PK
lz ] _rels/PK
lz ] _rels/.rels
PK
lz ] docProps/PK
lz ](/K docProps/core.xml
L'esclat de la Gran Guerra
Ideorum
html-to-docx
html-to-docx
1
2026-08-12T15:19:24.413Z
2026-08-12T15:19:24.413Z
PK
lz ] word/PK
lz ] word/media/PK
lz ] *h h * word/media/image-VztF_T3mRen6zqZQsoZ46.pngPNG
IHDR ^ C pHYs tEXtXML:com.adobe.xmp
li eXIfII* V ^ ( i f H H 0210 0100 ^ C -i IDATxy|Tg&{XC/sa7pͨZkjjmmT
Tmժ,
Ytf%쐅$3#Ǘ%s%Vr$$y99" &KL]DH_ Gu"]"5?C -E 8zw;z:bP6+՚9"rȒXoMnXw-C6PE5c>ڠ Ɋ.TeZ.?È /NwHlZ
wy5C [gM?f?4o}/Vt! ^ks ]N8x Q3ҔYg}t` Ǝ
/n!ogҀ[{X[uߘ)?8X{ҳZ`߿rI )KG_G<= hĚm8bgiDj-A,PVf; )K^#U_`%}nfYl9|i_x $3
z:^(j.XO->doZ揼_9
H6^ i[cv5?ԫ:lqmPo}'m+ b; PxjѿzQ9]p ̯ d:ٛX{xAs W V=|y?GLhh
?VbPeUU+Q^# ,- $[.x]v: -m 4KT5=^0z2w6hs` X:j_^{gbv@CY
5?m;+; Ѱu ռ!e:>u0 Xkߐ/ьxפC>X
_ ( ozmJ;d5WHjYS 4ɈFtκb
'; wN @"`aj~P;>yDzAkcdãuz̈/"PjWr2gYHCW.5
ȉ4ƭCG5}̧wWW @jfW<=&Ehc||{
e66~?Iv=6(G :>qgtn+h i-+=gG/ ef\ ѴkyWtɩ h\""6 d>X\YSe\k
7?{9gtnDMib;n*PoF< ѴkNc?}qvf$ۨ
/_Z 8Qq3wyc~chm*>62 lsS.iavTgyp;~2}_dT ۸fox.{YۧG#M;Vϼ;
7/[P' `6uNgcF!ՈfޞC %mw)s V>M-swZ` kv>9[z $6Qx8%z^5X]m]לeke w^Υi{_: ݲ5 HD)_xU<_q0?|"p^[+ ,o??̎1g＜3vg,ٺn= MJ^w^2ꢋ?f$[4"2ˆ͗nS7]BfJ^Ιg WG @"Ik]ߘ/%
BeA諊@(Ϝ )Uxpn,sYVߠWNmQwM(-
f?)J,T "ңC7^PQ Luo紎%`g%W[sPa?g⪌hDs;zgQ^"5C-"y1L!x A)qg.õ=Jt:ǂUusyKyew0q_싵Α&Ѵn],_;OZfW %c"ty];ެڕݻ|g 9 9DrF櫶۩g^mݺe|3#w=LswڝZvWlv%S""W8K~qc_} Hp15H# # Wʹ'=Gsw4Zr
n), "E_47 Pүx= Guپ ݬgN=h6rEUXWw#ctxWm72 CRxT{Ffܥu|C%|_o1% Îʭ߭YpƐ=n1ٕ4ա]{m)wWo0U J8qwٯdRb+Cad?"kd $/&HXؽ[~R\v{W3mgw>TsfϚ]"5ͫV9μJ]N
|ݍ |IڎE xʋFe|N]G7sj y M+'23. 9-tWߺ}jw;N{~d|/C;F>\ֱ]k/6zs$]H_?& @ $eu7GnpP59i KIvuQX/m
2olW)>zZճ~T3bxКYelF4n+uT J71mO R,mcflWz亳o ܖn[~f_[><+oM ?\[]ic]vzrVN ! @_IYxpHmZ$4M\KjvFjHzuk^W}| 6&^,USWƺs
>%CiZx IWx첏E؆KxQy,s:OR5JTF~/ }IDD7TUe侧elf4wP+ID'" qtWj]>XS5]H>fnLkT>{ Cjx7 49zr},_ qѦLS >Y;B˸ڴUhv2W3d }cŋ^}yu@SϤߪIC} {;~` 4GDv2b "r.{OڳȈF4YL 7:̊nZƥIoy}D#>Z z"3# +
.uCdUzr/u{1z;ew7#ު.ҺPa<""jgh $*~6qZƅ%8p5yڳn s獧nu{=-)VA}/;*?tbO "2kK# ,
Z:iMp[-s =2.7ܠoKC!%u ,= F|-;{OX =M;uB |7w=rGra#n9㔫:5]3feXUG4S
gf\HCW]};mEsT:L+-*u I$iVFY4-cw~e[b@F֡?}]=s |a ',DDkJ|7ٕ[8fn ez&
tXdžCYoE;+wg/26,9%_ΚVr C5Sf2:@"TD>d Ll5ZZGtfحBfOfm7:,X'X9O 49]Z[
/M H ]^jʵ^^{nZ>W; +5~b1- u=Ti^:C 4" @oITxi˵AN%5F;S˸:oBö Or{ݵ WRz,\I+cmmh$ψ\ %S鞪HRg 55Χ̣5w:o:RU QZ]xEYF$ -
K,5zI˸ 93- v$S6u*Vv `j"^iш7nک]bZ| |v``-/uܮsZ""`IkuЮ$"]+"{О@Hht<$""R-"wa[Tv H4=0#"{ʼ>]wW RO^QkqQDm[D,ܞoz _W/Z=}S;4NF4D۩N-TS0p~lv%]u(DT9ZDN4[EDd CkO!h cSͮde Qա !"HSpUY+"EdUJDV7 `i:V P$"ݤ=. MEXHD C=L&
ξ"b䃭e^. NUDƨvePICg ?e-fW2Tm][*Y^
|1~pY`]IS ڕͯy"-MbE䀈쓦2{?e^_E쟂1*Mäw^Gi:JüRou$
ֳZwӲ*Qq]0s_5
ZQ yV ~ MotQU㹿p ISae^e*6bU ʅ.R>CXu(""Q|PXk|&jW.S DP^c#"Nqv. C Ђ2c$]ա9|hV 4 VD>
C2gZr;WHC\ݪeͮdby\""_Q:!.k-T
*x\ng"|z -,b>r;Otxvy}~9\r; DZեe3Z;CC]kTvL
1ͮ_Xmé.c9gִ*MUvr; +$~ [Edr;?CϞ^wRZJ,T VZ .ʼ㝔 Nm+.Qա'u ncb>wARevvNV b,"{n C65!4h](il~uDV~e\V$leW3=W;Tkhc4Zml
ŞCyDWt f =k'ys.ٕܩ3zvWD~cyPLy;nQ
5sqagP*Wt ""LyלfmV9P @r?ͮ"ħ:RաTX dnbǪC))Uu({(p;2novvXe\ncU У[-ljbi~a)t>|^u(oNy ]1V\q{VȽ\o*p哋5ҕ.Emv]1s\*MCJbWu(؛۹jrrL.r; 4"OH$Un}ktK9w LjqeE#vo}>ꎳ|לBZjK5 ԿM\F^~&V/6X> ].,Kׇ:3fW9ǘJԙw:t*uP
=lvŐmDZj~^."ɼAu(O{|n{M?%19 6ҵ4 LDT"d+SgPfHbGj:μ9]I:DI G.x2$ܪ֟'^ s
ڷc,/vf߯e\z$̴htq
W]),,Osi
=smv%Q_,4;EIkg{O.DԙwMS z9v~>w"Fka
ա<(xw.'aU _μ仏mv%S&MMŞwS$UUh9F_K= ~+tڪzx.KKa&-uavQSŪ"Tg+Şdj.i C
=_șEgTxr'{bռeh;tR ŞDDv$t{a ܤ&yR oy"r1 :g=k+ŞwD8'y wfH+quCٷ_U/5| X:4Եfv>X%x?YzJW ʫ6녒IR^""2vL̚ 3A6eKŢۊWpZU[3jW+dg+ T$P)<{a]1lfW,ŞW%yѤxU"b(bn\isהv|| I)
%vLff4S8qof滽ikUO
VnY)2&-}^9w m""1{&wwJrѥ4աZvw"ڠ hkT
ա=㝇QZv_qs55ph>{mj!ֹ-֨.|M9UGC@l^CrHvg%w mͮeZHw-p;%%:^꤃l ? $ڻG❄Q_=W˸\=\SGt'go;X<[u>X]SR`UjkI^
kz>Z=rH.s~mZH
Қ 4&q/)͇v $ @G?-p;; #$]*;p6@kedD\'a5.:<]i`h) hX鲺u[ RPH; >\SŤYsNC)̅בmxƪe@^oKڹ\ѳ@c}|cו}] YY
?YR<{ߞqa{z
Ntn
CA蛊@踝Fmv%Wu(/»%bv%un(p; -N t0@u(gWBK㝈O^\ff ׯ( VnkV+o""^tYF" JK
Cz}/WB-j*Ee^"]yvLu(ag^:mv'b+UryB| 59V J i&vL)42qjY""О` uQJgա+~覇zY!"]@hN]:"2JDHծL(kڹ2w@ -\7ka튱Z;D$n>0"Aٯilcoel5z%
ήߖ"Jn ":j^vV7)q <]̻OR2o *|vCD4umS\n絳K`Y(":UAw^оc}@E AD6y}C]nom2?*p; +6 H"Rՠ?ߊ@gz] \n/DL3(*"%^߬?"> 5?r;ȥCTD~cv\#%mTɦ?..DD c*8zu+R\>>i4 9$;ծL0,"z}]W^&Rn+sbҪQ\n/M
Sfz{y}Ab3"r^ PV^6:?{z1kZɣPRy}ߖy}O.<:gDd) W|3b"V] T9Ah휤:ܟXT5*2oay|B̿~DۙW̹l!"2{aui=d{B?$9F;ĚI^X;Jඅ
TrC COqK,O+K~_"@
bNGgM+CI+Ȭi%?FvPsWG ?e/]G=YJƈ+?Z-S&?eͭ-T%sgM+-" g9H )3.nmu2̸ ZVbMg-DDmxVGj~ތ}Ϋռ~\_w -#dVv*̞^^y};fM+>E9Mw
|=kZ-PĈ+i% ۟UrykǸΫ8sgO/L +YJ3fU :6:̞^^VB8)AK眳<L]QWX3-iLN 5Ng5vy˟ܥib28Ĭc%2vk5?X t9KLW:kZ'W<;UT^߭;g@+v+qC("Z6^D.2*Ԗz}y}SxXE ʌLyWRr;,R!U|+"_z}+Ed쓦f Dxc>n=D
P뻧""?{C=Đ % ?a%~1N.S=lT̚VrEבfO/:u]EDnfٕt1 Cϖy}_2۰e\٥ݒV [Dr ;(4kZ Ş1"286cϭER怒?(?$6i{VISS3}\ [X9]i(2Iꭆ""(OшkǦO~hLJ&
W~[*dd?ubKK{ EDEoRͮXż'h^ߕ覷YJnfĊPcɧh0`VRWHҥ+X.Js9[lt@`w 2:W +z Cz}2cb E gִÛTBD)Rj*Rosޫ 1LKiӞkX zr{( 卹u2Ywhn_-"{P1cN9Q,|D,9
աf
C(VK龩R*{v,ZbpQr;[XyEь^=&E1A_RK +;?4xV!"[̈l^Ό@eM[ [۩DK> j{g b aszZZ4ޅ wbɣSro-i=o*}]e0 L =q07_bޯH z_ ٯ(BXM]+Vfi ;dI;c#":`B*txpFve{t/][.p(Cy-P{~]w,yDDϪ7+7!Fm ˹cזR "{ u[0 a{5} D Ō$^wƫKJ)Wx|~u ݚ2XbltM >/-߽3QY|n-?ɮ.7|C,] 㝗q汲bk_[(yR@(tw$dڕ5[U. &0$:ڜF_,|f'\T:uo|g ~2V^Xei]6:_^|o4u_m6{ኻN5qྪsb@Wkr
M,
JXbPMDZ3~\e)Όk 1Z$4a߸^1h>box'6'I |J=4;W,.#pm"Cz_?O XgM_m2tݲ#OF,۸'z-c
j}?fg+]aD/\y}Uye\;%uP^
+^z2|$3
D^\tG$ $.DDn}zrϩi7VH ;Gf=2[DdC ~V2VYRqwvkAk4 dgDY9
Yczw:o:4 T XDjEpy=]mwְA9~yS#7KLz86q8FGI7do&su+! RU9dzz9: gk 3fG[˟."
"{?β2D IDAT~-w+zbְA{Ӳ{o߰|*Abt1!Fv%ar9A
C'Y7kFs2f|'ju( @_y
s<˹viO1Wanm[W8Vb$nͮSb$jųI6Yڜ6\xn.ǫS7o}bMDnb
/|ů>[XsjcXJD̄X'3. K :`pX%v~gUrU2"2ŖP&J qj+iB$6]xV" )\"{3sj^kˇ|Xt"rȮt>[߱Z/$TrnY sg \x}| *4mp3E$~C9DŽ0M
آӪC[& ɭE},7?.=U,6Z8 wEH.ߔI5V+6g_Ҡ"8C9-x'pk n`\n+Nd+"rqJ"Ni3f.1Ì- $
L}?k⼕^+YYp'9,HY"_uSrS(sظC:];L8imn_Cֿ|zԆ~|iɸΘhQ}cBLqL7 ]nʄmgXAf^+\k\osnyҮ;>rҽ;?n6.Ѣf2"A64q%SImk˽Z~JLP$Q^N" rY*L`2Ìrn mLee9|<1]6]rez r[Z?4o"+3+n\sIok)sMGٴraٍp VC$OM$LISTƴ7-xI
5D#lqal tarFcj.In `([vN9|hC3G}wq,K+> }iSj x y3XU mˬ9o`lY?nY)lƕKά lny19z 0>S[4D5]j 0ϔM[>1S{60Px/o}/_vgUkmՎ=}y@f 2$0gmǮye/psN~wj\w҆{}ƌ_uӼ(
1^\ !T GF'l~\ ;
wg0.Qg8=Oc$ oYѴj8 Wݒ$wI'}%_<10yVϞZA;+P nFqy+>dx79G5_K"as3tj/aZg:<ږF?Iz"0Qx9d7_u2WgV >)#m{"r9nV1v;;;52c-ۖF#韝ԊgM,Ɇ1_h/I8&`T6FWIZ d7r8\6c_;xyC$|O´zDwD[һMneQGBu |mi=]1Ƕ ?h\ Ə=^ؗQ-i2kn>Я {fz/ M6}5ū%&` К1Ϲ 4~P걝7 bfc$|uM咎]}cim2W4 GMs~'ɵCq[siu X]0 {RҡN`(WGUla2=tT'@i_Z MߐW}p8Iaz5nZJ1P´ٴ}q)*SuwƾurM?:E4$UOddʋ{R´ t98ui ZWJ5^9ɦ\W M:qC(ʺ
_KAV<{Kb 6ߥ I}Wҋ^;cV'uQ)eq:CR["g/<^~
ݯ>t
9M ܪ\6ΕxtcMr{C6m2Kٴ:ǶM\.[ Ӻ 0VwK=lwg,Ciugz %C5 TVUՇRxU(UI,>ty
v=&^%1(|V2tŮs~-tx%0?nZkF?."Fi\vi!Ϧ1 `O(\kiZ"D_k*lys_J*oB1>3vZ{GaIo:tj{Gt9k}ܴ.sr\T{G.IA'vf=]1/۟i=mtY x9vz幝Kbkm^kmoJ:E{TFE7y beuٴ]NwZ^:x2XY\vWwg\mn3 I8>$MtV{2i}]҈Y
/Z>$|KU}hC尗/]OWl^uxY
CW.c;cMhvw"[2߲in9d{btA´ɦ 2dU8I WTΩ^ynے꤯OPyګdmx`p9 M?$]uȦqyc"rɸi}H7>sΚ=]Gi#r{n̦qAi]":sKqjp20J^%PP:lP2u:
r{Gwg_$]uq++CB´ݝ$,3vR.co*@OWXX҃^epP6mt.pc)'^wlR´ZnQxM@e]musYU ty<5
+V]uQQJH ue23ݝT~ǒ>?w]\ǽ2J#ٴXA 8Z.<>t=kzn(\`W$,tWwg,[RjjwgTI47g7}ٙ=i,Jwglھ@6ݝY^r.bk6mF`r_KS92O_~V ػ\=[5Oȵ ne ξ켸i 'a7t&+"nZGK<L6mp.c:
r{swgdI'wGu G5+U8x:z` :F+7c$M;#ٴ3֒No u_wgbRhM 0Ǽ/ z3v|6mIzy.c}ٗ}!> 0Y:
w^֊iMv~ٗ- o\Ee/ z0ieiLc$vqMٴ}Qܴq_,P(Ơ@I'{%Kz4(d"qHo
𥍑2II:iɦՓأk:mΆIֳ 鼚qAc$8Mұf %MWf3 rUW2K=] 4F§%}T~.G&lھ.nZWM%*gHM'$U:4#ٴi&Gi(
1}@w'% J N:ܑ0l´jƿ~Qҧ$)J&Z].cTҥ
#Hj4ρ)wHzTMlھܗ}2ص #OK;deJ9aZy#ơXݜ0"a?`4Fib
vH?i=Z U14}|I "icy
oRw_)>ZUҋ5}IzV-^ cM굽|TK2\|~.~h
9imppq sA(8 4nNIT8ht nZemTX|Sx<;Zٴ{&`TFHґᒎt1 '$%
M^Iw%LkOB!8Tq?h ߳_S%5 fG?2Y: Sm})aZ Ҩ Fw߫|ǰUhYR*nZv 螿z /FIP^yqG N1U^Gk |-M6C%SݰbՔ;u
w] 3U($
1N Feozpfx=DS0fngb`ׅ-ٴe2m \(kmq ud*3L=~n DWrZ7?'}WU RU} km +>̯[^,I높g/ L^csUkm~o
OϫkcC~MIT(6L Vh oR1Z[t9`
C#T9 (ƨzߪ]u"aI$=#)I{r UV.U\Xk @9p4qP2y'x
ѢP ٸe 8Qx͛*CTT/:M 8dêCVT/zyM ٸ. 8PxӖ^+WՇZ6ƬzQüOl=嶻 : 0PxMd*1:^RY ڼ嶻- S lܼ%DU}h
wʶiIEOUևvw, TAU"ZRzBI=刊E J~1qY lL&C'}K:ARH%3L}kÊU?: 0Pxv~U}N|$S!i'g @5IZ|*,M|[q` _kBI Th>W+xŏqГ3sq> `ʢ*suCJzc}͟Pk/X @9WXU e3T)2 (-_K*;HUևWa)*)
)d0(hITlU_Y WU :B
y.\ E5TVVՇ _kULTUzMF L^ 4%}|T8kF u `*rYe]B_kskU}tIzg{ *(\RYWY3A TA;yU6>
>[ : 0Up!u3}ZU *4([Pt cCʺ/8w>uzn(:mÊUx jXjXbu_p^\^g);/ LE*ʺJ_k*djن: 0QxPMx J~_ӷ *ʺC: %S}5a rBU"UIu1Xlݐ0 @*_ksbH2CԣC?q. `Z* j(C]RcH/eI/_p6 {AU%UpȌx~M_JZI= IDAT|o pLdjý*i%/iVe]m) ; . Y[IB$zm5L5<0X @QxȒ?ISpǫV( FJ>aŪ>3 xkP2CZ8 aa m߰ՋUT/:C|o= uUBkJz(Gx
HMC · 1r BAT · C2s3
PK
lz ] word/footer1.xml
© 2026 Ideorum · Reproducció autoritzada amb atribució (CC BY 4.0) · Condicions completes a ideorum.cat/avis-legal
PK
lz ] word/theme/PK
lz ]lhu word/theme/theme1.xml
PK
lz ]=
L'esclat de la Gran Guerra
El 28 de juny de 1914, dos trets a Sarajevo van matar l'hereu del tron austrohongarès. En cinc setmanes, aquell crim va arrossegar mig món a la guerra. Com un atemptat local va encendre el polvorí que Europa havia anat carregant durant dècades.
Pregunta de la càpsula:
LA GUERRA QUE HO VA CANVIAR TOT
1. Abans de llegir
1. Localitzar.
Segons els documents de L'Arxiu, quin punt de l'ultimàtum austrohongarès no va poder acceptar Sèrbia, i amb quin argument el va rebutjar?
2. Avaluar.
L'ultimàtum es va redactar expressament perquè Sèrbia no el pogués acceptar del tot. Quan una de les parts vol de veritat evitar la guerra i l'altra busca un pretext per fer-la, què ens diu això sobre les 'causes' d'un conflicte?
3. Integrar.
Relaciona l'atemptat de Sarajevo (l'espurna) amb el sistema d'aliances i la Pau Armada que vas estudiar a la sessió anterior (el polvorí). Per què no n'hi ha prou amb l'espurna per explicar la guerra?
4. Reflexionar.
Un cop firmats els primers ordres de mobilització, els governants van sentir que ja no podien fer marxa enrere. Fins a quin punt els sistemes que creem (aliances, plans militars, horaris rígids) ens acaben governant a nosaltres?
2. La lectura
El migdia del 28 de juny de 1914, l'arxiduc Francesc Ferran, hereu del tron d'Àustria-Hongria, recorria els carrers de Sarajevo en un cotxe descobert al costat de la seva esposa Sofia. En un revolt, un jove de dinou anys anomenat
Gavrilo Princip
va disparar dos trets a boca de canó. Tots dos van morir en pocs minuts. De fet, l'atemptat havia estat a punt de fracassar: al matí, un altre conspirador havia llançat una bomba contra el cotxe de l'arxiduc sense encertar-lo, i el grup semblava haver perdut l'oportunitat. Va ser un atzar tràgic el que ho va canviar: a la tarda, el vehicle es va equivocar de camí i es va aturar per fer marxa enrere justament davant de Princip, que va aprofitar l'ocasió. Princip era un nacionalista serbobosnià vinculat a una societat secreta, la Mà Negra, que somiava alliberar els eslaus del sud del domini austríac i unir-los amb Sèrbia. Aquell crim, comès per un adolescent en una cantonada, va posar en marxa la maquinària que en cinc setmanes conduiria a la guerra més gran que el món havia vist mai.
Per què un magnicidi, per greu que fos, va tenir aquestes conseqüències? Perquè va caure sobre un continent ja carregat de tensió. Per a Àustria-Hongria, l'atemptat era l'oportunitat que esperava per aixafar d'una vegada l'amenaça sèrbia, que posava en perill la supervivència del seu imperi multinacional. Abans d'actuar, Viena va demanar suport a Berlín, i Alemanya li va donar el que els historiadors anomenen un xec en blanc: un suport sense condicions que animava els austríacs a ser tan durs com volguessin.
Amb aquesta garantia a la butxaca, el 23 de juliol Àustria-Hongria va enviar a Sèrbia un
ultimàtum
de deu punts, redactat expressament per resultar inacceptable. Un dels punts exigia que policies i funcionaris austríacs participessin, dins del territori sèrbi, en la investigació de l'atemptat, cosa que xocava de ple amb la sobirania del país. La resposta de Sèrbia, dos dies després, va sorprendre mig Europa per la seva moderació: acceptava gairebé totes les exigències i només posava límits en aquell punt, al·legant que deixar actuar funcionaris estrangers dins de casa violaria la seva Constitució i les seves lleis. Fins i tot el kàiser alemany, en llegir-la, va comentar que ja no hi havia motiu per a la guerra. Però Àustria-Hongria no buscava una resposta: buscava un pretext. El 28 de juliol, va declarar la guerra a Sèrbia. En aquells dies frenètics, la diplomàcia britànica va proposar reunir una conferència internacional per mediar en el conflicte, però ni Àustria ni Alemanya no hi van mostrar cap interès real. La finestra per a una sortida negociada, si mai va existir, es va tancar en qüestió de dies.
I aquí és on els mecanismes de la Pau Armada es van posar en marxa, un darrere l'altre, com les fitxes d'un dòmino. Rússia, protectora dels eslaus, va començar a mobilitzar el seu enorme exèrcit per defensar Sèrbia. Alemanya, aliada d'Àustria, va exigir a Rússia que s'aturés i, en no obtenir resposta, li va declarar la guerra l'1 d'agost; dos dies després, la declarava també a França, aliada de Rússia. En poc més d'una setmana, la baralla entre Àustria i Sèrbia s'havia convertit en una guerra entre totes les grans potències del continent. Les cadenes d'aliances que havien de garantir la seguretat de tothom funcionaven ara a la inversa, arrossegant tots els signants cap a l'abisme.
Alemanya s'enfrontava a un problema que temia des de feia anys: una guerra en dos fronts, contra França a l'oest i Rússia a l'est alhora. La seva solució era el Pla Schlieffen, dissenyat anys abans: colpejar França amb tota la força i derrotar-la en sis setmanes, abans que la lenta Rússia acabés de mobilitzar-se, per traslladar després l'exèrcit a l'est. El problema era que el camí més ràpid cap a París passava per Bèlgica, un país petit i
neutral
la independència del qual havia estat garantida per un tractat internacional des de 1839, firmat també per la Gran Bretanya.
Quan les tropes alemanyes van envair Bèlgica el 4 d'agost, la Gran Bretanya, que fins llavors havia dubtat, va decidir entrar a la guerra en defensa de la neutralitat belga i dels seus propis interessos. Amb els britànics i el seu imperi mundial dins del conflicte, l'últim gran bloc quedava activat. En poc més d'un mes, un atemptat en una ciutat dels Balcans havia encès una guerra que abastava d'Europa a les colònies d'Àsia i Àfrica.
El més sorprenent, vist des d'avui, és l'entusiasme amb què molta gent va rebre la notícia. A les capitals, multituds exaltades acomiadaven els soldats convençudes que tornarien victoriosos «per Nadal». Ningú imaginava que aquella guerra curta i gloriosa que tots esperaven es convertiria en quatre anys d'infern a les trinxeres. Com es va arribar a aquell estancament sagnant és el que investigarem a la sessió següent.
2.1. Desmuntant tòpics
El tòpic:
«La Primera Guerra Mundial la va causar l'atemptat de Sarajevo.»
D'on surt:
És l'explicació més fàcil de recordar i la que solen retenir els manuals: un fet concret, una data, un culpable. Com que l'atemptat va precedir immediatament la guerra, resulta temptador convertir-lo en la seva causa.
El que diu la recerca:
L'atemptat va ser el detonant, no la causa. Una espurna només provoca una explosió si cau sobre pòlvora. Les causes profundes eren les que vam veure a la sessió anterior: el sistema d'aliances que convertia un conflicte local en general, la cursa d'armaments, la rivalitat pels Balcans i el nacionalisme exaltat. De fet, hi havia hagut crisis similars abans (a Marroc, als Balcans) que no havien acabat en guerra. La diferència del 1914 no va ser l'espurna, sinó que aquesta vegada les potències estaven disposades a deixar-la cremar.
En resum:
Confondre el detonant amb la causa fa creure que la guerra va ser un accident inevitable. Entendre que el polvorí ja hi era ens obliga a preguntar-nos qui el va anar carregant, i per què ningú el va desactivar a temps.
3. Fitxa de dades
·
Atemptat de Sarajevo (28 de juny de 1914): assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran, hereu d'Àustria-Hongria, i la seva esposa, a mans de Gavrilo Princip.
·
Mà Negra: societat secreta nacionalista sèrbia que aspirava a unir els eslaus del sud i que va donar suport als autors de l'atemptat.
·
Xec en blanc: promesa de suport incondicional que Alemanya va donar a Àustria-Hongria el juliol de 1914, animant-la a actuar amb duresa contra Sèrbia.
·
Ultimàtum (23 de juliol de 1914): llista de deu exigències d'Àustria a Sèrbia, redactada perquè resultés inacceptable. Sèrbia en va acceptar nou.
·
Pla Schlieffen: pla militar alemany per derrotar França en sis setmanes envaint-la per Bèlgica, i traslladar després l'exèrcit contra Rússia.
·
Neutralitat de Bèlgica: garantida per un tractat internacional de 1839, firmat també per la Gran Bretanya. La seva violació el 1914 va fer entrar els britànics a la guerra.
4. Glossari
·
Mà Negra.
Societat secreta nacionalista sèrbia, coneguda també com «Unió o Mort», que aspirava a unir tots els pobles eslaus del sud en un únic estat i que va donar suport als autors de l'atemptat de Sarajevo.
·
xec en blanc.
Expressió que designa la promesa de suport incondicional que Alemanya va donar a Àustria-Hongria el juliol de 1914, animant-la a actuar amb duresa contra Sèrbia sense por de quedar-se sola.
·
Pla Schlieffen.
Pla militar alemany dissenyat abans de la guerra per evitar lluitar en dos fronts alhora. Preveia derrotar França en poques setmanes mitjançant una invasió per Bèlgica, per després traslladar l'exèrcit a l'est contra Rússia, que trigaria més a mobilitzar-se.
5. L'Arxiu · el document
Ultimàtum d'Àustria-Hongria a Sèrbia (punt 6)
«Obrir una investigació judicial contra tots els participants en la conspiració del vint-i-vuit de juny que es trobin en territori sèrbi; els representants del Govern imperial i reial delegats amb aquesta finalitat prendran part en les diligències corresponents.»
Govern d'Àustria-Hongria · Viena, 23 de juliol de 1914 · Font: https://wwi.lib.byu.edu/index.php/The_Austro-Hungarian_Ultimatum_to_Serbia_(English_Translation)
Aquest punt sisè és el que feia l'ultimàtum inacceptable: exigia que funcionaris austríacs actuessin dins de Sèrbia, cosa que cap estat sobirà podia admetre. Àustria-Hongria el va incloure sabent que Sèrbia el rebutjaria, per tenir així el pretext d'anar a la guerra.
Resposta de Sèrbia a l'ultimàtum
«El Govern reial no pot acceptar la col·laboració de representants austrohongaresos en la investigació dins del seu territori, perquè seria una violació de la Constitució i de la llei sobre el procediment criminal.»
Govern del Regne de Sèrbia · Belgrad, 25 de juliol de 1914 · Font: https://wwi.lib.byu.edu/index.php/The_Serbian_Response_to_the_Austro-Hungarian_Ultimatum
La resposta sèrbia va sorprendre per la seva moderació: acceptava nou dels deu punts i només posava límits en la participació de funcionaris estrangers, oferint fórmules alternatives. Corroborar-la amb l'ultimàtum permet veure que la ruptura no va venir del que Sèrbia negava, sinó de la voluntat austríaca d'anar a la guerra costés el que costés.
6. Activitats
6.1. Aprenent
1. La línia del temps de la crisi de juliol
Construeix a la llibreta una línia del temps de la crisi de juliol amb aquestes set dates: 28 de juny (atemptat de Sarajevo), 23 de juliol (ultimàtum), 25 de juliol (resposta sèrbia), 28 de juliol (Àustria declara la guerra a Sèrbia), 1 d'agost (Alemanya declara la guerra a Rússia), 3 d'agost (Alemanya a França) i 4 d'agost (invasió de Bèlgica i entrada britànica). Sota cada data, escriu una frase que expliqui què va passar.
Pista: Ordena les set dates de juny a agost de 1914. Fes servir els termes: ultimàtum, mobilització i declaració de guerra.
2. La resposta sèrbia (lectura de font)
Llegeix la resposta de Sèrbia a L'Arxiu. Copia la frase on rebutja la participació de funcionaris estrangers i, a sota, explica amb les teves paraules per què la seva moderació (acceptar nou dels deu punts) va sorprendre tant Europa. Entre 60 i 90 paraules.
Pista: Comença així: «Sèrbia va acceptar gairebé tot, i només va posar límits en…». Fes servir el terme sobirania.
3. El croquis del Pla Schlieffen
Fixa't en la imatge del Pla Schlieffen de la lectura. Després, sobre un mapa mut d'Europa occidental, dibuixa amb fletxes el recorregut que preveia el pla: l'atac principal a través de Bèlgica per encerclar París i la força menor que contenia Rússia a l'est. Marca Bèlgica i escriu una frase sobre per què travessar-la va tenir conseqüències.
Pista: La fletxa gran ha de descriure una corba: entra per Bèlgica, baixa cap a l'oest de París i l'envolta. Marca amb un color diferent el front de l'est.
6.2. Intermedi
4. El punt inacceptable (localitzar i citar)
Localitza i copia textualment, del document de l'ultimàtum de L'Arxiu, el punt que exigia la participació de funcionaris austríacs dins de Sèrbia. A sota, explica en una frase per què aquest punt topava de ple amb la sobirania d'un estat.
Pista: Comença així: «El punt deia textualment: "…"». Recorda què vol dir que un estat és sobirà: que ningú de fora mana dins de les seves fronteres.
5. Ultimàtum i resposta cara a cara
Corroboreu les dues fonts de L'Arxiu, l'ultimàtum austrohongarès i la resposta sèrbia. A la llibreta, identifiqueu en què coincideixen (totes dues parlen de la investigació de l'atemptat) i en què xoquen (la participació de funcionaris estrangers). A partir d'aquesta corroboració, decidiu qui buscava una sortida i qui buscava la guerra, i justifiqueu-ho. Entre 90 i 125 paraules.
Pista: Fes servir connectors com «totes dues fonts coincideixen que…», «mentre que l'una…, l'altra…» i «això suggereix que…».
6. El fris de l'efecte dòmino
Dibuixa a la llibreta un fris de procés de l'efecte dòmino de l'estiu de 1914: en cada plafó, un pas de com una guerra local es va tornar general. Fes-ho en almenys cinc passos, en ordre (per exemple: Àustria declara la guerra a Sèrbia → Rússia mobilitza → …), i posa una fletxa entre cada plafó i el següent.
Pista: Cada plafó ha de ser conseqüència de l'anterior. Pensa en la cadena d'aliances: qui havia de defensar qui.
6.3. Avançat
7. La decisió del govern sèrbi
Posa't al lloc del govern de Sèrbia el 25 de juliol de 1914. Pren una decisió raonada i escriu-la a la llibreta: acceptaries l'ultimàtum sencer per evitar la guerra, encara que signifiqui deixar entrar funcionaris estrangers, o en rebutjaries el punt que viola la sobirania, sabent que arrisques el conflicte? Justifica la teva decisió amb les conseqüències previsibles de cada opció. Mínim 125 paraules.
Pista: No n'hi ha prou de triar: una bona decisió raonada pesa el cost de cada opció i explica per què n'assumeix un i no l'altre.
8. Detonant o causa? (desmuntant el tòpic)
Torna al bloc Desmuntant Tòpics. Explica a la llibreta, amb les teves paraules, la diferència entre el detonant d'una guerra i les seves causes, aplicada al 1914. Fes servir la imatge de l'espurna i el polvorí i acaba amb una conclusió pròpia sobre per què aquesta distinció importa. Mínim 125 paraules.
Pista: Un bon text no es limita a repetir la metàfora: mostra quines eren les causes profundes concretes i per què l'atemptat, tot sol, no n'hauria tingut prou.
9. Ahir i avui: arrossegats pels sistemes
Completa i raona a la llibreta (mínim 125 paraules): «El 1914, els governants es van sentir arrossegats a la guerra pels seus propis sistemes (aliances, plans, horaris) perquè [explica-ho]. Avui veig una dinàmica semblant, en què una estructura que hauríem de controlar ens acaba governant, en [posa un exemple actual]. La lliçó que en trec és [conclusió argumentada].»
Pista: Evita tant el fatalisme (no hi podem fer res) com la simplificació (n'hi ha prou amb voler-ho): mostra com les estructures limiten les opcions sense eliminar del tot la responsabilitat.
PK
lz ]aE word/fontTable.xml
PK
lz ]BR R word/styles.xml
PK
lz ]\3A A word/numbering.xml
PK
lz ]!P4 4 word/settings.xml
PK
lz ]z word/webSettings.xml
PK
lz ] word/_rels/PK
lz ] W word/_rels/document.xml.rels
PK
lz ]n{O O word/_rels/header1.xml.rels
PK
lz ]dI [Content_Types].xml
PK
lz ] _rels/PK
lz ] $ _rels/.relsPK
lz ] docProps/PK
lz ](/K 6 docProps/core.xmlPK
lz ] | word/PK
lz ] word/media/PK
lz ] *h h * word/media/image-VztF_T3mRen6zqZQsoZ46.pngPK
lz ]{D, , #n word/header1.xmlPK
lz ] }w word/footer1.xmlPK
lz ] Sz word/theme/PK
lz ]lhu |z word/theme/theme1.xmlPK
lz ]=