PK
j| ] _rels/PK
j| ] _rels/.rels
PK
j| ] docProps/PK
j| ]p=( ( docProps/core.xml
La descolonització com a procés històric
Ideorum
html-to-docx
html-to-docx
1
2026-08-12T15:35:21.081Z
2026-08-12T15:35:21.081Z
PK
j| ] word/PK
j| ] word/media/PK
j| ] *h h * word/media/image-1SVZlt9sEEY5k4PtHWWNa.pngPNG
IHDR ^ C pHYs tEXtXML:com.adobe.xmp
li eXIfII* V ^ ( i f H H 0210 0100 ^ C -i IDATxy|Tg&{XC/sa7pͨZkjjmmT
Tmժ,
Ytf%쐅$3#Ǘ%s%Vr$$y99" &KL]DH_ Gu"]"5?C -E 8zw;z:bP6+՚9"rȒXoMnXw-C6PE5c>ڠ Ɋ.TeZ.?È /NwHlZ
wy5C [gM?f?4o}/Vt! ^ks ]N8x Q3ҔYg}t` Ǝ
/n!ogҀ[{X[uߘ)?8X{ҳZ`߿rI )KG_G<= hĚm8bgiDj-A,PVf; )K^#U_`%}nfYl9|i_x $3
z:^(j.XO->doZ揼_9
H6^ i[cv5?ԫ:lqmPo}'m+ b; PxjѿzQ9]p ̯ d:ٛX{xAs W V=|y?GLhh
?VbPeUU+Q^# ,- $[.x]v: -m 4KT5=^0z2w6hs` X:j_^{gbv@CY
5?m;+; Ѱu ռ!e:>u0 Xkߐ/ьxפC>X
_ ( ozmJ;d5WHjYS 4ɈFtκb
'; wN @"`aj~P;>yDzAkcdãuz̈/"PjWr2gYHCW.5
ȉ4ƭCG5}̧wWW @jfW<=&Ehc||{
e66~?Iv=6(G :>qgtn+h i-+=gG/ ef\ ѴkyWtɩ h\""6 d>X\YSe\k
7?{9gtnDMib;n*PoF< ѴkNc?}qvf$ۨ
/_Z 8Qq3wyc~chm*>62 lsS.iavTgyp;~2}_dT ۸fox.{YۧG#M;Vϼ;
7/[P' `6uNgcF!ՈfޞC %mw)s V>M-swZ` kv>9[z $6Qx8%z^5X]m]לeke w^Υi{_: ݲ5 HD)_xU<_q0?|"p^[+ ,o??̎1g＜3vg,ٺn= MJ^w^2ꢋ?f$[4"2ˆ͗nS7]BfJ^Ιg WG @"Ik]ߘ/%
BeA諊@(Ϝ )Uxpn,sYVߠWNmQwM(-
f?)J,T "ңC7^PQ Luo紎%`g%W[sPa?g⪌hDs;zgQ^"5C-"y1L!x A)qg.õ=Jt:ǂUusyKyew0q_싵Α&Ѵn],_;OZfW %c"ty];ެڕݻ|g 9 9DrF櫶۩g^mݺe|3#w=LswڝZvWlv%S""W8K~qc_} Hp15H# # Wʹ'=Gsw4Zr
n), "E_47 Pүx= Guپ ݬgN=h6rEUXWw#ctxWm72 CRxT{Ffܥu|C%|_o1% Îʭ߭YpƐ=n1ٕ4ա]{m)wWo0U J8qwٯdRb+Cad?"kd $/&HXؽ[~R\v{W3mgw>TsfϚ]"5ͫV9μJ]N
|ݍ |IڎE xʋFe|N]G7sj y M+'23. 9-tWߺ}jw;N{~d|/C;F>\ֱ]k/6zs$]H_?& @ $eu7GnpP59i KIvuQX/m
2olW)>zZճ~T3bxКYelF4n+uT J71mO R,mcflWz亳o ܖn[~f_[><+oM ?\[]ic]vzrVN ! @_IYxpHmZ$4M\KjvFjHzuk^W}| 6&^,USWƺs
>%CiZx IWx첏E؆KxQy,s:OR5JTF~/ }IDD7TUe侧elf4wP+ID'" qtWj]>XS5]H>fnLkT>{ Cjx7 49zr},_ qѦLS >Y;B˸ڴUhv2W3d }cŋ^}yu@SϤߪIC} {;~` 4GDv2b "r.{OڳȈF4YL 7:̊nZƥIoy}D#>Z z"3# +
.uCdUzr/u{1z;ew7#ު.ҺPa<""jgh $*~6qZƅ%8p5yڳn s獧nu{=-)VA}/;*?tbO "2kK# ,
Z:iMp[-s =2.7ܠoKC!%u ,= F|-;{OX =M;uB |7w=rGra#n9㔫:5]3feXUG4S
gf\HCW]};mEsT:L+-*u I$iVFY4-cw~e[b@F֡?}]=s |a ',DDkJ|7ٕ[8fn ez&
tXdžCYoE;+wg/26,9%_ΚVr C5Sf2:@"TD>d Ll5ZZGtfحBfOfm7:,X'X9O 49]Z[
/M H ]^jʵ^^{nZ>W; +5~b1- u=Ti^:C 4" @oITxi˵AN%5F;S˸:oBö Or{ݵ WRz,\I+cmmh$ψ\ %S鞪HRg 55Χ̣5w:o:RU QZ]xEYF$ -
K,5zI˸ 93- v$S6u*Vv `j"^iш7nک]bZ| |v``-/uܮsZ""`IkuЮ$"]+"{О@Hht<$""R-"wa[Tv H4=0#"{ʼ>]wW RO^QkqQDm[D,ܞoz _W/Z=}S;4NF4D۩N-TS0p~lv%]u(DT9ZDN4[EDd CkO!h cSͮde Qա !"HSpUY+"EdUJDV7 `i:V P$"ݤ=. MEXHD C=L&
ξ"b䃭e^. NUDƨvePICg ?e-fW2Tm][*Y^
|1~pY`]IS ڕͯy"-MbE䀈쓦2{?e^_E쟂1*Mäw^Gi:JüRou$
ֳZwӲ*Qq]0s_5
ZQ yV ~ MotQU㹿p ISae^e*6bU ʅ.R>CXu(""Q|PXk|&jW.S DP^c#"Nqv. C Ђ2c$]ա9|hV 4 VD>
C2gZr;WHC\ݪeͮdby\""_Q:!.k-T
*x\ng"|z -,b>r;Otxvy}~9\r; DZեe3Z;CC]kTvL
1ͮ_Xmé.c9gִ*MUvr; +$~ [Edr;?CϞ^wRZJ,T VZ .ʼ㝔 Nm+.Qա'u ncb>wARevvNV b,"{n C65!4h](il~uDV~e\V$leW3=W;Tkhc4Zml
ŞCyDWt f =k'ys.ٕܩ3zvWD~cyPLy;nQ
5sqagP*Wt ""LyלfmV9P @r?ͮ"ħ:RաTX dnbǪC))Uu({(p;2novvXe\ncU У[-ljbi~a)t>|^u(oNy ]1V\q{VȽ\o*p哋5ҕ.Emv]1s\*MCJbWu(؛۹jrrL.r; 4"OH$Un}ktK9w LjqeE#vo}>ꎳ|לBZjK5 ԿM\F^~&V/6X> ].,Kׇ:3fW9ǘJԙw:t*uP
=lvŐmDZj~^."ɼAu(O{|n{M?%19 6ҵ4 LDT"d+SgPfHbGj:μ9]I:DI G.x2$ܪ֟'^ s
ڷc,/vf߯e\z$̴htq
W]),,Osi
=smv%Q_,4;EIkg{O.DԙwMS z9v~>w"Fka
ա<(xw.'aU _μ仏mv%S&MMŞwS$UUh9F_K= ~+tڪzx.KKa&-uavQSŪ"Tg+Şdj.i C
=_șEgTxr'{bռeh;tR ŞDDv$t{a ܤ&yR oy"r1 :g=k+ŞwD8'y wfH+quCٷ_U/5| X:4Եfv>X%x?YzJW ʫ6녒IR^""2vL̚ 3A6eKŢۊWpZU[3jW+dg+ T$P)<{a]1lfW,ŞW%yѤxU"b(bn\isהv|| I)
%vLff4S8qof滽ikUO
VnY)2&-}^9w m""1{&wwJrѥ4աZvw"ڠ hkT
ա=㝇QZv_qs55ph>{mj!ֹ-֨.|M9UGC@l^CrHvg%w mͮeZHw-p;%%:^꤃l ? $ڻG❄Q_=W˸\=\SGt'go;X<[u>X]SR`UjkI^
kz>Z=rH.s~mZH
Қ 4&q/)͇v $ @G?-p;; #$]*;p6@kedD\'a5.:<]i`h) hX鲺u[ RPH; >\SŤYsNC)̅בmxƪe@^oKڹ\ѳ@c}|cו}] YY
?YR<{ߞqa{z
Ntn
CA蛊@踝Fmv%Wu(/»%bv%un(p; -N t0@u(gWBK㝈O^\ff ׯ( VnkV+o""^tYF" JK
Cz}/WB-j*Ee^"]yvLu(ag^:mv'b+UryB| 59V J i&vL)42qjY""О` uQJgա+~覇zY!"]@hN]:"2JDHծL(kڹ2w@ -\7ka튱Z;D$n>0"Aٯilcoel5z%
ήߖ"Jn ":j^vV7)q <]̻OR2o *|vCD4umS\n絳K`Y(":UAw^оc}@E AD6y}C]nom2?*p; +6 H"Rՠ?ߊ@gz] \n/DL3(*"%^߬?"> 5?r;ȥCTD~cv\#%mTɦ?..DD c*8zu+R\>>i4 9$;ծL0,"z}]W^&Rn+sbҪQ\n/M
Sfz{y}Ab3"r^ PV^6:?{z1kZɣPRy}ߖy}O.<:gDd) W|3b"V] T9Ah휤:ܟXT5*2oay|B̿~DۙW̹l!"2{aui=d{B?$9F;ĚI^X;Jඅ
TrC COqK,O+K~_"@
bNGgM+CI+Ȭi%?FvPsWG ?e/]G=YJƈ+?Z-S&?eͭ-T%sgM+-" g9H )3.nmu2̸ ZVbMg-DDmxVGj~ތ}Ϋռ~\_w -#dVv*̞^^y};fM+>E9Mw
|=kZ-PĈ+i% ۟UrykǸΫ8sgO/L +YJ3fU :6:̞^^VB8)AK眳<L]QWX3-iLN 5Ng5vy˟ܥib28Ĭc%2vk5?X t9KLW:kZ'W<;UT^߭;g@+v+qC("Z6^D.2*Ԗz}y}SxXE ʌLyWRr;,R!U|+"_z}+Ed쓦f Dxc>n=D
P뻧""?{C=Đ % ?a%~1N.S=lT̚VrEבfO/:u]EDnfٕt1 Cϖy}_2۰e\٥ݒV [Dr ;(4kZ Ş1"286cϭER怒?(?$6i{VISS3}\ [X9]i(2Iꭆ""(OшkǦO~hLJ&
W~[*dd?ubKK{ EDEoRͮXż'h^ߕ覷YJnfĊPcɧh0`VRWHҥ+X.Js9[lt@`w 2:W +z Cz}2cb E gִÛTBD)Rj*Rosޫ 1LKiӞkX zr{( 卹u2Ywhn_-"{P1cN9Q,|D,9
աf
C(VK龩R*{v,ZbpQr;[XyEь^=&E1A_RK +;?4xV!"[̈l^Ό@eM[ [۩DK> j{g b aszZZ4ޅ wbɣSro-i=o*}]e0 L =q07_bޯH z_ ٯ(BXM]+Vfi ;dI;c#":`B*txpFve{t/][.p(Cy-P{~]w,yDDϪ7+7!Fm ˹cזR "{ u[0 a{5} D Ō$^wƫKJ)Wx|~u ݚ2XbltM >/-߽3QY|n-?ɮ.7|C,] 㝗q汲bk_[(yR@(tw$dڕ5[U. &0$:ڜF_,|f'\T:uo|g ~2V^Xei]6:_^|o4u_m6{ኻN5qྪsb@Wkr
M,
JXbPMDZ3~\e)Όk 1Z$4a߸^1h>box'6'I |J=4;W,.#pm"Cz_?O XgM_m2tݲ#OF,۸'z-c
j}?fg+]aD/\y}Uye\;%uP^
+^z2|$3
D^\tG$ $.DDn}zrϩi7VH ;Gf=2[DdC ~V2VYRqwvkAk4 dgDY9
Yczw:o:4 T XDjEpy=]mwְA9~yS#7KLz86q8FGI7do&su+! RU9dzz9: gk 3fG[˟."
"{?β2D IDAT~-w+zbְA{Ӳ{o߰|*Abt1!Fv%ar9A
C'Y7kFs2f|'ju( @_y
s<˹viO1Wanm[W8Vb$nͮSb$jųI6Yڜ6\xn.ǫS7o}bMDnb
/|ů>[XsjcXJD̄X'3. K :`pX%v~gUrU2"2ŖP&J qj+iB$6]xV" )\"{3sj^kˇ|Xt"rȮt>[߱Z/$TrnY sg \x}| *4mp3E$~C9DŽ0M
آӪC[& ɭE},7?.=U,6Z8 wEH.ߔI5V+6g_Ҡ"8C9-x'pk n`\n+Nd+"rqJ"Ni3f.1Ì- $
L}?k⼕^+YYp'9,HY"_uSrS(sظC:];L8imn_Cֿ|zԆ~|iɸΘhQ}cBLqL7 ]nʄmgXAf^+\k\osnyҮ;>rҽ;?n6.Ѣf2"A64q%SImk˽Z~JLP$Q^N" rY*L`2Ìrn mLee9|<1]6]rez r[Z?4o"+3+n\sIok)sMGٴraٍp VC$OM$LISTƴ7-xI
5D#lqal tarFcj.In `([vN9|hC3G}wq,K+> }iSj x y3XU mˬ9o`lY?nY)lƕKά lny19z 0>S[4D5]j 0ϔM[>1S{60Px/o}/_vgUkmՎ=}y@f 2$0gmǮye/psN~wj\w҆{}ƌ_uӼ(
1^\ !T GF'l~\ ;
wg0.Qg8=Oc$ oYѴj8 Wݒ$wI'}%_<10yVϞZA;+P nFqy+>dx79G5_K"as3tj/aZg:<ږF?Iz"0Qx9d7_u2WgV >)#m{"r9nV1v;;;52c-ۖF#韝ԊgM,Ɇ1_h/I8&`T6FWIZ d7r8\6c_;xyC$|O´zDwD[һMneQGBu |mi=]1Ƕ ?h\ Ə=^ؗQ-i2kn>Я {fz/ M6}5ū%&` К1Ϲ 4~P걝7 bfc$|uM咎]}cim2W4 GMs~'ɵCq[siu X]0 {RҡN`(WGUla2=tT'@i_Z MߐW}p8Iaz5nZJ1P´ٴ}q)*SuwƾurM?:E4$UOddʋ{R´ t98ui ZWJ5^9ɦ\W M:qC(ʺ
_KAV<{Kb 6ߥ I}Wҋ^;cV'uQ)eq:CR["g/<^~
ݯ>t
9M ܪ\6ΕxtcMr{C6m2Kٴ:ǶM\.[ Ӻ 0VwK=lwg,Ciugz %C5 TVUՇRxU(UI,>ty
v=&^%1(|V2tŮs~-tx%0?nZkF?."Fi\vi!Ϧ1 `O(\kiZ"D_k*lys_J*oB1>3vZ{GaIo:tj{Gt9k}ܴ.sr\T{G.IA'vf=]1/۟i=mtY x9vz幝Kbkm^kmoJ:E{TFE7y beuٴ]NwZ^:x2XY\vWwg\mn3 I8>$MtV{2i}]҈Y
/Z>$|KU}hC尗/]OWl^uxY
CW.c;cMhvw"[2߲in9d{btA´ɦ 2dU8I WTΩ^ynے꤯OPyګdmx`p9 M?$]uȦqyc"rɸi}H7>sΚ=]Gi#r{n̦qAi]":sKqjp20J^%PP:lP2u:
r{Gwg_$]uq++CB´ݝ$,3vR.co*@OWXX҃^epP6mt.pc)'^wlR´ZnQxM@e]musYU ty<5
+V]uQQJH ue23ݝT~ǒ>?w]\ǽ2J#ٴXA 8Z.<>t=kzn(\`W$,tWwg,[RjjwgTI47g7}ٙ=i,Jwglھ@6ݝY^r.bk6mF`r_KS92O_~V ػ\=[5Oȵ ne ξ켸i 'a7t&+"nZGK<L6mp.c:
r{swgdI'wGu G5+U8x:z` :F+7c$M;#ٴ3֒No u_wgbRhM 0Ǽ/ z3v|6mIzy.c}ٗ}!> 0Y:
w^֊iMv~ٗ- o\Ee/ z0ieiLc$vqMٴ}Qܴq_,P(Ơ@I'{%Kz4(d"qHo
𥍑2II:iɦՓأk:mΆIֳ 鼚qAc$8Mұf %MWf3 rUW2K=] 4F§%}T~.G&lھ.nZWM%*gHM'$U:4#ٴi&Gi(
1}@w'% J N:ܑ0l´jƿ~Qҧ$)J&Z].cTҥ
#Hj4ρ)wHzTMlھܗ}2ص #OK;deJ9aZy#ơXݜ0"a?`4Fib
vH?i=Z U14}|I "icy
oRw_)>ZUҋ5}IzV-^ cM굽|TK2\|~.~h
9imppq sA(8 4nNIT8ht nZemTX|Sx<;Zٴ{&`TFHґᒎt1 '$%
M^Iw%LkOB!8Tq?h ߳_S%5 fG?2Y: Sm})aZ Ҩ Fw߫|ǰUhYR*nZv 螿z /FIP^yqG N1U^Gk |-M6C%SݰbՔ;u
w] 3U($
1N Feozpfx=DS0fngb`ׅ-ٴe2m \(kmq ud*3L=~n DWrZ7?'}WU RU} km +>̯[^,I높g/ L^csUkm~o
OϫkcC~MIT(6L Vh oR1Z[t9`
C#T9 (ƨzߪ]u"aI$=#)I{r UV.U\Xk @9p4qP2y'x
ѢP ٸe 8Qx͛*CTT/:M 8dêCVT/zyM ٸ. 8PxӖ^+WՇZ6ƬzQüOl=嶻 : 0PxMd*1:^RY ڼ嶻- S lܼ%DU}h
wʶiIEOUևvw, TAU"ZRzBI=刊E J~1qY lL&C'}K:ARH%3L}kÊU?: 0Pxv~U}N|$S!i'g @5IZ|*,M|[q` _kBI Th>W+xŏqГ3sq> `ʢ*suCJzc}͟Pk/X @9WXU e3T)2 (-_K*;HUևWa)*)
)d0(hITlU_Y WU :B
y.\ E5TVVՇ _kULTUzMF L^ 4%}|T8kF u `*rYe]B_kskU}tIzg{ *(\RYWY3A TA;yU6>
>[ : 0Up!u3}ZU *4([Pt cCʺ/8w>uzn(:mÊUx jXjXbu_p^\^g);/ LE*ʺJ_k*djن: 0QxPMx J~_ӷ *ʺC: %S}5a rBU"UIu1Xlݐ0 @*_ksbH2CԣC?q. `Z* j(C]RcH/eI/_p6 {AU%UpȌx~M_JZI= IDAT|o pLdjý*i%/iVe]m) ; . Y[IB$zm5L5<0X @QxȒ?ISpǫV( FJ>aŪ>3 xkP2CZ8 aa m߰ՋUT/:C|o= uUBkJz(Gx
HMC · 1r BAT · C1s7
PK
j| ] word/footer1.xml
© 2026 Ideorum · Reproducció autoritzada amb atribució (CC BY 4.0) · Condicions completes a ideorum.cat/avis-legal
PK
j| ] word/theme/PK
j| ]lhu word/theme/theme1.xml
PK
j| ][ word/document.xml
La descolonització com a procés històric
En poc més de dues dècades, després de 1945, els imperis que semblaven eterns es van desfer i desenes de països van néixer sobre el mapa. No va ser un regal ni un fet sobtat, sinó un procés llarg, sovint violent, empès pels mateixos pobles colonitzats.
Pregunta de la càpsula:
QUI VA DECIDIR QUI MANA AL MÓN?
1. Abans de llegir
1. Localitzar.
Segons L'Arxiu, quin dret proclama la Resolució 1514 de l'ONU que tenen «tots els pobles»?
2. Avaluar.
L'ONU va aprovar aquesta declaració el 1960, quan molts països ja s'havien independitzat o lluitaven per fer-ho. Creus que l'ONU «concedeix» aquest dret, o més aviat reconeix una cosa que els pobles ja reclamaven pel seu compte?
3. Integrar.
Connecta les resistències que vas veure a la sessió 6 amb aquesta onada d'independències. Van sortir del no-res, o tenien una llarga història al darrere?
4. Reflexionar.
Molts països van aconseguir la independència formal però van continuar depenent econòmicament de les antigues metròpolis. Es pot dir que eren, de debò, plenament lliures?
2. La lectura
L'any
1945
, els imperis colonials semblaven sòlids com mai. Vint anys després, la major part havien desaparegut. Entre finals dels anys quaranta i mitjan dels seixanta, desenes de països d'Àsia i Àfrica van accedir a la independència, i el mapa del món es va transformar gairebé tant com s'havia transformat durant el repartiment. Aquest procés és el que anomenem
descolonització
. No va ser un fet únic ni sobtat, sinó una successió d'independències, cadascuna amb la seva història, que en conjunt van desmuntar l'ordre colonial.
Per què justament aleshores? Hi van confluir diverses causes. La Segona Guerra Mundial havia deixat les potències europees arruïnades i esgotades: els costava molt mantenir exèrcits a l'altra punta del món. A més, havien lluitat contra el nazisme en nom de la llibertat i contra la idea de «raça superior», i resultava cada cop més difícil justificar que, alhora, tinguessin pobles sencers sotmesos. Les dues noves superpotències, els
Estats Units
i la
Unió Soviètica
, per raons diferents, tampoc no veien amb bons ulls els vells imperis europeus. I, sobretot, els pobles colonitzats ja no acceptaven esperar: les resistències que vas veure a la sessió anterior havien madurat en moviments d'independència amb líders, partits i milions de persones al darrere.
Hi ha un factor especialment revelador. Durant les dues guerres mundials, milions de soldats de les colònies (indis, africans, magrebins, indoxinesos) havien lluitat i mort als exèrcits europeus, sovint en nom de la llibertat i contra la tirania. Quan tornaven a casa i comprovaven que aquella llibertat no era per a ells, la contradicció es feia insuportable. Havien vist de prop que els europeus no eren invencibles, i havien sentit de primera mà els discursos sobre els drets dels pobles. Molts d'aquells veterans van acabar engrossint les files dels moviments d'independència: havien defensat la llibertat d'altri i ara la reclamaven, amb tota la raó, per a ells mateixos.
Aquest nou clima va quedar recollit en documents com el que llegiràs a L'Arxiu. El
1960
, l'Assemblea General de l'ONU va aprovar la
Resolució 1514
, que proclamava que «tots els pobles tenen el dret a l'autodeterminació» i que el domini d'uns pobles sobre altres era una violació dels drets humans. És important entendre bé aquest text: l'ONU no «regalava» la llibertat, sinó que reconeixia, ja tard, un principi que els pobles colonitzats reclamaven des de feia dècades, sovint amb les armes a la mà.
Un moment simbòlic d'aquest despertar va ser la
Conferència de Bandung
, celebrada a Indonèsia el
1955
. Hi van participar líders de països asiàtics i africans, molts recentment independitzats, com Nehru (Índia), Sukarno (Indonèsia), Nasser (Egipte) o Zhou Enlai (Xina). Per primera vegada, l'antic món colonitzat parlava en nom propi, sense Europa a la sala. D'aquella trobada en va sorgir la idea del moviment de no alineats, o «Tercer Món»: nacions que no volien sotmetre's ni al bloc nord-americà ni al soviètic.
Ara bé, la descolonització no va seguir un únic camí. En alguns casos va ser relativament negociada, com a l'
Índia
, que va assolir la independència el
1947
; però fins i tot allà, la partició entre l'Índia i el Pakistan va provocar migracions massives i una violència que va costar centenars de milers de vides. En altres casos va caldre una guerra llarga i cruenta. A l'
Algèria
, la lluita contra França (1954-1962) va ser especialment sagnant. I a Indoxina, la derrota francesa a Dien Bien Phu (1954) va anunciar el final del domini francès a la regió. A l'Àfrica, el ritme es va accelerar tant que només el 1960, conegut com «l'any de l'Àfrica»,
disset països
van accedir a la independència en qüestió de mesos. La independència, doncs, gairebé mai va ser un regal: es va negociar sota pressió o es va guanyar lluitant.
I aquí apareix la gran trampa que estudiarem a la propera sessió.
Aconseguir la bandera pròpia, l'himne i un seient a l'ONU no sempre volia dir ser realment independent.
Molts països nous van heretar les fronteres absurdes traçades a Berlín, economies dissenyades per servir la metròpoli i deutes que els encadenaven. La independència política era real i importantíssima, però sovint convivia amb una dependència econòmica que continuava lligant les antigues colònies als seus antics amos. A aquesta situació l'anomenarem neocolonialisme.
Malgrat tot, la descolonització va ser una de les transformacions més grans del segle XX. En poques dècades, centenars de milions de persones van deixar de ser súbdites d'un imperi per convertir-se, almenys sobre el paper, en ciutadans de països propis. El món que Europa havia construït començava, finalment, a ser desmuntat pels mateixos que l'havien patit. Quedava, però, una feina més difícil que arriar una bandera: aconseguir que la independència del paper es convertís en independència de debò.
2.1. Desmuntant tòpics
El tòpic:
«Europa va concedir generosament la independència a les seves colònies quan aquestes van estar prou preparades per governar-se.»
D'on surt:
És una versió amable que permet a les antigues potències quedar bé: presenta la descolonització com un acte de maduresa i generositat pròpia, i no com una derrota o una concessió forçada. Encaixa amb la vella idea de la «missió civilitzadora», que ara hauria «completat la seva feina».
El que diu la recerca:
La independència gairebé mai va ser «concedida»: es va conquerir. Uns pobles ho van fer negociant des d'una posició de força, i molts altres, després de guerres llargues i sagnants com les d'Algèria o Indoxina. La idea que calia estar «preparats» era, de fet, un dels arguments que s'havien fet servir per allargar la dominació. I les potències van resistir-se a marxar mentre van poder: no van deixar les colònies per generositat, sinó perquè mantenir-les havia esdevingut massa car, massa perillós i massa difícil de justificar.
En resum:
La descolonització no va ser un regal d'Europa, sinó el resultat de la pressió, la lluita i el nou context mundial. Els pobles colonitzats no van rebre la llibertat: la van prendre.
3. Fitxa de dades
·
Descolonització: procés pel qual, sobretot entre 1945 i mitjans dels anys seixanta, desenes de colònies d'Àsia i Àfrica van accedir a la independència.
·
Autodeterminació: dret d'un poble a decidir lliurement la seva condició política. Proclamat per la Resolució 1514 de l'ONU (1960).
·
Conferència de Bandung (1955): reunió a Indonèsia de països asiàtics i africans, molts recentment independitzats, que va donar veu pròpia a l'antic món colonitzat.
·
Moviment de no alineats (Tercer Món): grup de països que, durant la Guerra Freda, no es van alinear ni amb el bloc dels EUA ni amb el soviètic.
·
Dien Bien Phu (1954): batalla en què les forces vietnamites van derrotar l'exèrcit francès i van precipitar el final del domini colonial a Indoxina.
·
Independència formal vs real: molts països nous van heretar fronteres artificials, economies dependents i deutes, de manera que la independència política no sempre va significar independència econòmica.
4. Glossari
·
Segona Guerra Mundial.
La Segona Guerra Mundial (1939-1945). Va deixar les potències europees exhaustes econòmicament i militarment, i va afeblir el seu domini sobre les colònies.
·
autodeterminació.
Dret d'un poble a decidir per si mateix el seu estatus polític, inclosa la independència. La Resolució 1514 de l'ONU (1960) el va reconèixer per a tots els pobles colonitzats.
·
moviment de no alineats.
Grup de països que, durant la Guerra Freda, van decidir no alinear-se ni amb el bloc dels Estats Units ni amb el de la Unió Soviètica. També se'ls anomena «Tercer Món».
·
partició.
Divisió d'un territori en dos estats. La de l'Índia britànica (1947), en l'Índia i el Pakistan, va desfermar migracions massives i una violència religiosa que va costar centenars de milers de vides.
·
Dien Bien Phu.
Batalla de 1954 en què les forces vietnamites van derrotar l'exèrcit francès. Va marcar el final del domini colonial francès a Indoxina.
·
súbdites.
Persona sotmesa a l'autoritat d'un rei o un imperi, sense els drets d'un ciutadà. La descolonització va convertir milions de súbdits colonials en ciutadans d'estats propis.
5. L'Arxiu · el document
El dret a l'autodeterminació
«El sotmetiment de pobles a la subjugació, la dominació i l'explotació estrangeres constitueix una negació dels drets humans fonamentals. Tots els pobles tenen el dret a l'autodeterminació; en virtut d'aquest dret, determinen lliurement la seva condició política.»
Assemblea General de les Nacions Unides · Resolució 1514 (XV), 14 de desembre de 1960 · Font: https://digitallibrary.un.org/record/206145
Aquesta declaració de l'ONU converteix en principi internacional allò que els pobles colonitzats reclamaven des de feia dècades: el dret a decidir el seu propi destí. És una font clau perquè marca el moment en què la comunitat internacional reconeix oficialment que el colonialisme és incompatible amb els drets humans. Convé llegir-la, però, amb sentit crític: l'ONU no «va donar» la independència; més aviat va reconèixer, amb retard, una realitat que ja s'estava imposant sobre el terreny, sovint per la força.
6. Activitats
6.1. Aprenent
1. El dret dels pobles
—
Lectura de font
Individual · Informació: el document de L'Arxiu
Llegeix la Resolució 1514 a L'Arxiu. A la llibreta (60-90 paraules): (1) copia la frase on es proclama el dret dels pobles; (2) explica amb paraules teves quin dret és; (3) digues per què l'ONU «no el regala», sinó que el reconeix tard.
Pista: Comença el pas 2 així: «La Resolució 1514 proclama que…». Fes servir el terme autodeterminació.
Has de lliurar:
La frase copiada i els tres punts resolts (60-90 paraules).
2. El fris del pas a la independència
—
Fris de procés
Individual · Informació: la lectura de la sessió
Representa en un fris de procés (una tira de caixes amb fletxes) les etapes generals per les quals solia passar una colònia fins a ser independent: domini colonial → aparició d'un moviment nacional → pressió o guerra → negociació o victòria → independència. Explica cada etapa en una frase (60-90 paraules en total).
Pista: No posis dates: aquí es tracta d'ordenar els passos que es repeteixen en molts casos, no d'un país concret.
Has de lliurar:
Un fris de cinc caixes amb fletxes, cada etapa explicada en una frase (60-90 paraules).
3. El ritme de les independències
—
Eix a escala
Individual · Informació: la lectura de la sessió
Dibuixa un eix a escala (una línia graduada) dels anys 1945 a 1965 i marca-hi quatre fites: 1947 (Índia), 1954 (Dien Bien Phu), 1955 (Bandung) i 1960 («any de l'Àfrica», 17 països en mesos). Sota l'eix, escriu una frase (60-90 paraules amb les dues parts) sobre què et diu la concentració de fites al voltant de 1960.
Pista: Reparteix els anys de manera proporcional. Comença la frase: «El fet que tantes independències es concentrin cap a 1960 indica que…».
Has de lliurar:
Un eix graduat del 1945 al 1965 amb les quatre fites i una frase a sota (60-90 paraules).
6.2. Intermedi
4. L'Índia i Algèria
—
Taula de classificació
Individual · Informació: la lectura de la sessió
Contrasta en una taula de dues columnes (Índia | Algèria) els dos camins cap a la independència; a la llibreta (90-125 paraules) hi han de constar 2 SEMBLANCES (coses comunes) i 2 DIFERÈNCIES (en el camí seguit), i a sota, un CONTEXT breu que expliqui per què un procés va ser més negociat i l'altre una guerra llarga. Fes servir dos termes de la Fitxa de dades.
Pista: Bastida completa. Semblances: «Tots dos van assolir…». Diferències: «Mentre l'Índia…, Algèria…». Context: «Aquesta diferència s'explica perquè…». A la PAU es compten les 2+2: ni tres ni una.
Has de lliurar:
Una taula Índia | Algèria amb 2 semblances i 2 diferències, més el context a sota (90-125 paraules).
5. Què va ser, i què no, la Conferència de Bandung
—
Vertader o fals justificat
En parella · Informació: la imatge de la sessió i la lectura de la sessió · La imatge és a ideorum.cat/hmc/capsula-1/sessio-7
Observeu la fotografia de la Conferència de Bandung que encapçala la sessió i, amb la lectura, digueu si cada afirmació és vertadera o falsa i justifiqueu-ho en una frase (90-125 paraules en total): (a) «A Bandung hi havia potències europees dirigint la reunió». (b) «Bandung va reunir països d'Àsia i Àfrica acabats d'independitzar-se». (c) «D'aquella trobada en va sorgir la idea del moviment de no alineats». (d) «Bandung es va celebrar abans de la Segona Guerra Mundial».
Pista: Dues afirmacions són falses. Mireu bé la imatge per a la (a) i les dates per a la (d). Cada justificació ha de dir per què, no només «sí» o «no».
Has de lliurar:
Cada afirmació qualificada de vertadera o falsa i justificada en una frase (90-125 paraules).
6. «La independència regalada»
—
Desmuntant tòpics
Individual · Informació: la lectura de la sessió
Torna al bloc Desmuntant Tòpics. Redacta a la llibreta (90-125 paraules) una refutació estructurada del tòpic «Europa va concedir generosament la independència»: (1) enuncia el tòpic i d'on ve; (2) aporta dos arguments de la lectura que el contradiguin; (3) tanca amb el que la idea d'estar «preparats» amagava en realitat.
Pista: Pensa en les guerres d'independència (Algèria, Indoxina) i en com l'excusa d'estar «preparats» servia per allargar la dominació.
Has de lliurar:
La refutació en tres parts sobre la independència «concedida» (90-125 paraules).
6.3. Avançat
7. Independència de bandera o de debò?
—
Argument i contraargument
Individual · Informació: la lectura de la sessió
Escriu a la llibreta un text argumentat (mínim 125 paraules) que respongui: «Un país amb bandera, himne i seient a l'ONU, però amb l'economia controlada des de fora, és realment independent?». Ha d'incloure la teva tesi, dos arguments que la sostinguin i el contraargument més fort de qui pensa el contrari, amb la teva resposta.
Pista: Un bon text no evita l'objecció: algú et pot dir que la independència política ja és una conquesta enorme. Posa aquest contraargument i respon-hi.
Has de lliurar:
Tesi, dos arguments, el contraargument més fort i la teva rèplica (mínim 125 paraules).
8. El dilema del líder independentista
—
Decisió raonada
Individual · Informació: la lectura de la sessió
Posa't en la pell d'un líder independentista cap al 1950. Pren una decisió raonada (mínim 125 paraules): buscar la independència negociant amb la metròpoli, amb el risc que s'allargui i es quedi a mitges, o llançar-se a una guerra d'alliberament, amb el cost humà que comporta? Exposa els riscos de cada opció i justifica la teva tria.
Pista: Una bona decisió raonada reconeix que totes dues opcions tenen un cost alt: la negociació pot ser lenta i incompleta; la guerra, molt sagnant. Argumenta, no cridis.
Has de lliurar:
La decisió presa, amb els riscos de les dues vies exposats (mínim 125 paraules).
9. Pobles que encara esperen
—
Ahir i avui
Individual · Informació: la lectura de la sessió i tota la càpsula
Completa i raona a la llibreta (mínim 125 paraules): «La Resolució 1514 va proclamar el 1960 el dret de tots els pobles a l'autodeterminació. Tanmateix, encara avui hi ha territoris que no l'han pogut exercir, com [exemple, per exemple el Sàhara Occidental]. Que aquest dret no s'apliqui a tothom em fa pensar que [reflexió], perquè [raó].»
Pista: Recorda el cas del Sàhara Occidental de la primera sessió: un referèndum promès i mai celebrat. El dret proclamat i el dret aplicat no sempre coincideixen.
Has de lliurar:
El text completat i raonat sobre els pobles que encara esperen (mínim 125 paraules).
PK
j| ]aE word/fontTable.xml
PK
j| ]BR R word/styles.xml
PK
j| ]\3A A word/numbering.xml
PK
j| ]!P4 4 word/settings.xml
PK
j| ]z word/webSettings.xml
PK
j| ] word/_rels/PK
j| ] W word/_rels/document.xml.rels
PK
j| ]y!O O word/_rels/header1.xml.rels
PK
j| ]dI [Content_Types].xml
PK
j| ] _rels/PK
j| ] $ _rels/.relsPK
j| ] docProps/PK
j| ]p=( ( 6 docProps/core.xmlPK
j| ] word/PK
j| ] word/media/PK
j| ] *h h * word/media/image-1SVZlt9sEEY5k4PtHWWNa.pngPK
j| ]5J, , 4n word/header1.xmlPK
j| ] w word/footer1.xmlPK
j| ] dz word/theme/PK
j| ]lhu z word/theme/theme1.xmlPK
j| ][ word/document.xmlPK
j| ]aE v word/fontTable.xmlPK
j| ]BR R word/styles.xmlPK
j| ]\3A A - word/numbering.xmlPK
j| ]!P4 4 word/settings.xmlPK
j| ]z word/webSettings.xmlPK
j| ] word/_rels/PK
j| ] W 9 word/_rels/document.xml.relsPK
j| ]y!O O word/_rels/header1.xml.relsPK
j| ]dI [Content_Types].xmlPK )