PK lz ]_rels/PK lz ] _rels/.rels PK lz ] docProps/PK lz ]fdocProps/core.xml La guerra total a la rereguarda Ideorum html-to-docx html-to-docx 1 2026-08-12T15:19:25.020Z 2026-08-12T15:19:25.020Z PK lz ]word/PK lz ] word/media/PK lz ] *hh*word/media/image-BuKa285nc4ga-xE_N413g.pngPNG  IHDR^C pHYs  tEXtXML:com.adobe.xmp lieXIfII*V^(ifHH02100100^C-i IDATxy|Tg&{XC/sa7pͨZkjjmmT Tmժ, Ytf%쐅$3#Ǘ%s%Vr$$y99"&KL]DH_Gu"]"5?C-E8zw;z:bP6+՚9"rȒXoMnXw-C6PE5c>ڠɊ.TeZ.?È/NwHlZ wy5C [gM?f?4o}/Vt!^ks׏ ]N8xQ3ҔYg}t` Ǝ /n!ogҀ[{X[uߘ)?8X{ҳZ`߿rI)KG_G<=hĚm8bgiDj-A,PVf;)K^#U_`%}nfYl9|i_x$3 z:^(j.XO->doZ揼_9 H6^i[cv5?ԫ:lqmPo}'m+b; PxjѿzQ9]p̯d:ٛX{xAsW V=|y?GLhh ?VbPeUU+Q^#޹,- $[.x]v: -m 4KT5=^0z2w6hs`׫X:j׬_^{gbv@CY 5?m;+; Ѱu ռ!e:>u0Xkߐ/ьxפC>X _( ozmJ;d5WHjYS4ɈFtκb ';wN@"`aj~P;>yDzAkcdãuz̈/"PjWr2gYHCW.5 ȉ4ƭCG5}̧wWW@jfW<=&Ehc||{ e66~?Iv=6(G :>qgtn+hi-+=gG/ef\ ѴkyWtɩh\""6d>X\YSe\k 7?{9gtnDMib;n*PoF< ѴkNc?}qvf$ۨ /_Z8Qq3wyc~chm*>62lsS.iavTgyp;~2}_dT۸fox.{YۧG#M;Vϼ; 7/[P'`6uNgcF!ՈfޞC%mw)sV>M-swZ` kv>9[z $6Qx8%z^5X]m]לekew^Υi{_:ݲ5 HD)_xU<_q0?|"p^[+ ,o??̎1g＜3vg,ٺn=MJ^w^2ꢋ?f$[4"2ˆ͗nS7]BfJ^ΙgWG@"Ik]ߘ/% BeA諊@(Ϝ)Uxpn,sYVߠWNmQwM(- f?)J,T"ңC7^PQ Luo紎%`g%W[sPa?g⪌hDs;zgQ^"5C-"y1L!x A)qg.õ=Jt:ǂUusyKyew0q_싵Α&Ѵn],_;OZfW%c"ty];ެڕݻ|g9 9D޿rF櫶۩g^mݺe|3#w=LswڝZvWlv%S""W8K~qc_}Hp15H# #Wʹ'=Gsw4Zr n), "E_47Pүx=GuپݬgN=h6rEUXWw#ctxWm72CRxT{Ffܥu|C%|_o1%Îʭ߭YpƐ=n1ٕ4ա]{m)wWo0UJ8qwٯdRb+Cad?"kd $/&HXؽ[~R\v{W3mgw>TsfϚ]"5ͫV9μJ]N |ݍ|IڎExʋFe|N]G7sjyM+'23.9-tWߺ}jw;N{~d|/C;F>\ֱ]k/6zs$]H_?&@$eu7GnpP59i KIvuQX/m 2olW)>zZճ~T3bxКYelF4n+uTJ71mO R,mcflWz亳oܖn[~f_[><+oM?\[]ic]vzrVN !@_IYxpHmZ$4M\KjvFjHzuk^W}|6&^,USWƺs >%CiZxIWx첏E؆KxQy,s:OR5JTF~/}IDD7TUe侧elf4wP+ID'"qtWj]>XS5]H>fnLkT>{Cjx749zr},_qѦLS >Y;B˸ڴUhv2W3d}cŋ^}yu@SϤߪIC}{;~` 4GDv2b "r.{OڳȈF4YL 7޲:̊nZƥIoy}D#>Zz"3#+ .uCdUzr/u{1z;ew7#ު.ҺPa<""jgh$*~6qZƅ%8p5yڳns獧nu{=-)VA}/;*?tbO"2kK#, Z:iMp[-s =2.7ܠoKC׉!%u ,= F|-;{OX=M;uB|7w=rGra#n9㔫:5]3feXUG4S gf\HCW]};mEsT򖈨:L+-*u I$iVFY4-cw~e[b@F֡?}]=s|a',DDkJ|7ٕ[8fn ez& tXdžCYoE;+wg/26,9%_ΚVr C5Sf2:@"TD>dLl5ZZGtfحBfOfm7:,X'X9O49]Z[ /M H]^jʵ^^{nZ>W; +5~b1- u=Ti^:C4"@oITxi˵AN%5F;S˸:oBöOr{ݵ WRz,\I+cmmh$ψ\%S鞪HRg55Χ̣5w:o:RU QZ]xEYF$- K,5zI˸93-v$S6u*Vv`j"^iш7nک]bZ||v``-/uܮsZ""`IkuЮ$"]+"{О@Hht<$""R-"wa[TvH4=0#"{ʼ>]wWRO^QkqQDm[D,ܞoz_W/Z=}S׬;4NF4D۩N-TS0p~lv%]u(DT9ZDN4[EDd CkO!h cSͮde Qա !"HSpUY+"EdU׷JDV7 `i:VP$"ݤ=. MEXHD C=L& ξ"b䃭e^. NUDƨvePICg ?e-fW2Tm][*Y^ |1~p׷Y`]ISڕͯy"-MbE䀈쓦2{?e^_E쟂1*Mäw^Gi:JüRou$ ֳZwӲ*Qq]0s_5 ZQyV~ MotQU㹿pISae^e*6bUʅ.R>CXu(""Q|PXk|&jW.SDP^c#"Nqv. C Ђ2c$]ա9|hV4VD> C2gZr;WHC\ݪeͮdby\""_Q:!.k-T *x\ng"|z -,b>r;Otxvy}~9\r; DZեe3Z;CC]kTvL 1׋ͮ_Xmé.c9gִ*MUvr;+$~[Edr;?CϞ^wRZJ,TVZ.ʼ㝔 Nm+.Qա'u ncb>wARevvNVb,"{n C65!4h](il~uDV~e\V$leW3=꟟W;Tkhc4Zml ŞCyDWtf =k'ys.ٕܩ3zvWD~cyPLy;nQ 5sqagP*Wt""LyלfmV9P@r?ͮ"ħ:RաTXdnbǪC))Uu({(p;2novvXe\ncUУ[-ljbi~a)t>|^u(oNy ]1V˜\q{VȽ\o*p哋5ҕ.Emv]1s\*MCJbWu(؛۹jrrL.r; 4"OH$Un}ktK9wLjqeE#vo}>ꎳ|לBZjK5ԿM\F^~&V/6X> ].,Kׇ:3fW9ǘJԙw:t*uP =lvŐmDZj~^."ɼAu(O{|n{M?%19 6ҵ4LDT"d+SgPfHbGj:μ9]I:DI G.x2$ܪ֟'^s ڷc,/vf߯e\z$̴htq W]),,Osi =smv%Q_,4;EIkg{O.DԙwMSz9v~>w"Fka ա<(xw.'aU_μ仏mv%S&MMŞwS$UUh9F_K=~+tڪzx.KKa&-uavQSŪ"Tg+Şdj.i C =_șEgTxr'{bռeh;tRŞDDv$t{aܤ&yRoy"r1 :g=k+ŞwD8'ywfH+quCٷ_U/5|X:4Եfv>X%x?YzJWʫ6녒IR^""2vL̚3A6eKŢۊWpZU[3jW+dg+T$׽P)󚈜<{a]1lfW,ŞW%yѤxU"b(bn\isהv|| I) %vLff4S8qof滽ikUO VnY)2&-}^9wm""1{&wwJrѥ4աZvw"ڠ hkT ա=㝇QZv_qs55ph>{mj!ֹ-֨.|M9UGC@l^CrHvg%wmͮeZHw-p;%%:^꤃l?$ڻG❄Q_=W˸\=\SGt'go;X<[u>X]SR`UjkI^ kz>Z=rH.s~mZH Қ 4&q/)͇v$@G?-p;; #$]*;p6@kedD\'a5.:<]i`h)hX鲺u[RPH; >\SŤYsNC)̅בmxƪe@^oKڹ\ѳ@c}|cו}]YY ?YR<{ߞqa{z Ntn CA蛊@踝Fmv%Wu(/»%bv%un(p;-Nt0@u(gWBK㝈𚵰O^\ffׯ( VnkV+o""^tYF"JK Cz}/WB-j*Ee^"]yvLu(ag^:mv'b+UryB|59VJi&vL)42qjY""О` uQJgա+~覇zY!"]@hN]:"2JDHծL(kڹ2w@-‹\7ka튱Z;D$n>0"Aٯilcoel5z% ήߖ"Jn":j^vV7)q<]̻OR2o *|vCD4umS\n絳K`Y(":UAw^оc}@E AD6y}C]nom2?*p;+6H"Rՠ?ߊ@gz] \n/DL3(*"%^߬?">5?r;ȥCTD~cv\#%mTɦ?..DDc*8zu+R\>>i49$;ծL0,"z}]W^&Rn+sbҪQ\n/M Sfz{y}Ab3"r^PV^6:?{z1kZɣPRy}ߖy}O.<:gDd)W|3b"׵V] T9Ah휤:ܟXT5*2oay|B̿~DۙW̹l!"2{aui=d{B?$9F;ĚI^X;Jඅ TrCCOqK,O+K~_"@ bNGgM+CI+Ȭi%?FvPsWG?e/]G=YJƈ+?Z-S&?eͭ-T%sgM+-"g9H)3.nmu2̸ ZVbMg-DDmxVGj~ތ}Ϋռ~\_w -꫹#dVv󟨭*̞^^y};fM+>E9Mw |=kZ-PĈ+i% ۟UrykǸΫ8sgO/L +YJ3fU:6:̞^^VB8)AK眳<L]QWX3-iLN5Ng5vy˟ܥib28Ĭc%2vk5?Xt9KLW:kZ'W<;UT^߭;g@+v+qC("Z6^D.2*Ԗz}y}SxXE ʌLyWRr;,R!U|+"_z}+Ed쓦fDxc>n=D P뻧""?{C=Đ % ?a%~1N.S=lT̚VrEבfO/:u]EDnfٕt1Cϖy}_2۰e\٥ݒV[Dr ;(4kZŞ1"286cϭER怒?(?$6i{VISS3}\[X9]i(2Iꭆ""(OшkǦO~hLJ& W~[*dd?ubKK{ EDEoRͮXż'h^ߕ覷YJnfĊPcɧh0`VRWHҥ+X.Js9[lt@`w2:W+z Cz}2cbE gִÛTBD)Rj*Rosޫ 1LKiӞkX zr{(卹u2Ywhn_-"{P1cN9Q,|D,9 աf C(VK龩R*{v,ZbpQr;[XyEь^=&E1A_RK+;?4xV!"[̈l^׷Ό@eM[͸[۩D􅗈K>j{gb aszZZ4ޅwbɣSro-i=o*}]e0 L=q07_bޯHz_ٯ(BXM]+Vfi;dI;c#⵴":`B*txpFve{t/][.p(Cy-P{~]w,yDDϪ7+7!Fm˹cזR  "{ u[0 a{5}D Ō$^wƫKJ)Wx|~u ݚ2XbltM>/-߽3QY|n-?ɮ.7|C,]㝗q汲bk_[(yR׎@(tw$dڕ5[U.&0$:ڜF_,|f'\T:uo|g~2V^Xei]6:_^|o4u_m6{ኻN5qྪsb@Wkr޼ M, J޳XbPMDZ3~\e)Όk 1Z$4a߸^1h>box'6'I|J=4;W,.#pm"Cz_?OXgM_m2tݲ#OF,۸'z-c j}׽?fg+]aD/\y}Uye\;%uP^ +^z2|$3 D^\tG$$.DDn}zrϩi7VH;Gf=2[DdC ~V2VYRqwvkAk4dgDY9 Yczw:o:4TXDjEpy=]mwְA9~yS#7KLz86q8FGI7do&Šsu+!RU9dzz9: gk3fG[˟." "{?β2D IDAT~-w+zbְA{Ӳ{o߰|*Abt1!Fv%ar9A C'Y7kFs2f|'ju( @_y s<˹viO1Wanm[W8Vb$n׷ͮSb$jųI6Yڜ6\xn.ǫS7o}bMDnb /|ů>[XsjcXJD̄X'3. K:`pX%v‹~gUrU2"2ŖP&Jqj+iB$6]xV")\"{3sj^kˇ|Xt"rȮt>[߱Z/$TrnY sg \x}| *4mp3E$~C9DŽ0M آӪC[& ɭE},7?.=U,6Z׫8wEH.ߔI5V+6g_Ҡ"8C9-x'pk n`\n+Nd+"rqJ"Ni3f.1Ì- $ L}?k⼕^+YYp'9,HY"_uSrS(sظC:];L8imn_Cֿ|zԆ~|iɸΘhQ}cBLqL7 ]nʄmgXAf^+\k\osnyҮ;>rҽ;?n6.Ѣf2"A64q%SImk˽Z~JLP$Q^N"rY*L`2ÌrnmLee9|<1]6]rezr[Z?4o"+3+n\sIok)sMGٴraٍp VC$OM$LISTƴ7-xI 5Dž#lqaltarFcj.In `([vN9|hC3G}wq,K+>}iSjxy3XUmˬ9o`lY?nY)lƕKά lny19z0>S[4D5]j 0ϔM[>1S{60Px/o}/_vgUkmՎ=}y@f2$0gmǮye/psN~wj\w҆{}ƌ_uӼ( 1^\ !TGF'l~\ ; wg0.Qg8=Oc$oYѴj8Wݒ$wI'}%_<10yVϞZA;+PnFqy+>dx79G5_K"as3tj/aZg:<ږF?Iz"0Qx9d7_u2WgV >)#m{"r9nV1v;;;52c-ۖF#韝ԊgM,Ɇ1_h/I8&`T6FWIZd7r8\6c_;’xyC$|O´zDwD[һMneQGBu |mi=]1Ƕ  ?h\Ə=^ؗQ-i2kn>Я{fz/M6}5ū%&`К1Ϲ4~P걝7bfc$|uM咎]}cim2W4 GMs~'ɵCq[siu X]0{RҡN`(WGUla2=tT'@i_ZMߐW}p8Iaz5nZJ1P´ٴ}q)*SuwƾurM?:E4$UOddʋ{R´t98ui ZWJ5^9ɦ\W M:qC(ʺ _KAV<{Kb6ߥI}Wҋ^;cV'uQ)eq:CR["g/<^~ ݯ>t 9Mܪ\6ΕxtcMr{C6m2Kٴ:ǶM\.[ Ӻ0VwK=lwg,Ciugz %C5 TVUՇRxU(UI,>ty v=&^%1(|V2tŮs~-tx%0?nZkF?."Fi\vi!Ϧ1`O(\kiZ"D_k*lys_J*oB1>3vZ{GaIo:tj{Gt9k}ܴ.sr\T{G.IA'vf=]1/۟i=mtYx9vz幝Kbkm^kmoJ:E{TFE7ybeuٴ]NwZ^:x2XY\vWwg\mn3 I8>$MtV{2i}]҈Y /Z>$|KU}hC尗/]OWl^uxY CW.c;cMhvw"[2߲in9d{btA´ɦ2dU8I WTΩ^ynے꤯OPyګdmx`p9 M?$]uȦqyc"rɸi}H7>sΚ=]Gi#r{n̦qAi]":sKqjp20J^%PP:lP2u: r{Gwg_$]uq++CB´ݝ$,3vR.co*@OWXX҃^epP6mt.pc)'^wlR´ZnQxM@e]musYUty<5 +V]uQQJHue23ݝT~ǒ>?w]\ǽ2J#ٴXA8Z.<>t=kzn(\`W$,tWwg,[RjjwgTI47g7}ٙ=i,Jwglھ@6ݝY^r.bk6mF`r_KS92O_~V ػ\޹=[5Oȵ neξ켸i'a7t&+"nZGK<L6mp.c: r{swgdI'wGuG5+U8x:z` :F+7c$M;#ٴ3֒Nou_wgbRhM0Ǽ/ z3v|6mIzy.c}ٗ}!>0Y: w^֊iMv~ٗ- o\Ee/ z0ieiLc$vqMٴ}Qܴq_,P(Ơ@I'{%Kz4(d"qHo 𥍑2II:iɦՓأk:mΆIֳ 鼚qAc$8Mұf%MWf3 rUW2K=]4F§%}T~.G&lھ.nZWM%*gHM'$U:4#ٴi&Gi( 1}@w'%JN:ܑ0l´jƿ~Qҧ$)J&Z].cTҥ #Hj4ρ)wHzTMlھܗ}2ص #OK;deJ9aZy#ơXݜ0"a?`4Fib vH?i=ZU14}|I "icy oRw_)>ZUҋ5}IzV-^cM굽|TK2\|~.~h 9imppq sA(84nNIT8ht nZemTX|Sx<;Zٴ{&`TFHґᒎt1 '$% M^Iw%LkOB!8Tq?h߳_S%5fG?2Y: Sm})aZҨ Fw߫|ǰUhYR*nZv螿z /FIP^yqGN1U^Gk |-M6C%SݰbՔ;u w]3U($ 1NFeozpfx=DS0fngb`ׅ-ٴe2m\(kmq ud*3L=~nDWrZ7?'}WURU}km+>̯[^,I높g/L^csUkm~o OϫkcC~MIT(6LVhoR1Z[t9` C#T9 (ƨzߪ]u"aI$=#)I{rUV.U\Xk @9p򜎲4qP2y'x ѢPٸe8Qx͛*CTT/:M8dêCVT/zyMٸ.8PxӖ^+WՇZ6ƬzQüOl=嶻:0PxMd*1:^RYڼ嶻-S lܼ%DU}h wʶiIEOUևvw,TAU"ZRzBI=刊EJ~1qYlL&C'}K:ARH%3L}kÊU?:0Pxv~U}N|$S!i'g@5IZ|*,M|[q`_kBI Th>W+xŏqГ3sq>`ʢ*suCJzc}͟Pk/X@9𚆪WXUe3T)2(-_K*;HUևWa)*) )d0(hITlU_YWU:B y.\E5TVVՇ_kULTUzMFL^4%}|T8kFu`*rYe]B_kskU}tIzg{*(\RYWY3ATA;yU6> >[ :0Up!u3}ZU*4([PtcCʺ/8w>uzn(:mÊUxjXjXbu_p^\^g);/LE*ʺJ_k*djن:0QxPMxJ~_ӷ*ʺC: %S}5arBU"UIu1Xlݐ0@*_ksbH2CԣC?q.`Z*j(C]RcH/eI/_p6{AU%UpȌx~M_JZI=IDAT|opLdjý*i%/iVe]m) ;.Y[IB$zm5L5<0X@QxȒ?ISpǫV(FJ>aŪ>3xkP2CZ8aa m߰ՋUT/:C|o=uUBkJz(Gx

HMC · 1r BAT · C2s5

PK lz ]word/footer1.xml © 2026 Ideorum · Reproducció autoritzada amb atribució (CC BY 4.0) · Condicions completes a ideorum.cat/avis-legal PK lz ] word/theme/PK lz ]lhuword/theme/theme1.xml PK lz ]NNEmword/document.xml La guerra total a la rereguarda La Primera Guerra Mundial no es va lliurar només a les trinxeres. Per sostenir anys de matança industrial calia mobilitzar fàbriques, camps, dones i colònies senceres. Va ser la primera guerra total, i va transformar per sempre la vida de qui es quedava a casa. Pregunta de la càpsula: LA GUERRA QUE HO VA CANVIAR TOT 1. Abans de llegir 1. Localitzar. Segons el cartell de L'Arxiu, qui diu «Vés-hi!» i a qui va dirigit aquest missatge? 2. Avaluar. El cartell fa servir la imatge de dones i d'un infant per animar els homes a allistar-se. Quins recursos emocionals utilitza, i per què són tan eficaços per pressionar algú a anar a la guerra? 3. Integrar. Relaciona el fet que milions d'homes marxessin al front amb el fet que les dones ocupessin les fàbriques i els camps. Com es connecten aquests dos moviments? 4. Reflexionar. La propaganda de guerra pressionava la gent apel·lant a l'honor, la por o la vergonya. Reconeixes aquests mateixos recursos en la publicitat o la comunicació política d'avui? 2. La lectura Quan imaginem la Primera Guerra Mundial, pensem en les trinxeres. Però una guerra que va durar més de quatre anys i que va consumir milions d'obusos, vaixells i homes no es podia sostenir només al front: exigia posar al seu servei tota la societat. Aquesta és la gran novetat del conflicte, i el que el converteix en la primera guerra total de la història. Per primera vegada, la línia que separava el soldat del civil es va esborrar: qui fabricava els obusos en una fàbrica, qui conreava el blat que alimentava l'exèrcit o qui cuidava els ferits també formava part de la maquinària de guerra. La rereguarda es va convertir, també, en un camp de batalla. El primer canvi va ser econòmic. Els estats, que abans deixaven l'economia en mans del mercat, van assumir un control sense precedents: fixaven preus, decidien què s'havia de produir, requisaven materials i organitzaven la mà d'obra. Com que els recursos eren escassos i tot es destinava a la guerra, va aparèixer el racionament: cartilles que limitaven el pa, el sucre o la carn que cada família podia comprar. La vida quotidiana de milions de persones va quedar marcada per les cues, l'escassetat i la gana. I aquí la guerra total va ensenyar la seva cara més dura contra els civils: la Gran Bretanya va imposar un bloqueig naval per impedir que arribessin aliments i matèries primeres a Alemanya. L'objectiu era, literalment, afamar l'enemic fins a rendir-lo. Durant l'anomenat «hivern dels naps» de 1916-1917, quan a Alemanya amb prou feines hi havia res per menjar més enllà d'aquest tubercle, es calcula que centenars de milers de civils van morir per desnutrició i malalties associades. La població civil ja no era al marge de la guerra: n'era, també, un objectiu. El segon gran canvi va ser social, i va tenir una protagonista inesperada. Amb milions d'homes al front, algú havia d'ocupar el seu lloc a les fàbriques, els transports i els camps: van ser les dones . Milions d'elles van entrar per primera vegada al món del treball industrial, sovint en feines dures i perilloses. Les que treballaven a les fàbriques de munició manipulant explosius eren conegudes com les «noies canari», perquè la substància química de l'explosiu els tenyia la pell de groc. No era una feina inofensiva: la intoxicació per aquells productes i les explosions accidentals van costar la salut, i de vegades la vida, a moltes d'aquelles treballadores. Aquella transformació no va ser un simple parèntesi: va demostrar que les dones podien fer les mateixes feines que els homes i va donar un impuls decisiu a la lluita pel dret de vot femení, que ja feia dècades que existia. El tercer instrument de la guerra total va ser el control de la informació. Els governs sabien que una guerra tan llarga i sagnant només es podia sostenir si la població hi donava suport, i per això van fer dues coses alhora. D'una banda, la censura: amagaven les males notícies, les derrotes i la magnitud real de les baixes. De l'altra, la propaganda : inundaven la societat de cartells, articles i pel·lícules que presentaven la guerra com una causa justa i necessària, demonitzaven l'enemic i animaven a allistar-se o a treballar més. El cartell que llegiràs a L'Arxiu n'és un exemple perfecte: hi apareixen dues dones i un infant que miren com marxen els soldats, sota el lema «Les dones de Gran Bretanya diuen: Vés-hi!». No demana res directament als homes; els pressiona a través de les seves famílies, apel·lant a la vergonya de qui es queda a casa. Hi ha, encara, un quart protagonista sovint oblidat: les colònies. Els imperis van mobilitzar milions d'homes dels seus territoris d'Àsia i d'Àfrica per combatre i treballar en una guerra europea. Només l'Índia britànica hi va aportar més d'un milió d'homes, i centenars de milers de treballadors xinesos i africans van servir rere les línies. Soldats indis a les trinxeres de França, treballadors xinesos i africans transportant material: la guerra total no coneixia fronteres, i va arrossegar a Europa gent de tot el món, que en molts casos va tornar a casa amb una idea nova: si podien morir per l'imperi, per què no podien governar-se ells mateixos? Al final de la guerra, cap societat europea era la mateixa que el 1914. L'estat havia après a dirigir l'economia i a mobilitzar la població; les dones havien demostrat que podien ocupar qualsevol lloc; les colònies començaven a reclamar drets. Però aquella mobilització total també tenia un límit: cap societat podia sostenir indefinidament tant esforç i tant patiment. Quan i com es va esgotar aquella capacitat de resistir, i com va acabar la guerra, és el que investigarem a la sessió següent. 2.1. Desmuntant tòpics El tòpic: «Les dones van aconseguir el dret de vot com a premi per la feina que van fer durant la guerra.» D'on surt: És una història senzilla i satisfactòria: les dones van demostrar el seu valor treballant a les fàbriques, i com a recompensa van rebre el vot. Sembla lògic i just, i per això s'explica sovint així. El que diu la recerca: La realitat és més complexa. El moviment pel sufragi femení feia dècades que lluitava, de vegades amb accions molt combatives, molt abans de 1914. La guerra va accelerar el procés i va donar als governs un pretext útil, però no va ser un simple «premi». A més, els primers drets van ser limitats: al Regne Unit, el 1918 només van poder votar les dones de més de trenta anys que complien certes condicions de propietat, i la igualtat plena no va arribar fins al 1928. Presentar el vot com un regal esborra les dècades de lluita organitzada que hi va haver al darrere. En resum: Els drets rarament es «regalen» com a recompensa: es conquereixen. La guerra va ser un factor, però atribuir el vot femení només a l'esforç bèl·lic és oblidar les dones que el van reclamar durant mig segle abans. 3. Fitxa de dades · Guerra total: conflicte en què l'estat mobilitza tots els recursos de la societat (economia, població, indústria, ciència) i esborra la frontera entre el front i la població civil. · Economia de guerra: control de l'estat sobre la producció, els preus i la mà d'obra per destinar tots els recursos a l'esforç bèl·lic. · Racionament: limitació, mitjançant cartilles, dels aliments i béns que cada persona podia comprar davant de l'escassetat. · «Noies canari»: dones que treballaven a les fàbriques de munició manipulant explosius, la pell de les quals es tenyia de groc per efecte de les substàncies químiques. · Propaganda i censura: la censura amagava les males notícies i les baixes reals; la propaganda difonia cartells, articles i pel·lícules per sostenir la moral i el reclutament. · Tropes colonials: milions de soldats i treballadors d'Àsia i d'Àfrica mobilitzats pels imperis europeus per combatre i treballar en una guerra que no era seva. 4. Glossari · racionament. Sistema pel qual l'estat limita la quantitat d'aliments o de béns que cada persona pot comprar, per garantir un repartiment mínim quan hi ha escassetat. Es va generalitzar a Europa durant la guerra. · censura. Control i eliminació, per part del govern, de les notícies i les imatges que podien perjudicar la moral de la població, com les xifres reals de morts o les derrotes. · colònies. Soldats i treballadors procedents de les colònies (l'Índia, l'Àfrica, Indoxina, el Carib) que els imperis europeus van portar a Europa per combatre o treballar en una guerra que no era seva. Sovint van ser oblidats en la memòria posterior. 5. L'Arxiu · el document Cartell «Les dones de Gran Bretanya diuen: Vés-hi!» «Les dones de Gran Bretanya diuen: "Vés-hi!"» Comitè Parlamentari de Reclutament (dibuix d'E. J. Kealey) · Gran Bretanya, 1915 · Font: https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Women_of_Britain_say_-_%22Go!%22_LCCN2003663093.jpg Aquest cartell és un exemple clàssic de la propaganda de la guerra total. No dona ordres directes als homes: els pressiona a través de les seves famílies. La imatge de dues dones i un infant que veuen marxar els soldats suggereix que allistar-se és el que s'espera d'un bon fill, marit o pare, i que quedar-se a casa és motiu de vergonya. És una font que cal llegir amb esperit crític: no descriu la realitat, sinó que intenta modelar la conducta de qui el mira. 6. Activitats 6.1. Aprenent 1. Les quatre cares de la guerra total Fes a la llibreta una taula que classifiqui els canvis de la rereguarda en quatre columnes: economia, dones, propaganda i colònies. Posa almenys dos elements concrets a cada columna, a partir de la lectura. Pista: Per a cada columna, pregunta't: què va canviar aquí per culpa de la guerra? Fes servir termes com racionament, fàbriques de munició, censura i tropes colonials. 2. El cartell que pressiona (lectura de font) Llegeix el cartell de L'Arxiu. Copia'n el lema i, a sota, explica amb les teves paraules a qui va dirigit realment el missatge i què se li demana, encara que no aparegui al text. Entre 60 i 90 paraules. Pista: Comença així: «El lema el diuen les dones, però el missatge va dirigit a…». Pensa en qui pot sentir-se assenyalat pel cartell. 3. El peu de foto de les treballadores Escriu un peu de foto per a la fotografia de la sessió (les dones a la fàbrica de munició) que informi de qui són, què fan i per què és rellevant. Ha de ser un peu de foto informatiu, no un eslògan, en un màxim de 30 paraules. Pista: Un bon peu de foto respon les preguntes bàsiques: qui, què, on i per què importa. Evita els adjectius innecessaris. 6.2. Intermedi 4. El biaix del cartell Detecteu el biaix del cartell de propaganda de la sessió (les dues dones i l'infant que veuen marxar els soldats). A la llibreta, expliqueu quins recursos emocionals fa servir aquesta imatge per convèncer, a qui vol fer sentir culpable i què amaga sobre la realitat del front. Entre 90 i 125 paraules. Pista: Fixeu-vos en qui apareix i qui no. Fes servir expressions com «la imatge suggereix que…», «apel·la a…» i «el que no mostra és…». 5. El lema sense trucs Reescriu el lema del cartell («Les dones de Gran Bretanya diuen: Vés-hi!») en una sola frase informativa i neutra, que digui el mateix però sense apel·lar a l'emoció ni a la vergonya. A sota, explica en una frase què has hagut de treure. Pista: Pregunta't quina informació objectiva hi ha darrere del lema (l'exèrcit necessita soldats voluntaris) i escriu-la sense pressió emocional. 6. Propaganda d'ahir i d'avui Contrasta en dues columnes (ahir / avui) la propaganda de guerra de 1914-1918 amb la manera com avui es difonen missatges per influir en l'opinió pública (publicitat, xarxes, comunicació política). A sota, escriu un paràgraf sobre què s'assembla i què ha canviat. Entre 90 i 125 paraules. Pista: Pensa en els mitjans (cartells i diaris abans; pantalles i xarxes ara) i en els recursos (por, orgull, imatges emotives). Fes servir «mentre que abans…, avui…». 6.3. Avançat 7. Carta des de la fàbrica Escriu a la llibreta una carta d'una dona que treballa en una fàbrica de munició al seu marit, que és al front. Explica-li com ha canviat la seva vida des que treballa, què sent en fer una feina que abans era d'homes i quines pors i esperances té. Ha de ser creïble per a l'època (1917), no anacrònica. Mínim 125 paraules. Pista: Documenta't amb la lectura: parla de les cues, del racionament, del groc a la pell, de l'orgull i la por. Escriu en primera persona i amb el to d'una carta real. 8. Un premi o una conquesta? (desmuntant el tòpic) Torna al bloc Desmuntant Tòpics. Explica a la llibreta, amb les teves paraules, per què dir que les dones van rebre el vot «com a premi» per la guerra és una simplificació. Reconeix què hi ha de cert i què s'hi oblida, i acaba amb una conclusió pròpia. Mínim 125 paraules. Pista: Un bon text distingeix entre «la guerra va accelerar» i «la guerra va concedir»: la diferència és qui té el mèrit del canvi. 9. Ahir i avui: el paper de les dones Completa i raona a la llibreta (mínim 125 paraules): «Durant la guerra, les dones van ocupar llocs de treball que abans els estaven vedats perquè [explica-ho]. Avui, la situació laboral de les dones [descriu-la, amb el que ha canviat i el que no]. La lliçó que en trec sobre com avancen els drets és [conclusió argumentada].» Pista: Evita tant el «ja està tot resolt» com el «no ha canviat res»: mostra els avenços reals i el que encara queda. PK lz ]aEword/fontTable.xml PK lz ]BRRword/styles.xml PK lz ]\3AAword/numbering.xml PK lz ]!P44word/settings.xml PK lz ]zword/webSettings.xml PK lz ] word/_rels/PK lz ]Wword/_rels/document.xml.rels PK lz ]HOOword/_rels/header1.xml.rels PK lz ]dI[Content_Types].xml PK lz ]_rels/PK lz ] $_rels/.relsPK lz ] docProps/PK lz ]f6docProps/core.xmlPK lz ]word/PK lz ] word/media/PK lz ] *hh*word/media/image-BuKa285nc4ga-xE_N413g.pngPK lz ]qP, , (nword/header1.xmlPK lz ]wword/footer1.xmlPK lz ] Xzword/theme/PK lz ]lhuzword/theme/theme1.xmlPK lz ]NNEm{word/document.xmlPK lz ]aEbMword/fontTable.xmlPK lz ]BRRUword/styles.xmlPK lz ]\3AAdword/numbering.xmlPK lz ]!P44fword/settings.xmlPK lz ]zhword/webSettings.xmlPK lz ] iword/_rels/PK lz ]W%jword/_rels/document.xml.relsPK lz ]HOOooword/_rels/header1.xml.relsPK lz ]dIp[Content_Types].xmlPK)x