PK j| ]_rels/PK j| ] _rels/.rels PK j| ] docProps/PK j| ]-22docProps/core.xml La Conferència de Berlín i el repartiment d'Àfrica Ideorum html-to-docx html-to-docx 1 2026-08-12T15:35:20.177Z 2026-08-12T15:35:20.177Z PK j| ]word/PK j| ] word/media/PK j| ] *hh*word/media/image-3UBqChL9b4I3Gywz25LFI.pngPNG  IHDR^C pHYs  tEXtXML:com.adobe.xmp lieXIfII*V^(ifHH02100100^C-i IDATxy|Tg&{XC/sa7pͨZkjjmmT Tmժ, Ytf%쐅$3#Ǘ%s%Vr$$y99"&KL]DH_Gu"]"5?C-E8zw;z:bP6+՚9"rȒXoMnXw-C6PE5c>ڠɊ.TeZ.?È/NwHlZ wy5C [gM?f?4o}/Vt!^ks׏ ]N8xQ3ҔYg}t` Ǝ /n!ogҀ[{X[uߘ)?8X{ҳZ`߿rI)KG_G<=hĚm8bgiDj-A,PVf;)K^#U_`%}nfYl9|i_x$3 z:^(j.XO->doZ揼_9 H6^i[cv5?ԫ:lqmPo}'m+b; PxjѿzQ9]p̯d:ٛX{xAsW V=|y?GLhh ?VbPeUU+Q^#޹,- $[.x]v: -m 4KT5=^0z2w6hs`׫X:j׬_^{gbv@CY 5?m;+; Ѱu ռ!e:>u0Xkߐ/ьxפC>X _( ozmJ;d5WHjYS4ɈFtκb ';wN@"`aj~P;>yDzAkcdãuz̈/"PjWr2gYHCW.5 ȉ4ƭCG5}̧wWW@jfW<=&Ehc||{ e66~?Iv=6(G :>qgtn+hi-+=gG/ef\ ѴkyWtɩh\""6d>X\YSe\k 7?{9gtnDMib;n*PoF< ѴkNc?}qvf$ۨ /_Z8Qq3wyc~chm*>62lsS.iavTgyp;~2}_dT۸fox.{YۧG#M;Vϼ; 7/[P'`6uNgcF!ՈfޞC%mw)sV>M-swZ` kv>9[z $6Qx8%z^5X]m]לekew^Υi{_:ݲ5 HD)_xU<_q0?|"p^[+ ,o??̎1g＜3vg,ٺn=MJ^w^2ꢋ?f$[4"2ˆ͗nS7]BfJ^ΙgWG@"Ik]ߘ/% BeA諊@(Ϝ)Uxpn,sYVߠWNmQwM(- f?)J,T"ңC7^PQ Luo紎%`g%W[sPa?g⪌hDs;zgQ^"5C-"y1L!x A)qg.õ=Jt:ǂUusyKyew0q_싵Α&Ѵn],_;OZfW%c"ty];ެڕݻ|g9 9D޿rF櫶۩g^mݺe|3#w=LswڝZvWlv%S""W8K~qc_}Hp15H# #Wʹ'=Gsw4Zr n), "E_47Pүx=GuپݬgN=h6rEUXWw#ctxWm72CRxT{Ffܥu|C%|_o1%Îʭ߭YpƐ=n1ٕ4ա]{m)wWo0UJ8qwٯdRb+Cad?"kd $/&HXؽ[~R\v{W3mgw>TsfϚ]"5ͫV9μJ]N |ݍ|IڎExʋFe|N]G7sjyM+'23.9-tWߺ}jw;N{~d|/C;F>\ֱ]k/6zs$]H_?&@$eu7GnpP59i KIvuQX/m 2olW)>zZճ~T3bxКYelF4n+uTJ71mO R,mcflWz亳oܖn[~f_[><+oM?\[]ic]vzrVN !@_IYxpHmZ$4M\KjvFjHzuk^W}|6&^,USWƺs >%CiZxIWx첏E؆KxQy,s:OR5JTF~/}IDD7TUe侧elf4wP+ID'"qtWj]>XS5]H>fnLkT>{Cjx749zr},_qѦLS >Y;B˸ڴUhv2W3d}cŋ^}yu@SϤߪIC}{;~` 4GDv2b "r.{OڳȈF4YL 7޲:̊nZƥIoy}D#>Zz"3#+ .uCdUzr/u{1z;ew7#ު.ҺPa<""jgh$*~6qZƅ%8p5yڳns獧nu{=-)VA}/;*?tbO"2kK#, Z:iMp[-s =2.7ܠoKC׉!%u ,= F|-;{OX=M;uB|7w=rGra#n9㔫:5]3feXUG4S gf\HCW]};mEsT򖈨:L+-*u I$iVFY4-cw~e[b@F֡?}]=s|a',DDkJ|7ٕ[8fn ez& tXdžCYoE;+wg/26,9%_ΚVr C5Sf2:@"TD>dLl5ZZGtfحBfOfm7:,X'X9O49]Z[ /M H]^jʵ^^{nZ>W; +5~b1- u=Ti^:C4"@oITxi˵AN%5F;S˸:oBöOr{ݵ WRz,\I+cmmh$ψ\%S鞪HRg55Χ̣5w:o:RU QZ]xEYF$- K,5zI˸93-v$S6u*Vv`j"^iш7nک]bZ||v``-/uܮsZ""`IkuЮ$"]+"{О@Hht<$""R-"wa[TvH4=0#"{ʼ>]wWRO^QkqQDm[D,ܞoz_W/Z=}S׬;4NF4D۩N-TS0p~lv%]u(DT9ZDN4[EDd CkO!h cSͮde Qա !"HSpUY+"EdU׷JDV7 `i:VP$"ݤ=. MEXHD C=L& ξ"b䃭e^. NUDƨvePICg ?e-fW2Tm][*Y^ |1~p׷Y`]ISڕͯy"-MbE䀈쓦2{?e^_E쟂1*Mäw^Gi:JüRou$ ֳZwӲ*Qq]0s_5 ZQyV~ MotQU㹿pISae^e*6bUʅ.R>CXu(""Q|PXk|&jW.SDP^c#"Nqv. C Ђ2c$]ա9|hV4VD> C2gZr;WHC\ݪeͮdby\""_Q:!.k-T *x\ng"|z -,b>r;Otxvy}~9\r; DZեe3Z;CC]kTvL 1׋ͮ_Xmé.c9gִ*MUvr;+$~[Edr;?CϞ^wRZJ,TVZ.ʼ㝔 Nm+.Qա'u ncb>wARevvNVb,"{n C65!4h](il~uDV~e\V$leW3=꟟W;Tkhc4Zml ŞCyDWtf =k'ys.ٕܩ3zvWD~cyPLy;nQ 5sqagP*Wt""LyלfmV9P@r?ͮ"ħ:RաTXdnbǪC))Uu({(p;2novvXe\ncUУ[-ljbi~a)t>|^u(oNy ]1V˜\q{VȽ\o*p哋5ҕ.Emv]1s\*MCJbWu(؛۹jrrL.r; 4"OH$Un}ktK9wLjqeE#vo}>ꎳ|לBZjK5ԿM\F^~&V/6X> ].,Kׇ:3fW9ǘJԙw:t*uP =lvŐmDZj~^."ɼAu(O{|n{M?%19 6ҵ4LDT"d+SgPfHbGj:μ9]I:DI G.x2$ܪ֟'^s ڷc,/vf߯e\z$̴htq W]),,Osi =smv%Q_,4;EIkg{O.DԙwMSz9v~>w"Fka ա<(xw.'aU_μ仏mv%S&MMŞwS$UUh9F_K=~+tڪzx.KKa&-uavQSŪ"Tg+Şdj.i C =_șEgTxr'{bռeh;tRŞDDv$t{aܤ&yRoy"r1 :g=k+ŞwD8'ywfH+quCٷ_U/5|X:4Եfv>X%x?YzJWʫ6녒IR^""2vL̚3A6eKŢۊWpZU[3jW+dg+T$׽P)󚈜<{a]1lfW,ŞW%yѤxU"b(bn\isהv|| I) %vLff4S8qof滽ikUO VnY)2&-}^9wm""1{&wwJrѥ4աZvw"ڠ hkT ա=㝇QZv_qs55ph>{mj!ֹ-֨.|M9UGC@l^CrHvg%wmͮeZHw-p;%%:^꤃l?$ڻG❄Q_=W˸\=\SGt'go;X<[u>X]SR`UjkI^ kz>Z=rH.s~mZH Қ 4&q/)͇v$@G?-p;; #$]*;p6@kedD\'a5.:<]i`h)hX鲺u[RPH; >\SŤYsNC)̅בmxƪe@^oKڹ\ѳ@c}|cו}]YY ?YR<{ߞqa{z Ntn CA蛊@踝Fmv%Wu(/»%bv%un(p;-Nt0@u(gWBK㝈𚵰O^\ffׯ( VnkV+o""^tYF"JK Cz}/WB-j*Ee^"]yvLu(ag^:mv'b+UryB|59VJi&vL)42qjY""О` uQJgա+~覇zY!"]@hN]:"2JDHծL(kڹ2w@-‹\7ka튱Z;D$n>0"Aٯilcoel5z% ήߖ"Jn":j^vV7)q<]̻OR2o *|vCD4umS\n絳K`Y(":UAw^оc}@E AD6y}C]nom2?*p;+6H"Rՠ?ߊ@gz] \n/DL3(*"%^߬?">5?r;ȥCTD~cv\#%mTɦ?..DDc*8zu+R\>>i49$;ծL0,"z}]W^&Rn+sbҪQ\n/M Sfz{y}Ab3"r^PV^6:?{z1kZɣPRy}ߖy}O.<:gDd)W|3b"׵V] T9Ah휤:ܟXT5*2oay|B̿~DۙW̹l!"2{aui=d{B?$9F;ĚI^X;Jඅ TrCCOqK,O+K~_"@ bNGgM+CI+Ȭi%?FvPsWG?e/]G=YJƈ+?Z-S&?eͭ-T%sgM+-"g9H)3.nmu2̸ ZVbMg-DDmxVGj~ތ}Ϋռ~\_w -꫹#dVv󟨭*̞^^y};fM+>E9Mw |=kZ-PĈ+i% ۟UrykǸΫ8sgO/L +YJ3fU:6:̞^^VB8)AK眳<L]QWX3-iLN5Ng5vy˟ܥib28Ĭc%2vk5?Xt9KLW:kZ'W<;UT^߭;g@+v+qC("Z6^D.2*Ԗz}y}SxXE ʌLyWRr;,R!U|+"_z}+Ed쓦fDxc>n=D P뻧""?{C=Đ % ?a%~1N.S=lT̚VrEבfO/:u]EDnfٕt1Cϖy}_2۰e\٥ݒV[Dr ;(4kZŞ1"286cϭER怒?(?$6i{VISS3}\[X9]i(2Iꭆ""(OшkǦO~hLJ& W~[*dd?ubKK{ EDEoRͮXż'h^ߕ覷YJnfĊPcɧh0`VRWHҥ+X.Js9[lt@`w2:W+z Cz}2cbE gִÛTBD)Rj*Rosޫ 1LKiӞkX zr{(卹u2Ywhn_-"{P1cN9Q,|D,9 աf C(VK龩R*{v,ZbpQr;[XyEь^=&E1A_RK+;?4xV!"[̈l^׷Ό@eM[͸[۩D􅗈K>j{gb aszZZ4ޅwbɣSro-i=o*}]e0 L=q07_bޯHz_ٯ(BXM]+Vfi;dI;c#⵴":`B*txpFve{t/][.p(Cy-P{~]w,yDDϪ7+7!Fm˹cזR  "{ u[0 a{5}D Ō$^wƫKJ)Wx|~u ݚ2XbltM>/-߽3QY|n-?ɮ.7|C,]㝗q汲bk_[(yR׎@(tw$dڕ5[U.&0$:ڜF_,|f'\T:uo|g~2V^Xei]6:_^|o4u_m6{ኻN5qྪsb@Wkr޼ M, J޳XbPMDZ3~\e)Όk 1Z$4a߸^1h>box'6'I|J=4;W,.#pm"Cz_?OXgM_m2tݲ#OF,۸'z-c j}׽?fg+]aD/\y}Uye\;%uP^ +^z2|$3 D^\tG$$.DDn}zrϩi7VH;Gf=2[DdC ~V2VYRqwvkAk4dgDY9 Yczw:o:4TXDjEpy=]mwְA9~yS#7KLz86q8FGI7do&Šsu+!RU9dzz9: gk3fG[˟." "{?β2D IDAT~-w+zbְA{Ӳ{o߰|*Abt1!Fv%ar9A C'Y7kFs2f|'ju( @_y s<˹viO1Wanm[W8Vb$n׷ͮSb$jųI6Yڜ6\xn.ǫS7o}bMDnb /|ů>[XsjcXJD̄X'3. K:`pX%v‹~gUrU2"2ŖP&Jqj+iB$6]xV")\"{3sj^kˇ|Xt"rȮt>[߱Z/$TrnY sg \x}| *4mp3E$~C9DŽ0M آӪC[& ɭE},7?.=U,6Z׫8wEH.ߔI5V+6g_Ҡ"8C9-x'pk n`\n+Nd+"rqJ"Ni3f.1Ì- $ L}?k⼕^+YYp'9,HY"_uSrS(sظC:];L8imn_Cֿ|zԆ~|iɸΘhQ}cBLqL7 ]nʄmgXAf^+\k\osnyҮ;>rҽ;?n6.Ѣf2"A64q%SImk˽Z~JLP$Q^N"rY*L`2ÌrnmLee9|<1]6]rezr[Z?4o"+3+n\sIok)sMGٴraٍp VC$OM$LISTƴ7-xI 5Dž#lqaltarFcj.In `([vN9|hC3G}wq,K+>}iSjxy3XUmˬ9o`lY?nY)lƕKά lny19z0>S[4D5]j 0ϔM[>1S{60Px/o}/_vgUkmՎ=}y@f2$0gmǮye/psN~wj\w҆{}ƌ_uӼ( 1^\ !TGF'l~\ ; wg0.Qg8=Oc$oYѴj8Wݒ$wI'}%_<10yVϞZA;+PnFqy+>dx79G5_K"as3tj/aZg:<ږF?Iz"0Qx9d7_u2WgV >)#m{"r9nV1v;;;52c-ۖF#韝ԊgM,Ɇ1_h/I8&`T6FWIZd7r8\6c_;’xyC$|O´zDwD[һMneQGBu |mi=]1Ƕ  ?h\Ə=^ؗQ-i2kn>Я{fz/M6}5ū%&`К1Ϲ4~P걝7bfc$|uM咎]}cim2W4 GMs~'ɵCq[siu X]0{RҡN`(WGUla2=tT'@i_ZMߐW}p8Iaz5nZJ1P´ٴ}q)*SuwƾurM?:E4$UOddʋ{R´t98ui ZWJ5^9ɦ\W M:qC(ʺ _KAV<{Kb6ߥI}Wҋ^;cV'uQ)eq:CR["g/<^~ ݯ>t 9Mܪ\6ΕxtcMr{C6m2Kٴ:ǶM\.[ Ӻ0VwK=lwg,Ciugz %C5 TVUՇRxU(UI,>ty v=&^%1(|V2tŮs~-tx%0?nZkF?."Fi\vi!Ϧ1`O(\kiZ"D_k*lys_J*oB1>3vZ{GaIo:tj{Gt9k}ܴ.sr\T{G.IA'vf=]1/۟i=mtYx9vz幝Kbkm^kmoJ:E{TFE7ybeuٴ]NwZ^:x2XY\vWwg\mn3 I8>$MtV{2i}]҈Y /Z>$|KU}hC尗/]OWl^uxY CW.c;cMhvw"[2߲in9d{btA´ɦ2dU8I WTΩ^ynے꤯OPyګdmx`p9 M?$]uȦqyc"rɸi}H7>sΚ=]Gi#r{n̦qAi]":sKqjp20J^%PP:lP2u: r{Gwg_$]uq++CB´ݝ$,3vR.co*@OWXX҃^epP6mt.pc)'^wlR´ZnQxM@e]musYUty<5 +V]uQQJHue23ݝT~ǒ>?w]\ǽ2J#ٴXA8Z.<>t=kzn(\`W$,tWwg,[RjjwgTI47g7}ٙ=i,Jwglھ@6ݝY^r.bk6mF`r_KS92O_~V ػ\޹=[5Oȵ neξ켸i'a7t&+"nZGK<L6mp.c: r{swgdI'wGuG5+U8x:z` :F+7c$M;#ٴ3֒Nou_wgbRhM0Ǽ/ z3v|6mIzy.c}ٗ}!>0Y: w^֊iMv~ٗ- o\Ee/ z0ieiLc$vqMٴ}Qܴq_,P(Ơ@I'{%Kz4(d"qHo 𥍑2II:iɦՓأk:mΆIֳ 鼚qAc$8Mұf%MWf3 rUW2K=]4F§%}T~.G&lھ.nZWM%*gHM'$U:4#ٴi&Gi( 1}@w'%JN:ܑ0l´jƿ~Qҧ$)J&Z].cTҥ #Hj4ρ)wHzTMlھܗ}2ص #OK;deJ9aZy#ơXݜ0"a?`4Fib vH?i=ZU14}|I "icy oRw_)>ZUҋ5}IzV-^cM굽|TK2\|~.~h 9imppq sA(84nNIT8ht nZemTX|Sx<;Zٴ{&`TFHґᒎt1 '$% M^Iw%LkOB!8Tq?h߳_S%5fG?2Y: Sm})aZҨ Fw߫|ǰUhYR*nZv螿z /FIP^yqGN1U^Gk |-M6C%SݰbՔ;u w]3U($ 1NFeozpfx=DS0fngb`ׅ-ٴe2m\(kmq ud*3L=~nDWrZ7?'}WURU}km+>̯[^,I높g/L^csUkm~o OϫkcC~MIT(6LVhoR1Z[t9` C#T9 (ƨzߪ]u"aI$=#)I{rUV.U\Xk @9p򜎲4qP2y'x ѢPٸe8Qx͛*CTT/:M8dêCVT/zyMٸ.8PxӖ^+WՇZ6ƬzQüOl=嶻:0PxMd*1:^RYڼ嶻-S lܼ%DU}h wʶiIEOUևvw,TAU"ZRzBI=刊EJ~1qYlL&C'}K:ARH%3L}kÊU?:0Pxv~U}N|$S!i'g@5IZ|*,M|[q`_kBI Th>W+xŏqГ3sq>`ʢ*suCJzc}͟Pk/X@9𚆪WXUe3T)2(-_K*;HUևWa)*) )d0(hITlU_YWU:B y.\E5TVVՇ_kULTUzMFL^4%}|T8kFu`*rYe]B_kskU}tIzg{*(\RYWY3ATA;yU6> >[ :0Up!u3}ZU*4([PtcCʺ/8w>uzn(:mÊUxjXjXbu_p^\^g);/LE*ʺJ_k*djن:0QxPMxJ~_ӷ*ʺC: %S}5arBU"UIu1Xlݐ0@*_ksbH2CԣC?q.`Z*j(C]RcH/eI/_p6{AU%UpȌx~M_JZI=IDAT|opLdjý*i%/iVe]m) ;.Y[IB$zm5L5<0X@QxȒ?ISpǫV(FJ>aŪ>3xkP2CZ8aa m߰ՋUT/:C|o=uUBkJz(Gx

HMC · 1r BAT · C1s4

PK j| ]word/footer1.xml © 2026 Ideorum · Reproducció autoritzada amb atribució (CC BY 4.0) · Condicions completes a ideorum.cat/avis-legal PK j| ] word/theme/PK j| ]lhuword/theme/theme1.xml PK j| ]T1fword/document.xml La Conferència de Berlín i el repartiment d'Àfrica Entre 1884 i 1885, catorze nacions es van reunir a Berlín per repartir-se un continent sencer, sense cap africà a la sala. D'aquella taula en van sortir les fronteres rectes d'Àfrica i el pitjor exemple del que amagava la «missió civilitzadora»: el Congo de Leopold II. Pregunta de la càpsula: QUI VA DECIDIR QUI MANA AL MÓN? 1. Abans de llegir 1. Localitzar. Segons L'Arxiu, a què es comprometien les potències europees a l'article VI de l'Acta de Berlín respecte de les poblacions indígenes? 2. Avaluar. L'Acta de Berlín (1885) prometia vetllar pel benestar dels indígenes; l'informe de Williams (1890) documenta tot el contrari. Quan una font oficial promet una cosa i un testimoni en documenta una altra, com decideixes quina de les dues reflecteix millor la realitat? 3. Integrar. A la sessió anterior vas veure les ideologies que justificaven el domini. Com es relaciona la «missió civilitzadora» amb la promesa de l'article VI de protegir i «civilitzar» els pobles? 4. Reflexionar. Es van repartir un continent sencer en una sala, sense cap africà present. Què et diu això sobre qui tenia «veu» a l'hora d'escriure aquesta part de la història? 2. La lectura Hi ha imatges que resumeixen una època sencera. Una d'elles és la d'un grup d'homes amb levita, drets al voltant d'un gran mapa d'Àfrica penjat a la paret, en un saló de Berlín. Entre el 15 de novembre de 1884 i el 26 de febrer de 1885, els representants de catorze estats, gairebé tots europeus, es van reunir a la capital alemanya per posar ordre a la cursa colonial que ja havia començat. La trobada es coneix com la Conferència de Berlín . El detall més revelador no és qui hi era, sinó qui no hi era: no s'hi va convidar ni un sol africà. Es decidia el futur d'un continent com qui reparteix una herència entre parents. La conferència no va dibuixar directament totes les fronteres, però va fixar-ne les regles del joc. La més important era el principi d'ocupació efectiva: per quedar-se un territori no n'hi havia prou de reclamar-lo sobre el paper, calia ocupar-lo de debò. Aquell principi va desencadenar una cursa frenètica. En poc més de tres dècades, el mapa d'Àfrica es va transformar per complet: cap al 1880, les potències europees en controlaven aproximadament una desena part; cap al 1914, en dominaven al voltant del 90% , i només Etiòpia i Libèria van resistir com a estats independents. Per què es van molestar a reunir-se, si ja s'estaven repartint el continent pel seu compte? Sobretot, per no barallar-se entre ells. La cursa colonial havia generat friccions perilloses entre unes potències que, a Europa, eren rivals armades fins a les dents. Berlín va ser, en el fons, una mena de pacte per repartir-se el botí sense arribar a les mans: es tractava de regular la competència entre europeus, no pas d'atendre els interessos dels africans, que ni tan sols hi tenien veu. Aquesta lògica, la de tractar un continent poblat com si fos un territori buit a ocupar, és la clau per entendre tot el que va venir després. Aquelles fronteres es van traçar, com ja saps, amb regle sobre el mapa, sense atenció a on vivia cada poble. Rectes que tallaven en dos un mateix grup humà, o que tancaven dins d'un sol territori comunitats que no havien compartit mai govern. Aquesta és una de les herències més pesades del repartiment: molts dels conflictes que avui s'atribueixen a «odis ancestrals» tenen l'origen, en realitat, en aquelles línies decidides a Europa. Un exemple clàssic és el del poble somali, que va quedar repartit entre cinc territoris diferents; encara avui, aquella fragmentació pesa sobre tota la regió de la Banya d'Àfrica. Però el cas que millor mostra què amagava el llenguatge amable de la «missió civilitzadora» és el del Congo . La conferència va reconèixer una immensa regió del centre d'Àfrica, unes vuitanta vegades més gran que Bèlgica, com a propietat personal del rei Leopold II dels belgues, que la va batejar, amb ironia tràgica, «Estat Lliure del Congo». Sobre el paper, tot es feia pel bé dels seus habitants. L'article VI de l'Acta de Berlín, que llegiràs a L'Arxiu, comprometia solemnement les potències a «vetllar per la preservació de les poblacions indígenes» i a millorar el seu «benestar moral i material». La realitat va ser l'oposada. Per extreure cautxú i ivori amb el màxim benefici, l'administració de Leopold va imposar un règim de treball forçat brutal: als pobles que no lliuraven la seva quota de cautxú, se'ls cremaven els llogarets, se'ls prenien ostatges i se'ls aplicaven càstigs atroços, com el tall de mans. Un dels primers a denunciar-ho va ser George Washington Williams, que el 1890 va escriure una carta oberta a Leopold II acusant el seu govern de «engany, frau, robatoris, incendis, assassinats» i d'una «política general de crueltat» contra els nadius. La seva veu, i les de missioners i diplomàtics que la van seguir, van acabar obligant Bèlgica a arrabassar la colònia al rei el 1908 . Les estimacions sobre les víctimes són molt debatudes, però totes parlen de milions de morts . Els historiadors d'avui fan servir tres conceptes per anomenar amb precisió el que va passar al Congo, perquè la paraula «abusos» es queda curta. El primer és el genocidi: milions de persones mortes per la violència, la fam i la malaltia. El segon és l'ecocidi: l'extracció frenètica de cautxú i ivori va devastar boscos i fauna de regions senceres. I el tercer, més subtil però igual de profund, és l'epistemicidi: la destrucció dels sabers, les llengües i les formes d'entendre el món dels pobles sotmesos, que l'ocupant considerava sense cap valor. Els tres noms assenyalen una mateixa idea: la violència colonial no va matar només persones, també va arrasar un entorn i una cultura. El Congo va ser el cas extrem, però no una excepció aïllada. Arreu del continent es va repetir el mateix esquema amb intensitats diferents: una potència europea ocupava un territori, en fixava les fronteres segons la seva conveniència i n'explotava els recursos i la gent. El que canviava era el grau de violència, no la lògica de fons. Per això la Conferència de Berlín no és només una data per memoritzar: és el moment en què el repartiment del món que estudiem en aquesta càpsula va quedar formalitzat sobre el paper, amb la firma de catorze estats i l'absència de tots els pobles afectats. Entendre-la és entendre com una injustícia a escala continental es va poder presentar, davant del món, com un exercici d'ordre i de legalitat. 2.1. Desmuntant tòpics El tòpic: «Les fronteres actuals d'Àfrica són el resultat natural de la seva història i la seva geografia.» D'on surt: Com que fa dècades que existeixen, aquestes fronteres semblen normals, tan «de sempre» com les d'Europa. En els mapes actuals no hi ha cap marca que recordi que es van decidir en una conferència europea, i això fa fàcil oblidar el seu origen. El que diu la recerca: La majoria de fronteres africanes no van sorgir de la història ni de la geografia del continent, sinó d'acords entre potències europees, sovint traçats amb línies rectes sobre mapes incomplets. Una proporció molt alta de les fronteres africanes són meridians, paral·lels o línies rectes, un fet que no té equivalent en cap altre continent. Van partir pobles, van ajuntar comunitats rivals i van ignorar rutes, rius i territoris tradicionals. Molts conflictes posteriors a la independència tenen aquí una de les seves arrels. En resum: Les fronteres d'Àfrica no són un fet natural, sinó el producte d'unes decisions concretes preses a Europa entre 1884 i 1914, sense la participació dels pobles afectats. 3. Fitxa de dades · Conferència de Berlín (1884-1885): reunió de 14 estats, gairebé tots europeus, que van fixar les regles del repartiment d'Àfrica. No hi va participar cap africà. · Ocupació efectiva: principi acordat a Berlín segons el qual, per reclamar un territori, calia controlar-lo de manera real (tropes, administració). Va accelerar l'ocupació física del continent. · Escala del repartiment: cap al 1880, Europa controlava aproximadament el 10% d'Àfrica; cap al 1914, al voltant del 90%. Només Etiòpia i Libèria van romandre independents. · Estat Lliure del Congo: immensa colònia (unes 80 vegades la mida de Bèlgica) que la Conferència va reconèixer com a propietat personal del rei Leopold II dels belgues (1885-1908). · George Washington Williams (1849-1891): historiador i pastor afroamericà; la seva carta oberta de 1890 va ser una de les primeres denúncies documentades dels crims del Congo. · Cautxú i ivori: principals recursos que l'administració de Leopold extreia del Congo mitjançant treball forçat, ostatges i càstigs atroços com el tall de mans. 4. Glossari · levita. Abric masculí llarg i ajustat, símbol de l'alta burgesia i la diplomàcia del segle XIX. Que els qui repartien Àfrica anessin de levita recorda que ho feien com un tràmit elegant, no com una guerra. · ocupació efectiva. Principi acordat a Berlín segons el qual, per reclamar un territori africà, una potència havia de demostrar que el controlava de manera efectiva (amb tropes, administració o tractats). Va accelerar l'ocupació física del continent. · cautxú. Substància elàstica que s'obté d'uns arbres tropicals. A finals del segle XIX la demanda va disparar-se (pneumàtics, aïllants elèctrics), i el Congo en tenia en abundància: d'aquí la brutalitat de l'extracció. · George Washington Williams. Historiador i pastor afroamericà (1849-1891). Va viatjar pel Congo el 1890 i va escriure una carta oberta a Leopold II documentant els abusos. Va contribuir a popularitzar l'expressió «crims contra la humanitat». · genocidi. Destrucció deliberada, total o parcial, d'un grup humà. Al Congo, les estimacions de mortalitat per la violència, la fam i les malalties associades al règim de Leopold parlen de milions de persones. · ecocidi. Destrucció greu del medi natural. L'extracció massiva de cautxú i ivori va arrasar boscos i va delmar la fauna de regions senceres de la conca del Congo. · epistemicidi. Destrucció dels sabers, les llengües i les maneres d'entendre el món d'un poble. El colonitzador tractava el coneixement local com si no valgués res i l'anava esborrant. 5. L'Arxiu · el document La promesa de l'article VI «Totes les potències que exerceixen drets sobirans o influència en els territoris esmentats es comprometen a vetllar per la preservació de les poblacions indígenes i a millorar les condicions del seu benestar moral i material, i a ajudar a suprimir l'esclavitud i, sobretot, el comerç d'esclaus.» Acta General de la Conferència de Berlín (14 estats signants) · Berlín, 26 de febrer de 1885 · Font: https://worldjpn.net/documents/texts/pw/18850226.T1E.html Aquest article és una de les grans hipocresies de la història colonial. Sobre el paper, les potències es comprometien a protegir els pobles africans i a millorar-ne el benestar. A la pràctica, el mateix document repartia el continent entre elles i, en el cas del Congo, va lliurar milions de persones a un règim d'explotació brutal. Serveix per aprendre una lliçó de mètode: mai n'hi ha prou amb el que una font oficial promet; cal contrastar-ho amb el que documenten els testimonis. La denúncia del Congo «[He documentat] engany, frau, robatoris, incendis, assassinats, caça d'esclaus i una política general de crueltat del Govern de Vostra Majestat envers els nadius.» George Washington Williams, historiador i pastor afroamericà · Carta oberta a Leopold II, 18 de juliol de 1890 · Font: https://en.wikipedia.org/wiki/George_Washington_Williams Williams va ser un dels primers a denunciar el que passava a l'«Estat Lliure del Congo» de Leopold II. Va viatjar-hi el 1890 i, indignat pel que va veure, va escriure aquesta carta oberta al rei. Va contribuir a popularitzar l'expressió «crims contra la humanitat», dècades abans que el dret internacional la fes seva. La seva font contradiu frontalment la promesa de l'article VI: és l'altra cara del mateix fet. 6. Activitats 6.1. Aprenent 1. La velocitat del repartiment — Eix a escala En parella · Informació: la lectura de la sessió Representeu en un eix a escala (una línia graduada del 0% al 100%) la proporció d'Àfrica que controlava Europa el 1880 (uns 10%) i el 1914 (uns 90%). Al costat, per copsar la mida, apunteu que el Congo de Leopold era unes 80 vegades més gran que Bèlgica. Sota l'eix, escriviu una frase (60-90 paraules amb les dues activitats de l'eix) sobre què us diu la distància entre el 10% i el 90% en només 34 anys. Pista: Un eix a escala serveix per «veure» les proporcions. Comenceu la frase: «En només una generació, Europa va passar de… a…, i això indica que…». Has de lliurar: Un eix graduat del 0% al 100% amb el 1880 i el 1914 marcats, i una frase a sota (60-90 paraules). 2. La promesa de Berlín — Lectura de font Individual · Informació: el document de L'Arxiu Llegeix l'article VI de l'Acta de Berlín a L'Arxiu. A la llibreta (60-90 paraules): (1) copia la frase clau on les potències es comprometen a protegir els indígenes; (2) explica a què s'obligaven exactament; (3) digues per què avui aquestes paraules ens sonen buides. Pista: Comença el pas 2 així: «Les potències es comprometien a…». Fes servir l'expressió benestar moral i material. Has de lliurar: La frase clau copiada i els tres passos resolts (60-90 paraules). 3. La cadena del repartiment — Cadena causa-efecte Individual · Informació: la lectura de la sessió Construeix a la llibreta una cadena de causa-efecte de quatre baules que expliqui com es passa d'una regla acordada a un continent en conflicte: principi d'ocupació efectiva → cursa per ocupar territori → fronteres traçades amb regle → conflictes actuals. Sota cada fletxa, escriu en una frase per què una baula porta a la següent. Entre 60 i 90 paraules. Pista: No enumeris les baules: explica el pas d'una a l'altra. Fes servir «això va obligar a…», «com a conseqüència…» i el terme ocupació efectiva. Has de lliurar: Una cadena de quatre baules amb una frase sota cada fletxa (60-90 paraules). 6.2. Intermedi 4. Comentari del mapa 1880-1913 — Comentari de mapa Individual · Informació: la imatge de la sessió i la lectura de la sessió · La imatge és a ideorum.cat/hmc/capsula-1/sessio-4 Comenta el mapa d'Àfrica de la lectura (1880 i 1913) en tres passos, a la llibreta (90-125 paraules): (1) descriu què estava colonitzat el 1880 i on (mira la línia de costa); (2) descriu la situació el 1913; (3) explica què revela el contrast sobre la rapidesa i l'abast del repartiment. Pista: El teu comentari ha d'usar «el 1880 el domini es limitava a…», «en canvi el 1913…» i «aquest contrast demostra que…». Has de lliurar: El comentari del mapa en tres passos: 1880, 1913 i què revela el contrast (90-125 paraules). 5. La promesa contra el testimoni — Corroboració de fonts En parella · Informació: el document de L'Arxiu Corrobora les dues fonts de L'Arxiu: posa una al costat de l'altra l'Acta de Berlín i la denúncia de Williams. A la llibreta (90-125 paraules), explica en què es contradiuen sobre el tracte als pobles del Congo i, corroborant totes dues fonts, argumenta quina reflecteix millor el que passava de debò, i per què. Pista: Useu «segons la primera font…, en canvi la segona…» i «resulta més fiable … perquè…». Penseu qui va escriure cada text, quan i amb quina intenció. Has de lliurar: En què es contradiuen les dues fonts i quina reflecteix millor els fets, argumentat (90-125 paraules). 6. Veredicte sobre la Conferència (imatge del banner) — Veredicte ètic Individual · Informació: la imatge de la sessió · La imatge és a ideorum.cat/hmc/capsula-1/sessio-4 Observa el gravat de la Conferència de Berlín que encapçala la sessió: homes de levita repartint un continent al voltant d'un mapa. Emet a la llibreta un veredicte ètic raonat (90-125 paraules) sobre aquesta escena: es pot considerar «legal» o «ordenada» una decisió sobre milions de persones presa sense cap d'elles a la sala? Separa el que era legal segons l'època del que era just. Pista: Un veredicte sòlid distingeix legalitat de justícia: una cosa pot ser conforme a les regles del moment i, alhora, profundament injusta. Fes servir el terme ocupació efectiva. Has de lliurar: El veredicte ètic sobre l'escena del gravat (90-125 paraules). 6.3. Avançat 7. Carta oberta de denúncia del Congo — Carta des d'un rol Individual · Informació: el document de L'Arxiu Escriu, en el paper d'un periodista europeu de 1890 que acaba de conèixer la denúncia de Williams, una carta oberta a l'opinió pública (mínim 125 paraules) que confronti el que l'Acta de Berlín prometia amb el que passava al Congo i demani que s'hi actuï. Has d'encastar i SUBRATLLAR cinc termes d'aquesta llista: ocupació efectiva, Estat Lliure del Congo, cautxú, treball forçat, missió civilitzadora. Registre formal, propi de l'època. Pista: Com a la PAU, es puntua cada terme ben usat: no els amunteguis en una frase, reparteix-los al llarg del text i assegura't que cadascun encaixa pel seu significat, no de farciment. Has de lliurar: La carta oberta de 1890 amb els cinc termes encastats i subratllats (mínim 125 paraules). 8. «Les fronteres naturals» — Desmuntant tòpics Individual · Informació: la lectura de la sessió Torna al bloc Desmuntant Tòpics. Redacta a la llibreta (mínim 125 paraules) una refutació estructurada del tòpic «les fronteres d'Àfrica són naturals»: (1) enuncia el tòpic; (2) aporta dues proves de la lectura que el contradiguin; (3) tanca amb un matís honest sobre per què, tot i el seu origen artificial, redibuixar-les avui seria complicat. Pista: No confonguis «explicar l'origen d'un conflicte» amb «excusar-lo». El matís del pas 3 fa la refutació més sòlida, no més feble. Has de lliurar: La refutació en tres parts, amb el matís honest al final (mínim 125 paraules). 9. Fronteres heretades — Ahir i avui Individual · Informació: la lectura de la sessió i tota la càpsula Escriu a la llibreta (mínim 125 paraules) un text que connecti ahir i avui: tria una conseqüència actual de les fronteres decidides a Berlín (un conflicte, un poble dividit com el somali), explica com aquell traçat de 1884-1885 hi pesa encara, i valora amb arguments si tindria sentit redibuixar-la avui. Pista: Refer una frontera pot resoldre una injustícia i obrir-ne una altra: es valora que sostinguis la teva posició reconeixent-ne els riscos. Has de lliurar: La conseqüència actual triada, com hi pesa el traçat de 1884-1885 i la teva valoració (mínim 125 paraules). PK j| ]aEword/fontTable.xml PK j| ]BRRword/styles.xml PK j| ]\3AAword/numbering.xml PK j| ]!P44word/settings.xml PK j| ]zword/webSettings.xml PK j| ] word/_rels/PK j| ]Wword/_rels/document.xml.rels PK j| ]%4FOOword/_rels/header1.xml.rels PK j| ]dI[Content_Types].xml PK j| ]_rels/PK j| ] $_rels/.relsPK j| ] docProps/PK j| ]-226docProps/core.xmlPK j| ]word/PK j| ] word/media/PK j| ] *hh*word/media/image-3UBqChL9b4I3Gywz25LFI.pngPK j| ]y, , >nword/header1.xmlPK j| ]wword/footer1.xmlPK j| ] nzword/theme/PK j| ]lhuzword/theme/theme1.xmlPK j| ]T1fword/document.xmlPK j| ]aEword/fontTable.xmlPK j| ]BRRߵword/styles.xmlPK j| ]\3AA^word/numbering.xmlPK j| ]!P44word/settings.xmlPK j| ]z2word/webSettings.xmlPK j| ] Aword/_rels/PK j| ]Wjword/_rels/document.xml.relsPK j| ]%4FOOword/_rels/header1.xml.relsPK j| ]dI<[Content_Types].xmlPK)