PK
mz ] _rels/PK
mz ] _rels/.rels
PK
mz ] docProps/PK
mz ]pr1 1 docProps/core.xml
La fragilitat de Versalles i la República de Weimar
Ideorum
html-to-docx
html-to-docx
1
2026-08-12T15:19:26.819Z
2026-08-12T15:19:26.819Z
PK
mz ] word/PK
mz ] word/media/PK
mz ] *h h * word/media/image-BmuYGvgxE3awpAeynpuoM.pngPNG
IHDR ^ C pHYs tEXtXML:com.adobe.xmp
li eXIfII* V ^ ( i f H H 0210 0100 ^ C -i IDATxy|Tg&{XC/sa7pͨZkjjmmT
Tmժ,
Ytf%쐅$3#Ǘ%s%Vr$$y99" &KL]DH_ Gu"]"5?C -E 8zw;z:bP6+՚9"rȒXoMnXw-C6PE5c>ڠ Ɋ.TeZ.?È /NwHlZ
wy5C [gM?f?4o}/Vt! ^ks ]N8x Q3ҔYg}t` Ǝ
/n!ogҀ[{X[uߘ)?8X{ҳZ`߿rI )KG_G<= hĚm8bgiDj-A,PVf; )K^#U_`%}nfYl9|i_x $3
z:^(j.XO->doZ揼_9
H6^ i[cv5?ԫ:lqmPo}'m+ b; PxjѿzQ9]p ̯ d:ٛX{xAs W V=|y?GLhh
?VbPeUU+Q^# ,- $[.x]v: -m 4KT5=^0z2w6hs` X:j_^{gbv@CY
5?m;+; Ѱu ռ!e:>u0 Xkߐ/ьxפC>X
_ ( ozmJ;d5WHjYS 4ɈFtκb
'; wN @"`aj~P;>yDzAkcdãuz̈/"PjWr2gYHCW.5
ȉ4ƭCG5}̧wWW @jfW<=&Ehc||{
e66~?Iv=6(G :>qgtn+h i-+=gG/ ef\ ѴkyWtɩ h\""6 d>X\YSe\k
7?{9gtnDMib;n*PoF< ѴkNc?}qvf$ۨ
/_Z 8Qq3wyc~chm*>62 lsS.iavTgyp;~2}_dT ۸fox.{YۧG#M;Vϼ;
7/[P' `6uNgcF!ՈfޞC %mw)s V>M-swZ` kv>9[z $6Qx8%z^5X]m]לeke w^Υi{_: ݲ5 HD)_xU<_q0?|"p^[+ ,o??̎1g＜3vg,ٺn= MJ^w^2ꢋ?f$[4"2ˆ͗nS7]BfJ^Ιg WG @"Ik]ߘ/%
BeA諊@(Ϝ )Uxpn,sYVߠWNmQwM(-
f?)J,T "ңC7^PQ Luo紎%`g%W[sPa?g⪌hDs;zgQ^"5C-"y1L!x A)qg.õ=Jt:ǂUusyKyew0q_싵Α&Ѵn],_;OZfW %c"ty];ެڕݻ|g 9 9DrF櫶۩g^mݺe|3#w=LswڝZvWlv%S""W8K~qc_} Hp15H# # Wʹ'=Gsw4Zr
n), "E_47 Pүx= Guپ ݬgN=h6rEUXWw#ctxWm72 CRxT{Ffܥu|C%|_o1% Îʭ߭YpƐ=n1ٕ4ա]{m)wWo0U J8qwٯdRb+Cad?"kd $/&HXؽ[~R\v{W3mgw>TsfϚ]"5ͫV9μJ]N
|ݍ |IڎE xʋFe|N]G7sj y M+'23. 9-tWߺ}jw;N{~d|/C;F>\ֱ]k/6zs$]H_?& @ $eu7GnpP59i KIvuQX/m
2olW)>zZճ~T3bxКYelF4n+uT J71mO R,mcflWz亳o ܖn[~f_[><+oM ?\[]ic]vzrVN ! @_IYxpHmZ$4M\KjvFjHzuk^W}| 6&^,USWƺs
>%CiZx IWx첏E؆KxQy,s:OR5JTF~/ }IDD7TUe侧elf4wP+ID'" qtWj]>XS5]H>fnLkT>{ Cjx7 49zr},_ qѦLS >Y;B˸ڴUhv2W3d }cŋ^}yu@SϤߪIC} {;~` 4GDv2b "r.{OڳȈF4YL 7:̊nZƥIoy}D#>Z z"3# +
.uCdUzr/u{1z;ew7#ު.ҺPa<""jgh $*~6qZƅ%8p5yڳn s獧nu{=-)VA}/;*?tbO "2kK# ,
Z:iMp[-s =2.7ܠoKC!%u ,= F|-;{OX =M;uB |7w=rGra#n9㔫:5]3feXUG4S
gf\HCW]};mEsT:L+-*u I$iVFY4-cw~e[b@F֡?}]=s |a ',DDkJ|7ٕ[8fn ez&
tXdžCYoE;+wg/26,9%_ΚVr C5Sf2:@"TD>d Ll5ZZGtfحBfOfm7:,X'X9O 49]Z[
/M H ]^jʵ^^{nZ>W; +5~b1- u=Ti^:C 4" @oITxi˵AN%5F;S˸:oBö Or{ݵ WRz,\I+cmmh$ψ\ %S鞪HRg 55Χ̣5w:o:RU QZ]xEYF$ -
K,5zI˸ 93- v$S6u*Vv `j"^iш7nک]bZ| |v``-/uܮsZ""`IkuЮ$"]+"{О@Hht<$""R-"wa[Tv H4=0#"{ʼ>]wW RO^QkqQDm[D,ܞoz _W/Z=}S;4NF4D۩N-TS0p~lv%]u(DT9ZDN4[EDd CkO!h cSͮde Qա !"HSpUY+"EdUJDV7 `i:V P$"ݤ=. MEXHD C=L&
ξ"b䃭e^. NUDƨvePICg ?e-fW2Tm][*Y^
|1~pY`]IS ڕͯy"-MbE䀈쓦2{?e^_E쟂1*Mäw^Gi:JüRou$
ֳZwӲ*Qq]0s_5
ZQ yV ~ MotQU㹿p ISae^e*6bU ʅ.R>CXu(""Q|PXk|&jW.S DP^c#"Nqv. C Ђ2c$]ա9|hV 4 VD>
C2gZr;WHC\ݪeͮdby\""_Q:!.k-T
*x\ng"|z -,b>r;Otxvy}~9\r; DZեe3Z;CC]kTvL
1ͮ_Xmé.c9gִ*MUvr; +$~ [Edr;?CϞ^wRZJ,T VZ .ʼ㝔 Nm+.Qա'u ncb>wARevvNV b,"{n C65!4h](il~uDV~e\V$leW3=W;Tkhc4Zml
ŞCyDWt f =k'ys.ٕܩ3zvWD~cyPLy;nQ
5sqagP*Wt ""LyלfmV9P @r?ͮ"ħ:RաTX dnbǪC))Uu({(p;2novvXe\ncU У[-ljbi~a)t>|^u(oNy ]1V\q{VȽ\o*p哋5ҕ.Emv]1s\*MCJbWu(؛۹jrrL.r; 4"OH$Un}ktK9w LjqeE#vo}>ꎳ|לBZjK5 ԿM\F^~&V/6X> ].,Kׇ:3fW9ǘJԙw:t*uP
=lvŐmDZj~^."ɼAu(O{|n{M?%19 6ҵ4 LDT"d+SgPfHbGj:μ9]I:DI G.x2$ܪ֟'^ s
ڷc,/vf߯e\z$̴htq
W]),,Osi
=smv%Q_,4;EIkg{O.DԙwMS z9v~>w"Fka
ա<(xw.'aU _μ仏mv%S&MMŞwS$UUh9F_K= ~+tڪzx.KKa&-uavQSŪ"Tg+Şdj.i C
=_șEgTxr'{bռeh;tR ŞDDv$t{a ܤ&yR oy"r1 :g=k+ŞwD8'y wfH+quCٷ_U/5| X:4Եfv>X%x?YzJW ʫ6녒IR^""2vL̚ 3A6eKŢۊWpZU[3jW+dg+ T$P)<{a]1lfW,ŞW%yѤxU"b(bn\isהv|| I)
%vLff4S8qof滽ikUO
VnY)2&-}^9w m""1{&wwJrѥ4աZvw"ڠ hkT
ա=㝇QZv_qs55ph>{mj!ֹ-֨.|M9UGC@l^CrHvg%w mͮeZHw-p;%%:^꤃l ? $ڻG❄Q_=W˸\=\SGt'go;X<[u>X]SR`UjkI^
kz>Z=rH.s~mZH
Қ 4&q/)͇v $ @G?-p;; #$]*;p6@kedD\'a5.:<]i`h) hX鲺u[ RPH; >\SŤYsNC)̅בmxƪe@^oKڹ\ѳ@c}|cו}] YY
?YR<{ߞqa{z
Ntn
CA蛊@踝Fmv%Wu(/»%bv%un(p; -N t0@u(gWBK㝈O^\ff ׯ( VnkV+o""^tYF" JK
Cz}/WB-j*Ee^"]yvLu(ag^:mv'b+UryB| 59V J i&vL)42qjY""О` uQJgա+~覇zY!"]@hN]:"2JDHծL(kڹ2w@ -\7ka튱Z;D$n>0"Aٯilcoel5z%
ήߖ"Jn ":j^vV7)q <]̻OR2o *|vCD4umS\n絳K`Y(":UAw^оc}@E AD6y}C]nom2?*p; +6 H"Rՠ?ߊ@gz] \n/DL3(*"%^߬?"> 5?r;ȥCTD~cv\#%mTɦ?..DD c*8zu+R\>>i4 9$;ծL0,"z}]W^&Rn+sbҪQ\n/M
Sfz{y}Ab3"r^ PV^6:?{z1kZɣPRy}ߖy}O.<:gDd) W|3b"V] T9Ah휤:ܟXT5*2oay|B̿~DۙW̹l!"2{aui=d{B?$9F;ĚI^X;Jඅ
TrC COqK,O+K~_"@
bNGgM+CI+Ȭi%?FvPsWG ?e/]G=YJƈ+?Z-S&?eͭ-T%sgM+-" g9H )3.nmu2̸ ZVbMg-DDmxVGj~ތ}Ϋռ~\_w -#dVv*̞^^y};fM+>E9Mw
|=kZ-PĈ+i% ۟UrykǸΫ8sgO/L +YJ3fU :6:̞^^VB8)AK眳<L]QWX3-iLN 5Ng5vy˟ܥib28Ĭc%2vk5?X t9KLW:kZ'W<;UT^߭;g@+v+qC("Z6^D.2*Ԗz}y}SxXE ʌLyWRr;,R!U|+"_z}+Ed쓦f Dxc>n=D
P뻧""?{C=Đ % ?a%~1N.S=lT̚VrEבfO/:u]EDnfٕt1 Cϖy}_2۰e\٥ݒV [Dr ;(4kZ Ş1"286cϭER怒?(?$6i{VISS3}\ [X9]i(2Iꭆ""(OшkǦO~hLJ&
W~[*dd?ubKK{ EDEoRͮXż'h^ߕ覷YJnfĊPcɧh0`VRWHҥ+X.Js9[lt@`w 2:W +z Cz}2cb E gִÛTBD)Rj*Rosޫ 1LKiӞkX zr{( 卹u2Ywhn_-"{P1cN9Q,|D,9
աf
C(VK龩R*{v,ZbpQr;[XyEь^=&E1A_RK +;?4xV!"[̈l^Ό@eM[ [۩DK> j{g b aszZZ4ޅ wbɣSro-i=o*}]e0 L =q07_bޯH z_ ٯ(BXM]+Vfi ;dI;c#":`B*txpFve{t/][.p(Cy-P{~]w,yDDϪ7+7!Fm ˹cזR "{ u[0 a{5} D Ō$^wƫKJ)Wx|~u ݚ2XbltM >/-߽3QY|n-?ɮ.7|C,] 㝗q汲bk_[(yR@(tw$dڕ5[U. &0$:ڜF_,|f'\T:uo|g ~2V^Xei]6:_^|o4u_m6{ኻN5qྪsb@Wkr
M,
JXbPMDZ3~\e)Όk 1Z$4a߸^1h>box'6'I |J=4;W,.#pm"Cz_?O XgM_m2tݲ#OF,۸'z-c
j}?fg+]aD/\y}Uye\;%uP^
+^z2|$3
D^\tG$ $.DDn}zrϩi7VH ;Gf=2[DdC ~V2VYRqwvkAk4 dgDY9
Yczw:o:4 T XDjEpy=]mwְA9~yS#7KLz86q8FGI7do&su+! RU9dzz9: gk 3fG[˟."
"{?β2D IDAT~-w+zbְA{Ӳ{o߰|*Abt1!Fv%ar9A
C'Y7kFs2f|'ju( @_y
s<˹viO1Wanm[W8Vb$nͮSb$jųI6Yڜ6\xn.ǫS7o}bMDnb
/|ů>[XsjcXJD̄X'3. K :`pX%v~gUrU2"2ŖP&J qj+iB$6]xV" )\"{3sj^kˇ|Xt"rȮt>[߱Z/$TrnY sg \x}| *4mp3E$~C9DŽ0M
آӪC[& ɭE},7?.=U,6Z8 wEH.ߔI5V+6g_Ҡ"8C9-x'pk n`\n+Nd+"rqJ"Ni3f.1Ì- $
L}?k⼕^+YYp'9,HY"_uSrS(sظC:];L8imn_Cֿ|zԆ~|iɸΘhQ}cBLqL7 ]nʄmgXAf^+\k\osnyҮ;>rҽ;?n6.Ѣf2"A64q%SImk˽Z~JLP$Q^N" rY*L`2Ìrn mLee9|<1]6]rez r[Z?4o"+3+n\sIok)sMGٴraٍp VC$OM$LISTƴ7-xI
5D#lqal tarFcj.In `([vN9|hC3G}wq,K+> }iSj x y3XU mˬ9o`lY?nY)lƕKά lny19z 0>S[4D5]j 0ϔM[>1S{60Px/o}/_vgUkmՎ=}y@f 2$0gmǮye/psN~wj\w҆{}ƌ_uӼ(
1^\ !T GF'l~\ ;
wg0.Qg8=Oc$ oYѴj8 Wݒ$wI'}%_<10yVϞZA;+P nFqy+>dx79G5_K"as3tj/aZg:<ږF?Iz"0Qx9d7_u2WgV >)#m{"r9nV1v;;;52c-ۖF#韝ԊgM,Ɇ1_h/I8&`T6FWIZ d7r8\6c_;xyC$|O´zDwD[һMneQGBu |mi=]1Ƕ ?h\ Ə=^ؗQ-i2kn>Я {fz/ M6}5ū%&` К1Ϲ 4~P걝7 bfc$|uM咎]}cim2W4 GMs~'ɵCq[siu X]0 {RҡN`(WGUla2=tT'@i_Z MߐW}p8Iaz5nZJ1P´ٴ}q)*SuwƾurM?:E4$UOddʋ{R´ t98ui ZWJ5^9ɦ\W M:qC(ʺ
_KAV<{Kb 6ߥ I}Wҋ^;cV'uQ)eq:CR["g/<^~
ݯ>t
9M ܪ\6ΕxtcMr{C6m2Kٴ:ǶM\.[ Ӻ 0VwK=lwg,Ciugz %C5 TVUՇRxU(UI,>ty
v=&^%1(|V2tŮs~-tx%0?nZkF?."Fi\vi!Ϧ1 `O(\kiZ"D_k*lys_J*oB1>3vZ{GaIo:tj{Gt9k}ܴ.sr\T{G.IA'vf=]1/۟i=mtY x9vz幝Kbkm^kmoJ:E{TFE7y beuٴ]NwZ^:x2XY\vWwg\mn3 I8>$MtV{2i}]҈Y
/Z>$|KU}hC尗/]OWl^uxY
CW.c;cMhvw"[2߲in9d{btA´ɦ 2dU8I WTΩ^ynے꤯OPyګdmx`p9 M?$]uȦqyc"rɸi}H7>sΚ=]Gi#r{n̦qAi]":sKqjp20J^%PP:lP2u:
r{Gwg_$]uq++CB´ݝ$,3vR.co*@OWXX҃^epP6mt.pc)'^wlR´ZnQxM@e]musYU ty<5
+V]uQQJH ue23ݝT~ǒ>?w]\ǽ2J#ٴXA 8Z.<>t=kzn(\`W$,tWwg,[RjjwgTI47g7}ٙ=i,Jwglھ@6ݝY^r.bk6mF`r_KS92O_~V ػ\=[5Oȵ ne ξ켸i 'a7t&+"nZGK<L6mp.c:
r{swgdI'wGu G5+U8x:z` :F+7c$M;#ٴ3֒No u_wgbRhM 0Ǽ/ z3v|6mIzy.c}ٗ}!> 0Y:
w^֊iMv~ٗ- o\Ee/ z0ieiLc$vqMٴ}Qܴq_,P(Ơ@I'{%Kz4(d"qHo
𥍑2II:iɦՓأk:mΆIֳ 鼚qAc$8Mұf %MWf3 rUW2K=] 4F§%}T~.G&lھ.nZWM%*gHM'$U:4#ٴi&Gi(
1}@w'% J N:ܑ0l´jƿ~Qҧ$)J&Z].cTҥ
#Hj4ρ)wHzTMlھܗ}2ص #OK;deJ9aZy#ơXݜ0"a?`4Fib
vH?i=Z U14}|I "icy
oRw_)>ZUҋ5}IzV-^ cM굽|TK2\|~.~h
9imppq sA(8 4nNIT8ht nZemTX|Sx<;Zٴ{&`TFHґᒎt1 '$%
M^Iw%LkOB!8Tq?h ߳_S%5 fG?2Y: Sm})aZ Ҩ Fw߫|ǰUhYR*nZv 螿z /FIP^yqG N1U^Gk |-M6C%SݰbՔ;u
w] 3U($
1N Feozpfx=DS0fngb`ׅ-ٴe2m \(kmq ud*3L=~n DWrZ7?'}WU RU} km +>̯[^,I높g/ L^csUkm~o
OϫkcC~MIT(6L Vh oR1Z[t9`
C#T9 (ƨzߪ]u"aI$=#)I{r UV.U\Xk @9p4qP2y'x
ѢP ٸe 8Qx͛*CTT/:M 8dêCVT/zyM ٸ. 8PxӖ^+WՇZ6ƬzQüOl=嶻 : 0PxMd*1:^RY ڼ嶻- S lܼ%DU}h
wʶiIEOUևvw, TAU"ZRzBI=刊E J~1qY lL&C'}K:ARH%3L}kÊU?: 0Pxv~U}N|$S!i'g @5IZ|*,M|[q` _kBI Th>W+xŏqГ3sq> `ʢ*suCJzc}͟Pk/X @9WXU e3T)2 (-_K*;HUևWa)*)
)d0(hITlU_Y WU :B
y.\ E5TVVՇ _kULTUzMF L^ 4%}|T8kF u `*rYe]B_kskU}tIzg{ *(\RYWY3A TA;yU6>
>[ : 0Up!u3}ZU *4([Pt cCʺ/8w>uzn(:mÊUx jXjXbu_p^\^g);/ LE*ʺJ_k*djن: 0QxPMx J~_ӷ *ʺC: %S}5a rBU"UIu1Xlݐ0 @*_ksbH2CԣC?q. `Z* j(C]RcH/eI/_p6 {AU%UpȌx~M_JZI= IDAT|o pLdjý*i%/iVe]m) ; . Y[IB$zm5L5<0X @QxȒ?ISpǫV( FJ>aŪ>3 xkP2CZ8 aa m߰ՋUT/:C|o= uUBkJz(Gx
HMC · 1r BAT · C3s2
PK
mz ] word/footer1.xml
© 2026 Ideorum · Reproducció autoritzada amb atribució (CC BY 4.0) · Condicions completes a ideorum.cat/avis-legal
PK
mz ] word/theme/PK
mz ]lhu word/theme/theme1.xml
PK
mz ]xߥ
word/document.xml
La fragilitat de Versalles i la República de Weimar
Alemanya va estrenar la democràcia el 1919, hereva d'una derrota humiliant i sacsejada per una crisi econòmica sense precedents. La República de Weimar mostra com una democràcia pot néixer amb la fràgilitat inscrita a la seva partida de naixement.
Pregunta de la càpsula:
DEMOCRÀCIES QUE CAUEN
1. Abans de llegir
1. Localitzar.
Segons l'article 48 de la Constitució de Weimar citat a L'Arxiu, quin càrrec podia prendre «les mesures necessàries» en cas d'alteració greu de l'ordre públic, i amb quin ajut si calia?
2. Avaluar.
La Constitució de Weimar era, sobre el paper, una de les més democràtiques de l'època. Per què creus que un article pensat per protegir la república (l'article 48) va acabar convertint-se en una eina per destruir-la?
3. Integrar.
Relaciona la humiliació de Versalles i la hiperinflació de 1923 amb la idea de «democràcia sense demòcrates». Com poden, una derrota i una crisi econòmica, fer que la gent culpi la democràcia mateixa dels seus mals?
4. Reflexionar.
Avui també sentim veus que responsabilitzen «els polítics» o «el sistema» de tots els problemes. Quan aquesta desconfiança es converteix en un perill per a la democràcia, i quan és simplement crítica legítima?
2. La lectura
El 9 de novembre de 1918, amb l'exèrcit alemany a punt de col·lapsar i el país sacsejat per revoltes, el Kàiser Guillem II va abdicar i es va proclamar la república. Dos dies després, Alemanya signava l'armistici que posava fi a la Primera Guerra Mundial. La nova democràcia, coneguda com la República de Weimar, naixia en el pitjor moment possible: no com el fruit d'una victòria o d'una revolució triomfant, sinó com l'hereva d'una derrota que molts alemanys encara no acceptaven.
Aquest va ser el seu pecat original. Els partits democràtics que van signar l'armistici i, més tard, el
Tractat de Versalles
van quedar marcats davant de bona part de la població com els responsables de la humiliació. El tractat obligava Alemanya a reconèixer-se única culpable de la guerra, a cedir territoris i, sobretot, a pagar unes reparacions astronòmiques. Per als nacionalistes, no havia estat l'exèrcit qui havia perdut la guerra al front, sinó els polítics de la nova república qui l'havien traït signant la pau. Aquesta acusació, tan falsa com eficaç, va deslegitimar la democràcia des del primer dia.
La factura de la guerra i de les reparacions va desembocar en una de les crisis econòmiques més espectaculars de la història. El 1923, incapaç de pagar, Alemanya va veure com França ocupava la conca industrial del Ruhr, i el govern va respondre imprimint diners sense fre. El resultat va ser una
hiperinflació
deliriosa: el marc va perdre tot el valor de manera vertiginosa i un sol dòlar va arribar a valer bilions de marcs. Els preus es multiplicaven al llarg del dia, els obrers cobraven dues vegades al matí i a la tarda per córrer a gastar-ho abans que el diner no valgués res, i les famílies cremaven bitllets a l'estufa perquè sortia més barat que comprar llenya.
La hiperinflació va arruïnar sobretot les classes mitjanes, aquelles que tenien els seus estalvis en marcs i que en van veure esfumar-se el fruit de tota una vida de treball. Aquesta gent, que en una democràcia sana sol ser el seu suport més ferm, va quedar ressentida i disponible per a qui prometés acabar amb el caos. La lliçó és incòmoda: una crisi econòmica no només empobreix, també erosiona la confiança en el sistema que sembla incapaç d'aturar-la.
Però el problema de Weimar no era només econòmic. La seva pròpia constitució amagava una porta del darrere. L'
article 48
permetia que, en cas de perill greu per a l'ordre públic, el president de la república governés per decret, sense necessitat del parlament, i fins i tot suspengués drets fonamentals. Havia estat pensat com un mecanisme d'emergència per salvar la democràcia en un moment crític. A la pràctica, va acabar sent l'esquerda per on s'hi va colar la seva destrucció: durant els anys finals de la república, els governs van governar cada cop més a cop de decret, acostumant el país a prescindir del parlament molt abans que Hitler arribés al poder.
Sota tot això hi havia un mal encara més profund, que els historiadors han resumit en una frase: Weimar era una democràcia sense demòcrates. Els jutges, l'exèrcit, l'alta funció pública i bona part de les elits venien de l'imperi anterior i mai no van acceptar de cor la república. Quan un colpista d'esquerres era jutjat, rebia penes duríssimes; quan ho era un d'extrema dreta, sovint se n'anava gairebé lliure. L'estat que havia de defensar la democràcia estava ple de gent que desitjava veure-la caure.
A aquesta desafecció de les elits s'hi sumava una inestabilitat crònica. El sistema electoral, molt proporcional, omplia el parlament de partits petits i obligava a formar governs de coalició fràgils que queien un rere l'altre: en catorze anys, Weimar va tenir més de vint governs diferents. Mentrestant, els carrers eren un camp de batalla. Grups paramilitars d'extrema dreta i milícies d'extrema esquerra s'enfrontaven a cops i trets, i la república va haver de sobreviure a diversos intents de cop d'estat, des del putsch de Kapp el 1920 fins al intent fracassat de Hitler a Munic el 1923. Una democràcia que ha de defensar-se cada any d'un cop d'estat difícilment pot arrelar en la confiança de la gent.
No tot van ser desgràcies. A partir de 1924, un pla internacional va reestructurar les reparacions, l'economia es va estabilitzar i Alemanya va viure uns anys de recuperació i esclat cultural, els anomenats «anys daurats» de Weimar. El 1925, els acords de Locarno semblaven reconciliar Alemanya amb els seus veïns i obrir una època de pau. Durant un breu moment, va semblar que la jove democràcia trobava terra ferma. Va ser un miratge. Aquella prosperitat depenia en gran part de préstecs nord-americans, i quan el 1929 la borsa de Nova York es va enfonsar, el castell de cartes va caure d'un dia per l'altre. Weimar havia sobreviscut al naixement en la derrota i a la hiperinflació, però no sobreviuria a la Gran Depressió.
2.1. Desmuntant tòpics
El tòpic:
«Alemanya no va ser derrotada al camp de batalla el 1918: l'exèrcit era invicte i van ser els polítics, els socialistes i els traïdors de la rereguarda els qui van apunyalar la nació per l'esquena signant la rendició.»
D'on surt:
És la llegenda de la «punyalada per l'esquena» (Dolchstoßlegende), difosa pels mateixos generals que havien perdut la guerra i, després, per l'extrema dreta i el nazisme. Servia per desviar la culpa de la derrota cap a la nova democràcia i cap a uns suposats enemics interns.
El que diu la recerca:
Els fets la desmenteixen. A l'estiu de 1918, l'exèrcit alemany estava exhaust, sense reserves i en retirada, i van ser els seus propis alts comandaments, com el general Ludendorff, els qui van demanar al govern que signés l'armistici perquè el front era insostenible. Els polítics civils van heretar una derrota ja consumada, no la van provocar. La llegenda no era història, sinó propaganda per enderrocar la república i assenyalar culpables, sovint els jueus, d'una desfeta militar.
En resum:
La «punyalada per l'esquena» és una mentida fundacional que va enverinar Weimar des del principi. Quan una societat prefereix un culpable còmode a una veritat incòmoda, obre la porta a qui sàpiga explotar aquell ressentiment.
3. Fitxa de dades
·
República de Weimar (1919-1933): règim democràtic alemany proclamat després de la derrota a la Primera Guerra Mundial, amb capital a Berlín i constitució redactada a la ciutat de Weimar.
·
Tractat de Versalles (1919): pau imposada a Alemanya que la declarava única culpable de la guerra (clàusula de culpabilitat), li retallava territori i li exigia reparacions econòmiques enormes.
·
Hiperinflació de 1923: el marc va perdre tot el valor. Si el 1914 calien uns 4 marcs per un dòlar, el novembre de 1923 en calien uns 4,2 bilions (milions de milions). Els preus es podien duplicar en pocs dies.
·
Article 48: article de la Constitució de Weimar que permetia al president governar per decret i suspendre drets fonamentals en cas d'emergència. Molt utilitzat a partir de 1930.
·
Democràcia sense demòcrates: expressió que descriu Weimar, on jutges, exèrcit i alts funcionaris venien de l'imperi i mai no van acceptar de cor la república.
·
Anys d'estabilitat (1924-1929): el Pla Dawes (1924) va reestructurar les reparacions i els acords de Locarno (1925) van reconciliar temporalment Alemanya amb els veïns. La prosperitat depenia de préstecs nord-americans.
4. Glossari
·
República de Weimar.
República alemanya proclamada el 1919 i anomenada així per la ciutat de Weimar, on es va redactar la constitució. Va durar fins al 1933, quan Hitler va arribar al poder.
·
reparacions.
Indemnitzacions econòmiques que Alemanya havia de pagar als vencedors per compensar els danys de la guerra. La xifra, fixada el 1921, era tan alta que es considerava impossible de satisfer.
·
democràcia sense demòcrates.
Expressió que descriu una democràcia les institucions de la qual (jutges, exèrcit, alts funcionaris, universitats) estan ocupades per persones que no creuen en el sistema democràtic i que preferirien un altre règim.
5. L'Arxiu · el document
Constitució de Weimar, article 48 (poders d'excepció del president)
«Si la seguretat i l'ordre públics es veuen greument alterats o amenaçats dins del Reich alemany, el president del Reich pot prendre les mesures necessàries per restablir la seguretat i l'ordre públics; si cal, amb l'ajuda de la força armada.»
Assemblea Nacional Constituent alemanya · Weimar, 11 d'agost de 1919 · Font: https://en.wikisource.org/wiki/Weimar_constitution
L'article 48 va ser pensat com una vàlvula de seguretat per protegir la república en cas d'emergència, permetent al president governar per decret i, fins i tot, suspendre drets fonamentals. Als anys finals de Weimar, els cancellers van recórrer cada cop més a aquest article per governar sense el suport del parlament, cosa que va acostumar el país a prescindir de la democràcia parlamentària molt abans de 1933. La mateixa eina que havia de salvar la república es va convertir en la porta legal de la seva destrucció.
6. Activitats
6.1. Aprenent
1. La línia del temps de Weimar
Ordena a la llibreta, en una línia del temps, aquestes fites amb el seu any: proclamació de la república, Tractat de Versalles, hiperinflació i ocupació del Ruhr, Pla Dawes, acords de Locarno i crac de Nova York. Sota la línia, escriu entre 60 i 90 paraules assenyalant quin període va ser de crisi i quin de relativa estabilitat.
Pista: Comença així: «La República de Weimar va néixer el 1919 i…». Situa primer els anys de crisi (1919-1923) i després els d'estabilitat (1924-1929). Fes servir els termes reparacions i hiperinflació.
2. L'article 48 (lectura de font)
Llegeix el document de L'Arxiu. Explica amb les teves paraules què permetia fer el president segons l'article 48 i per què, tot i estar pensat per protegir la república, es podia tornar perillós. Entre 60 i 90 paraules.
Pista: Comença així: «L'article 48 permetia que el president…». Recorda esmentar que podia governar sense el parlament i suspendre drets fonamentals.
3. La frase clau, localitzada i citada
Del document de L'Arxiu, localitza i copia entre cometes l'expressió exacta amb què l'article 48 descriu el que pot fer el president («prendre les mesures necessàries…»). A sota, en una frase, explica quiн és el perill que amaga una fórmula tan oberta com «les mesures necessàries».
Pista: Copia la cita literalment, amb cometes, i indica que és de l'article 48. Pensa: qui decideix què és «necessari»?
6.2. Intermedi
4. Dibuixar l'explosió dels preus (gràfic viu)
Mira la imatge de la sessió: algú empaperant una paret amb bitllets perquè valen menys que el paper pintat. Amb les dades de la Fitxa, representa a la llibreta amb un gràfic viu com va explotar el canvi marc-dòlar entre 1914 (uns 4 marcs) i el novembre de 1923 (uns 4,2 bilions). A sota, en 90-125 paraules, explica per què un gràfic de barres normal no pot mostrar bé aquesta pujada i connecta-ho amb l'escena de la fotografia.
Pista: Fes servir connectors de magnitud: «mentre que el 1914…», «en canvi, el 1923…», «una xifra tan gran que…». Pensa en què costava una barra de pa al principi i al final.
5. El mapa conceptual de la fragilitat
Construeix a la llibreta un mapa conceptual que connecti els factors que van afeblir Weimar: derrota i Versalles, reparacions, hiperinflació, democràcia sense demòcrates, inestabilitat política i article 48. Uneix-los amb fletxes i etiqueta cada fletxa amb una relació. Escriu a sota un paràgraf de 90-125 paraules explicant el node que et sembla més decisiu.
Pista: Cada fletxa ha de portar un verb que expliqui la relació: «provoca», «alimenta», «facilita»… No n'hi ha prou d'unir caixes: cal dir per què s'uneixen.
6. De la derrota al ressentiment (cadena causa-efecte)
Escriu a la llibreta una cadena de causa i efecte que expliqui, pas a pas, com es va passar de la derrota de 1918 al ressentiment de les classes mitjanes cap a la república. Ha de tenir almenys quatre baules enllaçades. Entre 90 i 125 paraules.
Pista: Encadena les baules amb «això va provocar que…», «com a conseqüència…», «i per això…». Comença per la derrota i Versalles i acaba en la desconfiança cap a la democràcia.
6.3. Avançat
7. Com una vàlvula es torna una porta (diagrama de flux)
Dibuixa a la llibreta un diagrama de flux que mostri com l'article 48, pensat com a mecanisme d'emergència, es podia convertir en una eina per buidar la democràcia: des de la declaració d'emergència fins al govern permanent per decret. Sota el diagrama, explica el procés en un mínim de 125 paraules.
Pista: Un bon diagrama de flux mostra decisions i conseqüències, no només una llista de passos. Marca en quiн punt es traspassa la línia entre l'ús legítim i l'abús.
8. Per què una mentida pot enderrocar una democràcia (desmuntant el tòpic)
Torna al bloc Desmuntant Tòpics sobre la «punyalada per l'esquena». Escriu a la llibreta un text (mínim 125 paraules) que expliqui per què aquesta llegenda era falsa i, sobretot, per què va ser tan perillosa per a la democràcia de Weimar. Acaba amb una reflexió pròpia sobre el poder polític de les mentides fundacionals.
Pista: No et limitis a dir que era falsa: mostra a qui beneficiava i com preparava el terreny per a qui prometia «venjar» la traïció. Recolza't en el paper dels alts comandaments.
9. Ahir i avui: culpar «el sistema»
Completa i raona a la llibreta (mínim 125 paraules): «A Weimar, molta gent va culpar la democràcia mateixa dels seus mals perquè [explica per què]. Avui també sento discursos que responsabilitzen "els polítics" o "el sistema" de tot, i penso que [distingeix quan això és crítica legítima i quan és un perill]. La lliçó que en trec és [conclusió argumentada].»
Pista: La feina fina és traçar la frontera: criticar un govern és sa; deslegitimar la democràcia sencera és una altra cosa. Evita tant el catastrofisme com la ingenuïtat.
PK
mz ]aE word/fontTable.xml
PK
mz ]BR R word/styles.xml
PK
mz ]\3A A word/numbering.xml
PK
mz ]!P4 4 word/settings.xml
PK
mz ]z word/webSettings.xml
PK
mz ] word/_rels/PK
mz ] W word/_rels/document.xml.rels
PK
mz ]O O word/_rels/header1.xml.rels
PK
mz ]dI [Content_Types].xml
PK
mz ] _rels/PK
mz ] $ _rels/.relsPK
mz ] docProps/PK
mz ]pr1 1 6 docProps/core.xmlPK
mz ] word/PK
mz ] word/media/PK
mz ] *h h * word/media/image-BmuYGvgxE3awpAeynpuoM.pngPK
mz ]`, , =n word/header1.xmlPK
mz ] w word/footer1.xmlPK
mz ] mz word/theme/PK
mz ]lhu z word/theme/theme1.xmlPK
mz ]xߥ
word/document.xmlPK
mz ]aE U word/fontTable.xmlPK
mz ]BR R ^ word/styles.xmlPK
mz ]\3A A l word/numbering.xmlPK
mz ]!P4 4 n word/settings.xmlPK
mz ]z Tq word/webSettings.xmlPK
mz ] cr word/_rels/PK
mz ] W r word/_rels/document.xml.relsPK
mz ]O O w word/_rels/header1.xml.relsPK
mz ]dI ^y [Content_Types].xmlPK ) 3