PK
lz ] _rels/PK
lz ] _rels/.rels
PK
lz ] docProps/PK
lz ]} G docProps/core.xml
La guerra de trinxeres
Ideorum
html-to-docx
html-to-docx
1
2026-08-12T15:19:24.713Z
2026-08-12T15:19:24.713Z
PK
lz ] word/PK
lz ] word/media/PK
lz ] *h h * word/media/image-zYVbPh-v4-VX0glxAGTX_.pngPNG
IHDR ^ C pHYs tEXtXML:com.adobe.xmp
li eXIfII* V ^ ( i f H H 0210 0100 ^ C -i IDATxy|Tg&{XC/sa7pͨZkjjmmT
Tmժ,
Ytf%쐅$3#Ǘ%s%Vr$$y99" &KL]DH_ Gu"]"5?C -E 8zw;z:bP6+՚9"rȒXoMnXw-C6PE5c>ڠ Ɋ.TeZ.?È /NwHlZ
wy5C [gM?f?4o}/Vt! ^ks ]N8x Q3ҔYg}t` Ǝ
/n!ogҀ[{X[uߘ)?8X{ҳZ`߿rI )KG_G<= hĚm8bgiDj-A,PVf; )K^#U_`%}nfYl9|i_x $3
z:^(j.XO->doZ揼_9
H6^ i[cv5?ԫ:lqmPo}'m+ b; PxjѿzQ9]p ̯ d:ٛX{xAs W V=|y?GLhh
?VbPeUU+Q^# ,- $[.x]v: -m 4KT5=^0z2w6hs` X:j_^{gbv@CY
5?m;+; Ѱu ռ!e:>u0 Xkߐ/ьxפC>X
_ ( ozmJ;d5WHjYS 4ɈFtκb
'; wN @"`aj~P;>yDzAkcdãuz̈/"PjWr2gYHCW.5
ȉ4ƭCG5}̧wWW @jfW<=&Ehc||{
e66~?Iv=6(G :>qgtn+h i-+=gG/ ef\ ѴkyWtɩ h\""6 d>X\YSe\k
7?{9gtnDMib;n*PoF< ѴkNc?}qvf$ۨ
/_Z 8Qq3wyc~chm*>62 lsS.iavTgyp;~2}_dT ۸fox.{YۧG#M;Vϼ;
7/[P' `6uNgcF!ՈfޞC %mw)s V>M-swZ` kv>9[z $6Qx8%z^5X]m]לeke w^Υi{_: ݲ5 HD)_xU<_q0?|"p^[+ ,o??̎1g＜3vg,ٺn= MJ^w^2ꢋ?f$[4"2ˆ͗nS7]BfJ^Ιg WG @"Ik]ߘ/%
BeA諊@(Ϝ )Uxpn,sYVߠWNmQwM(-
f?)J,T "ңC7^PQ Luo紎%`g%W[sPa?g⪌hDs;zgQ^"5C-"y1L!x A)qg.õ=Jt:ǂUusyKyew0q_싵Α&Ѵn],_;OZfW %c"ty];ެڕݻ|g 9 9DrF櫶۩g^mݺe|3#w=LswڝZvWlv%S""W8K~qc_} Hp15H# # Wʹ'=Gsw4Zr
n), "E_47 Pүx= Guپ ݬgN=h6rEUXWw#ctxWm72 CRxT{Ffܥu|C%|_o1% Îʭ߭YpƐ=n1ٕ4ա]{m)wWo0U J8qwٯdRb+Cad?"kd $/&HXؽ[~R\v{W3mgw>TsfϚ]"5ͫV9μJ]N
|ݍ |IڎE xʋFe|N]G7sj y M+'23. 9-tWߺ}jw;N{~d|/C;F>\ֱ]k/6zs$]H_?& @ $eu7GnpP59i KIvuQX/m
2olW)>zZճ~T3bxКYelF4n+uT J71mO R,mcflWz亳o ܖn[~f_[><+oM ?\[]ic]vzrVN ! @_IYxpHmZ$4M\KjvFjHzuk^W}| 6&^,USWƺs
>%CiZx IWx첏E؆KxQy,s:OR5JTF~/ }IDD7TUe侧elf4wP+ID'" qtWj]>XS5]H>fnLkT>{ Cjx7 49zr},_ qѦLS >Y;B˸ڴUhv2W3d }cŋ^}yu@SϤߪIC} {;~` 4GDv2b "r.{OڳȈF4YL 7:̊nZƥIoy}D#>Z z"3# +
.uCdUzr/u{1z;ew7#ު.ҺPa<""jgh $*~6qZƅ%8p5yڳn s獧nu{=-)VA}/;*?tbO "2kK# ,
Z:iMp[-s =2.7ܠoKC!%u ,= F|-;{OX =M;uB |7w=rGra#n9㔫:5]3feXUG4S
gf\HCW]};mEsT:L+-*u I$iVFY4-cw~e[b@F֡?}]=s |a ',DDkJ|7ٕ[8fn ez&
tXdžCYoE;+wg/26,9%_ΚVr C5Sf2:@"TD>d Ll5ZZGtfحBfOfm7:,X'X9O 49]Z[
/M H ]^jʵ^^{nZ>W; +5~b1- u=Ti^:C 4" @oITxi˵AN%5F;S˸:oBö Or{ݵ WRz,\I+cmmh$ψ\ %S鞪HRg 55Χ̣5w:o:RU QZ]xEYF$ -
K,5zI˸ 93- v$S6u*Vv `j"^iш7nک]bZ| |v``-/uܮsZ""`IkuЮ$"]+"{О@Hht<$""R-"wa[Tv H4=0#"{ʼ>]wW RO^QkqQDm[D,ܞoz _W/Z=}S;4NF4D۩N-TS0p~lv%]u(DT9ZDN4[EDd CkO!h cSͮde Qա !"HSpUY+"EdUJDV7 `i:V P$"ݤ=. MEXHD C=L&
ξ"b䃭e^. NUDƨvePICg ?e-fW2Tm][*Y^
|1~pY`]IS ڕͯy"-MbE䀈쓦2{?e^_E쟂1*Mäw^Gi:JüRou$
ֳZwӲ*Qq]0s_5
ZQ yV ~ MotQU㹿p ISae^e*6bU ʅ.R>CXu(""Q|PXk|&jW.S DP^c#"Nqv. C Ђ2c$]ա9|hV 4 VD>
C2gZr;WHC\ݪeͮdby\""_Q:!.k-T
*x\ng"|z -,b>r;Otxvy}~9\r; DZեe3Z;CC]kTvL
1ͮ_Xmé.c9gִ*MUvr; +$~ [Edr;?CϞ^wRZJ,T VZ .ʼ㝔 Nm+.Qա'u ncb>wARevvNV b,"{n C65!4h](il~uDV~e\V$leW3=W;Tkhc4Zml
ŞCyDWt f =k'ys.ٕܩ3zvWD~cyPLy;nQ
5sqagP*Wt ""LyלfmV9P @r?ͮ"ħ:RաTX dnbǪC))Uu({(p;2novvXe\ncU У[-ljbi~a)t>|^u(oNy ]1V\q{VȽ\o*p哋5ҕ.Emv]1s\*MCJbWu(؛۹jrrL.r; 4"OH$Un}ktK9w LjqeE#vo}>ꎳ|לBZjK5 ԿM\F^~&V/6X> ].,Kׇ:3fW9ǘJԙw:t*uP
=lvŐmDZj~^."ɼAu(O{|n{M?%19 6ҵ4 LDT"d+SgPfHbGj:μ9]I:DI G.x2$ܪ֟'^ s
ڷc,/vf߯e\z$̴htq
W]),,Osi
=smv%Q_,4;EIkg{O.DԙwMS z9v~>w"Fka
ա<(xw.'aU _μ仏mv%S&MMŞwS$UUh9F_K= ~+tڪzx.KKa&-uavQSŪ"Tg+Şdj.i C
=_șEgTxr'{bռeh;tR ŞDDv$t{a ܤ&yR oy"r1 :g=k+ŞwD8'y wfH+quCٷ_U/5| X:4Եfv>X%x?YzJW ʫ6녒IR^""2vL̚ 3A6eKŢۊWpZU[3jW+dg+ T$P)<{a]1lfW,ŞW%yѤxU"b(bn\isהv|| I)
%vLff4S8qof滽ikUO
VnY)2&-}^9w m""1{&wwJrѥ4աZvw"ڠ hkT
ա=㝇QZv_qs55ph>{mj!ֹ-֨.|M9UGC@l^CrHvg%w mͮeZHw-p;%%:^꤃l ? $ڻG❄Q_=W˸\=\SGt'go;X<[u>X]SR`UjkI^
kz>Z=rH.s~mZH
Қ 4&q/)͇v $ @G?-p;; #$]*;p6@kedD\'a5.:<]i`h) hX鲺u[ RPH; >\SŤYsNC)̅בmxƪe@^oKڹ\ѳ@c}|cו}] YY
?YR<{ߞqa{z
Ntn
CA蛊@踝Fmv%Wu(/»%bv%un(p; -N t0@u(gWBK㝈O^\ff ׯ( VnkV+o""^tYF" JK
Cz}/WB-j*Ee^"]yvLu(ag^:mv'b+UryB| 59V J i&vL)42qjY""О` uQJgա+~覇zY!"]@hN]:"2JDHծL(kڹ2w@ -\7ka튱Z;D$n>0"Aٯilcoel5z%
ήߖ"Jn ":j^vV7)q <]̻OR2o *|vCD4umS\n絳K`Y(":UAw^оc}@E AD6y}C]nom2?*p; +6 H"Rՠ?ߊ@gz] \n/DL3(*"%^߬?"> 5?r;ȥCTD~cv\#%mTɦ?..DD c*8zu+R\>>i4 9$;ծL0,"z}]W^&Rn+sbҪQ\n/M
Sfz{y}Ab3"r^ PV^6:?{z1kZɣPRy}ߖy}O.<:gDd) W|3b"V] T9Ah휤:ܟXT5*2oay|B̿~DۙW̹l!"2{aui=d{B?$9F;ĚI^X;Jඅ
TrC COqK,O+K~_"@
bNGgM+CI+Ȭi%?FvPsWG ?e/]G=YJƈ+?Z-S&?eͭ-T%sgM+-" g9H )3.nmu2̸ ZVbMg-DDmxVGj~ތ}Ϋռ~\_w -#dVv*̞^^y};fM+>E9Mw
|=kZ-PĈ+i% ۟UrykǸΫ8sgO/L +YJ3fU :6:̞^^VB8)AK眳<L]QWX3-iLN 5Ng5vy˟ܥib28Ĭc%2vk5?X t9KLW:kZ'W<;UT^߭;g@+v+qC("Z6^D.2*Ԗz}y}SxXE ʌLyWRr;,R!U|+"_z}+Ed쓦f Dxc>n=D
P뻧""?{C=Đ % ?a%~1N.S=lT̚VrEבfO/:u]EDnfٕt1 Cϖy}_2۰e\٥ݒV [Dr ;(4kZ Ş1"286cϭER怒?(?$6i{VISS3}\ [X9]i(2Iꭆ""(OшkǦO~hLJ&
W~[*dd?ubKK{ EDEoRͮXż'h^ߕ覷YJnfĊPcɧh0`VRWHҥ+X.Js9[lt@`w 2:W +z Cz}2cb E gִÛTBD)Rj*Rosޫ 1LKiӞkX zr{( 卹u2Ywhn_-"{P1cN9Q,|D,9
աf
C(VK龩R*{v,ZbpQr;[XyEь^=&E1A_RK +;?4xV!"[̈l^Ό@eM[ [۩DK> j{g b aszZZ4ޅ wbɣSro-i=o*}]e0 L =q07_bޯH z_ ٯ(BXM]+Vfi ;dI;c#":`B*txpFve{t/][.p(Cy-P{~]w,yDDϪ7+7!Fm ˹cזR "{ u[0 a{5} D Ō$^wƫKJ)Wx|~u ݚ2XbltM >/-߽3QY|n-?ɮ.7|C,] 㝗q汲bk_[(yR@(tw$dڕ5[U. &0$:ڜF_,|f'\T:uo|g ~2V^Xei]6:_^|o4u_m6{ኻN5qྪsb@Wkr
M,
JXbPMDZ3~\e)Όk 1Z$4a߸^1h>box'6'I |J=4;W,.#pm"Cz_?O XgM_m2tݲ#OF,۸'z-c
j}?fg+]aD/\y}Uye\;%uP^
+^z2|$3
D^\tG$ $.DDn}zrϩi7VH ;Gf=2[DdC ~V2VYRqwvkAk4 dgDY9
Yczw:o:4 T XDjEpy=]mwְA9~yS#7KLz86q8FGI7do&su+! RU9dzz9: gk 3fG[˟."
"{?β2D IDAT~-w+zbְA{Ӳ{o߰|*Abt1!Fv%ar9A
C'Y7kFs2f|'ju( @_y
s<˹viO1Wanm[W8Vb$nͮSb$jųI6Yڜ6\xn.ǫS7o}bMDnb
/|ů>[XsjcXJD̄X'3. K :`pX%v~gUrU2"2ŖP&J qj+iB$6]xV" )\"{3sj^kˇ|Xt"rȮt>[߱Z/$TrnY sg \x}| *4mp3E$~C9DŽ0M
آӪC[& ɭE},7?.=U,6Z8 wEH.ߔI5V+6g_Ҡ"8C9-x'pk n`\n+Nd+"rqJ"Ni3f.1Ì- $
L}?k⼕^+YYp'9,HY"_uSrS(sظC:];L8imn_Cֿ|zԆ~|iɸΘhQ}cBLqL7 ]nʄmgXAf^+\k\osnyҮ;>rҽ;?n6.Ѣf2"A64q%SImk˽Z~JLP$Q^N" rY*L`2Ìrn mLee9|<1]6]rez r[Z?4o"+3+n\sIok)sMGٴraٍp VC$OM$LISTƴ7-xI
5D#lqal tarFcj.In `([vN9|hC3G}wq,K+> }iSj x y3XU mˬ9o`lY?nY)lƕKά lny19z 0>S[4D5]j 0ϔM[>1S{60Px/o}/_vgUkmՎ=}y@f 2$0gmǮye/psN~wj\w҆{}ƌ_uӼ(
1^\ !T GF'l~\ ;
wg0.Qg8=Oc$ oYѴj8 Wݒ$wI'}%_<10yVϞZA;+P nFqy+>dx79G5_K"as3tj/aZg:<ږF?Iz"0Qx9d7_u2WgV >)#m{"r9nV1v;;;52c-ۖF#韝ԊgM,Ɇ1_h/I8&`T6FWIZ d7r8\6c_;xyC$|O´zDwD[һMneQGBu |mi=]1Ƕ ?h\ Ə=^ؗQ-i2kn>Я {fz/ M6}5ū%&` К1Ϲ 4~P걝7 bfc$|uM咎]}cim2W4 GMs~'ɵCq[siu X]0 {RҡN`(WGUla2=tT'@i_Z MߐW}p8Iaz5nZJ1P´ٴ}q)*SuwƾurM?:E4$UOddʋ{R´ t98ui ZWJ5^9ɦ\W M:qC(ʺ
_KAV<{Kb 6ߥ I}Wҋ^;cV'uQ)eq:CR["g/<^~
ݯ>t
9M ܪ\6ΕxtcMr{C6m2Kٴ:ǶM\.[ Ӻ 0VwK=lwg,Ciugz %C5 TVUՇRxU(UI,>ty
v=&^%1(|V2tŮs~-tx%0?nZkF?."Fi\vi!Ϧ1 `O(\kiZ"D_k*lys_J*oB1>3vZ{GaIo:tj{Gt9k}ܴ.sr\T{G.IA'vf=]1/۟i=mtY x9vz幝Kbkm^kmoJ:E{TFE7y beuٴ]NwZ^:x2XY\vWwg\mn3 I8>$MtV{2i}]҈Y
/Z>$|KU}hC尗/]OWl^uxY
CW.c;cMhvw"[2߲in9d{btA´ɦ 2dU8I WTΩ^ynے꤯OPyګdmx`p9 M?$]uȦqyc"rɸi}H7>sΚ=]Gi#r{n̦qAi]":sKqjp20J^%PP:lP2u:
r{Gwg_$]uq++CB´ݝ$,3vR.co*@OWXX҃^epP6mt.pc)'^wlR´ZnQxM@e]musYU ty<5
+V]uQQJH ue23ݝT~ǒ>?w]\ǽ2J#ٴXA 8Z.<>t=kzn(\`W$,tWwg,[RjjwgTI47g7}ٙ=i,Jwglھ@6ݝY^r.bk6mF`r_KS92O_~V ػ\=[5Oȵ ne ξ켸i 'a7t&+"nZGK<L6mp.c:
r{swgdI'wGu G5+U8x:z` :F+7c$M;#ٴ3֒No u_wgbRhM 0Ǽ/ z3v|6mIzy.c}ٗ}!> 0Y:
w^֊iMv~ٗ- o\Ee/ z0ieiLc$vqMٴ}Qܴq_,P(Ơ@I'{%Kz4(d"qHo
𥍑2II:iɦՓأk:mΆIֳ 鼚qAc$8Mұf %MWf3 rUW2K=] 4F§%}T~.G&lھ.nZWM%*gHM'$U:4#ٴi&Gi(
1}@w'% J N:ܑ0l´jƿ~Qҧ$)J&Z].cTҥ
#Hj4ρ)wHzTMlھܗ}2ص #OK;deJ9aZy#ơXݜ0"a?`4Fib
vH?i=Z U14}|I "icy
oRw_)>ZUҋ5}IzV-^ cM굽|TK2\|~.~h
9imppq sA(8 4nNIT8ht nZemTX|Sx<;Zٴ{&`TFHґᒎt1 '$%
M^Iw%LkOB!8Tq?h ߳_S%5 fG?2Y: Sm})aZ Ҩ Fw߫|ǰUhYR*nZv 螿z /FIP^yqG N1U^Gk |-M6C%SݰbՔ;u
w] 3U($
1N Feozpfx=DS0fngb`ׅ-ٴe2m \(kmq ud*3L=~n DWrZ7?'}WU RU} km +>̯[^,I높g/ L^csUkm~o
OϫkcC~MIT(6L Vh oR1Z[t9`
C#T9 (ƨzߪ]u"aI$=#)I{r UV.U\Xk @9p4qP2y'x
ѢP ٸe 8Qx͛*CTT/:M 8dêCVT/zyM ٸ. 8PxӖ^+WՇZ6ƬzQüOl=嶻 : 0PxMd*1:^RY ڼ嶻- S lܼ%DU}h
wʶiIEOUևvw, TAU"ZRzBI=刊E J~1qY lL&C'}K:ARH%3L}kÊU?: 0Pxv~U}N|$S!i'g @5IZ|*,M|[q` _kBI Th>W+xŏqГ3sq> `ʢ*suCJzc}͟Pk/X @9WXU e3T)2 (-_K*;HUևWa)*)
)d0(hITlU_Y WU :B
y.\ E5TVVՇ _kULTUzMF L^ 4%}|T8kF u `*rYe]B_kskU}tIzg{ *(\RYWY3A TA;yU6>
>[ : 0Up!u3}ZU *4([Pt cCʺ/8w>uzn(:mÊUx jXjXbu_p^\^g);/ LE*ʺJ_k*djن: 0QxPMx J~_ӷ *ʺC: %S}5a rBU"UIu1Xlݐ0 @*_ksbH2CԣC?q. `Z* j(C]RcH/eI/_p6 {AU%UpȌx~M_JZI= IDAT|o pLdjý*i%/iVe]m) ; . Y[IB$zm5L5<0X @QxȒ?ISpǫV( FJ>aŪ>3 xkP2CZ8 aa m߰ՋUT/:C|o= uUBkJz(Gx
HMC · 1r BAT · C2s4
PK
lz ] word/footer1.xml
© 2026 Ideorum · Reproducció autoritzada amb atribució (CC BY 4.0) · Condicions completes a ideorum.cat/avis-legal
PK
lz ] word/theme/PK
lz ]lhu word/theme/theme1.xml
PK
lz ]G word/document.xml
La guerra de trinxeres
La guerra curta i gloriosa que tothom esperava es va enfangar en un solc de 700 quilòmetres. Durant tres anys, milions d'homes van morir per guanyar uns metres de terra. Com la tecnologia va convertir la guerra en una carnisseria industrial sense precedents.
Pregunta de la càpsula:
LA GUERRA QUE HO VA CANVIAR TOT
1. Abans de llegir
1. Localitzar.
Segons el poema de L'Arxiu, quina mena d'atac descriu Wilfred Owen, i quina imatge fa servir per representar l'home que mor?
2. Avaluar.
Owen va escriure aquests versos com a soldat que havia viscut les trinxeres, i va morir en combat una setmana abans del final de la guerra. Quin valor afegeix, i quins límits té, un testimoni tan directament implicat a l'hora d'explicar què va ser la guerra?
3. Integrar.
Relaciona la frase llatina 'Dolç i honorable és morir per la pàtria', que Owen anomena 'la vella Mentida', amb l'entusiasme patriòtic amb què molts joves havien marxat al front el 1914.
4. Reflexionar.
Per què creus que costa tant, encara avui, explicar la realitat de la guerra a qui no l'ha viscuda? Quin paper hi tenen la propaganda i les imatges heroiques?
2. La lectura
Quan l'ofensiva alemanya del Pla Schlieffen es va aturar a les portes de París la tardor de 1914, va passar una cosa que ningú havia previst: en comptes de continuar la guerra de moviment, els dos exèrcits, esgotats i incapaços d'avançar, van començar a cavar. Primer van ser sots per protegir-se del foc; després, trinxeres; finalment, tot un sistema de fortificacions que en pocs mesos va unir la costa del mar del Nord amb la frontera suïssa. Aquell solc de fang de més de 700 quilòmetres, el
front occidental
, gairebé no es va moure durant els tres anys següents. La guerra ràpida i decisiva que tothom esperava s'havia convertit en un empat sagnant.
Per entendre aquell estancament cal fixar-se en un fet decisiu: la tecnologia d'aquell moment afavoria molt més qui es defensava que qui atacava. Un grapat de soldats amb una
metralladora
, protegits per filats d'espinos i trinxeres, podien segar files senceres d'atacants que avancessin a camp obert per la terra de ningú. El resultat era terrible i repetitiu: una ofensiva començava amb dies de bombardeig, els soldats sortien de les trinxeres, la majoria queien abans d'arribar a l'altra banda, i el front quedava igual que abans. Milers de vides per uns quants metres.
La vida quotidiana en aquell solc era una altra forma de patiment, menys espectacular però constant. Els soldats convivien amb el fang, les rates, els polls i l'aigua estancada; malalties com el «peu de trinxera», provocat per la humitat permanent, podien fer perdre els dits o el peu sencer. A l'horror físic s'hi afegia el psicològic. L'estrèpit ininterromput de l'artilleria i la por de morir en qualsevol instant van desfermar en molts homes un trastorn que els metges de l'època amb prou feines sabien anomenar: la neurosi de guerra, o «shell shock», que deixava soldats tremolant, muts o incapaços de moure's. La guerra no destruïa només els cossos: també esberlava les ments.
Davant d'aquest bloqueig, els comandaments van adoptar una lògica esgarrifosa: si no es podia trencar el front, almenys es podia desgastar l'enemic fins a deixar-lo sense homes. És l'anomenada guerra de desgast. El 1916, els alemanys van atacar la fortalesa francesa de
Verdun
amb l'objectiu declarat de «dessagnar França»; la batalla va durar deu mesos i va deixar prop de 700.000 baixes entre morts, ferits i desapareguts, sense que el front es mogués gairebé gens. Aquell mateix any, els britànics van llançar l'ofensiva del
Somme
per alleujar la pressió sobre Verdun. Només el primer dia, l'1 de juliol de 1916, l'exèrcit britànic va patir 57.000 baixes, de les quals prop de 20.000 morts: la jornada més sagnant de tota la seva història. En quatre mesos de batalla, més d'un milió d'homes van caure als dos bàndols per avançar una desena de quilòmetres.
Aquesta matança tenia una explicació: era la primera guerra plenament
industrial
. L'artilleria pesant, capaç de disparar milions d'obusos, va causar la majoria de les morts i va convertir el paisatge en un desert de cràters. Les metralladores disparaven centenars de trets per minut. I, per primera vegada a gran escala, va aparèixer una arma nova i esfereïdora: el gas verinós. Els núvols de clor i, més tard, de gas mostassa, cremaven els pulmons i la pell dels soldats i sembraven el pànic a les trinxeres. Per fer-se una idea de l'escala d'aquella indústria de la mort, n'hi ha prou de pensar que en una sola batalla es podien disparar milions d'obusos, i que molts soldats no van arribar a veure mai l'enemic que els va matar: la mort venia del cel, en forma d'artilleria disparada a quilòmetres de distància. Cap a la meitat de la guerra van aparèixer les primeres respostes a l'estancament, com els carros de combat i l'aviació, però van trigar a ser decisives.
És precisament un atac de gas el que descriu el poeta britànic Wilfred Owen a L'Arxiu. Owen, que combatia al front, va veure com un company moria asfixiat quan no va poder posar-se la màscara a temps, i ho va descriure amb una imatge que no s'oblida: «com sota un mar verd, el vaig veure ofegar-se». Al final del poema, Owen s'adreça a tots els que animaven els joves a allistar-se repetint la vella consigna llatina segons la qual és «dolç i honorable morir per la pàtria». Ho anomena, amb amargor,
«la vella Mentida»
. Entre l'entusiasme patriòtic de la rereguarda i la realitat del fang i el gas s'havia obert un abisme que aquella generació ja no oblidaria.
Al final de tot, què s'havia guanyat? Molt poc terreny i una quantitat inconcebible de morts. Però aquella guerra no es lliurava només a les trinxeres. Per alimentar aquella màquina de destrucció calia mobilitzar fàbriques, camps, dones i colònies senceres. Com la guerra va transformar també la vida a la rereguarda és el que investigarem a la sessió següent.
2.1. Desmuntant tòpics
El tòpic:
«Els generals de la Primera Guerra Mundial eren uns carnissers incompetents que enviaven els soldats a morir per estupidesa.»
D'on surt:
La imatge de «lleons dirigits per ases» va néixer ja durant la guerra i es va popularitzar després. És fàcil d'entendre: davant de xifres de morts tan brutals, sembla evident que qui donava les ordres o no sabia el que feia o no li importava.
El que diu la recerca:
Que algunes decisions van ser indefensables i que el menyspreu per la vida dels soldats va existir és cert. Però reduir-ho tot a l'estupidesa impedeix entendre el problema de fons: era una guerra tecnològicament nova, en què les armes defensives (metralladora, filats, artilleria) havien avançat molt més de pressa que les tàctiques d'atac. Cap exèrcit del món sabia com trencar un front així, i tots van tardar anys, i milions de morts, a trobar solucions parcials (el bombardeig progressiu, els tancs, l'aviació). No va ser només crueltat o incompetència, sinó també un problema militar sense precedents per al qual ningú tenia manual.
En resum:
Simplificar la història en herois i culpables ens fa sentir superiors, però ens impedeix aprendre'n. Entendre per què tanta gent intel·ligent va ser incapaç d'aturar una carnisseria és molt més inquietant, i molt més útil, que buscar un sol culpable.
3. Fitxa de dades
·
Front occidental: línia contínua de trinxeres de més de 700 km, del mar del Nord a la frontera suïssa. Amb prou feines es va moure entre 1915 i 1917.
·
Terra de ningú: espai batut pel foc entre les trinxeres enemigues, sembrat de filferro d'espinos, cràters i cadàvers.
·
Guerra de desgast: estratègia que busca causar tantes baixes a l'enemic que es quedi sense recursos per continuar, en comptes de conquerir territori.
·
Batalla de Verdun (1916): deu mesos de combat i unes 700.000 baixes (morts, ferits i desapareguts) als dos bàndols, sense canvis significatius del front.
·
Batalla del Somme (1916): el primer dia (1 de juliol) l'exèrcit britànic va patir unes 57.000 baixes, unes 20.000 de les quals mortals; en quatre mesos, més d'un milió de baixes en total per avançar una desena de quilòmetres.
·
Gas verinós: armes químiques (clor, fosgen, gas mostassa) usades a gran escala des de 1915; cremaven pulmons i pell i van esdevenir un símbol de l'horror de la guerra.
4. Glossari
·
terra de ningú.
Espai buit i batut pel foc que separava les trinxeres dels dos bàndols. Sembrat de filferro d'espinos, cràters i cadàvers, travessar-lo era gairebé un suïcidi.
·
neurosi de guerra.
Trastorn provocat pel xoc psicològic del combat, avui relacionat amb l'estrès posttraumàtic. Durant la guerra sovint es va confondre amb covardia, i alguns soldats que en patien van ser fins i tot afusellats.
·
guerra de desgast.
Estratègia que no busca conquerir territori, sinó causar tantes baixes a l'enemic que aquest es quedi sense recursos humans i materials per continuar. La Primera Guerra Mundial en va ser el màxim exemple.
·
gas verinós.
Ús d'agents químics com el clor, el fosgen o el gas mostassa per asfixiar, cremar o encegar l'enemic. Es va estrenar a gran escala a Ypres el 1915 i va convertir-se en un dels símbols de l'horror de la guerra.
5. L'Arxiu · el document
Dulce et Decorum Est
«Gas! Gas! De pressa, nois! Un frenesí de mans maldestres, calant-se els cascos feixucs just a temps; però algú encara cridava i ensopegava, debatent-se com un home entre flames o calç. Borrós, a través dels vidres entelats i la llum verda i espessa, com sota un mar verd, el vaig veure ofegar-se.»
Wilfred Owen, oficial i poeta britànic, mort en combat el 1918 · Front occidental, 1917 (publicat el 1920) · Font: https://en.wikisource.org/wiki/Poems_by_Wilfred_Owen/Dulce_et_Decorum_est
Wilfred Owen va escriure aquest poema a les trinxeres a partir del que havia vist: un company mor asfixiat en un atac de gas per no haver-se posat la màscara a temps. El títol prové d'un vers llatí del poeta Horaci, «és dolç i honorable morir per la pàtria», que Owen anomena al final «la vella Mentida». És un dels testimonis literaris més poderosos del xoc entre la propaganda patriòtica i la realitat del front. Cal llegir-lo sabent que és la veu d'un soldat indignat, cosa que li dona força però també un punt de vista de part.
6. Activitats
6.1. Aprenent
1. Comentari del mapa del front occidental
Observa el mapa del front occidental de la lectura i comenta'l a la llibreta en tres passos: (1) per on passa la línia de trinxeres, de quin mar a quina frontera; (2) on són Verdun i el Somme; (3) què vol dir la llegenda quan diu que el front amb prou feines es va moure en tres anys. Entre 60 i 90 paraules.
Pista: Comença així: «El front era una línia contínua que anava de… a…». Fes servir els termes: trinxeres, Verdun i estancament.
2. El poema de les trinxeres (lectura de font)
Llegeix el poema de Wilfred Owen a L'Arxiu. Copia la imatge amb què descriu l'home que mor pel gas i, a sota, explica amb les teves paraules per què Owen anomena «la vella Mentida» la idea que és dolç morir per la pàtria. Entre 60 i 90 paraules.
Pista: Comença així: «Owen compara la mort per gas amb…». Pensa en el contrast entre la propaganda patriòtica i el que ell va veure.
3. El cost humà en xifres
Amb les dades de la Fitxa, dibuixa a la llibreta un gràfic de barres que compari les baixes de tres fets: el primer dia del Somme (unes 57.000), el total de Verdun (unes 700.000) i el total del Somme (més d'un milió). Posa-hi títol, escala i font. A sota, escriu una frase amb el que et sembla més colpidor.
Pista: Compte amb l'escala: la barra del primer dia del Somme ha de ser molt més petita que les altres dues. Recorda posar la font de les xifres.
6.2. Intermedi
4. El comentari de la fotografia del fang
Observeu la fotografia de la sessió (els llitera-portadors carregant un ferit pel fang d'Ypres). Feu-ne un comentari d'imatge a la llibreta en tres passos: descriviu què s'hi veu, identifiqueu de quin moment i lloc és, i deduïu què ens diu sobre les condicions de vida al front. Entre 90 i 125 paraules.
Pista: No us quedeu en el que es veu: pregunteu-vos per què aquesta imatge diu tant sobre la guerra amb tan pocs elements. Fixeu-vos en el fang, els rostres i l'esforç.
5. La gàbia de «guerra de desgast»
Escriu a la llibreta una gàbia de definició de «guerra de desgast»: explica el concepte en una sola frase que inclogui obligatòriament les paraules «baixes», «enemic» i «territori», i que deixi clar que l'objectiu no és conquerir sinó esgotar.
Pista: Una gàbia és una definició tancada i precisa: ha de cabre en una frase i contenir les tres paraules exigides. Prova diverses versions fins que quedi rodona.
6. Per què no es movia el front (esquema 1-3-1)
Fes a la llibreta un esquema 1-3-1 sobre l'estancament del front: 1 idea central (per què les ofensives gairebé no avançaven), 3 raons que la sostinguin (per exemple: la metralladora, els filats d'espinos i l'artilleria defensiva) i 1 conclusió que les lligui. Escriu una frase per a cada part.
Pista: L'estructura 1-3-1 t'obliga a jerarquitzar: primer la idea que ho engloba tot, després les tres proves, i al final una conclusió que no repeteixi la idea inicial sinó que hi afegeixi alguna cosa.
6.3. Avançat
7. El veredicte sobre els comandaments
Un tribunal de la història t'encarrega un veredicte ètic sobre la conducta dels comandaments que van ordenar les grans ofensives de desgast. A la llibreta, distingeix clarament entre jutjar els fets (les decisions i les seves conseqüències) i jutjar les persones (amb el que sabien i podien saber en aquell moment). Emet la teva sentència raonada. Mínim 125 paraules.
Pista: Un bon veredicte ètic no condemna ni absol a la lleugera: reconeix el que era desconegut aleshores abans de valorar la responsabilitat pel que sí que es podia preveure.
8. Carnissers o problema sense manual? (desmuntant el tòpic)
Torna al bloc Desmuntant Tòpics. Explica a la llibreta, amb les teves paraules, per què la idea que els generals eren simplement «uns carnissers incompetents» és massa simple. Reconeix què hi ha de cert en la crítica i què s'hi escapa, i acaba amb una conclusió pròpia. Mínim 125 paraules.
Pista: Un bon text matisa sense excusar: mostra alhora les responsabilitats reals i la novetat del problema militar que ningú sabia resoldre.
9. Ahir i avui: la guerra i les imatges
Completa i raona a la llibreta (mínim 125 paraules): «El 1914, molts joves van marxar al front amb entusiasme perquè [explica quin paper hi tenien la propaganda i les imatges heroiques]. Avui, la manera com veiem les guerres a través de les pantalles [descriu-la]. La diferència o la semblança que em sembla més important és [conclusió argumentada].»
Pista: Pensa en qui controla les imatges d'una guerra i amb quina intenció. Evita tant l'ingenu «ara ho veiem tot» com el cínic «tot és mentida».
PK
lz ]aE word/fontTable.xml
PK
lz ]BR R word/styles.xml
PK
lz ]\3A A word/numbering.xml
PK
lz ]!P4 4 word/settings.xml
PK
lz ]z word/webSettings.xml
PK
lz ] word/_rels/PK
lz ] W word/_rels/document.xml.rels
PK
lz ].O O word/_rels/header1.xml.rels
PK
lz ]dI [Content_Types].xml
PK
lz ] _rels/PK
lz ] $ _rels/.relsPK
lz ] docProps/PK
lz ]} G 6 docProps/core.xmlPK
lz ] x word/PK
lz ] word/media/PK
lz ] *h h * word/media/image-zYVbPh-v4-VX0glxAGTX_.pngPK
lz ]J, , n word/header1.xmlPK
lz ] yw word/footer1.xmlPK
lz ] Oz word/theme/PK
lz ]lhu xz word/theme/theme1.xmlPK
lz ]G r word/document.xmlPK
lz ]aE [ word/fontTable.xmlPK
lz ]BR R c word/styles.xmlPK
lz ]\3A A hr word/numbering.xmlPK
lz ]!P4 4 t word/settings.xmlPK
lz ]z