PK
lz ] _rels/PK
lz ] _rels/.rels
PK
lz ] docProps/PK
lz ]d docProps/core.xml
La fi de la guerra i Versalles
Ideorum
html-to-docx
html-to-docx
1
2026-08-12T15:19:25.347Z
2026-08-12T15:19:25.347Z
PK
lz ] word/PK
lz ] word/media/PK
lz ] *h h * word/media/image-i6L-U0bZF9VoSR7fauLJE.pngPNG
IHDR ^ C pHYs tEXtXML:com.adobe.xmp
li eXIfII* V ^ ( i f H H 0210 0100 ^ C -i IDATxy|Tg&{XC/sa7pͨZkjjmmT
Tmժ,
Ytf%쐅$3#Ǘ%s%Vr$$y99" &KL]DH_ Gu"]"5?C -E 8zw;z:bP6+՚9"rȒXoMnXw-C6PE5c>ڠ Ɋ.TeZ.?È /NwHlZ
wy5C [gM?f?4o}/Vt! ^ks ]N8x Q3ҔYg}t` Ǝ
/n!ogҀ[{X[uߘ)?8X{ҳZ`߿rI )KG_G<= hĚm8bgiDj-A,PVf; )K^#U_`%}nfYl9|i_x $3
z:^(j.XO->doZ揼_9
H6^ i[cv5?ԫ:lqmPo}'m+ b; PxjѿzQ9]p ̯ d:ٛX{xAs W V=|y?GLhh
?VbPeUU+Q^# ,- $[.x]v: -m 4KT5=^0z2w6hs` X:j_^{gbv@CY
5?m;+; Ѱu ռ!e:>u0 Xkߐ/ьxפC>X
_ ( ozmJ;d5WHjYS 4ɈFtκb
'; wN @"`aj~P;>yDzAkcdãuz̈/"PjWr2gYHCW.5
ȉ4ƭCG5}̧wWW @jfW<=&Ehc||{
e66~?Iv=6(G :>qgtn+h i-+=gG/ ef\ ѴkyWtɩ h\""6 d>X\YSe\k
7?{9gtnDMib;n*PoF< ѴkNc?}qvf$ۨ
/_Z 8Qq3wyc~chm*>62 lsS.iavTgyp;~2}_dT ۸fox.{YۧG#M;Vϼ;
7/[P' `6uNgcF!ՈfޞC %mw)s V>M-swZ` kv>9[z $6Qx8%z^5X]m]לeke w^Υi{_: ݲ5 HD)_xU<_q0?|"p^[+ ,o??̎1g＜3vg,ٺn= MJ^w^2ꢋ?f$[4"2ˆ͗nS7]BfJ^Ιg WG @"Ik]ߘ/%
BeA諊@(Ϝ )Uxpn,sYVߠWNmQwM(-
f?)J,T "ңC7^PQ Luo紎%`g%W[sPa?g⪌hDs;zgQ^"5C-"y1L!x A)qg.õ=Jt:ǂUusyKyew0q_싵Α&Ѵn],_;OZfW %c"ty];ެڕݻ|g 9 9DrF櫶۩g^mݺe|3#w=LswڝZvWlv%S""W8K~qc_} Hp15H# # Wʹ'=Gsw4Zr
n), "E_47 Pүx= Guپ ݬgN=h6rEUXWw#ctxWm72 CRxT{Ffܥu|C%|_o1% Îʭ߭YpƐ=n1ٕ4ա]{m)wWo0U J8qwٯdRb+Cad?"kd $/&HXؽ[~R\v{W3mgw>TsfϚ]"5ͫV9μJ]N
|ݍ |IڎE xʋFe|N]G7sj y M+'23. 9-tWߺ}jw;N{~d|/C;F>\ֱ]k/6zs$]H_?& @ $eu7GnpP59i KIvuQX/m
2olW)>zZճ~T3bxКYelF4n+uT J71mO R,mcflWz亳o ܖn[~f_[><+oM ?\[]ic]vzrVN ! @_IYxpHmZ$4M\KjvFjHzuk^W}| 6&^,USWƺs
>%CiZx IWx첏E؆KxQy,s:OR5JTF~/ }IDD7TUe侧elf4wP+ID'" qtWj]>XS5]H>fnLkT>{ Cjx7 49zr},_ qѦLS >Y;B˸ڴUhv2W3d }cŋ^}yu@SϤߪIC} {;~` 4GDv2b "r.{OڳȈF4YL 7:̊nZƥIoy}D#>Z z"3# +
.uCdUzr/u{1z;ew7#ު.ҺPa<""jgh $*~6qZƅ%8p5yڳn s獧nu{=-)VA}/;*?tbO "2kK# ,
Z:iMp[-s =2.7ܠoKC!%u ,= F|-;{OX =M;uB |7w=rGra#n9㔫:5]3feXUG4S
gf\HCW]};mEsT:L+-*u I$iVFY4-cw~e[b@F֡?}]=s |a ',DDkJ|7ٕ[8fn ez&
tXdžCYoE;+wg/26,9%_ΚVr C5Sf2:@"TD>d Ll5ZZGtfحBfOfm7:,X'X9O 49]Z[
/M H ]^jʵ^^{nZ>W; +5~b1- u=Ti^:C 4" @oITxi˵AN%5F;S˸:oBö Or{ݵ WRz,\I+cmmh$ψ\ %S鞪HRg 55Χ̣5w:o:RU QZ]xEYF$ -
K,5zI˸ 93- v$S6u*Vv `j"^iш7nک]bZ| |v``-/uܮsZ""`IkuЮ$"]+"{О@Hht<$""R-"wa[Tv H4=0#"{ʼ>]wW RO^QkqQDm[D,ܞoz _W/Z=}S;4NF4D۩N-TS0p~lv%]u(DT9ZDN4[EDd CkO!h cSͮde Qա !"HSpUY+"EdUJDV7 `i:V P$"ݤ=. MEXHD C=L&
ξ"b䃭e^. NUDƨvePICg ?e-fW2Tm][*Y^
|1~pY`]IS ڕͯy"-MbE䀈쓦2{?e^_E쟂1*Mäw^Gi:JüRou$
ֳZwӲ*Qq]0s_5
ZQ yV ~ MotQU㹿p ISae^e*6bU ʅ.R>CXu(""Q|PXk|&jW.S DP^c#"Nqv. C Ђ2c$]ա9|hV 4 VD>
C2gZr;WHC\ݪeͮdby\""_Q:!.k-T
*x\ng"|z -,b>r;Otxvy}~9\r; DZեe3Z;CC]kTvL
1ͮ_Xmé.c9gִ*MUvr; +$~ [Edr;?CϞ^wRZJ,T VZ .ʼ㝔 Nm+.Qա'u ncb>wARevvNV b,"{n C65!4h](il~uDV~e\V$leW3=W;Tkhc4Zml
ŞCyDWt f =k'ys.ٕܩ3zvWD~cyPLy;nQ
5sqagP*Wt ""LyלfmV9P @r?ͮ"ħ:RաTX dnbǪC))Uu({(p;2novvXe\ncU У[-ljbi~a)t>|^u(oNy ]1V\q{VȽ\o*p哋5ҕ.Emv]1s\*MCJbWu(؛۹jrrL.r; 4"OH$Un}ktK9w LjqeE#vo}>ꎳ|לBZjK5 ԿM\F^~&V/6X> ].,Kׇ:3fW9ǘJԙw:t*uP
=lvŐmDZj~^."ɼAu(O{|n{M?%19 6ҵ4 LDT"d+SgPfHbGj:μ9]I:DI G.x2$ܪ֟'^ s
ڷc,/vf߯e\z$̴htq
W]),,Osi
=smv%Q_,4;EIkg{O.DԙwMS z9v~>w"Fka
ա<(xw.'aU _μ仏mv%S&MMŞwS$UUh9F_K= ~+tڪzx.KKa&-uavQSŪ"Tg+Şdj.i C
=_șEgTxr'{bռeh;tR ŞDDv$t{a ܤ&yR oy"r1 :g=k+ŞwD8'y wfH+quCٷ_U/5| X:4Եfv>X%x?YzJW ʫ6녒IR^""2vL̚ 3A6eKŢۊWpZU[3jW+dg+ T$P)<{a]1lfW,ŞW%yѤxU"b(bn\isהv|| I)
%vLff4S8qof滽ikUO
VnY)2&-}^9w m""1{&wwJrѥ4աZvw"ڠ hkT
ա=㝇QZv_qs55ph>{mj!ֹ-֨.|M9UGC@l^CrHvg%w mͮeZHw-p;%%:^꤃l ? $ڻG❄Q_=W˸\=\SGt'go;X<[u>X]SR`UjkI^
kz>Z=rH.s~mZH
Қ 4&q/)͇v $ @G?-p;; #$]*;p6@kedD\'a5.:<]i`h) hX鲺u[ RPH; >\SŤYsNC)̅בmxƪe@^oKڹ\ѳ@c}|cו}] YY
?YR<{ߞqa{z
Ntn
CA蛊@踝Fmv%Wu(/»%bv%un(p; -N t0@u(gWBK㝈O^\ff ׯ( VnkV+o""^tYF" JK
Cz}/WB-j*Ee^"]yvLu(ag^:mv'b+UryB| 59V J i&vL)42qjY""О` uQJgա+~覇zY!"]@hN]:"2JDHծL(kڹ2w@ -\7ka튱Z;D$n>0"Aٯilcoel5z%
ήߖ"Jn ":j^vV7)q <]̻OR2o *|vCD4umS\n絳K`Y(":UAw^оc}@E AD6y}C]nom2?*p; +6 H"Rՠ?ߊ@gz] \n/DL3(*"%^߬?"> 5?r;ȥCTD~cv\#%mTɦ?..DD c*8zu+R\>>i4 9$;ծL0,"z}]W^&Rn+sbҪQ\n/M
Sfz{y}Ab3"r^ PV^6:?{z1kZɣPRy}ߖy}O.<:gDd) W|3b"V] T9Ah휤:ܟXT5*2oay|B̿~DۙW̹l!"2{aui=d{B?$9F;ĚI^X;Jඅ
TrC COqK,O+K~_"@
bNGgM+CI+Ȭi%?FvPsWG ?e/]G=YJƈ+?Z-S&?eͭ-T%sgM+-" g9H )3.nmu2̸ ZVbMg-DDmxVGj~ތ}Ϋռ~\_w -#dVv*̞^^y};fM+>E9Mw
|=kZ-PĈ+i% ۟UrykǸΫ8sgO/L +YJ3fU :6:̞^^VB8)AK眳<L]QWX3-iLN 5Ng5vy˟ܥib28Ĭc%2vk5?X t9KLW:kZ'W<;UT^߭;g@+v+qC("Z6^D.2*Ԗz}y}SxXE ʌLyWRr;,R!U|+"_z}+Ed쓦f Dxc>n=D
P뻧""?{C=Đ % ?a%~1N.S=lT̚VrEבfO/:u]EDnfٕt1 Cϖy}_2۰e\٥ݒV [Dr ;(4kZ Ş1"286cϭER怒?(?$6i{VISS3}\ [X9]i(2Iꭆ""(OшkǦO~hLJ&
W~[*dd?ubKK{ EDEoRͮXż'h^ߕ覷YJnfĊPcɧh0`VRWHҥ+X.Js9[lt@`w 2:W +z Cz}2cb E gִÛTBD)Rj*Rosޫ 1LKiӞkX zr{( 卹u2Ywhn_-"{P1cN9Q,|D,9
աf
C(VK龩R*{v,ZbpQr;[XyEь^=&E1A_RK +;?4xV!"[̈l^Ό@eM[ [۩DK> j{g b aszZZ4ޅ wbɣSro-i=o*}]e0 L =q07_bޯH z_ ٯ(BXM]+Vfi ;dI;c#":`B*txpFve{t/][.p(Cy-P{~]w,yDDϪ7+7!Fm ˹cזR "{ u[0 a{5} D Ō$^wƫKJ)Wx|~u ݚ2XbltM >/-߽3QY|n-?ɮ.7|C,] 㝗q汲bk_[(yR@(tw$dڕ5[U. &0$:ڜF_,|f'\T:uo|g ~2V^Xei]6:_^|o4u_m6{ኻN5qྪsb@Wkr
M,
JXbPMDZ3~\e)Όk 1Z$4a߸^1h>box'6'I |J=4;W,.#pm"Cz_?O XgM_m2tݲ#OF,۸'z-c
j}?fg+]aD/\y}Uye\;%uP^
+^z2|$3
D^\tG$ $.DDn}zrϩi7VH ;Gf=2[DdC ~V2VYRqwvkAk4 dgDY9
Yczw:o:4 T XDjEpy=]mwְA9~yS#7KLz86q8FGI7do&su+! RU9dzz9: gk 3fG[˟."
"{?β2D IDAT~-w+zbְA{Ӳ{o߰|*Abt1!Fv%ar9A
C'Y7kFs2f|'ju( @_y
s<˹viO1Wanm[W8Vb$nͮSb$jųI6Yڜ6\xn.ǫS7o}bMDnb
/|ů>[XsjcXJD̄X'3. K :`pX%v~gUrU2"2ŖP&J qj+iB$6]xV" )\"{3sj^kˇ|Xt"rȮt>[߱Z/$TrnY sg \x}| *4mp3E$~C9DŽ0M
آӪC[& ɭE},7?.=U,6Z8 wEH.ߔI5V+6g_Ҡ"8C9-x'pk n`\n+Nd+"rqJ"Ni3f.1Ì- $
L}?k⼕^+YYp'9,HY"_uSrS(sظC:];L8imn_Cֿ|zԆ~|iɸΘhQ}cBLqL7 ]nʄmgXAf^+\k\osnyҮ;>rҽ;?n6.Ѣf2"A64q%SImk˽Z~JLP$Q^N" rY*L`2Ìrn mLee9|<1]6]rez r[Z?4o"+3+n\sIok)sMGٴraٍp VC$OM$LISTƴ7-xI
5D#lqal tarFcj.In `([vN9|hC3G}wq,K+> }iSj x y3XU mˬ9o`lY?nY)lƕKά lny19z 0>S[4D5]j 0ϔM[>1S{60Px/o}/_vgUkmՎ=}y@f 2$0gmǮye/psN~wj\w҆{}ƌ_uӼ(
1^\ !T GF'l~\ ;
wg0.Qg8=Oc$ oYѴj8 Wݒ$wI'}%_<10yVϞZA;+P nFqy+>dx79G5_K"as3tj/aZg:<ږF?Iz"0Qx9d7_u2WgV >)#m{"r9nV1v;;;52c-ۖF#韝ԊgM,Ɇ1_h/I8&`T6FWIZ d7r8\6c_;xyC$|O´zDwD[һMneQGBu |mi=]1Ƕ ?h\ Ə=^ؗQ-i2kn>Я {fz/ M6}5ū%&` К1Ϲ 4~P걝7 bfc$|uM咎]}cim2W4 GMs~'ɵCq[siu X]0 {RҡN`(WGUla2=tT'@i_Z MߐW}p8Iaz5nZJ1P´ٴ}q)*SuwƾurM?:E4$UOddʋ{R´ t98ui ZWJ5^9ɦ\W M:qC(ʺ
_KAV<{Kb 6ߥ I}Wҋ^;cV'uQ)eq:CR["g/<^~
ݯ>t
9M ܪ\6ΕxtcMr{C6m2Kٴ:ǶM\.[ Ӻ 0VwK=lwg,Ciugz %C5 TVUՇRxU(UI,>ty
v=&^%1(|V2tŮs~-tx%0?nZkF?."Fi\vi!Ϧ1 `O(\kiZ"D_k*lys_J*oB1>3vZ{GaIo:tj{Gt9k}ܴ.sr\T{G.IA'vf=]1/۟i=mtY x9vz幝Kbkm^kmoJ:E{TFE7y beuٴ]NwZ^:x2XY\vWwg\mn3 I8>$MtV{2i}]҈Y
/Z>$|KU}hC尗/]OWl^uxY
CW.c;cMhvw"[2߲in9d{btA´ɦ 2dU8I WTΩ^ynے꤯OPyګdmx`p9 M?$]uȦqyc"rɸi}H7>sΚ=]Gi#r{n̦qAi]":sKqjp20J^%PP:lP2u:
r{Gwg_$]uq++CB´ݝ$,3vR.co*@OWXX҃^epP6mt.pc)'^wlR´ZnQxM@e]musYU ty<5
+V]uQQJH ue23ݝT~ǒ>?w]\ǽ2J#ٴXA 8Z.<>t=kzn(\`W$,tWwg,[RjjwgTI47g7}ٙ=i,Jwglھ@6ݝY^r.bk6mF`r_KS92O_~V ػ\=[5Oȵ ne ξ켸i 'a7t&+"nZGK<L6mp.c:
r{swgdI'wGu G5+U8x:z` :F+7c$M;#ٴ3֒No u_wgbRhM 0Ǽ/ z3v|6mIzy.c}ٗ}!> 0Y:
w^֊iMv~ٗ- o\Ee/ z0ieiLc$vqMٴ}Qܴq_,P(Ơ@I'{%Kz4(d"qHo
𥍑2II:iɦՓأk:mΆIֳ 鼚qAc$8Mұf %MWf3 rUW2K=] 4F§%}T~.G&lھ.nZWM%*gHM'$U:4#ٴi&Gi(
1}@w'% J N:ܑ0l´jƿ~Qҧ$)J&Z].cTҥ
#Hj4ρ)wHzTMlھܗ}2ص #OK;deJ9aZy#ơXݜ0"a?`4Fib
vH?i=Z U14}|I "icy
oRw_)>ZUҋ5}IzV-^ cM굽|TK2\|~.~h
9imppq sA(8 4nNIT8ht nZemTX|Sx<;Zٴ{&`TFHґᒎt1 '$%
M^Iw%LkOB!8Tq?h ߳_S%5 fG?2Y: Sm})aZ Ҩ Fw߫|ǰUhYR*nZv 螿z /FIP^yqG N1U^Gk |-M6C%SݰbՔ;u
w] 3U($
1N Feozpfx=DS0fngb`ׅ-ٴe2m \(kmq ud*3L=~n DWrZ7?'}WU RU} km +>̯[^,I높g/ L^csUkm~o
OϫkcC~MIT(6L Vh oR1Z[t9`
C#T9 (ƨzߪ]u"aI$=#)I{r UV.U\Xk @9p4qP2y'x
ѢP ٸe 8Qx͛*CTT/:M 8dêCVT/zyM ٸ. 8PxӖ^+WՇZ6ƬzQüOl=嶻 : 0PxMd*1:^RY ڼ嶻- S lܼ%DU}h
wʶiIEOUևvw, TAU"ZRzBI=刊E J~1qY lL&C'}K:ARH%3L}kÊU?: 0Pxv~U}N|$S!i'g @5IZ|*,M|[q` _kBI Th>W+xŏqГ3sq> `ʢ*suCJzc}͟Pk/X @9WXU e3T)2 (-_K*;HUևWa)*)
)d0(hITlU_Y WU :B
y.\ E5TVVՇ _kULTUzMF L^ 4%}|T8kF u `*rYe]B_kskU}tIzg{ *(\RYWY3A TA;yU6>
>[ : 0Up!u3}ZU *4([Pt cCʺ/8w>uzn(:mÊUx jXjXbu_p^\^g);/ LE*ʺJ_k*djن: 0QxPMx J~_ӷ *ʺC: %S}5a rBU"UIu1Xlݐ0 @*_ksbH2CԣC?q. `Z* j(C]RcH/eI/_p6 {AU%UpȌx~M_JZI= IDAT|o pLdjý*i%/iVe]m) ; . Y[IB$zm5L5<0X @QxȒ?ISpǫV( FJ>aŪ>3 xkP2CZ8 aa m߰ՋUT/:C|o= uUBkJz(Gx
HMC · 1r BAT · C2s6
PK
lz ] word/footer1.xml
© 2026 Ideorum · Reproducció autoritzada amb atribució (CC BY 4.0) · Condicions completes a ideorum.cat/avis-legal
PK
lz ] word/theme/PK
lz ]lhu word/theme/theme1.xml
PK
lz ]aiB word/document.xml
La fi de la guerra i Versalles
El 1918 la Gran Guerra es va acabar, però la pau no va pacificar Europa. Entre l'idealisme dels Catorze Punts de Wilson i la duresa del Tractat de Versalles s'obre la contradicció que marcaria les dècades següents.
Pregunta de la càpsula:
LA GUERRA QUE HO VA CANVIAR TOT
1. Abans de llegir
1. Localitzar.
Segons el text, en quina data i en quin lloc simbòlic es va signar el Tractat de Versalles, i per què s'havia triat aquell lloc?
2. Avaluar.
El text presenta dues fonts: els Catorze Punts de Wilson i l'article 231 del tractat. Quina distància hi ha entre el que prometia la primera i el que imposava la segona?
3. Integrar.
Relaciona la mobilització total que vas estudiar a la sessió anterior amb la duresa de les reparacions imposades a Alemanya. Per què una guerra tan cara feia difícil una pau moderada?
4. Reflexionar.
Quan avui acaba un conflicte, qui decideix les condicions de la pau? Val la pena imposar un càstig dur al vençut, o això sembra futurs problemes?
2. La lectura
La tardor de 1918, l'imperi alemany es desfeia des de dins. Havia guanyat la guerra a l'est (Rússia, sacsejada per la revolució, havia signat una pau humiliant a Brest-Litovsk el març), però a l'oest el pes dels Estats Units, que hi havien entrat el 1917, inclinava definitivament la balança. L'última gran ofensiva alemanya de la primavera de 1918 es va estavellar, i a partir de l'agost els aliats van avançar sense aturador. Un darrere l'altre, els socis d'Alemanya es van rendir. Amb l'exèrcit exhaust i el país al caire de la revolució, el kàiser va abdicar i la nova república alemanya va demanar l'alto el foc.
L'
armistici
es va signar l'onze de novembre de 1918, a les onze del matí. Els canons van callar després de quatre anys que havien deixat prop de deu milions de morts. Però un armistici no és una pau: només atura els trets. Quedava el més difícil, que era decidir en quines condicions es tancava el conflicte. I aquí Europa arrossegava una promesa i una contradicció que ho marcarien tot.
La promesa tenia nom i data. El gener de 1918, el president nord-americà Woodrow Wilson havia presentat els seus
Catorze Punts
, un programa per a una pau justa: diplomàcia oberta, reducció d'armament, respecte al principi que cada poble pogués decidir el seu destí i, com a colofó, la creació d'una organització internacional que garantís la seguretat de tots els estats. Molts alemanys van deposar les armes convençuts que la pau es negociaria sobre aquesta base moderada. Havien llegit el punt catorzè, que reclamava «una associació general de les nacions» per garantir la independència política i la integritat territorial dels estats, grans i petits per igual.
La realitat es va decidir a París. El gener de 1919, els vencedors es van reunir en una conferència dominada pels «Quatre Grans»: Wilson pels Estats Units, Lloyd George pel Regne Unit, Clemenceau per França i Orlando per Itàlia. Cadascú hi anava amb una idea diferent. Clemenceau, el país del qual havia estat envaït dues vegades en mig segle, volia sobretot seguretat i garanties que Alemanya no tornaria a ser una amenaça. Wilson defensava els seus principis idealistes. Lloyd George navegava entremig, atent a no arruïnar del tot un mercat i un veí que la Gran Bretanya necessitaria per comerciar. Els vençuts, en canvi, no van seure a la taula: se'ls va cridar només per rebre el text ja tancat i signar-lo. Per això, des del primer dia, els alemanys no el van sentir com un acord negociat, sinó com una sentència.
El resultat va rebre el nom de
Tractat de Versalles
, i es va signar el 28 de juny de 1919 en un lloc triat amb intenció: la Galeria dels Miralls del palau de Versalles, la mateixa sala on el 1871, després de derrotar França, Alemanya havia proclamat el seu imperi. On uns havien celebrat un triomf, els altres els retornaven ara la humiliació.
El cor del tractat era una frase demolidora. L'article 231 obligava Alemanya a acceptar la
responsabilitat
de tots els danys causats per una guerra que, deia el text, li havien «imposat l'agressió d'Alemanya i els seus aliats». Aquella clàusula de culpabilitat era la base jurídica del càstig econòmic: les reparacions, fixades el 1921 en 132.000 milions de marcs or, una suma que hipotecava l'economia alemanya durant generacions.
El càstig no s'acabava en els diners. Alemanya va perdre prop del tretze per cent del seu territori i una desena part de la població: Alsàcia i Lorena tornaven a França, un «corredor» de terra donava sortida al mar a la nova Polònia, i totes les colònies passaven a mans dels vencedors. L'exèrcit quedava reduït a cent mil homes, sense aviació ni submarins, i la regió del Rin, fronterera amb França, es desmilitaritzava. Un país que quatre anys abans era la primera potència industrial d'Europa quedava desarmat i endeutat.
Sí que es va complir, això sí, la gran promesa de Wilson: el tractat va crear la
Societat de Nacions
, la primera organització internacional pensada per resoldre els conflictes amb el diàleg en comptes de les armes. Era la traducció pràctica del seu punt catorzè, i sobre el paper obria una manera nova d'entendre les relacions entre estats. Però va néixer coixa. El Senat dels Estats Units, el país que l'havia inspirada, va rebutjar el tractat, i Washington no en va formar part mai; el mateix Wilson, esgotat per la lluita política, va acabar el mandat malalt i derrotat a casa seva. Sense la potència més forta del moment, i sense exèrcit propi per fer complir les seves decisions, l'organisme cridat a garantir la pau tenia un poder més moral que real.
A Alemanya, el tractat es va viure com una imposició insuportable. Ningú no l'anomenava «la pau»: l'anomenaven el
Diktat
, el text dictat. La contradicció era evident per a tothom: se'ls havia demanat que deposessin les armes en nom dels Catorze Punts, i el que van rebre va ser una factura, una confessió de culpa i la pèrdua de territoris i sobirania. Aquell greuge, real o exagerat, va quedar com una ferida oberta que la política alemanya de les dècades següents sabria explotar. La pau de 1919, pensada per tancar una guerra, va deixar el continent ple de tensions latents que estudiarem tot seguit.
2.1. Desmuntant tòpics
El tòpic:
«El Tractat de Versalles va ser tan dur i injust que, ell sol, va provocar l'ascens de Hitler i la Segona Guerra Mundial.»
D'on surt:
És una explicació còmoda perquè tanca el cercle: un tractat venjatiu produeix, com una fitxa de dòmino, la catàstrofe següent. Serveix per assenyalar un únic culpable i estalviar-se la complexitat.
El que diu la recerca:
El tractat va crear ressentiment, sens dubte, i els extremismes el van saber utilitzar. Però entre 1919 i 1933 hi ha una llarga cadena de fets que no estaven escrits al tractat: la crisi econòmica mundial de 1929, les decisions polítiques concretes, la feblesa de la jove república alemanya i la manca de suport internacional a la democràcia. De fet, els historiadors encara debaten si Versalles va ser massa dur o, al contrari, no prou coherent: prou humiliant per indignar, però no prou contundent per desarmar de debò. Convertir un tractat en la causa única d'una guerra que va esclatar vint anys després esborra tot el que va passar enmig.
En resum:
Versalles va ser un factor, no un destí. La història no és una fila de dòmino: entre una causa i una conseqüència llunyana sempre hi ha decisions humanes que es podrien haver pres d'una altra manera.
3. Fitxa de dades
·
Armistici: acord que atura els combats sense ser encara un tractat de pau. El de la Gran Guerra es va signar l'11 de novembre de 1918.
·
Catorze Punts: programa de pau presentat per Woodrow Wilson el gener de 1918, basat en la diplomàcia oberta, l'autodeterminació dels pobles i una organització internacional.
·
Tractat de Versalles: tractat de pau signat el 28 de juny de 1919 que va tancar la guerra amb Alemanya i li va imposar condicions molt dures.
·
Article 231 (clàusula de culpabilitat): article que obligava Alemanya a acceptar la responsabilitat de la guerra i que justificava les reparacions.
·
Reparacions: pagaments que Alemanya havia de fer als vencedors pels danys de la guerra, fixats el 1921 en 132.000 milions de marcs or.
·
Societat de Nacions: primera organització internacional creada per resoldre els conflictes amb el diàleg; els Estats Units no en van formar part mai.
4. Glossari
·
Brest-Litovsk.
Tractat de març de 1918 pel qual la Rússia bolxevic va sortir de la guerra cedint enormes territoris a Alemanya. Va alliberar tropes alemanyes per al front occidental.
·
reparacions.
Pagaments que un país vençut ha de fer al vencedor per compensar els danys de la guerra. Les de Versalles es van fixar el 1921 en 132.000 milions de marcs or, una xifra enorme.
·
desmilitaritzava.
Prohibició de mantenir tropes o fortificacions en un territori. La riba alemanya del Rin va quedar desmilitaritzada per protegir França d'una futura invasió.
5. L'Arxiu · el document
Els Catorze Punts, punt XIV
«Cal formar una associació general de les nacions, sota pactes específics, amb el propòsit de garantir mútuament la independència política i la integritat territorial tant als estats grans com als petits.»
Woodrow Wilson, president dels Estats Units · Washington, 8 de gener de 1918 · Font: https://avalon.law.yale.edu/20th_century/wilson14.asp
És el punt que fonamenta la futura Societat de Nacions i resumeix l'idealisme amb què molts alemanys van creure que es negociaria la pau. Confrontat amb l'article 231, mostra la distància entre el que es va prometre i el que es va imposar.
Tractat de Versalles, article 231 (clàusula de culpabilitat)
«Els Governs Aliats i Associats afirmen, i Alemanya accepta, la responsabilitat d'Alemanya i els seus aliats d'haver causat totes les pèrdues i danys soferts pels Governs Aliats i Associats i els seus ciutadans com a conseqüència de la guerra que els va ser imposada per l'agressió d'Alemanya i els seus aliats.»
Potències aliades i associades / delegació alemanya · Versalles, 28 de juny de 1919 · Font: https://avalon.law.yale.edu/imt/partviii.asp
És la clàusula que carrega tota la culpa de la guerra sobre Alemanya i serveix de base jurídica a les reparacions. A Alemanya es va viure com una humiliació, i és una de les claus del ressentiment posterior.
6. Activitats
6.1. Aprenent
1. Un eix a escala de la fi de la guerra
Dibuixa a la llibreta un eix a escala que vagi del gener de 1918 al juny de 1919 i situa-hi, respectant les distàncies entre dates, aquests sis fets de la lectura: els Catorze Punts, la pau de Brest-Litovsk, l'armistici, l'obertura de la Conferència de París, la signatura de Versalles i la creació de la Societat de Nacions.
Pista: Fes primer la línia i marca els extrems (gener 1918 i juny 1919); com que és a escala, un mes ha d'ocupar sempre el mateix espai. Fes servir termes com armistici i tractat.
2. Què prometia Wilson? (lectura de font)
Llegeix el punt XIV de Wilson a L'Arxiu. Copia'n la idea principal amb les teves paraules i explica quina institució en va néixer i per a què servia. Entre 60 i 90 paraules.
Pista: Comença així: «El punt XIV proposava que…». Fixa't en les paraules «independència» i «integritat territorial» i en què volen dir per a un estat petit.
3. Localitza i cita els fets de la pau
Localitza a la lectura i copia la frase exacta que respon cada pregunta: (a) en quina data es va signar l'armistici; (b) quin percentatge de territori va perdre Alemanya; (c) en quina sala es va signar el tractat i per què era simbòlica. Escriu al costat de cada resposta el número de paràgraf on l'has trobada. Després, mira la pintura de la signatura (la imatge de la sessió) i escriu una sola frase que digui qui hi apareix assegut i qui dret, i què suggereix això sobre qui manava a la sala.
Pista: No resumeixis el text: copia la frase literal entre cometes, tal com apareix. La font mana. Per a la pintura, fixa't en la delegació alemanya, que signa davant els vencedors.
6.2. Intermedi
4. Diagrama de flux: de la victòria al ressentiment
Construeix a la llibreta un diagrama de flux amb fletxes que enllaci, pas a pas, aquests estats: «Alemanya perd la guerra» → … → «ressentiment a Alemanya». Has d'afegir entre quatre i sis caselles intermèdies (armistici, exclusió de les negociacions, article 231, reparacions, pèrdues territorials) i cada fletxa ha de mostrar una relació de causa.
Pista: Cada casella provoca la següent: pregunta't «i això, què va provocar?». Fes servir connectors com «per tant», «com a conseqüència» i «això va portar a».
5. Dues fonts, cara a cara
Corroboreu les dues fonts de L'Arxiu (el punt XIV de Wilson i l'article 231). En una taula de dues columnes, anoteu què promet o afirma cadascuna, quin to fa servir i a qui beneficia. A sota, escriviu junts un paràgraf que respongui: fins a quin punt el tractat va complir el que Wilson havia promès? Entre 90 i 125 paraules.
Pista: Contrasteu emissor, to i intenció de cada font. Fes servir «mentre que Wilson…, l'article 231…» per marcar el contrast.
6. Com es tanca una guerra, ahir i avui
Contrasta en dues columnes (1919 / avui) com es va tancar la Gran Guerra amb la manera com s'intenta acabar un conflicte armat actual que coneguis. A sota, escriu quins mecanismes s'assemblen (negociacions, organismes internacionals) i què ha canviat. Entre 90 i 125 paraules.
Pista: Pensa en qui decideix les condicions i si el vençut hi participa. Fes servir «mentre que el 1919…, avui…».
6.3. Avançat
7. Massa dur o no prou? (argument i contraargument)
Sobre la pregunta «el Tractat de Versalles va ser massa dur amb Alemanya?», escriu a la llibreta un argument a favor i un contraargument sòlid, cadascun amb una prova treta de la lectura. Tanca amb una posició pròpia raonada. Mínim 125 paraules.
Pista: Un bon contraargument no és l'insult del contrari, sinó la seva millor raó. Recorda que els historiadors debaten si va ser massa dur o poc coherent.
8. La pau que no va pacificar (microassaig)
Escriu un microassaig que defensi aquesta tesi: «La contradicció entre el que es va prometre a Alemanya i el que se li va imposar explica bona part del fracàs de la pau de 1919.» Fes servir les dues fonts de L'Arxiu com a prova i estructura el text en tesi, desenvolupament i conclusió. Mínim 125 paraules.
Pista: Un microassaig sosté una sola idea i l'argumenta amb proves; no és un resum. Cita les dues fonts per sostenir la tesi.
9. Ni dòmino ni casualitat (desmuntant el tòpic)
Torna al bloc Desmuntant Tòpics. Explica amb les teves paraules per què dir que Versalles «va provocar tot sol» la Segona Guerra Mundial és una simplificació. Reconeix què hi ha de cert, enumera dos fets posteriors que no estaven al tractat i acaba amb una conclusió pròpia sobre com funcionen les causes en història. Mínim 125 paraules.
Pista: Distingeix entre «va contribuir» i «va determinar»: la diferència és si entremig hi va haver decisions que es podien haver pres altrament.
PK
lz ]aE word/fontTable.xml
PK
lz ]BR R word/styles.xml
PK
lz ]\3A A word/numbering.xml
PK
lz ]!P4 4 word/settings.xml
PK
lz ]z word/webSettings.xml
PK
lz ] word/_rels/PK
lz ] W word/_rels/document.xml.rels
PK
lz ]Q5*O O word/_rels/header1.xml.rels
PK
lz ]dI [Content_Types].xml
PK
lz ] _rels/PK
lz ] $ _rels/.relsPK
lz ] docProps/PK
lz ]d 6 docProps/core.xmlPK
lz ] word/PK
lz ] word/media/PK
lz ] *h h * word/media/image-i6L-U0bZF9VoSR7fauLJE.pngPK
lz ]K$_, , 'n word/header1.xmlPK
lz ] w word/footer1.xmlPK
lz ] Wz word/theme/PK
lz ]lhu z word/theme/theme1.xmlPK
lz ]aiB z word/document.xmlPK
lz ]aE Ra word/fontTable.xmlPK
lz ]BR R i word/styles.xmlPK
lz ]\3A A x word/numbering.xmlPK
lz ]!P4 4 zz word/settings.xmlPK
lz ]z | word/webSettings.xmlPK
lz ] } word/_rels/PK
lz ] W ~ word/_rels/document.xml.relsPK
lz ]Q5*O O _ word/_rels/header1.xml.relsPK
lz ]dI [Content_Types].xmlPK )