PK
lz ] _rels/PK
lz ] _rels/.rels
PK
lz ] docProps/PK
lz ]V- - docProps/core.xml
El sistema d'aliances i la cursa armamentística
Ideorum
html-to-docx
html-to-docx
1
2026-08-12T15:19:24.120Z
2026-08-12T15:19:24.120Z
PK
lz ] word/PK
lz ] word/media/PK
lz ] *h h * word/media/image-qOJX9PlyNouFf8_kLqEU0.pngPNG
IHDR ^ C pHYs tEXtXML:com.adobe.xmp
li eXIfII* V ^ ( i f H H 0210 0100 ^ C -i IDATxy|Tg&{XC/sa7pͨZkjjmmT
Tmժ,
Ytf%쐅$3#Ǘ%s%Vr$$y99" &KL]DH_ Gu"]"5?C -E 8zw;z:bP6+՚9"rȒXoMnXw-C6PE5c>ڠ Ɋ.TeZ.?È /NwHlZ
wy5C [gM?f?4o}/Vt! ^ks ]N8x Q3ҔYg}t` Ǝ
/n!ogҀ[{X[uߘ)?8X{ҳZ`߿rI )KG_G<= hĚm8bgiDj-A,PVf; )K^#U_`%}nfYl9|i_x $3
z:^(j.XO->doZ揼_9
H6^ i[cv5?ԫ:lqmPo}'m+ b; PxjѿzQ9]p ̯ d:ٛX{xAs W V=|y?GLhh
?VbPeUU+Q^# ,- $[.x]v: -m 4KT5=^0z2w6hs` X:j_^{gbv@CY
5?m;+; Ѱu ռ!e:>u0 Xkߐ/ьxפC>X
_ ( ozmJ;d5WHjYS 4ɈFtκb
'; wN @"`aj~P;>yDzAkcdãuz̈/"PjWr2gYHCW.5
ȉ4ƭCG5}̧wWW @jfW<=&Ehc||{
e66~?Iv=6(G :>qgtn+h i-+=gG/ ef\ ѴkyWtɩ h\""6 d>X\YSe\k
7?{9gtnDMib;n*PoF< ѴkNc?}qvf$ۨ
/_Z 8Qq3wyc~chm*>62 lsS.iavTgyp;~2}_dT ۸fox.{YۧG#M;Vϼ;
7/[P' `6uNgcF!ՈfޞC %mw)s V>M-swZ` kv>9[z $6Qx8%z^5X]m]לeke w^Υi{_: ݲ5 HD)_xU<_q0?|"p^[+ ,o??̎1g＜3vg,ٺn= MJ^w^2ꢋ?f$[4"2ˆ͗nS7]BfJ^Ιg WG @"Ik]ߘ/%
BeA諊@(Ϝ )Uxpn,sYVߠWNmQwM(-
f?)J,T "ңC7^PQ Luo紎%`g%W[sPa?g⪌hDs;zgQ^"5C-"y1L!x A)qg.õ=Jt:ǂUusyKyew0q_싵Α&Ѵn],_;OZfW %c"ty];ެڕݻ|g 9 9DrF櫶۩g^mݺe|3#w=LswڝZvWlv%S""W8K~qc_} Hp15H# # Wʹ'=Gsw4Zr
n), "E_47 Pүx= Guپ ݬgN=h6rEUXWw#ctxWm72 CRxT{Ffܥu|C%|_o1% Îʭ߭YpƐ=n1ٕ4ա]{m)wWo0U J8qwٯdRb+Cad?"kd $/&HXؽ[~R\v{W3mgw>TsfϚ]"5ͫV9μJ]N
|ݍ |IڎE xʋFe|N]G7sj y M+'23. 9-tWߺ}jw;N{~d|/C;F>\ֱ]k/6zs$]H_?& @ $eu7GnpP59i KIvuQX/m
2olW)>zZճ~T3bxКYelF4n+uT J71mO R,mcflWz亳o ܖn[~f_[><+oM ?\[]ic]vzrVN ! @_IYxpHmZ$4M\KjvFjHzuk^W}| 6&^,USWƺs
>%CiZx IWx첏E؆KxQy,s:OR5JTF~/ }IDD7TUe侧elf4wP+ID'" qtWj]>XS5]H>fnLkT>{ Cjx7 49zr},_ qѦLS >Y;B˸ڴUhv2W3d }cŋ^}yu@SϤߪIC} {;~` 4GDv2b "r.{OڳȈF4YL 7:̊nZƥIoy}D#>Z z"3# +
.uCdUzr/u{1z;ew7#ު.ҺPa<""jgh $*~6qZƅ%8p5yڳn s獧nu{=-)VA}/;*?tbO "2kK# ,
Z:iMp[-s =2.7ܠoKC!%u ,= F|-;{OX =M;uB |7w=rGra#n9㔫:5]3feXUG4S
gf\HCW]};mEsT:L+-*u I$iVFY4-cw~e[b@F֡?}]=s |a ',DDkJ|7ٕ[8fn ez&
tXdžCYoE;+wg/26,9%_ΚVr C5Sf2:@"TD>d Ll5ZZGtfحBfOfm7:,X'X9O 49]Z[
/M H ]^jʵ^^{nZ>W; +5~b1- u=Ti^:C 4" @oITxi˵AN%5F;S˸:oBö Or{ݵ WRz,\I+cmmh$ψ\ %S鞪HRg 55Χ̣5w:o:RU QZ]xEYF$ -
K,5zI˸ 93- v$S6u*Vv `j"^iш7nک]bZ| |v``-/uܮsZ""`IkuЮ$"]+"{О@Hht<$""R-"wa[Tv H4=0#"{ʼ>]wW RO^QkqQDm[D,ܞoz _W/Z=}S;4NF4D۩N-TS0p~lv%]u(DT9ZDN4[EDd CkO!h cSͮde Qա !"HSpUY+"EdUJDV7 `i:V P$"ݤ=. MEXHD C=L&
ξ"b䃭e^. NUDƨvePICg ?e-fW2Tm][*Y^
|1~pY`]IS ڕͯy"-MbE䀈쓦2{?e^_E쟂1*Mäw^Gi:JüRou$
ֳZwӲ*Qq]0s_5
ZQ yV ~ MotQU㹿p ISae^e*6bU ʅ.R>CXu(""Q|PXk|&jW.S DP^c#"Nqv. C Ђ2c$]ա9|hV 4 VD>
C2gZr;WHC\ݪeͮdby\""_Q:!.k-T
*x\ng"|z -,b>r;Otxvy}~9\r; DZեe3Z;CC]kTvL
1ͮ_Xmé.c9gִ*MUvr; +$~ [Edr;?CϞ^wRZJ,T VZ .ʼ㝔 Nm+.Qա'u ncb>wARevvNV b,"{n C65!4h](il~uDV~e\V$leW3=W;Tkhc4Zml
ŞCyDWt f =k'ys.ٕܩ3zvWD~cyPLy;nQ
5sqagP*Wt ""LyלfmV9P @r?ͮ"ħ:RաTX dnbǪC))Uu({(p;2novvXe\ncU У[-ljbi~a)t>|^u(oNy ]1V\q{VȽ\o*p哋5ҕ.Emv]1s\*MCJbWu(؛۹jrrL.r; 4"OH$Un}ktK9w LjqeE#vo}>ꎳ|לBZjK5 ԿM\F^~&V/6X> ].,Kׇ:3fW9ǘJԙw:t*uP
=lvŐmDZj~^."ɼAu(O{|n{M?%19 6ҵ4 LDT"d+SgPfHbGj:μ9]I:DI G.x2$ܪ֟'^ s
ڷc,/vf߯e\z$̴htq
W]),,Osi
=smv%Q_,4;EIkg{O.DԙwMS z9v~>w"Fka
ա<(xw.'aU _μ仏mv%S&MMŞwS$UUh9F_K= ~+tڪzx.KKa&-uavQSŪ"Tg+Şdj.i C
=_șEgTxr'{bռeh;tR ŞDDv$t{a ܤ&yR oy"r1 :g=k+ŞwD8'y wfH+quCٷ_U/5| X:4Եfv>X%x?YzJW ʫ6녒IR^""2vL̚ 3A6eKŢۊWpZU[3jW+dg+ T$P)<{a]1lfW,ŞW%yѤxU"b(bn\isהv|| I)
%vLff4S8qof滽ikUO
VnY)2&-}^9w m""1{&wwJrѥ4աZvw"ڠ hkT
ա=㝇QZv_qs55ph>{mj!ֹ-֨.|M9UGC@l^CrHvg%w mͮeZHw-p;%%:^꤃l ? $ڻG❄Q_=W˸\=\SGt'go;X<[u>X]SR`UjkI^
kz>Z=rH.s~mZH
Қ 4&q/)͇v $ @G?-p;; #$]*;p6@kedD\'a5.:<]i`h) hX鲺u[ RPH; >\SŤYsNC)̅בmxƪe@^oKڹ\ѳ@c}|cו}] YY
?YR<{ߞqa{z
Ntn
CA蛊@踝Fmv%Wu(/»%bv%un(p; -N t0@u(gWBK㝈O^\ff ׯ( VnkV+o""^tYF" JK
Cz}/WB-j*Ee^"]yvLu(ag^:mv'b+UryB| 59V J i&vL)42qjY""О` uQJgա+~覇zY!"]@hN]:"2JDHծL(kڹ2w@ -\7ka튱Z;D$n>0"Aٯilcoel5z%
ήߖ"Jn ":j^vV7)q <]̻OR2o *|vCD4umS\n絳K`Y(":UAw^оc}@E AD6y}C]nom2?*p; +6 H"Rՠ?ߊ@gz] \n/DL3(*"%^߬?"> 5?r;ȥCTD~cv\#%mTɦ?..DD c*8zu+R\>>i4 9$;ծL0,"z}]W^&Rn+sbҪQ\n/M
Sfz{y}Ab3"r^ PV^6:?{z1kZɣPRy}ߖy}O.<:gDd) W|3b"V] T9Ah휤:ܟXT5*2oay|B̿~DۙW̹l!"2{aui=d{B?$9F;ĚI^X;Jඅ
TrC COqK,O+K~_"@
bNGgM+CI+Ȭi%?FvPsWG ?e/]G=YJƈ+?Z-S&?eͭ-T%sgM+-" g9H )3.nmu2̸ ZVbMg-DDmxVGj~ތ}Ϋռ~\_w -#dVv*̞^^y};fM+>E9Mw
|=kZ-PĈ+i% ۟UrykǸΫ8sgO/L +YJ3fU :6:̞^^VB8)AK眳<L]QWX3-iLN 5Ng5vy˟ܥib28Ĭc%2vk5?X t9KLW:kZ'W<;UT^߭;g@+v+qC("Z6^D.2*Ԗz}y}SxXE ʌLyWRr;,R!U|+"_z}+Ed쓦f Dxc>n=D
P뻧""?{C=Đ % ?a%~1N.S=lT̚VrEבfO/:u]EDnfٕt1 Cϖy}_2۰e\٥ݒV [Dr ;(4kZ Ş1"286cϭER怒?(?$6i{VISS3}\ [X9]i(2Iꭆ""(OшkǦO~hLJ&
W~[*dd?ubKK{ EDEoRͮXż'h^ߕ覷YJnfĊPcɧh0`VRWHҥ+X.Js9[lt@`w 2:W +z Cz}2cb E gִÛTBD)Rj*Rosޫ 1LKiӞkX zr{( 卹u2Ywhn_-"{P1cN9Q,|D,9
աf
C(VK龩R*{v,ZbpQr;[XyEь^=&E1A_RK +;?4xV!"[̈l^Ό@eM[ [۩DK> j{g b aszZZ4ޅ wbɣSro-i=o*}]e0 L =q07_bޯH z_ ٯ(BXM]+Vfi ;dI;c#":`B*txpFve{t/][.p(Cy-P{~]w,yDDϪ7+7!Fm ˹cזR "{ u[0 a{5} D Ō$^wƫKJ)Wx|~u ݚ2XbltM >/-߽3QY|n-?ɮ.7|C,] 㝗q汲bk_[(yR@(tw$dڕ5[U. &0$:ڜF_,|f'\T:uo|g ~2V^Xei]6:_^|o4u_m6{ኻN5qྪsb@Wkr
M,
JXbPMDZ3~\e)Όk 1Z$4a߸^1h>box'6'I |J=4;W,.#pm"Cz_?O XgM_m2tݲ#OF,۸'z-c
j}?fg+]aD/\y}Uye\;%uP^
+^z2|$3
D^\tG$ $.DDn}zrϩi7VH ;Gf=2[DdC ~V2VYRqwvkAk4 dgDY9
Yczw:o:4 T XDjEpy=]mwְA9~yS#7KLz86q8FGI7do&su+! RU9dzz9: gk 3fG[˟."
"{?β2D IDAT~-w+zbְA{Ӳ{o߰|*Abt1!Fv%ar9A
C'Y7kFs2f|'ju( @_y
s<˹viO1Wanm[W8Vb$nͮSb$jųI6Yڜ6\xn.ǫS7o}bMDnb
/|ů>[XsjcXJD̄X'3. K :`pX%v~gUrU2"2ŖP&J qj+iB$6]xV" )\"{3sj^kˇ|Xt"rȮt>[߱Z/$TrnY sg \x}| *4mp3E$~C9DŽ0M
آӪC[& ɭE},7?.=U,6Z8 wEH.ߔI5V+6g_Ҡ"8C9-x'pk n`\n+Nd+"rqJ"Ni3f.1Ì- $
L}?k⼕^+YYp'9,HY"_uSrS(sظC:];L8imn_Cֿ|zԆ~|iɸΘhQ}cBLqL7 ]nʄmgXAf^+\k\osnyҮ;>rҽ;?n6.Ѣf2"A64q%SImk˽Z~JLP$Q^N" rY*L`2Ìrn mLee9|<1]6]rez r[Z?4o"+3+n\sIok)sMGٴraٍp VC$OM$LISTƴ7-xI
5D#lqal tarFcj.In `([vN9|hC3G}wq,K+> }iSj x y3XU mˬ9o`lY?nY)lƕKά lny19z 0>S[4D5]j 0ϔM[>1S{60Px/o}/_vgUkmՎ=}y@f 2$0gmǮye/psN~wj\w҆{}ƌ_uӼ(
1^\ !T GF'l~\ ;
wg0.Qg8=Oc$ oYѴj8 Wݒ$wI'}%_<10yVϞZA;+P nFqy+>dx79G5_K"as3tj/aZg:<ږF?Iz"0Qx9d7_u2WgV >)#m{"r9nV1v;;;52c-ۖF#韝ԊgM,Ɇ1_h/I8&`T6FWIZ d7r8\6c_;xyC$|O´zDwD[һMneQGBu |mi=]1Ƕ ?h\ Ə=^ؗQ-i2kn>Я {fz/ M6}5ū%&` К1Ϲ 4~P걝7 bfc$|uM咎]}cim2W4 GMs~'ɵCq[siu X]0 {RҡN`(WGUla2=tT'@i_Z MߐW}p8Iaz5nZJ1P´ٴ}q)*SuwƾurM?:E4$UOddʋ{R´ t98ui ZWJ5^9ɦ\W M:qC(ʺ
_KAV<{Kb 6ߥ I}Wҋ^;cV'uQ)eq:CR["g/<^~
ݯ>t
9M ܪ\6ΕxtcMr{C6m2Kٴ:ǶM\.[ Ӻ 0VwK=lwg,Ciugz %C5 TVUՇRxU(UI,>ty
v=&^%1(|V2tŮs~-tx%0?nZkF?."Fi\vi!Ϧ1 `O(\kiZ"D_k*lys_J*oB1>3vZ{GaIo:tj{Gt9k}ܴ.sr\T{G.IA'vf=]1/۟i=mtY x9vz幝Kbkm^kmoJ:E{TFE7y beuٴ]NwZ^:x2XY\vWwg\mn3 I8>$MtV{2i}]҈Y
/Z>$|KU}hC尗/]OWl^uxY
CW.c;cMhvw"[2߲in9d{btA´ɦ 2dU8I WTΩ^ynے꤯OPyګdmx`p9 M?$]uȦqyc"rɸi}H7>sΚ=]Gi#r{n̦qAi]":sKqjp20J^%PP:lP2u:
r{Gwg_$]uq++CB´ݝ$,3vR.co*@OWXX҃^epP6mt.pc)'^wlR´ZnQxM@e]musYU ty<5
+V]uQQJH ue23ݝT~ǒ>?w]\ǽ2J#ٴXA 8Z.<>t=kzn(\`W$,tWwg,[RjjwgTI47g7}ٙ=i,Jwglھ@6ݝY^r.bk6mF`r_KS92O_~V ػ\=[5Oȵ ne ξ켸i 'a7t&+"nZGK<L6mp.c:
r{swgdI'wGu G5+U8x:z` :F+7c$M;#ٴ3֒No u_wgbRhM 0Ǽ/ z3v|6mIzy.c}ٗ}!> 0Y:
w^֊iMv~ٗ- o\Ee/ z0ieiLc$vqMٴ}Qܴq_,P(Ơ@I'{%Kz4(d"qHo
𥍑2II:iɦՓأk:mΆIֳ 鼚qAc$8Mұf %MWf3 rUW2K=] 4F§%}T~.G&lھ.nZWM%*gHM'$U:4#ٴi&Gi(
1}@w'% J N:ܑ0l´jƿ~Qҧ$)J&Z].cTҥ
#Hj4ρ)wHzTMlھܗ}2ص #OK;deJ9aZy#ơXݜ0"a?`4Fib
vH?i=Z U14}|I "icy
oRw_)>ZUҋ5}IzV-^ cM굽|TK2\|~.~h
9imppq sA(8 4nNIT8ht nZemTX|Sx<;Zٴ{&`TFHґᒎt1 '$%
M^Iw%LkOB!8Tq?h ߳_S%5 fG?2Y: Sm})aZ Ҩ Fw߫|ǰUhYR*nZv 螿z /FIP^yqG N1U^Gk |-M6C%SݰbՔ;u
w] 3U($
1N Feozpfx=DS0fngb`ׅ-ٴe2m \(kmq ud*3L=~n DWrZ7?'}WU RU} km +>̯[^,I높g/ L^csUkm~o
OϫkcC~MIT(6L Vh oR1Z[t9`
C#T9 (ƨzߪ]u"aI$=#)I{r UV.U\Xk @9p4qP2y'x
ѢP ٸe 8Qx͛*CTT/:M 8dêCVT/zyM ٸ. 8PxӖ^+WՇZ6ƬzQüOl=嶻 : 0PxMd*1:^RY ڼ嶻- S lܼ%DU}h
wʶiIEOUևvw, TAU"ZRzBI=刊E J~1qY lL&C'}K:ARH%3L}kÊU?: 0Pxv~U}N|$S!i'g @5IZ|*,M|[q` _kBI Th>W+xŏqГ3sq> `ʢ*suCJzc}͟Pk/X @9WXU e3T)2 (-_K*;HUևWa)*)
)d0(hITlU_Y WU :B
y.\ E5TVVՇ _kULTUzMF L^ 4%}|T8kF u `*rYe]B_kskU}tIzg{ *(\RYWY3A TA;yU6>
>[ : 0Up!u3}ZU *4([Pt cCʺ/8w>uzn(:mÊUx jXjXbu_p^\^g);/ LE*ʺJ_k*djن: 0QxPMx J~_ӷ *ʺC: %S}5a rBU"UIu1Xlݐ0 @*_ksbH2CԣC?q. `Z* j(C]RcH/eI/_p6 {AU%UpȌx~M_JZI= IDAT|o pLdjý*i%/iVe]m) ; . Y[IB$zm5L5<0X @QxȒ?ISpǫV( FJ>aŪ>3 xkP2CZ8 aa m߰ՋUT/:C|o= uUBkJz(Gx
HMC · 1r BAT · C2s2
PK
lz ] word/footer1.xml
© 2026 Ideorum · Reproducció autoritzada amb atribució (CC BY 4.0) · Condicions completes a ideorum.cat/avis-legal
PK
lz ] word/theme/PK
lz ]lhu word/theme/theme1.xml
PK
lz ]>Cr r word/document.xml
El sistema d'aliances i la cursa armamentística
Durant més de quaranta anys, cap gran potència europea va lluitar contra una altra. Però aquella pau estava armada fins a les dents: dos blocs d'aliances, exèrcits de milions d'homes i una cursa naval sense precedents. Així es va construir la màquina que només esperava una espurna.
Pregunta de la càpsula:
LA GUERRA QUE HO VA CANVIAR TOT
1. Abans de llegir
1. Localitzar.
Segons el document de L'Arxiu, a què es comprometien Alemanya i Àustria-Hongria si França atacava Itàlia sense provocació?
2. Avaluar.
El tractat de la Triple Aliança era secret. Quin efecte creus que té, sobre la confiança entre països, que les grans potències firmin pactes militars que la resta desconeix?
3. Integrar.
Relaciona la idea que cada país s'armava «per defensar-se» amb el fet que, com més s'armava l'un, més s'armaven els seus rivals. On porta aquesta lògica?
4. Reflexionar.
Avui també vivim una època de rearmament i de blocs enfrontats. Què pot aprendre el present d'una «pau armada» que va acabar en la catàstrofe de 1914?
2. La lectura
Entre el 1871 i el 1914, cap gran potència europea va disparar contra una altra. Vist des de fora, va ser un dels períodes de pau més llargs de la història del continent. Vist de prop, era una pau que feia por: cada estat engreixava el seu exèrcit, dibuixava plans de guerra minuciosos i buscava aliats per no quedar sol el dia que sonés el primer tret. Els historiadors l'anomenen la
Pau Armada
, i el nom ho diu tot. No era l'absència de guerra perquè ningú la volgués, sinó una treva tensa entre rivals que es preparaven per a un xoc que molts consideraven, tard o d'hora, inevitable.
El primer engranatge d'aquella màquina va ser el sistema d'aliances. Després de derrotar França el 1871 i arrabassar-li Alsàcia i Lorena, el canceller alemany Otto von Bismarck va teixir una xarxa de pactes per mantenir França aïllada i sense possibles aliats. La peça central va ser la Triple Aliança de 1882, que unia Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia. Però una xarxa d'aliances en provoca una altra: per trencar el seu aïllament, França va pactar amb Rússia el 1894, i la Gran Bretanya, que durant dècades havia preferit mantenir-se al marge dels afers continentals, es va anar acostant a totes dues fins a formar, el 1907, la Triple Entesa. A les portes de la guerra, Europa estava partida en dos grans blocs que es miraven de reüll.
Per què eren tan perilloses, aquestes aliances? Perquè convertien un conflicte entre dos països en una amenaça per a tots. El document que llegiràs a L'Arxiu, l'article II de la Triple Aliança, ho mostra amb una claredat gèlida: si França atacava Itàlia «sense provocació directa», Alemanya i Àustria-Hongria quedaven «obligades a prestar ajuda i assistència amb totes les seves forces». Cada bloc funcionava, doncs, com una cadena: estirar-ne un anell arrossegava tots els altres. Els pactes s'havien firmat per dissuadir l'enemic i evitar la guerra, però havien creat un mecanisme pel qual una baralla local podia encendre tot el continent de cop. A més, aquests tractats es negociaven en secret. Els governs firmaven compromisos que els seus propis ciutadans, i sovint els seus parlaments, desconeixien, de manera que un poble sencer es podia trobar en guerra per obligacions que mai havia aprovat. La diplomàcia secreta hi afegia una segona trampa: com que ningú sabia del cert fins on arribaven els compromisos dels altres, aquella incertesa empenyia tothom a témer el pitjor i a preparar-s'hi.
El segon engranatge va ser la cursa d'armaments. A terra, gairebé tots els estats van adoptar el servei militar obligatori, cosa que els permetia mobilitzar milions d'homes en qüestió de dies. Alemanya i França podien posar en peu de guerra diversos milions d'homes cadascuna en poques setmanes, i Rússia, amb la seva població immensa, presumia de disposar de la reserva d'homes més gran d'Europa. Els estats majors van dissenyar plans de mobilització basats en horaris de ferrocarril tan precisos i rígids que, un cop engegats, eren gairebé impossibles d'aturar sense quedar en desavantatge. La guerra s'havia convertit en un problema de logística que es podia posar en marxa amb la fredor d'un rellotge, i aquesta rigidesa reduïa el marge dels governants per fer marxa enrere en cas de crisi.
Al mar, la rivalitat es va concentrar en un duel entre les dues potències navals més grans. El 1906, la Gran Bretanya va avarar el
HMS Dreadnought
, un cuirassat tan revolucionari (més ràpid, més blindat i amb més canons de gran calibre) que va deixar obsoletes totes les flotes existents, inclosa la seva. La cursa tornava a començar des de zero, i Alemanya, que sota l'impuls de l'almirall Tirpitz volia desafiar el domini britànic dels mars, s'hi va llançar de ple amb una sèrie de lleis navals. El resultat va ser una escalada frenètica: a l'inici de la guerra, el 1914, la marina britànica disposava de vint-i-nou grans vaixells de guerra moderns i l'alemanya, de disset. Cada nou vaixell d'un bàndol justificava el següent de l'altre, i la desconfiança entre Londres i Berlín no va parar de créixer.
Faltava un últim ingredient, i era geogràfic: els Balcans. La lenta retirada de l'Imperi Otomà hi havia deixat un buit de poder que Àustria-Hongria i Rússia es disputaven amb urgència. Després de les guerres balcàniques de 1912 i 1913, el petit regne de Sèrbia va sortir reforçat i decidit a unir sota la seva bandera els pobles eslaus del sud, molts dels quals vivien sota domini austrohongarès. Viena veia en Sèrbia una amenaça mortal per a la supervivència del seu imperi multinacional. Tots els grans tenien allà un fil sensible que, si es tibava, els podia arrossegar a la guerra.
Així, cap al 1914, Europa era una màquina carregada. Cada peça (les aliances, els exèrcits de masses, les flotes, les tensions balcàniques) s'havia construït en nom de la pròpia seguretat, però totes juntes formaven un dispositiu que només esperava l'espurna adequada per disparar-se. Aquella espurna, com veurem a la sessió següent, saltaria un matí d'estiu en una ciutat fins llavors poc coneguda: Sarajevo.
2.1. Desmuntant tòpics
El tòpic:
«Tenir més armes i més aliats fa un país més segur.»
D'on surt:
És una idea de sentit comú i molt estesa: si em preparo per a la guerra, ningú s'atrevirà a atacar-me. Sobre aquest principi, la dissuasió, s'han justificat totes les curses d'armaments de la història, inclosa la d'abans de 1914.
El que diu la recerca:
El problema és que l'adversari raona exactament igual. Quan un estat s'arma i busca aliats «per defensar-se», els seus rivals ho viuen com una amenaça i responen armant-se encara més. El resultat no és més seguretat, sinó una espiral de desconfiança en què tothom acaba més ben armat i més espantat que abans. Els historiadors en diuen el «dilema de la seguretat», i el 1914 en va ser l'exemple tràgic: dècades de preparatius defensius van desembocar en la guerra que tots deien voler evitar.
En resum:
La força pot dissuadir, però una cursa d'armaments sense diàleg no dona seguretat: fabrica el perill que diu combatre. És una lliçó que cada nova època de rearmament hauria de tenir present.
3. Fitxa de dades
·
Pau Armada: període d'Europa entre 1871 i 1914 en què, tot i no haver-hi guerra entre grans potències, tots els estats es preparaven intensament per a un conflicte que consideraven probable.
·
Triple Aliança (1882): pacte militar secret de defensa mútua entre Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia. Itàlia n'acabaria sortint durant la guerra.
·
Triple Entesa (1907): bloc format per França, Rússia i la Gran Bretanya a partir d'una sèrie d'acords; era la resposta a la Triple Aliança.
·
Servei militar obligatori: obligació legal de fer el servei d'armes, que permetia mobilitzar exèrcits de milions d'homes en pocs dies mitjançant plans basats en horaris de ferrocarril.
·
Cursa naval anglo-alemanya: el 1914, la marina britànica tenia 29 grans vaixells de guerra moderns (20 dreadnoughts i 9 creuers de batalla) i l'alemanya, 17 (15 i 2). El HMS Dreadnought (1906) havia reiniciat la cursa des de zero.
·
Dilema de la seguretat: situació en què les mesures que un país pren per sentir-se més segur (armar-se, fer aliances) fan que els rivals se sentin amenaçats i facin el mateix, de manera que tothom acaba menys segur.
4. Glossari
·
Triple Aliança.
Pacte militar secret de defensa mútua firmat el 1882 entre Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia. Es va anar renovant fins al 1914, tot i que Itàlia acabaria canviant de bàndol durant la guerra.
·
Triple Entesa.
Enteniment format per França, Rússia i la Gran Bretanya a partir de 1907. No era una aliança militar tan rígida com la Triple Aliança, sinó una sèrie d'acords que, a la pràctica, van crear el bloc rival.
·
servei militar obligatori.
Obligació legal de fer el servei militar. Va permetre als estats europeus disposar d'exèrcits de milions d'homes i, sobretot, de reservistes entrenats que es podien mobilitzar en pocs dies.
·
Balcans.
Regió del sud-est d'Europa on convivien molts pobles i religions. Amb la retirada de l'Imperi Otomà, Àustria-Hongria i Rússia s'hi disputaven la influència, i els nous estats com Sèrbia hi tenien ambicions pròpies. D'aquí ve l'expressió «el polvorí dels Balcans».
5. L'Arxiu · el document
Article II del Tractat de la Triple Aliança
«En cas que Itàlia, sense provocació directa per part seva, fos atacada per França per qualsevol motiu, les altres dues parts contractants estaran obligades a prestar ajuda i assistència amb totes les seves forces a la part atacada. Aquesta mateixa obligació recaurà sobre Itàlia en cas d'una agressió sense provocació directa de França contra Alemanya.»
Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia (tractat secret) · 20 de maig de 1882 · Font: https://wwi.lib.byu.edu/index.php/The_Triple_Alliance_(The_English_Translation)
Aquest article mostra el cor del sistema d'aliances: una obligació automàtica d'entrar en guerra si un soci era atacat. Era un pacte defensiu, però creava un mecanisme perillós, perquè un conflicte entre dos països podia arrossegar-ne molts d'altres. El tractat, a més, era secret: la resta de potències sabien que existia, però no en coneixien els termes exactes, cosa que alimentava la desconfiança i la sensació que calia armar-se encara més.
6. Activitats
6.1. Aprenent
1. La línia del temps de la Pau Armada
Construeix a la llibreta una línia del temps del sistema d'aliances amb aquestes sis fites: 1871 (derrota de França davant Alemanya), 1882 (Triple Aliança), 1894 (aliança francoruse), 1907 (Triple Entesa), 1906 (avarada del HMS Dreadnought) i 1912-1913 (guerres balcàniques). Ordena-les i, sota cada fita, escriu en una frase per què importa.
Pista: Comença la línia el 1871 i acaba-la el 1914. Fes servir els termes: Triple Aliança, Triple Entesa i Pau Armada.
2. L'article de la Triple Aliança (lectura de font)
Llegeix el document de L'Arxiu. Copia la frase exacta que estableix l'obligació d'ajudar l'aliat atacat i, a sota, explica amb les teves paraules per què un pacte com aquest podia convertir una guerra entre dos països en una guerra entre molts. Entre 60 i 90 paraules.
Pista: Comença així: «L'article obligava que…». Fes servir el terme aliança defensiva i la idea de mecanisme automàtic.
3. Explica-ho a un infant
Explica-ho a un infant: un nen de deu anys et pregunta com és que un sol atac va poder arrossegar mig continent a la guerra. Fes-li entendre, amb un exemple tret del pati de l'escola (dues colles que es prometen ajuda), com funcionaven els dos blocs d'aliances i per què s'arrossegaven l'un a l'altre. Entre 60 i 90 paraules.
Pista: Comença així: «Imagina't que al pati hi ha dues colles…». Evita paraules tècniques: l'ha d'entendre un nen petit.
6.2. Intermedi
4. Els dos blocs en un diagrama de Venn
Observa el mapa d'aliances de la sessió i feu a la llibreta un diagrama de Venn dels dos blocs. En un cercle, els països de la Triple Aliança; en l'altre, els de la Triple Entesa; a la zona compartida del mig, les característiques que tenien en comú (per exemple: eren pactes entre grans potències i tots dos deien ser defensius). Escriviu almenys tres elements a cada part.
Pista: Per omplir la zona central, pregunteu-vos: en què s'assemblaven els dos bàndols, tot i ser rivals? Fixeu-vos en el mapa per repartir bé els països.
5. De la derrota de 1871 als dos blocs
Reconstrueix a la llibreta la cadena de causa-efecte que va portar de la derrota francesa de 1871 fins als dos blocs de 1914. Encadena almenys cinc baules en què cada una sigui conseqüència directa de l'anterior (per exemple: França és derrotada → Bismarck l'aïlla amb aliances → França busca sortir de l'aïllament → …).
Pista: Fes servir fletxes i connectors com «això va portar a…» i «com a resposta…». Cada baula ha d'explicar per què apareix la següent.
6. Els quatre engranatges de la Pau Armada
Fes a la llibreta un mapa conceptual que reculli els quatre engranatges de la Pau Armada (sistema d'aliances, exèrcits de masses, cursa naval i tensió als Balcans). Uneix-los amb fletxes que mostrin com es reforçaven entre ells fins a fer la guerra més probable, i sobre cada fletxa escriu en una frase curta què provocava l'un sobre l'altre.
Pista: No n'hi ha prou de posar els quatre requadres: el valor és el que escrius sobre les fletxes que els uneixen.
6.3. Avançat
7. La corba de la cursa naval
Dibuixa a la llibreta la corba del nombre de grans vaixells de guerra moderns que Alemanya va anar acumulant entre 1906 (quan el Dreadnought britànic va deixar obsolets tots els anteriors, i la cursa partia gairebé de zero) i 1914 (disset). Marca almenys dos punts d'inflexió (1906, avarada del Dreadnought; 1908, nova llei naval alemanya) i justifica en un parell de frases per què la corba s'accelera després de cadascun.
Pista: Un punt d'inflexió és on la corba canvia de pendent: pensa quins fets fan que la construcció de vaixells s'acceleri de cop.
8. El dilema de la seguretat (desmuntant el tòpic)
Torna al bloc Desmuntant Tòpics. Explica a la llibreta, amb les teves paraules, per què armar-se més no sempre fa un país més segur. Fes servir el concepte de «dilema de la seguretat» i il·lustra'l amb el que va passar a Europa abans de 1914. Acaba amb una conclusió pròpia. Mínim 125 paraules.
Pista: Un bon text no es queda en l'afirmació: mostra el mecanisme (com la por d'un provoca la por de l'altre) i el tanca amb un exemple concret.
9. Ahir i avui: una pau armada?
Completa i raona a la llibreta (mínim 125 paraules): «Abans de 1914, Europa vivia una "pau armada" perquè [explica-ho]. Avui trobo un exemple semblant en [descriu un cas actual de rearmament o de blocs enfrontats]. La diferència més important que hi veig, i que em fa ser més o menys optimista, és [conclusió argumentada].»
Pista: Evita tant el catastrofisme (tot es repeteix igual) com la ingenuïtat (no té res a veure): la teva feina és mostrar què s'assembla i què no.
PK
lz ]aE word/fontTable.xml
PK
lz ]BR R word/styles.xml
PK
lz ]\3A A word/numbering.xml
PK
lz ]!P4 4 word/settings.xml
PK
lz ]z word/webSettings.xml
PK
lz ] word/_rels/PK
lz ] W word/_rels/document.xml.rels
PK
lz ]uocO O word/_rels/header1.xml.rels
PK
lz ]dI [Content_Types].xml
PK
lz ] _rels/PK
lz ] $ _rels/.relsPK
lz ] docProps/PK
lz ]V- - 6 docProps/core.xmlPK
lz ] word/PK
lz ] word/media/PK
lz ] *h h * word/media/image-qOJX9PlyNouFf8_kLqEU0.pngPK
lz ]ÇA, , 9n word/header1.xmlPK
lz ] w word/footer1.xmlPK
lz ] iz word/theme/PK
lz ]lhu z word/theme/theme1.xmlPK
lz ]>Cr r word/document.xmlPK
lz ]aE -U word/fontTable.xmlPK
lz ]BR R e] word/styles.xmlPK
lz ]\3A A k word/numbering.xmlPK
lz ]!P4 4 Un word/settings.xmlPK
lz ]z p word/webSettings.xmlPK
lz ] q word/_rels/PK
lz ] W q word/_rels/document.xml.relsPK
lz ]uocO O :w word/_rels/header1.xml.relsPK
lz ]dI x [Content_Types].xmlPK )