PK
i| ] _rels/PK
i| ] _rels/.rels
PK
i| ] docProps/PK
i| ]N docProps/core.xml
Ideologies de la dominació
Ideorum
html-to-docx
html-to-docx
1
2026-08-12T15:35:19.875Z
2026-08-12T15:35:19.875Z
PK
i| ] word/PK
i| ] word/media/PK
i| ] *h h * word/media/image-BmkILqqrXWzAu8gM9pKs0.pngPNG
IHDR ^ C pHYs tEXtXML:com.adobe.xmp
li eXIfII* V ^ ( i f H H 0210 0100 ^ C -i IDATxy|Tg&{XC/sa7pͨZkjjmmT
Tmժ,
Ytf%쐅$3#Ǘ%s%Vr$$y99" &KL]DH_ Gu"]"5?C -E 8zw;z:bP6+՚9"rȒXoMnXw-C6PE5c>ڠ Ɋ.TeZ.?È /NwHlZ
wy5C [gM?f?4o}/Vt! ^ks ]N8x Q3ҔYg}t` Ǝ
/n!ogҀ[{X[uߘ)?8X{ҳZ`߿rI )KG_G<= hĚm8bgiDj-A,PVf; )K^#U_`%}nfYl9|i_x $3
z:^(j.XO->doZ揼_9
H6^ i[cv5?ԫ:lqmPo}'m+ b; PxjѿzQ9]p ̯ d:ٛX{xAs W V=|y?GLhh
?VbPeUU+Q^# ,- $[.x]v: -m 4KT5=^0z2w6hs` X:j_^{gbv@CY
5?m;+; Ѱu ռ!e:>u0 Xkߐ/ьxפC>X
_ ( ozmJ;d5WHjYS 4ɈFtκb
'; wN @"`aj~P;>yDzAkcdãuz̈/"PjWr2gYHCW.5
ȉ4ƭCG5}̧wWW @jfW<=&Ehc||{
e66~?Iv=6(G :>qgtn+h i-+=gG/ ef\ ѴkyWtɩ h\""6 d>X\YSe\k
7?{9gtnDMib;n*PoF< ѴkNc?}qvf$ۨ
/_Z 8Qq3wyc~chm*>62 lsS.iavTgyp;~2}_dT ۸fox.{YۧG#M;Vϼ;
7/[P' `6uNgcF!ՈfޞC %mw)s V>M-swZ` kv>9[z $6Qx8%z^5X]m]לeke w^Υi{_: ݲ5 HD)_xU<_q0?|"p^[+ ,o??̎1g＜3vg,ٺn= MJ^w^2ꢋ?f$[4"2ˆ͗nS7]BfJ^Ιg WG @"Ik]ߘ/%
BeA諊@(Ϝ )Uxpn,sYVߠWNmQwM(-
f?)J,T "ңC7^PQ Luo紎%`g%W[sPa?g⪌hDs;zgQ^"5C-"y1L!x A)qg.õ=Jt:ǂUusyKyew0q_싵Α&Ѵn],_;OZfW %c"ty];ެڕݻ|g 9 9DrF櫶۩g^mݺe|3#w=LswڝZvWlv%S""W8K~qc_} Hp15H# # Wʹ'=Gsw4Zr
n), "E_47 Pүx= Guپ ݬgN=h6rEUXWw#ctxWm72 CRxT{Ffܥu|C%|_o1% Îʭ߭YpƐ=n1ٕ4ա]{m)wWo0U J8qwٯdRb+Cad?"kd $/&HXؽ[~R\v{W3mgw>TsfϚ]"5ͫV9μJ]N
|ݍ |IڎE xʋFe|N]G7sj y M+'23. 9-tWߺ}jw;N{~d|/C;F>\ֱ]k/6zs$]H_?& @ $eu7GnpP59i KIvuQX/m
2olW)>zZճ~T3bxКYelF4n+uT J71mO R,mcflWz亳o ܖn[~f_[><+oM ?\[]ic]vzrVN ! @_IYxpHmZ$4M\KjvFjHzuk^W}| 6&^,USWƺs
>%CiZx IWx첏E؆KxQy,s:OR5JTF~/ }IDD7TUe侧elf4wP+ID'" qtWj]>XS5]H>fnLkT>{ Cjx7 49zr},_ qѦLS >Y;B˸ڴUhv2W3d }cŋ^}yu@SϤߪIC} {;~` 4GDv2b "r.{OڳȈF4YL 7:̊nZƥIoy}D#>Z z"3# +
.uCdUzr/u{1z;ew7#ު.ҺPa<""jgh $*~6qZƅ%8p5yڳn s獧nu{=-)VA}/;*?tbO "2kK# ,
Z:iMp[-s =2.7ܠoKC!%u ,= F|-;{OX =M;uB |7w=rGra#n9㔫:5]3feXUG4S
gf\HCW]};mEsT:L+-*u I$iVFY4-cw~e[b@F֡?}]=s |a ',DDkJ|7ٕ[8fn ez&
tXdžCYoE;+wg/26,9%_ΚVr C5Sf2:@"TD>d Ll5ZZGtfحBfOfm7:,X'X9O 49]Z[
/M H ]^jʵ^^{nZ>W; +5~b1- u=Ti^:C 4" @oITxi˵AN%5F;S˸:oBö Or{ݵ WRz,\I+cmmh$ψ\ %S鞪HRg 55Χ̣5w:o:RU QZ]xEYF$ -
K,5zI˸ 93- v$S6u*Vv `j"^iш7nک]bZ| |v``-/uܮsZ""`IkuЮ$"]+"{О@Hht<$""R-"wa[Tv H4=0#"{ʼ>]wW RO^QkqQDm[D,ܞoz _W/Z=}S;4NF4D۩N-TS0p~lv%]u(DT9ZDN4[EDd CkO!h cSͮde Qա !"HSpUY+"EdUJDV7 `i:V P$"ݤ=. MEXHD C=L&
ξ"b䃭e^. NUDƨvePICg ?e-fW2Tm][*Y^
|1~pY`]IS ڕͯy"-MbE䀈쓦2{?e^_E쟂1*Mäw^Gi:JüRou$
ֳZwӲ*Qq]0s_5
ZQ yV ~ MotQU㹿p ISae^e*6bU ʅ.R>CXu(""Q|PXk|&jW.S DP^c#"Nqv. C Ђ2c$]ա9|hV 4 VD>
C2gZr;WHC\ݪeͮdby\""_Q:!.k-T
*x\ng"|z -,b>r;Otxvy}~9\r; DZեe3Z;CC]kTvL
1ͮ_Xmé.c9gִ*MUvr; +$~ [Edr;?CϞ^wRZJ,T VZ .ʼ㝔 Nm+.Qա'u ncb>wARevvNV b,"{n C65!4h](il~uDV~e\V$leW3=W;Tkhc4Zml
ŞCyDWt f =k'ys.ٕܩ3zvWD~cyPLy;nQ
5sqagP*Wt ""LyלfmV9P @r?ͮ"ħ:RաTX dnbǪC))Uu({(p;2novvXe\ncU У[-ljbi~a)t>|^u(oNy ]1V\q{VȽ\o*p哋5ҕ.Emv]1s\*MCJbWu(؛۹jrrL.r; 4"OH$Un}ktK9w LjqeE#vo}>ꎳ|לBZjK5 ԿM\F^~&V/6X> ].,Kׇ:3fW9ǘJԙw:t*uP
=lvŐmDZj~^."ɼAu(O{|n{M?%19 6ҵ4 LDT"d+SgPfHbGj:μ9]I:DI G.x2$ܪ֟'^ s
ڷc,/vf߯e\z$̴htq
W]),,Osi
=smv%Q_,4;EIkg{O.DԙwMS z9v~>w"Fka
ա<(xw.'aU _μ仏mv%S&MMŞwS$UUh9F_K= ~+tڪzx.KKa&-uavQSŪ"Tg+Şdj.i C
=_șEgTxr'{bռeh;tR ŞDDv$t{a ܤ&yR oy"r1 :g=k+ŞwD8'y wfH+quCٷ_U/5| X:4Եfv>X%x?YzJW ʫ6녒IR^""2vL̚ 3A6eKŢۊWpZU[3jW+dg+ T$P)<{a]1lfW,ŞW%yѤxU"b(bn\isהv|| I)
%vLff4S8qof滽ikUO
VnY)2&-}^9w m""1{&wwJrѥ4աZvw"ڠ hkT
ա=㝇QZv_qs55ph>{mj!ֹ-֨.|M9UGC@l^CrHvg%w mͮeZHw-p;%%:^꤃l ? $ڻG❄Q_=W˸\=\SGt'go;X<[u>X]SR`UjkI^
kz>Z=rH.s~mZH
Қ 4&q/)͇v $ @G?-p;; #$]*;p6@kedD\'a5.:<]i`h) hX鲺u[ RPH; >\SŤYsNC)̅בmxƪe@^oKڹ\ѳ@c}|cו}] YY
?YR<{ߞqa{z
Ntn
CA蛊@踝Fmv%Wu(/»%bv%un(p; -N t0@u(gWBK㝈O^\ff ׯ( VnkV+o""^tYF" JK
Cz}/WB-j*Ee^"]yvLu(ag^:mv'b+UryB| 59V J i&vL)42qjY""О` uQJgա+~覇zY!"]@hN]:"2JDHծL(kڹ2w@ -\7ka튱Z;D$n>0"Aٯilcoel5z%
ήߖ"Jn ":j^vV7)q <]̻OR2o *|vCD4umS\n絳K`Y(":UAw^оc}@E AD6y}C]nom2?*p; +6 H"Rՠ?ߊ@gz] \n/DL3(*"%^߬?"> 5?r;ȥCTD~cv\#%mTɦ?..DD c*8zu+R\>>i4 9$;ծL0,"z}]W^&Rn+sbҪQ\n/M
Sfz{y}Ab3"r^ PV^6:?{z1kZɣPRy}ߖy}O.<:gDd) W|3b"V] T9Ah휤:ܟXT5*2oay|B̿~DۙW̹l!"2{aui=d{B?$9F;ĚI^X;Jඅ
TrC COqK,O+K~_"@
bNGgM+CI+Ȭi%?FvPsWG ?e/]G=YJƈ+?Z-S&?eͭ-T%sgM+-" g9H )3.nmu2̸ ZVbMg-DDmxVGj~ތ}Ϋռ~\_w -#dVv*̞^^y};fM+>E9Mw
|=kZ-PĈ+i% ۟UrykǸΫ8sgO/L +YJ3fU :6:̞^^VB8)AK眳<L]QWX3-iLN 5Ng5vy˟ܥib28Ĭc%2vk5?X t9KLW:kZ'W<;UT^߭;g@+v+qC("Z6^D.2*Ԗz}y}SxXE ʌLyWRr;,R!U|+"_z}+Ed쓦f Dxc>n=D
P뻧""?{C=Đ % ?a%~1N.S=lT̚VrEבfO/:u]EDnfٕt1 Cϖy}_2۰e\٥ݒV [Dr ;(4kZ Ş1"286cϭER怒?(?$6i{VISS3}\ [X9]i(2Iꭆ""(OшkǦO~hLJ&
W~[*dd?ubKK{ EDEoRͮXż'h^ߕ覷YJnfĊPcɧh0`VRWHҥ+X.Js9[lt@`w 2:W +z Cz}2cb E gִÛTBD)Rj*Rosޫ 1LKiӞkX zr{( 卹u2Ywhn_-"{P1cN9Q,|D,9
աf
C(VK龩R*{v,ZbpQr;[XyEь^=&E1A_RK +;?4xV!"[̈l^Ό@eM[ [۩DK> j{g b aszZZ4ޅ wbɣSro-i=o*}]e0 L =q07_bޯH z_ ٯ(BXM]+Vfi ;dI;c#":`B*txpFve{t/][.p(Cy-P{~]w,yDDϪ7+7!Fm ˹cזR "{ u[0 a{5} D Ō$^wƫKJ)Wx|~u ݚ2XbltM >/-߽3QY|n-?ɮ.7|C,] 㝗q汲bk_[(yR@(tw$dڕ5[U. &0$:ڜF_,|f'\T:uo|g ~2V^Xei]6:_^|o4u_m6{ኻN5qྪsb@Wkr
M,
JXbPMDZ3~\e)Όk 1Z$4a߸^1h>box'6'I |J=4;W,.#pm"Cz_?O XgM_m2tݲ#OF,۸'z-c
j}?fg+]aD/\y}Uye\;%uP^
+^z2|$3
D^\tG$ $.DDn}zrϩi7VH ;Gf=2[DdC ~V2VYRqwvkAk4 dgDY9
Yczw:o:4 T XDjEpy=]mwְA9~yS#7KLz86q8FGI7do&su+! RU9dzz9: gk 3fG[˟."
"{?β2D IDAT~-w+zbְA{Ӳ{o߰|*Abt1!Fv%ar9A
C'Y7kFs2f|'ju( @_y
s<˹viO1Wanm[W8Vb$nͮSb$jųI6Yڜ6\xn.ǫS7o}bMDnb
/|ů>[XsjcXJD̄X'3. K :`pX%v~gUrU2"2ŖP&J qj+iB$6]xV" )\"{3sj^kˇ|Xt"rȮt>[߱Z/$TrnY sg \x}| *4mp3E$~C9DŽ0M
آӪC[& ɭE},7?.=U,6Z8 wEH.ߔI5V+6g_Ҡ"8C9-x'pk n`\n+Nd+"rqJ"Ni3f.1Ì- $
L}?k⼕^+YYp'9,HY"_uSrS(sظC:];L8imn_Cֿ|zԆ~|iɸΘhQ}cBLqL7 ]nʄmgXAf^+\k\osnyҮ;>rҽ;?n6.Ѣf2"A64q%SImk˽Z~JLP$Q^N" rY*L`2Ìrn mLee9|<1]6]rez r[Z?4o"+3+n\sIok)sMGٴraٍp VC$OM$LISTƴ7-xI
5D#lqal tarFcj.In `([vN9|hC3G}wq,K+> }iSj x y3XU mˬ9o`lY?nY)lƕKά lny19z 0>S[4D5]j 0ϔM[>1S{60Px/o}/_vgUkmՎ=}y@f 2$0gmǮye/psN~wj\w҆{}ƌ_uӼ(
1^\ !T GF'l~\ ;
wg0.Qg8=Oc$ oYѴj8 Wݒ$wI'}%_<10yVϞZA;+P nFqy+>dx79G5_K"as3tj/aZg:<ږF?Iz"0Qx9d7_u2WgV >)#m{"r9nV1v;;;52c-ۖF#韝ԊgM,Ɇ1_h/I8&`T6FWIZ d7r8\6c_;xyC$|O´zDwD[һMneQGBu |mi=]1Ƕ ?h\ Ə=^ؗQ-i2kn>Я {fz/ M6}5ū%&` К1Ϲ 4~P걝7 bfc$|uM咎]}cim2W4 GMs~'ɵCq[siu X]0 {RҡN`(WGUla2=tT'@i_Z MߐW}p8Iaz5nZJ1P´ٴ}q)*SuwƾurM?:E4$UOddʋ{R´ t98ui ZWJ5^9ɦ\W M:qC(ʺ
_KAV<{Kb 6ߥ I}Wҋ^;cV'uQ)eq:CR["g/<^~
ݯ>t
9M ܪ\6ΕxtcMr{C6m2Kٴ:ǶM\.[ Ӻ 0VwK=lwg,Ciugz %C5 TVUՇRxU(UI,>ty
v=&^%1(|V2tŮs~-tx%0?nZkF?."Fi\vi!Ϧ1 `O(\kiZ"D_k*lys_J*oB1>3vZ{GaIo:tj{Gt9k}ܴ.sr\T{G.IA'vf=]1/۟i=mtY x9vz幝Kbkm^kmoJ:E{TFE7y beuٴ]NwZ^:x2XY\vWwg\mn3 I8>$MtV{2i}]҈Y
/Z>$|KU}hC尗/]OWl^uxY
CW.c;cMhvw"[2߲in9d{btA´ɦ 2dU8I WTΩ^ynے꤯OPyګdmx`p9 M?$]uȦqyc"rɸi}H7>sΚ=]Gi#r{n̦qAi]":sKqjp20J^%PP:lP2u:
r{Gwg_$]uq++CB´ݝ$,3vR.co*@OWXX҃^epP6mt.pc)'^wlR´ZnQxM@e]musYU ty<5
+V]uQQJH ue23ݝT~ǒ>?w]\ǽ2J#ٴXA 8Z.<>t=kzn(\`W$,tWwg,[RjjwgTI47g7}ٙ=i,Jwglھ@6ݝY^r.bk6mF`r_KS92O_~V ػ\=[5Oȵ ne ξ켸i 'a7t&+"nZGK<L6mp.c:
r{swgdI'wGu G5+U8x:z` :F+7c$M;#ٴ3֒No u_wgbRhM 0Ǽ/ z3v|6mIzy.c}ٗ}!> 0Y:
w^֊iMv~ٗ- o\Ee/ z0ieiLc$vqMٴ}Qܴq_,P(Ơ@I'{%Kz4(d"qHo
𥍑2II:iɦՓأk:mΆIֳ 鼚qAc$8Mұf %MWf3 rUW2K=] 4F§%}T~.G&lھ.nZWM%*gHM'$U:4#ٴi&Gi(
1}@w'% J N:ܑ0l´jƿ~Qҧ$)J&Z].cTҥ
#Hj4ρ)wHzTMlھܗ}2ص #OK;deJ9aZy#ơXݜ0"a?`4Fib
vH?i=Z U14}|I "icy
oRw_)>ZUҋ5}IzV-^ cM굽|TK2\|~.~h
9imppq sA(8 4nNIT8ht nZemTX|Sx<;Zٴ{&`TFHґᒎt1 '$%
M^Iw%LkOB!8Tq?h ߳_S%5 fG?2Y: Sm})aZ Ҩ Fw߫|ǰUhYR*nZv 螿z /FIP^yqG N1U^Gk |-M6C%SݰbՔ;u
w] 3U($
1N Feozpfx=DS0fngb`ׅ-ٴe2m \(kmq ud*3L=~n DWrZ7?'}WU RU} km +>̯[^,I높g/ L^csUkm~o
OϫkcC~MIT(6L Vh oR1Z[t9`
C#T9 (ƨzߪ]u"aI$=#)I{r UV.U\Xk @9p4qP2y'x
ѢP ٸe 8Qx͛*CTT/:M 8dêCVT/zyM ٸ. 8PxӖ^+WՇZ6ƬzQüOl=嶻 : 0PxMd*1:^RY ڼ嶻- S lܼ%DU}h
wʶiIEOUևvw, TAU"ZRzBI=刊E J~1qY lL&C'}K:ARH%3L}kÊU?: 0Pxv~U}N|$S!i'g @5IZ|*,M|[q` _kBI Th>W+xŏqГ3sq> `ʢ*suCJzc}͟Pk/X @9WXU e3T)2 (-_K*;HUևWa)*)
)d0(hITlU_Y WU :B
y.\ E5TVVՇ _kULTUzMF L^ 4%}|T8kF u `*rYe]B_kskU}tIzg{ *(\RYWY3A TA;yU6>
>[ : 0Up!u3}ZU *4([Pt cCʺ/8w>uzn(:mÊUx jXjXbu_p^\^g);/ LE*ʺJ_k*djن: 0QxPMx J~_ӷ *ʺC: %S}5a rBU"UIu1Xlݐ0 @*_ksbH2CԣC?q. `Z* j(C]RcH/eI/_p6 {AU%UpȌx~M_JZI= IDAT|o pLdjý*i%/iVe]m) ; . Y[IB$zm5L5<0X @QxȒ?ISpǫV( FJ>aŪ>3 xkP2CZ8 aa m߰ՋUT/:C|o= uUBkJz(Gx
HMC · 1r BAT · C1s3
PK
i| ] word/footer1.xml
© 2026 Ideorum · Reproducció autoritzada amb atribució (CC BY 4.0) · Condicions completes a ideorum.cat/avis-legal
PK
i| ] word/theme/PK
i| ]lhu word/theme/theme1.xml
PK
i| ]:o word/document.xml
Ideologies de la dominació
Cap exèrcit no pot governar un continent només amb la força: també necessita una història que expliqui per què està bé fer-ho. El segle XIX en va fabricar una de molt potent (raça superior, deure de civilitzar) que aquesta sessió disecciona i refuta.
Pregunta de la càpsula:
QUI VA DECIDIR QUI MANA AL MÓN?
1. Abans de llegir
1. Localitzar.
Segons L'Arxiu, amb quines dues paraules acaba Kipling la descripció dels pobles colonitzats?
2. Avaluar.
El poema de Kipling parla d'una «càrrega» i d'un «deure», no d'una conquesta ni d'un negoci. Per què creus que resulta més eficaç justificar la dominació presentant-la com un sacrifici que no pas com un domini?
3. Integrar.
Connecta aquest «deure de civilitzar» amb les causes econòmiques de la sessió anterior. La missió civilitzadora era el motiu real de la conquesta, o més aviat la seva disfressa?
4. Reflexionar.
Avui rebutgem el racisme «científic» com una falsedat. Com és que unes idees tan errònies van poder ser acceptades com a veritats evidents per gent culta i educada de l'època?
2. La lectura
Cap exèrcit, per ben armat que estigui, no pot ocupar i governar un continent sencer només amb la força. Necessita alguna cosa més: una història que expliqui, als de casa i als sotmesos, per què allò que fa està bé. Sense aquesta història, la conquesta seria un robatori a gran escala, difícil de sostenir davant de l'opinió pública i de la pròpia consciència. Per això, al costat dels vaixells de vapor i les metralladores, l'Europa imperial va fabricar un arsenal d'idees. Aquesta sessió examina aquest arsenal, no per acceptar-lo, sinó per entendre com funcionava i per què avui sabem que era fals.
La primera d'aquestes idees va ser el
darwinisme social
. El
1859
, el naturalista Charles Darwin havia explicat l'evolució de les espècies mitjançant la selecció natural: els organismes més ben adaptats al seu entorn tendeixen a sobreviure i reproduir-se. Era una teoria sobre plantes i animals al llarg de milions d'anys. Però alguns pensadors, sobretot el filòsof britànic
Herbert Spencer
, van agafar aquella idea i la van aplicar, deformada, a les societats humanes. Si en la naturalesa sobreviu «el més apte», raonaven, aleshores el domini d'uns pobles sobre altres també era natural: si els europeus dominaven, era perquè eren els més aptes, i intervenir-hi seria anar contra la natura. Convé dir-ho clar: això no era ciència, sinó un darwinisme social que prenia el prestigi de la biologia per justificar decisions polítiques.
La segona idea era encara més perillosa perquè es disfressava de coneixement rigorós: el
racisme científic
. Al llarg del segle XIX, alguns estudiosos van dedicar-se a la craniometria, a classificar trets físics i a ordenar la humanitat en una escala de «races», sempre amb l'europea al capdamunt. Fabricaven taules, gràfics i tractats d'aparença acadèmica per demostrar allò que ja havien decidit d'entrada: que existien races superiors i inferiors. Autors com el francès
Arthur de Gobineau
van popularitzar aquestes jerarquies. El problema no és que s'equivoquessin en algun detall, sinó que tot l'edifici era una pseudociència: partien de la conclusió que volien i buscaven dades que la confirmessin.
La tercera peça de l'arsenal era la més amable en aparença: la
missió civilitzadora
. Segons aquesta idea, Europa no conquistava per interès propi, sinó per generositat: portava als pobles «endarrerits» la civilització, el progrés, la medicina, el cristianisme i el bon govern. La conquesta es presentava, doncs, com un sacrifici, com una càrrega pesada que l'home blanc assumia pel bé dels altres. El poeta britànic
Rudyard Kipling
ho va formular el
1899
en el poema que llegiràs a L'Arxiu, on descriu els pobles colonitzats com a éssers «meitat dimoni i meitat criatura». El polític francès Jules Ferry, en un discurs de 1885, ho havia dit amb menys poesia i més cruesa: sostenia davant del Parlament que les races «superiors» tenien el dret, i fins i tot el deure, de civilitzar les «inferiors». Aquelles paraules, però, no van passar sense resposta. Al mateix Parlament, el diputat Georges Clemenceau les va rebatre a l'instant i va negar que existís cap «dret» de les nacions superiors sobre les inferiors. La ideologia dominava, però no era unànime: ja llavors hi havia qui la veia com el que era.
Aquestes tres idees encaixaven entre elles i es reforçaven. El darwinisme social deia que el domini era natural; el racisme científic, que estava demostrat; i la missió civilitzadora, que a més era generós. Juntes, convertien un acte de força en una obligació moral. I calaven en tots els racons de la cultura, no només en els discursos de govern: apareixien als llibres escolars, a les novel·les d'aventures, als museus i, com mostra l'anunci d'aquesta sessió, fins i tot a la publicitat d'un sabó. Un europeu corrent del 1900 podia créixer envoltat d'aquestes imatges i acceptar-les com a veritats evidents, sense sentir que participava en cap injustícia.
Convé insistir en el punt que dona sentit a tota la sessió:
res d'això era veritat
. La genètica moderna ha demostrat que no existeixen «races» humanes en sentit biològic: les diferències genètiques entre dues persones del mateix continent solen ser més grans que la mitjana entre continents. El que el segle XIX presentava com a ciència era prejudici disfressat, i el que presentava com a generositat amagava un negoci. La «càrrega» de l'home blanc pesava, sobretot, sobre les esquenes dels colonitzats, que aportaven la terra, els recursos i el treball. I les conseqüències d'aquelles idees no van ser mai només teòriques: van servir per justificar treballs forçats, càstigs brutals i, ja entrat el segle XX, polítiques d'eugenèsia que acabarien en autèntics crims contra la humanitat. Entendre aquestes idees no serveix per excusar-les, sinó per aprendre a reconèixer el mecanisme: com una societat pot arribar a considerar normal, i fins i tot noble, allò que en realitat és una injustícia.
2.1. Desmuntant tòpics
El tòpic:
«La ciència del segle XIX havia demostrat que existeixen races humanes superiors i inferiors.»
D'on surt:
Durant dècades, universitats, museus i publicacions respectades van tractar el racisme com un camp d'estudi seriós. Que vingués revestit de mesures, xifres i vocabulari tècnic li donava una credibilitat enorme, i encara avui hi ha qui apel·la a una suposada «ciència» per defensar idees racistes.
El que diu la recerca:
El racisme del segle XIX no era ciència: era pseudociència. Els seus autors partien de la conclusió (els europeus són superiors) i després buscaven dades que la confirmessin, ignorant tot el que la contradeia. La genètica del segle XX i XXI ho ha refutat de manera contundent: no hi ha cap base biològica per dividir la humanitat en races, perquè la variació genètica dins de qualsevol població és més gran que la que hi ha entre poblacions diferents. El concepte de «raça» és una construcció social i històrica, no un fet natural.
En resum:
Allò que es presentava com una veritat científica era, en realitat, un prejudici disfressat de ciència, fabricat per justificar el domini d'uns pobles sobre altres.
3. Fitxa de dades
·
Darwinisme social: ús deformat de la teoria de l'evolució de Darwin per afirmar que el domini d'uns grups humans sobre altres és «natural». Darwin mai no va defensar aquesta aplicació.
·
Racisme científic: pràctiques que imitaven l'aparença de la ciència (mesurar cranis, classificar «races») per «demostrar» una jerarquia entre pobles. Refutat per la genètica moderna.
·
Missió civilitzadora: idea que Europa conquistava per generositat, per portar civilització, progrés i religió als pobles «endarrerits». Servia per presentar la conquesta com un deure moral.
·
Pseudociència: coneixement fals que adopta l'aparença externa de la ciència (dades, taules, vocabulari tècnic) però que no en segueix el mètode ni resisteix la comprovació.
·
«Raça» (com a categoria biològica): concepte sense base científica. Les diferències genètiques entre persones del mateix continent solen ser més grans que la mitjana entre continents.
·
Eugenèsia: corrent, associat al racisme «científic», que pretenia «millorar» la població humana afavorint uns trets i eliminant-ne d'altres. Va derivar en polítiques atroces al segle XX.
4. Glossari
·
naturalista.
Estudiós que observa i descriu els éssers vius i el món natural. Al segle XIX encara no existien les especialitats d'avui (biòleg, zoòleg): Darwin era, senzillament, un naturalista.
·
selecció natural.
Mecanisme de l'evolució descrit per Darwin: en un entorn amb recursos limitats, els individus més ben adaptats deixen més descendència. És un procés biològic, no una llei aplicable a les societats humanes.
·
darwinisme social.
Ús deformat de la teoria de l'evolució de Darwin per justificar que el domini d'uns grups humans sobre altres és «natural». Darwin mai no va defensar aquesta aplicació a les societats.
·
craniometria.
Mesura sistemàtica del crani. Al segle XIX es va usar per intentar «demostrar» diferències d'intel·ligència entre pobles; avui se sap que la mida i la forma del crani no mesuren cap capacitat mental.
·
pseudociència.
Pràctiques que imitaven l'aparença de la ciència (mesures, classificacions, taules) per «demostrar» l'existència de races humanes superiors i inferiors. La genètica moderna ha refutat completament aquestes idees.
·
eugenèsia.
Corrent que pretenia «millorar» la població humana fomentant certs trets i impedint la reproducció dels considerats «inferiors». Va justificar esterilitzacions forçades i, amb el nazisme, l'extermini de milers de persones.
5. L'Arxiu · el document
La càrrega de l'home blanc
«Assumeix la càrrega de l'home blanc: envia els millors que crïis a l'exili, a servir les necessitats dels teus captius; a vetllar aquests pobles acabats de sotmetre, esquerps i salvatges, meitat dimoni i meitat criatura.»
Rudyard Kipling, escriptor · The White Man's Burden, 1899 · Font: https://en.wikisource.org/wiki/The_White_Man%27s_Burden
Kipling va escriure aquest poema el 1899, arran de l'ocupació nord-americana de les Filipines. Presenta la conquesta colonial com una «càrrega», un deure feixuc i desagraït que l'home blanc assumeix pel bé dels pobles «endarrerits», als quals descriu com a éssers «meitat dimoni i meitat criatura». És la formulació literària més coneguda de la missió civilitzadora. El citem per disseccionar-lo: sota el llenguatge del sacrifici s'hi amaga una jerarquia racial i la justificació d'un domini.
El deure de civilitzar les races inferiors
«Repeteixo que hi ha, per a les races superiors, un dret, perquè hi ha un deure per a elles: tenen el deure de civilitzar les races inferiors.»
Jules Ferry, polític i ex-primer ministre francès · Cambra dels Diputats, 28 de juliol de 1885 · Font: https://www2.assemblee-nationale.fr/decouvrir-l-assemblee/histoire/grands-discours-parlementaires/jules-ferry-28-juillet-1885
Ferry, que havia estat cap del govern francès, va defensar aquí la política colonial amb una franquesa brutal: convertia el domini en un «dret» i un «deure» de les races «superiors». La font és valuosa per dues raons. Primera, mostra sense embuts la ideologia oficial. Segona, no va quedar sense resposta: al mateix debat, el diputat Georges Clemenceau va negar que existís cap dret de les nacions superiors sobre les inferiors. La ideologia dominava, però ja llavors era contestada.
6. Activitats
6.1. Aprenent
1. La cronologia de l'arsenal ideològic
—
Línia del temps
Individual · Informació: la lectura de la sessió
Ordena a la llibreta, en una línia del temps, aquestes cinc fites de la fabricació de la ideologia imperial: l'origen de la teoria de Darwin (1859), la seva deformació social per Spencer, les jerarquies racials de Gobineau, el discurs de Jules Ferry al Parlament (1885) i el poema de Kipling (1899). Sota cada fita, escriu en poques paraules què hi aporta. Acaba amb una frase (60-90 paraules en total) que digui què tenen en comú les cinc.
Pista: Reparteix els anys de manera proporcional sobre la línia. Per a la frase final, comença: «Totes cinc fites comparteixen…» i fes servir el terme missió civilitzadora.
Has de lliurar:
Una línia del temps amb les cinc fites, cada una anotada, i una frase final (60-90 paraules).
2. La «càrrega» segons Kipling
—
Lectura de font
Individual · Informació: el document de L'Arxiu
Llegeix la cita de Kipling a L'Arxiu. A la llibreta (60-90 paraules): (1) copia les dues paraules amb què descriu els pobles colonitzats; (2) explica quina imatge en dona; (3) digues per què presentar la conquesta com una «càrrega» o un «deure» la fa semblar acceptable.
Pista: Comença el pas 2 així: «Kipling els presenta com a…». Fes servir el terme missió civilitzadora.
Has de lliurar:
Les dues paraules copiades i els tres passos resolts (60-90 paraules).
3. Reescriu Jules Ferry sense la disfressa
—
Reescriptura
Individual · Informació: el document de L'Arxiu
Reescriu amb les teves paraules la frase de Jules Ferry de L'Arxiu, però treu-li la disfressa: digues què significa realment «tenir el deure de civilitzar les races inferiors» un cop se li lleva el to noble. Entre 60 i 90 paraules. No l'insultis ni l'exageris: tradueix-la al que de debò proposava.
Pista: Reescriure no és opinar: és dir el mateix contingut amb un llenguatge que no l'amagui. Comença: «Despullada del to del deure, la frase de Ferry proposa que…».
Has de lliurar:
La frase de Ferry reescrita sense la disfressa (60-90 paraules).
6.2. Intermedi
4. La vinyeta «The White Man's Burden»
—
Comentari d'imatge
Individual · Informació: la imatge de la sessió · La imatge és a ideorum.cat/hmc/capsula-1/sessio-3
Fes un comentari de la imatge (la vinyeta del Detroit Journal que encapçala la sessió) en tres passos, a la llibreta (90-125 paraules). PAS 1 — DESCRIU la imatge: qui hi apareix, qui arrossega qui i cap on. PAS 2 — EXPLICA: quina de les tres ideologies de la sessió il·lustra la imatge, i com. PAS 3 — VALORA: per què representar la conquesta com «portar algú a l'escola» és una manera eficaç d'amagar què era en realitat. Fes servir dos termes de la Fitxa de dades.
Pista: Bastida completa del format. Pas 1: «A la vinyeta, una figura occidental…». Pas 2: «Aquesta escena il·lustra la ideologia de la missió civilitzadora, perquè…». Pas 3: «Presentar-ho com educació és eficaç perquè…». A la PAU es valora que els tres passos es distingeixin: no els barregis.
Has de lliurar:
El comentari de la vinyeta en tres passos: descripció, ideologia i efecte (90-125 paraules).
5. Dues veus d'un mateix debat
—
Detectar el biaix
En parella · Informació: el document de L'Arxiu i la lectura de la sessió
Al mateix Parlament de 1885, Jules Ferry va defensar el «deure de civilitzar les races inferiors» i Georges Clemenceau ho va rebatre negant cap «dret» de les nacions superiors. A la llibreta (90-125 paraules), detecteu el biaix: identifiqueu en la frase de Ferry les paraules que fan passar per natural una jerarquia, i expliqueu amb quina idea Clemenceau la desmunta.
Pista: Fixeu-vos en com les paraules «superior», «inferior», «dret» i «deure» construeixen una escala que sembla evident. Feu servir «en canvi», «l'expressió … dona per fet que…» i «Clemenceau replica que…».
Has de lliurar:
Les paraules de Ferry que fan passar per natural una jerarquia i la idea amb què Clemenceau les desmunta (90-125 paraules).
6. L'arsenal ideològic
—
Esquema 1-3-1
Individual · Informació: la lectura de la sessió
Fes a la llibreta un esquema 1-3-1: al centre, la idea que la dominació necessitava una justificació; tres branques amb les tres ideologies (darwinisme social, racisme «científic», missió civilitzadora) i què afirmava cadascuna; a sota, una conclusió d'una frase sobre com es reforçaven entre elles.
Pista: Cada branca, en poques paraules: «afirmava que…». La conclusió ha d'explicar què aconseguien les tres juntes que cap no aconseguia sola.
Has de lliurar:
Un esquema 1-3-1: la idea al centre, tres branques amb les tres ideologies i una conclusió d'una frase.
6.3. Avançat
7. Per què no era ciència
—
Desmuntant tòpics
Individual · Informació: la lectura de la sessió
Torna al bloc Desmuntant Tòpics. Redacta a la llibreta (mínim 125 paraules) una refutació estructurada del tòpic «la ciència del segle XIX havia demostrat que hi ha races superiors»: (1) explica per què allò era pseudociència i no ciència (parteix del mecanisme del biaix); (2) aporta l'argument concret de la genètica moderna que ho refuta; (3) tanca amb el que això ens ensenya sobre com detectar una falsa ciència avui.
Pista: La clau del pas 1 és l'ordre de les coses: la ciència parteix de les dades i n'extreu una conclusió; la pseudociència parteix de la conclusió i tria les dades que li convenen.
Has de lliurar:
La refutació en tres parts, començant pel mecanisme del biaix (mínim 125 paraules).
8. «Era el pensament de l'època»?
—
Veredicte ètic
Individual · Informació: la lectura de la sessió
Emet a la llibreta un veredicte ètic raonat (mínim 125 paraules): es pot excusar el racisme «científic» dient que «era el que es pensava llavors»? Separa clarament jutjar les idees (eren falses i van fer mal) de jutjar les persones, i pesa el fet que ja al mateix moment hi havia qui s'hi oposava (Clemenceau).
Pista: Un veredicte sòlid no jutja el passat amb superioritat ni l'absol del tot: l'existència de veus discrepants a l'època és la prova que es podia pensar altrament.
Has de lliurar:
El veredicte ètic, separant el judici de les idees del judici de les persones (mínim 125 paraules).
9. La ciència com a disfressa
—
Ahir i avui
Individual · Informació: la lectura de la sessió i tota la càpsula
Escriu a la llibreta (mínim 125 paraules) un text que connecti ahir i avui: al segle XIX el prejudici racista es disfressava de ciència per semblar creïble; identifica un cas actual en què una opinió interessada s'embolcalla de «dades» o de «ciència» per convèncer, explica quin mecanisme comparteixen tots dos casos i quina és la millor defensa del lector. Recolza't en el concepte de pseudociència.
Pista: Pensa en com avui un gràfic, una estadística o un mot tècnic poden fer passar per objectiva una posició que no ho és. El mecanisme és el mateix que al segle XIX; canvia el disfressa.
Has de lliurar:
El cas actual triat, el mecanisme que comparteix amb el segle XIX i què el fa reconeixible (mínim 125 paraules).
PK
i| ]aE word/fontTable.xml
PK
i| ]BR R word/styles.xml
PK
i| ]\3A A word/numbering.xml
PK
i| ]!P4 4 word/settings.xml
PK
i| ]z word/webSettings.xml
PK
i| ] word/_rels/PK
i| ] W word/_rels/document.xml.rels
PK
i| ]~ O O word/_rels/header1.xml.rels
PK
i| ]dI [Content_Types].xml
PK
i| ] _rels/PK
i| ] $ _rels/.relsPK
i| ] docProps/PK
i| ]N 6 docProps/core.xmlPK
i| ] } word/PK
i| ] word/media/PK
i| ] *h h * word/media/image-BmkILqqrXWzAu8gM9pKs0.pngPK
i| ][j, , $n word/header1.xmlPK
i| ] ~w word/footer1.xmlPK
i| ] Tz word/theme/PK
i| ]lhu }z word/theme/theme1.xmlPK
i| ]:o w word/document.xmlPK
i| ]aE word/fontTable.xmlPK
i| ]BR R δ word/styles.xmlPK
i| ]\3A A M word/numbering.xmlPK
i| ]!P4 4 word/settings.xmlPK
i| ]z ! word/webSettings.xmlPK
i| ] 0 word/_rels/PK
i| ] W Y word/_rels/document.xml.relsPK
i| ]~ O O word/_rels/header1.xml.relsPK
i| ]dI + [Content_Types].xmlPK )