PK
mz ] _rels/PK
mz ] _rels/.rels
PK
mz ] docProps/PK
mz ]!$ $ docProps/core.xml
Els Feliços Anys Vint i el Crac del 29
Ideorum
html-to-docx
html-to-docx
1
2026-08-12T15:19:27.413Z
2026-08-12T15:19:27.413Z
PK
mz ] word/PK
mz ] word/media/PK
mz ] *h h * word/media/image-_G4uGq2XUo_2h2xTPzOo5.pngPNG
IHDR ^ C pHYs tEXtXML:com.adobe.xmp
li eXIfII* V ^ ( i f H H 0210 0100 ^ C -i IDATxy|Tg&{XC/sa7pͨZkjjmmT
Tmժ,
Ytf%쐅$3#Ǘ%s%Vr$$y99" &KL]DH_ Gu"]"5?C -E 8zw;z:bP6+՚9"rȒXoMnXw-C6PE5c>ڠ Ɋ.TeZ.?È /NwHlZ
wy5C [gM?f?4o}/Vt! ^ks ]N8x Q3ҔYg}t` Ǝ
/n!ogҀ[{X[uߘ)?8X{ҳZ`߿rI )KG_G<= hĚm8bgiDj-A,PVf; )K^#U_`%}nfYl9|i_x $3
z:^(j.XO->doZ揼_9
H6^ i[cv5?ԫ:lqmPo}'m+ b; PxjѿzQ9]p ̯ d:ٛX{xAs W V=|y?GLhh
?VbPeUU+Q^# ,- $[.x]v: -m 4KT5=^0z2w6hs` X:j_^{gbv@CY
5?m;+; Ѱu ռ!e:>u0 Xkߐ/ьxפC>X
_ ( ozmJ;d5WHjYS 4ɈFtκb
'; wN @"`aj~P;>yDzAkcdãuz̈/"PjWr2gYHCW.5
ȉ4ƭCG5}̧wWW @jfW<=&Ehc||{
e66~?Iv=6(G :>qgtn+h i-+=gG/ ef\ ѴkyWtɩ h\""6 d>X\YSe\k
7?{9gtnDMib;n*PoF< ѴkNc?}qvf$ۨ
/_Z 8Qq3wyc~chm*>62 lsS.iavTgyp;~2}_dT ۸fox.{YۧG#M;Vϼ;
7/[P' `6uNgcF!ՈfޞC %mw)s V>M-swZ` kv>9[z $6Qx8%z^5X]m]לeke w^Υi{_: ݲ5 HD)_xU<_q0?|"p^[+ ,o??̎1g＜3vg,ٺn= MJ^w^2ꢋ?f$[4"2ˆ͗nS7]BfJ^Ιg WG @"Ik]ߘ/%
BeA諊@(Ϝ )Uxpn,sYVߠWNmQwM(-
f?)J,T "ңC7^PQ Luo紎%`g%W[sPa?g⪌hDs;zgQ^"5C-"y1L!x A)qg.õ=Jt:ǂUusyKyew0q_싵Α&Ѵn],_;OZfW %c"ty];ެڕݻ|g 9 9DrF櫶۩g^mݺe|3#w=LswڝZvWlv%S""W8K~qc_} Hp15H# # Wʹ'=Gsw4Zr
n), "E_47 Pүx= Guپ ݬgN=h6rEUXWw#ctxWm72 CRxT{Ffܥu|C%|_o1% Îʭ߭YpƐ=n1ٕ4ա]{m)wWo0U J8qwٯdRb+Cad?"kd $/&HXؽ[~R\v{W3mgw>TsfϚ]"5ͫV9μJ]N
|ݍ |IڎE xʋFe|N]G7sj y M+'23. 9-tWߺ}jw;N{~d|/C;F>\ֱ]k/6zs$]H_?& @ $eu7GnpP59i KIvuQX/m
2olW)>zZճ~T3bxКYelF4n+uT J71mO R,mcflWz亳o ܖn[~f_[><+oM ?\[]ic]vzrVN ! @_IYxpHmZ$4M\KjvFjHzuk^W}| 6&^,USWƺs
>%CiZx IWx첏E؆KxQy,s:OR5JTF~/ }IDD7TUe侧elf4wP+ID'" qtWj]>XS5]H>fnLkT>{ Cjx7 49zr},_ qѦLS >Y;B˸ڴUhv2W3d }cŋ^}yu@SϤߪIC} {;~` 4GDv2b "r.{OڳȈF4YL 7:̊nZƥIoy}D#>Z z"3# +
.uCdUzr/u{1z;ew7#ު.ҺPa<""jgh $*~6qZƅ%8p5yڳn s獧nu{=-)VA}/;*?tbO "2kK# ,
Z:iMp[-s =2.7ܠoKC!%u ,= F|-;{OX =M;uB |7w=rGra#n9㔫:5]3feXUG4S
gf\HCW]};mEsT:L+-*u I$iVFY4-cw~e[b@F֡?}]=s |a ',DDkJ|7ٕ[8fn ez&
tXdžCYoE;+wg/26,9%_ΚVr C5Sf2:@"TD>d Ll5ZZGtfحBfOfm7:,X'X9O 49]Z[
/M H ]^jʵ^^{nZ>W; +5~b1- u=Ti^:C 4" @oITxi˵AN%5F;S˸:oBö Or{ݵ WRz,\I+cmmh$ψ\ %S鞪HRg 55Χ̣5w:o:RU QZ]xEYF$ -
K,5zI˸ 93- v$S6u*Vv `j"^iш7nک]bZ| |v``-/uܮsZ""`IkuЮ$"]+"{О@Hht<$""R-"wa[Tv H4=0#"{ʼ>]wW RO^QkqQDm[D,ܞoz _W/Z=}S;4NF4D۩N-TS0p~lv%]u(DT9ZDN4[EDd CkO!h cSͮde Qա !"HSpUY+"EdUJDV7 `i:V P$"ݤ=. MEXHD C=L&
ξ"b䃭e^. NUDƨvePICg ?e-fW2Tm][*Y^
|1~pY`]IS ڕͯy"-MbE䀈쓦2{?e^_E쟂1*Mäw^Gi:JüRou$
ֳZwӲ*Qq]0s_5
ZQ yV ~ MotQU㹿p ISae^e*6bU ʅ.R>CXu(""Q|PXk|&jW.S DP^c#"Nqv. C Ђ2c$]ա9|hV 4 VD>
C2gZr;WHC\ݪeͮdby\""_Q:!.k-T
*x\ng"|z -,b>r;Otxvy}~9\r; DZեe3Z;CC]kTvL
1ͮ_Xmé.c9gִ*MUvr; +$~ [Edr;?CϞ^wRZJ,T VZ .ʼ㝔 Nm+.Qա'u ncb>wARevvNV b,"{n C65!4h](il~uDV~e\V$leW3=W;Tkhc4Zml
ŞCyDWt f =k'ys.ٕܩ3zvWD~cyPLy;nQ
5sqagP*Wt ""LyלfmV9P @r?ͮ"ħ:RաTX dnbǪC))Uu({(p;2novvXe\ncU У[-ljbi~a)t>|^u(oNy ]1V\q{VȽ\o*p哋5ҕ.Emv]1s\*MCJbWu(؛۹jrrL.r; 4"OH$Un}ktK9w LjqeE#vo}>ꎳ|לBZjK5 ԿM\F^~&V/6X> ].,Kׇ:3fW9ǘJԙw:t*uP
=lvŐmDZj~^."ɼAu(O{|n{M?%19 6ҵ4 LDT"d+SgPfHbGj:μ9]I:DI G.x2$ܪ֟'^ s
ڷc,/vf߯e\z$̴htq
W]),,Osi
=smv%Q_,4;EIkg{O.DԙwMS z9v~>w"Fka
ա<(xw.'aU _μ仏mv%S&MMŞwS$UUh9F_K= ~+tڪzx.KKa&-uavQSŪ"Tg+Şdj.i C
=_șEgTxr'{bռeh;tR ŞDDv$t{a ܤ&yR oy"r1 :g=k+ŞwD8'y wfH+quCٷ_U/5| X:4Եfv>X%x?YzJW ʫ6녒IR^""2vL̚ 3A6eKŢۊWpZU[3jW+dg+ T$P)<{a]1lfW,ŞW%yѤxU"b(bn\isהv|| I)
%vLff4S8qof滽ikUO
VnY)2&-}^9w m""1{&wwJrѥ4աZvw"ڠ hkT
ա=㝇QZv_qs55ph>{mj!ֹ-֨.|M9UGC@l^CrHvg%w mͮeZHw-p;%%:^꤃l ? $ڻG❄Q_=W˸\=\SGt'go;X<[u>X]SR`UjkI^
kz>Z=rH.s~mZH
Қ 4&q/)͇v $ @G?-p;; #$]*;p6@kedD\'a5.:<]i`h) hX鲺u[ RPH; >\SŤYsNC)̅בmxƪe@^oKڹ\ѳ@c}|cו}] YY
?YR<{ߞqa{z
Ntn
CA蛊@踝Fmv%Wu(/»%bv%un(p; -N t0@u(gWBK㝈O^\ff ׯ( VnkV+o""^tYF" JK
Cz}/WB-j*Ee^"]yvLu(ag^:mv'b+UryB| 59V J i&vL)42qjY""О` uQJgա+~覇zY!"]@hN]:"2JDHծL(kڹ2w@ -\7ka튱Z;D$n>0"Aٯilcoel5z%
ήߖ"Jn ":j^vV7)q <]̻OR2o *|vCD4umS\n絳K`Y(":UAw^оc}@E AD6y}C]nom2?*p; +6 H"Rՠ?ߊ@gz] \n/DL3(*"%^߬?"> 5?r;ȥCTD~cv\#%mTɦ?..DD c*8zu+R\>>i4 9$;ծL0,"z}]W^&Rn+sbҪQ\n/M
Sfz{y}Ab3"r^ PV^6:?{z1kZɣPRy}ߖy}O.<:gDd) W|3b"V] T9Ah휤:ܟXT5*2oay|B̿~DۙW̹l!"2{aui=d{B?$9F;ĚI^X;Jඅ
TrC COqK,O+K~_"@
bNGgM+CI+Ȭi%?FvPsWG ?e/]G=YJƈ+?Z-S&?eͭ-T%sgM+-" g9H )3.nmu2̸ ZVbMg-DDmxVGj~ތ}Ϋռ~\_w -#dVv*̞^^y};fM+>E9Mw
|=kZ-PĈ+i% ۟UrykǸΫ8sgO/L +YJ3fU :6:̞^^VB8)AK眳<L]QWX3-iLN 5Ng5vy˟ܥib28Ĭc%2vk5?X t9KLW:kZ'W<;UT^߭;g@+v+qC("Z6^D.2*Ԗz}y}SxXE ʌLyWRr;,R!U|+"_z}+Ed쓦f Dxc>n=D
P뻧""?{C=Đ % ?a%~1N.S=lT̚VrEבfO/:u]EDnfٕt1 Cϖy}_2۰e\٥ݒV [Dr ;(4kZ Ş1"286cϭER怒?(?$6i{VISS3}\ [X9]i(2Iꭆ""(OшkǦO~hLJ&
W~[*dd?ubKK{ EDEoRͮXż'h^ߕ覷YJnfĊPcɧh0`VRWHҥ+X.Js9[lt@`w 2:W +z Cz}2cb E gִÛTBD)Rj*Rosޫ 1LKiӞkX zr{( 卹u2Ywhn_-"{P1cN9Q,|D,9
աf
C(VK龩R*{v,ZbpQr;[XyEь^=&E1A_RK +;?4xV!"[̈l^Ό@eM[ [۩DK> j{g b aszZZ4ޅ wbɣSro-i=o*}]e0 L =q07_bޯH z_ ٯ(BXM]+Vfi ;dI;c#":`B*txpFve{t/][.p(Cy-P{~]w,yDDϪ7+7!Fm ˹cזR "{ u[0 a{5} D Ō$^wƫKJ)Wx|~u ݚ2XbltM >/-߽3QY|n-?ɮ.7|C,] 㝗q汲bk_[(yR@(tw$dڕ5[U. &0$:ڜF_,|f'\T:uo|g ~2V^Xei]6:_^|o4u_m6{ኻN5qྪsb@Wkr
M,
JXbPMDZ3~\e)Όk 1Z$4a߸^1h>box'6'I |J=4;W,.#pm"Cz_?O XgM_m2tݲ#OF,۸'z-c
j}?fg+]aD/\y}Uye\;%uP^
+^z2|$3
D^\tG$ $.DDn}zrϩi7VH ;Gf=2[DdC ~V2VYRqwvkAk4 dgDY9
Yczw:o:4 T XDjEpy=]mwְA9~yS#7KLz86q8FGI7do&su+! RU9dzz9: gk 3fG[˟."
"{?β2D IDAT~-w+zbְA{Ӳ{o߰|*Abt1!Fv%ar9A
C'Y7kFs2f|'ju( @_y
s<˹viO1Wanm[W8Vb$nͮSb$jųI6Yڜ6\xn.ǫS7o}bMDnb
/|ů>[XsjcXJD̄X'3. K :`pX%v~gUrU2"2ŖP&J qj+iB$6]xV" )\"{3sj^kˇ|Xt"rȮt>[߱Z/$TrnY sg \x}| *4mp3E$~C9DŽ0M
آӪC[& ɭE},7?.=U,6Z8 wEH.ߔI5V+6g_Ҡ"8C9-x'pk n`\n+Nd+"rqJ"Ni3f.1Ì- $
L}?k⼕^+YYp'9,HY"_uSrS(sظC:];L8imn_Cֿ|zԆ~|iɸΘhQ}cBLqL7 ]nʄmgXAf^+\k\osnyҮ;>rҽ;?n6.Ѣf2"A64q%SImk˽Z~JLP$Q^N" rY*L`2Ìrn mLee9|<1]6]rez r[Z?4o"+3+n\sIok)sMGٴraٍp VC$OM$LISTƴ7-xI
5D#lqal tarFcj.In `([vN9|hC3G}wq,K+> }iSj x y3XU mˬ9o`lY?nY)lƕKά lny19z 0>S[4D5]j 0ϔM[>1S{60Px/o}/_vgUkmՎ=}y@f 2$0gmǮye/psN~wj\w҆{}ƌ_uӼ(
1^\ !T GF'l~\ ;
wg0.Qg8=Oc$ oYѴj8 Wݒ$wI'}%_<10yVϞZA;+P nFqy+>dx79G5_K"as3tj/aZg:<ږF?Iz"0Qx9d7_u2WgV >)#m{"r9nV1v;;;52c-ۖF#韝ԊgM,Ɇ1_h/I8&`T6FWIZ d7r8\6c_;xyC$|O´zDwD[һMneQGBu |mi=]1Ƕ ?h\ Ə=^ؗQ-i2kn>Я {fz/ M6}5ū%&` К1Ϲ 4~P걝7 bfc$|uM咎]}cim2W4 GMs~'ɵCq[siu X]0 {RҡN`(WGUla2=tT'@i_Z MߐW}p8Iaz5nZJ1P´ٴ}q)*SuwƾurM?:E4$UOddʋ{R´ t98ui ZWJ5^9ɦ\W M:qC(ʺ
_KAV<{Kb 6ߥ I}Wҋ^;cV'uQ)eq:CR["g/<^~
ݯ>t
9M ܪ\6ΕxtcMr{C6m2Kٴ:ǶM\.[ Ӻ 0VwK=lwg,Ciugz %C5 TVUՇRxU(UI,>ty
v=&^%1(|V2tŮs~-tx%0?nZkF?."Fi\vi!Ϧ1 `O(\kiZ"D_k*lys_J*oB1>3vZ{GaIo:tj{Gt9k}ܴ.sr\T{G.IA'vf=]1/۟i=mtY x9vz幝Kbkm^kmoJ:E{TFE7y beuٴ]NwZ^:x2XY\vWwg\mn3 I8>$MtV{2i}]҈Y
/Z>$|KU}hC尗/]OWl^uxY
CW.c;cMhvw"[2߲in9d{btA´ɦ 2dU8I WTΩ^ynے꤯OPyګdmx`p9 M?$]uȦqyc"rɸi}H7>sΚ=]Gi#r{n̦qAi]":sKqjp20J^%PP:lP2u:
r{Gwg_$]uq++CB´ݝ$,3vR.co*@OWXX҃^epP6mt.pc)'^wlR´ZnQxM@e]musYU ty<5
+V]uQQJH ue23ݝT~ǒ>?w]\ǽ2J#ٴXA 8Z.<>t=kzn(\`W$,tWwg,[RjjwgTI47g7}ٙ=i,Jwglھ@6ݝY^r.bk6mF`r_KS92O_~V ػ\=[5Oȵ ne ξ켸i 'a7t&+"nZGK<L6mp.c:
r{swgdI'wGu G5+U8x:z` :F+7c$M;#ٴ3֒No u_wgbRhM 0Ǽ/ z3v|6mIzy.c}ٗ}!> 0Y:
w^֊iMv~ٗ- o\Ee/ z0ieiLc$vqMٴ}Qܴq_,P(Ơ@I'{%Kz4(d"qHo
𥍑2II:iɦՓأk:mΆIֳ 鼚qAc$8Mұf %MWf3 rUW2K=] 4F§%}T~.G&lھ.nZWM%*gHM'$U:4#ٴi&Gi(
1}@w'% J N:ܑ0l´jƿ~Qҧ$)J&Z].cTҥ
#Hj4ρ)wHzTMlھܗ}2ص #OK;deJ9aZy#ơXݜ0"a?`4Fib
vH?i=Z U14}|I "icy
oRw_)>ZUҋ5}IzV-^ cM굽|TK2\|~.~h
9imppq sA(8 4nNIT8ht nZemTX|Sx<;Zٴ{&`TFHґᒎt1 '$%
M^Iw%LkOB!8Tq?h ߳_S%5 fG?2Y: Sm})aZ Ҩ Fw߫|ǰUhYR*nZv 螿z /FIP^yqG N1U^Gk |-M6C%SݰbՔ;u
w] 3U($
1N Feozpfx=DS0fngb`ׅ-ٴe2m \(kmq ud*3L=~n DWrZ7?'}WU RU} km +>̯[^,I높g/ L^csUkm~o
OϫkcC~MIT(6L Vh oR1Z[t9`
C#T9 (ƨzߪ]u"aI$=#)I{r UV.U\Xk @9p4qP2y'x
ѢP ٸe 8Qx͛*CTT/:M 8dêCVT/zyM ٸ. 8PxӖ^+WՇZ6ƬzQüOl=嶻 : 0PxMd*1:^RY ڼ嶻- S lܼ%DU}h
wʶiIEOUևvw, TAU"ZRzBI=刊E J~1qY lL&C'}K:ARH%3L}kÊU?: 0Pxv~U}N|$S!i'g @5IZ|*,M|[q` _kBI Th>W+xŏqГ3sq> `ʢ*suCJzc}͟Pk/X @9WXU e3T)2 (-_K*;HUևWa)*)
)d0(hITlU_Y WU :B
y.\ E5TVVՇ _kULTUzMF L^ 4%}|T8kF u `*rYe]B_kskU}tIzg{ *(\RYWY3A TA;yU6>
>[ : 0Up!u3}ZU *4([Pt cCʺ/8w>uzn(:mÊUx jXjXbu_p^\^g);/ LE*ʺJ_k*djن: 0QxPMx J~_ӷ *ʺC: %S}5a rBU"UIu1Xlݐ0 @*_ksbH2CԣC?q. `Z* j(C]RcH/eI/_p6 {AU%UpȌx~M_JZI= IDAT|o pLdjý*i%/iVe]m) ; . Y[IB$zm5L5<0X @QxȒ?ISpǫV( FJ>aŪ>3 xkP2CZ8 aa m߰ՋUT/:C|o= uUBkJz(Gx
HMC · 1r BAT · C3s4
PK
mz ] word/footer1.xml
© 2026 Ideorum · Reproducció autoritzada amb atribució (CC BY 4.0) · Condicions completes a ideorum.cat/avis-legal
PK
mz ] word/theme/PK
mz ]lhu word/theme/theme1.xml
PK
mz ]%Ŷ Ŷ word/document.xml
Els Feliços Anys Vint i el Crac del 29
Una dècada d'eufòria, consum a crèdit i especulació borsària als Estats Units, coronada per la fe cega en una prosperitat sense fi. Fins que, l'octubre de 1929, la bombolla va esclatar i va arrossegar el món.
Pregunta de la càpsula:
DEMOCRÀCIES QUE CAUEN
1. Abans de llegir
1. Localitzar.
Segons la predicció d'Irving Fisher citada a L'Arxiu, en quin estat es trobaven els preus de les accions poques setmanes abans del crac, i quan la va fer?
2. Avaluar.
Fisher era un dels economistes més prestigiosos del seu temps. Per què creus que una persona tan preparada va poder equivocar-se tant? Què ens diu això sobre el valor de les prediccions dels experts en moments d'eufòria?
3. Integrar.
Relaciona la compra d'accions «a crèdit» dels anys vint amb la idea de bombolla. Per què un sistema en què molta gent inverteix amb diners que no té és especialment fràgil?
4. Reflexionar.
Avui també sentim parlar de bombolles (immobiliàries, de criptomonedes). Què tenen en comú amb la del 1929, i què podem aprendre de la manera com la gent va reaccionar aleshores?
2. La lectura
Després de la Primera Guerra Mundial, els Estats Units van emergir com la gran potència econòmica del planeta. Mentre Europa es refeia de la destrucció, l'economia nord-americana vivia una dècada d'expansió que va rebre el nom dels
Feliços Anys Vint
. Les fàbriques, organitzades amb les cadenes de muntatge que havia popularitzat Henry Ford, produïen en massa i a preus cada cop més baixos. De sobte, milions de famílies podien accedir a coses abans reservades a uns quants: l'automòbil, la ràdio, els electrodomèstics. Era el naixement de la societat de consum moderna.
Aquella abundància material va anar acompanyada d'una explosió cultural. Les ciutats nord-americanes bullien de vida: el jazz sonava als locals nocturns, el cinema es convertia en l'espectacle de masses per excel·lència i les sales s'omplien per veure les primeres estrelles de Hollywood. Les dones, que havien entrat al món del treball durant la guerra, van aconseguir el dret de vot el 1920 i van desafiar les convencions amb noves maneres de vestir i de viure. Semblava que el progrés no tingués sostre i que la modernitat només pogués anar amunt. Aquesta sensació d'optimisme sense límits és clau per entendre el que vindria després: quan tot es va ensorrar, la decepció va ser tan profunda com ho havia estat la fe.
Aquella prosperitat, però, tenia una base perillosa: el crèdit. Es comprava a terminis, amb diners que encara no es tenien, confiant que el futur seria sempre millor. I aquesta mateixa lògica va contagiar la borsa. Invertir en accions va deixar de ser cosa de rics per convertir-se en una febre nacional: obrers, botiguers i mestresses de casa hi posaven els seus estalvis. Molts, a més, compraven
a crèdit
també les accions, demanant diners prestats amb la garantia de les mateixes accions que compraven. Es va estendre la idea que jugar a la borsa era un camí segur i ràpid cap a la riquesa, i circulaven històries de conductors o cambrers que s'havien fet rics amb un bon cop de sort. Mentre els preus pujaven, tot funcionava. Però n'hi hauria prou que baixessin perquè tot el castell s'ensorrés.
L'optimisme era tan gran que semblava impossible que allò acabés malament. Poques setmanes abans del desastre, un dels economistes més respectats del país, Irving Fisher, va assegurar que la borsa havia arribat a un nivell alt que ja no baixaria mai. Era la veu de la ciència econòmica confirmant el que tothom volia sentir. Es tractava d'una bombolla: els preus de les accions ja no tenien res a veure amb el que valien de debò les empreses. Havien pujat perquè tothom comprava esperant vendre més car, en una espiral que no es podia sostenir eternament.
I va esclatar. El
dijous 24 d'octubre de 1929
, conegut com el «dijous negre», el pànic es va apoderar de Wall Street. Milers d'inversors van intentar vendre les seves accions alhora, però ja no hi havia qui les comprés, i els preus es van desplomar. El dimarts següent, el 29 d'octubre, la caiguda va ser encara pitjor. Els qui havien comprat a crèdit ho van perdre tot: les seves accions no valien res, però els deutes seguien sencers. En qüestió de dies, l'índex de la borsa va començar una caiguda descomunal: el principal indicador de Wall Street, que havia arribat a un màxim d'uns 381 punts el setembre de 1929, va anar baixant fins a tocar fons cap al 1932 al voltant dels 41 punts, una pèrdua de gairebé el noranta per cent del seu valor. De la nit al dia, gent que es creia rica va descobrir que no tenia res, i famílies que havien estalviat tota la vida es van quedar sense res del que havien invertit.
Però el crac borsari no va ser només la ruïna d'uns quants especuladors. Va ser la primera peça d'un dòmino que aviat arrossegaria tota l'economia. Molta gent havia invertit amb diners demanats als bancs, i quan no van poder tornar-los, molts bancs van fer fallida. En caure els bancs, van desaparèixer també els estalvis de milions de persones que no havien especulat mai. Sense diners ni crèdit, les famílies van deixar de comprar, i sense compradors les fàbriques van deixar de produir i van acomiadar treballadors, que encara van comprar menys. I com que els Estats Units eren els grans prestadors del planeta, la crisi es va exportar de seguida: quan els bancs nord-americans van reclamar els préstecs que havien fet a Europa, van arrossegar a la ruïna països que en depenien, com la mateixa Alemanya de Weimar. Aquell mecanisme infernal, en què cada problema n'alimentava un altre, és el que estudiarem a la pròxima sessió: com un crac a la borsa de Nova York es va convertir en la Gran Depressió que va assolar el món i va posar les democràcies contra les cordes.
2.1. Desmuntant tòpics
El tòpic:
«El crac del 29 va ser una desgràcia imprevisible, un llamp en un cel serè que va caure de sobte i que ningú no podia haver vist venir.»
D'on surt:
Ho reforça el record del pànic sobtat d'aquells dies d'octubre i el fet que fins i tot els grans experts, com Fisher, no el veiessin arribar. Si els savis es van equivocar, sembla lògic pensar que era impossible de preveure.
El que diu la recerca:
El crac va ser sobtat, però no imprevisible. Durant mesos, alguns economistes i observadors havien avisat que l'especulació desbocada i la compra massiva d'accions a crèdit havien inflat una bombolla insostenible. El problema no era un accident, sinó una fràgilitat estructural: una prosperitat construïda sobre el deute i sobre preus que no tenien cap relació amb el valor real. L'error de Fisher no demostra que fos impossible de veure, sinó fins a quin punt l'eufòria col·lectiva pot encegar fins i tot els més preparats i silenciar les veus que avisen.
En resum:
Les bombolles són visibles per a qui les vol mirar. El perill no és la manca d'informació, sinó l'eufòria compartida que fa que ningú no vulgui ser el primer a baixar de la festa.
3. Fitxa de dades
·
Feliços Anys Vint: dècada de prosperitat i optimisme als Estats Units després de la Primera Guerra Mundial, marcada per la producció en massa i la societat de consum.
·
Compra a crèdit: sistema de pagar a terminis, endeutant-se. Als anys vint es va aplicar tant als béns de consum com a la compra d'accions a la borsa.
·
Comprar accions «a marge»: adquirir accions amb diners prestats, posant les mateixes accions com a garantia. Multiplica els guanys si pugen, però arruïna del tot si baixen.
·
Bombolla: pujada del preu d'un bé molt per sobre del seu valor real, empesa per l'especulació. Tard o d'hora esclata.
·
Dijous negre (24 d'octubre de 1929) i dimarts negre (29 d'octubre): els dies de pànic en què la borsa de Nova York es va desplomar.
·
Caiguda de la borsa: l'índex principal de Wall Street va passar d'uns 381 punts (setembre de 1929) a uns 41 punts (1932), una pèrdua de gairebé el 90%.
4. Glossari
·
crèdit.
Sistema de compra que permet pagar un producte a terminis, endeutant-se, en lloc de pagar-lo tot de cop. Als anys vint es va estendre massivament als Estats Units.
·
bombolla.
Situació en què el preu d'un bé (accions, habitatges) puja molt per sobre del seu valor real, empès per l'especulació i la confiança que continuarà pujant. Tard o d'hora, esclata.
5. L'Arxiu · el document
La predicció d'un altiplà permanent
«Els preus de les accions han arribat al que sembla un altiplà permanentment elevat.»
Irving Fisher, economista de la Universitat de Yale · Nova York, 16 d'octubre de 1929 · Font: https://en.wikiquote.org/wiki/Irving_Fisher
Irving Fisher era un dels economistes més prestigiosos del món. Nou dies abans que la borsa s'ensorrés, va assegurar públicament que els preus de les accions havien arribat a un nivell alt i estable que ja no baixaria. La seva predicció, feta amb tota l'autoritat de la ciència econòmica, va quedar desmentida de la manera més estrepitosa possible i és avui un recordatori del perill que suposa confondre l'eufòria d'un moment amb una llei permanent.
6. Activitats
6.1. Aprenent
1. La caiguda, en un eix a escala
Dibuixa a la llibreta un eix vertical a escala que representi el valor de la borsa: marca el màxim d'uns 381 punts (1929) a dalt i el fons d'uns 41 punts (1932) a baix, respectant les proporcions. A sota, en 60-90 paraules, explica què significa, per a una persona que hi tenia els estalvis, una caiguda d'aquesta magnitud.
Pista: Comença així: «Si 381 punts són el punt més alt…». Per respectar l'escala, pensa que 41 és aproximadament una novena part de 381. Fes servir el terme pèrdua de valor.
2. La predicció que la història va desmentir (lectura de font)
Llegeix la predicció de Fisher a L'Arxiu. Copia la frase entre cometes i, a sota, explica amb les teves paraules què deia i per què resulta tan reveladora sabent que la va fer nou dies abans del crac. Entre 60 i 90 paraules.
Pista: Comença així: «Fisher va predir que…». Recorda que era un dels economistes més respectats del món: per això el seu error és tan significatiu.
3. El peu de foto de la multitud
Observa la fotografia de la sessió (la multitud davant la borsa). Escriu-ne un peu de foto (màxim 25 paraules) que expliqui què hi passa i quan, sense caure en el dramatisme fàcil. A sota, en una frase, justifica quina informació has decidit incloure-hi i quina no.
Pista: Un bon peu de foto respon on, quan i què passa. Informa amb precisió: evita adjectius carregats com «terrible» o «catastròfic».
6.2. Intermedi
4. Comentari de la imatge del pànic
Fes a la llibreta un comentari de la fotografia de la multitud davant la borsa (90-125 paraules). Descriu què s'hi veu, dedueix quin estat d'ànim reflecteix i explica què pot i què no pot dir-nos una imatge com aquesta sobre el que estava passant realment aquells dies.
Pista: Estructura el comentari en tres passos: què veig, què en dedueixo i quins límits té la foto com a font. Fes servir «a la imatge s'observa…», «això suggereix…», «però no permet saber…».
5. La borsa abans i després, en un gràfic de barres
Amb les dades de la Fitxa, dibuixa a la llibreta un gràfic de barres que compari el valor de la borsa el 1929 (uns 381 punts) i el 1932 (uns 41 punts). Posa-hi títol, escala i font. A sota, en 90-125 paraules, comenta què revela la diferència entre les dues barres.
Pista: Assegura't que l'escala de l'eix vertical sigui coherent: la barra de 1932 ha de ser molt més curta. Comenta la desproporció, no només els números.
6. Del crac a la crisi (cadena causa-efecte)
Escriu a la llibreta una cadena de causa i efecte, amb almenys quatre baules, que expliqui com la caiguda de la borsa va acabar deixant treballadors sense feina. Entre 90 i 125 paraules.
Pista: Encadena les baules amb «això va fer que…», «com a conseqüència…», «i per això…». Passa per les fallides bancàries i la caiguda del consum.
6.3. Avançat
7. Dues maneres d'endeutar-se (diagrama de Venn)
Fes a la llibreta un diagrama de Venn amb dos cercles: «comprar béns de consum a terminis» i «comprar accions a marge». Col·loca a cada zona el que és propi de cada cas i, a la intersecció, el que tenen en comú. A sota, en un mínim de 125 paraules, explica per què tots dos hàbits van fer l'economia dels anys vint tan vulnerable.
Pista: A la intersecció hi va allò compartit: endeutar-se confiant que el futur serà millor. Pensa què passa, en cada cas, si les coses van malament.
8. Imprevisible o ignorat? (desmuntant el tòpic)
Torna al bloc Desmuntant Tòpics. Escriu a la llibreta un text (mínim 125 paraules) que discuteixi si el crac va ser realment imprevisible o si hi havia senyals que es van voler ignorar. Pren una posició raonada i respon a l'objecció que «fins i tot els experts es van equivocar».
Pista: Distingeix entre «no es podia saber» i «no es va voler veure». El cas de Fisher et serveix per als dos costats de l'argument: fes-lo servir amb intel·ligència.
9. Ahir i avui: les bombolles tornen
Completa i raona a la llibreta (mínim 125 paraules): «La bombolla de 1929 es va inflar perquè [explica el mecanisme]. Avui he sentit parlar de bombolles com [posa'n un exemple actual: habitatge, criptomonedes…], que s'assemblen en [explica-ho] però es diferencien en [explica-ho]. La lliçó que en trec és [conclusió argumentada].»
Pista: No cal ser expert en economia: n'hi ha prou d'aplicar la lògica de la bombolla (preus disparats, especulació, eufòria) a un cas d'avui i comparar amb rigor.
PK
mz ]aE word/fontTable.xml
PK
mz ]BR R word/styles.xml
PK
mz ]\3A A word/numbering.xml
PK
mz ]!P4 4 word/settings.xml
PK
mz ]z word/webSettings.xml
PK
mz ] word/_rels/PK
mz ] W word/_rels/document.xml.rels
PK
mz ]1BbO O word/_rels/header1.xml.rels
PK
mz ]dI [Content_Types].xml
PK
mz ] _rels/PK
mz ] $ _rels/.relsPK
mz ] docProps/PK
mz ]!$ $ 6 docProps/core.xmlPK
mz ] word/PK
mz ] word/media/PK
mz ] *h h * word/media/image-_G4uGq2XUo_2h2xTPzOo5.pngPK
mz ] ;, , 0n word/header1.xmlPK
mz ] w word/footer1.xmlPK
mz ] `z word/theme/PK
mz ]lhu z word/theme/theme1.xmlPK
mz ]%Ŷ Ŷ word/document.xmlPK
mz ]aE wH word/fontTable.xmlPK
mz ]BR R P word/styles.xmlPK
mz ]\3A A ._ word/numbering.xmlPK
mz ]!P4 4 a word/settings.xmlPK
mz ]z d word/webSettings.xmlPK
mz ] e word/_rels/PK
mz ] W :e word/_rels/document.xml.relsPK
mz ]1BbO O j word/_rels/header1.xml.relsPK
mz ]dI l [Content_Types].xmlPK ) s