PK
j| ] _rels/PK
j| ] _rels/.rels
PK
j| ] docProps/PK
j| ] docProps/core.xml
L'ocupació d'Àsia
Ideorum
html-to-docx
html-to-docx
1
2026-08-12T15:35:20.482Z
2026-08-12T15:35:20.482Z
PK
j| ] word/PK
j| ] word/media/PK
j| ] *h h * word/media/image-SF_5iZKiyIyxGUR7d2CQ7.pngPNG
IHDR ^ C pHYs tEXtXML:com.adobe.xmp
li eXIfII* V ^ ( i f H H 0210 0100 ^ C -i IDATxy|Tg&{XC/sa7pͨZkjjmmT
Tmժ,
Ytf%쐅$3#Ǘ%s%Vr$$y99" &KL]DH_ Gu"]"5?C -E 8zw;z:bP6+՚9"rȒXoMnXw-C6PE5c>ڠ Ɋ.TeZ.?È /NwHlZ
wy5C [gM?f?4o}/Vt! ^ks ]N8x Q3ҔYg}t` Ǝ
/n!ogҀ[{X[uߘ)?8X{ҳZ`߿rI )KG_G<= hĚm8bgiDj-A,PVf; )K^#U_`%}nfYl9|i_x $3
z:^(j.XO->doZ揼_9
H6^ i[cv5?ԫ:lqmPo}'m+ b; PxjѿzQ9]p ̯ d:ٛX{xAs W V=|y?GLhh
?VbPeUU+Q^# ,- $[.x]v: -m 4KT5=^0z2w6hs` X:j_^{gbv@CY
5?m;+; Ѱu ռ!e:>u0 Xkߐ/ьxפC>X
_ ( ozmJ;d5WHjYS 4ɈFtκb
'; wN @"`aj~P;>yDzAkcdãuz̈/"PjWr2gYHCW.5
ȉ4ƭCG5}̧wWW @jfW<=&Ehc||{
e66~?Iv=6(G :>qgtn+h i-+=gG/ ef\ ѴkyWtɩ h\""6 d>X\YSe\k
7?{9gtnDMib;n*PoF< ѴkNc?}qvf$ۨ
/_Z 8Qq3wyc~chm*>62 lsS.iavTgyp;~2}_dT ۸fox.{YۧG#M;Vϼ;
7/[P' `6uNgcF!ՈfޞC %mw)s V>M-swZ` kv>9[z $6Qx8%z^5X]m]לeke w^Υi{_: ݲ5 HD)_xU<_q0?|"p^[+ ,o??̎1g＜3vg,ٺn= MJ^w^2ꢋ?f$[4"2ˆ͗nS7]BfJ^Ιg WG @"Ik]ߘ/%
BeA諊@(Ϝ )Uxpn,sYVߠWNmQwM(-
f?)J,T "ңC7^PQ Luo紎%`g%W[sPa?g⪌hDs;zgQ^"5C-"y1L!x A)qg.õ=Jt:ǂUusyKyew0q_싵Α&Ѵn],_;OZfW %c"ty];ެڕݻ|g 9 9DrF櫶۩g^mݺe|3#w=LswڝZvWlv%S""W8K~qc_} Hp15H# # Wʹ'=Gsw4Zr
n), "E_47 Pүx= Guپ ݬgN=h6rEUXWw#ctxWm72 CRxT{Ffܥu|C%|_o1% Îʭ߭YpƐ=n1ٕ4ա]{m)wWo0U J8qwٯdRb+Cad?"kd $/&HXؽ[~R\v{W3mgw>TsfϚ]"5ͫV9μJ]N
|ݍ |IڎE xʋFe|N]G7sj y M+'23. 9-tWߺ}jw;N{~d|/C;F>\ֱ]k/6zs$]H_?& @ $eu7GnpP59i KIvuQX/m
2olW)>zZճ~T3bxКYelF4n+uT J71mO R,mcflWz亳o ܖn[~f_[><+oM ?\[]ic]vzrVN ! @_IYxpHmZ$4M\KjvFjHzuk^W}| 6&^,USWƺs
>%CiZx IWx첏E؆KxQy,s:OR5JTF~/ }IDD7TUe侧elf4wP+ID'" qtWj]>XS5]H>fnLkT>{ Cjx7 49zr},_ qѦLS >Y;B˸ڴUhv2W3d }cŋ^}yu@SϤߪIC} {;~` 4GDv2b "r.{OڳȈF4YL 7:̊nZƥIoy}D#>Z z"3# +
.uCdUzr/u{1z;ew7#ު.ҺPa<""jgh $*~6qZƅ%8p5yڳn s獧nu{=-)VA}/;*?tbO "2kK# ,
Z:iMp[-s =2.7ܠoKC!%u ,= F|-;{OX =M;uB |7w=rGra#n9㔫:5]3feXUG4S
gf\HCW]};mEsT:L+-*u I$iVFY4-cw~e[b@F֡?}]=s |a ',DDkJ|7ٕ[8fn ez&
tXdžCYoE;+wg/26,9%_ΚVr C5Sf2:@"TD>d Ll5ZZGtfحBfOfm7:,X'X9O 49]Z[
/M H ]^jʵ^^{nZ>W; +5~b1- u=Ti^:C 4" @oITxi˵AN%5F;S˸:oBö Or{ݵ WRz,\I+cmmh$ψ\ %S鞪HRg 55Χ̣5w:o:RU QZ]xEYF$ -
K,5zI˸ 93- v$S6u*Vv `j"^iш7nک]bZ| |v``-/uܮsZ""`IkuЮ$"]+"{О@Hht<$""R-"wa[Tv H4=0#"{ʼ>]wW RO^QkqQDm[D,ܞoz _W/Z=}S;4NF4D۩N-TS0p~lv%]u(DT9ZDN4[EDd CkO!h cSͮde Qա !"HSpUY+"EdUJDV7 `i:V P$"ݤ=. MEXHD C=L&
ξ"b䃭e^. NUDƨvePICg ?e-fW2Tm][*Y^
|1~pY`]IS ڕͯy"-MbE䀈쓦2{?e^_E쟂1*Mäw^Gi:JüRou$
ֳZwӲ*Qq]0s_5
ZQ yV ~ MotQU㹿p ISae^e*6bU ʅ.R>CXu(""Q|PXk|&jW.S DP^c#"Nqv. C Ђ2c$]ա9|hV 4 VD>
C2gZr;WHC\ݪeͮdby\""_Q:!.k-T
*x\ng"|z -,b>r;Otxvy}~9\r; DZեe3Z;CC]kTvL
1ͮ_Xmé.c9gִ*MUvr; +$~ [Edr;?CϞ^wRZJ,T VZ .ʼ㝔 Nm+.Qա'u ncb>wARevvNV b,"{n C65!4h](il~uDV~e\V$leW3=W;Tkhc4Zml
ŞCyDWt f =k'ys.ٕܩ3zvWD~cyPLy;nQ
5sqagP*Wt ""LyלfmV9P @r?ͮ"ħ:RաTX dnbǪC))Uu({(p;2novvXe\ncU У[-ljbi~a)t>|^u(oNy ]1V\q{VȽ\o*p哋5ҕ.Emv]1s\*MCJbWu(؛۹jrrL.r; 4"OH$Un}ktK9w LjqeE#vo}>ꎳ|לBZjK5 ԿM\F^~&V/6X> ].,Kׇ:3fW9ǘJԙw:t*uP
=lvŐmDZj~^."ɼAu(O{|n{M?%19 6ҵ4 LDT"d+SgPfHbGj:μ9]I:DI G.x2$ܪ֟'^ s
ڷc,/vf߯e\z$̴htq
W]),,Osi
=smv%Q_,4;EIkg{O.DԙwMS z9v~>w"Fka
ա<(xw.'aU _μ仏mv%S&MMŞwS$UUh9F_K= ~+tڪzx.KKa&-uavQSŪ"Tg+Şdj.i C
=_șEgTxr'{bռeh;tR ŞDDv$t{a ܤ&yR oy"r1 :g=k+ŞwD8'y wfH+quCٷ_U/5| X:4Եfv>X%x?YzJW ʫ6녒IR^""2vL̚ 3A6eKŢۊWpZU[3jW+dg+ T$P)<{a]1lfW,ŞW%yѤxU"b(bn\isהv|| I)
%vLff4S8qof滽ikUO
VnY)2&-}^9w m""1{&wwJrѥ4աZvw"ڠ hkT
ա=㝇QZv_qs55ph>{mj!ֹ-֨.|M9UGC@l^CrHvg%w mͮeZHw-p;%%:^꤃l ? $ڻG❄Q_=W˸\=\SGt'go;X<[u>X]SR`UjkI^
kz>Z=rH.s~mZH
Қ 4&q/)͇v $ @G?-p;; #$]*;p6@kedD\'a5.:<]i`h) hX鲺u[ RPH; >\SŤYsNC)̅בmxƪe@^oKڹ\ѳ@c}|cו}] YY
?YR<{ߞqa{z
Ntn
CA蛊@踝Fmv%Wu(/»%bv%un(p; -N t0@u(gWBK㝈O^\ff ׯ( VnkV+o""^tYF" JK
Cz}/WB-j*Ee^"]yvLu(ag^:mv'b+UryB| 59V J i&vL)42qjY""О` uQJgա+~覇zY!"]@hN]:"2JDHծL(kڹ2w@ -\7ka튱Z;D$n>0"Aٯilcoel5z%
ήߖ"Jn ":j^vV7)q <]̻OR2o *|vCD4umS\n絳K`Y(":UAw^оc}@E AD6y}C]nom2?*p; +6 H"Rՠ?ߊ@gz] \n/DL3(*"%^߬?"> 5?r;ȥCTD~cv\#%mTɦ?..DD c*8zu+R\>>i4 9$;ծL0,"z}]W^&Rn+sbҪQ\n/M
Sfz{y}Ab3"r^ PV^6:?{z1kZɣPRy}ߖy}O.<:gDd) W|3b"V] T9Ah휤:ܟXT5*2oay|B̿~DۙW̹l!"2{aui=d{B?$9F;ĚI^X;Jඅ
TrC COqK,O+K~_"@
bNGgM+CI+Ȭi%?FvPsWG ?e/]G=YJƈ+?Z-S&?eͭ-T%sgM+-" g9H )3.nmu2̸ ZVbMg-DDmxVGj~ތ}Ϋռ~\_w -#dVv*̞^^y};fM+>E9Mw
|=kZ-PĈ+i% ۟UrykǸΫ8sgO/L +YJ3fU :6:̞^^VB8)AK眳<L]QWX3-iLN 5Ng5vy˟ܥib28Ĭc%2vk5?X t9KLW:kZ'W<;UT^߭;g@+v+qC("Z6^D.2*Ԗz}y}SxXE ʌLyWRr;,R!U|+"_z}+Ed쓦f Dxc>n=D
P뻧""?{C=Đ % ?a%~1N.S=lT̚VrEבfO/:u]EDnfٕt1 Cϖy}_2۰e\٥ݒV [Dr ;(4kZ Ş1"286cϭER怒?(?$6i{VISS3}\ [X9]i(2Iꭆ""(OшkǦO~hLJ&
W~[*dd?ubKK{ EDEoRͮXż'h^ߕ覷YJnfĊPcɧh0`VRWHҥ+X.Js9[lt@`w 2:W +z Cz}2cb E gִÛTBD)Rj*Rosޫ 1LKiӞkX zr{( 卹u2Ywhn_-"{P1cN9Q,|D,9
աf
C(VK龩R*{v,ZbpQr;[XyEь^=&E1A_RK +;?4xV!"[̈l^Ό@eM[ [۩DK> j{g b aszZZ4ޅ wbɣSro-i=o*}]e0 L =q07_bޯH z_ ٯ(BXM]+Vfi ;dI;c#":`B*txpFve{t/][.p(Cy-P{~]w,yDDϪ7+7!Fm ˹cזR "{ u[0 a{5} D Ō$^wƫKJ)Wx|~u ݚ2XbltM >/-߽3QY|n-?ɮ.7|C,] 㝗q汲bk_[(yR@(tw$dڕ5[U. &0$:ڜF_,|f'\T:uo|g ~2V^Xei]6:_^|o4u_m6{ኻN5qྪsb@Wkr
M,
JXbPMDZ3~\e)Όk 1Z$4a߸^1h>box'6'I |J=4;W,.#pm"Cz_?O XgM_m2tݲ#OF,۸'z-c
j}?fg+]aD/\y}Uye\;%uP^
+^z2|$3
D^\tG$ $.DDn}zrϩi7VH ;Gf=2[DdC ~V2VYRqwvkAk4 dgDY9
Yczw:o:4 T XDjEpy=]mwְA9~yS#7KLz86q8FGI7do&su+! RU9dzz9: gk 3fG[˟."
"{?β2D IDAT~-w+zbְA{Ӳ{o߰|*Abt1!Fv%ar9A
C'Y7kFs2f|'ju( @_y
s<˹viO1Wanm[W8Vb$nͮSb$jųI6Yڜ6\xn.ǫS7o}bMDnb
/|ů>[XsjcXJD̄X'3. K :`pX%v~gUrU2"2ŖP&J qj+iB$6]xV" )\"{3sj^kˇ|Xt"rȮt>[߱Z/$TrnY sg \x}| *4mp3E$~C9DŽ0M
آӪC[& ɭE},7?.=U,6Z8 wEH.ߔI5V+6g_Ҡ"8C9-x'pk n`\n+Nd+"rqJ"Ni3f.1Ì- $
L}?k⼕^+YYp'9,HY"_uSrS(sظC:];L8imn_Cֿ|zԆ~|iɸΘhQ}cBLqL7 ]nʄmgXAf^+\k\osnyҮ;>rҽ;?n6.Ѣf2"A64q%SImk˽Z~JLP$Q^N" rY*L`2Ìrn mLee9|<1]6]rez r[Z?4o"+3+n\sIok)sMGٴraٍp VC$OM$LISTƴ7-xI
5D#lqal tarFcj.In `([vN9|hC3G}wq,K+> }iSj x y3XU mˬ9o`lY?nY)lƕKά lny19z 0>S[4D5]j 0ϔM[>1S{60Px/o}/_vgUkmՎ=}y@f 2$0gmǮye/psN~wj\w҆{}ƌ_uӼ(
1^\ !T GF'l~\ ;
wg0.Qg8=Oc$ oYѴj8 Wݒ$wI'}%_<10yVϞZA;+P nFqy+>dx79G5_K"as3tj/aZg:<ږF?Iz"0Qx9d7_u2WgV >)#m{"r9nV1v;;;52c-ۖF#韝ԊgM,Ɇ1_h/I8&`T6FWIZ d7r8\6c_;xyC$|O´zDwD[һMneQGBu |mi=]1Ƕ ?h\ Ə=^ؗQ-i2kn>Я {fz/ M6}5ū%&` К1Ϲ 4~P걝7 bfc$|uM咎]}cim2W4 GMs~'ɵCq[siu X]0 {RҡN`(WGUla2=tT'@i_Z MߐW}p8Iaz5nZJ1P´ٴ}q)*SuwƾurM?:E4$UOddʋ{R´ t98ui ZWJ5^9ɦ\W M:qC(ʺ
_KAV<{Kb 6ߥ I}Wҋ^;cV'uQ)eq:CR["g/<^~
ݯ>t
9M ܪ\6ΕxtcMr{C6m2Kٴ:ǶM\.[ Ӻ 0VwK=lwg,Ciugz %C5 TVUՇRxU(UI,>ty
v=&^%1(|V2tŮs~-tx%0?nZkF?."Fi\vi!Ϧ1 `O(\kiZ"D_k*lys_J*oB1>3vZ{GaIo:tj{Gt9k}ܴ.sr\T{G.IA'vf=]1/۟i=mtY x9vz幝Kbkm^kmoJ:E{TFE7y beuٴ]NwZ^:x2XY\vWwg\mn3 I8>$MtV{2i}]҈Y
/Z>$|KU}hC尗/]OWl^uxY
CW.c;cMhvw"[2߲in9d{btA´ɦ 2dU8I WTΩ^ynے꤯OPyګdmx`p9 M?$]uȦqyc"rɸi}H7>sΚ=]Gi#r{n̦qAi]":sKqjp20J^%PP:lP2u:
r{Gwg_$]uq++CB´ݝ$,3vR.co*@OWXX҃^epP6mt.pc)'^wlR´ZnQxM@e]musYU ty<5
+V]uQQJH ue23ݝT~ǒ>?w]\ǽ2J#ٴXA 8Z.<>t=kzn(\`W$,tWwg,[RjjwgTI47g7}ٙ=i,Jwglھ@6ݝY^r.bk6mF`r_KS92O_~V ػ\=[5Oȵ ne ξ켸i 'a7t&+"nZGK<L6mp.c:
r{swgdI'wGu G5+U8x:z` :F+7c$M;#ٴ3֒No u_wgbRhM 0Ǽ/ z3v|6mIzy.c}ٗ}!> 0Y:
w^֊iMv~ٗ- o\Ee/ z0ieiLc$vqMٴ}Qܴq_,P(Ơ@I'{%Kz4(d"qHo
𥍑2II:iɦՓأk:mΆIֳ 鼚qAc$8Mұf %MWf3 rUW2K=] 4F§%}T~.G&lھ.nZWM%*gHM'$U:4#ٴi&Gi(
1}@w'% J N:ܑ0l´jƿ~Qҧ$)J&Z].cTҥ
#Hj4ρ)wHzTMlھܗ}2ص #OK;deJ9aZy#ơXݜ0"a?`4Fib
vH?i=Z U14}|I "icy
oRw_)>ZUҋ5}IzV-^ cM굽|TK2\|~.~h
9imppq sA(8 4nNIT8ht nZemTX|Sx<;Zٴ{&`TFHґᒎt1 '$%
M^Iw%LkOB!8Tq?h ߳_S%5 fG?2Y: Sm})aZ Ҩ Fw߫|ǰUhYR*nZv 螿z /FIP^yqG N1U^Gk |-M6C%SݰbՔ;u
w] 3U($
1N Feozpfx=DS0fngb`ׅ-ٴe2m \(kmq ud*3L=~n DWrZ7?'}WU RU} km +>̯[^,I높g/ L^csUkm~o
OϫkcC~MIT(6L Vh oR1Z[t9`
C#T9 (ƨzߪ]u"aI$=#)I{r UV.U\Xk @9p4qP2y'x
ѢP ٸe 8Qx͛*CTT/:M 8dêCVT/zyM ٸ. 8PxӖ^+WՇZ6ƬzQüOl=嶻 : 0PxMd*1:^RY ڼ嶻- S lܼ%DU}h
wʶiIEOUևvw, TAU"ZRzBI=刊E J~1qY lL&C'}K:ARH%3L}kÊU?: 0Pxv~U}N|$S!i'g @5IZ|*,M|[q` _kBI Th>W+xŏqГ3sq> `ʢ*suCJzc}͟Pk/X @9WXU e3T)2 (-_K*;HUևWa)*)
)d0(hITlU_Y WU :B
y.\ E5TVVՇ _kULTUzMF L^ 4%}|T8kF u `*rYe]B_kskU}tIzg{ *(\RYWY3A TA;yU6>
>[ : 0Up!u3}ZU *4([Pt cCʺ/8w>uzn(:mÊUx jXjXbu_p^\^g);/ LE*ʺJ_k*djن: 0QxPMx J~_ӷ *ʺC: %S}5a rBU"UIu1Xlݐ0 @*_ksbH2CԣC?q. `Z* j(C]RcH/eI/_p6 {AU%UpȌx~M_JZI= IDAT|o pLdjý*i%/iVe]m) ; . Y[IB$zm5L5<0X @QxȒ?ISpǫV( FJ>aŪ>3 xkP2CZ8 aa m߰ՋUT/:C|o= uUBkJz(Gx
HMC · 1r BAT · C1s5
PK
j| ] word/footer1.xml
© 2026 Ideorum · Reproducció autoritzada amb atribució (CC BY 4.0) · Condicions completes a ideorum.cat/avis-legal
PK
j| ] word/theme/PK
j| ]lhu word/theme/theme1.xml
PK
j| ]0A A word/document.xml
L'ocupació d'Àsia
Àsia no era cap continent «buit»: hi havia imperis mil·lenaris, més antics i poblats que qualsevol estat europeu. Tot i així també va caure sota domini europeu, encara que de maneres diferents. I un país, el Japó, va trobar la manera d'evitar-ho.
Pregunta de la càpsula:
QUI VA DECIDIR QUI MANA AL MÓN?
1. Abans de llegir
1. Localitzar.
Segons L'Arxiu, quina pregunta moral fa Lin Zexu als britànics sobre el comerç d'opi?
2. Avaluar.
Lin Zexu és un alt funcionari xinès que escriu per aturar un comerç que arruïna el seu país. Com afecta la seva posició la manera com hem de llegir la carta? La fa menys fiable, o simplement ens obliga a tenir present des d'on parla?
3. Integrar.
Connecta l'avantatge tecnològic que vas veure a la sessió 2 (les canoneres, les metralladores) amb el fet que la Xina, tot i ser un imperi antic i immens, no pogués resistir l'atac britànic.
4. Reflexionar.
El Japó va evitar ser colonitzat industrialitzant-se molt de pressa. Què demostra això sobre la idea que Àsia era «incapaç» de modernitzar-se pel seu compte?
2. La lectura
Amb Àsia, la ideologia de la «missió civilitzadora» topava amb un problema evident. A Àfrica, els europeus podien fingir que portaven la civilització a terres «sense història». Però a l'Àsia hi havia imperis mil·lenaris: la
Xina
, que havia inventat el paper, la impremta i la pólvora; l'Índia, amb ciutats, universitats i xarxes comercials molt anteriors a les europees. Aquí ningú no podia sostenir seriosament que anava a «civilitzar» ningú. I malgrat això, Àsia també va acabar dominada. El que canvia és la forma: no sempre colònies directes, sinó sovint una xarxa d'imposicions més subtils.
El cas de l'
Índia
és el més complet. Durant més d'un segle, la va governar de fet una empresa privada, la Companyia Britànica de les Índies Orientals, que hi tenia exèrcit propi. Després d'una gran revolta el
1857
, la Corona britànica va assumir el control directe del territori: naixia el Raj britànic. L'Índia va ser la «joia de la corona»: proporcionava matèries primeres, un mercat enorme per als teixits britànics i soldats per als exèrcits de l'Imperi. Mentre l'artesania tèxtil índia, abans famosa a tot el món, s'enfonsava davant de la competència de les fàbriques de Manchester, la riquesa fluïa cap a Londres.
Els efectes d'aquell domini sobre l'Índia van ser profunds. Un país que durant segles havia estat un dels grans exportadors de teixits del planeta va acabar important els teixits britànics i exportant sobretot matèries primeres, en un procés de desindustrialització forçada. Els impostos i les polítiques comercials afavorien sempre la metròpoli, i en diversos episodis de fam, la gestió colonial va contribuir a agreujar la mortaldat en lloc d'alleujar-la. La «joia de la corona» brillava, sobretot, per a qui la portava al cap.
A la Xina, el mètode va ser diferent i encara més cínic. Els britànics volien te, seda i porcellana xinesos, però la Xina gairebé no comprava res a canvi, i això buidava les arques britàniques de plata. La «solució» va ser vendre als xinesos una droga produïda a l'Índia: l'
opi
. El comerç va crear milions d'addictes i va reequilibrar la balança a favor de Gran Bretanya. Quan el govern xinès va intentar aturar-ho, va esclatar la guerra.
L'home que va intentar aturar el comerç d'opi va ser el comissari
Lin Zexu
, que el
1839
va escriure a la reina Victòria la carta que llegiràs a L'Arxiu. En un to sorprenentment mesurat, li recorda que a la mateixa Gran Bretanya l'opi està prohibit, i li pregunta amb quin dret, doncs, l'aboquen sobre la Xina. La resposta britànica no va ser moral, sinó militar. En les dues Guerres de l'Opi, els vaixells de vapor britànics van humiliar la flota xinesa i van imposar els anomenats tractats desiguals. La Xina va haver de cedir Hong Kong, obrir ports i acceptar que els europeus visquessin al seu territori sota les seves pròpies lleis. No va ser convertida en colònia, però sí retallada en
esferes d'influència
, com mostra la caricatura d'aquesta sessió, on les potències es reparteixen la Xina com un pastís. Els xinesos ho recorden com «el segle de la humiliació».
França, per la seva banda, va ocupar la península d'Indoxina (els actuals Vietnam, Laos i Cambodja), amb el mateix patró d'extracció de recursos i imposició administrativa: plantacions de cautxú i arròs per a l'exportació, monopolis estatals i una administració colonial que reservava els càrrecs importants als francesos. Arreu d'Àsia, l'esquema es repetia amb variacions locals, però amb una constant: qui manava i qui es beneficiava era sempre la potència europea.
Hi ha, però, una excepció decisiva: el
Japó
. A mitjan segle XIX, el Japó també va ser forçat a obrir-se, quan una flota nord-americana va aparèixer a les seves costes el 1853. Però la reacció japonesa va ser radicalment diferent. En lloc de resistir amb mètodes antics i ser derrotat, el país va emprendre una transformació accelerada coneguda com la Restauració Meiji (
1868
). En poques dècades, el Japó va industrialitzar-se, va crear un exèrcit i una marina moderns i va reformar les seves institucions. El resultat va ser espectacular: cap al 1900, el Japó no només havia evitat ser colonitzat, sinó que s'havia convertit ell mateix en una potència imperialista, capaç de derrotar la Xina (
1895
) i, encara més sorprenent per als europeus, Rússia (
1905
).
El cas japonès és la millor refutació de tota la ideologia que vam veure a la sessió anterior. Si els asiàtics fossin «per naturalesa» incapaços de modernitzar-se, el Japó no ho hauria pogut fer. El que separava una potència d'una víctima no era la «raça» ni la cultura, sinó
circumstàncies històriques concretes: qui aconseguia industrialitzar-se a temps i qui no
. L'avantatge europeu, un cop més, es revela com una cosa apresa, i per tant transferible, no com un destí escrit a la sang.
2.1. Desmuntant tòpics
El tòpic:
«La Xina i altres països asiàtics van caure sota domini europeu perquè eren cultures endarrerides i tancades al progrés.»
D'on surt:
Aquesta idea encaixava perfectament amb el racisme «científic» de l'època i encara circula avui: presenta les víctimes com a responsables de la seva pròpia desgràcia, com si el problema hagués estat una suposada incapacitat oriental per avançar.
El que diu la recerca:
La Xina no era endarrerida: durant segles havia estat una de les civilitzacions més avançades del món. No va caure per manca d'enginy, sinó perquè va ser atacada militarment i forçada, mitjançant els tractats desiguals, a obrir-se a un comerç que l'arruïnava, inclòs el d'una droga. I el cas del Japó ho remata: quan un país asiàtic va tenir el marge polític per modernitzar-se al seu ritme, ho va fer amb una rapidesa que va deixar bocabadada Europa. La diferència entre la Xina i el Japó no va ser cultural ni racial, sinó de circumstàncies històriques.
En resum:
Àsia no va ser dominada per ser «endarrerida», sinó per la combinació d'un avantatge militar europeu momentani i unes imposicions comercials injustes. Quan les circumstàncies ho van permetre, com al Japó, la modernització va ser fulgurant.
3. Fitxa de dades
·
Raj britànic: domini directe de la Corona britànica sobre l'Índia (1858-1947), després de la revolta de 1857. L'Índia era la «joia de la corona» de l'Imperi.
·
Guerres de l'Opi (1839-1842 i 1856-1860): conflictes en què Gran Bretanya (i després França) van derrotar la Xina per forçar-la a acceptar el comerç, inclòs el d'opi.
·
Tractats desiguals: acords imposats a la Xina després de les derrotes; obrien ports, cedien territoris com Hong Kong i donaven privilegis als europeus sense cap reciprocitat.
·
Esferes d'influència: zones de la Xina on una potència tenia drets econòmics exclusius, sense arribar a convertir el país en colònia formal.
·
Restauració Meiji (1868): procés de modernització accelerada del Japó, que va adoptar indústria, exèrcit i institucions d'estil occidental i va passar de possible víctima a potència imperialista.
·
Segle de la humiliació: manera com a la Xina es recorda el període (aprox. 1839-1949) de derrotes, tractats desiguals i intromissió estrangera.
4. Glossari
·
Raj.
Nom que rep el domini directe de la Corona britànica sobre l'Índia entre 1858 i 1947. La reina Victòria va ser proclamada emperadriu de l'Índia el 1876.
·
desindustrialització.
Procés pel qual un país perd la seva indústria. L'Índia, gran exportadora de teixits, va acabar comprant-los a Gran Bretanya: la seva artesania no va poder competir amb les fàbriques mecanitzades de Manchester.
·
metròpoli.
País que domina i explota una colònia (per oposició a la colònia mateixa). La riquesa i les decisions fluïen sempre cap a la metròpoli.
·
comissari.
Alt funcionari amb poders especials per a una missió concreta. L'emperador va nomenar Lin Zexu comissari imperial amb l'encàrrec d'acabar amb el comerç d'opi.
·
Guerres de l'Opi.
Dos conflictes (1839-1842 i 1856-1860) en què Gran Bretanya, i després també França, van derrotar la Xina per forçar-la a obrir-se al comerç, inclòs el d'opi.
·
tractats desiguals.
Tractats que les potències van imposar a la Xina després de derrotar-la: obrien ports al comerç estranger, cedien territoris com Hong Kong i concedien privilegis als europeus, tot sense reciprocitat.
·
Restauració Meiji.
Procés de modernització del Japó iniciat el 1868. En poques dècades, el país va adoptar la indústria, l'exèrcit i les institucions d'estil occidental, i va passar de possible víctima a potència imperialista.
5. L'Arxiu · el document
On és la vostra consciència?
«Fins i tot si els bàrbars no tenen necessàriament la intenció de fer-nos mal, en cobejar el benefici fins a l'extrem, no tenen cap mirament a l'hora de perjudicar els altres. Preguntem: on és la vostra consciència?»
Lin Zexu, comissari imperial xinès · Carta a la reina Victòria, 1839 · Font: https://cyber.harvard.edu/ChinaDragon/lin_xexu.html
Lin Zexu era l'alt funcionari a qui l'emperador va encarregar acabar amb el comerç d'opi, que estava creant milions d'addictes a la Xina. En aquesta carta apel·la a la moral britànica: recorda que l'opi està prohibit a la mateixa Gran Bretanya i pregunta amb quin dret l'aboquen sobre la Xina. És una font valuosíssima perquè dona la perspectiva del colonitzat, poques vegades escoltada, i amb un argument moral difícil de rebatre. La resposta britànica, però, no va ser moral sinó militar: les Guerres de l'Opi.
6. Activitats
6.1. Aprenent
1. La carta de Lin Zexu
—
Lectura de font
Individual · Informació: el document de L'Arxiu
Llegeix la cita de Lin Zexu a L'Arxiu. Explica amb les teves paraules quin argument moral fa servir contra el comerç d'opi i per què és difícil de rebatre. Entre 60 i 90 paraules.
Pista: Comença així: «Lin Zexu argumenta que…». Fixa't que fa servir el fet que l'opi estava prohibit a la mateixa Gran Bretanya.
Has de lliurar:
L'argument moral de Lin Zexu explicat amb les teves paraules (60-90 paraules).
2. Àsia colonial, territori a territori
—
Mapa mut
Individual · Informació: la lectura de la sessió
Dibuixa a la llibreta un croquis (mapa mut) d'Àsia i marca-hi, amb colors o símbols diferents, entre 8 i 12 elements: l'Índia britànica, la Indoxina francesa, la Xina (esferes d'influència) i el Japó (independent). A sota, escriu dues frases sobre què tenen en comú i què les diferencia.
Pista: No cal precisió cartogràfica: el que importa és distingir les formes de domini (colònia directa, esferes d'influència, independent).
Has de lliurar:
Un croquis d'Àsia amb entre 8 i 12 elements marcats i dues frases a sota.
3. La caiguda d'Àsia, afirmació per afirmació
—
Vertader o fals justificat
Individual · Informació: la lectura de la sessió
Digues si cada afirmació és vertadera o falsa i justifica-ho en una frase: (a) «La Xina va ser convertida en una colònia europea directa». (b) «Gran Bretanya va vendre opi a la Xina per equilibrar el seu comerç». (c) «El Japó va ser colonitzat com la resta d'Àsia». (d) «La imatge de la sessió (la caricatura de 1898) mostra les potències repartint-se la Xina».
Pista: Fixa't bé: dues d'aquestes afirmacions són falses. Per a cada una, la justificació ha de dir per què, no només «sí» o «no».
Has de lliurar:
Les quatre afirmacions qualificades de vertaderes o falses, cada una justificada en una frase.
6.2. Intermedi
4. La Xina i el Japó
—
Taula de classificació
Individual · Informació: la lectura de la sessió
Organitza en una taula de dues columnes (Xina | Japó) la comparació dels dos països davant la pressió occidental del segle XIX; a la llibreta (90-125 paraules) hi han de constar 2 SEMBLANCES (coses que tots dos van viure igual) i 2 DIFERÈNCIES (en què es van separar), i a sota, un CONTEXT breu que expliqui per què aquelles diferències els van portar a destins oposats. Fes servir dos termes de la Fitxa de dades.
Pista: Bastida completa. Semblances: «Tots dos van ser forçats a…». Diferències: «Mentre la Xina…, el Japó…». Context: «Aquesta diferència va ser decisiva perquè…». A la PAU es compten les 2+2: no en posis ni tres ni una.
Has de lliurar:
Una taula Xina | Japó amb 2 semblances i 2 diferències, més el context a sota (90-125 paraules).
5. Per què va caure Àsia
—
L'intrús justificat
Individual · Informació: la lectura de la sessió
Aquestes quatre afirmacions volen explicar per què Àsia va caure sota domini europeu. Una no encaixa amb el que has llegit: (a) l'avantatge militar europeu (vaixells de vapor, artilleria); (b) les imposicions comercials injustes (tractats desiguals, opi); (c) una suposada incapacitat «racial» dels asiàtics per modernitzar-se; (d) la debilitat militar puntual d'imperis com el xinès davant la tecnologia industrial. Copia les quatre, encercla la intrusa i justifica en 90-125 paraules per què ho és, amb el cas del Japó com a prova.
Pista: El cas del Japó desmunta una de les quatre: si l'endarreriment fos «racial», el Japó no s'hauria pogut modernitzar. Comença: «L'afirmació intrusa és la (…), perquè…».
Has de lliurar:
Les quatre afirmacions copiades, la intrusa encerclada i la justificació amb el cas del Japó (90-125 paraules).
6. «L'Àsia endarrerida»
—
Desmuntant tòpics
Individual · Informació: la lectura de la sessió
Torna al bloc Desmuntant Tòpics. Explica per què és fals que la Xina caigués per ser «endarrerida», i com el cas del Japó ho demostra. Entre 90 i 125 paraules.
Pista: Fes servir «tot i que es diu que…», «en realitat…» i «el cas del Japó demostra que…».
Has de lliurar:
Per què la Xina no va caure per «endarrerida», amb el Japó com a prova (90-125 paraules).
6.3. Avançat
7. El comerç d'opi, aleshores i ara
—
Contrast
Individual · Informació: la lectura de la sessió i tota la càpsula
Contrasta el comerç d'opi que Gran Bretanya va imposar a la Xina amb alguna forma actual en què un país poderós fa servir la pressió econòmica o comercial per imposar-se a un altre. Escriu (mínim 125 paraules) en què s'assemblen i en què es diferencien els dos casos.
Pista: No busquis una còpia exacta: la semblança és el mecanisme (fer servir el comerç com a arma), no els detalls. Pensa en sancions, deute o control de recursos.
Has de lliurar:
Semblances i diferències entre el comerç d'opi i un cas actual de pressió econòmica (mínim 125 paraules).
8. El dilema del Japó
—
Decisió raonada
Individual · Informació: la lectura de la sessió
Posa't en la pell dels dirigents japonesos de 1868. Pren una decisió raonada (mínim 125 paraules): resistir mantenint les tradicions i arriscar-se a ser colonitzats, o modernitzar-se copiant els mateixos països que amenacen el Japó? Exposa els riscos de cada opció i justifica la teva tria.
Pista: Una bona decisió raonada no amaga el cost de l'opció triada: modernitzar-se salvava el país, però també significava assemblar-se als agressors. Reconeix aquesta tensió.
Has de lliurar:
La decisió presa, amb els riscos de les dues opcions exposats (mínim 125 paraules).
9. El «segle de la humiliació»
—
Ahir i avui
Individual · Informació: la lectura de la sessió i tota la càpsula
Completa i raona a la llibreta (mínim 125 paraules): «Els xinesos recorden el període dels tractats desiguals com el "segle de la humiliació". Aquest record encara influeix en com la Xina es relaciona avui amb Occident, per exemple en [aspecte actual]. Entendre aquell passat ajuda a entendre [què], perquè [raó].»
Pista: Pensa que la manera com un país recorda el seu passat de derrotes pot marcar la seva política actual: l'orgull, la desconfiança o la voluntat de no tornar a ser feble.
Has de lliurar:
El text completat i raonat sobre el «segle de la humiliació» (mínim 125 paraules).
PK
j| ]aE word/fontTable.xml
PK
j| ]BR R word/styles.xml
PK
j| ]\3A A word/numbering.xml
PK
j| ]!P4 4 word/settings.xml
PK
j| ]z word/webSettings.xml
PK
j| ] word/_rels/PK
j| ] W word/_rels/document.xml.rels
PK
j| ]O O word/_rels/header1.xml.rels
PK
j| ]dI [Content_Types].xml
PK
j| ] _rels/PK
j| ] $ _rels/.relsPK
j| ] docProps/PK
j| ] 6 docProps/core.xmlPK
j| ] u word/PK
j| ] word/media/PK
j| ] *h h * word/media/image-SF_5iZKiyIyxGUR7d2CQ7.pngPK
j| ][E, , n word/header1.xmlPK
j| ] vw word/footer1.xmlPK
j| ] Lz word/theme/PK
j| ]lhu uz word/theme/theme1.xmlPK
j| ]0A A o word/document.xmlPK
j| ]aE ߫ word/fontTable.xmlPK
j| ]BR R word/styles.xmlPK
j| ]\3A A word/numbering.xmlPK
j| ]!P4 4 word/settings.xmlPK
j| ]z j word/webSettings.xmlPK
j| ] y word/_rels/PK
j| ] W word/_rels/document.xml.relsPK
j| ]O O word/_rels/header1.xml.relsPK
j| ]dI t [Content_Types].xmlPK ) I