PK
mz ] _rels/PK
mz ] _rels/.rels
PK
mz ] docProps/PK
mz ] docProps/core.xml
La guerra moderna des de 1945
Ideorum
html-to-docx
html-to-docx
1
2026-08-12T15:19:25.949Z
2026-08-12T15:19:25.949Z
PK
mz ] word/PK
mz ] word/media/PK
mz ] *h h * word/media/image-IsU0GPX_M1V-vOO0ddZVQ.pngPNG
IHDR ^ C pHYs tEXtXML:com.adobe.xmp
li eXIfII* V ^ ( i f H H 0210 0100 ^ C -i IDATxy|Tg&{XC/sa7pͨZkjjmmT
Tmժ,
Ytf%쐅$3#Ǘ%s%Vr$$y99" &KL]DH_ Gu"]"5?C -E 8zw;z:bP6+՚9"rȒXoMnXw-C6PE5c>ڠ Ɋ.TeZ.?È /NwHlZ
wy5C [gM?f?4o}/Vt! ^ks ]N8x Q3ҔYg}t` Ǝ
/n!ogҀ[{X[uߘ)?8X{ҳZ`߿rI )KG_G<= hĚm8bgiDj-A,PVf; )K^#U_`%}nfYl9|i_x $3
z:^(j.XO->doZ揼_9
H6^ i[cv5?ԫ:lqmPo}'m+ b; PxjѿzQ9]p ̯ d:ٛX{xAs W V=|y?GLhh
?VbPeUU+Q^# ,- $[.x]v: -m 4KT5=^0z2w6hs` X:j_^{gbv@CY
5?m;+; Ѱu ռ!e:>u0 Xkߐ/ьxפC>X
_ ( ozmJ;d5WHjYS 4ɈFtκb
'; wN @"`aj~P;>yDzAkcdãuz̈/"PjWr2gYHCW.5
ȉ4ƭCG5}̧wWW @jfW<=&Ehc||{
e66~?Iv=6(G :>qgtn+h i-+=gG/ ef\ ѴkyWtɩ h\""6 d>X\YSe\k
7?{9gtnDMib;n*PoF< ѴkNc?}qvf$ۨ
/_Z 8Qq3wyc~chm*>62 lsS.iavTgyp;~2}_dT ۸fox.{YۧG#M;Vϼ;
7/[P' `6uNgcF!ՈfޞC %mw)s V>M-swZ` kv>9[z $6Qx8%z^5X]m]לeke w^Υi{_: ݲ5 HD)_xU<_q0?|"p^[+ ,o??̎1g＜3vg,ٺn= MJ^w^2ꢋ?f$[4"2ˆ͗nS7]BfJ^Ιg WG @"Ik]ߘ/%
BeA諊@(Ϝ )Uxpn,sYVߠWNmQwM(-
f?)J,T "ңC7^PQ Luo紎%`g%W[sPa?g⪌hDs;zgQ^"5C-"y1L!x A)qg.õ=Jt:ǂUusyKyew0q_싵Α&Ѵn],_;OZfW %c"ty];ެڕݻ|g 9 9DrF櫶۩g^mݺe|3#w=LswڝZvWlv%S""W8K~qc_} Hp15H# # Wʹ'=Gsw4Zr
n), "E_47 Pүx= Guپ ݬgN=h6rEUXWw#ctxWm72 CRxT{Ffܥu|C%|_o1% Îʭ߭YpƐ=n1ٕ4ա]{m)wWo0U J8qwٯdRb+Cad?"kd $/&HXؽ[~R\v{W3mgw>TsfϚ]"5ͫV9μJ]N
|ݍ |IڎE xʋFe|N]G7sj y M+'23. 9-tWߺ}jw;N{~d|/C;F>\ֱ]k/6zs$]H_?& @ $eu7GnpP59i KIvuQX/m
2olW)>zZճ~T3bxКYelF4n+uT J71mO R,mcflWz亳o ܖn[~f_[><+oM ?\[]ic]vzrVN ! @_IYxpHmZ$4M\KjvFjHzuk^W}| 6&^,USWƺs
>%CiZx IWx첏E؆KxQy,s:OR5JTF~/ }IDD7TUe侧elf4wP+ID'" qtWj]>XS5]H>fnLkT>{ Cjx7 49zr},_ qѦLS >Y;B˸ڴUhv2W3d }cŋ^}yu@SϤߪIC} {;~` 4GDv2b "r.{OڳȈF4YL 7:̊nZƥIoy}D#>Z z"3# +
.uCdUzr/u{1z;ew7#ު.ҺPa<""jgh $*~6qZƅ%8p5yڳn s獧nu{=-)VA}/;*?tbO "2kK# ,
Z:iMp[-s =2.7ܠoKC!%u ,= F|-;{OX =M;uB |7w=rGra#n9㔫:5]3feXUG4S
gf\HCW]};mEsT:L+-*u I$iVFY4-cw~e[b@F֡?}]=s |a ',DDkJ|7ٕ[8fn ez&
tXdžCYoE;+wg/26,9%_ΚVr C5Sf2:@"TD>d Ll5ZZGtfحBfOfm7:,X'X9O 49]Z[
/M H ]^jʵ^^{nZ>W; +5~b1- u=Ti^:C 4" @oITxi˵AN%5F;S˸:oBö Or{ݵ WRz,\I+cmmh$ψ\ %S鞪HRg 55Χ̣5w:o:RU QZ]xEYF$ -
K,5zI˸ 93- v$S6u*Vv `j"^iш7nک]bZ| |v``-/uܮsZ""`IkuЮ$"]+"{О@Hht<$""R-"wa[Tv H4=0#"{ʼ>]wW RO^QkqQDm[D,ܞoz _W/Z=}S;4NF4D۩N-TS0p~lv%]u(DT9ZDN4[EDd CkO!h cSͮde Qա !"HSpUY+"EdUJDV7 `i:V P$"ݤ=. MEXHD C=L&
ξ"b䃭e^. NUDƨvePICg ?e-fW2Tm][*Y^
|1~pY`]IS ڕͯy"-MbE䀈쓦2{?e^_E쟂1*Mäw^Gi:JüRou$
ֳZwӲ*Qq]0s_5
ZQ yV ~ MotQU㹿p ISae^e*6bU ʅ.R>CXu(""Q|PXk|&jW.S DP^c#"Nqv. C Ђ2c$]ա9|hV 4 VD>
C2gZr;WHC\ݪeͮdby\""_Q:!.k-T
*x\ng"|z -,b>r;Otxvy}~9\r; DZեe3Z;CC]kTvL
1ͮ_Xmé.c9gִ*MUvr; +$~ [Edr;?CϞ^wRZJ,T VZ .ʼ㝔 Nm+.Qա'u ncb>wARevvNV b,"{n C65!4h](il~uDV~e\V$leW3=W;Tkhc4Zml
ŞCyDWt f =k'ys.ٕܩ3zvWD~cyPLy;nQ
5sqagP*Wt ""LyלfmV9P @r?ͮ"ħ:RաTX dnbǪC))Uu({(p;2novvXe\ncU У[-ljbi~a)t>|^u(oNy ]1V\q{VȽ\o*p哋5ҕ.Emv]1s\*MCJbWu(؛۹jrrL.r; 4"OH$Un}ktK9w LjqeE#vo}>ꎳ|לBZjK5 ԿM\F^~&V/6X> ].,Kׇ:3fW9ǘJԙw:t*uP
=lvŐmDZj~^."ɼAu(O{|n{M?%19 6ҵ4 LDT"d+SgPfHbGj:μ9]I:DI G.x2$ܪ֟'^ s
ڷc,/vf߯e\z$̴htq
W]),,Osi
=smv%Q_,4;EIkg{O.DԙwMS z9v~>w"Fka
ա<(xw.'aU _μ仏mv%S&MMŞwS$UUh9F_K= ~+tڪzx.KKa&-uavQSŪ"Tg+Şdj.i C
=_șEgTxr'{bռeh;tR ŞDDv$t{a ܤ&yR oy"r1 :g=k+ŞwD8'y wfH+quCٷ_U/5| X:4Եfv>X%x?YzJW ʫ6녒IR^""2vL̚ 3A6eKŢۊWpZU[3jW+dg+ T$P)<{a]1lfW,ŞW%yѤxU"b(bn\isהv|| I)
%vLff4S8qof滽ikUO
VnY)2&-}^9w m""1{&wwJrѥ4աZvw"ڠ hkT
ա=㝇QZv_qs55ph>{mj!ֹ-֨.|M9UGC@l^CrHvg%w mͮeZHw-p;%%:^꤃l ? $ڻG❄Q_=W˸\=\SGt'go;X<[u>X]SR`UjkI^
kz>Z=rH.s~mZH
Қ 4&q/)͇v $ @G?-p;; #$]*;p6@kedD\'a5.:<]i`h) hX鲺u[ RPH; >\SŤYsNC)̅בmxƪe@^oKڹ\ѳ@c}|cו}] YY
?YR<{ߞqa{z
Ntn
CA蛊@踝Fmv%Wu(/»%bv%un(p; -N t0@u(gWBK㝈O^\ff ׯ( VnkV+o""^tYF" JK
Cz}/WB-j*Ee^"]yvLu(ag^:mv'b+UryB| 59V J i&vL)42qjY""О` uQJgա+~覇zY!"]@hN]:"2JDHծL(kڹ2w@ -\7ka튱Z;D$n>0"Aٯilcoel5z%
ήߖ"Jn ":j^vV7)q <]̻OR2o *|vCD4umS\n絳K`Y(":UAw^оc}@E AD6y}C]nom2?*p; +6 H"Rՠ?ߊ@gz] \n/DL3(*"%^߬?"> 5?r;ȥCTD~cv\#%mTɦ?..DD c*8zu+R\>>i4 9$;ծL0,"z}]W^&Rn+sbҪQ\n/M
Sfz{y}Ab3"r^ PV^6:?{z1kZɣPRy}ߖy}O.<:gDd) W|3b"V] T9Ah휤:ܟXT5*2oay|B̿~DۙW̹l!"2{aui=d{B?$9F;ĚI^X;Jඅ
TrC COqK,O+K~_"@
bNGgM+CI+Ȭi%?FvPsWG ?e/]G=YJƈ+?Z-S&?eͭ-T%sgM+-" g9H )3.nmu2̸ ZVbMg-DDmxVGj~ތ}Ϋռ~\_w -#dVv*̞^^y};fM+>E9Mw
|=kZ-PĈ+i% ۟UrykǸΫ8sgO/L +YJ3fU :6:̞^^VB8)AK眳<L]QWX3-iLN 5Ng5vy˟ܥib28Ĭc%2vk5?X t9KLW:kZ'W<;UT^߭;g@+v+qC("Z6^D.2*Ԗz}y}SxXE ʌLyWRr;,R!U|+"_z}+Ed쓦f Dxc>n=D
P뻧""?{C=Đ % ?a%~1N.S=lT̚VrEבfO/:u]EDnfٕt1 Cϖy}_2۰e\٥ݒV [Dr ;(4kZ Ş1"286cϭER怒?(?$6i{VISS3}\ [X9]i(2Iꭆ""(OшkǦO~hLJ&
W~[*dd?ubKK{ EDEoRͮXż'h^ߕ覷YJnfĊPcɧh0`VRWHҥ+X.Js9[lt@`w 2:W +z Cz}2cb E gִÛTBD)Rj*Rosޫ 1LKiӞkX zr{( 卹u2Ywhn_-"{P1cN9Q,|D,9
աf
C(VK龩R*{v,ZbpQr;[XyEь^=&E1A_RK +;?4xV!"[̈l^Ό@eM[ [۩DK> j{g b aszZZ4ޅ wbɣSro-i=o*}]e0 L =q07_bޯH z_ ٯ(BXM]+Vfi ;dI;c#":`B*txpFve{t/][.p(Cy-P{~]w,yDDϪ7+7!Fm ˹cזR "{ u[0 a{5} D Ō$^wƫKJ)Wx|~u ݚ2XbltM >/-߽3QY|n-?ɮ.7|C,] 㝗q汲bk_[(yR@(tw$dڕ5[U. &0$:ڜF_,|f'\T:uo|g ~2V^Xei]6:_^|o4u_m6{ኻN5qྪsb@Wkr
M,
JXbPMDZ3~\e)Όk 1Z$4a߸^1h>box'6'I |J=4;W,.#pm"Cz_?O XgM_m2tݲ#OF,۸'z-c
j}?fg+]aD/\y}Uye\;%uP^
+^z2|$3
D^\tG$ $.DDn}zrϩi7VH ;Gf=2[DdC ~V2VYRqwvkAk4 dgDY9
Yczw:o:4 T XDjEpy=]mwְA9~yS#7KLz86q8FGI7do&su+! RU9dzz9: gk 3fG[˟."
"{?β2D IDAT~-w+zbְA{Ӳ{o߰|*Abt1!Fv%ar9A
C'Y7kFs2f|'ju( @_y
s<˹viO1Wanm[W8Vb$nͮSb$jųI6Yڜ6\xn.ǫS7o}bMDnb
/|ů>[XsjcXJD̄X'3. K :`pX%v~gUrU2"2ŖP&J qj+iB$6]xV" )\"{3sj^kˇ|Xt"rȮt>[߱Z/$TrnY sg \x}| *4mp3E$~C9DŽ0M
آӪC[& ɭE},7?.=U,6Z8 wEH.ߔI5V+6g_Ҡ"8C9-x'pk n`\n+Nd+"rqJ"Ni3f.1Ì- $
L}?k⼕^+YYp'9,HY"_uSrS(sظC:];L8imn_Cֿ|zԆ~|iɸΘhQ}cBLqL7 ]nʄmgXAf^+\k\osnyҮ;>rҽ;?n6.Ѣf2"A64q%SImk˽Z~JLP$Q^N" rY*L`2Ìrn mLee9|<1]6]rez r[Z?4o"+3+n\sIok)sMGٴraٍp VC$OM$LISTƴ7-xI
5D#lqal tarFcj.In `([vN9|hC3G}wq,K+> }iSj x y3XU mˬ9o`lY?nY)lƕKά lny19z 0>S[4D5]j 0ϔM[>1S{60Px/o}/_vgUkmՎ=}y@f 2$0gmǮye/psN~wj\w҆{}ƌ_uӼ(
1^\ !T GF'l~\ ;
wg0.Qg8=Oc$ oYѴj8 Wݒ$wI'}%_<10yVϞZA;+P nFqy+>dx79G5_K"as3tj/aZg:<ږF?Iz"0Qx9d7_u2WgV >)#m{"r9nV1v;;;52c-ۖF#韝ԊgM,Ɇ1_h/I8&`T6FWIZ d7r8\6c_;xyC$|O´zDwD[һMneQGBu |mi=]1Ƕ ?h\ Ə=^ؗQ-i2kn>Я {fz/ M6}5ū%&` К1Ϲ 4~P걝7 bfc$|uM咎]}cim2W4 GMs~'ɵCq[siu X]0 {RҡN`(WGUla2=tT'@i_Z MߐW}p8Iaz5nZJ1P´ٴ}q)*SuwƾurM?:E4$UOddʋ{R´ t98ui ZWJ5^9ɦ\W M:qC(ʺ
_KAV<{Kb 6ߥ I}Wҋ^;cV'uQ)eq:CR["g/<^~
ݯ>t
9M ܪ\6ΕxtcMr{C6m2Kٴ:ǶM\.[ Ӻ 0VwK=lwg,Ciugz %C5 TVUՇRxU(UI,>ty
v=&^%1(|V2tŮs~-tx%0?nZkF?."Fi\vi!Ϧ1 `O(\kiZ"D_k*lys_J*oB1>3vZ{GaIo:tj{Gt9k}ܴ.sr\T{G.IA'vf=]1/۟i=mtY x9vz幝Kbkm^kmoJ:E{TFE7y beuٴ]NwZ^:x2XY\vWwg\mn3 I8>$MtV{2i}]҈Y
/Z>$|KU}hC尗/]OWl^uxY
CW.c;cMhvw"[2߲in9d{btA´ɦ 2dU8I WTΩ^ynے꤯OPyګdmx`p9 M?$]uȦqyc"rɸi}H7>sΚ=]Gi#r{n̦qAi]":sKqjp20J^%PP:lP2u:
r{Gwg_$]uq++CB´ݝ$,3vR.co*@OWXX҃^epP6mt.pc)'^wlR´ZnQxM@e]musYU ty<5
+V]uQQJH ue23ݝT~ǒ>?w]\ǽ2J#ٴXA 8Z.<>t=kzn(\`W$,tWwg,[RjjwgTI47g7}ٙ=i,Jwglھ@6ݝY^r.bk6mF`r_KS92O_~V ػ\=[5Oȵ ne ξ켸i 'a7t&+"nZGK<L6mp.c:
r{swgdI'wGu G5+U8x:z` :F+7c$M;#ٴ3֒No u_wgbRhM 0Ǽ/ z3v|6mIzy.c}ٗ}!> 0Y:
w^֊iMv~ٗ- o\Ee/ z0ieiLc$vqMٴ}Qܴq_,P(Ơ@I'{%Kz4(d"qHo
𥍑2II:iɦՓأk:mΆIֳ 鼚qAc$8Mұf %MWf3 rUW2K=] 4F§%}T~.G&lھ.nZWM%*gHM'$U:4#ٴi&Gi(
1}@w'% J N:ܑ0l´jƿ~Qҧ$)J&Z].cTҥ
#Hj4ρ)wHzTMlھܗ}2ص #OK;deJ9aZy#ơXݜ0"a?`4Fib
vH?i=Z U14}|I "icy
oRw_)>ZUҋ5}IzV-^ cM굽|TK2\|~.~h
9imppq sA(8 4nNIT8ht nZemTX|Sx<;Zٴ{&`TFHґᒎt1 '$%
M^Iw%LkOB!8Tq?h ߳_S%5 fG?2Y: Sm})aZ Ҩ Fw߫|ǰUhYR*nZv 螿z /FIP^yqG N1U^Gk |-M6C%SݰbՔ;u
w] 3U($
1N Feozpfx=DS0fngb`ׅ-ٴe2m \(kmq ud*3L=~n DWrZ7?'}WU RU} km +>̯[^,I높g/ L^csUkm~o
OϫkcC~MIT(6L Vh oR1Z[t9`
C#T9 (ƨzߪ]u"aI$=#)I{r UV.U\Xk @9p4qP2y'x
ѢP ٸe 8Qx͛*CTT/:M 8dêCVT/zyM ٸ. 8PxӖ^+WՇZ6ƬzQüOl=嶻 : 0PxMd*1:^RY ڼ嶻- S lܼ%DU}h
wʶiIEOUևvw, TAU"ZRzBI=刊E J~1qY lL&C'}K:ARH%3L}kÊU?: 0Pxv~U}N|$S!i'g @5IZ|*,M|[q` _kBI Th>W+xŏqГ3sq> `ʢ*suCJzc}͟Pk/X @9WXU e3T)2 (-_K*;HUևWa)*)
)d0(hITlU_Y WU :B
y.\ E5TVVՇ _kULTUzMF L^ 4%}|T8kF u `*rYe]B_kskU}tIzg{ *(\RYWY3A TA;yU6>
>[ : 0Up!u3}ZU *4([Pt cCʺ/8w>uzn(:mÊUx jXjXbu_p^\^g);/ LE*ʺJ_k*djن: 0QxPMx J~_ӷ *ʺC: %S}5a rBU"UIu1Xlݐ0 @*_ksbH2CԣC?q. `Z* j(C]RcH/eI/_p6 {AU%UpȌx~M_JZI= IDAT|o pLdjý*i%/iVe]m) ; . Y[IB$zm5L5<0X @QxȒ?ISpǫV( FJ>aŪ>3 xkP2CZ8 aa m߰ՋUT/:C|o= uUBkJz(Gx
HMC · 1r BAT · C2s8
PK
mz ] word/footer1.xml
© 2026 Ideorum · Reproducció autoritzada amb atribució (CC BY 4.0) · Condicions completes a ideorum.cat/avis-legal
PK
mz ] word/theme/PK
mz ]lhu word/theme/theme1.xml
PK
mz ]h6 6 word/document.xml
La guerra moderna des de 1945
Del Vietnam als drons, passant pels bombardejos retransmesos del Golf i l'ocupació de l'Iraq. La tecnologia de la guerra no ha deixat de canviar, però la maquinària industrial que la sosté, la que Eisenhower ja va advertir el 1961, no ha fet sinó créixer.
Pregunta de la càpsula:
LA GUERRA QUE HO VA CANVIAR TOT
1. Abans de llegir
1. Localitzar.
Segons el text, quina paradoxa mostra la Guerra del Vietnam sobre el poder militar d'una superpotència?
2. Avaluar.
El text cita Eisenhower, un general convertit en president, advertint contra el «complex militar-industrial». Per què té pes especial que sigui justament ell qui ho digui?
3. Integrar.
Relaciona la guerra de trinxeres que vas estudiar a la sessió 4 amb la tornada de les trinxeres i l'artilleria a Ucraïna avui. Què s'ha repetit i què ha canviat?
4. Reflexionar.
Avui les guerres arriben com a imatges netes a les pantalles. Com creus que això afecta la manera com la societat accepta o rebutja un conflicte?
2. La lectura
Després de 1945, les grans potències no van tornar a enfrontar-se directament en una guerra oberta. La por a la destrucció nuclear va congelar el xoc frontal entre els Estats Units i la Unió Soviètica. Però la guerra no va desaparèixer: es va desplaçar cap a la perifèria i va canviar de cara. Durant mig segle, els conflictes es van lliurar en països del que llavors s'anomenava Tercer Món, sovint com a enfrontaments indirectes entre els dos blocs, i van adoptar formes que ja no s'assemblaven a les grans batalles de la Gran Guerra.
El
Vietnam
en va ser l'exemple més clar. Entre 1965 i 1973, la primera potència militar del planeta va abocar sobre un país pobre i petit una quantitat de bombes superior a tota la que s'havia llançat durant la Segona Guerra Mundial. I tot i així va perdre. L'exèrcit nord-americà, pensat per a grans batalles amb tancs i aviació, es va enfonsar en una guerra asimètrica contra una guerrilla que es confonia amb la població i estava disposada a resistir durant anys, en un terreny que coneixia molt millor que l'invasor. La lliçó va ser incòmoda: la superioritat industrial i tecnològica no garanteix la victòria si l'enemic no accepta jugar la partida on tu ets fort.
I no va ser un cas aïllat. Deu anys després de la retirada nord-americana del Vietnam, la Unió Soviètica va viure la seva pròpia versió del mateix malson. El 1979 va envair l'Afganistan per sostenir-hi un govern aliat, i durant una dècada el seu exèrcit, un dels més poderosos del món, es va desgastar contra unes guerrilles que es refugiaven a les muntanyes i rebien armes de l'exterior. El 1989, els soviètics es van retirar sense haver véncer, amb milers de morts i el prestigi tocat. Els dos grans blocs de la Guerra Freda havien après, cadascú pel seu compte, la mateixa lliçó dolorosa.
Dues dècades més tard, la
Guerra del Golf
de 1991 va oferir una imatge oposada. Quan una coalició liderada pels Estats Units va expulsar de Kuwait l'exèrcit iraquià de Saddam Hussein, la victòria va ser ràpida i aclaparadora. I, sobretot, va ser la primera guerra retransmesa en directe: les càmeres de la CNN mostraven míssils que encertaven edificis amb precisió, com si fos un videojoc. Va néixer així la idea de la «guerra quirúrgica», tecnològica i gairebé sense sang. Era una imatge tranquil·litzadora, però enganyosa: les càmeres ensenyaven els encerts, no els milers de morts ni les ciutats destruïdes.
L'espiral va continuar el 2003, quan els Estats Units i el Regne Unit van envair l'
Iraq
. La invasió es va justificar amb l'acusació que el règim de Saddam Hussein amagava armes de destrucció massiva i tenia vincles amb el terrorisme. La conquesta militar va ser fulminant, però les armes mai no van aparèixer: informes oficials posteriors, com la investigació britànica coneguda com a Informe Chilcot, van concloure que el cas s'havia construït sobre proves febles. El que semblava una victòria neta es va convertir en una ocupació llarga i sagnant, amb una insurgència que va durar anys i centenars de milers de morts. La lliçó del Vietnam tornava: guanyar les batalles no és el mateix que guanyar la guerra.
Mentrestant, la manera de combatre seguia canviant. Van aparèixer els drons, que permeten vigilar i matar a milers de quilòmetres de distància sense arriscar cap soldat propi. Va créixer la guerra híbrida, que barreja exèrcits regulars amb ciberatacs, sabotatge i campanyes de desinformació a les xarxes. Un atac ja no calia que fos una bomba: podia ser el bloqueig d'una xarxa elèctrica o una allau de mentides escampades per enfonsar la confiança d'una societat en les seves pròpies institucions. La frontera entre la pau i la guerra es va tornar borrosa, i sovint costava dir qui atacava i quan havia començat de veritat l'agressió. I malgrat tot, quan Rússia va envair Ucraïna el 2022, el món va veure com, al costat dels drons i la ciberguerra, tornaven les trinxeres, l'artilleria pesant i les línies de front immòbils que semblaven cosa de 1916.
Sota tots aquests canvis hi ha, però, una continuïtat que algú ja va advertir des de dins. El 1961, en el seu discurs de comiat, el president
Dwight Eisenhower
, que havia estat el general en cap dels aliats a la Segona Guerra Mundial, va alertar els nord-americans contra el que va batejar com el complex militar-industrial: la unió entre un exèrcit permanent enorme i una gran indústria d'armes que, per interès propi, empeny a gastar cada cop més en defensa. Que fos justament un militar qui ho advertís li donava un pes especial. I les xifres li han donat la raó: el 2023, el món va gastar en armament uns 2.443.000 milions de dòlars, més que mai, dels quals gairebé una tercera part corresponien només als Estats Units. La tecnologia de la guerra no ha deixat de canviar, però la maquinària industrial que la sosté no ha fet sinó créixer.
2.1. Desmuntant tòpics
El tòpic:
«Les guerres modernes són “netes” i “quirúrgiques”: les armes intel·ligents de precisió permeten guanyar sense gaires víctimes civils.»
D'on surt:
La Guerra del Golf de 1991, retransmesa en directe amb imatges de míssils que encertaven edificis, va crear la sensació d'una guerra tecnològica i sense sang, semblant a un videojoc. Els governs promouen aquesta idea perquè fa la guerra més fàcil d'acceptar per a l'opinió pública.
El que diu la recerca:
Cap guerra moderna no ha estat neta. A la mateixa Guerra del Golf hi van morir desenes de milers de persones, i les armes de precisió van ser una part petita del total de bombes llançades, sovint amb errors. A l'Iraq de 2003 i en les campanyes de drons posteriors, els morts civils es van comptar per desenes o centenars de milers. Les càmeres mostraven els encerts espectaculars, no els barris destruïts ni els hospitals. La precisió existeix, però la guerra segueix arrasant ciutats i matant civils; el que ha millorat sobretot és la manera de presentar-la.
En resum:
La «guerra neta» és més una operació de comunicació que una realitat. La tecnologia canvia com es mata, no el fet que es mati.
3. Fitxa de dades
·
Guerra asimètrica: conflicte entre dos bàndols de força molt desigual, on el més feble evita la batalla oberta i recorre a emboscades, sabotatge i desgast.
·
Guerra de guerrilles: forma de lluita d'un bàndol irregular que es barreja amb la població i ataca per sorpresa, sense fronts fixos.
·
Complex militar-industrial: aliança d'interessos entre les forces armades, la indústria d'armament i la política que empeny a fer créixer sempre la despesa militar. El terme el va popularitzar Eisenhower el 1961.
·
Guerra híbrida: combinació de mitjans militars convencionals amb guerrilla, ciberatacs, sabotatge i desinformació, sense una declaració de guerra clara.
·
Dron (vehicle aeri no tripulat): aparell controlat a distància que permet vigilar i atacar sense arriscar cap pilot propi.
·
Armes de destrucció massiva: armes nuclears, químiques o biològiques capaces de matar molta gent alhora. La seva suposada existència va justificar la invasió de l'Iraq de 2003.
4. Glossari
·
guerra asimètrica.
Conflicte entre dos bàndols de força molt desigual, on el més feble evita la batalla oberta i fa servir emboscades, sabotatge i desgast. El bàndol fort té més potència de foc, però no sempre guanya.
·
armes de destrucció massiva.
Armes nuclears, químiques o biològiques capaces de matar molta gent alhora. La seva suposada existència a l'Iraq va ser l'argument central per justificar la invasió de 2003.
·
drons.
Vehicles aeris no tripulats, controlats a distància. Permeten vigilar i atacar sense arriscar pilots, però desdibuixen la frontera entre la guerra i l'assassinat selectiu i sovint causen víctimes civils.
·
guerra híbrida.
Combinació de mitjans militars convencionals amb guerrilla, ciberatacs, propaganda i desinformació per debilitar l'enemic sense una declaració de guerra clara.
·
complex militar-industrial.
Aliança d'interessos entre les forces armades, la indústria d'armament i la política, capaç de fer pressió perquè la despesa militar creixi sempre. El terme el va popularitzar Eisenhower el 1961.
5. L'Arxiu · el document
Discurs de comiat a la nació (advertència sobre el complex militar-industrial)
«Als consells de govern, ens hem de guardar de l'adquisició d'una influència injustificada, tant si es busca com si no, per part del complex militar-industrial. El potencial per a l'ascens desastrós d'un poder fora de lloc existeix i persistirà.»
Dwight D. Eisenhower, president dels Estats Units i antic general en cap dels aliats · Washington, 17 de gener de 1961 · Font: https://avalon.law.yale.edu/20th_century/eisenhower001.asp
Qui adverteix contra el poder de la indústria d'armes no és un pacifista, sinó un general convertit en president, en el seu últim discurs. Per això el seu avís té tant de pes: descriu des de dins una maquinària que empeny a gastar cada cop més en armament, la mateixa que sosté les guerres modernes fins avui.
6. Activitats
6.1. Aprenent
1. Un mapa conceptual de la guerra des de 1945
Construeix a la llibreta un mapa conceptual amb la idea central «la guerra des de 1945». Enllaça-hi almenys cinc elements, un per cada forma de guerra que apareix a la lectura (guerrilla, guerra televisada, ocupació, drons, guerra híbrida), i a cada branca escriu un exemple real i què la caracteritza. Marca amb una fletxa la continuïtat que les uneix totes: la maquinària industrial.
Pista: Comença posant «la guerra des de 1945» en un requadre central i estirant-ne branques. Fes servir termes de la Fitxa de dades com «guerra asimètrica» i «guerra híbrida» a les etiquetes.
2. Qui gasta en armes? (gràfic viu)
Amb aquestes xifres aproximades de despesa militar del 2023 (institut SIPRI), en milers de milions de dòlars, dibuixa un gràfic viu de barres amb aquests vuit elements, ordenats de més a menys: Estats Units 916, Xina 296, Rússia 109, Índia 84, Aràbia Saudita 76, Regne Unit 75, Alemanya 67, Ucraïna 65. A sota, escriu quina és la diferència més cridanera que veus en el gràfic i què et fa pensar sobre l'advertència d'Eisenhower.
Pista: Fes primer l'eix vertical amb una escala regular (per exemple, cada ratlla 100). Fixa't en com de gran és la barra dels Estats Units comparada amb la resta.
3. L'avís d'un general (lectura de font)
Llegeix el fragment del discurs d'Eisenhower a L'Arxiu. Explica amb les teves paraules de què adverteix i digues per què creus que té més força que ho digui ell, tenint en compte qui era. Entre 60 i 90 paraules.
Pista: Comença així: «Eisenhower advertia que…». Recorda que abans de ser president havia estat el general en cap dels aliats a la Segona Guerra Mundial.
6.2. Intermedi
4. De 1961 a avui
Contrasta en dues columnes el que advertia el discurs d'Eisenhower el 1961 amb la dada de despesa militar mundial del 2023 que apareix a la lectura (uns 2.443.000 milions de dòlars). A sota, escriu un paràgraf que respongui: la història ha donat la raó a Eisenhower o l'ha desmentit? Entre 90 i 125 paraules.
Pista: Fes servir connectors de contrast temporal com «el 1961…, en canvi el 2023…» i «tot i que». No et limitis a repetir les xifres: interpreta-les.
5. Verdader o fals, amb proves
Decideix si cada afirmació és verdadera o falsa i justifica cada resposta amb una frase treta de la lectura: (a) «Els Estats Units van guanyar clarament la Guerra del Vietnam.»; (b) «A l'Iraq es van trobar les armes de destrucció massiva que van justificar la invasió de 2003.»; (c) «Després de 1945, les grans potències es van enfrontar diverses vegades en guerres obertes entre elles.»; (d) «Amb Ucraïna van tornar formes de combat que semblaven de 1916.» Entre 90 i 125 paraules en total.
Pista: No n'hi ha prou de dir «fals»: has d'explicar per què, amb una dada. Fes servir «és fals perquè…» i «és cert que…».
6. Les trinxeres, ahir i avui
Compara en dues columnes (1916 / avui) la guerra de trinxeres de la sessió 4 amb la tornada de les trinxeres, l'artilleria i els fronts immòbils a Ucraïna. A sota, respon: què s'ha repetit gairebé igual i què ha canviat de debò amb la tecnologia? Escriu-ho pensant en la relació ahir i avui. Entre 90 i 125 paraules.
Pista: Pensa en dues capes: la del fang i l'artilleria (que es repeteix) i la dels drons i la vigilància (que és nova). Fes servir «mentre que el 1916…, avui…».
6.3. Avançat
7. Les armes que no hi eren (fact-check)
Fes un desmentit raonat, un fact-check, de l'afirmació que va justificar la invasió de l'Iraq el 2003: «El règim de Saddam Hussein amagava armes de destrucció massiva.» Explica què deia l'acusació, quines proves s'hi van aportar, què va passar realment després segons la lectura (inclòs l'Informe Chilcot) i quina conclusió en treus sobre com es justifiquen les guerres. Mínim 125 paraules.
Pista: Un bon fact-check separa el que es va afirmar del que es va poder demostrar. Assegura't de distingir entre «no s'han trobat proves» i «s'ha provat que era fals».
8. La decisió de 2003
En grup, imagineu que sou assessors d'un govern el 2003 i heu de prendre una decisió raonada: recomanar o no la participació en la invasió de l'Iraq, quan els serveis d'intel·ligència parlen d'armes de destrucció massiva però les proves són febles i discutides. Escriviu la vostra recomanació amb tres raons a favor de la prudència i tanqueu amb la decisió del grup. Mínim 125 paraules.
Pista: Una decisió raonada pesa el cost d'equivocar-se en cada sentit: què passa si actues i t'equivoques, i què passa si no actues i tenies raó. No busqueu la resposta «correcta», sinó la més ben argumentada.
9. Desmuntant la «guerra neta»
Torna al bloc Desmuntant Tòpics. Explica amb les teves paraules per què la idea de la «guerra neta» o «quirúrgica» és més una operació de comunicació que una realitat. Reconeix què hi ha de cert (la precisió existeix), aporta dues dades de la lectura sobre víctimes civils i tanca amb una reflexió pròpia sobre per què als governs els convé aquesta imatge. Mínim 125 paraules.
Pista: Distingeix entre «matar amb més precisió» i «matar menys»: no són el mateix. Pensa en què mostren i què amaguen les càmeres.
PK
mz ]aE word/fontTable.xml
PK
mz ]BR R word/styles.xml
PK
mz ]\3A A word/numbering.xml
PK
mz ]!P4 4 word/settings.xml
PK
mz ]z word/webSettings.xml
PK
mz ] word/_rels/PK
mz ] W word/_rels/document.xml.rels
PK
mz ]JoO O word/_rels/header1.xml.rels
PK
mz ]dI [Content_Types].xml
PK
mz ] _rels/PK
mz ] $ _rels/.relsPK
mz ] docProps/PK
mz ] 6 docProps/core.xmlPK
mz ] word/PK
mz ] word/media/PK
mz ] *h h * word/media/image-IsU0GPX_M1V-vOO0ddZVQ.pngPK
mz ]x7, , &n word/header1.xmlPK
mz ] w word/footer1.xmlPK
mz ] Vz word/theme/PK
mz ]lhu z word/theme/theme1.xmlPK
mz ]h6 6 y word/document.xmlPK
mz ]aE \ word/fontTable.xmlPK
mz ]BR R e word/styles.xmlPK
mz ]\3A A s word/numbering.xmlPK
mz ]!P4 4 v word/settings.xmlPK
mz ]z ix word/webSettings.xmlPK
mz ] xy word/_rels/PK
mz ] W y word/_rels/document.xml.relsPK
mz ]JoO O ~ word/_rels/header1.xml.relsPK
mz ]dI s [Content_Types].xmlPK ) H