PK j| ]_rels/PK j| ] _rels/.rels PK j| ] docProps/PK j| ]O*docProps/core.xml Neocolonialisme i nou colonialisme Ideorum html-to-docx html-to-docx 1 2026-08-12T15:35:21.393Z 2026-08-12T15:35:21.393Z PK j| ]word/PK j| ] word/media/PK j| ] *hh*word/media/image-YrtIB5_H0MA8xLZoxLmpx.pngPNG  IHDR^C pHYs  tEXtXML:com.adobe.xmp lieXIfII*V^(ifHH02100100^C-i IDATxy|Tg&{XC/sa7pͨZkjjmmT Tmժ, Ytf%쐅$3#Ǘ%s%Vr$$y99"&KL]DH_Gu"]"5?C-E8zw;z:bP6+՚9"rȒXoMnXw-C6PE5c>ڠɊ.TeZ.?È/NwHlZ wy5C [gM?f?4o}/Vt!^ks׏ ]N8xQ3ҔYg}t` Ǝ /n!ogҀ[{X[uߘ)?8X{ҳZ`߿rI)KG_G<=hĚm8bgiDj-A,PVf;)K^#U_`%}nfYl9|i_x$3 z:^(j.XO->doZ揼_9 H6^i[cv5?ԫ:lqmPo}'m+b; PxjѿzQ9]p̯d:ٛX{xAsW V=|y?GLhh ?VbPeUU+Q^#޹,- $[.x]v: -m 4KT5=^0z2w6hs`׫X:j׬_^{gbv@CY 5?m;+; Ѱu ռ!e:>u0Xkߐ/ьxפC>X _( ozmJ;d5WHjYS4ɈFtκb ';wN@"`aj~P;>yDzAkcdãuz̈/"PjWr2gYHCW.5 ȉ4ƭCG5}̧wWW@jfW<=&Ehc||{ e66~?Iv=6(G :>qgtn+hi-+=gG/ef\ ѴkyWtɩh\""6d>X\YSe\k 7?{9gtnDMib;n*PoF< ѴkNc?}qvf$ۨ /_Z8Qq3wyc~chm*>62lsS.iavTgyp;~2}_dT۸fox.{YۧG#M;Vϼ; 7/[P'`6uNgcF!ՈfޞC%mw)sV>M-swZ` kv>9[z $6Qx8%z^5X]m]לekew^Υi{_:ݲ5 HD)_xU<_q0?|"p^[+ ,o??̎1g＜3vg,ٺn=MJ^w^2ꢋ?f$[4"2ˆ͗nS7]BfJ^ΙgWG@"Ik]ߘ/% BeA諊@(Ϝ)Uxpn,sYVߠWNmQwM(- f?)J,T"ңC7^PQ Luo紎%`g%W[sPa?g⪌hDs;zgQ^"5C-"y1L!x A)qg.õ=Jt:ǂUusyKyew0q_싵Α&Ѵn],_;OZfW%c"ty];ެڕݻ|g9 9D޿rF櫶۩g^mݺe|3#w=LswڝZvWlv%S""W8K~qc_}Hp15H# #Wʹ'=Gsw4Zr n), "E_47Pүx=GuپݬgN=h6rEUXWw#ctxWm72CRxT{Ffܥu|C%|_o1%Îʭ߭YpƐ=n1ٕ4ա]{m)wWo0UJ8qwٯdRb+Cad?"kd $/&HXؽ[~R\v{W3mgw>TsfϚ]"5ͫV9μJ]N |ݍ|IڎExʋFe|N]G7sjyM+'23.9-tWߺ}jw;N{~d|/C;F>\ֱ]k/6zs$]H_?&@$eu7GnpP59i KIvuQX/m 2olW)>zZճ~T3bxКYelF4n+uTJ71mO R,mcflWz亳oܖn[~f_[><+oM?\[]ic]vzrVN !@_IYxpHmZ$4M\KjvFjHzuk^W}|6&^,USWƺs >%CiZxIWx첏E؆KxQy,s:OR5JTF~/}IDD7TUe侧elf4wP+ID'"qtWj]>XS5]H>fnLkT>{Cjx749zr},_qѦLS >Y;B˸ڴUhv2W3d}cŋ^}yu@SϤߪIC}{;~` 4GDv2b "r.{OڳȈF4YL 7޲:̊nZƥIoy}D#>Zz"3#+ .uCdUzr/u{1z;ew7#ު.ҺPa<""jgh$*~6qZƅ%8p5yڳns獧nu{=-)VA}/;*?tbO"2kK#, Z:iMp[-s =2.7ܠoKC׉!%u ,= F|-;{OX=M;uB|7w=rGra#n9㔫:5]3feXUG4S gf\HCW]};mEsT򖈨:L+-*u I$iVFY4-cw~e[b@F֡?}]=s|a',DDkJ|7ٕ[8fn ez& tXdžCYoE;+wg/26,9%_ΚVr C5Sf2:@"TD>dLl5ZZGtfحBfOfm7:,X'X9O49]Z[ /M H]^jʵ^^{nZ>W; +5~b1- u=Ti^:C4"@oITxi˵AN%5F;S˸:oBöOr{ݵ WRz,\I+cmmh$ψ\%S鞪HRg55Χ̣5w:o:RU QZ]xEYF$- K,5zI˸93-v$S6u*Vv`j"^iш7nک]bZ||v``-/uܮsZ""`IkuЮ$"]+"{О@Hht<$""R-"wa[TvH4=0#"{ʼ>]wWRO^QkqQDm[D,ܞoz_W/Z=}S׬;4NF4D۩N-TS0p~lv%]u(DT9ZDN4[EDd CkO!h cSͮde Qա !"HSpUY+"EdU׷JDV7 `i:VP$"ݤ=. MEXHD C=L& ξ"b䃭e^. NUDƨvePICg ?e-fW2Tm][*Y^ |1~p׷Y`]ISڕͯy"-MbE䀈쓦2{?e^_E쟂1*Mäw^Gi:JüRou$ ֳZwӲ*Qq]0s_5 ZQyV~ MotQU㹿pISae^e*6bUʅ.R>CXu(""Q|PXk|&jW.SDP^c#"Nqv. C Ђ2c$]ա9|hV4VD> C2gZr;WHC\ݪeͮdby\""_Q:!.k-T *x\ng"|z -,b>r;Otxvy}~9\r; DZեe3Z;CC]kTvL 1׋ͮ_Xmé.c9gִ*MUvr;+$~[Edr;?CϞ^wRZJ,TVZ.ʼ㝔 Nm+.Qա'u ncb>wARevvNVb,"{n C65!4h](il~uDV~e\V$leW3=꟟W;Tkhc4Zml ŞCyDWtf =k'ys.ٕܩ3zvWD~cyPLy;nQ 5sqagP*Wt""LyלfmV9P@r?ͮ"ħ:RաTXdnbǪC))Uu({(p;2novvXe\ncUУ[-ljbi~a)t>|^u(oNy ]1V˜\q{VȽ\o*p哋5ҕ.Emv]1s\*MCJbWu(؛۹jrrL.r; 4"OH$Un}ktK9wLjqeE#vo}>ꎳ|לBZjK5ԿM\F^~&V/6X> ].,Kׇ:3fW9ǘJԙw:t*uP =lvŐmDZj~^."ɼAu(O{|n{M?%19 6ҵ4LDT"d+SgPfHbGj:μ9]I:DI G.x2$ܪ֟'^s ڷc,/vf߯e\z$̴htq W]),,Osi =smv%Q_,4;EIkg{O.DԙwMSz9v~>w"Fka ա<(xw.'aU_μ仏mv%S&MMŞwS$UUh9F_K=~+tڪzx.KKa&-uavQSŪ"Tg+Şdj.i C =_șEgTxr'{bռeh;tRŞDDv$t{aܤ&yRoy"r1 :g=k+ŞwD8'ywfH+quCٷ_U/5|X:4Եfv>X%x?YzJWʫ6녒IR^""2vL̚3A6eKŢۊWpZU[3jW+dg+T$׽P)󚈜<{a]1lfW,ŞW%yѤxU"b(bn\isהv|| I) %vLff4S8qof滽ikUO VnY)2&-}^9wm""1{&wwJrѥ4աZvw"ڠ hkT ա=㝇QZv_qs55ph>{mj!ֹ-֨.|M9UGC@l^CrHvg%wmͮeZHw-p;%%:^꤃l?$ڻG❄Q_=W˸\=\SGt'go;X<[u>X]SR`UjkI^ kz>Z=rH.s~mZH Қ 4&q/)͇v$@G?-p;; #$]*;p6@kedD\'a5.:<]i`h)hX鲺u[RPH; >\SŤYsNC)̅בmxƪe@^oKڹ\ѳ@c}|cו}]YY ?YR<{ߞqa{z Ntn CA蛊@踝Fmv%Wu(/»%bv%un(p;-Nt0@u(gWBK㝈𚵰O^\ffׯ( VnkV+o""^tYF"JK Cz}/WB-j*Ee^"]yvLu(ag^:mv'b+UryB|59VJi&vL)42qjY""О` uQJgա+~覇zY!"]@hN]:"2JDHծL(kڹ2w@-‹\7ka튱Z;D$n>0"Aٯilcoel5z% ήߖ"Jn":j^vV7)q<]̻OR2o *|vCD4umS\n絳K`Y(":UAw^оc}@E AD6y}C]nom2?*p;+6H"Rՠ?ߊ@gz] \n/DL3(*"%^߬?">5?r;ȥCTD~cv\#%mTɦ?..DDc*8zu+R\>>i49$;ծL0,"z}]W^&Rn+sbҪQ\n/M Sfz{y}Ab3"r^PV^6:?{z1kZɣPRy}ߖy}O.<:gDd)W|3b"׵V] T9Ah휤:ܟXT5*2oay|B̿~DۙW̹l!"2{aui=d{B?$9F;ĚI^X;Jඅ TrCCOqK,O+K~_"@ bNGgM+CI+Ȭi%?FvPsWG?e/]G=YJƈ+?Z-S&?eͭ-T%sgM+-"g9H)3.nmu2̸ ZVbMg-DDmxVGj~ތ}Ϋռ~\_w -꫹#dVv󟨭*̞^^y};fM+>E9Mw |=kZ-PĈ+i% ۟UrykǸΫ8sgO/L +YJ3fU:6:̞^^VB8)AK眳<L]QWX3-iLN5Ng5vy˟ܥib28Ĭc%2vk5?Xt9KLW:kZ'W<;UT^߭;g@+v+qC("Z6^D.2*Ԗz}y}SxXE ʌLyWRr;,R!U|+"_z}+Ed쓦fDxc>n=D P뻧""?{C=Đ % ?a%~1N.S=lT̚VrEבfO/:u]EDnfٕt1Cϖy}_2۰e\٥ݒV[Dr ;(4kZŞ1"286cϭER怒?(?$6i{VISS3}\[X9]i(2Iꭆ""(OшkǦO~hLJ& W~[*dd?ubKK{ EDEoRͮXż'h^ߕ覷YJnfĊPcɧh0`VRWHҥ+X.Js9[lt@`w2:W+z Cz}2cbE gִÛTBD)Rj*Rosޫ 1LKiӞkX zr{(卹u2Ywhn_-"{P1cN9Q,|D,9 աf C(VK龩R*{v,ZbpQr;[XyEь^=&E1A_RK+;?4xV!"[̈l^׷Ό@eM[͸[۩D􅗈K>j{gb aszZZ4ޅwbɣSro-i=o*}]e0 L=q07_bޯHz_ٯ(BXM]+Vfi;dI;c#⵴":`B*txpFve{t/][.p(Cy-P{~]w,yDDϪ7+7!Fm˹cזR  "{ u[0 a{5}D Ō$^wƫKJ)Wx|~u ݚ2XbltM>/-߽3QY|n-?ɮ.7|C,]㝗q汲bk_[(yR׎@(tw$dڕ5[U.&0$:ڜF_,|f'\T:uo|g~2V^Xei]6:_^|o4u_m6{ኻN5qྪsb@Wkr޼ M, J޳XbPMDZ3~\e)Όk 1Z$4a߸^1h>box'6'I|J=4;W,.#pm"Cz_?OXgM_m2tݲ#OF,۸'z-c j}׽?fg+]aD/\y}Uye\;%uP^ +^z2|$3 D^\tG$$.DDn}zrϩi7VH;Gf=2[DdC ~V2VYRqwvkAk4dgDY9 Yczw:o:4TXDjEpy=]mwְA9~yS#7KLz86q8FGI7do&Šsu+!RU9dzz9: gk3fG[˟." "{?β2D IDAT~-w+zbְA{Ӳ{o߰|*Abt1!Fv%ar9A C'Y7kFs2f|'ju( @_y s<˹viO1Wanm[W8Vb$n׷ͮSb$jųI6Yڜ6\xn.ǫS7o}bMDnb /|ů>[XsjcXJD̄X'3. K:`pX%v‹~gUrU2"2ŖP&Jqj+iB$6]xV")\"{3sj^kˇ|Xt"rȮt>[߱Z/$TrnY sg \x}| *4mp3E$~C9DŽ0M آӪC[& ɭE},7?.=U,6Z׫8wEH.ߔI5V+6g_Ҡ"8C9-x'pk n`\n+Nd+"rqJ"Ni3f.1Ì- $ L}?k⼕^+YYp'9,HY"_uSrS(sظC:];L8imn_Cֿ|zԆ~|iɸΘhQ}cBLqL7 ]nʄmgXAf^+\k\osnyҮ;>rҽ;?n6.Ѣf2"A64q%SImk˽Z~JLP$Q^N"rY*L`2ÌrnmLee9|<1]6]rezr[Z?4o"+3+n\sIok)sMGٴraٍp VC$OM$LISTƴ7-xI 5Dž#lqaltarFcj.In `([vN9|hC3G}wq,K+>}iSjxy3XUmˬ9o`lY?nY)lƕKά lny19z0>S[4D5]j 0ϔM[>1S{60Px/o}/_vgUkmՎ=}y@f2$0gmǮye/psN~wj\w҆{}ƌ_uӼ( 1^\ !TGF'l~\ ; wg0.Qg8=Oc$oYѴj8Wݒ$wI'}%_<10yVϞZA;+PnFqy+>dx79G5_K"as3tj/aZg:<ږF?Iz"0Qx9d7_u2WgV >)#m{"r9nV1v;;;52c-ۖF#韝ԊgM,Ɇ1_h/I8&`T6FWIZd7r8\6c_;’xyC$|O´zDwD[һMneQGBu |mi=]1Ƕ  ?h\Ə=^ؗQ-i2kn>Я{fz/M6}5ū%&`К1Ϲ4~P걝7bfc$|uM咎]}cim2W4 GMs~'ɵCq[siu X]0{RҡN`(WGUla2=tT'@i_ZMߐW}p8Iaz5nZJ1P´ٴ}q)*SuwƾurM?:E4$UOddʋ{R´t98ui ZWJ5^9ɦ\W M:qC(ʺ _KAV<{Kb6ߥI}Wҋ^;cV'uQ)eq:CR["g/<^~ ݯ>t 9Mܪ\6ΕxtcMr{C6m2Kٴ:ǶM\.[ Ӻ0VwK=lwg,Ciugz %C5 TVUՇRxU(UI,>ty v=&^%1(|V2tŮs~-tx%0?nZkF?."Fi\vi!Ϧ1`O(\kiZ"D_k*lys_J*oB1>3vZ{GaIo:tj{Gt9k}ܴ.sr\T{G.IA'vf=]1/۟i=mtYx9vz幝Kbkm^kmoJ:E{TFE7ybeuٴ]NwZ^:x2XY\vWwg\mn3 I8>$MtV{2i}]҈Y /Z>$|KU}hC尗/]OWl^uxY CW.c;cMhvw"[2߲in9d{btA´ɦ2dU8I WTΩ^ynے꤯OPyګdmx`p9 M?$]uȦqyc"rɸi}H7>sΚ=]Gi#r{n̦qAi]":sKqjp20J^%PP:lP2u: r{Gwg_$]uq++CB´ݝ$,3vR.co*@OWXX҃^epP6mt.pc)'^wlR´ZnQxM@e]musYUty<5 +V]uQQJHue23ݝT~ǒ>?w]\ǽ2J#ٴXA8Z.<>t=kzn(\`W$,tWwg,[RjjwgTI47g7}ٙ=i,Jwglھ@6ݝY^r.bk6mF`r_KS92O_~V ػ\޹=[5Oȵ neξ켸i'a7t&+"nZGK<L6mp.c: r{swgdI'wGuG5+U8x:z` :F+7c$M;#ٴ3֒Nou_wgbRhM0Ǽ/ z3v|6mIzy.c}ٗ}!>0Y: w^֊iMv~ٗ- o\Ee/ z0ieiLc$vqMٴ}Qܴq_,P(Ơ@I'{%Kz4(d"qHo 𥍑2II:iɦՓأk:mΆIֳ 鼚qAc$8Mұf%MWf3 rUW2K=]4F§%}T~.G&lھ.nZWM%*gHM'$U:4#ٴi&Gi( 1}@w'%JN:ܑ0l´jƿ~Qҧ$)J&Z].cTҥ #Hj4ρ)wHzTMlھܗ}2ص #OK;deJ9aZy#ơXݜ0"a?`4Fib vH?i=ZU14}|I "icy oRw_)>ZUҋ5}IzV-^cM굽|TK2\|~.~h 9imppq sA(84nNIT8ht nZemTX|Sx<;Zٴ{&`TFHґᒎt1 '$% M^Iw%LkOB!8Tq?h߳_S%5fG?2Y: Sm})aZҨ Fw߫|ǰUhYR*nZv螿z /FIP^yqGN1U^Gk |-M6C%SݰbՔ;u w]3U($ 1NFeozpfx=DS0fngb`ׅ-ٴe2m\(kmq ud*3L=~nDWrZ7?'}WURU}km+>̯[^,I높g/L^csUkm~o OϫkcC~MIT(6LVhoR1Z[t9` C#T9 (ƨzߪ]u"aI$=#)I{rUV.U\Xk @9p򜎲4qP2y'x ѢPٸe8Qx͛*CTT/:M8dêCVT/zyMٸ.8PxӖ^+WՇZ6ƬzQüOl=嶻:0PxMd*1:^RYڼ嶻-S lܼ%DU}h wʶiIEOUևvw,TAU"ZRzBI=刊EJ~1qYlL&C'}K:ARH%3L}kÊU?:0Pxv~U}N|$S!i'g@5IZ|*,M|[q`_kBI Th>W+xŏqГ3sq>`ʢ*suCJzc}͟Pk/X@9𚆪WXUe3T)2(-_K*;HUևWa)*) )d0(hITlU_YWU:B y.\E5TVVՇ_kULTUzMFL^4%}|T8kFu`*rYe]B_kskU}tIzg{*(\RYWY3ATA;yU6> >[ :0Up!u3}ZU*4([PtcCʺ/8w>uzn(:mÊUxjXjXbu_p^\^g);/LE*ʺJ_k*djن:0QxPMxJ~_ӷ*ʺC: %S}5arBU"UIu1Xlݐ0@*_ksbH2CԣC?q.`Z*j(C]RcH/eI/_p6{AU%UpȌx~M_JZI=IDAT|opLdjý*i%/iVe]m) ;.Y[IB$zm5L5<0X@QxȒ?ISpǫV(FJ>aŪ>3xkP2CZ8aa m߰ՋUT/:C|o=uUBkJz(Gx

HMC · 1r BAT · C1s8

PK j| ]word/footer1.xml © 2026 Ideorum · Reproducció autoritzada amb atribució (CC BY 4.0) · Condicions completes a ideorum.cat/avis-legal PK j| ] word/theme/PK j| ]lhuword/theme/theme1.xml PK j| ]$word/document.xml Neocolonialisme i nou colonialisme Les banderes van canviar, però van canviar del tot les relacions de poder? Aquesta sessió examina com moltes antigues colònies van continuar depenent econòmicament de l'exterior, i com avui nous actors, com la Xina, s'han sumat a l'antic joc de l'extracció de recursos. Pregunta de la càpsula: QUI VA DECIDIR QUI MANA AL MÓN? 1. Abans de llegir 1. Localitzar. Segons L'Arxiu, quina és, per a Nkrumah, l'essència del neocolonialisme: què és, en teoria, un estat sotmès a aquesta situació, i qui dirigeix realment la seva economia? 2. Avaluar. Nkrumah va ser el primer president de Ghana independent i un gran líder panafricanista. Com influeix la seva posició en el que denuncia? Això fa la seva anàlisi més interessada, o simplement més ben informada? 3. Integrar. Connecta la idea d'«independència formal contra independència real» de la sessió anterior amb la definició de neocolonialisme que dona Nkrumah. Diuen el mateix amb altres paraules? 4. Reflexionar. Si un país té bandera, himne i govern propis, però la seva economia la controlen empreses i estats de fora, qui mana de veritat en aquell país? 2. La lectura Quan una antiga colònia hissava per fi la seva bandera, semblava que la història d'opressió que has seguit en aquesta càpsula arribava al final. Però molts dirigents africans i asiàtics van descobrir de seguida una veritat amarga: es podia ser independent sobre el paper i, alhora, continuar sotmès econòmicament. Aquesta situació té un nom, i el va popularitzar un dels grans líders de la descolonització. Kwame Nkrumah , primer president de Ghana, va escriure el 1965 un llibre titulat «Neocolonialisme, l'última etapa de l'imperialisme». La seva definició, que llegiràs a L'Arxiu, és molt clara: un estat neocolonial és, en teoria, independent i té tots els símbols de la sobirania, però en realitat la seva economia, i per tant la seva política, es dirigeixen des de fora. És a dir: la dominació ja no necessita exèrcits ni governadors; li basten el control dels diners, del comerç i dels recursos. Com funciona aquest mecanisme? De diverses maneres alhora. La primera és el deute extern: molts països van néixer endeutats o s'hi van endeutar aviat, i pagar els interessos els deixa sense recursos per a escoles o hospitals. La segona són les fronteres heretades de Berlín, que segueixen provocant conflictes i divisions internes. I la tercera, potser la més important, és l'extracció de matèries primeres. Aquí apareix una de les grans paradoxes del món actual, el que de vegades s'anomena la maledicció dels recursos. La República Democràtica del Congo produeix al voltant del 74% del cobalt del món , un mineral imprescindible per a les bateries dels mòbils i els cotxes elèctrics. Nigèria és un dels grans exportadors de petroli d'Àfrica, però al delta del Níger, d'on surt el cru, la contaminació ha arruïnat la pesca i l'agricultura de què vivien milions de persones. El Níger té urani, bona part del qual ha alimentat durant dècades les centrals nuclears europees. I tanmateix, les poblacions d'aquests països es troben entre les més pobres del planeta. La riquesa hi és, però surt cap enfora, sovint a mans d'empreses estrangeres, mentre la gent que l'extreu amb prou feines en veu res. El deute mereix una explicació a part, perquè és una de les cadenes més eficaces. Molts països van demanar préstecs per desenvolupar-se, però els interessos van créixer fins a fer-se gairebé impagables. Per obtenir nous crèdits, sovint han hagut d'acceptar condicions dures imposades des de fora: retallar la despesa pública, privatitzar empreses o obrir els mercats a la competència estrangera. El resultat és que dediquen bona part dels seus ingressos a pagar deute en lloc d'invertir en escoles, hospitals o indústria pròpia. Així, la dependència es perpetua gairebé sola, sense necessitat de cap exèrcit. En les últimes dècades, a l'antic joc s'hi ha sumat un actor nou i poderós: la Xina . El comerç entre la Xina i Àfrica va assolir els 282.000 milions de dòlars el 2023 . La Xina compra grans quantitats de matèries primeres africanes i, a canvi, hi construeix infraestructures: carreteres, ports, ferrocarrils i estadis. Bona part d'aquesta activitat s'emmarca en un gran programa d'inversió mundial que Pequín va batejar la Nova Ruta de la Seda (Belt and Road, en anglès). Com valorar-ho? Aquí cal ser prudent i honest, perquè hi ha opinions enfrontades i totes dues tenen arguments. Per a uns, es tracta d'una associació beneficiosa que porta a Àfrica les inversions que Occident li havia negat. Per a altres, és una nova forma de dependència: els préstecs xinesos generen deute, i alguns parlen fins i tot d'una «deute-trampa». Convé dir, però, que aquesta tesi de la «deute-trampa» és discutida: diversos estudis recents mostren que la major part del deute africà és amb creditors occidentals i privats, no amb la Xina. El que sí que és un patró de fons (matèries primeres a canvi de manufactures i infraestructures) recorda el vell esquema colonial. El que és un fet, més enllà de les interpretacions, és que Àfrica continua exportant sobretot recursos i important sobretot productes acabats, i que el 2023 va tenir un dèficit comercial de 64.000 milions de dòlars amb la Xina. Uns números que, més enllà del debat sobre les intencions, dibuixen una relació que continua sent desigual. Val la pena comparar aquest «nou colonialisme» amb el vell per no confondre'ls. Hi ha diferències importants: els països africans d'avui són estats sobirans, amb governs propis que negocien i, de vegades, poden triar; ja no hi ha governadors europeus ni ordres d'extermini. Però també hi ha continuïtats inquietants: la mateixa posició de perifèria que aporta recursos barats al centre, la mateixa dependència, la mateixa dificultat per decidir el propi destí econòmic. El domini directe ha desaparegut; el domini econòmic, en bona mesura, continua. Amb això tanquem gairebé el cercle. Recordes la pregunta amb què obríem la càpsula, davant de la tanca de Melilla? Preguntàvem per què tanta gent fuig d'un continent tan ric. Ara tenim els elements per respondre-hi: perquè aquella riquesa, durant més d'un segle, s'ha organitzat per beneficiar sobretot els altres. El neocolonialisme és el fil que uneix el repartiment de Berlín amb les pasteres del Mediterrani. A la darrera sessió tornarem al cas per mirar-lo, ara sí, amb tot el coneixement a la mà. 2.1. Desmuntant tòpics El tòpic: «El colonialisme es va acabar amb les independències; el que li passa avui a Àfrica ja no té res a veure amb l'exterior.» D'on surt: Un cop les colònies van tenir banderes i governs propis, va ser fàcil pensar que la relació de domini havia quedat enrere del tot i que, a partir d'aleshores, tot el que passés als països africans era responsabilitat exclusivament seva. El que diu la recerca: El domini polític directe es va acabar, però el domini econòmic va continuar sota noves formes: això és el que Nkrumah va anomenar neocolonialisme. El deute, l'extracció de recursos per part d'empreses estrangeres i la dependència comercial fan que molts països segueixin sense controlar la seva pròpia economia. Que la República Democràtica del Congo produeixi el 74% del cobalt mundial i segueixi entre els països més pobres no s'explica sense aquestes relacions desiguals. No es tracta de negar les responsabilitats internes (corrupció, mala gestió), que existeixen, sinó de no oblidar el marc extern que les envolta. En resum: El colonialisme formal es va acabar, però les relacions econòmiques desiguals que va crear continuen, i expliquen bona part de la pobresa i la inestabilitat que empenyen tanta gent a migrar. 3. Fitxa de dades · Neocolonialisme: situació en què un estat és formalment independent però la seva economia i la seva política es dirigeixen des de fora (Kwame Nkrumah, 1965). · Deute extern: diners que un país deu a bancs, estats o organismes internacionals; quan és molt alt, absorbeix els recursos que caldrien per al desenvolupament propi. · Maledicció dels recursos: paradoxa per la qual països rics en recursos naturals valuosos solen ser més pobres o inestables, perquè la riquesa marxa a fora o es concentra en poques mans. · Cobalt de la RDC: la República Democràtica del Congo produeix al voltant del 74% del cobalt del món (USGS, 2023), mineral clau per a les bateries; bona part es refina a la Xina. · Comerç Xina-Àfrica (2023): al voltant de 282.000 milions de dòlars; Àfrica hi va tenir un dèficit comercial d'uns 64.000 milions, exportant sobretot matèries primeres. · Creixement del comerç Xina-Àfrica: d'uns 10.000 milions de dòlars cap a l'any 2000 a uns 282.000 milions el 2023 (aprox. ×28 en poc més de dues dècades). · Patró perifèric: exportar matèries primeres barates i importar productes manufacturats cars, un esquema que manté la dependència econòmica. 4. Glossari · sobirania. Poder suprem d'un estat per governar-se sense dependre de ningú altre. Un estat neocolonial en té els símbols (bandera, himne, govern) però no el control real de la seva economia. · deute extern. Diners que un país deu a bancs, altres estats o organismes internacionals. Quan és molt alt, obliga a dedicar bona part dels ingressos a pagar interessos en lloc d'invertir en el propi desenvolupament. · maledicció dels recursos. Situació en què un país ric en recursos naturals valuosos (petroli, minerals) acaba sent més pobre, corrupte o inestable que països sense aquests recursos, perquè la riquesa es concentra en poques mans o marxa a l'estranger. · cru. Petroli sense refinar, tal com surt del pou. Nigèria n'exporta molt, però la contaminació de l'extracció ha arruïnat la pesca i l'agricultura del delta del Níger. · Nova Ruta de la Seda. Programa d'inversió global llançat per la Xina el 2013 per construir ports, carreteres i ferrocarrils que connectin Àsia, Àfrica i Europa. En anglès, «Belt and Road Initiative». · «deute-trampa». Sospita que la Xina concediria préstecs impossibles de tornar per quedar-se després infraestructures estratègiques (un port, per exemple). És una tesi molt discutida: diversos estudis recents la matisen o la rebaten. · dèficit comercial. Diferència negativa entre el que un país ven a fora i el que hi compra: importa més del que exporta. Àfrica en té un de gran amb la Xina. 5. L'Arxiu · el document L'essència del neocolonialisme «L'essència del neocolonialisme és que l'Estat que hi està sotmès és, en teoria, independent i té tots els símbols externs de la sobirania internacional. En realitat, el seu sistema econòmic i, per tant, la seva política es dirigeixen des de fora.» Kwame Nkrumah, primer president de Ghana · Neocolonialisme, l'última etapa de l'imperialisme, 1965 · Font: https://www.marxists.org/subject/africa/nkrumah/neo-colonialism/introduction.htm Nkrumah, líder de la independència de Ghana i figura del panafricanisme, va donar nom i teoria a una experiència que compartien moltes antigues colònies: tenir la bandera pròpia però no el control real de l'economia. La seva definició segueix sent la referència per parlar de neocolonialisme. Convé llegir-la sabent que és una veu compromesa amb la causa africana, la qual cosa la fa aguda però també convé contrastar-la amb dades concretes, com farem en aquesta sessió. 6. Activitats 6.1. Aprenent 1. La definició de Nkrumah — Lectura de font Individual · Informació: el document de L'Arxiu Llegeix la cita de Nkrumah a L'Arxiu. A la llibreta (60-90 paraules): (1) copia la frase on defineix l'essència del neocolonialisme; (2) explica amb paraules teves la diferència entre ser independent «en teoria» i «en realitat»; (3) digues qui, segons ell, dirigeix de debò l'economia d'un estat neocolonial. Pista: Comença el pas 2 així: «Per a Nkrumah, un país neocolonial té… però no…». Fes servir el terme sobirania. Has de lliurar: La definició copiada i els tres punts resolts (60-90 paraules). 2. La corba del comerç Xina-Àfrica — Gràfic viu Individual · Informació: la fitxa de dades Dibuixa a la llibreta un gràfic viu: una corba sobre una línia del temps que mostri el creixement del comerç entre la Xina i l'Àfrica, d'uns 10.000 milions de dòlars cap a l'any 2000 a uns 282.000 milions el 2023. Posa-hi títol, escala i els dos punts. A sota, escriu una frase (60-90 paraules amb les dues parts) sobre què indica un creixement tan ràpid. Pista: Una corba «viva» ensenya la velocitat del canvi: fixa't en el pendent. Comença la frase: «Que el comerç es multipliqui per gairebé trenta en vint anys indica que…». Has de lliurar: Una corba del comerç Xina-Àfrica amb títol, escala i els dos punts, i una frase a sota (60-90 paraules). 3. La maledicció dels recursos — Enigma Individual · Informació: la lectura de la sessió Un enigma econòmic: com pot ser que el país que produeix el 74% del cobalt del món (la RDC), un mineral caríssim, sigui alhora un dels més pobres del planeta? A partir d'aquestes pistes (empreses estrangeres extreuen el mineral · es refina fora · la riquesa surt del país · deute i mala governança), construeix a la llibreta una explicació raonada (60-90 paraules). No hi ha una única resposta: es valora que connectis les pistes. Pista: Aquesta paradoxa té un nom a la lectura (la «maledicció dels recursos»). No enumeris les pistes: mostra com una porta a l'altra. Has de lliurar: L'explicació raonada que connecta les quatre pistes (60-90 paraules). 6.2. Intermedi 4. Les dades del comerç Xina-Àfrica — Gràfic de dades Individual · Informació: la fitxa de dades Interpreta les dades del comerç Xina-Àfrica de la Fitxa de dades, imaginant-les com un gràfic de barres (exportacions · importacions · dèficit), en tres passos, a la llibreta (90-125 paraules). PAS 1 — DESCRIU EL PATRÓ que mostra el gràfic de dades: què exporta l'Àfrica, què importa i quin dèficit té (uns 64.000 milions el 2023). PAS 2 — EXPLICA: per què aquest patró (recursos a canvi de manufactures) recorda l'esquema colonial. PAS 3 — VALORA: què hi hauria de canviar perquè la relació fos menys desigual. Fes servir dos termes de la Fitxa de dades. Pista: Bastida completa. Pas 1: «L'Àfrica exporta sobretot… i importa…». Pas 2: «Aquest patró recorda el colonial perquè…». Pas 3: «Perquè fos més just, caldria…». A la PAU es valora que els tres passos es distingeixin. Has de lliurar: La interpretació de les dades en tres passos: patró, explicació i valoració (90-125 paraules). 5. La «trampa del deute» xinesa — Desmentit (fact-check) En parella · Informació: la lectura de la sessió Circula molt aquesta afirmació: «La Xina ha atrapat l'Àfrica en una trampa de deute per quedar-se'n les infraestructures». Feu-ne un desmentit o fact-check (90-125 paraules) a partir de la lectura: digueu què hi ha de cert i què de matisable, i aporteu el fet que la major part del deute africà és amb creditors occidentals i privats, no amb la Xina. Acabeu amb una conclusió prudent. Pista: Un bon fact-check no diu només «fals»: separa la part certa (hi ha deute i dependència) de l'exagerada (la «trampa» deliberada, molt discutida). Fugiu tant de defensar la Xina com de demonitzar-la. Has de lliurar: El desmentit: què hi ha de cert, què de matisable i amb quina dada (90-125 paraules). 6. «El colonialisme es va acabar» — Desmuntant tòpics Individual · Informació: la lectura de la sessió Torna al bloc Desmuntant Tòpics. Redacta a la llibreta (90-125 paraules) una refutació estructurada del tòpic «el que passa avui a Àfrica ja no té res a veure amb l'exterior»: (1) enuncia el tòpic; (2) aporta dos arguments de la lectura que el contradiguin (recorda el cobalt); (3) tanca amb un matís honest sobre les responsabilitats internes, sense que anul·lin el marc extern. Pista: El pas 3 és el que fa seriosa la refutació: reconèixer la corrupció o la mala gestió internes no elimina el pes de les relacions econòmiques desiguals. Has de lliurar: La refutació en tres parts, amb el cobalt com a prova i un matís final (90-125 paraules). 6.3. Avançat 7. Decàleg per a un comerç just — Manifest o decàleg Individual · Informació: la lectura de la sessió Redacta un manifest o decàleg (mínim 125 paraules; 5 punts, no cal que siguin deu) amb propostes concretes perquè la relació econòmica entre els països rics i els països rics en recursos sigui més justa. Cada punt ha de ser una mesura clara i argumentada en una frase. Pista: Pensa en mesures reals: transformar els recursos al país d'origen, condicions laborals dignes a les mines, transparència dels contractes, reducció del deute injust. Has de lliurar: Un decàleg de cinc punts, cada mesura argumentada en una frase (mínim 125 paraules). 8. El top 3 de la mina (imatge del banner) — Rellevància històrica (top 3) Individual · Informació: la imatge de la sessió i la lectura de la sessió · La imatge és a ideorum.cat/hmc/capsula-1/sessio-8 Observa la imatge de la mina de coltan que encapçala la sessió. Tria, de tota la sessió, els TRES fets o mecanismes més rellevants per entendre per què una imatge com aquesta resumeix el neocolonialisme, i ordena'ls del més al menys important. Justifica en un text (mínim 125 paraules) per què has triat aquests tres i aquest ordre. Pista: Rellevància vol dir triar i jerarquitzar: no valen deu coses, en valen tres, i has de defensar per què aquestes i no altres. Relaciona la imatge amb el deute, l'extracció i la dependència. Has de lliurar: Els tres fets triats i ordenats, amb la justificació de la tria i de l'ordre (mínim 125 paraules). 9. El mòbil que tens a la mà — Ahir i avui Individual · Informació: la lectura de la sessió i tota la càpsula Completa i raona a la llibreta (mínim 125 paraules): «El cobalt del meu mòbil pot venir de mines com la de la sessió. Això em connecta, sense saber-ho, amb la història d'extracció que hem estudiat en aquesta càpsula. Davant d'això, com a consumidor puc [acció realista], tot i que la solució de fons depèn de [nivell]. Em sembla important perquè [raó].» Pista: Evita els extrems del «no puc fer res» i del «si reciclo, ho arreglo tot»: la responsabilitat individual existeix, però el problema és sobretot estructural. Has de lliurar: El text completat i raonat sobre el cobalt del teu mòbil (mínim 125 paraules). PK j| ]aEword/fontTable.xml PK j| ]BRRword/styles.xml PK j| ]\3AAword/numbering.xml PK j| ]!P44word/settings.xml PK j| ]zword/webSettings.xml PK j| ] word/_rels/PK j| ]Wword/_rels/document.xml.rels PK j| ]uOOword/_rels/header1.xml.rels PK j| ]dI[Content_Types].xml PK j| ]_rels/PK j| ] $_rels/.relsPK j| ] docProps/PK j| ]O*6docProps/core.xmlPK j| ]word/PK j| ] word/media/PK j| ] *hh*word/media/image-YrtIB5_H0MA8xLZoxLmpx.pngPK j| ], , +nword/header1.xmlPK j| ]wword/footer1.xmlPK j| ] [zword/theme/PK j| ]lhuzword/theme/theme1.xmlPK j| ]$~word/document.xmlPK j| ]aEword/fontTable.xmlPK j| ]BRRword/styles.xmlPK j| ]\3AAaword/numbering.xmlPK j| ]!P44word/settings.xmlPK j| ]z5word/webSettings.xmlPK j| ] Dword/_rels/PK j| ]Wmword/_rels/document.xml.relsPK j| ]uOOword/_rels/header1.xml.relsPK j| ]dI?[Content_Types].xmlPK)