PK
mz ] _rels/PK
mz ] _rels/.rels
PK
mz ] docProps/PK
mz ]y+ + docProps/core.xml
El cas — quan les democràcies retrocedeixen
Ideorum
html-to-docx
html-to-docx
1
2026-08-12T15:19:26.528Z
2026-08-12T15:19:26.528Z
PK
mz ] word/PK
mz ] word/media/PK
mz ] *h h * word/media/image-y2lSogh_eBAG2SkyqY85A.pngPNG
IHDR ^ C pHYs tEXtXML:com.adobe.xmp
li eXIfII* V ^ ( i f H H 0210 0100 ^ C -i IDATxy|Tg&{XC/sa7pͨZkjjmmT
Tmժ,
Ytf%쐅$3#Ǘ%s%Vr$$y99" &KL]DH_ Gu"]"5?C -E 8zw;z:bP6+՚9"rȒXoMnXw-C6PE5c>ڠ Ɋ.TeZ.?È /NwHlZ
wy5C [gM?f?4o}/Vt! ^ks ]N8x Q3ҔYg}t` Ǝ
/n!ogҀ[{X[uߘ)?8X{ҳZ`߿rI )KG_G<= hĚm8bgiDj-A,PVf; )K^#U_`%}nfYl9|i_x $3
z:^(j.XO->doZ揼_9
H6^ i[cv5?ԫ:lqmPo}'m+ b; PxjѿzQ9]p ̯ d:ٛX{xAs W V=|y?GLhh
?VbPeUU+Q^# ,- $[.x]v: -m 4KT5=^0z2w6hs` X:j_^{gbv@CY
5?m;+; Ѱu ռ!e:>u0 Xkߐ/ьxפC>X
_ ( ozmJ;d5WHjYS 4ɈFtκb
'; wN @"`aj~P;>yDzAkcdãuz̈/"PjWr2gYHCW.5
ȉ4ƭCG5}̧wWW @jfW<=&Ehc||{
e66~?Iv=6(G :>qgtn+h i-+=gG/ ef\ ѴkyWtɩ h\""6 d>X\YSe\k
7?{9gtnDMib;n*PoF< ѴkNc?}qvf$ۨ
/_Z 8Qq3wyc~chm*>62 lsS.iavTgyp;~2}_dT ۸fox.{YۧG#M;Vϼ;
7/[P' `6uNgcF!ՈfޞC %mw)s V>M-swZ` kv>9[z $6Qx8%z^5X]m]לeke w^Υi{_: ݲ5 HD)_xU<_q0?|"p^[+ ,o??̎1g＜3vg,ٺn= MJ^w^2ꢋ?f$[4"2ˆ͗nS7]BfJ^Ιg WG @"Ik]ߘ/%
BeA諊@(Ϝ )Uxpn,sYVߠWNmQwM(-
f?)J,T "ңC7^PQ Luo紎%`g%W[sPa?g⪌hDs;zgQ^"5C-"y1L!x A)qg.õ=Jt:ǂUusyKyew0q_싵Α&Ѵn],_;OZfW %c"ty];ެڕݻ|g 9 9DrF櫶۩g^mݺe|3#w=LswڝZvWlv%S""W8K~qc_} Hp15H# # Wʹ'=Gsw4Zr
n), "E_47 Pүx= Guپ ݬgN=h6rEUXWw#ctxWm72 CRxT{Ffܥu|C%|_o1% Îʭ߭YpƐ=n1ٕ4ա]{m)wWo0U J8qwٯdRb+Cad?"kd $/&HXؽ[~R\v{W3mgw>TsfϚ]"5ͫV9μJ]N
|ݍ |IڎE xʋFe|N]G7sj y M+'23. 9-tWߺ}jw;N{~d|/C;F>\ֱ]k/6zs$]H_?& @ $eu7GnpP59i KIvuQX/m
2olW)>zZճ~T3bxКYelF4n+uT J71mO R,mcflWz亳o ܖn[~f_[><+oM ?\[]ic]vzrVN ! @_IYxpHmZ$4M\KjvFjHzuk^W}| 6&^,USWƺs
>%CiZx IWx첏E؆KxQy,s:OR5JTF~/ }IDD7TUe侧elf4wP+ID'" qtWj]>XS5]H>fnLkT>{ Cjx7 49zr},_ qѦLS >Y;B˸ڴUhv2W3d }cŋ^}yu@SϤߪIC} {;~` 4GDv2b "r.{OڳȈF4YL 7:̊nZƥIoy}D#>Z z"3# +
.uCdUzr/u{1z;ew7#ު.ҺPa<""jgh $*~6qZƅ%8p5yڳn s獧nu{=-)VA}/;*?tbO "2kK# ,
Z:iMp[-s =2.7ܠoKC!%u ,= F|-;{OX =M;uB |7w=rGra#n9㔫:5]3feXUG4S
gf\HCW]};mEsT:L+-*u I$iVFY4-cw~e[b@F֡?}]=s |a ',DDkJ|7ٕ[8fn ez&
tXdžCYoE;+wg/26,9%_ΚVr C5Sf2:@"TD>d Ll5ZZGtfحBfOfm7:,X'X9O 49]Z[
/M H ]^jʵ^^{nZ>W; +5~b1- u=Ti^:C 4" @oITxi˵AN%5F;S˸:oBö Or{ݵ WRz,\I+cmmh$ψ\ %S鞪HRg 55Χ̣5w:o:RU QZ]xEYF$ -
K,5zI˸ 93- v$S6u*Vv `j"^iш7nک]bZ| |v``-/uܮsZ""`IkuЮ$"]+"{О@Hht<$""R-"wa[Tv H4=0#"{ʼ>]wW RO^QkqQDm[D,ܞoz _W/Z=}S;4NF4D۩N-TS0p~lv%]u(DT9ZDN4[EDd CkO!h cSͮde Qա !"HSpUY+"EdUJDV7 `i:V P$"ݤ=. MEXHD C=L&
ξ"b䃭e^. NUDƨvePICg ?e-fW2Tm][*Y^
|1~pY`]IS ڕͯy"-MbE䀈쓦2{?e^_E쟂1*Mäw^Gi:JüRou$
ֳZwӲ*Qq]0s_5
ZQ yV ~ MotQU㹿p ISae^e*6bU ʅ.R>CXu(""Q|PXk|&jW.S DP^c#"Nqv. C Ђ2c$]ա9|hV 4 VD>
C2gZr;WHC\ݪeͮdby\""_Q:!.k-T
*x\ng"|z -,b>r;Otxvy}~9\r; DZեe3Z;CC]kTvL
1ͮ_Xmé.c9gִ*MUvr; +$~ [Edr;?CϞ^wRZJ,T VZ .ʼ㝔 Nm+.Qա'u ncb>wARevvNV b,"{n C65!4h](il~uDV~e\V$leW3=W;Tkhc4Zml
ŞCyDWt f =k'ys.ٕܩ3zvWD~cyPLy;nQ
5sqagP*Wt ""LyלfmV9P @r?ͮ"ħ:RաTX dnbǪC))Uu({(p;2novvXe\ncU У[-ljbi~a)t>|^u(oNy ]1V\q{VȽ\o*p哋5ҕ.Emv]1s\*MCJbWu(؛۹jrrL.r; 4"OH$Un}ktK9w LjqeE#vo}>ꎳ|לBZjK5 ԿM\F^~&V/6X> ].,Kׇ:3fW9ǘJԙw:t*uP
=lvŐmDZj~^."ɼAu(O{|n{M?%19 6ҵ4 LDT"d+SgPfHbGj:μ9]I:DI G.x2$ܪ֟'^ s
ڷc,/vf߯e\z$̴htq
W]),,Osi
=smv%Q_,4;EIkg{O.DԙwMS z9v~>w"Fka
ա<(xw.'aU _μ仏mv%S&MMŞwS$UUh9F_K= ~+tڪzx.KKa&-uavQSŪ"Tg+Şdj.i C
=_șEgTxr'{bռeh;tR ŞDDv$t{a ܤ&yR oy"r1 :g=k+ŞwD8'y wfH+quCٷ_U/5| X:4Եfv>X%x?YzJW ʫ6녒IR^""2vL̚ 3A6eKŢۊWpZU[3jW+dg+ T$P)<{a]1lfW,ŞW%yѤxU"b(bn\isהv|| I)
%vLff4S8qof滽ikUO
VnY)2&-}^9w m""1{&wwJrѥ4աZvw"ڠ hkT
ա=㝇QZv_qs55ph>{mj!ֹ-֨.|M9UGC@l^CrHvg%w mͮeZHw-p;%%:^꤃l ? $ڻG❄Q_=W˸\=\SGt'go;X<[u>X]SR`UjkI^
kz>Z=rH.s~mZH
Қ 4&q/)͇v $ @G?-p;; #$]*;p6@kedD\'a5.:<]i`h) hX鲺u[ RPH; >\SŤYsNC)̅בmxƪe@^oKڹ\ѳ@c}|cו}] YY
?YR<{ߞqa{z
Ntn
CA蛊@踝Fmv%Wu(/»%bv%un(p; -N t0@u(gWBK㝈O^\ff ׯ( VnkV+o""^tYF" JK
Cz}/WB-j*Ee^"]yvLu(ag^:mv'b+UryB| 59V J i&vL)42qjY""О` uQJgա+~覇zY!"]@hN]:"2JDHծL(kڹ2w@ -\7ka튱Z;D$n>0"Aٯilcoel5z%
ήߖ"Jn ":j^vV7)q <]̻OR2o *|vCD4umS\n絳K`Y(":UAw^оc}@E AD6y}C]nom2?*p; +6 H"Rՠ?ߊ@gz] \n/DL3(*"%^߬?"> 5?r;ȥCTD~cv\#%mTɦ?..DD c*8zu+R\>>i4 9$;ծL0,"z}]W^&Rn+sbҪQ\n/M
Sfz{y}Ab3"r^ PV^6:?{z1kZɣPRy}ߖy}O.<:gDd) W|3b"V] T9Ah휤:ܟXT5*2oay|B̿~DۙW̹l!"2{aui=d{B?$9F;ĚI^X;Jඅ
TrC COqK,O+K~_"@
bNGgM+CI+Ȭi%?FvPsWG ?e/]G=YJƈ+?Z-S&?eͭ-T%sgM+-" g9H )3.nmu2̸ ZVbMg-DDmxVGj~ތ}Ϋռ~\_w -#dVv*̞^^y};fM+>E9Mw
|=kZ-PĈ+i% ۟UrykǸΫ8sgO/L +YJ3fU :6:̞^^VB8)AK眳<L]QWX3-iLN 5Ng5vy˟ܥib28Ĭc%2vk5?X t9KLW:kZ'W<;UT^߭;g@+v+qC("Z6^D.2*Ԗz}y}SxXE ʌLyWRr;,R!U|+"_z}+Ed쓦f Dxc>n=D
P뻧""?{C=Đ % ?a%~1N.S=lT̚VrEבfO/:u]EDnfٕt1 Cϖy}_2۰e\٥ݒV [Dr ;(4kZ Ş1"286cϭER怒?(?$6i{VISS3}\ [X9]i(2Iꭆ""(OшkǦO~hLJ&
W~[*dd?ubKK{ EDEoRͮXż'h^ߕ覷YJnfĊPcɧh0`VRWHҥ+X.Js9[lt@`w 2:W +z Cz}2cb E gִÛTBD)Rj*Rosޫ 1LKiӞkX zr{( 卹u2Ywhn_-"{P1cN9Q,|D,9
աf
C(VK龩R*{v,ZbpQr;[XyEь^=&E1A_RK +;?4xV!"[̈l^Ό@eM[ [۩DK> j{g b aszZZ4ޅ wbɣSro-i=o*}]e0 L =q07_bޯH z_ ٯ(BXM]+Vfi ;dI;c#":`B*txpFve{t/][.p(Cy-P{~]w,yDDϪ7+7!Fm ˹cזR "{ u[0 a{5} D Ō$^wƫKJ)Wx|~u ݚ2XbltM >/-߽3QY|n-?ɮ.7|C,] 㝗q汲bk_[(yR@(tw$dڕ5[U. &0$:ڜF_,|f'\T:uo|g ~2V^Xei]6:_^|o4u_m6{ኻN5qྪsb@Wkr
M,
JXbPMDZ3~\e)Όk 1Z$4a߸^1h>box'6'I |J=4;W,.#pm"Cz_?O XgM_m2tݲ#OF,۸'z-c
j}?fg+]aD/\y}Uye\;%uP^
+^z2|$3
D^\tG$ $.DDn}zrϩi7VH ;Gf=2[DdC ~V2VYRqwvkAk4 dgDY9
Yczw:o:4 T XDjEpy=]mwְA9~yS#7KLz86q8FGI7do&su+! RU9dzz9: gk 3fG[˟."
"{?β2D IDAT~-w+zbְA{Ӳ{o߰|*Abt1!Fv%ar9A
C'Y7kFs2f|'ju( @_y
s<˹viO1Wanm[W8Vb$nͮSb$jųI6Yڜ6\xn.ǫS7o}bMDnb
/|ů>[XsjcXJD̄X'3. K :`pX%v~gUrU2"2ŖP&J qj+iB$6]xV" )\"{3sj^kˇ|Xt"rȮt>[߱Z/$TrnY sg \x}| *4mp3E$~C9DŽ0M
آӪC[& ɭE},7?.=U,6Z8 wEH.ߔI5V+6g_Ҡ"8C9-x'pk n`\n+Nd+"rqJ"Ni3f.1Ì- $
L}?k⼕^+YYp'9,HY"_uSrS(sظC:];L8imn_Cֿ|zԆ~|iɸΘhQ}cBLqL7 ]nʄmgXAf^+\k\osnyҮ;>rҽ;?n6.Ѣf2"A64q%SImk˽Z~JLP$Q^N" rY*L`2Ìrn mLee9|<1]6]rez r[Z?4o"+3+n\sIok)sMGٴraٍp VC$OM$LISTƴ7-xI
5D#lqal tarFcj.In `([vN9|hC3G}wq,K+> }iSj x y3XU mˬ9o`lY?nY)lƕKά lny19z 0>S[4D5]j 0ϔM[>1S{60Px/o}/_vgUkmՎ=}y@f 2$0gmǮye/psN~wj\w҆{}ƌ_uӼ(
1^\ !T GF'l~\ ;
wg0.Qg8=Oc$ oYѴj8 Wݒ$wI'}%_<10yVϞZA;+P nFqy+>dx79G5_K"as3tj/aZg:<ږF?Iz"0Qx9d7_u2WgV >)#m{"r9nV1v;;;52c-ۖF#韝ԊgM,Ɇ1_h/I8&`T6FWIZ d7r8\6c_;xyC$|O´zDwD[һMneQGBu |mi=]1Ƕ ?h\ Ə=^ؗQ-i2kn>Я {fz/ M6}5ū%&` К1Ϲ 4~P걝7 bfc$|uM咎]}cim2W4 GMs~'ɵCq[siu X]0 {RҡN`(WGUla2=tT'@i_Z MߐW}p8Iaz5nZJ1P´ٴ}q)*SuwƾurM?:E4$UOddʋ{R´ t98ui ZWJ5^9ɦ\W M:qC(ʺ
_KAV<{Kb 6ߥ I}Wҋ^;cV'uQ)eq:CR["g/<^~
ݯ>t
9M ܪ\6ΕxtcMr{C6m2Kٴ:ǶM\.[ Ӻ 0VwK=lwg,Ciugz %C5 TVUՇRxU(UI,>ty
v=&^%1(|V2tŮs~-tx%0?nZkF?."Fi\vi!Ϧ1 `O(\kiZ"D_k*lys_J*oB1>3vZ{GaIo:tj{Gt9k}ܴ.sr\T{G.IA'vf=]1/۟i=mtY x9vz幝Kbkm^kmoJ:E{TFE7y beuٴ]NwZ^:x2XY\vWwg\mn3 I8>$MtV{2i}]҈Y
/Z>$|KU}hC尗/]OWl^uxY
CW.c;cMhvw"[2߲in9d{btA´ɦ 2dU8I WTΩ^ynے꤯OPyګdmx`p9 M?$]uȦqyc"rɸi}H7>sΚ=]Gi#r{n̦qAi]":sKqjp20J^%PP:lP2u:
r{Gwg_$]uq++CB´ݝ$,3vR.co*@OWXX҃^epP6mt.pc)'^wlR´ZnQxM@e]musYU ty<5
+V]uQQJH ue23ݝT~ǒ>?w]\ǽ2J#ٴXA 8Z.<>t=kzn(\`W$,tWwg,[RjjwgTI47g7}ٙ=i,Jwglھ@6ݝY^r.bk6mF`r_KS92O_~V ػ\=[5Oȵ ne ξ켸i 'a7t&+"nZGK<L6mp.c:
r{swgdI'wGu G5+U8x:z` :F+7c$M;#ٴ3֒No u_wgbRhM 0Ǽ/ z3v|6mIzy.c}ٗ}!> 0Y:
w^֊iMv~ٗ- o\Ee/ z0ieiLc$vqMٴ}Qܴq_,P(Ơ@I'{%Kz4(d"qHo
𥍑2II:iɦՓأk:mΆIֳ 鼚qAc$8Mұf %MWf3 rUW2K=] 4F§%}T~.G&lھ.nZWM%*gHM'$U:4#ٴi&Gi(
1}@w'% J N:ܑ0l´jƿ~Qҧ$)J&Z].cTҥ
#Hj4ρ)wHzTMlھܗ}2ص #OK;deJ9aZy#ơXݜ0"a?`4Fib
vH?i=Z U14}|I "icy
oRw_)>ZUҋ5}IzV-^ cM굽|TK2\|~.~h
9imppq sA(8 4nNIT8ht nZemTX|Sx<;Zٴ{&`TFHґᒎt1 '$%
M^Iw%LkOB!8Tq?h ߳_S%5 fG?2Y: Sm})aZ Ҩ Fw߫|ǰUhYR*nZv 螿z /FIP^yqG N1U^Gk |-M6C%SݰbՔ;u
w] 3U($
1N Feozpfx=DS0fngb`ׅ-ٴe2m \(kmq ud*3L=~n DWrZ7?'}WU RU} km +>̯[^,I높g/ L^csUkm~o
OϫkcC~MIT(6L Vh oR1Z[t9`
C#T9 (ƨzߪ]u"aI$=#)I{r UV.U\Xk @9p4qP2y'x
ѢP ٸe 8Qx͛*CTT/:M 8dêCVT/zyM ٸ. 8PxӖ^+WՇZ6ƬzQüOl=嶻 : 0PxMd*1:^RY ڼ嶻- S lܼ%DU}h
wʶiIEOUևvw, TAU"ZRzBI=刊E J~1qY lL&C'}K:ARH%3L}kÊU?: 0Pxv~U}N|$S!i'g @5IZ|*,M|[q` _kBI Th>W+xŏqГ3sq> `ʢ*suCJzc}͟Pk/X @9WXU e3T)2 (-_K*;HUևWa)*)
)d0(hITlU_Y WU :B
y.\ E5TVVՇ _kULTUzMF L^ 4%}|T8kF u `*rYe]B_kskU}tIzg{ *(\RYWY3A TA;yU6>
>[ : 0Up!u3}ZU *4([Pt cCʺ/8w>uzn(:mÊUx jXjXbu_p^\^g);/ LE*ʺJ_k*djن: 0QxPMx J~_ӷ *ʺC: %S}5a rBU"UIu1Xlݐ0 @*_ksbH2CԣC?q. `Z* j(C]RcH/eI/_p6 {AU%UpȌx~M_JZI= IDAT|o pLdjý*i%/iVe]m) ; . Y[IB$zm5L5<0X @QxȒ?ISpǫV( FJ>aŪ>3 xkP2CZ8 aa m߰ՋUT/:C|o= uUBkJz(Gx
HMC · 1r BAT · C3s1
PK
mz ] word/footer1.xml
© 2026 Ideorum · Reproducció autoritzada amb atribució (CC BY 4.0) · Condicions completes a ideorum.cat/avis-legal
PK
mz ] word/theme/PK
mz ]lhu word/theme/theme1.xml
PK
mz ] n n word/document.xml
El cas — quan les democràcies retrocedeixen
Per primera vegada en dècades, els grans índexs internacionals mesuren un retrocés sostingut de la democràcia al món. Aquest és el punt de partida per entendre com i per què cauen les democràcies, un fenomen que ja va tenir un precedent catastròfic fa gairebé un segle.
Pregunta de la càpsula:
DEMOCRÀCIES QUE CAUEN
1. Abans de llegir
1. Localitzar.
Segons l'informe de Freedom House citat a L'Arxiu, quants anys seguits fa que la llibertat global retrocedeix, i quants països van empitjorar respecte dels que van millorar el 2023?
2. Avaluar.
Freedom House és una organització que rep finançament, en part, del govern dels Estats Units. Fins a quin punt creus que això hauria de fer-nos mirar amb ulls crítics les seves dades? Què hauríem de comprovar abans d'acceptar-les o rebutjar-les?
3. Integrar.
El text distingeix entre una democràcia que cau «de cop» i una que s'erosiona «de mica en mica». Amb el que ja saps d'altres èpoques, quin dels dos camins et sembla més difícil de detectar a temps, i per què?
4. Reflexionar.
Per què creus que una part de la ciutadania, en moments de crisi, arriba a preferir un govern fort abans que un de democràtic? Quina responsabilitat hi tenen la por i la desconfiança?
2. La lectura
Durant bona part de la segona meitat del segle XX, la història semblava tenir una direcció clara. Després de la derrota del feixisme el 1945 i de la caiguda del mur de Berlín el 1989, molts van creure que la democràcia liberal havia guanyat la partida i que només calia esperar que s'estengués, tard o d'hora, a tot el planeta. Aquell optimisme té avui els dies comptats. Des de fa uns quants anys, els grans índexs internacionals que mesuren la salut de les llibertats coincideixen en un diagnòstic incòmode: la democràcia no avança, retrocedeix.
Les xifres posen nom a la sensació. Segons l'organització Freedom House, el 2023 va ser el divuitè any consecutiu de deteriorament de la llibertat al món. Aquell any, els drets i les llibertats van empitjorar en 52 països i només en van millorar 21, i el retrocés va afectar una cinquena part de la població mundial. No parlem de dictadures llunyanes que sempre ho han estat, sinó de democràcies que perden qualitat: eleccions manipulades, tribunals sotmesos, periodistes perseguits. L'Equador, per exemple, va passar de «lliure» a «parcialment lliure» després d'unes eleccions marcades per la violència.
Ara bé,
la manera com cauen les democràcies ha canviat
. Durant el segle XX, l'ensorrament d'un règim democràtic tenia sovint una imatge nítida: tancs al carrer, un general que ocupa la ràdio, un cop d'estat en una nit. Aquell guió encara existeix, però ja no és el principal. El retrocés democràtic d'avui acostuma a ser lent, gairebé invisible, i el protagonitzen governants que han arribat al poder guanyant unes eleccions. Un cop a dins, van buidant les institucions per dins: retallen la independència dels jutges, controlen els mitjans públics, canvien les regles electorals a favor seu i presenten qualsevol crítica com un atac a la voluntat del poble. És l'anomenat retrocés democràtic, i la seva força és precisament que costa d'assenyalar un moment exacte en què s'ha traspassat la línia.
Sota aquest procés hi bullen uns quants ingredients que es reforcen entre ells. El primer és la
polarització
: la divisió de la societat en dos blocs que ja no es veuen com a adversaris legítims, sinó com a enemics. Quan l'altre és un enemic, tot s'hi val per derrotar-lo, també saltar-se les regles del joc. El segon és la
desinformació
: la circulació massiva de mentides i mitges veritats que fan que la ciutadania ja no comparteixi ni tan sols els fets bàsics sobre els quals discutir. I el tercer és la desconfiança cap als experts i les institucions, des dels científics fins als tribunals o la premsa, que deixa un buit que qualsevol veu segura, per falsa que sigui, pot omplir.
Aquests fenòmens no són patrimoni d'un sol país ni d'un sol color polític. Es reconeixen en llocs molt diferents del planeta, i han impulsat l'ascens de líders i partits que la premsa sol agrupar sota etiquetes com «populisme» o «nova extrema dreta». Posar-hi noms concrets és fàcil i la temptació de fer-ho és gran. Però el que ens interessa en aquesta càpsula no és jutjar aquest o aquell dirigent. És entendre el mecanisme: per què, en determinades condicions, tanta gent arriba a desconfiar de la democràcia i a mirar amb simpatia qui promet ordre a canvi de llibertat.
Perquè aquesta és, potser, la part més inquietant de tot plegat. El retrocés democràtic rarament l'imposa una minoria contra la voluntat de la majoria. Sovint compta amb un suport popular real, guanyat a les urnes. Quan una societat travessa una crisi econòmica llarga, quan l'atur no baixa i el futur es tanca, una part de la ciutadania deixa de veure la llibertat com un valor i comença a veure-la com un luxe que no es pot permetre. Aleshores, la promesa d'un govern fort que «posi ordre», que assenyali un culpable clar dels mals (els immigrants, les elits, els estrangers) i que digui que ho arreglarà tot ràpidament, es torna atractiva. No perquè la gent sigui dolenta o ignorant, sinó perquè la por i la inseguretat empenyen a buscar solucions simples per a problemes complexos. Entendre aquesta lògica, sense menysprear qui hi cau, és el primer pas per no repetir-la.
I aquí apareix la pregunta que travessarà tot el que vindrà. Perquè aquest guió (crisi econòmica, por, desconfiança, recerca d'un home fort que ho arregli tot) no és nou. Ja va passar, i amb conseqüències catastròfiques, fa gairebé un segle. Els anys que van seguir la Primera Guerra Mundial van veure com democràcies joves i fràgils es desplomaven una rere l'altra i deixaven pas al feixisme, al nazisme i a l'estalinisme. Entendre com i per què va passar allò no és un exercici d'arqueologia: és la millor eina que tenim per llegir el present sense caure ni en l'alarma fàcil ni en la despreocupació.
Per això aquesta càpsula fa un viatge d'anada i tornada. Ara plantegem el cas: una democràcia mundial que, després de dècades d'avenç, sembla haver girat cua. Els pròxims capítols ens portaran als anys vint i trenta per veure de prop com moren les democràcies quan l'economia s'ensorra i la por mana. I al final tornarem aquí, al present, per fer-nos la pregunta amb rigor: què s'assembla, i sobretot què no s'assembla, entre aquell temps i el nostre?
2.1. Desmuntant tòpics
El tòpic:
«Les democràcies només moren de cop, amb tancs al carrer i colps d'estat militars. Mentre no hi hagi militars ocupant el poder, la democràcia està fora de perill.»
D'on surt:
És una imatge heretada del segle XX, quan molts règims van caure efectivament per la força de les armes. El cinema i els llibres d'història han fixat aquesta escena com el símbol únic de la fi de la democràcia.
El que diu la recerca:
Els estudis sobre el retrocés democràtic mostren que, avui, la major part de l'erosió democràtica no la fan militars, sinó governants elegits a les urnes que van desmuntant els contrapesos des de dins i de manera legal: nomenen jutges afins, controlen els mitjans, canvien les lleis electorals. Com que cada pas sembla petit i «legal», sovint no hi ha cap moment dramàtic que faci saltar l'alarma, i quan la ciutadania se n'adona, el mal ja està fet.
En resum:
Una democràcia es pot afeblir fins a buidar-se sense un sol tret. El perill no sempre porta uniforme.
3. Fitxa de dades
·
Retrocés democràtic: procés pel qual un govern elegit va reduint els contrapesos que limiten el seu poder (justícia independent, premsa lliure, oposició) sense suprimir formalment la democràcia. També se'n diu autocratització.
·
Polarització: divisió d'una societat en dos blocs que deixen de veure's com a adversaris legítims i passen a veure's com a enemics; facilita que es justifiqui saltar-se les regles del joc per derrotar l'altre.
·
Desinformació: difusió massiva i intencionada de mentides o mitges veritats que impedeix que la ciutadania comparteixi els fets bàsics sobre els quals discutir.
·
Populisme: estil polític que divideix la societat entre un «poble» pur i unes «elits» corruptes, i que presenta el líder com l'única veu autèntica d'aquest poble. Pot ser d'esquerres o de dretes.
·
Freedom in the World: informe anual de Freedom House que puntua cada país en drets polítics i llibertats civils; classifica els estats com a lliures, parcialment lliures o no lliures.
·
Dades de 2023 (Freedom House): 18è any consecutiu de retrocés global; 52 països empitjoren i només 21 milloren; el deteriorament afecta una cinquena part de la població mundial.
4. Glossari
·
Freedom House.
Organització amb seu als Estats Units que des de 1973 publica l'informe anual «Freedom in the World», on puntua cada país en drets polítics i llibertats civils. Rep finançament públic i privat, un fet que convé tenir present a l'hora de valorar-ne les dades.
·
retrocés democràtic.
Procés pel qual un govern elegit democràticament va reduint els contrapesos que limiten el seu poder (justícia, premsa, oposició) sense arribar a suprimir formalment la democràcia. També se'n diu «autocratització».
5. L'Arxiu · el document
Freedom in the World 2024: Mounting damage of flawed elections and armed conflict
«La llibertat global va retrocedir per divuitè any consecutiu el 2023. L'amplitud i la profunditat del deteriorament van ser extenses. Els drets polítics i les llibertats civils van disminuir en 52 països, mentre que només 21 països van millorar.»
Freedom House (organització amb seu als Estats Units) · Washington D.C., 2024 (dades de 2023) · Font: https://freedomhouse.org/report/freedom-world/2024/mounting-damage-flawed-elections-and-armed-conflict
Freedom House publica cada any, des de 1973, l'informe Freedom in the World, que puntua tots els països del món en drets polítics i llibertats civils i els classifica com a «lliures», «parcialment lliures» o «no lliures». És una de les fonts més citades sobre l'estat de la democràcia, però convé llegir-la sabent què és: una organització que rep finançament públic (en part del govern dels Estats Units) i privat, amb uns criteris propis que altres índexs (com el V-Dem suec) comparteixen només en part. Que diverses fonts independents coincideixin en la tendència al retrocés és el que dona pes al diagnòstic.
6. Activitats
6.1. Aprenent
1. El retrocés en un gràfic de barres
Amb les xifres de la Fitxa de dades, dibuixa a la llibreta un gràfic de barres que compari els països que van empitjorar el 2023 (52) amb els que van millorar (21). Posa-hi títol, escala i font. A sota, escriu entre 60 i 90 paraules explicant què et diu aquesta desproporció sobre la tendència global.
Pista: Comença així: «El gràfic mostra que el nombre de països que retrocedeixen és més del doble dels que milloren, cosa que indica…». Fes servir els termes retrocés democràtic i tendència.
2. La font de les dades (lectura de font)
Llegeix el document de L'Arxiu. Copia la frase exacta on Freedom House diu quants anys seguits retrocedeix la llibertat i, a sota, explica amb les teves paraules qui elabora aquestes dades i per quin motiu convé mirar-les amb ull crític. Entre 60 i 90 paraules.
Pista: Comença així: «Segons Freedom House…». Recorda esmentar d'on ve el finançament de l'organització i per què això no invalida les dades, però obliga a contrastar-les.
3. El titular de la sessió
Escriu un titular periodístic (màxim 12 paraules) que resumeixi la idea central de la sessió: la democràcia retrocedeix al món i, per entendre-ho, cal mirar el període d'entreguerres. A sota, en una sola frase, justifica per què l'has triat.
Pista: Un bon titular informa sense exagerar: evita adjectius carregats i digues què passa i per què importa.
6.2. Intermedi
4. Dues maneres d'anomenar el mateix fet (detectar biaix)
Aquí teniu dues maneres d'explicar una mateixa reforma. (A) Un govern presenta el control dels jutges com «recuperar la sobirania del poble sobre una justícia no elegida». (B) Els seus crítics ho anomenen «desmuntar la independència judicial». A la llibreta, detecteu el biaix de cada expressió: expliqueu quina intenció revela i com condiciona la manera de veure els fets. Entre 90 i 125 paraules. No es tracta de decidir qui té raó, sinó d'analitzar el llenguatge.
Pista: El vostre comentari ha d'usar: «en canvi», «l'expressió … evita dir que…» i «segons qui l'anomena…».
5. El somni de 1989 contra el mapa d'avui (contrast)
Després de la caiguda del mur de Berlín (1989), molts creien que la democràcia s'estendria imparablement per tot el món. Observa el mapa de la lectura (el banner de la sessió) i contrasta aquella expectativa amb el que mostren els colors i les dades actuals: què va passar amb aquell somni i per què? Entre 90 i 125 paraules.
Pista: Fes servir connectors de contrast: «s'esperava que…, però…», «a diferència d'aleshores…», «el mapa mostra que…».
6. Per què el perill no porta uniforme (desmuntant el tòpic)
Torna al bloc Desmuntant Tòpics. Explica a la llibreta, amb les teves paraules, per què és un error creure que una democràcia només cau amb un cop d'estat militar. Descriu com és, avui, l'erosió lenta i «legal», i acaba amb una conclusió pròpia. Entre 90 i 125 paraules.
Pista: Fes servir els connectors «a diferència del que es creu…», «de fet…» i el terme contrapesos.
6.3. Avançat
7. L'enigma del suport a qui erosiona la democràcia
Un enigma difícil: per què una part de la ciutadania vota, de manera lliure, líders que un cop al poder afebleixen la democràcia? A partir d'aquestes pistes (crisi econòmica llarga; por i inseguretat; desconfiança cap a les institucions; promesa de solucions simples), construeix a la llibreta una explicació raonada de mínim 125 paraules. No hi ha una única resposta correcta: es valora que connectis les pistes entre elles sense menysprear qui hi cau.
Pista: Una bona resposta no enumera les pistes: mostra com unes reforcen les altres fins que la promesa d'ordre es torna més atractiva que la llibertat.
8. Preocupar-se o exagerar?
Escriu a la llibreta un text argumentat (mínim 125 paraules) que respongui: «El retrocés democràtic actual és un perill real que hem de prendre'ns seriosament, o una alarma exagerada?». Ha d'incloure la teva tesi, dues raons que la sostinguin i un contraargument que reconeguis i responguis.
Pista: Un bon text no amaga l'objecció més forta contra la seva tesi: la posa i hi respon. Recolza't en dades, no en impressions.
9. Ahir i avui: un guió que ja coneixem
Completa i raona a la llibreta (mínim 125 paraules): «Als anys trenta, moltes democràcies van caure perquè [explica el mecanisme: crisi, por, home fort]. Avui veig que [explica què s'assembla del present]. Però també veig que [explica una diferència important]. La lliçó que en trec és [conclusió argumentada].»
Pista: Evita tant l'alarmisme (tot torna igual) com la ingenuïtat (no pot tornar a passar): la teva feina és mostrar què es repeteix i què ha canviat.
PK
mz ]aE word/fontTable.xml
PK
mz ]BR R word/styles.xml
PK
mz ]\3A A word/numbering.xml
PK
mz ]!P4 4 word/settings.xml
PK
mz ]z word/webSettings.xml
PK
mz ] word/_rels/PK
mz ] W word/_rels/document.xml.rels
PK
mz ]SLO O word/_rels/header1.xml.rels
PK
mz ]dI [Content_Types].xml
PK
mz ] _rels/PK
mz ] $ _rels/.relsPK
mz ] docProps/PK
mz ]y+ + 6 docProps/core.xmlPK
mz ] word/PK
mz ] word/media/PK
mz ] *h h * word/media/image-y2lSogh_eBAG2SkyqY85A.pngPK
mz ]
u, , 7n word/header1.xmlPK
mz ] w word/footer1.xmlPK
mz ] gz word/theme/PK
mz ]lhu z word/theme/theme1.xmlPK
mz ] n n word/document.xmlPK
mz ]aE 'R word/fontTable.xmlPK
mz ]BR R _Z word/styles.xmlPK
mz ]\3A A h word/numbering.xmlPK
mz ]!P4 4 Ok word/settings.xmlPK
mz ]z m word/webSettings.xmlPK
mz ] n word/_rels/PK
mz ] W n word/_rels/document.xml.relsPK
mz ]SLO O 4t word/_rels/header1.xml.relsPK
mz ]dI u [Content_Types].xmlPK ) }