000 entrades irregulars a la UE, la xifra més alta des del 2016. Només per la ruta del Mediterrani central en van arribar uns 158.000. I el mateix any, segons el projecte de l'Organització Internacional per a les Migracions que compta les víctimes,
més de 3.100 persones van morir o desaparèixer al Mediterrani
intentant fer-ho. Davant d'aquestes dades, la pregunta òbvia no és «com aturem l'arribada?», sinó una altra de més incòmoda:
per què tanta gent fuig d'on ve, i per què ve precisament aquí?
Per respondre-la cal apartar la vista del present immediat i mirar un mapa. Bona part de les fronteres d'Àfrica són rectes impossibles: línies que travessen deserts, que parteixen pobles en dos i que ajunten dins d'un mateix estat comunitats que mai no havien compartit govern. Aquestes línies no les va dibuixar la geografia ni la història dels seus habitants; les van traçar, amb regle i llapis, uns quants diplomàtics europeus reunits al voltant d'una taula, molt lluny d'allà. El 1890, el primer ministre britànic,
Lord Salisbury
, ho va reconèixer amb una franquesa que encara sobta: «Ens hem dedicat a traçar línies sobre mapes on cap peu europeu no havia trepitjat mai. Ens hem regalat mútuament muntanyes, rius i llacs, amb l'únic inconvenient que mai no sabíem exactament on eren aquelles muntanyes, aquells rius i aquells llacs.» Aquelles línies, decidides sobretot a la
Conferència de Berlín
de
1884-1885
, són en gran part les fronteres que Àfrica encara té avui.
L'exemple més proper el tenim a tocar de casa. El Sàhara Occidental va ser colònia espanyola fins al 1975. Aquell any, en plena agonia de la dictadura de Franco, Espanya va abandonar el territori de manera precipitada, sense organitzar la consulta d'autodeterminació que havia promès. El Marroc hi va enviar centenars de milers de persones en l'anomenada Marxa Verda i en va ocupar la major part. Des de llavors, desenes de milers de sahrauís viuen en camps de refugiats al desert d'Algèria, esperant un referèndum que les Nacions Unides van tornar a prometre el 1991 i que encara no s'ha celebrat mai. És una colònia que no s'ha acabat de descolonitzar: un fòssil viu de tot allò que estudiarem en aquesta càpsula.
Per entendre per què el continent d'on fuig tanta gent continua sent el més pobre del planeta, els historiadors i els economistes fan servir una imatge: la del sistema-món. Segons aquesta manera de mirar-ho, l'economia global no és un conjunt de països independents que competeixen en igualtat de condicions, sinó una sola estructura amb un
centre
i una
perifèria
. El centre (Europa, i després els Estats Units i el Japó) concentra la indústria, la tecnologia, el capital i les decisions. La perifèria proporciona el que el centre necessita: minerals, petroli, cacau, cotó i, quan cal, mà d'obra. El repartiment no és casual ni recent. Es va construir al llarg del
segle XIX
, quan un grapat de potències europees van sotmetre la major part d'Àsia i gairebé tot Àfrica en el procés que anomenem
imperialisme
.
Aquí és on entra la font que llegiràs a L'Arxiu. El 1961, el pensador Frantz Fanon va escriure una frase que capgira la manera habitual d'explicar la història: «Europa és, literalment, una creació del Tercer Món.» El que volia dir és que la prosperitat europea no va sortir només del talent o de l'esforç dels europeus, sinó també, en gran part, de la riquesa extreta dels territoris colonitzats. Vist així, el subdesenvolupament de la perifèria i el desenvolupament del centre no són dues històries separades, sinó les dues cares d'un mateix procés. No cal acceptar aquesta tesi sencera per admetre que planteja una pregunta seriosa: quina part del món ric d'avui es va construir sobre el món pobre d'ahir?
Aquesta càpsula és una investigació. Partirem d'aquest cas (les tanques, les pasteres, el Sàhara oblidat) i retrocedirem fins a l'origen: com i per què, entre el 1870 i el 1914, un continent petit i dividit com Europa va arribar a dominar la major part del planeta. Veurem amb quines idees es va justificar aquell domini, com es va repartir Àfrica en una sala de Berlín, com es van resistir els pobles colonitzats i com, després de 1945, els imperis es van desfer, deixant enrere fronteres, deutes i dependències que encara avui expliquen bona part del que passa a la frontera de Melilla. Al final disposaràs de prou coneixement per opinar sobre el present amb fonament.
2.1. Desmuntant tòpics
El tòpic:
«Àfrica és pobra per culpa seva; els seus problemes no tenen res a veure amb Europa.»
D'on surt:
És una idea còmoda per a qui la sosté, perquè elimina qualsevol responsabilitat. Sovint s'acompanya de tòpics sobre la corrupció, els conflictes «tribals» o una suposada incapacitat dels africans per governar-se, com si aquests problemes haguessin sorgit del no-res i sense cap relació amb la història recent del continent.
El que diu la recerca:
Molts dels conflictes anomenats «tribals» esclaten precisament perquè les fronteres traçades a Europa van tancar dins d'un mateix estat pobles rivals, o van partir un mateix poble entre dos estats. El deute extern, l'extracció de matèries primeres a preus baixos i la dependència econòmica que arrosseguen molts països africans tenen arrels directes en el període colonial i en les estructures que va deixar. Això no vol dir que els governs africans no tinguin responsabilitats pròpies, però negar el pes de la història colonial és ignorar com es va construir el mapa actual.
En resum:
La pobresa d'una bona part d'Àfrica no és un punt de partida natural, sinó el resultat d'un procés històric concret (l'imperialisme i la colonització) que aquesta càpsula es proposa reconstruir.
3. Fitxa de dades
·
Sistema-món: teoria que descriu l'economia mundial com una sola estructura dividida entre un «centre» ric i industrialitzat i una «perifèria» que li aporta matèries primeres i mà d'obra barata (Immanuel Wallerstein).
·
Imperialisme: domini polític, econòmic i militar d'unes potències sobre altres territoris. Aplicat sobretot a l'expansió europea sobre Àsia i Àfrica entre el 1870 i el 1914.
·
Sàhara Occidental: antiga colònia espanyola (fins al 1975), avui controlada majoritàriament pel Marroc; el Front Polisario reclama un estat independent. L'ONU hi va prometre un referèndum el 1991, encara no celebrat.
·
Entrades irregulars a la UE el 2023: unes 380.000, la xifra més alta des del 2016; un 17% més que el 2022 (Frontex).
·
Ruta del Mediterrani central el 2023: unes 158.000 entrades, el 41% del total i un 50% més que el 2022 (Frontex).
·
Persones mortes o desaparegudes al Mediterrani el 2023: més de 3.100 (Projecte Missing Migrants, Organització Internacional per a les Migracions).
4. Glossari
·
Frontex.
Agència de la Unió Europea creada el 2004 per coordinar la vigilància de les fronteres exteriors. El seu nom complet és Agència Europea de la Guàrdia de Fronteres i Costes.
·
Sàhara Occidental.
Territori del nord-oest d'Àfrica, colònia espanyola fins al 1975. Espanya se'n va retirar sense organitzar cap procés d'autodeterminació. El Marroc en controla la major part; el Front Polisario reclama un estat independent, la República Àrab Sahrauí Democràtica.
·
Marxa Verda.
Marxa organitzada pel Marroc el novembre de 1975: uns 350.000 civils van entrar al Sàhara Occidental per reclamar-lo, coincidint amb la retirada d'Espanya.
·
sistema-món.
Teoria que descriu l'economia mundial com un sol sistema dividit entre un «centre» ric i industrialitzat i una «perifèria» que li proporciona matèries primeres i mà d'obra barata. La va popularitzar el sociòleg Immanuel Wallerstein als anys setanta.
·
subdesenvolupament.
Situació d'un país amb poca indústria, renda baixa i economia dependent. La teoria del sistema-món el veu no com un endarreriment natural, sinó com el resultat d'unes relacions desiguals.
·
pasteres.
Embarcacions petites i precàries, sovint velles barques de pesca, que moltes persones migrants fan servir per travessar el Mediterrani. La travessia és extremament perillosa.
5. L'Arxiu · el document
Europa és una creació del Tercer Món
«Europa és, literalment, una creació del Tercer Món. Les riqueses que l'ofeguen són les que han estat robades als pobles subdesenvolupats.»
Frantz Fanon, metge psiquiatre i pensador anticolonial · Els damnats de la terra, 1961 · Font: https://fr.wikiquote.org/wiki/Frantz_Fanon
Fanon, nascut a Martinica i format com a metge a França, va viure la guerra d'independència d'Algèria des de dins i es va convertir en un dels grans teòrics de la descolonització. En aquesta frase inverteix la manera habitual d'explicar la història: sosté que la prosperitat europea no va sortir només de l'esforç dels europeus, sinó també de la riquesa extreta de les colònies. Convé llegir-lo amb esperit crític, sabent que és una veu directament compromesa amb la causa anticolonial: això fa la seva denúncia més punyent, però obliga a contrastar-la amb dades.
6. Activitats
6.1. Aprenent
1. Les dades de la frontera
—
Gràfic de dades
Individual · Informació: la fitxa de dades
Amb les xifres de Frontex de la Fitxa de dades, dibuixa a la llibreta un gràfic de barres de quatre barres: entrades irregulars al conjunt de la UE el 2022 i el 2023, i entrades per la ruta del Mediterrani central el 2022 i el 2023. Posa-hi títol, escala i font. A sota, escriu dues frases (60-90 paraules en total): una que descrigui la tendència general i una altra que digui quina de les dues rutes creix més de pressa.
Pista: Per calcular el 2022 has de desfer els percentatges: el total del 2023 va ser un 17% superior al del 2022, i el del Mediterrani central, un 50% superior. Comença la segona frase així: «La ruta que creix més de pressa és…».
Has de lliurar:
Un gràfic de barres de quatre barres —amb títol, escala i font— i dues frases a sota (60-90 paraules).
2. La tesi de Fanon
—
Lectura de font
Individual · Informació: el document de L'Arxiu
Treballa la cita de Frantz Fanon a L'Arxiu en tres passos, a la llibreta (60-90 paraules en total): (1) copia la frase exacta entre cometes i indica l'obra i l'any; (2) explica amb paraules teves què vol dir que les riqueses europees «han estat robades»; (3) digues quina informació de la fitxa de context et fa llegir Fanon com una veu situada i no com un informe neutral.
Pista: Per al pas 2, comença: «Fanon sosté que…» i fes servir el terme sistema-món. Per al pas 3, mira qui era Fanon i on va viure la guerra d'Algèria: una veu compromesa no és una veu falsa, però s'ha de contrastar amb dades.
Has de lliurar:
La cita copiada amb obra i any, i els tres passos resolts (60-90 paraules).
3. Causes de la migració
—
L'intrús justificat
Individual · Informació: la lectura de la sessió
Aquestes quatre afirmacions pretenen explicar per què surt gent de l'Àfrica subsahariana cap a Europa. Una no encaixa amb el que has llegit: (a) fronteres traçades sense atenció a qui vivia dins; (b) exportació de matèries primeres a preu baix; (c) deute extern que condiciona els pressupostos públics; (d) manca de recursos naturals al continent. Copia les quatre a la llibreta, encercla la intrusa i justifica en 60-90 paraules per què ho és, amb un fet concret de la lectura.
Pista: Pensa què has llegit sobre el cobalt, el petroli i l'urani: el problema no és que no hi hagi recursos. Comença la justificació així: «L'afirmació intrusa és la (…), perquè…».
Has de lliurar:
Les quatre afirmacions copiades, la intrusa encerclada i la justificació amb un fet de la lectura (60-90 paraules).
6.2. Intermedi
4. Comentari del mapa del Sàhara Occidental
—
Comentari de mapa
Individual · Informació: la imatge de la sessió i la lectura de la sessió · La imatge és a ideorum.cat/hmc/capsula-1/sessio-1
Comenta el mapa del conflicte del Sàhara Occidental de la lectura seguint els tres passos de la cadena d'interpretació, a la llibreta (90-125 paraules en total). PAS 1 — DESCRIU EL PATRÓ: què divideix el territori, quina proporció aproximada queda a cada banda i qui controla cada zona. PAS 2 — EXPLICA: quin fet històric de 1975 explica que aquest mapa sigui com és. PAS 3 — VALORA: quina conseqüència té per a les persones que viuen als campaments de refugiats que el referèndum promès el 1991 encara no s'hagi celebrat. Fes servir obligatòriament tres termes clau del tema: mur de sorra, Front Polisario i referèndum.
Pista: Bastida completa del format. Pas 1: «El mapa mostra un territori dividit per…, que deixa a l'oest… i a l'est…». Pas 2: «Aquesta divisió s'explica perquè el 1975…». Pas 3: «La conseqüència principal és que…». Termes exigits: mur de sorra, Front Polisario i referèndum. A la PAU es puntua que els tres passos es distingeixin amb claredat: no els barregis en un sol paràgraf.
Has de lliurar:
El comentari del mapa en tres passos: patró, explicació i valoració (90-125 paraules).
5. Dues versions d'un mateix fet
—
Detectar el biaix
En parella · Informació: la imatge de la sessió · La imatge és a ideorum.cat/hmc/capsula-1/sessio-1
Observeu la fotografia de la tanca de Melilla que obre la sessió: aquesta és la imatge que els dos encapçalaments de premsa següents descriuen amb paraules molt diferents. (A) «Allau de sense papers assalta la tanca de Melilla». (B) «Desenes de persones migrants intenten entrar a Melilla». A la llibreta, i en 90-125 paraules, detecteu el biaix de cada versió: subratlleu dues expressions de cada versió que revelin la posició de qui escriu, expliqueu què suggereix cadascuna sobre els protagonistes del fet i acabeu amb una frase que digui quina de les dues permet al lector fer-se una idea més ajustada del que va passar.
Pista: Fixeu-vos en els substantius que designen les persones i en els verbs que designen l'acció: no és el mateix «allau» que «desenes de persones», ni «assaltar» que «intentar entrar». Feu servir els connectors «en canvi», «l'expressió … suggereix que…» i «per contra».
Has de lliurar:
El biaix de cada encapçalament, amb les paraules concretes que el delaten (90-125 paraules).
6. Conflictes «tribals» i fronteres colonials
—
Desmuntant tòpics
Individual · Informació: la lectura de la sessió
Torna al bloc Desmuntant Tòpics. Escriu a la llibreta una refutació estructurada del tòpic «els problemes d'Àfrica no tenen res a veure amb Europa», en 90-125 paraules i amb aquest ordre: (1) enuncia el tòpic en una frase; (2) dona dues proves concretes que el contradiguin, extretes de la lectura; (3) tanca amb un matís honest, és a dir, allò que el tòpic encerta o que la refutació no pot negar.
Pista: El matís és la part que separa una refutació seriosa d'un eslògan: reconèixer la responsabilitat pròpia dels governs africans no debilita l'argument, el fa més sòlid. Connectors del gènere: «ara bé», «això no significa que…», «tanmateix».
Has de lliurar:
La refutació en tres parts: tòpic, dues proves i matís final (90-125 paraules).
6.3. Avançat
7. La paradoxa de la perifèria
—
Enigma
Individual · Informació: la lectura de la sessió
Un continent que exporta cobalt, petroli, urani i or continua sent el més pobre del planeta. Resol l'enigma a la llibreta (mínim 125 paraules) construint una cadena explicativa que enllaci aquestes quatre pistes: fronteres decidides a Berlín el 1884-1885; matèries primeres exportades sense transformar; deute extern; posició de perifèria dins el sistema-món. No enumeris les pistes: mostra com cadascuna fa possible la següent. No hi ha una única solució correcta; es valora la solidesa de la cadena.
Pista: Es valora que la cadena no tingui salts: cada baula ha d'explicar per què arriba la següent.
Has de lliurar:
La cadena explicativa que enllaça les quatre pistes (mínim 125 paraules).
8. Té Europa alguna responsabilitat?
—
Argument i contraargument
Individual · Informació: la lectura de la sessió
Escriu a la llibreta un text argumentat (mínim 125 paraules) que respongui: «Té Europa alguna responsabilitat davant les migracions africanes actuals?». Estructura exigida: tesi en una frase; dues proves històriques o dades que la sostinguin; el contraargument més fort de qui pensa el contrari, formulat amb honestedat; i la teva resposta a aquest contraargument.
Pista: Un text argumentatiu es jutja per com tracta l'objecció, no per com l'evita: si el contraargument que escrius és fàcil de tombar, l'has triat malament.
Has de lliurar:
Tesi, dues proves, el contraargument més fort i la teva rèplica (mínim 125 paraules).
9. De l'extracció a la migració
—
Ahir i avui
Individual · Informació: el document de L'Arxiu i la lectura de la sessió
Fanon va escriure el 1961 que Europa era «una creació del Tercer Món». Seixanta anys després, milers de persones migren precisament d'aquells territoris cap a Europa. Escriu a la llibreta un paral·lelisme històric estructurat (mínim 125 paraules) en tres moments clarament separats. AHIR: explica, amb un fet concret de la lectura, com el període colonial va extreure riquesa i matèries primeres d'aquells territoris. AVUI: explica, amb una dada de la Fitxa de dades, com avui el moviment va en sentit invers, de persones cap a Europa. EL LÍMIT DE L'ANALOGIA: digues què NO demostra aquest paral·lelisme, és a dir, per què la continuïtat entre les dues coses no es pot llegir com una causa directa i automàtica.
Pista: Un paral·lelisme històric no és una equació: connecta els dos moments sense afirmar que l'un provoca l'altre de manera mecànica. Tota la solidesa de l'exercici és al pas del límit: un bon límit reconeix els factors d'avui (governs africans, economia global, decisions personals) que no caben dins la frase de Fanon.
Has de lliurar:
El paral·lelisme en tres moments separats: ahir, avui i el límit de l'analogia (mínim 125 paraules).
PK
i| ]aE word/fontTable.xml
PK
i| ]BR R word/styles.xml
PK
i| ]\3A A word/numbering.xml
PK
i| ]!P4 4 word/settings.xml
PK
i| ]z word/webSettings.xml
PK
i| ] word/_rels/PK
i| ] W word/_rels/document.xml.rels
PK
i| ] xO O word/_rels/header1.xml.rels
PK
i| ]dI [Content_Types].xml
PK
i| ] _rels/PK
i| ] $ _rels/.relsPK
i| ] docProps/PK
i| ]xI`% % 6 docProps/core.xmlPK
i| ] word/PK
i| ] word/media/PK
i| ] *h h * word/media/image-b8mR_qzNAQvtrt064VKkK.pngPK
i| ] /A, , 1n word/header1.xmlPK
i| ] w word/footer1.xmlPK
i| ] az word/theme/PK
i| ]lhu z word/theme/theme1.xmlPK
i| ]al l word/document.xmlPK
i| ]aE word/fontTable.xmlPK
i| ]BR R W word/styles.xmlPK
i| ]\3A A word/numbering.xmlPK
i| ]!P4 4 G word/settings.xmlPK
i| ]z word/webSettings.xmlPK
i| ] word/_rels/PK
i| ] W word/_rels/document.xml.relsPK
i| ] xO O , word/_rels/header1.xml.relsPK
i| ]dI [Content_Types].xmlPK )