PK
mz ] _rels/PK
mz ] _rels/.rels
PK
mz ] docProps/PK
mz ]y $ $ docProps/core.xml
La Gran Depressió i el fracàs liberal
Ideorum
html-to-docx
html-to-docx
1
2026-08-12T15:19:27.713Z
2026-08-12T15:19:27.713Z
PK
mz ] word/PK
mz ] word/media/PK
mz ] *h h * word/media/image--IV1aKe_HBjXeokifoldI.pngPNG
IHDR ^ C pHYs tEXtXML:com.adobe.xmp
li eXIfII* V ^ ( i f H H 0210 0100 ^ C -i IDATxy|Tg&{XC/sa7pͨZkjjmmT
Tmժ,
Ytf%쐅$3#Ǘ%s%Vr$$y99" &KL]DH_ Gu"]"5?C -E 8zw;z:bP6+՚9"rȒXoMnXw-C6PE5c>ڠ Ɋ.TeZ.?È /NwHlZ
wy5C [gM?f?4o}/Vt! ^ks ]N8x Q3ҔYg}t` Ǝ
/n!ogҀ[{X[uߘ)?8X{ҳZ`߿rI )KG_G<= hĚm8bgiDj-A,PVf; )K^#U_`%}nfYl9|i_x $3
z:^(j.XO->doZ揼_9
H6^ i[cv5?ԫ:lqmPo}'m+ b; PxjѿzQ9]p ̯ d:ٛX{xAs W V=|y?GLhh
?VbPeUU+Q^# ,- $[.x]v: -m 4KT5=^0z2w6hs` X:j_^{gbv@CY
5?m;+; Ѱu ռ!e:>u0 Xkߐ/ьxפC>X
_ ( ozmJ;d5WHjYS 4ɈFtκb
'; wN @"`aj~P;>yDzAkcdãuz̈/"PjWr2gYHCW.5
ȉ4ƭCG5}̧wWW @jfW<=&Ehc||{
e66~?Iv=6(G :>qgtn+h i-+=gG/ ef\ ѴkyWtɩ h\""6 d>X\YSe\k
7?{9gtnDMib;n*PoF< ѴkNc?}qvf$ۨ
/_Z 8Qq3wyc~chm*>62 lsS.iavTgyp;~2}_dT ۸fox.{YۧG#M;Vϼ;
7/[P' `6uNgcF!ՈfޞC %mw)s V>M-swZ` kv>9[z $6Qx8%z^5X]m]לeke w^Υi{_: ݲ5 HD)_xU<_q0?|"p^[+ ,o??̎1g＜3vg,ٺn= MJ^w^2ꢋ?f$[4"2ˆ͗nS7]BfJ^Ιg WG @"Ik]ߘ/%
BeA諊@(Ϝ )Uxpn,sYVߠWNmQwM(-
f?)J,T "ңC7^PQ Luo紎%`g%W[sPa?g⪌hDs;zgQ^"5C-"y1L!x A)qg.õ=Jt:ǂUusyKyew0q_싵Α&Ѵn],_;OZfW %c"ty];ެڕݻ|g 9 9DrF櫶۩g^mݺe|3#w=LswڝZvWlv%S""W8K~qc_} Hp15H# # Wʹ'=Gsw4Zr
n), "E_47 Pүx= Guپ ݬgN=h6rEUXWw#ctxWm72 CRxT{Ffܥu|C%|_o1% Îʭ߭YpƐ=n1ٕ4ա]{m)wWo0U J8qwٯdRb+Cad?"kd $/&HXؽ[~R\v{W3mgw>TsfϚ]"5ͫV9μJ]N
|ݍ |IڎE xʋFe|N]G7sj y M+'23. 9-tWߺ}jw;N{~d|/C;F>\ֱ]k/6zs$]H_?& @ $eu7GnpP59i KIvuQX/m
2olW)>zZճ~T3bxКYelF4n+uT J71mO R,mcflWz亳o ܖn[~f_[><+oM ?\[]ic]vzrVN ! @_IYxpHmZ$4M\KjvFjHzuk^W}| 6&^,USWƺs
>%CiZx IWx첏E؆KxQy,s:OR5JTF~/ }IDD7TUe侧elf4wP+ID'" qtWj]>XS5]H>fnLkT>{ Cjx7 49zr},_ qѦLS >Y;B˸ڴUhv2W3d }cŋ^}yu@SϤߪIC} {;~` 4GDv2b "r.{OڳȈF4YL 7:̊nZƥIoy}D#>Z z"3# +
.uCdUzr/u{1z;ew7#ު.ҺPa<""jgh $*~6qZƅ%8p5yڳn s獧nu{=-)VA}/;*?tbO "2kK# ,
Z:iMp[-s =2.7ܠoKC!%u ,= F|-;{OX =M;uB |7w=rGra#n9㔫:5]3feXUG4S
gf\HCW]};mEsT:L+-*u I$iVFY4-cw~e[b@F֡?}]=s |a ',DDkJ|7ٕ[8fn ez&
tXdžCYoE;+wg/26,9%_ΚVr C5Sf2:@"TD>d Ll5ZZGtfحBfOfm7:,X'X9O 49]Z[
/M H ]^jʵ^^{nZ>W; +5~b1- u=Ti^:C 4" @oITxi˵AN%5F;S˸:oBö Or{ݵ WRz,\I+cmmh$ψ\ %S鞪HRg 55Χ̣5w:o:RU QZ]xEYF$ -
K,5zI˸ 93- v$S6u*Vv `j"^iш7nک]bZ| |v``-/uܮsZ""`IkuЮ$"]+"{О@Hht<$""R-"wa[Tv H4=0#"{ʼ>]wW RO^QkqQDm[D,ܞoz _W/Z=}S;4NF4D۩N-TS0p~lv%]u(DT9ZDN4[EDd CkO!h cSͮde Qա !"HSpUY+"EdUJDV7 `i:V P$"ݤ=. MEXHD C=L&
ξ"b䃭e^. NUDƨvePICg ?e-fW2Tm][*Y^
|1~pY`]IS ڕͯy"-MbE䀈쓦2{?e^_E쟂1*Mäw^Gi:JüRou$
ֳZwӲ*Qq]0s_5
ZQ yV ~ MotQU㹿p ISae^e*6bU ʅ.R>CXu(""Q|PXk|&jW.S DP^c#"Nqv. C Ђ2c$]ա9|hV 4 VD>
C2gZr;WHC\ݪeͮdby\""_Q:!.k-T
*x\ng"|z -,b>r;Otxvy}~9\r; DZեe3Z;CC]kTvL
1ͮ_Xmé.c9gִ*MUvr; +$~ [Edr;?CϞ^wRZJ,T VZ .ʼ㝔 Nm+.Qա'u ncb>wARevvNV b,"{n C65!4h](il~uDV~e\V$leW3=W;Tkhc4Zml
ŞCyDWt f =k'ys.ٕܩ3zvWD~cyPLy;nQ
5sqagP*Wt ""LyלfmV9P @r?ͮ"ħ:RաTX dnbǪC))Uu({(p;2novvXe\ncU У[-ljbi~a)t>|^u(oNy ]1V\q{VȽ\o*p哋5ҕ.Emv]1s\*MCJbWu(؛۹jrrL.r; 4"OH$Un}ktK9w LjqeE#vo}>ꎳ|לBZjK5 ԿM\F^~&V/6X> ].,Kׇ:3fW9ǘJԙw:t*uP
=lvŐmDZj~^."ɼAu(O{|n{M?%19 6ҵ4 LDT"d+SgPfHbGj:μ9]I:DI G.x2$ܪ֟'^ s
ڷc,/vf߯e\z$̴htq
W]),,Osi
=smv%Q_,4;EIkg{O.DԙwMS z9v~>w"Fka
ա<(xw.'aU _μ仏mv%S&MMŞwS$UUh9F_K= ~+tڪzx.KKa&-uavQSŪ"Tg+Şdj.i C
=_șEgTxr'{bռeh;tR ŞDDv$t{a ܤ&yR oy"r1 :g=k+ŞwD8'y wfH+quCٷ_U/5| X:4Եfv>X%x?YzJW ʫ6녒IR^""2vL̚ 3A6eKŢۊWpZU[3jW+dg+ T$P)<{a]1lfW,ŞW%yѤxU"b(bn\isהv|| I)
%vLff4S8qof滽ikUO
VnY)2&-}^9w m""1{&wwJrѥ4աZvw"ڠ hkT
ա=㝇QZv_qs55ph>{mj!ֹ-֨.|M9UGC@l^CrHvg%w mͮeZHw-p;%%:^꤃l ? $ڻG❄Q_=W˸\=\SGt'go;X<[u>X]SR`UjkI^
kz>Z=rH.s~mZH
Қ 4&q/)͇v $ @G?-p;; #$]*;p6@kedD\'a5.:<]i`h) hX鲺u[ RPH; >\SŤYsNC)̅בmxƪe@^oKڹ\ѳ@c}|cו}] YY
?YR<{ߞqa{z
Ntn
CA蛊@踝Fmv%Wu(/»%bv%un(p; -N t0@u(gWBK㝈O^\ff ׯ( VnkV+o""^tYF" JK
Cz}/WB-j*Ee^"]yvLu(ag^:mv'b+UryB| 59V J i&vL)42qjY""О` uQJgա+~覇zY!"]@hN]:"2JDHծL(kڹ2w@ -\7ka튱Z;D$n>0"Aٯilcoel5z%
ήߖ"Jn ":j^vV7)q <]̻OR2o *|vCD4umS\n絳K`Y(":UAw^оc}@E AD6y}C]nom2?*p; +6 H"Rՠ?ߊ@gz] \n/DL3(*"%^߬?"> 5?r;ȥCTD~cv\#%mTɦ?..DD c*8zu+R\>>i4 9$;ծL0,"z}]W^&Rn+sbҪQ\n/M
Sfz{y}Ab3"r^ PV^6:?{z1kZɣPRy}ߖy}O.<:gDd) W|3b"V] T9Ah휤:ܟXT5*2oay|B̿~DۙW̹l!"2{aui=d{B?$9F;ĚI^X;Jඅ
TrC COqK,O+K~_"@
bNGgM+CI+Ȭi%?FvPsWG ?e/]G=YJƈ+?Z-S&?eͭ-T%sgM+-" g9H )3.nmu2̸ ZVbMg-DDmxVGj~ތ}Ϋռ~\_w -#dVv*̞^^y};fM+>E9Mw
|=kZ-PĈ+i% ۟UrykǸΫ8sgO/L +YJ3fU :6:̞^^VB8)AK眳<L]QWX3-iLN 5Ng5vy˟ܥib28Ĭc%2vk5?X t9KLW:kZ'W<;UT^߭;g@+v+qC("Z6^D.2*Ԗz}y}SxXE ʌLyWRr;,R!U|+"_z}+Ed쓦f Dxc>n=D
P뻧""?{C=Đ % ?a%~1N.S=lT̚VrEבfO/:u]EDnfٕt1 Cϖy}_2۰e\٥ݒV [Dr ;(4kZ Ş1"286cϭER怒?(?$6i{VISS3}\ [X9]i(2Iꭆ""(OшkǦO~hLJ&
W~[*dd?ubKK{ EDEoRͮXż'h^ߕ覷YJnfĊPcɧh0`VRWHҥ+X.Js9[lt@`w 2:W +z Cz}2cb E gִÛTBD)Rj*Rosޫ 1LKiӞkX zr{( 卹u2Ywhn_-"{P1cN9Q,|D,9
աf
C(VK龩R*{v,ZbpQr;[XyEь^=&E1A_RK +;?4xV!"[̈l^Ό@eM[ [۩DK> j{g b aszZZ4ޅ wbɣSro-i=o*}]e0 L =q07_bޯH z_ ٯ(BXM]+Vfi ;dI;c#":`B*txpFve{t/][.p(Cy-P{~]w,yDDϪ7+7!Fm ˹cזR "{ u[0 a{5} D Ō$^wƫKJ)Wx|~u ݚ2XbltM >/-߽3QY|n-?ɮ.7|C,] 㝗q汲bk_[(yR@(tw$dڕ5[U. &0$:ڜF_,|f'\T:uo|g ~2V^Xei]6:_^|o4u_m6{ኻN5qྪsb@Wkr
M,
JXbPMDZ3~\e)Όk 1Z$4a߸^1h>box'6'I |J=4;W,.#pm"Cz_?O XgM_m2tݲ#OF,۸'z-c
j}?fg+]aD/\y}Uye\;%uP^
+^z2|$3
D^\tG$ $.DDn}zrϩi7VH ;Gf=2[DdC ~V2VYRqwvkAk4 dgDY9
Yczw:o:4 T XDjEpy=]mwְA9~yS#7KLz86q8FGI7do&su+! RU9dzz9: gk 3fG[˟."
"{?β2D IDAT~-w+zbְA{Ӳ{o߰|*Abt1!Fv%ar9A
C'Y7kFs2f|'ju( @_y
s<˹viO1Wanm[W8Vb$nͮSb$jųI6Yڜ6\xn.ǫS7o}bMDnb
/|ů>[XsjcXJD̄X'3. K :`pX%v~gUrU2"2ŖP&J qj+iB$6]xV" )\"{3sj^kˇ|Xt"rȮt>[߱Z/$TrnY sg \x}| *4mp3E$~C9DŽ0M
آӪC[& ɭE},7?.=U,6Z8 wEH.ߔI5V+6g_Ҡ"8C9-x'pk n`\n+Nd+"rqJ"Ni3f.1Ì- $
L}?k⼕^+YYp'9,HY"_uSrS(sظC:];L8imn_Cֿ|zԆ~|iɸΘhQ}cBLqL7 ]nʄmgXAf^+\k\osnyҮ;>rҽ;?n6.Ѣf2"A64q%SImk˽Z~JLP$Q^N" rY*L`2Ìrn mLee9|<1]6]rez r[Z?4o"+3+n\sIok)sMGٴraٍp VC$OM$LISTƴ7-xI
5D#lqal tarFcj.In `([vN9|hC3G}wq,K+> }iSj x y3XU mˬ9o`lY?nY)lƕKά lny19z 0>S[4D5]j 0ϔM[>1S{60Px/o}/_vgUkmՎ=}y@f 2$0gmǮye/psN~wj\w҆{}ƌ_uӼ(
1^\ !T GF'l~\ ;
wg0.Qg8=Oc$ oYѴj8 Wݒ$wI'}%_<10yVϞZA;+P nFqy+>dx79G5_K"as3tj/aZg:<ږF?Iz"0Qx9d7_u2WgV >)#m{"r9nV1v;;;52c-ۖF#韝ԊgM,Ɇ1_h/I8&`T6FWIZ d7r8\6c_;xyC$|O´zDwD[һMneQGBu |mi=]1Ƕ ?h\ Ə=^ؗQ-i2kn>Я {fz/ M6}5ū%&` К1Ϲ 4~P걝7 bfc$|uM咎]}cim2W4 GMs~'ɵCq[siu X]0 {RҡN`(WGUla2=tT'@i_Z MߐW}p8Iaz5nZJ1P´ٴ}q)*SuwƾurM?:E4$UOddʋ{R´ t98ui ZWJ5^9ɦ\W M:qC(ʺ
_KAV<{Kb 6ߥ I}Wҋ^;cV'uQ)eq:CR["g/<^~
ݯ>t
9M ܪ\6ΕxtcMr{C6m2Kٴ:ǶM\.[ Ӻ 0VwK=lwg,Ciugz %C5 TVUՇRxU(UI,>ty
v=&^%1(|V2tŮs~-tx%0?nZkF?."Fi\vi!Ϧ1 `O(\kiZ"D_k*lys_J*oB1>3vZ{GaIo:tj{Gt9k}ܴ.sr\T{G.IA'vf=]1/۟i=mtY x9vz幝Kbkm^kmoJ:E{TFE7y beuٴ]NwZ^:x2XY\vWwg\mn3 I8>$MtV{2i}]҈Y
/Z>$|KU}hC尗/]OWl^uxY
CW.c;cMhvw"[2߲in9d{btA´ɦ 2dU8I WTΩ^ynے꤯OPyګdmx`p9 M?$]uȦqyc"rɸi}H7>sΚ=]Gi#r{n̦qAi]":sKqjp20J^%PP:lP2u:
r{Gwg_$]uq++CB´ݝ$,3vR.co*@OWXX҃^epP6mt.pc)'^wlR´ZnQxM@e]musYU ty<5
+V]uQQJH ue23ݝT~ǒ>?w]\ǽ2J#ٴXA 8Z.<>t=kzn(\`W$,tWwg,[RjjwgTI47g7}ٙ=i,Jwglھ@6ݝY^r.bk6mF`r_KS92O_~V ػ\=[5Oȵ ne ξ켸i 'a7t&+"nZGK<L6mp.c:
r{swgdI'wGu G5+U8x:z` :F+7c$M;#ٴ3֒No u_wgbRhM 0Ǽ/ z3v|6mIzy.c}ٗ}!> 0Y:
w^֊iMv~ٗ- o\Ee/ z0ieiLc$vqMٴ}Qܴq_,P(Ơ@I'{%Kz4(d"qHo
𥍑2II:iɦՓأk:mΆIֳ 鼚qAc$8Mұf %MWf3 rUW2K=] 4F§%}T~.G&lھ.nZWM%*gHM'$U:4#ٴi&Gi(
1}@w'% J N:ܑ0l´jƿ~Qҧ$)J&Z].cTҥ
#Hj4ρ)wHzTMlھܗ}2ص #OK;deJ9aZy#ơXݜ0"a?`4Fib
vH?i=Z U14}|I "icy
oRw_)>ZUҋ5}IzV-^ cM굽|TK2\|~.~h
9imppq sA(8 4nNIT8ht nZemTX|Sx<;Zٴ{&`TFHґᒎt1 '$%
M^Iw%LkOB!8Tq?h ߳_S%5 fG?2Y: Sm})aZ Ҩ Fw߫|ǰUhYR*nZv 螿z /FIP^yqG N1U^Gk |-M6C%SݰbՔ;u
w] 3U($
1N Feozpfx=DS0fngb`ׅ-ٴe2m \(kmq ud*3L=~n DWrZ7?'}WU RU} km +>̯[^,I높g/ L^csUkm~o
OϫkcC~MIT(6L Vh oR1Z[t9`
C#T9 (ƨzߪ]u"aI$=#)I{r UV.U\Xk @9p4qP2y'x
ѢP ٸe 8Qx͛*CTT/:M 8dêCVT/zyM ٸ. 8PxӖ^+WՇZ6ƬzQüOl=嶻 : 0PxMd*1:^RY ڼ嶻- S lܼ%DU}h
wʶiIEOUևvw, TAU"ZRzBI=刊E J~1qY lL&C'}K:ARH%3L}kÊU?: 0Pxv~U}N|$S!i'g @5IZ|*,M|[q` _kBI Th>W+xŏqГ3sq> `ʢ*suCJzc}͟Pk/X @9WXU e3T)2 (-_K*;HUևWa)*)
)d0(hITlU_Y WU :B
y.\ E5TVVՇ _kULTUzMF L^ 4%}|T8kF u `*rYe]B_kskU}tIzg{ *(\RYWY3A TA;yU6>
>[ : 0Up!u3}ZU *4([Pt cCʺ/8w>uzn(:mÊUx jXjXbu_p^\^g);/ LE*ʺJ_k*djن: 0QxPMx J~_ӷ *ʺC: %S}5a rBU"UIu1Xlݐ0 @*_ksbH2CԣC?q. `Z* j(C]RcH/eI/_p6 {AU%UpȌx~M_JZI= IDAT|o pLdjý*i%/iVe]m) ; . Y[IB$zm5L5<0X @QxȒ?ISpǫV( FJ>aŪ>3 xkP2CZ8 aa m߰ՋUT/:C|o= uUBkJz(Gx
HMC · 1r BAT · C3s5
PK
mz ] word/footer1.xml
© 2026 Ideorum · Reproducció autoritzada amb atribució (CC BY 4.0) · Condicions completes a ideorum.cat/avis-legal
PK
mz ] word/theme/PK
mz ]lhu word/theme/theme1.xml
PK
mz ] In word/document.xml
La Gran Depressió i el fracàs liberal
El crac del 29 va desembocar en la crisi econòmica més profunda del segle: atur massiu, misèria i el descrèdit d'una democràcia liberal que, en molts països, va semblar incapaç de donar resposta a la fam.
Pregunta de la càpsula:
DEMOCRÀCIES QUE CAUEN
1. Abans de llegir
1. Localitzar.
Segons les dades de L'Arxiu, quantes persones hi havia a l'atur als Estats Units, a Alemanya i al Regne Unit durant la Gran Depressió?
2. Avaluar.
El discurs de Roosevelt deia que «l'única cosa que hem de témer és la por mateixa». Et sembla un missatge sincer, una estratègia política per calmar el pànic, o totes dues coses alhora? Justifica-ho.
3. Integrar.
Relaciona l'atur massiu que has estudiat amb la desafecció cap a la democràcia. Per què una persona sense feina ni futur pot arribar a desconfiar del sistema polític que la governa?
4. Reflexionar.
Quan una crisi econòmica colpeja durament un país, què hauria d'oferir una democràcia per no perdre la confiança de la gent? Ho fan, les democràcies d'avui?
2. La lectura
El crac de la borsa de 1929 va ser només la guspira. El que va venir després va ser un incendi que va cremar durant una dècada sencera: la
Gran Depressió
, la crisi econòmica més profunda que ha viscut el món contemporani. Els bancs queien un rere l'altre i s'enduien els estalvis de milions de famílies. Les fàbriques tancaven, el comerç internacional es va enfonsar i, sobretot, l'atur va disparar-se fins a xifres mai vistes. No parlem d'un problema abstracte: parlem de cues de gent famolenca esperant un plat de sopa gratis, de famílies desnonades i de milions de persones que, de la nit al dia, van perdre la feina i la dignitat.
Aquella misèria tenia rostres i llocs concrets. A les afores de les ciutats nord-americanes van créixer barris sencers de barraques fetes amb caixes i llaunes, on s'amuntegaven els qui ho havien perdut tot. Al camp, mentre a les ciutats la gent passava gana, els pagesos arruïnats vessaven la llet a terra perquè no els sortia a compte vendre-la. Milers de persones recorrien el país en tren, saltant als vagons de mercaderies, buscant una feina que no existia enlloc. La riquesa del decenni anterior s'havia convertit en una humiliació col·lectiva.
La crisi, nascuda als Estats Units, es va escampar per tot el món capitalista. Les xifres de l'atur eren esfereïdores: catorze milions de persones sense feina als Estats Units, sis milions a Alemanya i tres al Regne Unit. Darrere de cada número hi havia una vida trencada. I aquesta misèria va posar en evidència una idea que havia dominat l'economia durant més d'un segle: el liberalisme econòmic, segons el qual el mercat, deixat en llibertat, sempre s'acaba equilibrant sol. Durant els primers anys, els governs van esperar que la crisi es corregís tota sola. No ho va fer. Any rere any, la situació només empitjorava.
Davant d'aquest fracàs, van sorgir respostes molt diferents. Als Estats Units, el nou president
Franklin D. Roosevelt
va trencar amb la vella doctrina. En comptes d'esperar, va fer que l'estat intervingués de manera massiva: obres públiques per donar feina, ajudes als aturats, regulació dels bancs. Va ser el New Deal. En el seu discurs de presa de possessió, el 1933, Roosevelt va intentar aturar el pànic amb una frase que ha quedat per a la història: l'única cosa que calia témer era la por mateixa. El seu missatge era clar: amb decisió i acció col·lectiva, una democràcia podia sortir del pou sense renunciar a la llibertat. El New Deal no va ser una recepta perfecta ni va acabar amb l'atur d'un dia per l'altre, però va aconseguir alguna cosa decisiva: va demostrar que l'estat democràtic no estava condemnat a mirar la crisi amb els braços plegats, i va tornar a milions de persones la sensació que el sistema es preocupava per elles. Aquella confiança recuperada va ser tan important com les obres públiques mateixes.
Però no tots els països van poder, o van voler, seguir aquest camí. I aquí hi ha la clau de tota la càpsula. A l'Europa on la democràcia era jove i fràgil, com Alemanya, Itàlia o Espanya, la Gran Depressió no va enfortir les institucions democràtiques: les va enfonsar. Milions de persones sense feina van deixar de creure en un sistema que no els donava ni pa ni feina, i van començar a escoltar veus que prometien solucions ràpides i contundents.
La democràcia liberal semblava lenta i incapaç, i molts van arribar a culpar-la de la misèria.
Els extremismes, en canvi, prometien ordre, feina i orgull nacional a canvi de renunciar a la llibertat. Per a molta gent desesperada, va semblar un bon tracte. No calia ser un fanàtic per caure-hi: n'hi havia prou d'estar sense feina, veure els fills passar gana i sentir que ningú, des de les institucions democràtiques, feia res per evitar-ho. En aquell buit, els discursos que assenyalaven un culpable senzill i prometien mà dura sonaven, per a molts, com l'única sortida.
Aquesta és la lliçó incòmoda de la Gran Depressió. Les democràcies no cauen quan la gent és feliç i té la panxa plena, sinó quan una crisi llarga fa que la llibertat sembli un luxe inútil davant de la fam. On la democràcia era prou sòlida i va saber reaccionar, com als Estats Units, va aguantar. On era feble i no va donar resposta, es va ensorrar i va obrir pas als règims que estudiarem tot seguit: el feixisme i el nazisme. La diferència entre una cosa i l'altra no la marcava el destí, sinó la força de les institucions i la capacitat de respondre a temps. És una lliçó que val la pena tenir present cada vegada que una crisi torna a posar la democràcia a prova.
2.1. Desmuntant tòpics
El tòpic:
«El mercat sempre s'autoregula. Si els governs no s'hi haguessin ficat, la crisi de 1929 s'hauria resolt sola i abans; va ser la intervenció de l'estat el que la va allargar.»
D'on surt:
Ve de la fe en el liberalisme econòmic clàssic, que havia dominat durant més d'un segle i que atribueix al mercat lliure una capacitat gairebé màgica de trobar l'equilibri sense ajuda de ningú.
El que diu la recerca:
L'experiència de la Gran Depressió apunta en sentit contrari. Durant els primers anys, els governs sí que van deixar actuar el mercat, i lluny d'arreglar-se, la crisi es va fer més i més profunda fins a deixar milions de persones a la misèria. Va ser la intervenció de l'estat (el New Deal, les obres públiques, la regulació i, més tard, la despesa de la guerra) el que va ajudar a treure les economies del pou. Deixar la crisi «que s'arreglés sola» no la va resoldre: la va agreujar i la va allargar.
En resum:
Les crisis econòmiques no sempre es curen soles. Quan la democràcia mira cap a una altra banda i confia que tot es resoldrà tot sol, hi ha qui aprofita el patiment per oferir solucions autoritàries.
3. Fitxa de dades
·
Gran Depressió: crisi econòmica mundial iniciada amb el crac de 1929 i que va durar bona part de la dècada de 1930, amb atur massiu, fallides bancàries i enfonsament del comerç.
·
Atur de la Gran Depressió: catorze milions de persones sense feina als Estats Units, sis milions a Alemanya i tres al Regne Unit.
·
Liberalisme econòmic: doctrina que defensa que l'estat no ha d'intervenir en l'economia perquè el mercat lliure s'autoregula. La Gran Depressió va posar en dubte aquesta creença.
·
New Deal: conjunt de mesures de Roosevelt als Estats Units (des de 1933): obres públiques, ajudes socials i regulació, amb l'estat com a motor per sortir de la crisi.
·
Fracàs liberal: idea que la Gran Depressió va desacreditar la democràcia liberal allà on era feble, obrint la porta als règims autoritaris.
·
Diferència clau: on la democràcia era sòlida i va reaccionar (EUA), va aguantar; on era jove i feble (Alemanya, Itàlia, Espanya), es va enfonsar.
4. Glossari
·
liberalisme econòmic.
Doctrina econòmica que defensa que l'estat no ha d'intervenir en l'economia, perquè el mercat, deixat lliure, s'autoregula i troba sol l'equilibri. La Gran Depressió va posar en dubte aquesta creença.
·
New Deal.
Conjunt de mesures aplicades per Roosevelt als Estats Units a partir de 1933: obres públiques, ajudes socials i regulació econòmica, amb l'estat com a motor per sortir de la crisi.
5. L'Arxiu · el document
Discurs de presa de possessió (primer mandat)
«L'única cosa que hem de témer és la por mateixa: un terror sense nom, irracional i injustificat que paralitza els esforços necessaris per convertir la retirada en avenç.»
Franklin D. Roosevelt, president dels Estats Units · Washington D.C., 4 de març de 1933 · Font: https://en.wikisource.org/wiki/Franklin_Roosevelt%27s_First_Inaugural_Address
Roosevelt va pronunciar aquestes paraules el dia que va assumir la presidència, amb el país enfonsat en la Gran Depressió i milions de persones a l'atur. La frase resumeix l'esperit del New Deal: davant de la crisi, una democràcia no s'ha de paralitzar per la por, sinó actuar amb decisió. Era una aposta perquè l'estat democràtic assumís un paper actiu en l'economia, en comptes d'esperar que el mercat s'arreglés sol.
Les xifres de l'atur durant la Gran Depressió (referència)
«La crisi provocà grans taxes de desocupació: catorze milions de persones als Estats Units, sis a Alemanya i tres al Regne Unit.»
Dades recollides a l'enciclopèdia (Viquipèdia, «Gran Depressió») · Primers anys de la dècada de 1930 · Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Gran_Depressió
Aquesta segona font no és un document d'època, sinó una referència enciclopèdica que aporta les xifres agregades de l'atur. Serveix per contrastar el discurs de Roosevelt amb la realitat que descrivia: quan es posen les paraules del president al costat d'aquests números, es comprova fins a quin punt la crisi era tan greu com deia. La xifra alemanya, sis milions d'aturats, ajuda a entendre el que veurem a les pròximes sessions sobre l'ascens del nazisme.
6. Activitats
6.1. Aprenent
1. L'atur mundial, en un gràfic viu
Amb les dades de la Fitxa, representa a la llibreta amb un gràfic viu les xifres d'aturats dels tres països (catorze milions als EUA, sis a Alemanya, tres al Regne Unit). Tria una manera visual que faci sentir la magnitud (per exemple, una figureta per cada milió). A sota, en 60-90 paraules, comenta què et diuen aquestes proporcions.
Pista: Comença així: «Cada figura del meu gràfic representa un milió de persones…». Un gràfic viu no és només barres: busca una imatge que impacti. Fixa't en la xifra alemanya.
2. La por i l'acció (lectura de font)
Llegeix el discurs de Roosevelt a L'Arxiu. Copia la frase sobre la por i, a sota, explica amb les teves paraules quin missatge volia transmetre a un país enfonsat en la crisi. Entre 60 i 90 paraules.
Pista: Comença així: «Roosevelt volia dir que…». Pensa que parlava a milions de persones espantades: la seva intenció era animar-les a no rendir-se.
3. Les paraules i els números (corroboració)
Poseu costat per costat les dues fonts d'aquesta sessió: el discurs de Roosevelt i les xifres d'atur. A la llibreta, expliqueu com les dades confirmen que el to dramàtic del president estava justificat. Entre 60 i 90 paraules. No es tracta de resumir cada font, sinó de mostrar com una corrobora l'altra.
Pista: Fes servir connectors com «les dades confirmen que…», «el que Roosevelt descrivia es veu en el fet que…». Relaciona la gravetat del discurs amb els catorze milions d'aturats.
6.2. Intermedi
4. Dues respostes a la crisi, en una taula
Fes a la llibreta una taula de dues columnes: «Intervenir (New Deal)» i «Esperar que el mercat s'arregli sol». Classifica en cada columna: qui hi confiava, quines mesures implicava i quin resultat va donar segons la sessió. A sota, en 90-125 paraules, argumenta quina de les dues vies va funcionar millor i per què.
Pista: Fes servir vocabulari de contrast: «mentre que la primera via…», «en canvi, la segona…». Recolza't en el que diu el bloc Desmuntant Tòpics sobre l'autoregulació.
5. Roosevelt, en paraules d'avui (reescriptura)
Reescriu la frase de Roosevelt sobre la por en un llenguatge actual i planer, com si l'haguessis d'explicar a algú que no entén el registre solemne d'un discurs de 1933. A sota, en 90-125 paraules, explica què has canviat i què has procurat mantenir del sentit original.
Pista: Reescriure no és resumir: has de dir el mateix amb altres paraules. Vigila de no perdre la idea que la por paralitza i que cal actuar.
6. Carta des de la cua (carta/rol)
Imagina que ets una de les persones que fan cua a la fotografia de la sessió, davant la cuina econòmica de 1931. Escriu a la llibreta una carta breu (90-125 paraules) a un familiar explicant com vius la crisi i què sents cap al govern i cap al futur. Ha de basar-se en fets reals de la sessió, no en invencions.
Pista: Escriu en primera persona i en to de carta («Estimada germana,…»). Inclou almenys un detall concret de la sessió: l'atur, les cues, la pèrdua de la feina o dels estalvis.
6.3. Avançat
7. Aquella crisi i les d'avui (contrast)
La resposta de Roosevelt (l'estat intervé amb força) contrasta amb la vella idea de deixar fer el mercat. Compara aquella manera d'afrontar la crisi de 1933 amb com els governs han respost a una crisi recent que coneguis (la de 2008, la de la covid…). En un mínim de 125 paraules, explica què s'assembla i què ha canviat en la manera d'entendre el paper de l'estat.
Pista: No cal ser expert en economia: fixa't en si, davant les crisis d'avui, els estats intervenen més o menys que abans de 1929, i què ens diu això sobre la lliçó de la Gran Depressió.
8. S'arreglava sola? (desmuntant el tòpic)
Torna al bloc Desmuntant Tòpics. Escriu a la llibreta un text (mínim 125 paraules) que discuteixi la idea que la crisi s'hauria resolt sola sense la intervenció de l'estat. Pren una posició raonada, fes servir el que va passar durant els primers anys de la Depressió i respon a l'objecció contrària.
Pista: Un bon text posa i respon l'objecció més forta del bàndol contrari. Distingeix entre «el mercat es va deixar actuar» i «la crisi es va resoldre»: no és el mateix.
9. Ahir i avui: la democràcia a prova
Completa i raona a la llibreta (mínim 125 paraules): «Als anys trenta, la Gran Depressió va enfonsar les democràcies febles perquè [explica el mecanisme]. Avui, quan una crisi colpeja durament la gent, penso que una democràcia hauria de [explica què hauria d'oferir per no perdre la confiança]. La lliçó que en trec és [conclusió argumentada].»
Pista: Connecta l'atur i la desesperació amb la desconfiança política. Pensa què marca la diferència entre una democràcia que aguanta una crisi i una que s'ensorra.
PK
mz ]aE word/fontTable.xml
PK
mz ]BR R word/styles.xml
PK
mz ]\3A A word/numbering.xml
PK
mz ]!P4 4 word/settings.xml
PK
mz ]z word/webSettings.xml
PK
mz ] word/_rels/PK
mz ] W word/_rels/document.xml.rels
PK
mz ]\ O O word/_rels/header1.xml.rels
PK
mz ]dI [Content_Types].xml
PK
mz ] _rels/PK
mz ] $ _rels/.relsPK
mz ] docProps/PK
mz ]y $ $ 6 docProps/core.xmlPK
mz ] word/PK
mz ] word/media/PK
mz ] *h h * word/media/image--IV1aKe_HBjXeokifoldI.pngPK
mz ]U2i, , 0n word/header1.xmlPK
mz ] w word/footer1.xmlPK
mz ] `z word/theme/PK
mz ]lhu z word/theme/theme1.xmlPK
mz ] In word/document.xmlPK
mz ]aE tR word/fontTable.xmlPK
mz ]BR R Z word/styles.xmlPK
mz ]\3A A +i word/numbering.xmlPK
mz ]!P4 4 k word/settings.xmlPK
mz ]z m word/webSettings.xmlPK
mz ] o word/_rels/PK
mz ] W 7o word/_rels/document.xml.relsPK
mz ]\ O O t word/_rels/header1.xml.relsPK
mz ]dI v [Content_Types].xmlPK ) }