PK
mz ] _rels/PK
mz ] _rels/.rels
PK
mz ] docProps/PK
mz ]K
, , docProps/core.xml
Retorn al cas — per què Ucraïna és com és
Ideorum
html-to-docx
html-to-docx
1
2026-08-12T15:19:26.240Z
2026-08-12T15:19:26.240Z
PK
mz ] word/PK
mz ] word/media/PK
mz ] *h h * word/media/image-7m3Wx8v99nCDclyfgKhvJ.pngPNG
IHDR ^ C pHYs tEXtXML:com.adobe.xmp
li eXIfII* V ^ ( i f H H 0210 0100 ^ C -i IDATxy|Tg&{XC/sa7pͨZkjjmmT
Tmժ,
Ytf%쐅$3#Ǘ%s%Vr$$y99" &KL]DH_ Gu"]"5?C -E 8zw;z:bP6+՚9"rȒXoMnXw-C6PE5c>ڠ Ɋ.TeZ.?È /NwHlZ
wy5C [gM?f?4o}/Vt! ^ks ]N8x Q3ҔYg}t` Ǝ
/n!ogҀ[{X[uߘ)?8X{ҳZ`߿rI )KG_G<= hĚm8bgiDj-A,PVf; )K^#U_`%}nfYl9|i_x $3
z:^(j.XO->doZ揼_9
H6^ i[cv5?ԫ:lqmPo}'m+ b; PxjѿzQ9]p ̯ d:ٛX{xAs W V=|y?GLhh
?VbPeUU+Q^# ,- $[.x]v: -m 4KT5=^0z2w6hs` X:j_^{gbv@CY
5?m;+; Ѱu ռ!e:>u0 Xkߐ/ьxפC>X
_ ( ozmJ;d5WHjYS 4ɈFtκb
'; wN @"`aj~P;>yDzAkcdãuz̈/"PjWr2gYHCW.5
ȉ4ƭCG5}̧wWW @jfW<=&Ehc||{
e66~?Iv=6(G :>qgtn+h i-+=gG/ ef\ ѴkyWtɩ h\""6 d>X\YSe\k
7?{9gtnDMib;n*PoF< ѴkNc?}qvf$ۨ
/_Z 8Qq3wyc~chm*>62 lsS.iavTgyp;~2}_dT ۸fox.{YۧG#M;Vϼ;
7/[P' `6uNgcF!ՈfޞC %mw)s V>M-swZ` kv>9[z $6Qx8%z^5X]m]לeke w^Υi{_: ݲ5 HD)_xU<_q0?|"p^[+ ,o??̎1g＜3vg,ٺn= MJ^w^2ꢋ?f$[4"2ˆ͗nS7]BfJ^Ιg WG @"Ik]ߘ/%
BeA諊@(Ϝ )Uxpn,sYVߠWNmQwM(-
f?)J,T "ңC7^PQ Luo紎%`g%W[sPa?g⪌hDs;zgQ^"5C-"y1L!x A)qg.õ=Jt:ǂUusyKyew0q_싵Α&Ѵn],_;OZfW %c"ty];ެڕݻ|g 9 9DrF櫶۩g^mݺe|3#w=LswڝZvWlv%S""W8K~qc_} Hp15H# # Wʹ'=Gsw4Zr
n), "E_47 Pүx= Guپ ݬgN=h6rEUXWw#ctxWm72 CRxT{Ffܥu|C%|_o1% Îʭ߭YpƐ=n1ٕ4ա]{m)wWo0U J8qwٯdRb+Cad?"kd $/&HXؽ[~R\v{W3mgw>TsfϚ]"5ͫV9μJ]N
|ݍ |IڎE xʋFe|N]G7sj y M+'23. 9-tWߺ}jw;N{~d|/C;F>\ֱ]k/6zs$]H_?& @ $eu7GnpP59i KIvuQX/m
2olW)>zZճ~T3bxКYelF4n+uT J71mO R,mcflWz亳o ܖn[~f_[><+oM ?\[]ic]vzrVN ! @_IYxpHmZ$4M\KjvFjHzuk^W}| 6&^,USWƺs
>%CiZx IWx첏E؆KxQy,s:OR5JTF~/ }IDD7TUe侧elf4wP+ID'" qtWj]>XS5]H>fnLkT>{ Cjx7 49zr},_ qѦLS >Y;B˸ڴUhv2W3d }cŋ^}yu@SϤߪIC} {;~` 4GDv2b "r.{OڳȈF4YL 7:̊nZƥIoy}D#>Z z"3# +
.uCdUzr/u{1z;ew7#ު.ҺPa<""jgh $*~6qZƅ%8p5yڳn s獧nu{=-)VA}/;*?tbO "2kK# ,
Z:iMp[-s =2.7ܠoKC!%u ,= F|-;{OX =M;uB |7w=rGra#n9㔫:5]3feXUG4S
gf\HCW]};mEsT:L+-*u I$iVFY4-cw~e[b@F֡?}]=s |a ',DDkJ|7ٕ[8fn ez&
tXdžCYoE;+wg/26,9%_ΚVr C5Sf2:@"TD>d Ll5ZZGtfحBfOfm7:,X'X9O 49]Z[
/M H ]^jʵ^^{nZ>W; +5~b1- u=Ti^:C 4" @oITxi˵AN%5F;S˸:oBö Or{ݵ WRz,\I+cmmh$ψ\ %S鞪HRg 55Χ̣5w:o:RU QZ]xEYF$ -
K,5zI˸ 93- v$S6u*Vv `j"^iш7nک]bZ| |v``-/uܮsZ""`IkuЮ$"]+"{О@Hht<$""R-"wa[Tv H4=0#"{ʼ>]wW RO^QkqQDm[D,ܞoz _W/Z=}S;4NF4D۩N-TS0p~lv%]u(DT9ZDN4[EDd CkO!h cSͮde Qա !"HSpUY+"EdUJDV7 `i:V P$"ݤ=. MEXHD C=L&
ξ"b䃭e^. NUDƨvePICg ?e-fW2Tm][*Y^
|1~pY`]IS ڕͯy"-MbE䀈쓦2{?e^_E쟂1*Mäw^Gi:JüRou$
ֳZwӲ*Qq]0s_5
ZQ yV ~ MotQU㹿p ISae^e*6bU ʅ.R>CXu(""Q|PXk|&jW.S DP^c#"Nqv. C Ђ2c$]ա9|hV 4 VD>
C2gZr;WHC\ݪeͮdby\""_Q:!.k-T
*x\ng"|z -,b>r;Otxvy}~9\r; DZեe3Z;CC]kTvL
1ͮ_Xmé.c9gִ*MUvr; +$~ [Edr;?CϞ^wRZJ,T VZ .ʼ㝔 Nm+.Qա'u ncb>wARevvNV b,"{n C65!4h](il~uDV~e\V$leW3=W;Tkhc4Zml
ŞCyDWt f =k'ys.ٕܩ3zvWD~cyPLy;nQ
5sqagP*Wt ""LyלfmV9P @r?ͮ"ħ:RաTX dnbǪC))Uu({(p;2novvXe\ncU У[-ljbi~a)t>|^u(oNy ]1V\q{VȽ\o*p哋5ҕ.Emv]1s\*MCJbWu(؛۹jrrL.r; 4"OH$Un}ktK9w LjqeE#vo}>ꎳ|לBZjK5 ԿM\F^~&V/6X> ].,Kׇ:3fW9ǘJԙw:t*uP
=lvŐmDZj~^."ɼAu(O{|n{M?%19 6ҵ4 LDT"d+SgPfHbGj:μ9]I:DI G.x2$ܪ֟'^ s
ڷc,/vf߯e\z$̴htq
W]),,Osi
=smv%Q_,4;EIkg{O.DԙwMS z9v~>w"Fka
ա<(xw.'aU _μ仏mv%S&MMŞwS$UUh9F_K= ~+tڪzx.KKa&-uavQSŪ"Tg+Şdj.i C
=_șEgTxr'{bռeh;tR ŞDDv$t{a ܤ&yR oy"r1 :g=k+ŞwD8'y wfH+quCٷ_U/5| X:4Եfv>X%x?YzJW ʫ6녒IR^""2vL̚ 3A6eKŢۊWpZU[3jW+dg+ T$P)<{a]1lfW,ŞW%yѤxU"b(bn\isהv|| I)
%vLff4S8qof滽ikUO
VnY)2&-}^9w m""1{&wwJrѥ4աZvw"ڠ hkT
ա=㝇QZv_qs55ph>{mj!ֹ-֨.|M9UGC@l^CrHvg%w mͮeZHw-p;%%:^꤃l ? $ڻG❄Q_=W˸\=\SGt'go;X<[u>X]SR`UjkI^
kz>Z=rH.s~mZH
Қ 4&q/)͇v $ @G?-p;; #$]*;p6@kedD\'a5.:<]i`h) hX鲺u[ RPH; >\SŤYsNC)̅בmxƪe@^oKڹ\ѳ@c}|cו}] YY
?YR<{ߞqa{z
Ntn
CA蛊@踝Fmv%Wu(/»%bv%un(p; -N t0@u(gWBK㝈O^\ff ׯ( VnkV+o""^tYF" JK
Cz}/WB-j*Ee^"]yvLu(ag^:mv'b+UryB| 59V J i&vL)42qjY""О` uQJgա+~覇zY!"]@hN]:"2JDHծL(kڹ2w@ -\7ka튱Z;D$n>0"Aٯilcoel5z%
ήߖ"Jn ":j^vV7)q <]̻OR2o *|vCD4umS\n絳K`Y(":UAw^оc}@E AD6y}C]nom2?*p; +6 H"Rՠ?ߊ@gz] \n/DL3(*"%^߬?"> 5?r;ȥCTD~cv\#%mTɦ?..DD c*8zu+R\>>i4 9$;ծL0,"z}]W^&Rn+sbҪQ\n/M
Sfz{y}Ab3"r^ PV^6:?{z1kZɣPRy}ߖy}O.<:gDd) W|3b"V] T9Ah휤:ܟXT5*2oay|B̿~DۙW̹l!"2{aui=d{B?$9F;ĚI^X;Jඅ
TrC COqK,O+K~_"@
bNGgM+CI+Ȭi%?FvPsWG ?e/]G=YJƈ+?Z-S&?eͭ-T%sgM+-" g9H )3.nmu2̸ ZVbMg-DDmxVGj~ތ}Ϋռ~\_w -#dVv*̞^^y};fM+>E9Mw
|=kZ-PĈ+i% ۟UrykǸΫ8sgO/L +YJ3fU :6:̞^^VB8)AK眳<L]QWX3-iLN 5Ng5vy˟ܥib28Ĭc%2vk5?X t9KLW:kZ'W<;UT^߭;g@+v+qC("Z6^D.2*Ԗz}y}SxXE ʌLyWRr;,R!U|+"_z}+Ed쓦f Dxc>n=D
P뻧""?{C=Đ % ?a%~1N.S=lT̚VrEבfO/:u]EDnfٕt1 Cϖy}_2۰e\٥ݒV [Dr ;(4kZ Ş1"286cϭER怒?(?$6i{VISS3}\ [X9]i(2Iꭆ""(OшkǦO~hLJ&
W~[*dd?ubKK{ EDEoRͮXż'h^ߕ覷YJnfĊPcɧh0`VRWHҥ+X.Js9[lt@`w 2:W +z Cz}2cb E gִÛTBD)Rj*Rosޫ 1LKiӞkX zr{( 卹u2Ywhn_-"{P1cN9Q,|D,9
աf
C(VK龩R*{v,ZbpQr;[XyEь^=&E1A_RK +;?4xV!"[̈l^Ό@eM[ [۩DK> j{g b aszZZ4ޅ wbɣSro-i=o*}]e0 L =q07_bޯH z_ ٯ(BXM]+Vfi ;dI;c#":`B*txpFve{t/][.p(Cy-P{~]w,yDDϪ7+7!Fm ˹cזR "{ u[0 a{5} D Ō$^wƫKJ)Wx|~u ݚ2XbltM >/-߽3QY|n-?ɮ.7|C,] 㝗q汲bk_[(yR@(tw$dڕ5[U. &0$:ڜF_,|f'\T:uo|g ~2V^Xei]6:_^|o4u_m6{ኻN5qྪsb@Wkr
M,
JXbPMDZ3~\e)Όk 1Z$4a߸^1h>box'6'I |J=4;W,.#pm"Cz_?O XgM_m2tݲ#OF,۸'z-c
j}?fg+]aD/\y}Uye\;%uP^
+^z2|$3
D^\tG$ $.DDn}zrϩi7VH ;Gf=2[DdC ~V2VYRqwvkAk4 dgDY9
Yczw:o:4 T XDjEpy=]mwְA9~yS#7KLz86q8FGI7do&su+! RU9dzz9: gk 3fG[˟."
"{?β2D IDAT~-w+zbְA{Ӳ{o߰|*Abt1!Fv%ar9A
C'Y7kFs2f|'ju( @_y
s<˹viO1Wanm[W8Vb$nͮSb$jųI6Yڜ6\xn.ǫS7o}bMDnb
/|ů>[XsjcXJD̄X'3. K :`pX%v~gUrU2"2ŖP&J qj+iB$6]xV" )\"{3sj^kˇ|Xt"rȮt>[߱Z/$TrnY sg \x}| *4mp3E$~C9DŽ0M
آӪC[& ɭE},7?.=U,6Z8 wEH.ߔI5V+6g_Ҡ"8C9-x'pk n`\n+Nd+"rqJ"Ni3f.1Ì- $
L}?k⼕^+YYp'9,HY"_uSrS(sظC:];L8imn_Cֿ|zԆ~|iɸΘhQ}cBLqL7 ]nʄmgXAf^+\k\osnyҮ;>rҽ;?n6.Ѣf2"A64q%SImk˽Z~JLP$Q^N" rY*L`2Ìrn mLee9|<1]6]rez r[Z?4o"+3+n\sIok)sMGٴraٍp VC$OM$LISTƴ7-xI
5D#lqal tarFcj.In `([vN9|hC3G}wq,K+> }iSj x y3XU mˬ9o`lY?nY)lƕKά lny19z 0>S[4D5]j 0ϔM[>1S{60Px/o}/_vgUkmՎ=}y@f 2$0gmǮye/psN~wj\w҆{}ƌ_uӼ(
1^\ !T GF'l~\ ;
wg0.Qg8=Oc$ oYѴj8 Wݒ$wI'}%_<10yVϞZA;+P nFqy+>dx79G5_K"as3tj/aZg:<ږF?Iz"0Qx9d7_u2WgV >)#m{"r9nV1v;;;52c-ۖF#韝ԊgM,Ɇ1_h/I8&`T6FWIZ d7r8\6c_;xyC$|O´zDwD[һMneQGBu |mi=]1Ƕ ?h\ Ə=^ؗQ-i2kn>Я {fz/ M6}5ū%&` К1Ϲ 4~P걝7 bfc$|uM咎]}cim2W4 GMs~'ɵCq[siu X]0 {RҡN`(WGUla2=tT'@i_Z MߐW}p8Iaz5nZJ1P´ٴ}q)*SuwƾurM?:E4$UOddʋ{R´ t98ui ZWJ5^9ɦ\W M:qC(ʺ
_KAV<{Kb 6ߥ I}Wҋ^;cV'uQ)eq:CR["g/<^~
ݯ>t
9M ܪ\6ΕxtcMr{C6m2Kٴ:ǶM\.[ Ӻ 0VwK=lwg,Ciugz %C5 TVUՇRxU(UI,>ty
v=&^%1(|V2tŮs~-tx%0?nZkF?."Fi\vi!Ϧ1 `O(\kiZ"D_k*lys_J*oB1>3vZ{GaIo:tj{Gt9k}ܴ.sr\T{G.IA'vf=]1/۟i=mtY x9vz幝Kbkm^kmoJ:E{TFE7y beuٴ]NwZ^:x2XY\vWwg\mn3 I8>$MtV{2i}]҈Y
/Z>$|KU}hC尗/]OWl^uxY
CW.c;cMhvw"[2߲in9d{btA´ɦ 2dU8I WTΩ^ynے꤯OPyګdmx`p9 M?$]uȦqyc"rɸi}H7>sΚ=]Gi#r{n̦qAi]":sKqjp20J^%PP:lP2u:
r{Gwg_$]uq++CB´ݝ$,3vR.co*@OWXX҃^epP6mt.pc)'^wlR´ZnQxM@e]musYU ty<5
+V]uQQJH ue23ݝT~ǒ>?w]\ǽ2J#ٴXA 8Z.<>t=kzn(\`W$,tWwg,[RjjwgTI47g7}ٙ=i,Jwglھ@6ݝY^r.bk6mF`r_KS92O_~V ػ\=[5Oȵ ne ξ켸i 'a7t&+"nZGK<L6mp.c:
r{swgdI'wGu G5+U8x:z` :F+7c$M;#ٴ3֒No u_wgbRhM 0Ǽ/ z3v|6mIzy.c}ٗ}!> 0Y:
w^֊iMv~ٗ- o\Ee/ z0ieiLc$vqMٴ}Qܴq_,P(Ơ@I'{%Kz4(d"qHo
𥍑2II:iɦՓأk:mΆIֳ 鼚qAc$8Mұf %MWf3 rUW2K=] 4F§%}T~.G&lھ.nZWM%*gHM'$U:4#ٴi&Gi(
1}@w'% J N:ܑ0l´jƿ~Qҧ$)J&Z].cTҥ
#Hj4ρ)wHzTMlھܗ}2ص #OK;deJ9aZy#ơXݜ0"a?`4Fib
vH?i=Z U14}|I "icy
oRw_)>ZUҋ5}IzV-^ cM굽|TK2\|~.~h
9imppq sA(8 4nNIT8ht nZemTX|Sx<;Zٴ{&`TFHґᒎt1 '$%
M^Iw%LkOB!8Tq?h ߳_S%5 fG?2Y: Sm})aZ Ҩ Fw߫|ǰUhYR*nZv 螿z /FIP^yqG N1U^Gk |-M6C%SݰbՔ;u
w] 3U($
1N Feozpfx=DS0fngb`ׅ-ٴe2m \(kmq ud*3L=~n DWrZ7?'}WU RU} km +>̯[^,I높g/ L^csUkm~o
OϫkcC~MIT(6L Vh oR1Z[t9`
C#T9 (ƨzߪ]u"aI$=#)I{r UV.U\Xk @9p4qP2y'x
ѢP ٸe 8Qx͛*CTT/:M 8dêCVT/zyM ٸ. 8PxӖ^+WՇZ6ƬzQüOl=嶻 : 0PxMd*1:^RY ڼ嶻- S lܼ%DU}h
wʶiIEOUևvw, TAU"ZRzBI=刊E J~1qY lL&C'}K:ARH%3L}kÊU?: 0Pxv~U}N|$S!i'g @5IZ|*,M|[q` _kBI Th>W+xŏqГ3sq> `ʢ*suCJzc}͟Pk/X @9WXU e3T)2 (-_K*;HUևWa)*)
)d0(hITlU_Y WU :B
y.\ E5TVVՇ _kULTUzMF L^ 4%}|T8kF u `*rYe]B_kskU}tIzg{ *(\RYWY3A TA;yU6>
>[ : 0Up!u3}ZU *4([Pt cCʺ/8w>uzn(:mÊUx jXjXbu_p^\^g);/ LE*ʺJ_k*djن: 0QxPMx J~_ӷ *ʺC: %S}5a rBU"UIu1Xlݐ0 @*_ksbH2CԣC?q. `Z* j(C]RcH/eI/_p6 {AU%UpȌx~M_JZI= IDAT|o pLdjý*i%/iVe]m) ; . Y[IB$zm5L5<0X @QxȒ?ISpǫV( FJ>aŪ>3 xkP2CZ8 aa m߰ՋUT/:C|o= uUBkJz(Gx
HMC · 1r BAT · C2s9
PK
mz ] word/footer1.xml
© 2026 Ideorum · Reproducció autoritzada amb atribució (CC BY 4.0) · Condicions completes a ideorum.cat/avis-legal
PK
mz ] word/theme/PK
mz ]lhu word/theme/theme1.xml
PK
mz ]O&t word/document.xml
Retorn al cas — per què Ucraïna és com és
Vam obrir la càpsula amb el 24 de febrer de 2022. Ara hi tornem amb tot el que hem après: la guerra d'Ucraïna no és un llamp en un cel serè, sinó el producte d'una llarga història d'imperis, fronteres heretades i promeses trencades.
Pregunta de la càpsula:
LA GUERRA QUE HO VA CANVIAR TOT
1. Abans de llegir
1. Localitzar.
Segons el text, a què es va comprometre Rússia el 1994 amb el Memoràndum de Budapest, i què va rebre Ucraïna a canvi?
2. Avaluar.
El text diu que la guerra d'Ucraïna 'rima' amb tot el que hem estudiat. Quins fenòmens de la càpsula hi reapareixen, i quins són realment nous?
3. Integrar.
Relaciona el nou mapa de 1919, que va deixar Ucraïna sota domini soviètic, amb el fet que el 1991 hagués de tornar a néixer com a estat independent.
4. Reflexionar.
Davant d'una guerra amb causes tan antigues i complexes, com pots formar-te una opinió informada sense caure en els eslògans d'un bàndol o de l'altre?
2. La lectura
Vam obrir aquesta càpsula amb una data i un mapa: el 24 de febrer de 2022, quan les columnes de tancs russos van creuar la frontera d'Ucraïna. Llavors era una notícia desconcertant. Ara, després d'haver estudiat com va esclatar la Gran Guerra, com es va lliurar a les trinxeres, com es va mobilitzar tota una societat i com es va tancar amb una pau que en va sembrar de noves, hi podem tornar amb altres ulls. La pregunta ja no és només què passa, sinó per què Ucraïna és com és.
La resposta comença molt abans de 2022, i té a veure amb els imperis. Durant segles, les terres d'Ucraïna van estar repartides i dominades des de fora: bona part sota els tsars russos, que en deien «la Petita Rússia» com si no fos ben bé un país. Rússia i Ucraïna comparteixen un origen medieval llunyà, la Rus de Kíiv, i aquesta proximitat ha estat sempre un argument per negar que Ucraïna fos una nació de ple dret. Quan els imperis es van ensorrar el 1918, Ucraïna va intentar ser independent, com tants pobles del nou mapa que vas estudiar a la sessió del post-1919, però va acabar absorbida per la nova Unió Soviètica. Fins i tot les seves fronteres actuals es van dibuixar dins de l'URSS: Crimea, per exemple, va ser transferida administrativament a Ucraïna el 1954, quan ningú no imaginava que un dia l'URSS deixaria d'existir.
Però va deixar d'existir. El 1991, la Unió Soviètica es va desfer i Ucraïna va votar la independència: més del noranta per cent dels vots hi van dir que sí, amb majoria a totes les regions. El país naixia amb un problema colossal: havia heretat el tercer arsenal nuclear més gran del món. La comunitat internacional volia treure-li aquelles armes, i el 1994 es va signar el
Memoràndum de Budapest
. En aquell document, Ucraïna es comprometia a renunciar a totes les armes nuclears i, a canvi, Rússia, els Estats Units i el Regne Unit li garantien que respectarien les seves fronteres i que no farien servir la força contra ella.
Aquella promesa es va mantenir durant vint anys, fins que es va trencar. El 2014, després que una revolució a Kíiv fes caure un govern proper a Moscou i acostés el país a Europa, Rússia va ocupar i va annexar Crimea, i va impulsar una guerra a la regió oriental del Donbàs. Aquell mateix estat que el 1994 havia signat que respectaria les fronteres d'Ucraïna les estava esborrant. Entre una data i l'altra, el conflicte no va desaparèixer: va quedar congelat però viu. La guerra al Donbàs va continuar a foc lent durant vuit anys, amb milers de morts i diversos alto-el-focs que no es van arribar a complir. Per això, quan el febrer de 2022 la invasió es va fer total, per als ucraïnesos no era l'inici d'una guerra nova, sinó l'escalada brutal d'una que ja vivien des de 2014. A la tardor, Rússia va proclamar l'annexió de quatre regions més. Tal com vas veure a la primera sessió, l'Assemblea General de l'ONU va rebutjar aquestes annexions per una majoria aclaparadora.
Vista amb els ulls de tota la càpsula, la guerra d'Ucraïna sembla un resum de tot el que hem après. Hi han tornat les
trinxeres
i l'artilleria que semblaven cosa de 1916, però ara conviuen amb els drons i la
guerra híbrida
del segle XXI. S'hi ha mobilitzat tota una societat, com a la rereguarda de la Gran Guerra. I hi ha aparegut una arma nova, les sancions econòmiques massives, amb què Occident intenta desgastar Rússia sense entrar en combat. També ha tornat, com a totes les grans guerres del segle, l'èxode de civils: milions d'ucraïnesos han hagut de fugir de casa seva, en la crisi de refugiats més gran d'Europa des de 1945, la mateixa xifra amb què vam obrir la càpsula. El passat no s'ha repetit igual, però hi ha rimat.
Per què Ucraïna és com és, doncs? Els historiadors i els analistes assenyalen causes de fons: el llarg domini imperial, unes fronteres heretades i discutides, la dependència de l'energia russa i la disputa sobre l'ampliació de l'OTAN cap a l'est. Aquest darrer punt, el de l'OTAN, és especialment discutit: Rússia el presenta com una amenaça a la seva seguretat, mentre que molts analistes recorden que van ser els mateixos veïns d'Ucraïna, esporuguits pel passat imperial, els qui van voler entrar-hi per protegir-se. Distingir un greuge que un estat al·lega d'una causa realment provada és part de la feina de pensar-hi amb rigor. Perquè les estructures no disparen soles: entre totes aquestes causes i la invasió hi ha una decisió humana, la de començar la guerra, que es podria haver pres d'una altra manera. Entendre les dues coses alhora, el pes de la història i la responsabilitat de les decisions, és el que distingeix una opinió informada d'un eslògan.
2.1. Desmuntant tòpics
El tòpic:
«Russos i ucraïnesos són “un sol poble”, de manera que el que passa a Ucraïna és un afer intern de la família eslava, no una guerra entre dos estats sobirans.»
D'on surt:
És l'argument de la “unitat històrica”, que té arrels reals: un origen medieval comú a la Rus de Kíiv, segles de domini compartit i unes llengües properes. S'ha promogut des del màxim nivell de l'estat rus per justificar la intervenció a Ucraïna.
El que diu la recerca:
Un origen comú no esborra una història i una llengua pròpies i, sobretot, una voluntat política diferenciada. Ucraïna ha expressat de manera repetida i democràtica el desig de ser un estat propi: en el referèndum de 1991, més del noranta per cent va votar per la independència, amb majoria a totes les regions, també a l'est russòfon i a Crimea. El dret internacional reconeix les seves fronteres, i el mateix Memoràndum de Budapest, signat per Rússia, les garantia. Dir que són “un sol poble” és una tesi política feta servir per negar aquesta sobirania, no una descripció neutral dels fets.
En resum:
La proximitat cultural no anul·la el dret d'una nació a decidir. Presentar la guerra com un afer de família esborra la voluntat de milions d'ucraïnesos que volen decidir el seu propi futur.
3. Fitxa de dades
·
Rus de Kíiv: estat medieval eslau amb centre a Kíiv (segles IX-XIII), considerat un origen comú de russos, ucraïnesos i bielorussos.
·
Memoràndum de Budapest (1994): document pel qual Ucraïna va renunciar a les armes nuclears a canvi que Rússia, els EUA i el Regne Unit li garantissin les fronteres.
·
Annexió: incorporació per la força del territori d'un altre estat. La comunitat internacional, en la seva majoria, no ha reconegut les annexions russes de 2014 i 2022.
·
Sobirania: dret d'un estat a governar-se ell mateix i a decidir el seu futur sense imposicions externes.
·
Sancions econòmiques: mesures (bloqueig de comerç, bancs i tecnologia) per pressionar un estat sense disparar. S'han aplicat massivament contra Rússia des de 2022.
·
OTAN: aliança militar occidental creada el 1949; la seva ampliació cap a l'est és un dels greuges que Rússia al·lega, tot i que el seu paper com a causa de la guerra és molt debatut.
4. Glossari
·
Rus de Kíiv.
Estat medieval eslau amb centre a Kíiv (segles IX-XIII), considerat un origen comú de russos, ucraïnesos i bielorussos. Cada país n'ha reclamat després l'herència.
·
annexar.
Incorporació per la força del territori d'un altre estat. La comunitat internacional, en la seva majoria, no ha reconegut l'annexió russa de Crimea ni la de les quatre regions de 2022.
·
sancions econòmiques.
Mesures econòmiques (bloqueig de comerç, de bancs, de tecnologia) per pressionar un estat sense disparar. Occident les ha aplicat massivament contra Rússia des de 2022, amb efectes discutits.
·
OTAN.
Aliança militar occidental creada el 1949. La seva expansió cap a l'est després de la Guerra Freda és un dels greuges que Rússia al·lega per justificar la seva política; el seu paper com a causa de la guerra és molt debatut.
5. L'Arxiu · el document
Memoràndum de Budapest sobre garanties de seguretat, article 2
«La Federació Russa, el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, i els Estats Units d'Amèrica reafirmen la seva obligació d'abstenir-se de l'amenaça o l'ús de la força contra la integritat territorial o la independència política d'Ucraïna.»
Federació Russa, Regne Unit i Estats Units (signants), en relació amb Ucraïna · Budapest, 5 de desembre de 1994 · Font: https://en.wikisource.org/wiki/Ukraine_Memorandum_on_Security_Assurances
A canvi d'aquesta garantia sobre les seves fronteres, Ucraïna va renunciar al tercer arsenal nuclear més gran del món. Que un dels signants, Rússia, envaís i annexés territori ucraïnès el 2014 i el 2022 és la clau per entendre per què el cas d'Ucraïna és, també, una història de confiança trencada.
6. Activitats
6.1. Aprenent
1. Verdader o fals sobre el cas
Decideix si cada afirmació és verdadera o falsa i justifica cada resposta amb una frase treta de la lectura o de la imatge del mapa de la sessió: (a) «Rússia reclama quatre regions de l'est i el sud d'Ucraïna, a més de Crimea.»; (b) «El 1994 Ucraïna va renunciar a les armes nuclears a canvi de garanties sobre les seves fronteres.»; (c) «La guerra va començar de cop el 2022, sense cap conflicte previ.»; (d) «Rússia va ser un dels estats que va signar el compromís de respectar les fronteres d'Ucraïna.»
Pista: Per a la (a), fixa't en la imatge del mapa de la sessió i compta les regions marcades. Fes servir «és fals perquè…» i «és cert que…» a cada justificació.
2. El cas en un titular
Escriu un titular periodístic, de com a màxim dotze paraules, que resumeixi amb rigor i sense sensacionalisme per què Ucraïna és com és. Ha de recollir la idea de la història llarga o de la promesa trencada, no només l'últim episodi.
Pista: Un bon titular informa sense exagerar. Comença per un subjecte clar («Ucraïna…») i evita adjectius de bàndol com «heroic» o «malvat».
3. La promesa de 1994 (lectura de font)
Llegeix l'article 2 del Memoràndum de Budapest a L'Arxiu. Explica amb les teves paraules a què es comprometien Rússia, els EUA i el Regne Unit, i què havia lliurat Ucraïna a canvi. Digues per què aquesta font és clau per entendre el conflicte actual. Entre 60 i 90 paraules.
Pista: Comença així: «El 1994, Ucraïna va renunciar a… a canvi que…». Fixa't en les paraules «força» i «integritat territorial».
6.2. Intermedi
4. Les tres causes que més pesen
De totes les causes de fons que apareixen a la lectura (el domini imperial, les fronteres heretades dins l'URSS, la promesa trencada de Budapest, la dependència energètica, la disputa sobre l'OTAN), tria les tres que et semblin més decisives i ordena-les per rellevància, de la més important a la menys. Justifica breument cada tria. Entre 90 i 125 paraules.
Pista: No hi ha una única resposta correcta: el que es valora és la justificació. Fes servir connectors de jerarquia com «per damunt de tot», «en segon lloc» i «finalment».
5. Troba l'intrús
En aquesta llista de factors, un és un intrús que no encaixa com a causa de fons del conflicte d'Ucraïna: «el domini imperial rus», «les fronteres heretades de l'URSS», «el Memoràndum de Budapest», «la manca de recursos naturals a Ucraïna», «la disputa sobre l'OTAN». Identifica quin no hi pertany i justifica per què amb dades de la lectura. Entre 90 i 125 paraules.
Pista: Comprova cada factor: apareix a la lectura com a causa real? Fes servir «no encaixa perquè…» i contrasta'l amb els que sí que hi surten.
6. La càpsula sencera, ahir i avui
Tria dos fenòmens de la guerra d'Ucraïna que ja hagis estudiat abans a la càpsula (per exemple les trinxeres, la mobilització total de la societat o les sancions econòmiques) i explica, en clau d'ahir i avui, què s'hi ha repetit gairebé igual i què és realment nou respecte de la Gran Guerra. Entre 90 i 125 paraules.
Pista: Per a cada fenomen, separa la capa antiga (el fang, l'artilleria) de la nova (els drons, la vigilància). Fes servir «com el 1916…, però ara…».
6.3. Avançat
7. Estructures o decisions? (microassaig)
Escriu un microassaig que prengui posició davant d'aquesta tesi: «La guerra d'Ucraïna s'explica sobretot per la història i les estructures, més que per la decisió d'una sola persona.» Defensa-la o discuteix-la amb proves de la lectura, reconeix l'argument contrari i tanca amb una conclusió pròpia. Mínim 125 paraules.
Pista: El millor microassaig no nega el pes de les estructures ni el de les decisions: explica com es relacionen. Evita atribuir-ho tot a un únic factor.
8. Principis per a una pau justa
En grup, i recordant com la duresa de Versalles va sembrar problemes nous, redacteu un manifest de cinc punts amb principis per a una pau justa a Ucraïna: condicions que, idealment, poguessin acceptar tant el vençut com el vencedor sense deixar una ferida oberta com la de 1919. Justifiqueu cada punt en una frase.
Pista: Recordeu la lliçó de Versalles: una pau massa humiliant genera ressentiment, però una de massa feble no dona seguretat. Busqueu l'equilibri, no la victòria d'un bàndol.
9. Desmuntant el «sol poble»
Torna al bloc Desmuntant Tòpics. Explica amb les teves paraules per què l'argument que russos i ucraïnesos són «un sol poble» és una tesi política i no una descripció neutral. Reconeix què hi ha de cert (l'origen comú), aporta dues proves de la voluntat sobirana d'Ucraïna i tanca amb una reflexió sobre per què és perillós fer servir la història per negar la sobirania d'un estat. Mínim 125 paraules.
Pista: Distingeix entre «tenir un origen comú» i «ser el mateix poble avui»: la diferència la marca la voluntat expressada democràticament.
PK
mz ]aE word/fontTable.xml
PK
mz ]BR R word/styles.xml
PK
mz ]\3A A word/numbering.xml
PK
mz ]!P4 4 word/settings.xml
PK
mz ]z word/webSettings.xml
PK
mz ] word/_rels/PK
mz ] W word/_rels/document.xml.rels
PK
mz ]}O O word/_rels/header1.xml.rels
PK
mz ]dI [Content_Types].xml
PK
mz ] _rels/PK
mz ] $ _rels/.relsPK
mz ] docProps/PK
mz ]K
, , 6 docProps/core.xmlPK
mz ] word/PK
mz ] word/media/PK
mz ] *h h * word/media/image-7m3Wx8v99nCDclyfgKhvJ.pngPK
mz ]JKQ, , 8n word/header1.xmlPK
mz ] w word/footer1.xmlPK
mz ] hz word/theme/PK
mz ]lhu z word/theme/theme1.xmlPK
mz ]O&t word/document.xmlPK
mz ]aE {S word/fontTable.xmlPK
mz ]BR R [ word/styles.xmlPK
mz ]\3A A 2j word/numbering.xmlPK
mz ]!P4 4 l word/settings.xmlPK
mz ]z o word/webSettings.xmlPK
mz ] p word/_rels/PK
mz ] W >p word/_rels/document.xml.relsPK
mz ]}O O u word/_rels/header1.xml.relsPK
mz ]dI w [Content_Types].xmlPK ) ~