PK
xm
] _rels/PK
xm
] _rels/.rels
PK
xm
] docProps/PK
xm
]{ՇQ docProps/core.xml
Per què Europa va dominar el món
Ideorum
html-to-docx
html-to-docx
1
2026-08-13T13:43:49.024Z
2026-08-13T13:43:49.024Z
PK
xm
] word/PK
xm
] word/media/PK
xm
] *h h * word/media/image-lbgnbx99K1OD_kEKH9JSp.pngPNG
IHDR ^ C pHYs tEXtXML:com.adobe.xmp
li eXIfII* V ^ ( i f H H 0210 0100 ^ C -i IDATxy|Tg&{XC/sa7pͨZkjjmmT
Tmժ,
Ytf%쐅$3#Ǘ%s%Vr$$y99" &KL]DH_ Gu"]"5?C -E 8zw;z:bP6+՚9"rȒXoMnXw-C6PE5c>ڠ Ɋ.TeZ.?È /NwHlZ
wy5C [gM?f?4o}/Vt! ^ks ]N8x Q3ҔYg}t` Ǝ
/n!ogҀ[{X[uߘ)?8X{ҳZ`߿rI )KG_G<= hĚm8bgiDj-A,PVf; )K^#U_`%}nfYl9|i_x $3
z:^(j.XO->doZ揼_9
H6^ i[cv5?ԫ:lqmPo}'m+ b; PxjѿzQ9]p ̯ d:ٛX{xAs W V=|y?GLhh
?VbPeUU+Q^# ,- $[.x]v: -m 4KT5=^0z2w6hs` X:j_^{gbv@CY
5?m;+; Ѱu ռ!e:>u0 Xkߐ/ьxפC>X
_ ( ozmJ;d5WHjYS 4ɈFtκb
'; wN @"`aj~P;>yDzAkcdãuz̈/"PjWr2gYHCW.5
ȉ4ƭCG5}̧wWW @jfW<=&Ehc||{
e66~?Iv=6(G :>qgtn+h i-+=gG/ ef\ ѴkyWtɩ h\""6 d>X\YSe\k
7?{9gtnDMib;n*PoF< ѴkNc?}qvf$ۨ
/_Z 8Qq3wyc~chm*>62 lsS.iavTgyp;~2}_dT ۸fox.{YۧG#M;Vϼ;
7/[P' `6uNgcF!ՈfޞC %mw)s V>M-swZ` kv>9[z $6Qx8%z^5X]m]לeke w^Υi{_: ݲ5 HD)_xU<_q0?|"p^[+ ,o??̎1g＜3vg,ٺn= MJ^w^2ꢋ?f$[4"2ˆ͗nS7]BfJ^Ιg WG @"Ik]ߘ/%
BeA諊@(Ϝ )Uxpn,sYVߠWNmQwM(-
f?)J,T "ңC7^PQ Luo紎%`g%W[sPa?g⪌hDs;zgQ^"5C-"y1L!x A)qg.õ=Jt:ǂUusyKyew0q_싵Α&Ѵn],_;OZfW %c"ty];ެڕݻ|g 9 9DrF櫶۩g^mݺe|3#w=LswڝZvWlv%S""W8K~qc_} Hp15H# # Wʹ'=Gsw4Zr
n), "E_47 Pүx= Guپ ݬgN=h6rEUXWw#ctxWm72 CRxT{Ffܥu|C%|_o1% Îʭ߭YpƐ=n1ٕ4ա]{m)wWo0U J8qwٯdRb+Cad?"kd $/&HXؽ[~R\v{W3mgw>TsfϚ]"5ͫV9μJ]N
|ݍ |IڎE xʋFe|N]G7sj y M+'23. 9-tWߺ}jw;N{~d|/C;F>\ֱ]k/6zs$]H_?& @ $eu7GnpP59i KIvuQX/m
2olW)>zZճ~T3bxКYelF4n+uT J71mO R,mcflWz亳o ܖn[~f_[><+oM ?\[]ic]vzrVN ! @_IYxpHmZ$4M\KjvFjHzuk^W}| 6&^,USWƺs
>%CiZx IWx첏E؆KxQy,s:OR5JTF~/ }IDD7TUe侧elf4wP+ID'" qtWj]>XS5]H>fnLkT>{ Cjx7 49zr},_ qѦLS >Y;B˸ڴUhv2W3d }cŋ^}yu@SϤߪIC} {;~` 4GDv2b "r.{OڳȈF4YL 7:̊nZƥIoy}D#>Z z"3# +
.uCdUzr/u{1z;ew7#ު.ҺPa<""jgh $*~6qZƅ%8p5yڳn s獧nu{=-)VA}/;*?tbO "2kK# ,
Z:iMp[-s =2.7ܠoKC!%u ,= F|-;{OX =M;uB |7w=rGra#n9㔫:5]3feXUG4S
gf\HCW]};mEsT:L+-*u I$iVFY4-cw~e[b@F֡?}]=s |a ',DDkJ|7ٕ[8fn ez&
tXdžCYoE;+wg/26,9%_ΚVr C5Sf2:@"TD>d Ll5ZZGtfحBfOfm7:,X'X9O 49]Z[
/M H ]^jʵ^^{nZ>W; +5~b1- u=Ti^:C 4" @oITxi˵AN%5F;S˸:oBö Or{ݵ WRz,\I+cmmh$ψ\ %S鞪HRg 55Χ̣5w:o:RU QZ]xEYF$ -
K,5zI˸ 93- v$S6u*Vv `j"^iш7nک]bZ| |v``-/uܮsZ""`IkuЮ$"]+"{О@Hht<$""R-"wa[Tv H4=0#"{ʼ>]wW RO^QkqQDm[D,ܞoz _W/Z=}S;4NF4D۩N-TS0p~lv%]u(DT9ZDN4[EDd CkO!h cSͮde Qա !"HSpUY+"EdUJDV7 `i:V P$"ݤ=. MEXHD C=L&
ξ"b䃭e^. NUDƨvePICg ?e-fW2Tm][*Y^
|1~pY`]IS ڕͯy"-MbE䀈쓦2{?e^_E쟂1*Mäw^Gi:JüRou$
ֳZwӲ*Qq]0s_5
ZQ yV ~ MotQU㹿p ISae^e*6bU ʅ.R>CXu(""Q|PXk|&jW.S DP^c#"Nqv. C Ђ2c$]ա9|hV 4 VD>
C2gZr;WHC\ݪeͮdby\""_Q:!.k-T
*x\ng"|z -,b>r;Otxvy}~9\r; DZեe3Z;CC]kTvL
1ͮ_Xmé.c9gִ*MUvr; +$~ [Edr;?CϞ^wRZJ,T VZ .ʼ㝔 Nm+.Qա'u ncb>wARevvNV b,"{n C65!4h](il~uDV~e\V$leW3=W;Tkhc4Zml
ŞCyDWt f =k'ys.ٕܩ3zvWD~cyPLy;nQ
5sqagP*Wt ""LyלfmV9P @r?ͮ"ħ:RաTX dnbǪC))Uu({(p;2novvXe\ncU У[-ljbi~a)t>|^u(oNy ]1V\q{VȽ\o*p哋5ҕ.Emv]1s\*MCJbWu(؛۹jrrL.r; 4"OH$Un}ktK9w LjqeE#vo}>ꎳ|לBZjK5 ԿM\F^~&V/6X> ].,Kׇ:3fW9ǘJԙw:t*uP
=lvŐmDZj~^."ɼAu(O{|n{M?%19 6ҵ4 LDT"d+SgPfHbGj:μ9]I:DI G.x2$ܪ֟'^ s
ڷc,/vf߯e\z$̴htq
W]),,Osi
=smv%Q_,4;EIkg{O.DԙwMS z9v~>w"Fka
ա<(xw.'aU _μ仏mv%S&MMŞwS$UUh9F_K= ~+tڪzx.KKa&-uavQSŪ"Tg+Şdj.i C
=_șEgTxr'{bռeh;tR ŞDDv$t{a ܤ&yR oy"r1 :g=k+ŞwD8'y wfH+quCٷ_U/5| X:4Եfv>X%x?YzJW ʫ6녒IR^""2vL̚ 3A6eKŢۊWpZU[3jW+dg+ T$P)<{a]1lfW,ŞW%yѤxU"b(bn\isהv|| I)
%vLff4S8qof滽ikUO
VnY)2&-}^9w m""1{&wwJrѥ4աZvw"ڠ hkT
ա=㝇QZv_qs55ph>{mj!ֹ-֨.|M9UGC@l^CrHvg%w mͮeZHw-p;%%:^꤃l ? $ڻG❄Q_=W˸\=\SGt'go;X<[u>X]SR`UjkI^
kz>Z=rH.s~mZH
Қ 4&q/)͇v $ @G?-p;; #$]*;p6@kedD\'a5.:<]i`h) hX鲺u[ RPH; >\SŤYsNC)̅בmxƪe@^oKڹ\ѳ@c}|cו}] YY
?YR<{ߞqa{z
Ntn
CA蛊@踝Fmv%Wu(/»%bv%un(p; -N t0@u(gWBK㝈O^\ff ׯ( VnkV+o""^tYF" JK
Cz}/WB-j*Ee^"]yvLu(ag^:mv'b+UryB| 59V J i&vL)42qjY""О` uQJgա+~覇zY!"]@hN]:"2JDHծL(kڹ2w@ -\7ka튱Z;D$n>0"Aٯilcoel5z%
ήߖ"Jn ":j^vV7)q <]̻OR2o *|vCD4umS\n絳K`Y(":UAw^оc}@E AD6y}C]nom2?*p; +6 H"Rՠ?ߊ@gz] \n/DL3(*"%^߬?"> 5?r;ȥCTD~cv\#%mTɦ?..DD c*8zu+R\>>i4 9$;ծL0,"z}]W^&Rn+sbҪQ\n/M
Sfz{y}Ab3"r^ PV^6:?{z1kZɣPRy}ߖy}O.<:gDd) W|3b"V] T9Ah휤:ܟXT5*2oay|B̿~DۙW̹l!"2{aui=d{B?$9F;ĚI^X;Jඅ
TrC COqK,O+K~_"@
bNGgM+CI+Ȭi%?FvPsWG ?e/]G=YJƈ+?Z-S&?eͭ-T%sgM+-" g9H )3.nmu2̸ ZVbMg-DDmxVGj~ތ}Ϋռ~\_w -#dVv*̞^^y};fM+>E9Mw
|=kZ-PĈ+i% ۟UrykǸΫ8sgO/L +YJ3fU :6:̞^^VB8)AK眳<L]QWX3-iLN 5Ng5vy˟ܥib28Ĭc%2vk5?X t9KLW:kZ'W<;UT^߭;g@+v+qC("Z6^D.2*Ԗz}y}SxXE ʌLyWRr;,R!U|+"_z}+Ed쓦f Dxc>n=D
P뻧""?{C=Đ % ?a%~1N.S=lT̚VrEבfO/:u]EDnfٕt1 Cϖy}_2۰e\٥ݒV [Dr ;(4kZ Ş1"286cϭER怒?(?$6i{VISS3}\ [X9]i(2Iꭆ""(OшkǦO~hLJ&
W~[*dd?ubKK{ EDEoRͮXż'h^ߕ覷YJnfĊPcɧh0`VRWHҥ+X.Js9[lt@`w 2:W +z Cz}2cb E gִÛTBD)Rj*Rosޫ 1LKiӞkX zr{( 卹u2Ywhn_-"{P1cN9Q,|D,9
աf
C(VK龩R*{v,ZbpQr;[XyEь^=&E1A_RK +;?4xV!"[̈l^Ό@eM[ [۩DK> j{g b aszZZ4ޅ wbɣSro-i=o*}]e0 L =q07_bޯH z_ ٯ(BXM]+Vfi ;dI;c#":`B*txpFve{t/][.p(Cy-P{~]w,yDDϪ7+7!Fm ˹cזR "{ u[0 a{5} D Ō$^wƫKJ)Wx|~u ݚ2XbltM >/-߽3QY|n-?ɮ.7|C,] 㝗q汲bk_[(yR@(tw$dڕ5[U. &0$:ڜF_,|f'\T:uo|g ~2V^Xei]6:_^|o4u_m6{ኻN5qྪsb@Wkr
M,
JXbPMDZ3~\e)Όk 1Z$4a߸^1h>box'6'I |J=4;W,.#pm"Cz_?O XgM_m2tݲ#OF,۸'z-c
j}?fg+]aD/\y}Uye\;%uP^
+^z2|$3
D^\tG$ $.DDn}zrϩi7VH ;Gf=2[DdC ~V2VYRqwvkAk4 dgDY9
Yczw:o:4 T XDjEpy=]mwְA9~yS#7KLz86q8FGI7do&su+! RU9dzz9: gk 3fG[˟."
"{?β2D IDAT~-w+zbְA{Ӳ{o߰|*Abt1!Fv%ar9A
C'Y7kFs2f|'ju( @_y
s<˹viO1Wanm[W8Vb$nͮSb$jųI6Yڜ6\xn.ǫS7o}bMDnb
/|ů>[XsjcXJD̄X'3. K :`pX%v~gUrU2"2ŖP&J qj+iB$6]xV" )\"{3sj^kˇ|Xt"rȮt>[߱Z/$TrnY sg \x}| *4mp3E$~C9DŽ0M
آӪC[& ɭE},7?.=U,6Z8 wEH.ߔI5V+6g_Ҡ"8C9-x'pk n`\n+Nd+"rqJ"Ni3f.1Ì- $
L}?k⼕^+YYp'9,HY"_uSrS(sظC:];L8imn_Cֿ|zԆ~|iɸΘhQ}cBLqL7 ]nʄmgXAf^+\k\osnyҮ;>rҽ;?n6.Ѣf2"A64q%SImk˽Z~JLP$Q^N" rY*L`2Ìrn mLee9|<1]6]rez r[Z?4o"+3+n\sIok)sMGٴraٍp VC$OM$LISTƴ7-xI
5D#lqal tarFcj.In `([vN9|hC3G}wq,K+> }iSj x y3XU mˬ9o`lY?nY)lƕKά lny19z 0>S[4D5]j 0ϔM[>1S{60Px/o}/_vgUkmՎ=}y@f 2$0gmǮye/psN~wj\w҆{}ƌ_uӼ(
1^\ !T GF'l~\ ;
wg0.Qg8=Oc$ oYѴj8 Wݒ$wI'}%_<10yVϞZA;+P nFqy+>dx79G5_K"as3tj/aZg:<ږF?Iz"0Qx9d7_u2WgV >)#m{"r9nV1v;;;52c-ۖF#韝ԊgM,Ɇ1_h/I8&`T6FWIZ d7r8\6c_;xyC$|O´zDwD[һMneQGBu |mi=]1Ƕ ?h\ Ə=^ؗQ-i2kn>Я {fz/ M6}5ū%&` К1Ϲ 4~P걝7 bfc$|uM咎]}cim2W4 GMs~'ɵCq[siu X]0 {RҡN`(WGUla2=tT'@i_Z MߐW}p8Iaz5nZJ1P´ٴ}q)*SuwƾurM?:E4$UOddʋ{R´ t98ui ZWJ5^9ɦ\W M:qC(ʺ
_KAV<{Kb 6ߥ I}Wҋ^;cV'uQ)eq:CR["g/<^~
ݯ>t
9M ܪ\6ΕxtcMr{C6m2Kٴ:ǶM\.[ Ӻ 0VwK=lwg,Ciugz %C5 TVUՇRxU(UI,>ty
v=&^%1(|V2tŮs~-tx%0?nZkF?."Fi\vi!Ϧ1 `O(\kiZ"D_k*lys_J*oB1>3vZ{GaIo:tj{Gt9k}ܴ.sr\T{G.IA'vf=]1/۟i=mtY x9vz幝Kbkm^kmoJ:E{TFE7y beuٴ]NwZ^:x2XY\vWwg\mn3 I8>$MtV{2i}]҈Y
/Z>$|KU}hC尗/]OWl^uxY
CW.c;cMhvw"[2߲in9d{btA´ɦ 2dU8I WTΩ^ynے꤯OPyګdmx`p9 M?$]uȦqyc"rɸi}H7>sΚ=]Gi#r{n̦qAi]":sKqjp20J^%PP:lP2u:
r{Gwg_$]uq++CB´ݝ$,3vR.co*@OWXX҃^epP6mt.pc)'^wlR´ZnQxM@e]musYU ty<5
+V]uQQJH ue23ݝT~ǒ>?w]\ǽ2J#ٴXA 8Z.<>t=kzn(\`W$,tWwg,[RjjwgTI47g7}ٙ=i,Jwglھ@6ݝY^r.bk6mF`r_KS92O_~V ػ\=[5Oȵ ne ξ켸i 'a7t&+"nZGK<L6mp.c:
r{swgdI'wGu G5+U8x:z` :F+7c$M;#ٴ3֒No u_wgbRhM 0Ǽ/ z3v|6mIzy.c}ٗ}!> 0Y:
w^֊iMv~ٗ- o\Ee/ z0ieiLc$vqMٴ}Qܴq_,P(Ơ@I'{%Kz4(d"qHo
𥍑2II:iɦՓأk:mΆIֳ 鼚qAc$8Mұf %MWf3 rUW2K=] 4F§%}T~.G&lھ.nZWM%*gHM'$U:4#ٴi&Gi(
1}@w'% J N:ܑ0l´jƿ~Qҧ$)J&Z].cTҥ
#Hj4ρ)wHzTMlھܗ}2ص #OK;deJ9aZy#ơXݜ0"a?`4Fib
vH?i=Z U14}|I "icy
oRw_)>ZUҋ5}IzV-^ cM굽|TK2\|~.~h
9imppq sA(8 4nNIT8ht nZemTX|Sx<;Zٴ{&`TFHґᒎt1 '$%
M^Iw%LkOB!8Tq?h ߳_S%5 fG?2Y: Sm})aZ Ҩ Fw߫|ǰUhYR*nZv 螿z /FIP^yqG N1U^Gk |-M6C%SݰbՔ;u
w] 3U($
1N Feozpfx=DS0fngb`ׅ-ٴe2m \(kmq ud*3L=~n DWrZ7?'}WU RU} km +>̯[^,I높g/ L^csUkm~o
OϫkcC~MIT(6L Vh oR1Z[t9`
C#T9 (ƨzߪ]u"aI$=#)I{r UV.U\Xk @9p4qP2y'x
ѢP ٸe 8Qx͛*CTT/:M 8dêCVT/zyM ٸ. 8PxӖ^+WՇZ6ƬzQüOl=嶻 : 0PxMd*1:^RY ڼ嶻- S lܼ%DU}h
wʶiIEOUևvw, TAU"ZRzBI=刊E J~1qY lL&C'}K:ARH%3L}kÊU?: 0Pxv~U}N|$S!i'g @5IZ|*,M|[q` _kBI Th>W+xŏqГ3sq> `ʢ*suCJzc}͟Pk/X @9WXU e3T)2 (-_K*;HUևWa)*)
)d0(hITlU_Y WU :B
y.\ E5TVVՇ _kULTUzMF L^ 4%}|T8kF u `*rYe]B_kskU}tIzg{ *(\RYWY3A TA;yU6>
>[ : 0Up!u3}ZU *4([Pt cCʺ/8w>uzn(:mÊUx jXjXbu_p^\^g);/ LE*ʺJ_k*djن: 0QxPMx J~_ӷ *ʺC: %S}5a rBU"UIu1Xlݐ0 @*_ksbH2CԣC?q. `Z* j(C]RcH/eI/_p6 {AU%UpȌx~M_JZI= IDAT|o pLdjý*i%/iVe]m) ; . Y[IB$zm5L5<0X @QxȒ?ISpǫV( FJ>aŪ>3 xkP2CZ8 aa m߰ՋUT/:C|o= uUBkJz(Gx
HMC · 1r BAT · C1s2
PK
xm
] word/footer1.xml
© 2026 Ideorum · Reproducció autoritzada amb atribució (CC BY 4.0) · Condicions completes a ideorum.cat/avis-legal
PK
xm
] word/theme/PK
xm
]lhu word/theme/theme1.xml
PK
xm
]lE8 E8 word/document.xml
Per què Europa va dominar el món
Cap al 1914, un continent petit i dividit controlava el 84% del planeta. No va ser per cap superioritat natural, sinó per un avantatge concret (industrial, financer i militar) que va durar poc més d'un segle però que va bastar per redibuixar el mapa del món.
Pregunta de la càpsula:
QUI VA DECIDIR QUI MANA AL MÓN?
1. Abans de llegir
1. Localitzar.
Segons L'Arxiu, quina cosa diu Belloc que «nosaltres tenim i ells no»?
2. Avaluar.
Belloc escriu aquesta frase el 1898, dins d'un poema satíric i en to de broma. Què guanya una veritat incòmoda quan es diu en forma d'acudit? Et pots fiar d'un poema com a font sobre com pensava la gent de l'època?
3. Integrar.
Relaciona la frase de Belloc amb la idea que l'avantatge europeu era una màquina, i no una virtut. Com encaixa això amb el que vas veure a la sessió anterior sobre les fronteres traçades amb regle?
4. Reflexionar.
Si el que va permetre dominar el món va ser una arma i no cap qualitat superior dels europeus, què ens diu això sobre les jerarquies que s'establien entre els pobles?
2. La lectura
L'any 1914, en vigílies de la Primera Guerra Mundial, un continent petit i fragmentat en desenes d'estats rivals controlava directament o indirectament
al voltant del 84%
de la superfície terrestre del planeta. Un segle abans, cap al 1800, aquesta xifra era
només del 35%
. En poc més de cent anys, Europa havia passat de dominar un terç del món a dominar-ne més de quatre cinquenes parts. La pregunta que obre aquesta sessió és tan senzilla d'enunciar com difícil de respondre:
per què?
Com és que van ser els europeus, i no els xinesos, els otomans o els inques, els qui van sotmetre la resta?
La resposta fàcil, la que es donava a l'època, apel·lava a una suposada superioritat natural dels europeus. La resposta rigorosa és una altra: Europa va dominar perquè, durant un segle concret, va acumular un avantatge material que la resta no tenia. Aquest avantatge tenia un nom i una data d'inici. El nom és
Revolució Industrial
; la data, el darrer terç del segle XVIII, quan a Anglaterra la màquina de vapor de James Watt (patentada cap al 1769) va començar a substituir la força dels braços i dels animals per la del carbó.
Però abans que hi hagués fàbriques hi havia un altre món. Fins ben entrat el segle XVIII, Europa vivia sota l'Antic Règim: una economia bàsicament agrària, una societat d'estaments on el lloc de cadascú venia fixat pel naixement, i un poder concentrat en monarquies absolutes.
El gran gir que ho canvia tot és el pas d'aquell món al del capitalisme industrial i financer.
Quan la riquesa deixa de dependre sobretot de la terra i passa a dependre de la producció mecanitzada, del capital i del comerç, Europa es dota d'una màquina de generar poder que l'Antic Règim mai no havia tingut. Aquest gir —i no cap qualitat innata dels europeus— és l'arrel de tot el que ve després.
Val la pena resseguir el procés pas a pas, perquè cada baula porta a la següent. Primer, les fàbriques mecanitzades multipliquen la producció de teixits, ferro i, més tard, acer. Segon, aquella producció massiva necessita dues coses que Europa no té en quantitat suficient: matèries primeres barates (cotó, cautxú, minerals) i mercats on vendre l'excedent. Tercer, els beneficis del comerç i de la indústria s'acumulen en forma de capital, i el capitalisme financer busca on invertir aquell diner amb el màxim rendiment: sovint, a les colònies. Quart, hi ha un factor que sovint queda fora del relat: la gent. Entre el 1800 i el 1900 la població europea passa aproximadament de 190 a 420 milions d'habitants, i això sense comptar els prop de 50 milions que emigren a ultramar durant el segle. La expansió demogràfica proporciona alhora els braços per a les fàbriques, els soldats per als exèrcits i els colons que ocupen territori a l'altra punta del món. I cinquè, la mateixa tecnologia que fabrica teixits fabrica també armes. El vaixell de vapor amb casc de ferro, la canonera, el ferrocarril i, sobretot, la metralladora, van obrir una distància militar abismal entre Europa i la resta.
Aquesta és la baula que la font de L'Arxiu il·lustra amb una cruesa memorable. El 1898, el mateix any en què a la batalla d'Omdurman, al Sudan, unes poques metralladores britàniques van matar milers de guerrers en poques hores, l'escriptor Hilaire Belloc resumia tota l'època en dos versos irònics: «Passi el que passi, nosaltres tenim la metralladora Maxim, i ells no.» Aquella frase, dita en to de broma, deia una veritat que ben pocs s'atrevien a admetre en veu alta: la conquesta no era fruit de cap virtut moral ni de cap missió civilitzadora, sinó d'un avantatge tècnic que es podia mesurar en trets per minut.
Europa, a més, no s'expandia només perquè podia, sinó perquè li convenia. La competència entre potències era ferotge: si Gran Bretanya ocupava un territori, França i Alemanya volien el seu tros abans que fos massa tard. Aquesta rivalitat va accelerar l'expansió, sobretot a partir de la
Conferència de Berlín
de
1884-1885
, que va donar el tret de sortida al repartiment d'Àfrica. Fites com l'obertura del Canal de Suez el 1869, que escurçava dràsticament la ruta cap a l'Índia, mostren fins a quin punt tecnologia, comerç i domini polític avançaven junts. Per això la corba del control europeu sobre el món no puja de manera regular: es dispara justament en aquestes dècades finals del segle, quan la indústria, el capital i les armes conflueixen.
Convé insistir en una idea, perquè és el cor de la sessió: aquest domini era construït, no natural. Res no garantia que hagués de ser Europa la potència dominant. De fet, durant bona part de la història, no ho havia estat. Fins al segle XVIII, les economies més riques i poblades del món eren la
Xina
i l'Índia, no pas les europees. El que anomenem Gran Divergència és precisament el moment, relativament tardà, en què Europa avança i deixa enrere aquelles civilitzacions. L'avantatge, doncs, no venia de lluny ni era per sempre: era recent, es basava en la tecnologia i l'organització econòmica, i el segle XX demostraria com de fràgil podia arribar a ser.
Entendre això canvia la mirada sobre tot el que ve a continuació. Si el domini europeu no era una llei de la naturalesa sinó el resultat d'unes causes concretes, aleshores es pot explicar i, sobretot, es pot revertir. Les sessions següents examinaran com es va justificar aquell domini amb idees, com es va executar sobre el terreny i com, finalment, els pobles sotmesos el van fer caure.
2.1. Desmuntant tòpics
El tòpic:
«Europa va dominar el món perquè els europeus eren, per naturalesa, més intel·ligents o més civilitzats que la resta.»
D'on surt:
És l'explicació que donaven els mateixos europeus del segle XIX, i que encara circula avui en forma més dissimulada. Resultava molt còmoda: convertia un avantatge tecnològic passatger en una qualitat permanent de la «raça» o de la cultura europea, i així feia semblar just i natural el domini sobre els altres pobles.
El que diu la recerca:
Durant la major part de la història, Europa no havia dominat res. Fins al segle XVIII, la Xina i l'Índia tenien economies més grans i riques que les europees, i havien inventat coses (la impremta, la pólvora, la brúixola) que Europa va aprofitar més tard. L'avantatge europeu del segle XIX no va sortir de cap superioritat innata, sinó d'una combinació concreta de factors històrics: la Revolució Industrial, l'acumulació de capital i una tecnologia militar molt superior. Tan bon punt altres països (els Estats Units, el Japó) van industrialitzar-se, l'avantatge europeu es va començar a esvair, com mostren les xifres de producció industrial: cap al 1870 Gran Bretanya en concentrava gairebé un terç mundial, i el 1910 havia baixat a menys de la meitat.
En resum:
Europa no va dominar per ser superior: va ser superior en armes i indústria durant un segle concret, i va fer servir aquell avantatge per dominar. Quan l'avantatge va desaparèixer, també ho va fer el domini.
3. Fitxa de dades
·
Antic Règim: ordre anterior a les revolucions liberals — economia agrària, societat d'estaments (la posició la fixa el naixement) i monarquia absoluta. El pas de l'Antic Règim al capitalisme industrial i financer és el «gran gir» que fa possible l'hegemonia europea.
·
Revolució Industrial: procés de mecanització de la producció iniciat a Anglaterra cap al 1769 amb la màquina de vapor de James Watt; va multiplicar la producció i va transformar l'economia i la societat.
·
Capitalisme financer: sistema en què grans quantitats de capital s'inverteixen buscant benefici; a finals del segle XIX, els bancs europeus finançaven ferrocarrils, mines i ports arreu del món.
·
Gran Divergència: moment (segle XIX) en què el nivell de vida i la producció d'Europa van superar clarament els de la Xina i l'Índia, després de segles d'anar més o menys igualats.
·
Control europeu del món: cap al 1800, Europa dominava un 35% de la superfície terrestre; cap al 1914, ella i les seves colònies en controlaven un 84% (xifra àmpliament citada).
·
Quota de producció industrial mundial (1870 → 1910): Gran Bretanya 31,8% → 14,7%; Estats Units 23,3% → 35,3%; Alemanya 13,2% → 15,9%.
·
Metralladora Maxim: primera metralladora totalment automàtica (1884); va simbolitzar l'abisme tecnològic i militar entre Europa i els pobles que colonitzava.
·
Expansió demogràfica: creixement de la població europea d'uns 190 milions (1800) a uns 420 milions (1900), amb prop de 50 milions de persones més que van emigrar a ultramar durant el segle. Va aportar alhora mà d'obra, soldats i colons.
4. Glossari
·
otomans.
Imperi de dinastia turca que, des del segle XIV, dominava Anatòlia, els Balcans i gran part de l'Orient Mitjà i el nord d'Àfrica. El 1914 encara existia, però molt afeblit; va desaparèixer el 1922.
·
màquina de vapor.
Motor que transforma la calor del carbó en moviment. Perfeccionada per James Watt cap al 1769, va permetre moure màquines, trens i vaixells sense dependre de la força humana, animal o del vent.
·
Antic Règim.
Ordre social i polític anterior a les revolucions liberals: economia sobretot agrària, societat dividida en estaments (noblesa, clergat i tercer estat) i poder concentrat en monarquies absolutes. La posició de cadascú la fixava el naixement, no allò que feia.
·
excedent.
Part de la producció que sobra un cop cobertes les necessitats internes i que cal col·locar fora. La indústria europea en generava tant que necessitava mercats nous constantment.
·
capitalisme financer.
Sistema econòmic en què grans quantitats de diners (capital) es presten i s'inverteixen buscant benefici. A finals del segle XIX, els bancs europeus finançaven ferrocarrils, mines i ports arreu del món.
·
ultramar.
Terres a l'altra banda del mar, sobretot Amèrica. «Emigrar a ultramar» volia dir travessar l'oceà per anar a viure en un altre continent.
·
expansió demogràfica.
Creixement ràpid de la població europea al segle XIX, provocat per la caiguda de la mortalitat (alimentació més regular, millores sanitàries) mentre la natalitat encara es mantenia alta.
·
canonera.
Vaixell de guerra de poc calat, armat amb canons, capaç de remuntar rius. Va permetre als europeus projectar la seva força cap a l'interior de continents com Àsia i Àfrica.
·
Gran Divergència.
Expressió que designa el moment, cap al segle XIX, en què el nivell de vida i la producció d'Europa van superar clarament els de les grans civilitzacions asiàtiques, després de segles d'anar més o menys iguals.
5. L'Arxiu · el document
La metralladora Maxim
«Passi el que passi, nosaltres tenim la metralladora Maxim, i ells no.»
Hilaire Belloc, escriptor · The Modern Traveller, 1898 · Font: https://en.wikiquote.org/wiki/Hilaire_Belloc
Belloc va escriure aquests versos dins d'un poema satíric el mateix any (1898) en què, a la batalla d'Omdurman, unes poques metralladores britàniques van matar milers de guerrers sudanesos en poques hores. El to és irònic, però la idea és seriosa i molt reveladora: la conquesta europea no es devia a cap virtut moral ni a cap missió civilitzadora, sinó a un avantatge tecnològic que es podia comptar en trets per minut. És una de les confessions més honestes de com pensava l'Europa imperial sobre si mateixa.
L'imperialisme no és cap terratrèmol
«Si l'expansió imperial no fos res més que una fase de la història natural d'una nació, protestar-hi seria tan inútil com discutir amb un terratrèmol.»
John A. Hobson, economista britànic i crític de l'imperialisme · Imperialism: A Study, 1902 (p. 192) · Font: https://en.wikiquote.org/wiki/J._A._Hobson
Hobson era economista i escrivia des de dins mateix de l'imperi britànic, poc després d'haver cobert la guerra dels bòers com a corresponsal. La frase és irònica: precisament perquè l'expansió imperial NO és un fenomen natural com un terratrèmol, sinó una política decidida per persones concretes amb interessos concrets, sí que s'hi pot protestar i sí que se'n pot demanar comptes. Llegida al costat de Belloc, la parella és útil: tots dos són europeus i contemporanis, tots dos desmenteixen la idea d'una superioritat natural, però l'un ho fa amb cinisme (tenim l'arma) i l'altre amb crítica política (això és una decisió, no un destí).
6. Activitats
6.1. Aprenent
1. L'avantatge europeu, pas a pas
—
Línia del temps
Individual · Informació: la imatge i la lectura · La imatge és a ideorum.cat/hmc/capsula-1/sessio-2
Observa la imatge que obre la sessió, el gravat del Crystal Palace: la Gran Exposició de Londres del 1851, on Gran Bretanya va exhibir la seva potència industrial davant del món. Situa-la en una línia del temps del 1750 al 1914 que dibuixaràs a la llibreta, juntament amb aquestes cinc fites més: la màquina de vapor de Watt (1769), la metralladora Maxim (1884), la quota britànica de producció industrial del 1870, la del 1910 i el 84% de superfície controlada (1914). Reparteix els anys de manera proporcional a l'eix, no a distàncies iguals. A sota, escriu en 60-90 paraules quin tram concentra més fites i què indica això.
Pista: Un eix proporcional vol dir que la distància entre 1769 i 1884 ha de ser més gran que entre 1884 i 1914. Comença el comentari així: «Les fites es concentren sobretot entre… i…, cosa que indica que…».
Has de lliurar:
Una línia del temps del 1750 al 1914 amb sis fites situades i una frase de tancament (60-90 paraules).
2. La confessió de Belloc
—
Lectura de font
Individual · Informació: l'Arxiu
Treballa la cita de Hilaire Belloc a L'Arxiu en tres passos, a la llibreta (60-90 paraules en total): (1) copia el vers exacte entre cometes i indica l'obra i l'any; (2) explica quina explicació del domini europeu proposa Belloc, i quina en descarta; (3) digues per què el fet que sigui un poema satíric, i no un informe oficial, no li treu valor com a font històrica.
Pista: Per al pas 2, comença: «Belloc atribueix el domini europeu a…, i no pas a…». Per al pas 3, pensa què revela una broma sobre el que la gent d'aquella època donava per descomptat. Fes servir el terme metralladora Maxim.
Has de lliurar:
La cita copiada amb obra i any, i els tres passos resolts (60-90 paraules).
3. La corba del domini
—
Gràfic viu
Individual · Informació: la fitxa de dades
Amb les quotes de producció industrial mundial de la Fitxa de dades, representa a la llibreta l'evolució del 1870 al 1910 de Gran Bretanya, els Estats Units i Alemanya. Fes servir una línia per país, amb els dos anys a l'eix horitzontal i el percentatge al vertical, i posa-hi llegenda. A sota, en 60-90 paraules, respon: quin país perd posició, quin la guanya i què li passa a l'avantatge britànic.
Pista: Fixa't que les tres línies no fan el mateix recorregut: dues es creuen. Comença el comentari així: «Entre 1870 i 1910, Gran Bretanya…, mentre que els Estats Units…».
Has de lliurar:
Un gràfic de tres corbes (1870-1910) amb llegenda, i la resposta a sota (60-90 paraules).
6.2. Intermedi
4. Europa i Àsia abans de la Gran Divergència
—
Diagrama de Venn
Individual · Informació: la fitxa de dades i la lectura
Compara la posició d'Europa amb la de la Xina i l'Índia ABANS del segle XIX, a partir del que has llegit. A la llibreta i en 90-125 paraules: escriu DUES semblances, DUES diferències i un CONTEXT breu que expliqui per què la comparació canvia radicalment durant el segle XIX. Presenta les quatre primeres en un diagrama de Venn —dos cercles que es toquen, «Europa» i «Xina i Índia»—: les semblances van a la zona d'intersecció i les diferències, cadascuna al cercle que li toca. El context va en un paràgraf a part, a sota. Fes servir obligatòriament tres termes de la Fitxa de dades.
Pista: Bastida completa del format. Semblances: «Tant Europa com la Xina i l'Índia…». Diferències: «Mentre que a Europa…, a la Xina i l'Índia…». Context: «La comparació canvia durant el segle XIX perquè…». Termes exigits: Gran Divergència, Revolució Industrial i capitalisme financer. A la PAU es puntua que semblances i diferències no es barregin: no posis una diferència disfressada de semblança.
Has de lliurar:
Un diagrama de Venn amb dues semblances a la intersecció i dues diferències als cercles exteriors, més un paràgraf de context (90-125 paraules).
5. Belloc i Hobson: dues veus europees, un mateix desmentiment
—
Corroboració de fonts
En parella · Informació: l'Arxiu
A L'Arxiu hi ha dues fonts britàniques gairebé contemporànies: el vers de Belloc (1898) i la frase de Hobson (1902). Feu-ne la corroboració a la llibreta en 90-125 paraules: (1) digueu en què coincideixen les dues sobre l'origen del domini europeu; (2) digueu en què es diferencien pel to i per la intenció de qui escriu; (3) expliqueu per què el fet que dues veus tan distintes apuntin en la mateixa direcció reforça la conclusió.
Pista: Un és un vers irònic, l'altre una anàlisi econòmica; el terratrèmol de Hobson és una imatge que ell mateix rebutja. Connectors del gènere: «totes dues fonts coincideixen que…», «en canvi», «el fet que dues fonts independents…».
Has de lliurar:
La corroboració de les dues fonts: en què coincideixen, en què difereixen i què en dedueixes (90-125 paraules).
6. «La superioritat natural»
—
Desmuntant tòpics
Individual · Informació: desmuntant un tòpic
Torna al bloc Desmuntant Tòpics. Escriu a la llibreta una refutació estructurada del tòpic segons el qual Europa va dominar perquè els europeus eren per naturalesa superiors, en 90-125 paraules i amb aquest ordre: (1) enuncia el tòpic en una frase; (2) dona dues proves que el contradiguin, una d'anterior al segle XIX i una de posterior al 1870; (3) tanca amb una frase que expliqui per què l'avantatge va ser temporal.
Pista: La prova anterior la trobaràs en el pes econòmic de la Xina i l'Índia; la posterior, en què passa quan els Estats Units i el Japó s'industrialitzen. Connectors: «tanmateix», «tan bon punt…», «per tant».
Has de lliurar:
La refutació en tres parts: tòpic, dues proves i matís final (90-125 paraules).
6.3. Avançat
7. La cadena de l'hegemonia
—
Cadena causa-efecte
Individual · Informació: la lectura
La lectura presenta cinc baules encadenades: producció mecanitzada, necessitat de matèries primeres i mercats, acumulació de capital, expansió demogràfica i superioritat militar. Reconstrueix la cadena causa-efecte a la llibreta (mínim 125 paraules) explicant, per a cada baula, per què fa possible la següent. Acaba distingint quina d'aquestes causes consideres estructural i quina conjuntural, i justifica la distinció.
Pista: Una cadena no és una llista: si pots canviar l'ordre dels teus paràgrafs sense que es noti, encara no has explicat les connexions.
Has de lliurar:
La cadena de cinc baules, explicant per què cadascuna fa possible la següent (mínim 125 paraules).
8. La carta de l'analista, 1900
—
Carta des d'un rol
Individual · Informació: la fitxa de dades i la lectura
Ets analista d'un diari econòmic de Londres i, l'any 1900, el director et demana una carta oberta al lector que respongui a la pregunta: «Durarà l'avantatge britànic?». Escriu la carta a la llibreta (mínim 125 paraules) amb les dades que un analista de 1900 podria tenir a la mà —la quota de producció industrial del 1870, la metralladora Maxim (1884), el creixement de la població europea fins al 1900 i el 35% de superfície controlada cap al 1800— i sense fer servir res del que va passar després. ⚠️ La Fitxa de dades també et dona la columna del 1910: aquella és el futur i queda prohibida. Ha de contenir una previsió explícita i els indicis concrets en què la fonamentes. Al final, i ja fora de la carta, afegeix una frase que digui si la teva previsió va encertar.
Pista: La dificultat és no fer trampa amb el que saps: un analista de 1900 té les xifres de producció industrial i el que veu al seu voltant, però no coneix el 1914.
Has de lliurar:
La carta de l'analista de 1900, escrita només amb les dades d'aleshores (mínim 125 paraules).
9. Quan l'avantatge canvia de mans
—
Ahir i avui
Individual · Informació: la fitxa de dades i el que ja saps
Hobson va escriure el 1902 que l'expansió imperial no era cap fenomen natural, sinó una política. Avui la conversa sobre qui domina el món ha canviat de protagonistes: es parla de semiconductors, d'intel·ligència artificial i de control de minerals crítics. Escriu a la llibreta (mínim 125 paraules) un text que expliqui quin mecanisme del segle XIX reconeixes en aquesta competició actual, quina diferència de fons hi trobes, i què en dedueixes sobre la durada de qualsevol hegemonia. Recolza't en almenys una dada de la Fitxa de dades.
Pista: La pregunta no és si la història es repeteix, sinó quin mecanisme concret reapareix i quin no.
Has de lliurar:
El mecanisme del segle XIX que reconeixes avui, la diferència de fons i què en dedueixes (mínim 125 paraules).
PK
xm
]aE word/fontTable.xml
PK
xm
]BR R word/styles.xml
PK
xm
]\3A A word/numbering.xml
PK
xm
]!P4 4 word/settings.xml
PK
xm
]z word/webSettings.xml
PK
xm
] word/_rels/PK
xm
] W word/_rels/document.xml.rels
PK
xm
]LO O word/_rels/header1.xml.rels
PK
xm
]dI [Content_Types].xml
PK
xm
] _rels/PK
xm
] $ _rels/.relsPK
xm
] docProps/PK
xm
]{ՇQ 6 docProps/core.xmlPK
xm
] word/PK
xm
] word/media/PK
xm
] *h h * word/media/image-lbgnbx99K1OD_kEKH9JSp.pngPK
xm
]m., , +n word/header1.xmlPK
xm
] w word/footer1.xmlPK
xm
] [z word/theme/PK
xm
]lhu z word/theme/theme1.xmlPK
xm
]lE8 E8 ~ word/document.xmlPK
xm
]aE word/fontTable.xmlPK
xm
]BR R * word/styles.xmlPK
xm
]\3A A word/numbering.xmlPK
xm
]!P4 4 word/settings.xmlPK
xm
]z } word/webSettings.xmlPK
xm
] word/_rels/PK
xm
] W word/_rels/document.xml.relsPK
xm
]LO O word/_rels/header1.xml.relsPK
xm
]dI [Content_Types].xmlPK ) \