PK
lz ] _rels/PK
lz ] _rels/.rels
PK
lz ] docProps/PK
lz ] docProps/core.xml
El nou mapa europeu post-1919
Ideorum
html-to-docx
html-to-docx
1
2026-08-12T15:19:25.647Z
2026-08-12T15:19:25.647Z
PK
lz ] word/PK
lz ] word/media/PK
lz ] *h h * word/media/image-tuovntsi-bUpYQifWx78X.pngPNG
IHDR ^ C pHYs tEXtXML:com.adobe.xmp
li eXIfII* V ^ ( i f H H 0210 0100 ^ C -i IDATxy|Tg&{XC/sa7pͨZkjjmmT
Tmժ,
Ytf%쐅$3#Ǘ%s%Vr$$y99" &KL]DH_ Gu"]"5?C -E 8zw;z:bP6+՚9"rȒXoMnXw-C6PE5c>ڠ Ɋ.TeZ.?È /NwHlZ
wy5C [gM?f?4o}/Vt! ^ks ]N8x Q3ҔYg}t` Ǝ
/n!ogҀ[{X[uߘ)?8X{ҳZ`߿rI )KG_G<= hĚm8bgiDj-A,PVf; )K^#U_`%}nfYl9|i_x $3
z:^(j.XO->doZ揼_9
H6^ i[cv5?ԫ:lqmPo}'m+ b; PxjѿzQ9]p ̯ d:ٛX{xAs W V=|y?GLhh
?VbPeUU+Q^# ,- $[.x]v: -m 4KT5=^0z2w6hs` X:j_^{gbv@CY
5?m;+; Ѱu ռ!e:>u0 Xkߐ/ьxפC>X
_ ( ozmJ;d5WHjYS 4ɈFtκb
'; wN @"`aj~P;>yDzAkcdãuz̈/"PjWr2gYHCW.5
ȉ4ƭCG5}̧wWW @jfW<=&Ehc||{
e66~?Iv=6(G :>qgtn+h i-+=gG/ ef\ ѴkyWtɩ h\""6 d>X\YSe\k
7?{9gtnDMib;n*PoF< ѴkNc?}qvf$ۨ
/_Z 8Qq3wyc~chm*>62 lsS.iavTgyp;~2}_dT ۸fox.{YۧG#M;Vϼ;
7/[P' `6uNgcF!ՈfޞC %mw)s V>M-swZ` kv>9[z $6Qx8%z^5X]m]לeke w^Υi{_: ݲ5 HD)_xU<_q0?|"p^[+ ,o??̎1g＜3vg,ٺn= MJ^w^2ꢋ?f$[4"2ˆ͗nS7]BfJ^Ιg WG @"Ik]ߘ/%
BeA諊@(Ϝ )Uxpn,sYVߠWNmQwM(-
f?)J,T "ңC7^PQ Luo紎%`g%W[sPa?g⪌hDs;zgQ^"5C-"y1L!x A)qg.õ=Jt:ǂUusyKyew0q_싵Α&Ѵn],_;OZfW %c"ty];ެڕݻ|g 9 9DrF櫶۩g^mݺe|3#w=LswڝZvWlv%S""W8K~qc_} Hp15H# # Wʹ'=Gsw4Zr
n), "E_47 Pүx= Guپ ݬgN=h6rEUXWw#ctxWm72 CRxT{Ffܥu|C%|_o1% Îʭ߭YpƐ=n1ٕ4ա]{m)wWo0U J8qwٯdRb+Cad?"kd $/&HXؽ[~R\v{W3mgw>TsfϚ]"5ͫV9μJ]N
|ݍ |IڎE xʋFe|N]G7sj y M+'23. 9-tWߺ}jw;N{~d|/C;F>\ֱ]k/6zs$]H_?& @ $eu7GnpP59i KIvuQX/m
2olW)>zZճ~T3bxКYelF4n+uT J71mO R,mcflWz亳o ܖn[~f_[><+oM ?\[]ic]vzrVN ! @_IYxpHmZ$4M\KjvFjHzuk^W}| 6&^,USWƺs
>%CiZx IWx첏E؆KxQy,s:OR5JTF~/ }IDD7TUe侧elf4wP+ID'" qtWj]>XS5]H>fnLkT>{ Cjx7 49zr},_ qѦLS >Y;B˸ڴUhv2W3d }cŋ^}yu@SϤߪIC} {;~` 4GDv2b "r.{OڳȈF4YL 7:̊nZƥIoy}D#>Z z"3# +
.uCdUzr/u{1z;ew7#ު.ҺPa<""jgh $*~6qZƅ%8p5yڳn s獧nu{=-)VA}/;*?tbO "2kK# ,
Z:iMp[-s =2.7ܠoKC!%u ,= F|-;{OX =M;uB |7w=rGra#n9㔫:5]3feXUG4S
gf\HCW]};mEsT:L+-*u I$iVFY4-cw~e[b@F֡?}]=s |a ',DDkJ|7ٕ[8fn ez&
tXdžCYoE;+wg/26,9%_ΚVr C5Sf2:@"TD>d Ll5ZZGtfحBfOfm7:,X'X9O 49]Z[
/M H ]^jʵ^^{nZ>W; +5~b1- u=Ti^:C 4" @oITxi˵AN%5F;S˸:oBö Or{ݵ WRz,\I+cmmh$ψ\ %S鞪HRg 55Χ̣5w:o:RU QZ]xEYF$ -
K,5zI˸ 93- v$S6u*Vv `j"^iш7nک]bZ| |v``-/uܮsZ""`IkuЮ$"]+"{О@Hht<$""R-"wa[Tv H4=0#"{ʼ>]wW RO^QkqQDm[D,ܞoz _W/Z=}S;4NF4D۩N-TS0p~lv%]u(DT9ZDN4[EDd CkO!h cSͮde Qա !"HSpUY+"EdUJDV7 `i:V P$"ݤ=. MEXHD C=L&
ξ"b䃭e^. NUDƨvePICg ?e-fW2Tm][*Y^
|1~pY`]IS ڕͯy"-MbE䀈쓦2{?e^_E쟂1*Mäw^Gi:JüRou$
ֳZwӲ*Qq]0s_5
ZQ yV ~ MotQU㹿p ISae^e*6bU ʅ.R>CXu(""Q|PXk|&jW.S DP^c#"Nqv. C Ђ2c$]ա9|hV 4 VD>
C2gZr;WHC\ݪeͮdby\""_Q:!.k-T
*x\ng"|z -,b>r;Otxvy}~9\r; DZեe3Z;CC]kTvL
1ͮ_Xmé.c9gִ*MUvr; +$~ [Edr;?CϞ^wRZJ,T VZ .ʼ㝔 Nm+.Qա'u ncb>wARevvNV b,"{n C65!4h](il~uDV~e\V$leW3=W;Tkhc4Zml
ŞCyDWt f =k'ys.ٕܩ3zvWD~cyPLy;nQ
5sqagP*Wt ""LyלfmV9P @r?ͮ"ħ:RաTX dnbǪC))Uu({(p;2novvXe\ncU У[-ljbi~a)t>|^u(oNy ]1V\q{VȽ\o*p哋5ҕ.Emv]1s\*MCJbWu(؛۹jrrL.r; 4"OH$Un}ktK9w LjqeE#vo}>ꎳ|לBZjK5 ԿM\F^~&V/6X> ].,Kׇ:3fW9ǘJԙw:t*uP
=lvŐmDZj~^."ɼAu(O{|n{M?%19 6ҵ4 LDT"d+SgPfHbGj:μ9]I:DI G.x2$ܪ֟'^ s
ڷc,/vf߯e\z$̴htq
W]),,Osi
=smv%Q_,4;EIkg{O.DԙwMS z9v~>w"Fka
ա<(xw.'aU _μ仏mv%S&MMŞwS$UUh9F_K= ~+tڪzx.KKa&-uavQSŪ"Tg+Şdj.i C
=_șEgTxr'{bռeh;tR ŞDDv$t{a ܤ&yR oy"r1 :g=k+ŞwD8'y wfH+quCٷ_U/5| X:4Եfv>X%x?YzJW ʫ6녒IR^""2vL̚ 3A6eKŢۊWpZU[3jW+dg+ T$P)<{a]1lfW,ŞW%yѤxU"b(bn\isהv|| I)
%vLff4S8qof滽ikUO
VnY)2&-}^9w m""1{&wwJrѥ4աZvw"ڠ hkT
ա=㝇QZv_qs55ph>{mj!ֹ-֨.|M9UGC@l^CrHvg%w mͮeZHw-p;%%:^꤃l ? $ڻG❄Q_=W˸\=\SGt'go;X<[u>X]SR`UjkI^
kz>Z=rH.s~mZH
Қ 4&q/)͇v $ @G?-p;; #$]*;p6@kedD\'a5.:<]i`h) hX鲺u[ RPH; >\SŤYsNC)̅בmxƪe@^oKڹ\ѳ@c}|cו}] YY
?YR<{ߞqa{z
Ntn
CA蛊@踝Fmv%Wu(/»%bv%un(p; -N t0@u(gWBK㝈O^\ff ׯ( VnkV+o""^tYF" JK
Cz}/WB-j*Ee^"]yvLu(ag^:mv'b+UryB| 59V J i&vL)42qjY""О` uQJgա+~覇zY!"]@hN]:"2JDHծL(kڹ2w@ -\7ka튱Z;D$n>0"Aٯilcoel5z%
ήߖ"Jn ":j^vV7)q <]̻OR2o *|vCD4umS\n絳K`Y(":UAw^оc}@E AD6y}C]nom2?*p; +6 H"Rՠ?ߊ@gz] \n/DL3(*"%^߬?"> 5?r;ȥCTD~cv\#%mTɦ?..DD c*8zu+R\>>i4 9$;ծL0,"z}]W^&Rn+sbҪQ\n/M
Sfz{y}Ab3"r^ PV^6:?{z1kZɣPRy}ߖy}O.<:gDd) W|3b"V] T9Ah휤:ܟXT5*2oay|B̿~DۙW̹l!"2{aui=d{B?$9F;ĚI^X;Jඅ
TrC COqK,O+K~_"@
bNGgM+CI+Ȭi%?FvPsWG ?e/]G=YJƈ+?Z-S&?eͭ-T%sgM+-" g9H )3.nmu2̸ ZVbMg-DDmxVGj~ތ}Ϋռ~\_w -#dVv*̞^^y};fM+>E9Mw
|=kZ-PĈ+i% ۟UrykǸΫ8sgO/L +YJ3fU :6:̞^^VB8)AK眳<L]QWX3-iLN 5Ng5vy˟ܥib28Ĭc%2vk5?X t9KLW:kZ'W<;UT^߭;g@+v+qC("Z6^D.2*Ԗz}y}SxXE ʌLyWRr;,R!U|+"_z}+Ed쓦f Dxc>n=D
P뻧""?{C=Đ % ?a%~1N.S=lT̚VrEבfO/:u]EDnfٕt1 Cϖy}_2۰e\٥ݒV [Dr ;(4kZ Ş1"286cϭER怒?(?$6i{VISS3}\ [X9]i(2Iꭆ""(OшkǦO~hLJ&
W~[*dd?ubKK{ EDEoRͮXż'h^ߕ覷YJnfĊPcɧh0`VRWHҥ+X.Js9[lt@`w 2:W +z Cz}2cb E gִÛTBD)Rj*Rosޫ 1LKiӞkX zr{( 卹u2Ywhn_-"{P1cN9Q,|D,9
աf
C(VK龩R*{v,ZbpQr;[XyEь^=&E1A_RK +;?4xV!"[̈l^Ό@eM[ [۩DK> j{g b aszZZ4ޅ wbɣSro-i=o*}]e0 L =q07_bޯH z_ ٯ(BXM]+Vfi ;dI;c#":`B*txpFve{t/][.p(Cy-P{~]w,yDDϪ7+7!Fm ˹cזR "{ u[0 a{5} D Ō$^wƫKJ)Wx|~u ݚ2XbltM >/-߽3QY|n-?ɮ.7|C,] 㝗q汲bk_[(yR@(tw$dڕ5[U. &0$:ڜF_,|f'\T:uo|g ~2V^Xei]6:_^|o4u_m6{ኻN5qྪsb@Wkr
M,
JXbPMDZ3~\e)Όk 1Z$4a߸^1h>box'6'I |J=4;W,.#pm"Cz_?O XgM_m2tݲ#OF,۸'z-c
j}?fg+]aD/\y}Uye\;%uP^
+^z2|$3
D^\tG$ $.DDn}zrϩi7VH ;Gf=2[DdC ~V2VYRqwvkAk4 dgDY9
Yczw:o:4 T XDjEpy=]mwְA9~yS#7KLz86q8FGI7do&su+! RU9dzz9: gk 3fG[˟."
"{?β2D IDAT~-w+zbְA{Ӳ{o߰|*Abt1!Fv%ar9A
C'Y7kFs2f|'ju( @_y
s<˹viO1Wanm[W8Vb$nͮSb$jųI6Yڜ6\xn.ǫS7o}bMDnb
/|ů>[XsjcXJD̄X'3. K :`pX%v~gUrU2"2ŖP&J qj+iB$6]xV" )\"{3sj^kˇ|Xt"rȮt>[߱Z/$TrnY sg \x}| *4mp3E$~C9DŽ0M
آӪC[& ɭE},7?.=U,6Z8 wEH.ߔI5V+6g_Ҡ"8C9-x'pk n`\n+Nd+"rqJ"Ni3f.1Ì- $
L}?k⼕^+YYp'9,HY"_uSrS(sظC:];L8imn_Cֿ|zԆ~|iɸΘhQ}cBLqL7 ]nʄmgXAf^+\k\osnyҮ;>rҽ;?n6.Ѣf2"A64q%SImk˽Z~JLP$Q^N" rY*L`2Ìrn mLee9|<1]6]rez r[Z?4o"+3+n\sIok)sMGٴraٍp VC$OM$LISTƴ7-xI
5D#lqal tarFcj.In `([vN9|hC3G}wq,K+> }iSj x y3XU mˬ9o`lY?nY)lƕKά lny19z 0>S[4D5]j 0ϔM[>1S{60Px/o}/_vgUkmՎ=}y@f 2$0gmǮye/psN~wj\w҆{}ƌ_uӼ(
1^\ !T GF'l~\ ;
wg0.Qg8=Oc$ oYѴj8 Wݒ$wI'}%_<10yVϞZA;+P nFqy+>dx79G5_K"as3tj/aZg:<ږF?Iz"0Qx9d7_u2WgV >)#m{"r9nV1v;;;52c-ۖF#韝ԊgM,Ɇ1_h/I8&`T6FWIZ d7r8\6c_;xyC$|O´zDwD[һMneQGBu |mi=]1Ƕ ?h\ Ə=^ؗQ-i2kn>Я {fz/ M6}5ū%&` К1Ϲ 4~P걝7 bfc$|uM咎]}cim2W4 GMs~'ɵCq[siu X]0 {RҡN`(WGUla2=tT'@i_Z MߐW}p8Iaz5nZJ1P´ٴ}q)*SuwƾurM?:E4$UOddʋ{R´ t98ui ZWJ5^9ɦ\W M:qC(ʺ
_KAV<{Kb 6ߥ I}Wҋ^;cV'uQ)eq:CR["g/<^~
ݯ>t
9M ܪ\6ΕxtcMr{C6m2Kٴ:ǶM\.[ Ӻ 0VwK=lwg,Ciugz %C5 TVUՇRxU(UI,>ty
v=&^%1(|V2tŮs~-tx%0?nZkF?."Fi\vi!Ϧ1 `O(\kiZ"D_k*lys_J*oB1>3vZ{GaIo:tj{Gt9k}ܴ.sr\T{G.IA'vf=]1/۟i=mtY x9vz幝Kbkm^kmoJ:E{TFE7y beuٴ]NwZ^:x2XY\vWwg\mn3 I8>$MtV{2i}]҈Y
/Z>$|KU}hC尗/]OWl^uxY
CW.c;cMhvw"[2߲in9d{btA´ɦ 2dU8I WTΩ^ynے꤯OPyګdmx`p9 M?$]uȦqyc"rɸi}H7>sΚ=]Gi#r{n̦qAi]":sKqjp20J^%PP:lP2u:
r{Gwg_$]uq++CB´ݝ$,3vR.co*@OWXX҃^epP6mt.pc)'^wlR´ZnQxM@e]musYU ty<5
+V]uQQJH ue23ݝT~ǒ>?w]\ǽ2J#ٴXA 8Z.<>t=kzn(\`W$,tWwg,[RjjwgTI47g7}ٙ=i,Jwglھ@6ݝY^r.bk6mF`r_KS92O_~V ػ\=[5Oȵ ne ξ켸i 'a7t&+"nZGK<L6mp.c:
r{swgdI'wGu G5+U8x:z` :F+7c$M;#ٴ3֒No u_wgbRhM 0Ǽ/ z3v|6mIzy.c}ٗ}!> 0Y:
w^֊iMv~ٗ- o\Ee/ z0ieiLc$vqMٴ}Qܴq_,P(Ơ@I'{%Kz4(d"qHo
𥍑2II:iɦՓأk:mΆIֳ 鼚qAc$8Mұf %MWf3 rUW2K=] 4F§%}T~.G&lھ.nZWM%*gHM'$U:4#ٴi&Gi(
1}@w'% J N:ܑ0l´jƿ~Qҧ$)J&Z].cTҥ
#Hj4ρ)wHzTMlھܗ}2ص #OK;deJ9aZy#ơXݜ0"a?`4Fib
vH?i=Z U14}|I "icy
oRw_)>ZUҋ5}IzV-^ cM굽|TK2\|~.~h
9imppq sA(8 4nNIT8ht nZemTX|Sx<;Zٴ{&`TFHґᒎt1 '$%
M^Iw%LkOB!8Tq?h ߳_S%5 fG?2Y: Sm})aZ Ҩ Fw߫|ǰUhYR*nZv 螿z /FIP^yqG N1U^Gk |-M6C%SݰbՔ;u
w] 3U($
1N Feozpfx=DS0fngb`ׅ-ٴe2m \(kmq ud*3L=~n DWrZ7?'}WU RU} km +>̯[^,I높g/ L^csUkm~o
OϫkcC~MIT(6L Vh oR1Z[t9`
C#T9 (ƨzߪ]u"aI$=#)I{r UV.U\Xk @9p4qP2y'x
ѢP ٸe 8Qx͛*CTT/:M 8dêCVT/zyM ٸ. 8PxӖ^+WՇZ6ƬzQüOl=嶻 : 0PxMd*1:^RY ڼ嶻- S lܼ%DU}h
wʶiIEOUևvw, TAU"ZRzBI=刊E J~1qY lL&C'}K:ARH%3L}kÊU?: 0Pxv~U}N|$S!i'g @5IZ|*,M|[q` _kBI Th>W+xŏqГ3sq> `ʢ*suCJzc}͟Pk/X @9WXU e3T)2 (-_K*;HUևWa)*)
)d0(hITlU_Y WU :B
y.\ E5TVVՇ _kULTUzMF L^ 4%}|T8kF u `*rYe]B_kskU}tIzg{ *(\RYWY3A TA;yU6>
>[ : 0Up!u3}ZU *4([Pt cCʺ/8w>uzn(:mÊUx jXjXbu_p^\^g);/ LE*ʺJ_k*djن: 0QxPMx J~_ӷ *ʺC: %S}5a rBU"UIu1Xlݐ0 @*_ksbH2CԣC?q. `Z* j(C]RcH/eI/_p6 {AU%UpȌx~M_JZI= IDAT|o pLdjý*i%/iVe]m) ; . Y[IB$zm5L5<0X @QxȒ?ISpǫV( FJ>aŪ>3 xkP2CZ8 aa m߰ՋUT/:C|o= uUBkJz(Gx
HMC · 1r BAT · C2s7
PK
lz ] word/footer1.xml
© 2026 Ideorum · Reproducció autoritzada amb atribució (CC BY 4.0) · Condicions completes a ideorum.cat/avis-legal
PK
lz ] word/theme/PK
lz ]lhu word/theme/theme1.xml
PK
lz ] =`5F F word/document.xml
El nou mapa europeu post-1919
En pocs mesos, quatre imperis van desaparèixer i una desena d'estats nous van ocupar el seu lloc. Els vencedors van prometre un estat per a cada poble, però van descobrir que les nacions no viuen en compartiments separats: el mapa va néixer ple de minories i de fronteres discutides.
Pregunta de la càpsula:
LA GUERRA QUE HO VA CANVIAR TOT
1. Abans de llegir
1. Localitzar.
Segons el text, quins quatre imperis desapareixen amb el final de la guerra i quins estats nous neixen del seu territori?
2. Avaluar.
El principi d'autodeterminació sonava just i democràtic. Segons el text, per què era impossible aplicar-lo de manera neta sobre el mapa real d'Europa?
3. Integrar.
A la sessió anterior vas veure com la pau es va imposar sense els vençuts. Com es relaciona aquella manera de decidir amb el fet que tants pobles quedessin com a minories dins d'estats aliens?
4. Reflexionar.
Encara avui hi ha fronteres a Europa que arrosseguen aquelles decisions de 1919. Quin exemple actual coneixes on una frontera i una minoria segueixin en conflicte?
2. La lectura
Poques vegades el mapa d'Europa ha canviat tant en tan poc temps. Entre el final de 1918 i l'estiu de 1919, quatre imperis que havien dominat el continent durant segles es van esvair alhora. L'imperi
austrohongarès
es va desfer en peces; l'imperi tsarista rus s'havia enfonsat amb la revolució; l'imperi otomà es retirava d'Europa; i l'imperi alemany, tot i sobreviure com a estat, perdia territoris a totes les fronteres. Allà on hi havia hagut quatre grans corones, de sobte apareixia una desena d'estats amb banderes noves.
D'aquell trencament en van néixer els estats successors. Polònia, esborrada del mapa des de feia més de cent anys, tornava a existir. Txecoslovàquia unia txecs i eslovacs en un sol país. Del sud de l'antic imperi dels Habsburg naixia el Regne dels Serbis, Croats i Eslovens, que aviat es diria Iugoslàvia. A la costa del Bàltic apareixien Estònia, Letònia i Lituània. Àustria i Hongria, que havien governat mig continent, quedaven reduïdes a dos estats petits. Finlàndia se separava de Rússia. El mapa polític d'Europa central i oriental es va reescriure de dalt a baix.
Darrere d'aquesta reorganització hi havia una idea poderosa: l'
autodeterminació dels pobles
. Wilson l'havia posada al centre dels seus Catorze Punts, i sobre el paper era senzilla i atractiva: cada nació tenia dret a formar el seu propi estat i a decidir el seu destí. On abans un emperador governava desenes de pobles diferents des de dalt, ara cada poble seria amo de casa seva. Era la traducció política d'un ideal democràtic, i molts la van rebre com un alliberament.
El problema va aparèixer en el moment de traçar les línies sobre el terreny. Els pobles d'Europa central i oriental no vivien en compartiments separats i ben delimitats: feia segles que es barrejaven a les mateixes ciutats i als mateixos mercats. En una mateixa comarca podien conviure parlants de tres o quatre llengües. Fos on fos que es dibuixés una frontera, sempre quedava gent del costat equivocat. Per això el mapa nou va néixer amb un defecte de fàbrica: prop de
trenta milions de persones
van quedar convertides en minories nacionals dins d'estats governats per un altre poble.
Els vencedors no van traçar aquestes línies a l'atzar. A París, comissions d'experts van discutir pam a pam sobre mapes de llengües i de religions, i en alguns punts especialment disputats es va deixar decidir la població amb un plebiscit: l'Alta Silèsia i Slesvig, per exemple, van votar a quin estat volien pertànyer. Però en la majoria de casos van pesar més els càlculs estratègics que la voluntat dels habitants. França va impulsar estats forts i aliats a l'est d'Alemanya, com Polònia i Txecoslovàquia, pensats com un cordó sanitari que contingués alhora Alemanya i la Rússia bolxevic. La lògica de la seguretat s'imposava sovint a la de l'autodeterminació.
Els exemples de minories eren pertot. A Txecoslovàquia vivien més de tres milions d'alemanys, concentrats a la regió dels Sudets, que mai no havien volgut deixar de ser austríacs. A Romania, l'annexió de Transsilvània hi va incorporar més d'un milió d'hongaresos. Polònia, reconstruïda a corre-cuita, tenia minories alemanyes, ucraïneses, bielorusses i jueves que sumaven prop d'un terç de la població. I el mateix corredor polonès tallava Alemanya en dos per donar a Polònia una sortida al mar. L'autodeterminació, a més, es va aplicar de manera desigual: als alemanys d'Àustria se'ls va prohibir unir-se a Alemanya, i cap poble dels vençuts va poder decidir lliurement el seu futur. El principi valia sobretot per als aliats dels vencedors.
Els mateixos redactors de la pau sabien que el mapa no quadrava. Per això van fer una cosa reveladora: van obligar els estats nous a signar uns
tractats de minories
que garantissin drets a les poblacions que quedaven dins de les seves fronteres. El tractat imposat a Polònia, per exemple, l'obligava a assegurar a totes les minories «el mateix tracte i la mateixa seguretat, de dret i de fet», amb el dret de mantenir escoles en la seva llengua i de practicar la seva religió. Que calgués escriure això en un tractat era la millor prova que el somni d'un estat per a cada nació no s'havia complert.
Quan ni les fronteres ni els tractats no bastaven, va aparèixer una sortida molt més brutal: moure les persones en comptes de les línies. El 1923, després de la guerra entre Grècia i Turquia, els dos estats van acordar a Lausana un bescanvi forçós de poblacions. Més d'un milió de grecs ortodoxos i prop de mig milió de musulmans van ser obligats a abandonar les cases on havien nascut i a creuar la frontera cap a un país que molts no havien trepitjat mai. Era la conseqüència extrema de la mateixa idea: si cada estat havia de tenir una sola nació, calia fer coincidir el poble amb el mapa, encara que fos per la força.
En aquell nou tauler, un territori quedava en una posició especialment incerta:
Ucraïna
. Havia proclamat la independència enmig del caos, però va acabar repartida i, en la seva major part, integrada dins de la nova Unió Soviètica que sorgia de les ruïnes de l'imperi tsarista. Aquella frontera oriental, mal tancada i disputada, tornaria a ser un problema dècades més tard. El mapa de 1919 no era, doncs, un punt final: era una fotografia inestable d'un continent que encara s'estava recol·locant.
Perquè el nou mapa no va apagar el nacionalisme; el va multiplicar. Cada frontera discutida i cada minoria descontenta es va convertir en un greuge, i el irredemptisme, el desig de recuperar «els germans» que havien quedat a l'altre costat de la ratlla, va donar arguments als moviments més agressius dels anys següents. El continent sortia de la guerra amb un mapa nou, més democràtic sobre el paper, però esquerdat de tensions que tornarien a esclatar.
2.1. Desmuntant tòpics
El tòpic:
«El principi d'autodeterminació de Wilson va donar per fi a cada nació europea el seu estat, i per això el nou mapa de 1919 era just i democràtic.»
D'on surt:
És una lectura neta i optimista: la caiguda dels imperis com a triomf de la llibertat dels pobles. Encaixa amb la idea que la Primera Guerra Mundial va servir per «fer el món segur per a la democràcia», l'eslògan amb què Wilson va justificar la intervenció nord-americana.
El que diu la recerca:
Els nous estats van resultar tan multinacionals com els imperis que substituïen: Txecoslovàquia tenia tres milions d'alemanys, Romania més d'un milió d'hongaresos, Polònia minories que sumaven un terç de la població. En total, uns trenta milions de persones van quedar com a minoria dins d'un estat aliè. A més, l'autodeterminació es va aplicar de manera selectiva (als pobles dels imperis vençuts que convenia als vencedors), mentre que a alemanys i hongaresos se'ls va negar el dret d'unir-se al seu estat nacional. La prova definitiva és que els mateixos vencedors van haver d'imposar tractats de protecció de minories: sabien que el mapa no coincidia amb les nacions.
En resum:
El nou mapa no va resoldre el problema nacional d'Europa; el va reorganitzar i el va deixar sembrat de conflictes que esclatarien poc després.
3. Fitxa de dades
·
Estat successor: estat nou sorgit del territori d'un imperi desaparegut. Polònia, Txecoslovàquia, Iugoslàvia, Àustria, Hongria i els estats bàltics en són exemples.
·
Autodeterminació dels pobles: principi, defensat per Wilson, segons el qual cada nació té dret a formar el seu propi estat i decidir el seu destí.
·
Minoria nacional: grup de població que, per llengua, religió o origen, es diferencia de la majoria de l'estat on viu. El mapa de 1919 en va deixar uns trenta milions.
·
Tractats de minories: acords imposats als estats nous perquè garantissin drets (llengua, escola, religió) a les minories que quedaven dins les seves fronteres.
·
Corredor polonès: franja que donava a Polònia sortida al mar Bàltic i separava Prússia Oriental de la resta d'Alemanya; era un greuge alemany constant.
·
Irredemptisme: aspiració d'un estat a annexionar-se territoris veïns habitats per gent de la seva mateixa nació; va alimentar el revisionisme de l'entreguerres.
4. Glossari
·
estats successors.
Estats nous que sorgeixen del territori d'un imperi desaparegut. Els de 1918-1919 van néixer de la descomposició dels imperis austrohongarès, rus i otomà.
·
minories nacionals.
Grup de població que, per llengua, religió o origen, es diferencia de la majoria de l'estat on viu. El nou mapa de 1919 en va deixar milions dins d'estats que sentien com a aliens.
·
cordó sanitari.
Barrera d'estats aliats destinada a contenir una amenaça. França volia envoltar Alemanya i aïllar alhora la Rússia bolxevic amb una filera d'estats amics a l'est.
·
corredor polonès.
Franja de territori que Polònia va rebre per tenir sortida al mar Bàltic, a través de terres de població mixta. Separava físicament Prússia Oriental de la resta d'Alemanya i era un greuge alemany constant.
·
irredemptisme.
Aspiració d'un estat a annexionar-se territoris veïns habitats per gent de la seva mateixa nació. L'Alemanya i la Hongria de l'entreguerres el van fer servir per reclamar les terres perdudes.
5. L'Arxiu · el document
Tractat de Minories entre les Potències Aliades i Polònia, article 8
«Els ciutadans polonesos que pertanyin a minories racials, religioses o lingüístiques gaudiran del mateix tracte i de la mateixa seguretat, de dret i de fet, que la resta de ciutadans polonesos. En particular, tindran el mateix dret a establir, dirigir i controlar, a càrrec seu, institucions benèfiques, religioses i socials, escoles i altres centres educatius, amb el dret d'usar-hi la seva pròpia llengua i de practicar-hi lliurement la seva religió.»
Potències Aliades i Associades / delegació polonesa · Versalles, 28 de juny de 1919 · Font: https://history.state.gov/historicaldocuments/frus1919Parisv13/ch29
Els vencedors van obligar Polònia i altres estats nous a signar aquests tractats per protegir les minories que quedaven dins de les seves fronteres. Que calgués imposar-los és la prova que el mapa de 1919 no coincidia amb les nacions: el somni d'un estat per a cada poble no s'havia complert.
6. Activitats
6.1. Aprenent
1. Retola el nou mapa d'Europa
Fixa't en el mapa de 1923 (la imatge de la sessió). Dibuixa a la llibreta un croquis mut simplificat del centre i l'est d'Europa i retola-hi almenys sis estats que no existien el 1914 (per exemple Polònia, Txecoslovàquia, el Regne dels Serbis, Croats i Eslovens, Àustria, Hongria, Estònia, Letònia, Lituània o Finlàndia). Amb un color diferent, marca el territori que ocupaven els quatre imperis desapareguts.
Pista: Comença situant dues referències fàcils, el mar Bàltic i el riu Danubi, i col·loca els estats a partir d'aquí. Fes servir els termes «estat successor» i «imperi» a les etiquetes.
2. Un fris del col·lapse dels imperis
Dibuixa un fris de procés amb cinc caselles enllaçades per fletxes que mostri, pas a pas, com es va passar de l'imperi austrohongarès de 1914 al mapa d'estats nous de 1920. Cada casella ha de contenir un moment del procés (per exemple: imperi multinacional, derrota i armistici, col·lapse intern, proclamació dels nous estats, tractats de pau que en fixen les fronteres).
Pista: Un fris de procés no és una llista: cada casella ha de portar a la següent. Sota cada fletxa, escriu una paraula que digui què fa avançar el procés (per exemple «derrota», «revolució»).
3. Què protegia el tractat? (lectura de font)
Llegeix l'article 8 del Tractat de Minories a L'Arxiu. Explica amb les teves paraules quins drets concrets garanteix a les minories i digues per què creus que els vencedors van considerar necessari imposar un tractat com aquest. Entre 60 i 90 paraules.
Pista: Comença així: «L'article 8 obligava Polònia a…». Fixa't en les paraules «llengua», «escoles» i «religió»: què passaria a una minoria si no tingués aquests drets garantits?
6.2. Intermedi
4. Imperi i estat nou, cara a cara
Compareu en un diagrama de Venn l'imperi austrohongarès i un estat successor (per exemple Txecoslovàquia o Iugoslàvia): al costat de cada cercle, què tenia de propi cadascun; al centre, què compartien. A sota, escriviu junts un paràgraf que respongui: en què s'assemblaven de veritat els nous estats als imperis que van substituir? Entre 90 i 125 paraules.
Pista: Penseu en el nombre de llengües i de pobles de cada cas. Fes servir connectors com «tots dos…», «en canvi…» i «a diferència de…».
5. D'on surt cada estat nou?
Construeix una taula que classifiqui almenys sis estats nous o engrandits segons de quin imperi desaparegut van sorgir (austrohongarès, rus o otomà). Per a cadascun, anota en una columna una minoria important que hi va quedar dins. A sota, escriu quina conclusió treus en veure la taula sencera. Entre 90 i 125 paraules.
Pista: Ordena la taula per imperi d'origen abans d'omplir les minories. Marca amb connectors com «en canvi» o «igualment» els casos que es repeteixen.
6. Fronteres i minories, ahir i avui
Contrasta en dues columnes (1919 / avui) el problema de les minories nacionals que va deixar el mapa de 1919 amb un conflicte de fronteres o de minories actual que coneguis. A sota, escriu què s'assembla i què ha canviat en la manera de tractar aquests conflictes. Entre 90 i 125 paraules.
Pista: Pensa en qui decideix on va la frontera i què passa amb la gent que queda «del costat equivocat». Fes servir «mentre que el 1919…, avui…».
6.3. Avançat
7. El mapa que va multiplicar el problema (esquema 1-3-1)
Construeix un esquema 1-3-1 sobre aquesta tesi: «El nou mapa de 1919 va reorganitzar el nacionalisme europeu en comptes de resoldre'l.» Escriu la tesi, tres arguments que la sostinguin (cadascun amb una dada o un fet de la lectura) i una conclusió que els lligui. Després, desenvolupa l'esquema en un text seguit. Mínim 125 paraules.
Pista: Comprova que cada un dels tres arguments sostingui la mateixa tesi amb una prova diferent, i que cap no en repeteixi un altre. La conclusió no ha de resumir: ha de tancar.
8. Tanca la definició (gàbia)
Escriu en una sola frase exacta, com si fos una entrada de diccionari, la definició d'«autodeterminació dels pobles», sense fer servir cap exemple ni la paraula «poble». La frase ha de ser prou precisa perquè un company entengui el concepte sense que li'l expliquis.
Pista: Una bona definició diu primer el gènere (quina mena de cosa és: un principi, un dret) i després la diferència (què la distingeix de les altres). Prova de dir-la en veu alta sense la paraula prohibida.
9. Ni just ni democràtic del tot (desmuntant el tòpic)
Torna al bloc Desmuntant Tòpics. Explica amb les teves paraules per què dir que el mapa de 1919 va donar «a cada nació el seu estat» és una simplificació. Reconeix què hi ha de cert en la idea, aporta dues dades concretes sobre minories tretes de la lectura i tanca amb una conclusió pròpia sobre la distància entre un principi i la seva aplicació. Mínim 125 paraules.
Pista: Distingeix entre «es va aplicar l'autodeterminació» i «es va aplicar a tothom per igual»: aquí és on s'esquerda el tòpic.
PK
lz ]aE word/fontTable.xml
PK
lz ]BR R word/styles.xml
PK
lz ]\3A A word/numbering.xml
PK
lz ]!P4 4 word/settings.xml
PK
lz ]z word/webSettings.xml
PK
lz ] word/_rels/PK
lz ] W word/_rels/document.xml.rels
PK
lz ] +O O word/_rels/header1.xml.rels
PK
lz ]dI [Content_Types].xml
PK
lz ] _rels/PK
lz ] $ _rels/.relsPK
lz ] docProps/PK
lz ] 6 docProps/core.xmlPK
lz ] word/PK
lz ] word/media/PK
lz ] *h h * word/media/image-tuovntsi-bUpYQifWx78X.pngPK
lz ]o, , &n word/header1.xmlPK
lz ] w word/footer1.xmlPK
lz ] Vz word/theme/PK
lz ]lhu z word/theme/theme1.xmlPK
lz ] =`5F F y word/document.xmlPK
lz ]aE f word/fontTable.xmlPK
lz ]BR R &o word/styles.xmlPK
lz ]\3A A } word/numbering.xmlPK
lz ]!P4 4 word/settings.xmlPK
lz ]z y word/webSettings.xmlPK
lz ] word/_rels/PK
lz ] W word/_rels/document.xml.relsPK
lz ] +O O word/_rels/header1.xml.relsPK
lz ]dI [Content_Types].xmlPK ) X