PK
kz ] _rels/PK
kz ] _rels/.rels
PK
kz ] docProps/PK
kz ]D docProps/core.xml
El cas — la guerra torna a Europa
Ideorum
html-to-docx
html-to-docx
1
2026-08-12T15:19:23.821Z
2026-08-12T15:19:23.821Z
PK
kz ] word/PK
kz ] word/media/PK
kz ] *h h * word/media/image-5dIYYGsG-dREPcWHDV26j.pngPNG
IHDR ^ C pHYs tEXtXML:com.adobe.xmp
li eXIfII* V ^ ( i f H H 0210 0100 ^ C -i IDATxy|Tg&{XC/sa7pͨZkjjmmT
Tmժ,
Ytf%쐅$3#Ǘ%s%Vr$$y99" &KL]DH_ Gu"]"5?C -E 8zw;z:bP6+՚9"rȒXoMnXw-C6PE5c>ڠ Ɋ.TeZ.?È /NwHlZ
wy5C [gM?f?4o}/Vt! ^ks ]N8x Q3ҔYg}t` Ǝ
/n!ogҀ[{X[uߘ)?8X{ҳZ`߿rI )KG_G<= hĚm8bgiDj-A,PVf; )K^#U_`%}nfYl9|i_x $3
z:^(j.XO->doZ揼_9
H6^ i[cv5?ԫ:lqmPo}'m+ b; PxjѿzQ9]p ̯ d:ٛX{xAs W V=|y?GLhh
?VbPeUU+Q^# ,- $[.x]v: -m 4KT5=^0z2w6hs` X:j_^{gbv@CY
5?m;+; Ѱu ռ!e:>u0 Xkߐ/ьxפC>X
_ ( ozmJ;d5WHjYS 4ɈFtκb
'; wN @"`aj~P;>yDzAkcdãuz̈/"PjWr2gYHCW.5
ȉ4ƭCG5}̧wWW @jfW<=&Ehc||{
e66~?Iv=6(G :>qgtn+h i-+=gG/ ef\ ѴkyWtɩ h\""6 d>X\YSe\k
7?{9gtnDMib;n*PoF< ѴkNc?}qvf$ۨ
/_Z 8Qq3wyc~chm*>62 lsS.iavTgyp;~2}_dT ۸fox.{YۧG#M;Vϼ;
7/[P' `6uNgcF!ՈfޞC %mw)s V>M-swZ` kv>9[z $6Qx8%z^5X]m]לeke w^Υi{_: ݲ5 HD)_xU<_q0?|"p^[+ ,o??̎1g＜3vg,ٺn= MJ^w^2ꢋ?f$[4"2ˆ͗nS7]BfJ^Ιg WG @"Ik]ߘ/%
BeA諊@(Ϝ )Uxpn,sYVߠWNmQwM(-
f?)J,T "ңC7^PQ Luo紎%`g%W[sPa?g⪌hDs;zgQ^"5C-"y1L!x A)qg.õ=Jt:ǂUusyKyew0q_싵Α&Ѵn],_;OZfW %c"ty];ެڕݻ|g 9 9DrF櫶۩g^mݺe|3#w=LswڝZvWlv%S""W8K~qc_} Hp15H# # Wʹ'=Gsw4Zr
n), "E_47 Pүx= Guپ ݬgN=h6rEUXWw#ctxWm72 CRxT{Ffܥu|C%|_o1% Îʭ߭YpƐ=n1ٕ4ա]{m)wWo0U J8qwٯdRb+Cad?"kd $/&HXؽ[~R\v{W3mgw>TsfϚ]"5ͫV9μJ]N
|ݍ |IڎE xʋFe|N]G7sj y M+'23. 9-tWߺ}jw;N{~d|/C;F>\ֱ]k/6zs$]H_?& @ $eu7GnpP59i KIvuQX/m
2olW)>zZճ~T3bxКYelF4n+uT J71mO R,mcflWz亳o ܖn[~f_[><+oM ?\[]ic]vzrVN ! @_IYxpHmZ$4M\KjvFjHzuk^W}| 6&^,USWƺs
>%CiZx IWx첏E؆KxQy,s:OR5JTF~/ }IDD7TUe侧elf4wP+ID'" qtWj]>XS5]H>fnLkT>{ Cjx7 49zr},_ qѦLS >Y;B˸ڴUhv2W3d }cŋ^}yu@SϤߪIC} {;~` 4GDv2b "r.{OڳȈF4YL 7:̊nZƥIoy}D#>Z z"3# +
.uCdUzr/u{1z;ew7#ު.ҺPa<""jgh $*~6qZƅ%8p5yڳn s獧nu{=-)VA}/;*?tbO "2kK# ,
Z:iMp[-s =2.7ܠoKC!%u ,= F|-;{OX =M;uB |7w=rGra#n9㔫:5]3feXUG4S
gf\HCW]};mEsT:L+-*u I$iVFY4-cw~e[b@F֡?}]=s |a ',DDkJ|7ٕ[8fn ez&
tXdžCYoE;+wg/26,9%_ΚVr C5Sf2:@"TD>d Ll5ZZGtfحBfOfm7:,X'X9O 49]Z[
/M H ]^jʵ^^{nZ>W; +5~b1- u=Ti^:C 4" @oITxi˵AN%5F;S˸:oBö Or{ݵ WRz,\I+cmmh$ψ\ %S鞪HRg 55Χ̣5w:o:RU QZ]xEYF$ -
K,5zI˸ 93- v$S6u*Vv `j"^iш7nک]bZ| |v``-/uܮsZ""`IkuЮ$"]+"{О@Hht<$""R-"wa[Tv H4=0#"{ʼ>]wW RO^QkqQDm[D,ܞoz _W/Z=}S;4NF4D۩N-TS0p~lv%]u(DT9ZDN4[EDd CkO!h cSͮde Qա !"HSpUY+"EdUJDV7 `i:V P$"ݤ=. MEXHD C=L&
ξ"b䃭e^. NUDƨvePICg ?e-fW2Tm][*Y^
|1~pY`]IS ڕͯy"-MbE䀈쓦2{?e^_E쟂1*Mäw^Gi:JüRou$
ֳZwӲ*Qq]0s_5
ZQ yV ~ MotQU㹿p ISae^e*6bU ʅ.R>CXu(""Q|PXk|&jW.S DP^c#"Nqv. C Ђ2c$]ա9|hV 4 VD>
C2gZr;WHC\ݪeͮdby\""_Q:!.k-T
*x\ng"|z -,b>r;Otxvy}~9\r; DZեe3Z;CC]kTvL
1ͮ_Xmé.c9gִ*MUvr; +$~ [Edr;?CϞ^wRZJ,T VZ .ʼ㝔 Nm+.Qա'u ncb>wARevvNV b,"{n C65!4h](il~uDV~e\V$leW3=W;Tkhc4Zml
ŞCyDWt f =k'ys.ٕܩ3zvWD~cyPLy;nQ
5sqagP*Wt ""LyלfmV9P @r?ͮ"ħ:RաTX dnbǪC))Uu({(p;2novvXe\ncU У[-ljbi~a)t>|^u(oNy ]1V\q{VȽ\o*p哋5ҕ.Emv]1s\*MCJbWu(؛۹jrrL.r; 4"OH$Un}ktK9w LjqeE#vo}>ꎳ|לBZjK5 ԿM\F^~&V/6X> ].,Kׇ:3fW9ǘJԙw:t*uP
=lvŐmDZj~^."ɼAu(O{|n{M?%19 6ҵ4 LDT"d+SgPfHbGj:μ9]I:DI G.x2$ܪ֟'^ s
ڷc,/vf߯e\z$̴htq
W]),,Osi
=smv%Q_,4;EIkg{O.DԙwMS z9v~>w"Fka
ա<(xw.'aU _μ仏mv%S&MMŞwS$UUh9F_K= ~+tڪzx.KKa&-uavQSŪ"Tg+Şdj.i C
=_șEgTxr'{bռeh;tR ŞDDv$t{a ܤ&yR oy"r1 :g=k+ŞwD8'y wfH+quCٷ_U/5| X:4Եfv>X%x?YzJW ʫ6녒IR^""2vL̚ 3A6eKŢۊWpZU[3jW+dg+ T$P)<{a]1lfW,ŞW%yѤxU"b(bn\isהv|| I)
%vLff4S8qof滽ikUO
VnY)2&-}^9w m""1{&wwJrѥ4աZvw"ڠ hkT
ա=㝇QZv_qs55ph>{mj!ֹ-֨.|M9UGC@l^CrHvg%w mͮeZHw-p;%%:^꤃l ? $ڻG❄Q_=W˸\=\SGt'go;X<[u>X]SR`UjkI^
kz>Z=rH.s~mZH
Қ 4&q/)͇v $ @G?-p;; #$]*;p6@kedD\'a5.:<]i`h) hX鲺u[ RPH; >\SŤYsNC)̅בmxƪe@^oKڹ\ѳ@c}|cו}] YY
?YR<{ߞqa{z
Ntn
CA蛊@踝Fmv%Wu(/»%bv%un(p; -N t0@u(gWBK㝈O^\ff ׯ( VnkV+o""^tYF" JK
Cz}/WB-j*Ee^"]yvLu(ag^:mv'b+UryB| 59V J i&vL)42qjY""О` uQJgա+~覇zY!"]@hN]:"2JDHծL(kڹ2w@ -\7ka튱Z;D$n>0"Aٯilcoel5z%
ήߖ"Jn ":j^vV7)q <]̻OR2o *|vCD4umS\n絳K`Y(":UAw^оc}@E AD6y}C]nom2?*p; +6 H"Rՠ?ߊ@gz] \n/DL3(*"%^߬?"> 5?r;ȥCTD~cv\#%mTɦ?..DD c*8zu+R\>>i4 9$;ծL0,"z}]W^&Rn+sbҪQ\n/M
Sfz{y}Ab3"r^ PV^6:?{z1kZɣPRy}ߖy}O.<:gDd) W|3b"V] T9Ah휤:ܟXT5*2oay|B̿~DۙW̹l!"2{aui=d{B?$9F;ĚI^X;Jඅ
TrC COqK,O+K~_"@
bNGgM+CI+Ȭi%?FvPsWG ?e/]G=YJƈ+?Z-S&?eͭ-T%sgM+-" g9H )3.nmu2̸ ZVbMg-DDmxVGj~ތ}Ϋռ~\_w -#dVv*̞^^y};fM+>E9Mw
|=kZ-PĈ+i% ۟UrykǸΫ8sgO/L +YJ3fU :6:̞^^VB8)AK眳<L]QWX3-iLN 5Ng5vy˟ܥib28Ĭc%2vk5?X t9KLW:kZ'W<;UT^߭;g@+v+qC("Z6^D.2*Ԗz}y}SxXE ʌLyWRr;,R!U|+"_z}+Ed쓦f Dxc>n=D
P뻧""?{C=Đ % ?a%~1N.S=lT̚VrEבfO/:u]EDnfٕt1 Cϖy}_2۰e\٥ݒV [Dr ;(4kZ Ş1"286cϭER怒?(?$6i{VISS3}\ [X9]i(2Iꭆ""(OшkǦO~hLJ&
W~[*dd?ubKK{ EDEoRͮXż'h^ߕ覷YJnfĊPcɧh0`VRWHҥ+X.Js9[lt@`w 2:W +z Cz}2cb E gִÛTBD)Rj*Rosޫ 1LKiӞkX zr{( 卹u2Ywhn_-"{P1cN9Q,|D,9
աf
C(VK龩R*{v,ZbpQr;[XyEь^=&E1A_RK +;?4xV!"[̈l^Ό@eM[ [۩DK> j{g b aszZZ4ޅ wbɣSro-i=o*}]e0 L =q07_bޯH z_ ٯ(BXM]+Vfi ;dI;c#":`B*txpFve{t/][.p(Cy-P{~]w,yDDϪ7+7!Fm ˹cזR "{ u[0 a{5} D Ō$^wƫKJ)Wx|~u ݚ2XbltM >/-߽3QY|n-?ɮ.7|C,] 㝗q汲bk_[(yR@(tw$dڕ5[U. &0$:ڜF_,|f'\T:uo|g ~2V^Xei]6:_^|o4u_m6{ኻN5qྪsb@Wkr
M,
JXbPMDZ3~\e)Όk 1Z$4a߸^1h>box'6'I |J=4;W,.#pm"Cz_?O XgM_m2tݲ#OF,۸'z-c
j}?fg+]aD/\y}Uye\;%uP^
+^z2|$3
D^\tG$ $.DDn}zrϩi7VH ;Gf=2[DdC ~V2VYRqwvkAk4 dgDY9
Yczw:o:4 T XDjEpy=]mwְA9~yS#7KLz86q8FGI7do&su+! RU9dzz9: gk 3fG[˟."
"{?β2D IDAT~-w+zbְA{Ӳ{o߰|*Abt1!Fv%ar9A
C'Y7kFs2f|'ju( @_y
s<˹viO1Wanm[W8Vb$nͮSb$jųI6Yڜ6\xn.ǫS7o}bMDnb
/|ů>[XsjcXJD̄X'3. K :`pX%v~gUrU2"2ŖP&J qj+iB$6]xV" )\"{3sj^kˇ|Xt"rȮt>[߱Z/$TrnY sg \x}| *4mp3E$~C9DŽ0M
آӪC[& ɭE},7?.=U,6Z8 wEH.ߔI5V+6g_Ҡ"8C9-x'pk n`\n+Nd+"rqJ"Ni3f.1Ì- $
L}?k⼕^+YYp'9,HY"_uSrS(sظC:];L8imn_Cֿ|zԆ~|iɸΘhQ}cBLqL7 ]nʄmgXAf^+\k\osnyҮ;>rҽ;?n6.Ѣf2"A64q%SImk˽Z~JLP$Q^N" rY*L`2Ìrn mLee9|<1]6]rez r[Z?4o"+3+n\sIok)sMGٴraٍp VC$OM$LISTƴ7-xI
5D#lqal tarFcj.In `([vN9|hC3G}wq,K+> }iSj x y3XU mˬ9o`lY?nY)lƕKά lny19z 0>S[4D5]j 0ϔM[>1S{60Px/o}/_vgUkmՎ=}y@f 2$0gmǮye/psN~wj\w҆{}ƌ_uӼ(
1^\ !T GF'l~\ ;
wg0.Qg8=Oc$ oYѴj8 Wݒ$wI'}%_<10yVϞZA;+P nFqy+>dx79G5_K"as3tj/aZg:<ږF?Iz"0Qx9d7_u2WgV >)#m{"r9nV1v;;;52c-ۖF#韝ԊgM,Ɇ1_h/I8&`T6FWIZ d7r8\6c_;xyC$|O´zDwD[һMneQGBu |mi=]1Ƕ ?h\ Ə=^ؗQ-i2kn>Я {fz/ M6}5ū%&` К1Ϲ 4~P걝7 bfc$|uM咎]}cim2W4 GMs~'ɵCq[siu X]0 {RҡN`(WGUla2=tT'@i_Z MߐW}p8Iaz5nZJ1P´ٴ}q)*SuwƾurM?:E4$UOddʋ{R´ t98ui ZWJ5^9ɦ\W M:qC(ʺ
_KAV<{Kb 6ߥ I}Wҋ^;cV'uQ)eq:CR["g/<^~
ݯ>t
9M ܪ\6ΕxtcMr{C6m2Kٴ:ǶM\.[ Ӻ 0VwK=lwg,Ciugz %C5 TVUՇRxU(UI,>ty
v=&^%1(|V2tŮs~-tx%0?nZkF?."Fi\vi!Ϧ1 `O(\kiZ"D_k*lys_J*oB1>3vZ{GaIo:tj{Gt9k}ܴ.sr\T{G.IA'vf=]1/۟i=mtY x9vz幝Kbkm^kmoJ:E{TFE7y beuٴ]NwZ^:x2XY\vWwg\mn3 I8>$MtV{2i}]҈Y
/Z>$|KU}hC尗/]OWl^uxY
CW.c;cMhvw"[2߲in9d{btA´ɦ 2dU8I WTΩ^ynے꤯OPyګdmx`p9 M?$]uȦqyc"rɸi}H7>sΚ=]Gi#r{n̦qAi]":sKqjp20J^%PP:lP2u:
r{Gwg_$]uq++CB´ݝ$,3vR.co*@OWXX҃^epP6mt.pc)'^wlR´ZnQxM@e]musYU ty<5
+V]uQQJH ue23ݝT~ǒ>?w]\ǽ2J#ٴXA 8Z.<>t=kzn(\`W$,tWwg,[RjjwgTI47g7}ٙ=i,Jwglھ@6ݝY^r.bk6mF`r_KS92O_~V ػ\=[5Oȵ ne ξ켸i 'a7t&+"nZGK<L6mp.c:
r{swgdI'wGu G5+U8x:z` :F+7c$M;#ٴ3֒No u_wgbRhM 0Ǽ/ z3v|6mIzy.c}ٗ}!> 0Y:
w^֊iMv~ٗ- o\Ee/ z0ieiLc$vqMٴ}Qܴq_,P(Ơ@I'{%Kz4(d"qHo
𥍑2II:iɦՓأk:mΆIֳ 鼚qAc$8Mұf %MWf3 rUW2K=] 4F§%}T~.G&lھ.nZWM%*gHM'$U:4#ٴi&Gi(
1}@w'% J N:ܑ0l´jƿ~Qҧ$)J&Z].cTҥ
#Hj4ρ)wHzTMlھܗ}2ص #OK;deJ9aZy#ơXݜ0"a?`4Fib
vH?i=Z U14}|I "icy
oRw_)>ZUҋ5}IzV-^ cM굽|TK2\|~.~h
9imppq sA(8 4nNIT8ht nZemTX|Sx<;Zٴ{&`TFHґᒎt1 '$%
M^Iw%LkOB!8Tq?h ߳_S%5 fG?2Y: Sm})aZ Ҩ Fw߫|ǰUhYR*nZv 螿z /FIP^yqG N1U^Gk |-M6C%SݰbՔ;u
w] 3U($
1N Feozpfx=DS0fngb`ׅ-ٴe2m \(kmq ud*3L=~n DWrZ7?'}WU RU} km +>̯[^,I높g/ L^csUkm~o
OϫkcC~MIT(6L Vh oR1Z[t9`
C#T9 (ƨzߪ]u"aI$=#)I{r UV.U\Xk @9p4qP2y'x
ѢP ٸe 8Qx͛*CTT/:M 8dêCVT/zyM ٸ. 8PxӖ^+WՇZ6ƬzQüOl=嶻 : 0PxMd*1:^RY ڼ嶻- S lܼ%DU}h
wʶiIEOUևvw, TAU"ZRzBI=刊E J~1qY lL&C'}K:ARH%3L}kÊU?: 0Pxv~U}N|$S!i'g @5IZ|*,M|[q` _kBI Th>W+xŏqГ3sq> `ʢ*suCJzc}͟Pk/X @9WXU e3T)2 (-_K*;HUևWa)*)
)d0(hITlU_Y WU :B
y.\ E5TVVՇ _kULTUzMF L^ 4%}|T8kF u `*rYe]B_kskU}tIzg{ *(\RYWY3A TA;yU6>
>[ : 0Up!u3}ZU *4([Pt cCʺ/8w>uzn(:mÊUx jXjXbu_p^\^g);/ LE*ʺJ_k*djن: 0QxPMx J~_ӷ *ʺC: %S}5a rBU"UIu1Xlݐ0 @*_ksbH2CԣC?q. `Z* j(C]RcH/eI/_p6 {AU%UpȌx~M_JZI= IDAT|o pLdjý*i%/iVe]m) ; . Y[IB$zm5L5<0X @QxȒ?ISpǫV( FJ>aŪ>3 xkP2CZ8 aa m߰ՋUT/:C|o= uUBkJz(Gx
HMC · 1r BAT · C2s1
PK
kz ] word/footer1.xml
© 2026 Ideorum · Reproducció autoritzada amb atribució (CC BY 4.0) · Condicions completes a ideorum.cat/avis-legal
PK
kz ] word/theme/PK
kz ]lhu word/theme/theme1.xml
PK
kz ]'?' word/document.xml
El cas — la guerra torna a Europa
El febrer de 2022, un exèrcit va travessar una frontera europea per canviar-la a la força, i les pantalles es van omplir d'imatges que semblaven d'un altre segle: trinxeres, fang, artilleria sense fi. Aquest és el punt de partida per entendre la guerra que, fa cent anys, ho va canviar tot.
Pregunta de la càpsula:
LA GUERRA QUE HO VA CANVIAR TOT
1. Abans de llegir
1. Localitzar.
Segons el document de L'Arxiu, quin òrgan de les Nacions Unides va aprovar la resolució ES-11/1, i què «deplora en els termes més enèrgics»?
2. Avaluar.
La resolució va ser aprovada per 141 vots a favor i només 5 en contra, però és una recomanació sense força executiva i la Federació Russa té dret de vet al Consell de Seguretat. Què ens diu això sobre la distància entre condemnar una guerra i poder-la aturar?
3. Integrar.
Relaciona les imatges de trinxeres i artilleria de Bakhmut el 2023 amb la idea que la guerra de 1914-1918 va inaugurar una manera industrial de matar que encara no hem deixat enrere.
4. Reflexionar.
Fa un segle, molts europeus estaven convençuts que una gran guerra al continent ja era impossible. Per què creus que aquella certesa era falsa aleshores, i què hauríem d'aprendre'n avui?
2. La lectura
La matinada del 24 de febrer de 2022, columnes de blindats russos van travessar la frontera d'Ucraïna per diversos punts alhora, mentre els míssils queien sobre Kíiv, Khàrkiv i una dotzena de ciutats més. Era la invasió convencional més gran a Europa des de la Segona Guerra Mundial, i el món la va seguir en directe. Però el que va desconcertar més no va ser la tecnologia (els drons, els satèl·lits, la guerra informativa a les xarxes), sinó tot el contrari: al cap d'uns mesos, les imatges que arribaven de l'est d'Ucraïna semblaven tretes d'un àlbum de 1916. A
Bakhmut
, soldats enfangats disparaven des de trinxeres excavades a mà, sota una pluja d'artilleria que podia durar setmanes per guanyar uns pocs carrers. La guerra havia tornat a Europa, i ho havia fet amb la cara de la guerra de trinxeres.
Aquesta paradoxa (armes del segle XXI combinades amb tàctiques de fa cent anys) és el punt de partida de tota la càpsula. Perquè per entendre per què Ucraïna és avui un camp de batalla cal retrocedir fins a la guerra que va inventar la manera moderna de fer-ne: la
Primera Guerra Mundial
, entre 1914 i 1918. Va ser el primer conflicte en què estats sencers van posar tota la seva població, la seva indústria i la seva ciència al servei de la destrucció mútua. Va ser també la guerra que va redibuixar el mapa d'Europa i que, en fer-ho, va traçar bona part de les fronteres i les tensions que encara avui separen Rússia d'Ucraïna. El present, un cop més, no s'explica sense el passat.
La reacció internacional va ser gairebé immediata. L'1 de març, l'Assemblea General de les Nacions Unides es va reunir en sessió d'emergència i, l'endemà, va aprovar la resolució que llegiràs a L'Arxiu. El text «deplora en els termes més enèrgics» l'agressió russa i exigeix la retirada «immediata, completa i incondicional» de les tropes. El vot va ser aclaparador: 141 estats a favor, només 5 en contra i 35 abstencions. Ara bé, convé llegir aquell document amb esperit crític. Una resolució de l'Assemblea General és una condemna moral i política, però no té força per aturar res: qui té la potestat d'imposar sancions armades és el
Consell de Seguretat
, i allà la Federació Russa, com a membre permanent, pot vetar qualsevol decisió que l'afecti. Entre condemnar una guerra i poder-la aturar hi ha, sovint, tot un abisme.
Aquesta distància entre les paraules i els fets no és nova. El 1914, els grans imperis europeus estaven lligats per tractats, aliances i conferències de pau, i molts polítics i intel·lectuals creien sincerament que una guerra general ja era impossible, perquè les economies estaven massa entrellaçades i les armes eren massa terribles. Aquella certesa es va esfondrar en unes poques setmanes d'agost. La guerra total que va venir després va durar quatre anys, va deixar prop de deu milions de morts en combat i va ensorrar quatre imperis. Comprendre com un continent que es creia civilitzat i segur va poder lliscar cap a semblant catàstrofe és, potser, la lliçó més urgent que la història ens pot oferir avui.
Hi ha, encara, una raó més profunda per començar aquí. El mateix estat d'Ucraïna, amb les fronteres que Rússia ara discuteix, és en bona part fill de la Primera Guerra Mundial i del que va venir després. Abans de 1914, aquell territori estava repartit entre l'imperi rus i l'imperi austrohongarès; cap dels dos existeix avui. La Gran Guerra els va ensorrar tots dos i va obrir la porta a l'aparició de nous estats a l'est del continent, un procés que la Revolució Russa i, més tard, la Unió Soviètica van redirigir a la seva manera. Quan avui es discuteix si Ucraïna és o no una nació separada de Rússia, s'està discutint, en el fons, l'herència d'aquella guerra i de la pau que la va seguir. La frontera que els blindats van travessar el 2022 no és eterna: té poc més de cent anys, i porta escrita a dins tota la història que investigarem.
Per això aquesta càpsula és una investigació que va del present al passat i torna. Partirem del cas d'Ucraïna i reconstruirem, pas a pas, la primera de les grans guerres del segle XX. Veurem com el sistema d'aliances i la cursa d'armaments van convertir Europa en un polvorí; com un sol atemptat a Sarajevo va encendre la metxa; com quatre anys de trinxeres van dessagnar una generació sencera; com la rereguarda es va convertir també en camp de batalla; i com la pau de Versalles va dibuixar un mapa nou, ple de fronteres i de rancúnies que encara avui pesen. Al final tornarem a Ucraïna, però ja amb prou coneixement per entendre per què aquella guerra és com és, i què ens diu sobre el futur.
2.1. Desmuntant tòpics
El tòpic:
«Les guerres entre grans potències són coses del passat; a l'Europa del segle XXI, això ja no pot passar.»
D'on surt:
Després de 1945, i sobretot després de la caiguda del mur de Berlín el 1989, es va estendre la idea que Europa havia superat per sempre les guerres de conquesta. La integració europea, el comerç i les institucions internacionals semblaven fer impensable un altre conflicte a gran escala al continent.
El que diu la recerca:
És exactament el mateix error que van cometre els europeus de 1914, que també estaven convençuts que la interdependència econòmica feia la guerra impossible. La invasió d'Ucraïna del 2022 ha demostrat que un estat amb capacitat militar pot decidir canviar per la força les fronteres d'un veí, i que ni el comerç ni els tractats ho impedeixen automàticament. La pau no és un estat natural que s'assoleix i ja no es perd: és un equilibri que s'ha de sostenir activament, i que pot trencar-se.
En resum:
Creure que les grans guerres pertanyen només al passat és una forma d'abaixar la guàrdia. La història de la Primera Guerra Mundial serveix, precisament, per entendre fins a quin punt pot ser fràgil aquell equilibri.
3. Fitxa de dades
·
Guerra de trinxeres: forma de combat en què els exèrcits, incapaços d'avançar, s'enterren en línies fortificades enfrontades. Domina el front occidental de 1914 a 1918 i reapareix a l'est d'Ucraïna a partir de 2022.
·
Guerra total: conflicte en què l'estat mobilitza tots els recursos disponibles (econòmics, humans, industrials i científics) i esborra la frontera entre el front i la població civil. La Primera Guerra Mundial n'és el primer gran exemple.
·
Agressió (article 2, paràgraf 4, de la Carta de l'ONU): prohibició de l'ús de la força d'un estat contra la integritat territorial o la independència d'un altre. És la norma que la resolució ES-11/1 acusa Rússia d'haver violat.
·
Assemblea General de l'ONU: òrgan on són representats els 193 estats membres, cadascun amb un vot; les seves resolucions expressen l'opinió internacional però no són d'obligat compliment.
·
Vot de la resolució ES-11/1 (2 de març de 2022): 141 estats a favor, 5 en contra, 35 abstencions i 12 absents. Total: 193 membres.
·
Refugiats ucraïnesos registrats a Europa: més de 6 milions a final de 2023, el desplaçament forçós més gran al continent des de la Segona Guerra Mundial (ACNUR).
4. Glossari
·
guerra de trinxeres.
Forma de combat en què els exèrcits, incapaços d'avançar, s'enterren en línies fortificades enfrontades. Domina el front occidental de 1914 a 1918 i reapareix a l'est d'Ucraïna a partir de 2022.
·
Assemblea General de les Nacions Unides.
Òrgan de l'ONU on són representats els 193 estats membres, cadascun amb un vot. A diferència del Consell de Seguretat, les seves resolucions no són d'obligat compliment, però expressen l'opinió de la comunitat internacional.
·
guerra total.
Concepte que descriu un conflicte en què l'estat mobilitza tots els recursos disponibles (econòmics, humans, industrials i científics) i esborra la frontera entre el front i la població civil.
·
imperi austrohongarès.
Imperi centreeuropeu governat per la dinastia dels Habsburg des de Viena. Agrupava desenes de pobles (alemanys, hongaresos, txecs, polonesos, ucraïnesos, croats i molts més) sota una mateixa corona. Es va desintegrar el 1918.
5. L'Arxiu · el document
Resolució ES-11/1: Agressió contra Ucraïna
«Deplora en els termes més enèrgics l'agressió de la Federació Russa contra Ucraïna, en violació de l'article 2, paràgraf 4, de la Carta [...] i exigeix que la Federació Russa retiri immediatament, completament i incondicionalment totes les seves forces militars del territori d'Ucraïna dins de les seves fronteres reconegudes internacionalment.»
Assemblea General de les Nacions Unides · Nova York, 2 de març de 2022 · Font: https://en.wikisource.org/wiki/United_Nations_General_Assembly_Resolution_ES-11/1
Dos dies després de la invasió, l'Assemblea General de l'ONU es va reunir en sessió d'emergència i va aprovar aquesta resolució per 141 vots a favor, 5 en contra i 35 abstencions. És una de les condemnes més àmplies de la història de l'organització. Ara bé, convé llegir-la sabent què és i què no és: una resolució de l'Assemblea General expressa l'opinió de la comunitat internacional, però no obliga ningú. L'únic òrgan que pot imposar sancions armades és el Consell de Seguretat, on Rússia, com a membre permanent, té dret de vet.
6. Activitats
6.1. Aprenent
1. Comentari del mapa de la invasió
Observa el mapa del 24 de febrer de 2022 de la lectura. Comenta'l a la llibreta en tres passos: (1) des de quins territoris entren les columnes russes; (2) cap a quines ciutats o zones es dirigeixen; (3) què recorda la llegenda sobre Crimea. Escriu entre 60 i 90 paraules.
Pista: Comença així: «El mapa mostra un atac per diversos fronts alhora. Des del nord…». Fes servir els termes: Kíiv, Donbàs i Crimea.
2. La resolució de l'ONU (lectura de font)
Llegeix el document de L'Arxiu. Copia la frase exacta en què l'Assemblea General «deplora en els termes més enèrgics» la invasió i, a sota, explica amb les teves paraules què exigeix la resolució i per què no és suficient per aturar la guerra. Entre 60 i 90 paraules.
Pista: Comença així: «La resolució exigeix que…». Recorda distingir entre l'Assemblea General (que no obliga) i el Consell de Seguretat (on Rússia té dret de vet).
3. El vot de la comunitat internacional
Amb les xifres de la Fitxa de dades, dibuixa a la llibreta un gràfic de barres del vot de la resolució ES-11/1: a favor (141), en contra (5), abstencions (35) i absents (12). Posa-hi títol, escala i font. A sota, escriu una frase amb el que et crida més l'atenció del resultat.
Pista: Comprova que les quatre barres sumin 193, el total d'estats membres de l'ONU. Fixa't en la desproporció entre els vots a favor i els vots en contra.
6.2. Intermedi
4. Dues maneres d'anomenar el mateix fet (detectar biaix)
Aquí teniu dues maneres d'anomenar l'inici de la guerra. (A) El govern rus la va presentar com una «operació militar especial» de defensa. (B) La resolució de l'ONU la qualifica d'«agressió» prohibida pel dret internacional. A la llibreta, detecteu el biaix: expliqueu quina intenció revela cada expressió i com condiciona la manera de veure els fets. Entre 90 i 125 paraules.
Pista: El vostre comentari ha d'usar: «en canvi», «l'expressió … evita dir que…» i «segons qui l'anomena…».
5. Per què la pau és fràgil (desmuntant el tòpic)
Torna al bloc Desmuntant Tòpics. Explica a la llibreta, amb les teves paraules, per què és un error creure que les grans guerres pertanyen només al passat. Relaciona-ho amb la certesa equivocada dels europeus de 1914 i acaba amb una conclusió pròpia. Entre 90 i 125 paraules.
Pista: Fes servir els connectors «igual que el 1914…», «això demostra que…» i el terme interdependència econòmica.
6. El titular de la sessió
Escriu un titular periodístic (màxim 12 paraules) que resumeixi la idea central de la sessió: la guerra ha tornat a Europa, i per entendre-la cal mirar la Gran Guerra. A sota, en una sola frase, justifica per què l'has triat.
Pista: Un bon titular informa sense exagerar: evita adjectius carregats i digues què passa i per què importa.
6.3. Avançat
7. L'enigma de la guerra impossible
Un enigma que es repeteix: per què esclaten guerres que gairebé tothom considerava impossibles? A partir d'aquestes pistes (economies molt entrellaçades; sistemes d'aliances militars; la percepció que l'altre és feble; el nacionalisme), construeix a la llibreta una explicació raonada de mínim 125 paraules que serveixi tant per al 1914 com per al 2022. No hi ha una única resposta correcta: es valora que connectis les pistes entre elles.
Pista: Una bona resposta no enumera les pistes: mostra com unes reforcen les altres fins que la guerra deixa de semblar impossible.
8. Serveix de res condemnar una guerra?
Escriu a la llibreta un text argumentat (mínim 125 paraules) que respongui: «Té sentit que l'ONU condemni una guerra si no la pot aturar?». Ha d'incloure la teva tesi, dues raons que la sostinguin i un contraargument que reconeguis i responguis.
Pista: Un bon text no amaga l'objecció més forta contra la seva tesi: la posa i hi respon. Pensa què val una condemna moral encara que no aturi els tancs.
9. Ahir i avui: una certesa que es repeteix
Completa i raona a la llibreta (mínim 125 paraules): «El 1914, molts europeus creien que una gran guerra era impossible perquè [explica per què ho creien]. El 2022 hem vist que [explica què ha passat]. La lliçó que en trec per al futur és [conclusió argumentada].»
Pista: Evita tant l'alarmisme (tot torna igual) com la ingenuïtat (no pot tornar a passar): la teva feina és mostrar què canvia i què es manté.
PK
kz ]aE word/fontTable.xml
PK
kz ]BR R word/styles.xml
PK
kz ]\3A A word/numbering.xml
PK
kz ]!P4 4 word/settings.xml
PK
kz ]z word/webSettings.xml
PK
kz ] word/_rels/PK
kz ] W word/_rels/document.xml.rels
PK
kz ]CeO O word/_rels/header1.xml.rels
PK
kz ]dI [Content_Types].xml
PK
kz ] _rels/PK
kz ] $ _rels/.relsPK
kz ] docProps/PK
kz ]D 6 docProps/core.xmlPK
kz ] word/PK
kz ] word/media/PK
kz ] *h h * word/media/image-5dIYYGsG-dREPcWHDV26j.pngPK
kz ]}, , ,n word/header1.xmlPK
kz ] w word/footer1.xmlPK
kz ] \z word/theme/PK
kz ]lhu z word/theme/theme1.xmlPK
kz ]'?' word/document.xmlPK
kz ]aE VT word/fontTable.xmlPK
kz ]BR R \ word/styles.xmlPK
kz ]\3A A
k word/numbering.xmlPK
kz ]!P4 4 ~m word/settings.xmlPK
kz ]z o word/webSettings.xmlPK
kz ] p word/_rels/PK
kz ] W q word/_rels/document.xml.relsPK
kz ]CeO O cv word/_rels/header1.xml.relsPK
kz ]dI w [Content_Types].xmlPK )