PK j| ]_rels/PK j| ] _rels/.rels PK j| ] docProps/PK j| ] docProps/core.xml Resistències al colonialisme Ideorum html-to-docx html-to-docx 1 2026-08-12T15:35:20.784Z 2026-08-12T15:35:20.784Z PK j| ]word/PK j| ] word/media/PK j| ] *hh*word/media/image-f6_0A3uUr-4xMn8tSTBTX.pngPNG  IHDR^C pHYs  tEXtXML:com.adobe.xmp lieXIfII*V^(ifHH02100100^C-i IDATxy|Tg&{XC/sa7pͨZkjjmmT Tmժ, Ytf%쐅$3#Ǘ%s%Vr$$y99"&KL]DH_Gu"]"5?C-E8zw;z:bP6+՚9"rȒXoMnXw-C6PE5c>ڠɊ.TeZ.?È/NwHlZ wy5C [gM?f?4o}/Vt!^ks׏ ]N8xQ3ҔYg}t` Ǝ /n!ogҀ[{X[uߘ)?8X{ҳZ`߿rI)KG_G<=hĚm8bgiDj-A,PVf;)K^#U_`%}nfYl9|i_x$3 z:^(j.XO->doZ揼_9 H6^i[cv5?ԫ:lqmPo}'m+b; PxjѿzQ9]p̯d:ٛX{xAsW V=|y?GLhh ?VbPeUU+Q^#޹,- $[.x]v: -m 4KT5=^0z2w6hs`׫X:j׬_^{gbv@CY 5?m;+; Ѱu ռ!e:>u0Xkߐ/ьxפC>X _( ozmJ;d5WHjYS4ɈFtκb ';wN@"`aj~P;>yDzAkcdãuz̈/"PjWr2gYHCW.5 ȉ4ƭCG5}̧wWW@jfW<=&Ehc||{ e66~?Iv=6(G :>qgtn+hi-+=gG/ef\ ѴkyWtɩh\""6d>X\YSe\k 7?{9gtnDMib;n*PoF< ѴkNc?}qvf$ۨ /_Z8Qq3wyc~chm*>62lsS.iavTgyp;~2}_dT۸fox.{YۧG#M;Vϼ; 7/[P'`6uNgcF!ՈfޞC%mw)sV>M-swZ` kv>9[z $6Qx8%z^5X]m]לekew^Υi{_:ݲ5 HD)_xU<_q0?|"p^[+ ,o??̎1g＜3vg,ٺn=MJ^w^2ꢋ?f$[4"2ˆ͗nS7]BfJ^ΙgWG@"Ik]ߘ/% BeA諊@(Ϝ)Uxpn,sYVߠWNmQwM(- f?)J,T"ңC7^PQ Luo紎%`g%W[sPa?g⪌hDs;zgQ^"5C-"y1L!x A)qg.õ=Jt:ǂUusyKyew0q_싵Α&Ѵn],_;OZfW%c"ty];ެڕݻ|g9 9D޿rF櫶۩g^mݺe|3#w=LswڝZvWlv%S""W8K~qc_}Hp15H# #Wʹ'=Gsw4Zr n), "E_47Pүx=GuپݬgN=h6rEUXWw#ctxWm72CRxT{Ffܥu|C%|_o1%Îʭ߭YpƐ=n1ٕ4ա]{m)wWo0UJ8qwٯdRb+Cad?"kd $/&HXؽ[~R\v{W3mgw>TsfϚ]"5ͫV9μJ]N |ݍ|IڎExʋFe|N]G7sjyM+'23.9-tWߺ}jw;N{~d|/C;F>\ֱ]k/6zs$]H_?&@$eu7GnpP59i KIvuQX/m 2olW)>zZճ~T3bxКYelF4n+uTJ71mO R,mcflWz亳oܖn[~f_[><+oM?\[]ic]vzrVN !@_IYxpHmZ$4M\KjvFjHzuk^W}|6&^,USWƺs >%CiZxIWx첏E؆KxQy,s:OR5JTF~/}IDD7TUe侧elf4wP+ID'"qtWj]>XS5]H>fnLkT>{Cjx749zr},_qѦLS >Y;B˸ڴUhv2W3d}cŋ^}yu@SϤߪIC}{;~` 4GDv2b "r.{OڳȈF4YL 7޲:̊nZƥIoy}D#>Zz"3#+ .uCdUzr/u{1z;ew7#ު.ҺPa<""jgh$*~6qZƅ%8p5yڳns獧nu{=-)VA}/;*?tbO"2kK#, Z:iMp[-s =2.7ܠoKC׉!%u ,= F|-;{OX=M;uB|7w=rGra#n9㔫:5]3feXUG4S gf\HCW]};mEsT򖈨:L+-*u I$iVFY4-cw~e[b@F֡?}]=s|a',DDkJ|7ٕ[8fn ez& tXdžCYoE;+wg/26,9%_ΚVr C5Sf2:@"TD>dLl5ZZGtfحBfOfm7:,X'X9O49]Z[ /M H]^jʵ^^{nZ>W; +5~b1- u=Ti^:C4"@oITxi˵AN%5F;S˸:oBöOr{ݵ WRz,\I+cmmh$ψ\%S鞪HRg55Χ̣5w:o:RU QZ]xEYF$- K,5zI˸93-v$S6u*Vv`j"^iш7nک]bZ||v``-/uܮsZ""`IkuЮ$"]+"{О@Hht<$""R-"wa[TvH4=0#"{ʼ>]wWRO^QkqQDm[D,ܞoz_W/Z=}S׬;4NF4D۩N-TS0p~lv%]u(DT9ZDN4[EDd CkO!h cSͮde Qա !"HSpUY+"EdU׷JDV7 `i:VP$"ݤ=. MEXHD C=L& ξ"b䃭e^. NUDƨvePICg ?e-fW2Tm][*Y^ |1~p׷Y`]ISڕͯy"-MbE䀈쓦2{?e^_E쟂1*Mäw^Gi:JüRou$ ֳZwӲ*Qq]0s_5 ZQyV~ MotQU㹿pISae^e*6bUʅ.R>CXu(""Q|PXk|&jW.SDP^c#"Nqv. C Ђ2c$]ա9|hV4VD> C2gZr;WHC\ݪeͮdby\""_Q:!.k-T *x\ng"|z -,b>r;Otxvy}~9\r; DZեe3Z;CC]kTvL 1׋ͮ_Xmé.c9gִ*MUvr;+$~[Edr;?CϞ^wRZJ,TVZ.ʼ㝔 Nm+.Qա'u ncb>wARevvNVb,"{n C65!4h](il~uDV~e\V$leW3=꟟W;Tkhc4Zml ŞCyDWtf =k'ys.ٕܩ3zvWD~cyPLy;nQ 5sqagP*Wt""LyלfmV9P@r?ͮ"ħ:RաTXdnbǪC))Uu({(p;2novvXe\ncUУ[-ljbi~a)t>|^u(oNy ]1V˜\q{VȽ\o*p哋5ҕ.Emv]1s\*MCJbWu(؛۹jrrL.r; 4"OH$Un}ktK9wLjqeE#vo}>ꎳ|לBZjK5ԿM\F^~&V/6X> ].,Kׇ:3fW9ǘJԙw:t*uP =lvŐmDZj~^."ɼAu(O{|n{M?%19 6ҵ4LDT"d+SgPfHbGj:μ9]I:DI G.x2$ܪ֟'^s ڷc,/vf߯e\z$̴htq W]),,Osi =smv%Q_,4;EIkg{O.DԙwMSz9v~>w"Fka ա<(xw.'aU_μ仏mv%S&MMŞwS$UUh9F_K=~+tڪzx.KKa&-uavQSŪ"Tg+Şdj.i C =_șEgTxr'{bռeh;tRŞDDv$t{aܤ&yRoy"r1 :g=k+ŞwD8'ywfH+quCٷ_U/5|X:4Եfv>X%x?YzJWʫ6녒IR^""2vL̚3A6eKŢۊWpZU[3jW+dg+T$׽P)󚈜<{a]1lfW,ŞW%yѤxU"b(bn\isהv|| I) %vLff4S8qof滽ikUO VnY)2&-}^9wm""1{&wwJrѥ4աZvw"ڠ hkT ա=㝇QZv_qs55ph>{mj!ֹ-֨.|M9UGC@l^CrHvg%wmͮeZHw-p;%%:^꤃l?$ڻG❄Q_=W˸\=\SGt'go;X<[u>X]SR`UjkI^ kz>Z=rH.s~mZH Қ 4&q/)͇v$@G?-p;; #$]*;p6@kedD\'a5.:<]i`h)hX鲺u[RPH; >\SŤYsNC)̅בmxƪe@^oKڹ\ѳ@c}|cו}]YY ?YR<{ߞqa{z Ntn CA蛊@踝Fmv%Wu(/»%bv%un(p;-Nt0@u(gWBK㝈𚵰O^\ffׯ( VnkV+o""^tYF"JK Cz}/WB-j*Ee^"]yvLu(ag^:mv'b+UryB|59VJi&vL)42qjY""О` uQJgա+~覇zY!"]@hN]:"2JDHծL(kڹ2w@-‹\7ka튱Z;D$n>0"Aٯilcoel5z% ήߖ"Jn":j^vV7)q<]̻OR2o *|vCD4umS\n絳K`Y(":UAw^оc}@E AD6y}C]nom2?*p;+6H"Rՠ?ߊ@gz] \n/DL3(*"%^߬?">5?r;ȥCTD~cv\#%mTɦ?..DDc*8zu+R\>>i49$;ծL0,"z}]W^&Rn+sbҪQ\n/M Sfz{y}Ab3"r^PV^6:?{z1kZɣPRy}ߖy}O.<:gDd)W|3b"׵V] T9Ah휤:ܟXT5*2oay|B̿~DۙW̹l!"2{aui=d{B?$9F;ĚI^X;Jඅ TrCCOqK,O+K~_"@ bNGgM+CI+Ȭi%?FvPsWG?e/]G=YJƈ+?Z-S&?eͭ-T%sgM+-"g9H)3.nmu2̸ ZVbMg-DDmxVGj~ތ}Ϋռ~\_w -꫹#dVv󟨭*̞^^y};fM+>E9Mw |=kZ-PĈ+i% ۟UrykǸΫ8sgO/L +YJ3fU:6:̞^^VB8)AK眳<L]QWX3-iLN5Ng5vy˟ܥib28Ĭc%2vk5?Xt9KLW:kZ'W<;UT^߭;g@+v+qC("Z6^D.2*Ԗz}y}SxXE ʌLyWRr;,R!U|+"_z}+Ed쓦fDxc>n=D P뻧""?{C=Đ % ?a%~1N.S=lT̚VrEבfO/:u]EDnfٕt1Cϖy}_2۰e\٥ݒV[Dr ;(4kZŞ1"286cϭER怒?(?$6i{VISS3}\[X9]i(2Iꭆ""(OшkǦO~hLJ& W~[*dd?ubKK{ EDEoRͮXż'h^ߕ覷YJnfĊPcɧh0`VRWHҥ+X.Js9[lt@`w2:W+z Cz}2cbE gִÛTBD)Rj*Rosޫ 1LKiӞkX zr{(卹u2Ywhn_-"{P1cN9Q,|D,9 աf C(VK龩R*{v,ZbpQr;[XyEь^=&E1A_RK+;?4xV!"[̈l^׷Ό@eM[͸[۩D􅗈K>j{gb aszZZ4ޅwbɣSro-i=o*}]e0 L=q07_bޯHz_ٯ(BXM]+Vfi;dI;c#⵴":`B*txpFve{t/][.p(Cy-P{~]w,yDDϪ7+7!Fm˹cזR  "{ u[0 a{5}D Ō$^wƫKJ)Wx|~u ݚ2XbltM>/-߽3QY|n-?ɮ.7|C,]㝗q汲bk_[(yR׎@(tw$dڕ5[U.&0$:ڜF_,|f'\T:uo|g~2V^Xei]6:_^|o4u_m6{ኻN5qྪsb@Wkr޼ M, J޳XbPMDZ3~\e)Όk 1Z$4a߸^1h>box'6'I|J=4;W,.#pm"Cz_?OXgM_m2tݲ#OF,۸'z-c j}׽?fg+]aD/\y}Uye\;%uP^ +^z2|$3 D^\tG$$.DDn}zrϩi7VH;Gf=2[DdC ~V2VYRqwvkAk4dgDY9 Yczw:o:4TXDjEpy=]mwְA9~yS#7KLz86q8FGI7do&Šsu+!RU9dzz9: gk3fG[˟." "{?β2D IDAT~-w+zbְA{Ӳ{o߰|*Abt1!Fv%ar9A C'Y7kFs2f|'ju( @_y s<˹viO1Wanm[W8Vb$n׷ͮSb$jųI6Yڜ6\xn.ǫS7o}bMDnb /|ů>[XsjcXJD̄X'3. K:`pX%v‹~gUrU2"2ŖP&Jqj+iB$6]xV")\"{3sj^kˇ|Xt"rȮt>[߱Z/$TrnY sg \x}| *4mp3E$~C9DŽ0M آӪC[& ɭE},7?.=U,6Z׫8wEH.ߔI5V+6g_Ҡ"8C9-x'pk n`\n+Nd+"rqJ"Ni3f.1Ì- $ L}?k⼕^+YYp'9,HY"_uSrS(sظC:];L8imn_Cֿ|zԆ~|iɸΘhQ}cBLqL7 ]nʄmgXAf^+\k\osnyҮ;>rҽ;?n6.Ѣf2"A64q%SImk˽Z~JLP$Q^N"rY*L`2ÌrnmLee9|<1]6]rezr[Z?4o"+3+n\sIok)sMGٴraٍp VC$OM$LISTƴ7-xI 5Dž#lqaltarFcj.In `([vN9|hC3G}wq,K+>}iSjxy3XUmˬ9o`lY?nY)lƕKά lny19z0>S[4D5]j 0ϔM[>1S{60Px/o}/_vgUkmՎ=}y@f2$0gmǮye/psN~wj\w҆{}ƌ_uӼ( 1^\ !TGF'l~\ ; wg0.Qg8=Oc$oYѴj8Wݒ$wI'}%_<10yVϞZA;+PnFqy+>dx79G5_K"as3tj/aZg:<ږF?Iz"0Qx9d7_u2WgV >)#m{"r9nV1v;;;52c-ۖF#韝ԊgM,Ɇ1_h/I8&`T6FWIZd7r8\6c_;’xyC$|O´zDwD[һMneQGBu |mi=]1Ƕ  ?h\Ə=^ؗQ-i2kn>Я{fz/M6}5ū%&`К1Ϲ4~P걝7bfc$|uM咎]}cim2W4 GMs~'ɵCq[siu X]0{RҡN`(WGUla2=tT'@i_ZMߐW}p8Iaz5nZJ1P´ٴ}q)*SuwƾurM?:E4$UOddʋ{R´t98ui ZWJ5^9ɦ\W M:qC(ʺ _KAV<{Kb6ߥI}Wҋ^;cV'uQ)eq:CR["g/<^~ ݯ>t 9Mܪ\6ΕxtcMr{C6m2Kٴ:ǶM\.[ Ӻ0VwK=lwg,Ciugz %C5 TVUՇRxU(UI,>ty v=&^%1(|V2tŮs~-tx%0?nZkF?."Fi\vi!Ϧ1`O(\kiZ"D_k*lys_J*oB1>3vZ{GaIo:tj{Gt9k}ܴ.sr\T{G.IA'vf=]1/۟i=mtYx9vz幝Kbkm^kmoJ:E{TFE7ybeuٴ]NwZ^:x2XY\vWwg\mn3 I8>$MtV{2i}]҈Y /Z>$|KU}hC尗/]OWl^uxY CW.c;cMhvw"[2߲in9d{btA´ɦ2dU8I WTΩ^ynے꤯OPyګdmx`p9 M?$]uȦqyc"rɸi}H7>sΚ=]Gi#r{n̦qAi]":sKqjp20J^%PP:lP2u: r{Gwg_$]uq++CB´ݝ$,3vR.co*@OWXX҃^epP6mt.pc)'^wlR´ZnQxM@e]musYUty<5 +V]uQQJHue23ݝT~ǒ>?w]\ǽ2J#ٴXA8Z.<>t=kzn(\`W$,tWwg,[RjjwgTI47g7}ٙ=i,Jwglھ@6ݝY^r.bk6mF`r_KS92O_~V ػ\޹=[5Oȵ neξ켸i'a7t&+"nZGK<L6mp.c: r{swgdI'wGuG5+U8x:z` :F+7c$M;#ٴ3֒Nou_wgbRhM0Ǽ/ z3v|6mIzy.c}ٗ}!>0Y: w^֊iMv~ٗ- o\Ee/ z0ieiLc$vqMٴ}Qܴq_,P(Ơ@I'{%Kz4(d"qHo 𥍑2II:iɦՓأk:mΆIֳ 鼚qAc$8Mұf%MWf3 rUW2K=]4F§%}T~.G&lھ.nZWM%*gHM'$U:4#ٴi&Gi( 1}@w'%JN:ܑ0l´jƿ~Qҧ$)J&Z].cTҥ #Hj4ρ)wHzTMlھܗ}2ص #OK;deJ9aZy#ơXݜ0"a?`4Fib vH?i=ZU14}|I "icy oRw_)>ZUҋ5}IzV-^cM굽|TK2\|~.~h 9imppq sA(84nNIT8ht nZemTX|Sx<;Zٴ{&`TFHґᒎt1 '$% M^Iw%LkOB!8Tq?h߳_S%5fG?2Y: Sm})aZҨ Fw߫|ǰUhYR*nZv螿z /FIP^yqGN1U^Gk |-M6C%SݰbՔ;u w]3U($ 1NFeozpfx=DS0fngb`ׅ-ٴe2m\(kmq ud*3L=~nDWrZ7?'}WURU}km+>̯[^,I높g/L^csUkm~o OϫkcC~MIT(6LVhoR1Z[t9` C#T9 (ƨzߪ]u"aI$=#)I{rUV.U\Xk @9p򜎲4qP2y'x ѢPٸe8Qx͛*CTT/:M8dêCVT/zyMٸ.8PxӖ^+WՇZ6ƬzQüOl=嶻:0PxMd*1:^RYڼ嶻-S lܼ%DU}h wʶiIEOUևvw,TAU"ZRzBI=刊EJ~1qYlL&C'}K:ARH%3L}kÊU?:0Pxv~U}N|$S!i'g@5IZ|*,M|[q`_kBI Th>W+xŏqГ3sq>`ʢ*suCJzc}͟Pk/X@9𚆪WXUe3T)2(-_K*;HUևWa)*) )d0(hITlU_YWU:B y.\E5TVVՇ_kULTUzMFL^4%}|T8kFu`*rYe]B_kskU}tIzg{*(\RYWY3ATA;yU6> >[ :0Up!u3}ZU*4([PtcCʺ/8w>uzn(:mÊUxjXjXbu_p^\^g);/LE*ʺJ_k*djن:0QxPMxJ~_ӷ*ʺC: %S}5arBU"UIu1Xlݐ0@*_ksbH2CԣC?q.`Z*j(C]RcH/eI/_p6{AU%UpȌx~M_JZI=IDAT|opLdjý*i%/iVe]m) ;.Y[IB$zm5L5<0X@QxȒ?ISpǫV(FJ>aŪ>3xkP2CZ8aa m߰ՋUT/:C|o=uUBkJz(Gx

HMC · 1r BAT · C1s6

PK j| ]word/footer1.xml © 2026 Ideorum · Reproducció autoritzada amb atribució (CC BY 4.0) · Condicions completes a ideorum.cat/avis-legal PK j| ] word/theme/PK j| ]lhuword/theme/theme1.xml PK j| ] Resistències al colonialisme La història colonial se sol explicar des de dalt: els conqueridors, els mapes, els tractats. Però enlloc no hi va haver conquesta sense resistència. Aquesta sessió gira la mirada i escolta els qui van lluitar, i el preu terrible que sovint van pagar. Pregunta de la càpsula: QUI VA DECIDIR QUI MANA AL MÓN? 1. Abans de llegir 1. Localitzar. Segons L'Arxiu, què ordenava el general von Trotha que es fes amb tots els herero que quedessin dins de les fronteres controlades pels alemanys? 2. Avaluar. Tens dues fonts sobre el mateix fet: l'ordre d'un general alemany (1904) i el testimoni d'un supervivent herero (1918). Què aporta cadascuna, i per què és important tenir-les totes dues? 3. Integrar. Connecta la brutalitat d'aquesta repressió amb la «missió civilitzadora» de la sessió 3. Com es pot fer encaixar un genocidi amb el discurs de «portar la civilització»? 4. Reflexionar. La història colonial se sol explicar des dels colonitzadors. Què canvia en la nostra manera d'entendre-la quan l'escoltem des dels colonitzats? 2. La lectura Les històries dels imperis solen explicar-se des de dalt: els generals, els mapes, els tractats signats en salons europeus. Però hi ha una altra història, menys coneguda i igual de real, la dels qui no van acceptar la dominació. Perquè enlloc no hi va haver conquesta sense resistència. Allà on va arribar un exèrcit europeu, hi va trobar pobles disposats a lluitar per la seva terra i la seva manera de viure. Aquesta sessió gira la mirada per escoltar-los. Els exemples són molts i abasten tot el planeta. A l'Índia, el 1857 , va esclatar una gran revolta contra el domini de la Companyia Britànica: la coneixem com la revolta dels sipais, i va sacsejar tant els britànics que van decidir governar l'Índia directament. A la Xina, cap al 1900, un moviment popular es va aixecar contra la humiliació estrangera en l'anomenada revolta dels bòxers, esclafada per una coalició de vuit potències, que van saquejar la capital, Pequín, i van imposar a la Xina el pagament d'una enorme indemnització de guerra durant dècades. I molt més a prop de nosaltres, al nord del Marroc, el líder rifeny Abd el-Krim va infligir a l'exèrcit espanyol una derrota humiliant a la batalla d'Annual ( 1921 ) i va arribar a proclamar una república independent al Rif, abans de ser vençut per la força combinada d'Espanya i França. El cas rifeny és especialment revelador per a nosaltres. La derrota d'Annual va costar la vida a milers de soldats espanyols, molts d'ells reclutes pobres que no s'havien pogut pagar l'exempció, i va desencadenar una crisi política profunda a Espanya. El malestar per aquella guerra colonial impopular va ser un dels factors que, el 1923 , van portar al cop d'estat del general Primo de Rivera. Vist així, la resistència d'un poble colonitzat del nord d'Àfrica va acabar sacsejant la política de la metròpoli: una prova que colonitzador i colonitzat estaven lligats pel mateix fil, i que el que passava a les colònies tenia conseqüències directes a casa. Aquestes resistències tenien una cosa en comú: gairebé sempre van ser esclafades amb una violència molt superior a la que patien els europeus. I l'exemple més extrem, el que millor mostra fins on podia arribar la repressió colonial, és el del poble herero , a l'actual Namíbia, aleshores colònia alemanya. El 1904 , els herero, i després els nama, es van revoltar contra els colons que els prenien les terres i el bestiar. La resposta alemanya no va ser només militar: va ser exterminadora. El general Lothar von Trotha va emetre l'ordre que llegiràs a L'Arxiu. Deia, sense embuts, que qualsevol herero trobat dins de les fronteres controlades pels alemanys, amb armes o sense, seria afusellat. Els supervivents van ser empesos cap al desert, on molts van morir de set, o tancats en camps on el treball forçat i la fam van acabar amb milers de vides. Es calcula que hi van morir al voltant del 80% dels herero i la meitat dels nama . Molts historiadors el consideren el primer genocidi del segle XX. Aquí és on la segona font de L'Arxiu es fa imprescindible. L'ordre de von Trotha ens diu què es va manar; el testimoni de Hosea Kutako , un supervivent herero recollit en un informe de 1918, ens diu què va significar allò per als qui ho van patir. Kutako explica com van morir primer els infants i els vells, després les dones i els homes més febles, i com les seves súpliques per tornar a la seva terra van ser rebutjades. Les dues fonts, la de dalt i la de baix, expliquen el mateix fet, i només tenint-les totes dues es pot entendre de debò. Aquesta brutalitat és, en si mateixa, la refutació més clara de la «missió civilitzadora». Un poder que afirma que ha vingut a portar la civilització i que, davant de la resistència, ordena l'extermini d'un poble sencer, es desmenteix a si mateix. La violència no era una desviació del projecte colonial, sinó una part essencial : sense ella, la dominació d'una minoria sobre milions de persones hauria estat impossible. I tanmateix, aquestes resistències no van ser inútils, encara que fossin derrotades. Van demostrar que els pobles colonitzats no acceptaven la seva sort, van mantenir viva la idea de la llibertat i van deixar herois i memòries que les generacions següents recuperarien. La revolta dels sipais va obligar els britànics a repensar com governaven l'Índia; els noms d'Abd el-Krim o dels líders herero es van convertir en símbols que inspirarien els moviments d'alliberament posteriors. Quan, després de 1945, arribi l'onada de la descolonització que veurem a la propera sessió, no sortirà del no-res: beurà de tots aquests aixecaments, dels sipais als rifenys, que durant dècades havien dit «no» a l'imperi. 2.1. Desmuntant tòpics El tòpic: «Els pobles colonitzats van acceptar la dominació de manera passiva; la colonització va ser, en general, un procés pacífic.» D'on surt: Els llibres i les pel·lícules van explicar durant molt de temps la colonització des del punt de vista europeu, on els resistents apareixien com a «salvatges rebels» o «bandits», o directament no apareixien. Aquest silenci va crear la falsa impressió que la conquesta va ser fàcil i ben acceptada. El que diu la recerca: La colonització va trobar resistència pràcticament arreu: revoltes armades, guerres llargues, sabotatges i negatives a col·laborar. El que va permetre imposar-la no va ser el consentiment dels pobles, sinó una superioritat militar aclaparadora i una violència sovint extrema, que en el cas herero va arribar al genocidi. La «pau colonial» era, en realitat, una pau imposada per la força, i sempre amenaçada per nous aixecaments. En resum: La dominació colonial no va ser acceptada de bon grat: va ser resistida una vegada i una altra, i només es va poder mantenir mitjançant una violència que desmenteix el discurs de la «missió civilitzadora». 3. Fitxa de dades · Revolta dels sipais (1857): gran aixecament de soldats indis contra el domini britànic a l'Índia; va portar la Corona a governar el país directament. · Revolta dels bòxers (1900): moviment popular xinès contra els estrangers i els seus privilegis; esclafat per una coalició de vuit potències. · Genocidi herero i nama (1904-1908): extermini ordenat pel general von Trotha a l'Àfrica del Sud-oest alemanya; hi va morir cap al 80% dels herero i la meitat dels nama. Primer genocidi del segle XX. · Batalla d'Annual (1921): gran derrota de l'exèrcit espanyol al Marroc davant les forces rifenyes d'Abd el-Krim, que va arribar a proclamar una república al Rif. · Abd el-Krim (c. 1882-1963): líder de la resistència rifenya; símbol de la capacitat d'un poble colonitzat per derrotar una potència europea. · Blue Book (1918): informe oficial britànic que va recollir 47 testimonis de supervivents del genocidi herero i nama. 4. Glossari · sipais. Soldats indis al servei de l'exèrcit britànic. La seva revolta el 1857, per motius militars, religiosos i polítics, es va estendre i va estar a punt de fer caure el domini britànic a l'Índia. · bòxers. Moviment xinès que cap al 1900 es va aixecar contra la presència i els privilegis dels estrangers. Va ser esclafat per una coalició de vuit potències, entre elles diverses europees, els EUA i el Japó. · indemnització. Suma que el país derrotat ha de pagar al vencedor. La imposada a la Xina després de la revolta dels bòxers va llastar la seva economia durant dècades. · Rif. Regió muntanyosa del nord del Marroc. Allà, Abd el-Krim va organitzar la resistència i va proclamar una república independent (1921-1926) abans de ser vençut per Espanya i França. · exempció. Pagament que permetia lliurar-se del servei militar. A la guerra del Marroc, els fills de famílies riques s'hi acollien; els reclutes pobres, que no podien pagar-la, eren els qui hi morien. · primer genocidi del segle XX. Extermini deliberat d'un poble. El cas herero i nama (1904-1908) és considerat per molts historiadors el primer genocidi del segle XX, i va servir, tràgicament, d'assaig de tècniques que Europa repetiria després. 5. L'Arxiu · el document L'ordre d'extermini «Dins de les fronteres alemanyes, tot herero, amb arma o sense, amb bestiar o sense, serà afusellat. No accepto ni dones ni infants: els faré tornar amb la seva gent o faré que se'ls dispari.» General Lothar von Trotha, comandant alemany a l'Àfrica del Sud-oest · Proclama, 2 d'octubre de 1904 · Font: https://en.wikipedia.org/wiki/Herero_and_Nama_genocide Aquesta és la veu del poder colonial en el seu extrem. Von Trotha respon a la revolta herero no amb un càstig, sinó amb una ordre d'extermini explícita. És una font esgarrifosa però imprescindible: documenta que el genocidi no va ser un accident ni un excés d'uns quants soldats, sinó una política ordenada des de dalt. Cal llegir-la sabent què era: la negació més brutal de tot el discurs de la «civilització». El testimoni del supervivent «Vam ser aixafats i gairebé exterminats pels alemanys durant l'aixecament. Els infants petits i els vells van morir primer, i després les dones i els homes més febles. No passava cap dia sense moltes morts. Vam suplicar i pregar que ens deixessin tornar al nostre país, però els alemanys s'hi van negar.» Hosea Kutako, supervivent herero · Testimoni recollit al Blue Book britànic, 1918 · Font: https://en.wikipedia.org/wiki/Herero_and_Nama_genocide Aquesta és l'altra cara del mateix fet: la veu del colonitzat. Kutako, que anys després seria un líder del seu poble, descriu des de dins el que l'ordre de von Trotha va provocar. Posar les dues fonts una al costat de l'altra és una lliçó de mètode històric: la font oficial diu què es va manar; el testimoni diu què va significar. Sense la segona, la primera queda en abstracte; sense la primera, la segona podria semblar exagerada. Juntes, no deixen dubte. 6. Activitats 6.1. Aprenent 1. Localitza i cita el supervivent — Localitzar i citar Individual · Informació: el document de L'Arxiu A la segona font de L'Arxiu (el testimoni de Hosea Kutako), localitza i copia les paraules exactes que descriuen en quin ordre va morir la gent. A sota (60-90 paraules en total): (1) indica qui és Kutako i quan es va recollir el testimoni; (2) explica per què aquest detall de l'ordre de les morts fa la font tan colpidora. Pista: Copia la frase entre cometes tal com apareix. Per al pas 2, comença: «Que morissin primer els infants i els vells indica que…». Has de lliurar: Les paraules exactes copiades i els dos punts resolts (60-90 paraules). 2. L'ordre de von Trotha — Lectura de font Individual · Informació: el document de L'Arxiu Llegeix l'ordre del general von Trotha a L'Arxiu. A la llibreta (60-90 paraules): (1) explica què ordenava exactament; (2) digues quina expressió demostra que era una ordre d'extermini i no un càstig militar; (3) relaciona-la amb el discurs de la «missió civilitzadora» de la sessió 3. Pista: Per al pas 3, comença: «Aquesta ordre desmenteix la missió civilitzadora perquè…». Fes servir el terme genocidi. Has de lliurar: Què ordenava von Trotha, l'expressió que ho delata i la relació amb la «missió civilitzadora» (60-90 paraules). 3. On es va resistir — Mapa mut En parella · Informació: la lectura de la sessió Dibuixeu a la llibreta un croquis (mapa mut) del món i situeu-hi, amb un símbol i una data, quatre resistències anticolonials de la lectura: els sipais (Índia, 1857), els bòxers (Xina, 1900), els herero (Namíbia, 1904) i el Rif (Marroc, 1921). A sota, escriviu una frase sobre què tenen en comú, tot i ser tan lluny les unes de les altres. Pista: No cal precisió cartogràfica. Per a la frase, comenceu: «Totes quatre, en continents diferents, comparteixen…». Has de lliurar: Un croquis del món amb les quatre resistències situades (símbol i data) i una frase a sota. 6.2. Intermedi 4. La fotografia dels presoners herero — Comentari d'imatge Individual · Informació: la imatge de la sessió · La imatge és a ideorum.cat/hmc/capsula-1/sessio-6 Fes un comentari de la imatge que encapçala la sessió (presoners herero i nama encadenats) en tres passos, a la llibreta (90-125 paraules). PAS 1 — DESCRIU la imatge amb respecte: qui hi apareix i en quina situació. PAS 2 — EXPLICA què documenta aquesta fotografia sobre el sistema de repressió (no va ser un excés puntual, sinó una política). PAS 3 — VALORA com aquesta imatge, per si sola, desmenteix el discurs de la «missió civilitzadora». Fes servir dos termes de la Fitxa de dades. Pista: Bastida completa. Pas 1: «A la fotografia es veu…». Pas 2: «La imatge documenta que…». Pas 3: «Aquesta escena desmenteix la idea de "civilitzar" perquè…». A la PAU es valora que els tres passos es distingeixin. Has de lliurar: El comentari de la fotografia en tres passos, tractada amb respecte (90-125 paraules). 5. La resistència — Esquema 1-3-1 Individual · Informació: la lectura de la sessió Fes a la llibreta un esquema 1-3-1: al centre, la idea que enlloc no hi va haver conquesta sense resistència; tres branques amb tres casos de la lectura (sipais, herero i Rif) i, en cada un, qui es va resistir i com va acabar; a sota, una conclusió d'una frase sobre per què aquelles resistències no van ser inútils tot i ser derrotades. Pista: Cada branca, en poques paraules: «qui: … · com va acabar: …». La conclusió ha de connectar amb la descolonització que ve a la sessió següent. Has de lliurar: Un esquema 1-3-1: la idea al centre, tres casos de resistència i una conclusió d'una frase. 6. Reescriu el testimoni en to d'historiador — Reescriptura Individual · Informació: el document de L'Arxiu Reescriu el testimoni de Kutako (que està en primera persona: «vam ser aixafats…») com si fos el paràgraf d'un llibre d'història, en tercera persona i to sobri, sense perdre cap fet ni suavitzar-lo. Entre 90 i 125 paraules. Es tracta de canviar la veu i el registre, no el contingut. Pista: Passa de «vam suplicar» a «els herero van suplicar». El to d'historiador és fred en la forma però no amaga res: els fets parlen sols. Has de lliurar: El testimoni de Kutako reescrit en tercera persona i to sobri, sense perdre cap fet (90-125 paraules). 6.3. Avançat 7. «La colònia pacífica» — Desmuntant tòpics Individual · Informació: la lectura de la sessió Torna al bloc Desmuntant Tòpics. Redacta a la llibreta (mínim 125 paraules) una refutació estructurada del tòpic «la colonització va ser un procés pacífic i acceptat»: (1) enuncia el tòpic i digues d'on ve; (2) aporta dos exemples de resistència de continents diferents; (3) tanca amb el que la violència de la repressió revela sobre la naturalesa real del colonialisme. Pista: Tria dos casos ben separats (per exemple, els sipais i els herero). El pas 3 ha de connectar la violència amb la mentida de la «missió civilitzadora». Has de lliurar: La refutació en tres parts, amb dos exemples de continents diferents (mínim 125 paraules). 8. Resistir tenia sentit? — Microassaig Individual · Informació: la lectura de la sessió Escriu un microassaig (mínim 125 paraules) que defensi una tesi sobre aquesta pregunta: tenia sentit resistir sabent que, gairebé sempre, la resistència seria esclafada? Estructura'l en tesi, dues proves i una conclusió que reconegui l'objecció més forta. Pista: No confonguis «va ser derrotada» amb «va ser inútil»: pensa en el llegat, la memòria i la llavor de la descolonització futura. Has de lliurar: El microassaig: tesi, dues proves i una conclusió que reconegui l'objecció més forta (mínim 125 paraules). 9. Reconèixer el genocidi — Ahir i avui Individual · Informació: la lectura de la sessió i tota la càpsula Completa i raona a la llibreta (mínim 125 paraules): «El genocidi herero va passar fa més d'un segle, però encara avui es discuteix com s'ha de reconèixer i reparar. Que un estat demani perdó o compensi un crim tan antic em sembla [posició], perquè [raó]. Reconèixer aquests fets serveix per [què], sempre que [condició].» Pista: Pensa que Alemanya no va reconèixer oficialment aquest genocidi fins a fa molt poc: per què costa tant admetre els crims del passat colonial? Has de lliurar: El text completat i raonat sobre el reconeixement del genocidi herero (mínim 125 paraules). PK j| ]aEword/fontTable.xml PK j| ]BRRword/styles.xml PK j| ]\3AAword/numbering.xml PK j| ]!P44word/settings.xml PK j| ]zword/webSettings.xml PK j| ] word/_rels/PK j| ]Wword/_rels/document.xml.rels PK j| ]3pOOword/_rels/header1.xml.rels PK j| ]dI[Content_Types].xml PK j| ]_rels/PK j| ] $_rels/.relsPK j| ] docProps/PK j| ] 6docProps/core.xmlPK j| ]word/PK j| ] word/media/PK j| ] *hh*word/media/image-f6_0A3uUr-4xMn8tSTBTX.pngPK j| ]mT6, , &nword/header1.xmlPK j| ]wword/footer1.xmlPK j| ] Vzword/theme/PK j| ]lhuzword/theme/theme1.xmlPK j| ]