PK
mz ] _rels/PK
mz ] _rels/.rels
PK
mz ] docProps/PK
mz ] a docProps/core.xml
La URSS de Lenin a Stalin
Ideorum
html-to-docx
html-to-docx
1
2026-08-12T15:19:27.112Z
2026-08-12T15:19:27.112Z
PK
mz ] word/PK
mz ] word/media/PK
mz ] *h h * word/media/image-_o9XdZjfiysrye-utQEj8.pngPNG
IHDR ^ C pHYs tEXtXML:com.adobe.xmp
li eXIfII* V ^ ( i f H H 0210 0100 ^ C -i IDATxy|Tg&{XC/sa7pͨZkjjmmT
Tmժ,
Ytf%쐅$3#Ǘ%s%Vr$$y99" &KL]DH_ Gu"]"5?C -E 8zw;z:bP6+՚9"rȒXoMnXw-C6PE5c>ڠ Ɋ.TeZ.?È /NwHlZ
wy5C [gM?f?4o}/Vt! ^ks ]N8x Q3ҔYg}t` Ǝ
/n!ogҀ[{X[uߘ)?8X{ҳZ`߿rI )KG_G<= hĚm8bgiDj-A,PVf; )K^#U_`%}nfYl9|i_x $3
z:^(j.XO->doZ揼_9
H6^ i[cv5?ԫ:lqmPo}'m+ b; PxjѿzQ9]p ̯ d:ٛX{xAs W V=|y?GLhh
?VbPeUU+Q^# ,- $[.x]v: -m 4KT5=^0z2w6hs` X:j_^{gbv@CY
5?m;+; Ѱu ռ!e:>u0 Xkߐ/ьxפC>X
_ ( ozmJ;d5WHjYS 4ɈFtκb
'; wN @"`aj~P;>yDzAkcdãuz̈/"PjWr2gYHCW.5
ȉ4ƭCG5}̧wWW @jfW<=&Ehc||{
e66~?Iv=6(G :>qgtn+h i-+=gG/ ef\ ѴkyWtɩ h\""6 d>X\YSe\k
7?{9gtnDMib;n*PoF< ѴkNc?}qvf$ۨ
/_Z 8Qq3wyc~chm*>62 lsS.iavTgyp;~2}_dT ۸fox.{YۧG#M;Vϼ;
7/[P' `6uNgcF!ՈfޞC %mw)s V>M-swZ` kv>9[z $6Qx8%z^5X]m]לeke w^Υi{_: ݲ5 HD)_xU<_q0?|"p^[+ ,o??̎1g＜3vg,ٺn= MJ^w^2ꢋ?f$[4"2ˆ͗nS7]BfJ^Ιg WG @"Ik]ߘ/%
BeA諊@(Ϝ )Uxpn,sYVߠWNmQwM(-
f?)J,T "ңC7^PQ Luo紎%`g%W[sPa?g⪌hDs;zgQ^"5C-"y1L!x A)qg.õ=Jt:ǂUusyKyew0q_싵Α&Ѵn],_;OZfW %c"ty];ެڕݻ|g 9 9DrF櫶۩g^mݺe|3#w=LswڝZvWlv%S""W8K~qc_} Hp15H# # Wʹ'=Gsw4Zr
n), "E_47 Pүx= Guپ ݬgN=h6rEUXWw#ctxWm72 CRxT{Ffܥu|C%|_o1% Îʭ߭YpƐ=n1ٕ4ա]{m)wWo0U J8qwٯdRb+Cad?"kd $/&HXؽ[~R\v{W3mgw>TsfϚ]"5ͫV9μJ]N
|ݍ |IڎE xʋFe|N]G7sj y M+'23. 9-tWߺ}jw;N{~d|/C;F>\ֱ]k/6zs$]H_?& @ $eu7GnpP59i KIvuQX/m
2olW)>zZճ~T3bxКYelF4n+uT J71mO R,mcflWz亳o ܖn[~f_[><+oM ?\[]ic]vzrVN ! @_IYxpHmZ$4M\KjvFjHzuk^W}| 6&^,USWƺs
>%CiZx IWx첏E؆KxQy,s:OR5JTF~/ }IDD7TUe侧elf4wP+ID'" qtWj]>XS5]H>fnLkT>{ Cjx7 49zr},_ qѦLS >Y;B˸ڴUhv2W3d }cŋ^}yu@SϤߪIC} {;~` 4GDv2b "r.{OڳȈF4YL 7:̊nZƥIoy}D#>Z z"3# +
.uCdUzr/u{1z;ew7#ު.ҺPa<""jgh $*~6qZƅ%8p5yڳn s獧nu{=-)VA}/;*?tbO "2kK# ,
Z:iMp[-s =2.7ܠoKC!%u ,= F|-;{OX =M;uB |7w=rGra#n9㔫:5]3feXUG4S
gf\HCW]};mEsT:L+-*u I$iVFY4-cw~e[b@F֡?}]=s |a ',DDkJ|7ٕ[8fn ez&
tXdžCYoE;+wg/26,9%_ΚVr C5Sf2:@"TD>d Ll5ZZGtfحBfOfm7:,X'X9O 49]Z[
/M H ]^jʵ^^{nZ>W; +5~b1- u=Ti^:C 4" @oITxi˵AN%5F;S˸:oBö Or{ݵ WRz,\I+cmmh$ψ\ %S鞪HRg 55Χ̣5w:o:RU QZ]xEYF$ -
K,5zI˸ 93- v$S6u*Vv `j"^iш7nک]bZ| |v``-/uܮsZ""`IkuЮ$"]+"{О@Hht<$""R-"wa[Tv H4=0#"{ʼ>]wW RO^QkqQDm[D,ܞoz _W/Z=}S;4NF4D۩N-TS0p~lv%]u(DT9ZDN4[EDd CkO!h cSͮde Qա !"HSpUY+"EdUJDV7 `i:V P$"ݤ=. MEXHD C=L&
ξ"b䃭e^. NUDƨvePICg ?e-fW2Tm][*Y^
|1~pY`]IS ڕͯy"-MbE䀈쓦2{?e^_E쟂1*Mäw^Gi:JüRou$
ֳZwӲ*Qq]0s_5
ZQ yV ~ MotQU㹿p ISae^e*6bU ʅ.R>CXu(""Q|PXk|&jW.S DP^c#"Nqv. C Ђ2c$]ա9|hV 4 VD>
C2gZr;WHC\ݪeͮdby\""_Q:!.k-T
*x\ng"|z -,b>r;Otxvy}~9\r; DZեe3Z;CC]kTvL
1ͮ_Xmé.c9gִ*MUvr; +$~ [Edr;?CϞ^wRZJ,T VZ .ʼ㝔 Nm+.Qա'u ncb>wARevvNV b,"{n C65!4h](il~uDV~e\V$leW3=W;Tkhc4Zml
ŞCyDWt f =k'ys.ٕܩ3zvWD~cyPLy;nQ
5sqagP*Wt ""LyלfmV9P @r?ͮ"ħ:RաTX dnbǪC))Uu({(p;2novvXe\ncU У[-ljbi~a)t>|^u(oNy ]1V\q{VȽ\o*p哋5ҕ.Emv]1s\*MCJbWu(؛۹jrrL.r; 4"OH$Un}ktK9w LjqeE#vo}>ꎳ|לBZjK5 ԿM\F^~&V/6X> ].,Kׇ:3fW9ǘJԙw:t*uP
=lvŐmDZj~^."ɼAu(O{|n{M?%19 6ҵ4 LDT"d+SgPfHbGj:μ9]I:DI G.x2$ܪ֟'^ s
ڷc,/vf߯e\z$̴htq
W]),,Osi
=smv%Q_,4;EIkg{O.DԙwMS z9v~>w"Fka
ա<(xw.'aU _μ仏mv%S&MMŞwS$UUh9F_K= ~+tڪzx.KKa&-uavQSŪ"Tg+Şdj.i C
=_șEgTxr'{bռeh;tR ŞDDv$t{a ܤ&yR oy"r1 :g=k+ŞwD8'y wfH+quCٷ_U/5| X:4Եfv>X%x?YzJW ʫ6녒IR^""2vL̚ 3A6eKŢۊWpZU[3jW+dg+ T$P)<{a]1lfW,ŞW%yѤxU"b(bn\isהv|| I)
%vLff4S8qof滽ikUO
VnY)2&-}^9w m""1{&wwJrѥ4աZvw"ڠ hkT
ա=㝇QZv_qs55ph>{mj!ֹ-֨.|M9UGC@l^CrHvg%w mͮeZHw-p;%%:^꤃l ? $ڻG❄Q_=W˸\=\SGt'go;X<[u>X]SR`UjkI^
kz>Z=rH.s~mZH
Қ 4&q/)͇v $ @G?-p;; #$]*;p6@kedD\'a5.:<]i`h) hX鲺u[ RPH; >\SŤYsNC)̅בmxƪe@^oKڹ\ѳ@c}|cו}] YY
?YR<{ߞqa{z
Ntn
CA蛊@踝Fmv%Wu(/»%bv%un(p; -N t0@u(gWBK㝈O^\ff ׯ( VnkV+o""^tYF" JK
Cz}/WB-j*Ee^"]yvLu(ag^:mv'b+UryB| 59V J i&vL)42qjY""О` uQJgա+~覇zY!"]@hN]:"2JDHծL(kڹ2w@ -\7ka튱Z;D$n>0"Aٯilcoel5z%
ήߖ"Jn ":j^vV7)q <]̻OR2o *|vCD4umS\n絳K`Y(":UAw^оc}@E AD6y}C]nom2?*p; +6 H"Rՠ?ߊ@gz] \n/DL3(*"%^߬?"> 5?r;ȥCTD~cv\#%mTɦ?..DD c*8zu+R\>>i4 9$;ծL0,"z}]W^&Rn+sbҪQ\n/M
Sfz{y}Ab3"r^ PV^6:?{z1kZɣPRy}ߖy}O.<:gDd) W|3b"V] T9Ah휤:ܟXT5*2oay|B̿~DۙW̹l!"2{aui=d{B?$9F;ĚI^X;Jඅ
TrC COqK,O+K~_"@
bNGgM+CI+Ȭi%?FvPsWG ?e/]G=YJƈ+?Z-S&?eͭ-T%sgM+-" g9H )3.nmu2̸ ZVbMg-DDmxVGj~ތ}Ϋռ~\_w -#dVv*̞^^y};fM+>E9Mw
|=kZ-PĈ+i% ۟UrykǸΫ8sgO/L +YJ3fU :6:̞^^VB8)AK眳<L]QWX3-iLN 5Ng5vy˟ܥib28Ĭc%2vk5?X t9KLW:kZ'W<;UT^߭;g@+v+qC("Z6^D.2*Ԗz}y}SxXE ʌLyWRr;,R!U|+"_z}+Ed쓦f Dxc>n=D
P뻧""?{C=Đ % ?a%~1N.S=lT̚VrEבfO/:u]EDnfٕt1 Cϖy}_2۰e\٥ݒV [Dr ;(4kZ Ş1"286cϭER怒?(?$6i{VISS3}\ [X9]i(2Iꭆ""(OшkǦO~hLJ&
W~[*dd?ubKK{ EDEoRͮXż'h^ߕ覷YJnfĊPcɧh0`VRWHҥ+X.Js9[lt@`w 2:W +z Cz}2cb E gִÛTBD)Rj*Rosޫ 1LKiӞkX zr{( 卹u2Ywhn_-"{P1cN9Q,|D,9
աf
C(VK龩R*{v,ZbpQr;[XyEь^=&E1A_RK +;?4xV!"[̈l^Ό@eM[ [۩DK> j{g b aszZZ4ޅ wbɣSro-i=o*}]e0 L =q07_bޯH z_ ٯ(BXM]+Vfi ;dI;c#":`B*txpFve{t/][.p(Cy-P{~]w,yDDϪ7+7!Fm ˹cזR "{ u[0 a{5} D Ō$^wƫKJ)Wx|~u ݚ2XbltM >/-߽3QY|n-?ɮ.7|C,] 㝗q汲bk_[(yR@(tw$dڕ5[U. &0$:ڜF_,|f'\T:uo|g ~2V^Xei]6:_^|o4u_m6{ኻN5qྪsb@Wkr
M,
JXbPMDZ3~\e)Όk 1Z$4a߸^1h>box'6'I |J=4;W,.#pm"Cz_?O XgM_m2tݲ#OF,۸'z-c
j}?fg+]aD/\y}Uye\;%uP^
+^z2|$3
D^\tG$ $.DDn}zrϩi7VH ;Gf=2[DdC ~V2VYRqwvkAk4 dgDY9
Yczw:o:4 T XDjEpy=]mwְA9~yS#7KLz86q8FGI7do&su+! RU9dzz9: gk 3fG[˟."
"{?β2D IDAT~-w+zbְA{Ӳ{o߰|*Abt1!Fv%ar9A
C'Y7kFs2f|'ju( @_y
s<˹viO1Wanm[W8Vb$nͮSb$jųI6Yڜ6\xn.ǫS7o}bMDnb
/|ů>[XsjcXJD̄X'3. K :`pX%v~gUrU2"2ŖP&J qj+iB$6]xV" )\"{3sj^kˇ|Xt"rȮt>[߱Z/$TrnY sg \x}| *4mp3E$~C9DŽ0M
آӪC[& ɭE},7?.=U,6Z8 wEH.ߔI5V+6g_Ҡ"8C9-x'pk n`\n+Nd+"rqJ"Ni3f.1Ì- $
L}?k⼕^+YYp'9,HY"_uSrS(sظC:];L8imn_Cֿ|zԆ~|iɸΘhQ}cBLqL7 ]nʄmgXAf^+\k\osnyҮ;>rҽ;?n6.Ѣf2"A64q%SImk˽Z~JLP$Q^N" rY*L`2Ìrn mLee9|<1]6]rez r[Z?4o"+3+n\sIok)sMGٴraٍp VC$OM$LISTƴ7-xI
5D#lqal tarFcj.In `([vN9|hC3G}wq,K+> }iSj x y3XU mˬ9o`lY?nY)lƕKά lny19z 0>S[4D5]j 0ϔM[>1S{60Px/o}/_vgUkmՎ=}y@f 2$0gmǮye/psN~wj\w҆{}ƌ_uӼ(
1^\ !T GF'l~\ ;
wg0.Qg8=Oc$ oYѴj8 Wݒ$wI'}%_<10yVϞZA;+P nFqy+>dx79G5_K"as3tj/aZg:<ږF?Iz"0Qx9d7_u2WgV >)#m{"r9nV1v;;;52c-ۖF#韝ԊgM,Ɇ1_h/I8&`T6FWIZ d7r8\6c_;xyC$|O´zDwD[һMneQGBu |mi=]1Ƕ ?h\ Ə=^ؗQ-i2kn>Я {fz/ M6}5ū%&` К1Ϲ 4~P걝7 bfc$|uM咎]}cim2W4 GMs~'ɵCq[siu X]0 {RҡN`(WGUla2=tT'@i_Z MߐW}p8Iaz5nZJ1P´ٴ}q)*SuwƾurM?:E4$UOddʋ{R´ t98ui ZWJ5^9ɦ\W M:qC(ʺ
_KAV<{Kb 6ߥ I}Wҋ^;cV'uQ)eq:CR["g/<^~
ݯ>t
9M ܪ\6ΕxtcMr{C6m2Kٴ:ǶM\.[ Ӻ 0VwK=lwg,Ciugz %C5 TVUՇRxU(UI,>ty
v=&^%1(|V2tŮs~-tx%0?nZkF?."Fi\vi!Ϧ1 `O(\kiZ"D_k*lys_J*oB1>3vZ{GaIo:tj{Gt9k}ܴ.sr\T{G.IA'vf=]1/۟i=mtY x9vz幝Kbkm^kmoJ:E{TFE7y beuٴ]NwZ^:x2XY\vWwg\mn3 I8>$MtV{2i}]҈Y
/Z>$|KU}hC尗/]OWl^uxY
CW.c;cMhvw"[2߲in9d{btA´ɦ 2dU8I WTΩ^ynے꤯OPyګdmx`p9 M?$]uȦqyc"rɸi}H7>sΚ=]Gi#r{n̦qAi]":sKqjp20J^%PP:lP2u:
r{Gwg_$]uq++CB´ݝ$,3vR.co*@OWXX҃^epP6mt.pc)'^wlR´ZnQxM@e]musYU ty<5
+V]uQQJH ue23ݝT~ǒ>?w]\ǽ2J#ٴXA 8Z.<>t=kzn(\`W$,tWwg,[RjjwgTI47g7}ٙ=i,Jwglھ@6ݝY^r.bk6mF`r_KS92O_~V ػ\=[5Oȵ ne ξ켸i 'a7t&+"nZGK<L6mp.c:
r{swgdI'wGu G5+U8x:z` :F+7c$M;#ٴ3֒No u_wgbRhM 0Ǽ/ z3v|6mIzy.c}ٗ}!> 0Y:
w^֊iMv~ٗ- o\Ee/ z0ieiLc$vqMٴ}Qܴq_,P(Ơ@I'{%Kz4(d"qHo
𥍑2II:iɦՓأk:mΆIֳ 鼚qAc$8Mұf %MWf3 rUW2K=] 4F§%}T~.G&lھ.nZWM%*gHM'$U:4#ٴi&Gi(
1}@w'% J N:ܑ0l´jƿ~Qҧ$)J&Z].cTҥ
#Hj4ρ)wHzTMlھܗ}2ص #OK;deJ9aZy#ơXݜ0"a?`4Fib
vH?i=Z U14}|I "icy
oRw_)>ZUҋ5}IzV-^ cM굽|TK2\|~.~h
9imppq sA(8 4nNIT8ht nZemTX|Sx<;Zٴ{&`TFHґᒎt1 '$%
M^Iw%LkOB!8Tq?h ߳_S%5 fG?2Y: Sm})aZ Ҩ Fw߫|ǰUhYR*nZv 螿z /FIP^yqG N1U^Gk |-M6C%SݰbՔ;u
w] 3U($
1N Feozpfx=DS0fngb`ׅ-ٴe2m \(kmq ud*3L=~n DWrZ7?'}WU RU} km +>̯[^,I높g/ L^csUkm~o
OϫkcC~MIT(6L Vh oR1Z[t9`
C#T9 (ƨzߪ]u"aI$=#)I{r UV.U\Xk @9p4qP2y'x
ѢP ٸe 8Qx͛*CTT/:M 8dêCVT/zyM ٸ. 8PxӖ^+WՇZ6ƬzQüOl=嶻 : 0PxMd*1:^RY ڼ嶻- S lܼ%DU}h
wʶiIEOUևvw, TAU"ZRzBI=刊E J~1qY lL&C'}K:ARH%3L}kÊU?: 0Pxv~U}N|$S!i'g @5IZ|*,M|[q` _kBI Th>W+xŏqГ3sq> `ʢ*suCJzc}͟Pk/X @9WXU e3T)2 (-_K*;HUևWa)*)
)d0(hITlU_Y WU :B
y.\ E5TVVՇ _kULTUzMF L^ 4%}|T8kF u `*rYe]B_kskU}tIzg{ *(\RYWY3A TA;yU6>
>[ : 0Up!u3}ZU *4([Pt cCʺ/8w>uzn(:mÊUx jXjXbu_p^\^g);/ LE*ʺJ_k*djن: 0QxPMx J~_ӷ *ʺC: %S}5a rBU"UIu1Xlݐ0 @*_ksbH2CԣC?q. `Z* j(C]RcH/eI/_p6 {AU%UpȌx~M_JZI= IDAT|o pLdjý*i%/iVe]m) ; . Y[IB$zm5L5<0X @QxȒ?ISpǫV( FJ>aŪ>3 xkP2CZ8 aa m߰ՋUT/:C|o= uUBkJz(Gx
HMC · 1r BAT · C3s3
PK
mz ] word/footer1.xml
© 2026 Ideorum · Reproducció autoritzada amb atribució (CC BY 4.0) · Condicions completes a ideorum.cat/avis-legal
PK
mz ] word/theme/PK
mz ]lhu word/theme/theme1.xml
PK
mz ]r۸ word/document.xml
La URSS de Lenin a Stalin
Mentre les democràcies europees s'afeblien, a l'est es construïa el model oposat: el primer estat totalitari. De la revolució de Lenin a la dictadura de Stalin, la fabricació d'un poder sense cap límit.
Pregunta de la càpsula:
DEMOCRÀCIES QUE CAUEN
1. Abans de llegir
1. Localitzar.
Segons el testament de Lenin citat a L'Arxiu, quin poder havia concentrat Stalin en esdevenir secretari general, i de què no estava segur Lenin?
2. Avaluar.
Lenin va escriure el seu avís sobre Stalin en un document privat que el partit va acabar amagant. Què ens diu, sobre la salut d'un règim, el fet que l'advertiment del seu fundador es mantingués en secret?
3. Integrar.
Compara el model soviètic amb la democràcia de Weimar que has estudiat. Quins contrapesos (parlament, oposició, premsa lliure, jutges independents) existien en un cas i en l'altre?
4. Reflexionar.
Per què creus que, als anys trenta, hi havia gent a Europa que admirava el model soviètic malgrat la seva violència? Què oferia que les democràcies en crisi no oferien?
2. La lectura
L'octubre de 1917, els bolxevics de Lenin van prendre el poder a Rússia i van fundar el primer estat que es proclamava obrer i socialista. Van seguir anys duríssims. Una guerra civil sagnant va enfrontar l'Exèrcit Roig amb els seus enemics interns i amb tropes estrangeres. El nou règim la va guanyar, però al preu d'una repressió implacable. L'economia es va militaritzar sota el que es va anomenar comunisme de guerra: l'estat requisava el gra als pagesos i ho subordinava tot a l'esforç bèl·lic. El resultat va ser la fam i un país completament arruïnat. El 1921, per salvar la situació, Lenin va fer marxa enrere amb la Nova Política Econòmica, que permetia una certa activitat privada. Semblava una pausa pragmàtica. Ningú no sabia encara que, sota aquella calma, s'estava preparant una lluita pel poder que canviaria la història del segle XX.
Perquè el 1924 Lenin va morir, i amb ell va desaparèixer l'única autoritat que tothom reconeixia. Es va obrir aleshores una pugna per la successió entre dues figures molt diferents. D'una banda,
Trotski
, l'orador brillant i organitzador de l'Exèrcit Roig. De l'altra,
Stalin
, un home gris i poc lluït que ocupava un càrrec aparentment burocràtic, el de secretari general del partit. Molts van menystenir Stalin. Va ser un error fatal: des d'aquell càrrec, ell controlava els nomenaments, els expedients i la maquinària interna del partit, i va anar col·locant homes fidels a cada lloc clau.
El mateix Lenin havia intuït el perill. En un document dictat poc abans de morir, conegut després com el seu testament, va avisar que Stalin havia concentrat massa poder i va arribar a demanar que l'apartessin del càrrec. Aquell avís, però, mai no es va fer públic. El partit el va enterrar, i Stalin va seguir acumulant força fins a derrotar Trotski, expulsar-lo i, finalment, quedar-se sol al capdavant cap al 1928. La democràcia interna del partit, l'únic contrapès que quedava, havia desaparegut.
Amb el poder assegurat, Stalin va llançar una transformació brutal del país, una mena de segona revolució feta des de dalt. Va abandonar la Nova Política Econòmica i va imposar els
plans quinquennals
, uns programes que fixaven per llei objectius gegantins de producció industrial en cinc anys. En pocs anys van sorgir del no-res ciutats industrials senceres i complexos siderúrgics gegants com el de Magnitogorsk, i la Unió Soviètica es va convertir en una gran potència industrial capaç, més tard, de resistir l'atac nazi. Però tot això es va aconseguir a costa d'un sacrifici humà immens. Al camp, Stalin va imposar la col·lectivització forçosa: va confiscar les terres i va obligar els pagesos a treballar en granges col·lectives. Els qui s'hi resistien, sobretot els pagesos benestants anomenats kulaks, van ser deportats, empresonats o eliminats.
Les conseqüències van ser catastròfiques. La confiscació de gra i el caos de la col·lectivització van provocar una fam terrible als anys 1932 i 1933, especialment a Ucraïna, que va costar milions de vides. Qui gosava protestar acabava en un
gulag
, la immensa xarxa de camps de treball forçat on van morir centenars de milers de persones. I durant la segona meitat dels anys trenta, Stalin va desfermar el Gran Terror: una onada de detencions, judicis amanits i execucions que va colpejar tota la societat, inclosos els seus propis companys de partit. Als famosos processos de Moscou, vells dirigents bolxevics confessaven en públic crims impossibles que no havien comès, trencats per la tortura i la por, abans de ser afusellats. La denúncia es va convertir en una manera de sobreviure: qualsevol podia acusar el veí per quedar-se el seu pis o simplement per demostrar lleialtat, i ningú no se sentia mai del tot segur, ni tan sols els botxins, que sovint acabaven ells mateixos detinguts. Al voltant de Stalin es va construir un culte a la personalitat que el presentava com un guia gairebé diví, el pare savi de tots els pobles soviètics.
El resultat va ser un
estat totalitari
: un sol partit, cap oposició, cap premsa lliure, una policia secreta omnipresent i un estat que aspirava a controlar-ho tot, des de l'economia fins als pensaments. Era, punt per punt, el negatiu exacte d'una democràcia. I aquí hi ha la peça que lliga aquesta sessió amb tota la càpsula: als anys trenta, mentre les democràcies liberals semblaven paralitzades davant la crisi, dos models rivals prometien ordre i eficàcia a canvi de llibertat. Un era el comunisme soviètic. L'altre, que estudiarem tot seguit, seria el feixisme. Tots dos van seduir milions de persones desil·lusionades amb una democràcia que no complia. Per a molts aturats i pagesos empobrits d'Europa, un règim que exhibia fàbriques noves i ple ocupació semblava una resposta, encara que amagués un preu de sang que la propaganda s'encarregava de silenciar.
2.1. Desmuntant tòpics
El tòpic:
«Els règims totalitaris són cosa de l'extrema dreta. Una dictadura que es reclama dels obrers i de la igualtat no es pot posar al mateix sac que el feixisme.»
D'on surt:
Ve de confondre els objectius declarats d'un règim amb els seus mètodes. Com que el comunisme deia perseguir la igualtat i l'emancipació dels treballadors, a molta gent li costa acceptar que el seu resultat pràctic pogués assemblar-se al del feixisme, que proclamava valors oposats.
El que diu la recerca:
El que defineix un règim com a totalitari no són els seus ideals proclamats, sinó els seus mètodes: partit únic, culte al líder, policia secreta, eliminació de tota oposició i control total de la societat mitjançant el terror. L'estat de Stalin els tenia tots, igual que el de Hitler. Que perseguissin objectius oposats no els fa menys comparables com a formes de poder: un règim pot trair completament els ideals en nom dels quals diu governar. Confondre la propaganda amb la realitat és, precisament, el primer parany del totalitarisme.
En resum:
El que amenaça la democràcia no és una etiqueta d'esquerres o de dretes, sinó el mètode totalitari: la voluntat de controlar-ho tot i de suprimir qualsevol límit al poder, vingui d'on vingui.
3. Fitxa de dades
·
Bolxevics: partit revolucionari dirigit per Lenin que va prendre el poder a Rússia l'octubre de 1917 i va fundar el primer estat que es proclamava socialista.
·
NEP (Nova Política Econòmica, 1921): mesura de Lenin que permetia temporalment una certa activitat privada i de mercat per refer l'economia després de la guerra civil. Stalin la va abolir.
·
Plans quinquennals: programes que fixaven per llei objectius de producció industrial en cinc anys. Van industrialitzar l'URSS a gran velocitat i amb un cost humà enorme.
·
Col·lectivització: confiscació forçosa de les terres i el bestiar dels pagesos per integrar-los en grans granges col·lectives de l'estat. Va provocar una fam devastadora el 1932-1933.
·
Gulag: xarxa immensa de camps de treball forçat on van ser deportades i van morir centenars de milers de persones considerades enemigues del règim.
·
Estat totalitari: règim que aspira a controlar-ho tot (economia, informació, vida privada, pensament) mitjançant un partit únic, el culte al líder, la policia secreta i el terror.
4. Glossari
·
Nova Política Econòmica.
Nova Política Econòmica (1921): mesura de Lenin que va permetre temporalment una certa activitat privada i de mercat al camp i el petit comerç, per refer l'economia després de la guerra civil.
·
testament.
Carta dictada per Lenin entre desembre de 1922 i gener de 1923, on valorava els dirigents del partit. Advertia del perill que suposava Stalin i proposava apartar-lo del càrrec de secretari general. El partit el va mantenir en secret durant dècades.
·
col·lectivització.
Procés forçós pel qual l'estat soviètic va confiscar les terres i el bestiar dels pagesos per integrar-los en grans explotacions col·lectives controlades per l'estat.
·
kulaks.
Terme rus per als pagesos propietaris relativament benestants. El règim de Stalin els va convertir en enemics de classe i els va deportar, empresonar o eliminar de manera massiva.
5. L'Arxiu · el document
Carta al Congrés (el «testament» de Lenin)
«El camarada Stalin, en esdevenir secretari general, ha concentrat a les seves mans una autoritat il·limitada, i no estic segur que sempre sigui capaç de fer servir aquesta autoritat amb prou prudència.»
Vladímir I. Lenin · Moscou, desembre de 1922 - gener de 1923 · Font: https://www.marxists.org/archive/lenin/works/1922/dec/testamnt/congress.htm
En aquesta carta, dictada poc abans de quedar incapacitat, Lenin valorava els principals dirigents del partit. En una addició posterior arribava a proposar obertament que Stalin fos apartat del càrrec de secretari general per la seva rudesa i la seva concentració de poder. El document, però, es va mantenir en secret durant dècades: el partit no el va llegir mai públicament, i Stalin va seguir acumulant autoritat fins a esdevenir amo absolut de l'estat.
Sobre la política d'eliminació dels kulaks com a classe
«Hem passat de la política de restringir les tendències explotadores dels kulaks a la política d'eliminar els kulaks com a classe.»
Ióssif Stalin · Moscou, 27 de desembre de 1929 · Font: https://www.marxists.org/reference/archive/stalin/works/1929/12/27.htm
Set anys després de l'avís de Lenin, Stalin, ja amo del partit, anuncia amb les seves pròpies paraules el pas a l'eliminació d'un grup social sencer, els pagesos benestants. Aquesta política es va traduir en deportacions massives, empresonaments i una fam que va costar milions de vides. Llegida al costat del testament, aquesta font mostra fins on va arribar el poder «il·limitat» que Lenin havia temut.
6. Activitats
6.1. Aprenent
1. La línia del temps de Lenin a Stalin
Ordena a la llibreta, en una línia del temps, aquestes fites amb el seu any: revolució d'Octubre, Nova Política Econòmica, mort de Lenin, Stalin queda com a amo únic, inici dels plans quinquennals i la gran fam. Sota la línia, escriu entre 60 i 90 paraules explicant com es va passar d'una revolució a una dictadura personal.
Pista: Comença així: «Tot va començar el 1917 amb…». Situa la mort de Lenin (1924) com a punt de gir. Fes servir els termes secretari general i plans quinquennals.
2. L'avís de Lenin (lectura de font)
Mira primer la fotografia de la sessió: Lenin i Stalin asseguts junts, aparentment aliats. Llegeix després el testament de Lenin a L'Arxiu, copia la frase on adverteix del poder de Stalin i explica amb les teves paraules de què tenia por Lenin i per què és significatiu que aquest document s'amagués. Entre 60 i 90 paraules.
Pista: Comença així: «Tot i la imatge d'aliança de la foto, en el seu testament Lenin adverteix que…». Recorda esmentar que el partit va mantenir el document en secret.
3. Dues fonts, set anys de distància (corroboració)
Poseu costat per costat les dues fonts d'aquesta sessió: el testament de Lenin (1922) i el discurs de Stalin sobre els kulaks (1929). A la llibreta, expliqueu com la segona confirma i porta a l'extrem el que la primera només temia. Entre 60 i 90 paraules. No es tracta de resumir cada font, sinó de mostrar com es corroboren entre elles.
Pista: Fes servir connectors de contrast temporal: «el 1922 Lenin només temia que…», «set anys després, Stalin ja…». Fixa't en la paraula «il·limitada» de la primera i en «eliminar» de la segona.
6.2. Intermedi
4. Totalitarisme i democràcia, en una taula
Fes a la llibreta una taula de dues columnes: «Estat totalitari (URSS de Stalin)» i «Democràcia». Classifica en cada columna com funcionen aquests aspectes: els partits, la premsa, els jutges, l'oposició i la policia. A sota, en 90-125 paraules, comenta quin és, al teu parer, l'element que millor distingeix els dos models.
Pista: Fes servir vocabulari de contrast: «mentre que en un…», «en canvi, en l'altre…». Recorda el concepte de contrapesos vist a la sessió de Weimar.
5. Per què el totalitarisme no té color (esquema 1-3-1)
Escriu a la llibreta un text amb esquema 1-3-1 que defensi aquesta tesi: «El que fa totalitari un règim són els mètodes, no els ideals que proclama.» Una frase de tesi, tres arguments (un de referit a Stalin, un al mètode, un a la propaganda) i una frase de conclusió. Entre 90 i 125 paraules.
Pista: Cada argument ha d'anar encapçalat per un connector d'ordre: «en primer lloc…», «a més…», «finalment…». Recolza't en el bloc Desmuntant Tòpics.
6. Ets delegat el 1923 (decisió raonada)
Imagina que ets un delegat del partit el 1923 i acabes de llegir el testament de Lenin, que demana apartar Stalin. Escriu a la llibreta la decisió raonada que prendries i per què, tenint en compte el que sabies aleshores (no el que sabem ara). Entre 90 i 125 paraules.
Pista: Una bona decisió raonada exposa les opcions i n'escull una amb arguments. Distingeix el que un delegat podia saber el 1923 del que la història va revelar després.
6.3. Avançat
7. Microassaig: la seducció d'un model brutal
Escriu a la llibreta un microassaig (mínim 125 paraules) que respongui: «Per què, als anys trenta, un règim tan violent com el de Stalin podia atraure gent a l'Europa democràtica?». Ha de tenir una idea central clara, desenvolupar-la amb raons i acabar amb una conclusió pròpia.
Pista: Un bon microassaig no acumula dades: defensa una idea. Pensa en què oferia el model soviètic (feina, industrialització, un projecte) a una Europa en crisi, i què n'amagava.
8. Esquerra, dreta i el mètode totalitari (desmuntant el tòpic)
Torna al bloc Desmuntant Tòpics. Escriu a la llibreta un text (mínim 125 paraules) que expliqui per què és un error pensar que només l'extrema dreta produeix règims totalitaris. Defineix què fa totalitari un règim i aplica-ho tant a Stalin com al que ja saps del feixisme. Acaba amb una reflexió pròpia.
Pista: No es tracta d'igualar objectius, sinó de comparar mètodes. Deixa clar què significa exactament «totalitari» abans d'aplicar-ho.
9. Ahir i avui: ordre a canvi de llibertat
Completa i raona a la llibreta (mínim 125 paraules): «Als anys trenta, molta gent va acceptar perdre llibertat a canvi d'ordre i feina perquè [explica per què]. Avui, quan sento algú dir que "amb mà dura tot aniria millor", penso que [raona-ho]. La lliçó que en trec és [conclusió argumentada].»
Pista: La feina fina és entendre l'atractiu sense justificar-lo. Distingeix entre desitjar seguretat (legítim) i acceptar suprimir la llibertat (perillós).
PK
mz ]aE word/fontTable.xml
PK
mz ]BR R word/styles.xml
PK
mz ]\3A A word/numbering.xml
PK
mz ]!P4 4 word/settings.xml
PK
mz ]z word/webSettings.xml
PK
mz ] word/_rels/PK
mz ] W word/_rels/document.xml.rels
PK
mz ]rO O word/_rels/header1.xml.rels
PK
mz ]dI [Content_Types].xml
PK
mz ] _rels/PK
mz ] $ _rels/.relsPK
mz ] docProps/PK
mz ] a 6 docProps/core.xmlPK
mz ] { word/PK
mz ] word/media/PK
mz ] *h h * word/media/image-_o9XdZjfiysrye-utQEj8.pngPK
mz ]f, , "n word/header1.xmlPK
mz ] |w word/footer1.xmlPK
mz ] Rz word/theme/PK
mz ]lhu {z word/theme/theme1.xmlPK
mz ]r۸ u word/document.xmlPK
mz ]aE \` word/fontTable.xmlPK
mz ]BR R h word/styles.xmlPK
mz ]\3A A w word/numbering.xmlPK
mz ]!P4 4 y word/settings.xmlPK
mz ]z { word/webSettings.xmlPK
mz ] | word/_rels/PK
mz ] W } word/_rels/document.xml.relsPK
mz ]rO O i word/_rels/header1.xml.relsPK
mz ]dI [Content_Types].xmlPK ) Ƌ