PK nz ]_rels/PK nz ] _rels/.rels PK nz ] docProps/PK nz ]w&EEdocProps/core.xml La Segona República espanyola i la caiguda de les democràcies europees Ideorum html-to-docx html-to-docx 1 2026-08-12T15:19:28.597Z 2026-08-12T15:19:28.597Z PK nz ]word/PK nz ] word/media/PK nz ] *hh*word/media/image-JqcwJIFdphS9SnBKCY-Mw.pngPNG  IHDR^C pHYs  tEXtXML:com.adobe.xmp lieXIfII*V^(ifHH02100100^C-i IDATxy|Tg&{XC/sa7pͨZkjjmmT Tmժ, Ytf%쐅$3#Ǘ%s%Vr$$y99"&KL]DH_Gu"]"5?C-E8zw;z:bP6+՚9"rȒXoMnXw-C6PE5c>ڠɊ.TeZ.?È/NwHlZ wy5C [gM?f?4o}/Vt!^ks׏ ]N8xQ3ҔYg}t` Ǝ /n!ogҀ[{X[uߘ)?8X{ҳZ`߿rI)KG_G<=hĚm8bgiDj-A,PVf;)K^#U_`%}nfYl9|i_x$3 z:^(j.XO->doZ揼_9 H6^i[cv5?ԫ:lqmPo}'m+b; PxjѿzQ9]p̯d:ٛX{xAsW V=|y?GLhh ?VbPeUU+Q^#޹,- $[.x]v: -m 4KT5=^0z2w6hs`׫X:j׬_^{gbv@CY 5?m;+; Ѱu ռ!e:>u0Xkߐ/ьxפC>X _( ozmJ;d5WHjYS4ɈFtκb ';wN@"`aj~P;>yDzAkcdãuz̈/"PjWr2gYHCW.5 ȉ4ƭCG5}̧wWW@jfW<=&Ehc||{ e66~?Iv=6(G :>qgtn+hi-+=gG/ef\ ѴkyWtɩh\""6d>X\YSe\k 7?{9gtnDMib;n*PoF< ѴkNc?}qvf$ۨ /_Z8Qq3wyc~chm*>62lsS.iavTgyp;~2}_dT۸fox.{YۧG#M;Vϼ; 7/[P'`6uNgcF!ՈfޞC%mw)sV>M-swZ` kv>9[z $6Qx8%z^5X]m]לekew^Υi{_:ݲ5 HD)_xU<_q0?|"p^[+ ,o??̎1g<3vg,ٺn=MJ^w^2ꢋ?f$[4"2ˆ͗nS7]BfJ^ΙgWG@"Ik]ߘ/% BeA諊@(Ϝ)Uxpn,sYVߠWNmQwM(- f?)J,T"ңC7^PQ Luo紎%`g%W[sPa?g⪌hDs;zgQ^"5C-"y1L!x A)qg.õ=Jt:ǂUusyKyew0q_싵Α&Ѵn],_;OZfW%c"ty];ެڕݻ|g9 9D޿rF櫶۩g^mݺe|3#w=LswڝZvWlv%S""W8K~qc_}Hp15H# #Wʹ'=Gsw4Zr n), "E_47Pүx=GuپݬgN=h6rEUXWw#ctxWm72CRxT{Ffܥu|C%|_o1%Îʭ߭YpƐ=n1ٕ4ա]{m)wWo0UJ8qwٯdRb+Cad?"kd $/&HXؽ[~R\v{W3mgw>TsfϚ]"5ͫV9μJ]N |ݍ|IڎExʋFe|N]G7sjyM+'23.9-tWߺ}jw;N{~d|/C;F>\ֱ]k/6zs$]H_?&@$eu7GnpP59i KIvuQX/m 2olW)>zZճ~T3bxКYelF4n+uTJ71mO R,mcflWz亳oܖn[~f_[><+oM?\[]ic]vzrVN !@_IYxpHmZ$4M\KjvFjHzuk^W}|6&^,USWƺs >%CiZxIWx첏E؆KxQy,s:OR5JTF~/}IDD7TUe侧elf4wP+ID'"qtWj]>XS5]H>fnLkT>{Cjx749zr},_qѦLS >Y;B˸ڴUhv2W3d}cŋ^}yu@SϤߪIC}{;~` 4GDv2b "r.{OڳȈF4YL 7޲:̊nZƥIoy}D#>Zz"3#+ .uCdUzr/u{1z;ew7#ު.ҺPa<""jgh$*~6qZƅ%8p5yڳns獧nu{=-)VA}/;*?tbO"2kK#, Z:iMp[-s =2.7ܠoKC׉!%u ,= F|-;{OX=M;uB|7w=rGra#n9㔫:5]3feXUG4S gf\HCW]};mEsT򖈨:L+-*u I$iVFY4-cw~e[b@F֡?}]=s|a',DDkJ|7ٕ[8fn ez& tXdžCYoE;+wg/26,9%_ΚVr C5Sf2:@"TD>dLl5ZZGtfحBfOfm7:,X'X9O49]Z[ /M H]^jʵ^^{nZ>W; +5~b1- u=Ti^:C4"@oITxi˵AN%5F;S˸:oBöOr{ݵ WRz,\I+cmmh$ψ\%S鞪HRg55Χ̣5w:o:RU QZ]xEYF$- K,5zI˸93-v$S6u*Vv`j"^iш7nک]bZ||v``-/uܮsZ""`IkuЮ$"]+"{О@Hht<$""R-"wa[TvH4=0#"{ʼ>]wWRO^QkqQDm[D,ܞoz_W/Z=}S׬;4NF4D۩N-TS0p~lv%]u(DT9ZDN4[EDd CkO!h cSͮde Qա !"HSpUY+"EdU׷JDV7 `i:VP$"ݤ=. MEXHD C=L& ξ"b䃭e^. NUDƨvePICg ?e-fW2Tm][*Y^ |1~p׷Y`]ISڕͯy"-MbE䀈쓦2{?e^_E쟂1*Mäw^Gi:JüRou$ ֳZwӲ*Qq]0s_5 ZQyV~ MotQU㹿pISae^e*6bUʅ.R>CXu(""Q|PXk|&jW.SDP^c#"Nqv. C Ђ2c$]ա9|hV4VD> C2gZr;WHC\ݪeͮdby\""_Q:!.k-T *x\ng"|z -,b>r;Otxvy}~9\r; DZեe3Z;CC]kTvL 1׋ͮ_Xmé.c9gִ*MUvr;+$~[Edr;?CϞ^wRZJ,TVZ.ʼ㝔 Nm+.Qա'u ncb>wARevvNVb,"{n C65!4h](il~uDV~e\V$leW3=꟟W;Tkhc4Zml ŞCyDWtf =k'ys.ٕܩ3zvWD~cyPLy;nQ 5sqagP*Wt""LyלfmV9P@r?ͮ"ħ:RաTXdnbǪC))Uu({(p;2novvXe\ncUУ[-ljbi~a)t>|^u(oNy ]1V˜\q{VȽ\o*p哋5ҕ.Emv]1s\*MCJbWu(؛۹jrrL.r; 4"OH$Un}ktK9wLjqeE#vo}>ꎳ|לBZjK5ԿM\F^~&V/6X> ].,Kׇ:3fW9ǘJԙw:t*uP =lvŐmDZj~^."ɼAu(O{|n{M?%19 6ҵ4LDT"d+SgPfHbGj:μ9]I:DI G.x2$ܪ֟'^s ڷc,/vf߯e\z$̴htq W]),,Osi =smv%Q_,4;EIkg{O.DԙwMSz9v~>w"Fka ա<(xw.'aU_μ仏mv%S&MMŞwS$UUh9F_K=~+tڪzx.KKa&-uavQSŪ"Tg+Şdj.i C =_șEgTxr'{bռeh;tRŞDDv$t{aܤ&yRoy"r1 :g=k+ŞwD8'ywfH+quCٷ_U/5|X:4Եfv>X%x?YzJWʫ6녒IR^""2vL̚3A6eKŢۊWpZU[3jW+dg+T$׽P)󚈜<{a]1lfW,ŞW%yѤxU"b(bn\isהv|| I) %vLff4S8qof滽ikUO VnY)2&-}^9wm""1{&wwJrѥ4աZvw"ڠ hkT ա=㝇QZv_qs55ph>{mj!ֹ-֨.|M9UGC@l^CrHvg%wmͮeZHw-p;%%:^꤃l?$ڻG❄Q_=W˸\=\SGt'go;X<[u>X]SR`UjkI^ kz>Z=rH.s~mZH Қ 4&q/)͇v$@G?-p;; #$]*;p6@kedD\'a5.:<]i`h)hX鲺u[RPH; >\SŤYsNC)̅בmxƪe@^oKڹ\ѳ@c}|cו}]YY ?YR<{ߞqa{z Ntn CA蛊@踝Fmv%Wu(/»%bv%un(p;-Nt0@u(gWBK㝈𚵰O^\ffׯ( VnkV+o""^tYF"JK Cz}/WB-j*Ee^"]yvLu(ag^:mv'b+UryB|59VJi&vL)42qjY""О` uQJgա+~覇zY!"]@hN]:"2JDHծL(kڹ2w@-‹\7ka튱Z;D$n>0"Aٯilcoel5z% ήߖ"Jn":j^vV7)q<]̻OR2o *|vCD4umS\n絳K`Y(":UAw^оc}@E AD6y}C]nom2?*p;+6H"Rՠ?ߊ@gz] \n/DL3(*"%^߬?">5?r;ȥCTD~cv\#%mTɦ?..DDc*8zu+R\>>i49$;ծL0,"z}]W^&Rn+sbҪQ\n/M Sfz{y}Ab3"r^PV^6:?{z1kZɣPRy}ߖy}O.<:gDd)W|3b"׵V] T9Ah휤:ܟXT5*2oay|B̿~DۙW̹l!"2{aui=d{B?$9F;ĚI^X;Jඅ TrCCOqK,O+K~_"@ bNGgM+CI+Ȭi%?FvPsWG?e/]G=YJƈ+?Z-S&?eͭ-T%sgM+-"g9H)3.nmu2̸ ZVbMg-DDmxVGj~ތ}Ϋռ~\_w -꫹#dVv󟨭*̞^^y};fM+>E9Mw |=kZ-PĈ+i% ۟UrykǸΫ8sgO/L +YJ3fU:6:̞^^VB8)AK眳<L]QWX3-iLN5Ng5vy˟ܥib28Ĭc%2vk5?Xt9KLW:kZ'W<;UT^߭;g@+v+qC("Z6^D.2*Ԗz}y}SxXE ʌLyWRr;,R!U|+"_z}+Ed쓦fDxc>n=D P뻧""?{C=Đ % ?a%~1N.S=lT̚VrEבfO/:u]EDnfٕt1Cϖy}_2۰e\٥ݒV[Dr ;(4kZŞ1"286cϭER怒?(?$6i{VISS3}\[X9]i(2Iꭆ""(OшkǦO~hLJ& W~[*dd?ubKK{ EDEoRͮXż'h^ߕ覷YJnfĊPcɧh0`VRWHҥ+X.Js9[lt@`w2:W+z Cz}2cbE gִÛTBD)Rj*Rosޫ 1LKiӞkX zr{(卹u2Ywhn_-"{P1cN9Q,|D,9 աf C(VK龩R*{v,ZbpQr;[XyEь^=&E1A_RK+;?4xV!"[̈l^׷Ό@eM[͸[۩D􅗈K>j{gb aszZZ4ޅwbɣSro-i=o*}]e0 L=q07_bޯHz_ٯ(BXM]+Vfi;dI;c#⵴":`B*txpFve{t/][.p(Cy-P{~]w,yDDϪ7+7!Fm˹cזR  "{ u[0 a{5}D Ō$^wƫKJ)Wx|~u ݚ2XbltM>/-߽3QY|n-?ɮ.7|C,]㝗q汲bk_[(yR׎@(tw$dڕ5[U.&0$:ڜF_,|f'\T:uo|g~2V^Xei]6:_^|o4u_m6{ኻN5qྪsb@Wkr޼ M, J޳XbPMDZ3~\e)Όk 1Z$4a߸^1h>box'6'I|J=4;W,.#pm"Cz_?OXgM_m2tݲ#OF,۸'z-c j}׽?fg+]aD/\y}Uye\;%uP^ +^z2|$3 D^\tG$$.DDn}zrϩi7VH;Gf=2[DdC ~V2VYRqwvkAk4dgDY9 Yczw:o:4TXDjEpy=]mwְA9~yS#7KLz86q8FGI7do&Šsu+!RU9dzz9: gk3fG[˟." "{?β2D IDAT~-w+zbְA{Ӳ{o߰|*Abt1!Fv%ar9A C'Y7kFs2f|'ju( @_y s<˹viO1Wanm[W8Vb$n׷ͮSb$jųI6Yڜ6\xn.ǫS7o}bMDnb /|ů>[XsjcXJD̄X'3. K:`pX%v‹~gUrU2"2ŖP&Jqj+iB$6]xV")\"{3sj^kˇ|Xt"rȮt>[߱Z/$TrnY sg \x}| *4mp3E$~C9DŽ0M آӪC[& ɭE},7?.=U,6Z׫8wEH.ߔI5V+6g_Ҡ"8C9-x'pk n`\n+Nd+"rqJ"Ni3f.1Ì- $ L}?k⼕^+YYp'9,HY"_uSrS(sظC:];L8imn_Cֿ|zԆ~|iɸΘhQ}cBLqL7 ]nʄmgXAf^+\k\osnyҮ;>rҽ;?n6.Ѣf2"A64q%SImk˽Z~JLP$Q^N"rY*L`2ÌrnmLee9|<1]6]rezr[Z?4o"+3+n\sIok)sMGٴraٍp VC$OM$LISTƴ7-xI 5Dž#lqaltarFcj.In `([vN9|hC3G}wq,K+>}iSjxy3XUmˬ9o`lY?nY)lƕKά lny19z0>S[4D5]j 0ϔM[>1S{60Px/o}/_vgUkmՎ=}y@f2$0gmǮye/psN~wj\w҆{}ƌ_uӼ( 1^\ !TGF'l~\ ; wg0.Qg8=Oc$oYѴj8Wݒ$wI'}%_<10yVϞZA;+PnFqy+>dx79G5_K"as3tj/aZg:<ږF?Iz"0Qx9d7_u2WgV >)#m{"r9nV1v;;;52c-ۖF#韝ԊgM,Ɇ1_h/I8&`T6FWIZd7r8\6c_;’xyC$|O´zDwD[һMneQGBu |mi=]1Ƕ  ?h\Ə=^ؗQ-i2kn>Я{fz/M6}5ū%&`К1Ϲ4~P걝7bfc$|uM咎]}cim2W4 GMs~'ɵCq[siu X]0{RҡN`(WGUla2=tT'@i_ZMߐW}p8Iaz5nZJ1P´ٴ}q)*SuwƾurM?:E4$UOddʋ{R´t98ui ZWJ5^9ɦ\W M:qC(ʺ _KAV<{Kb6ߥI}Wҋ^;cV'uQ)eq:CR["g/<^~ ݯ>t 9Mܪ\6ΕxtcMr{C6m2Kٴ:ǶM\.[ Ӻ0VwK=lwg,Ciugz %C5 TVUՇRxU(UI,>ty v=&^%1(|V2tŮs~-tx%0?nZkF?."Fi\vi!Ϧ1`O(\kiZ"D_k*lys_J*oB1>3vZ{GaIo:tj{Gt9k}ܴ.sr\T{G.IA'vf=]1/۟i=mtYx9vz幝Kbkm^kmoJ:E{TFE7ybeuٴ]NwZ^:x2XY\vWwg\mn3 I8>$MtV{2i}]҈Y /Z>$|KU}hC尗/]OWl^uxY CW.c;cMhvw"[2߲in9d{btA´ɦ2dU8I WTΩ^ynے꤯OPyګdmx`p9 M?$]uȦqyc"rɸi}H7>sΚ=]Gi#r{n̦qAi]":sKqjp20J^%PP:lP2u: r{Gwg_$]uq++CB´ݝ$,3vR.co*@OWXX҃^epP6mt.pc)'^wlR´ZnQxM@e]musYUty<5 +V]uQQJHue23ݝT~ǒ>?w]\ǽ2J#ٴXA8Z.<>t=kzn(\`W$,tWwg,[RjjwgTI47g7}ٙ=i,Jwglھ@6ݝY^r.bk6mF`r_KS92O_~V ػ\޹=[5Oȵ neξ켸i'a7t&+"nZGK<L6mp.c: r{swgdI'wGuG5+U8x:z` :F+7c$M;#ٴ3֒Nou_wgbRhM0Ǽ/ z3v|6mIzy.c}ٗ}!>0Y: w^֊iMv~ٗ- o\Ee/ z0ieiLc$vqMٴ}Qܴq_,P(Ơ@I'{%Kz4(d"qHo 𥍑2II:iɦՓأk:mΆIֳ 鼚qAc$8Mұf%MWf3 rUW2K=]4F§%}T~.G&lھ.nZWM%*gHM'$U:4#ٴi&Gi( 1}@w'%JN:ܑ0l´jƿ~Qҧ$)J&Z].cTҥ #Hj4ρ)wHzTMlھܗ}2ص #OK;deJ9aZy#ơXݜ0"a?`4Fib vH?i=ZU14}|I "icy oRw_)>ZUҋ5}IzV-^cM굽|TK2\|~.~h 9imppq sA(84nNIT8ht nZemTX|Sx<;Zٴ{&`TFHґᒎt1 '$% M^Iw%LkOB!8Tq?h߳_S%5fG?2Y: Sm})aZҨ Fw߫|ǰUhYR*nZv螿z /FIP^yqGN1U^Gk |-M6C%SݰbՔ;u w]3U($ 1NFeozpfx=DS0fngb`ׅ-ٴe2m\(kmq ud*3L=~nDWrZ7?'}WURU}km+>̯[^,I높g/L^csUkm~o OϫkcC~MIT(6LVhoR1Z[t9` C#T9 (ƨzߪ]u"aI$=#)I{rUV.U\Xk @9p򜎲4qP2y'x ѢPٸe8Qx͛*CTT/:M8dêCVT/zyMٸ.8PxӖ^+WՇZ6ƬzQüOl=嶻:0PxMd*1:^RYڼ嶻-S lܼ%DU}h wʶiIEOUևvw,TAU"ZRzBI=刊EJ~1qYlL&C'}K:ARH%3L}kÊU?:0Pxv~U}N|$S!i'g@5IZ|*,M|[q`_kBI Th>W+xŏqГ3sq>`ʢ*suCJzc}͟Pk/X@9𚆪WXUe3T)2(-_K*;HUևWa)*) )d0(hITlU_YWU:B y.\E5TVVՇ_kULTUzMFL^4%}|T8kFu`*rYe]B_kskU}tIzg{*(\RYWY3ATA;yU6> >[ :0Up!u3}ZU*4([PtcCʺ/8w>uzn(:mÊUxjXjXbu_p^\^g);/LE*ʺJ_k*djن:0QxPMxJ~_ӷ*ʺC: %S}5arBU"UIu1Xlݐ0@*_ksbH2CԣC?q.`Z*j(C]RcH/eI/_p6{AU%UpȌx~M_JZI=IDAT|opLdjý*i%/iVe]m) ;.Y[IB$zm5L5<0X@QxȒ?ISpǫV(FJ>aŪ>3xkP2CZ8aa m߰ՋUT/:C|o=uUBkJz(Gx

HMC · 1r BAT · C3s8

PK nz ]word/footer1.xml © 2026 Ideorum · Reproducció autoritzada amb atribució (CC BY 4.0) · Condicions completes a ideorum.cat/avis-legal PK nz ] word/theme/PK nz ]lhuword/theme/theme1.xml PK nz ]Pɶɶword/document.xml La Segona República espanyola i la caiguda de les democràcies europees El 1931, Espanya va estrenar una democràcia plena d'esperança i de lleis avançades. Vuit anys després havia caigut, com tantes altres democràcies europees, arrossegada per la crisi, la polarització i la força dels qui no hi creien. Pregunta de la càpsula: DEMOCRÀCIES QUE CAUEN 1. Abans de llegir 1. Localitzar. Segons l'article 1 de la Constitució de 1931 citat a L'Arxiu, com es definia Espanya i de qui deien que emanaven els poders? 2. Avaluar. La Constitució de 1931 era una de les més avançades del seu temps (vot de les dones, autonomies, drets socials). Per què un text tan modern no va ser garantia suficient perquè la democràcia sobrevisqués? 3. Integrar. Relaciona la caiguda de la Segona República amb el que has estudiat sobre Itàlia i Alemanya. Quins elements comuns hi trobes en la caiguda de les democràcies europees dels anys trenta? 4. Reflexionar. Quan una societat es divideix en dos bàndols que es veuen com a enemics irreconciliables, què li passa a la democràcia? Es pot mantenir un sistema democràtic sense un mínim d'acord sobre les regles del joc? 2. La lectura El 14 d'abril de 1931, després d'unes eleccions municipals, el rei Alfons XIII va marxar a l'exili i es va proclamar pacíficament la Segona República . Va ser una explosió d'esperança: milers de persones van sortir als carrers a celebrar l'arribada d'un règim que prometia modernitzar un país endarrerit. La Constitució de 1931, una de les més avançades de l'època, definia Espanya com una república de treballadors, reconeixia el vot de les dones, permetia l'autonomia de territoris com Catalunya i proclamava tot un catàleg de drets socials. Sobre el paper, naixia una democràcia exemplar. La República va posar en marxa reformes ambicioses: va construir milers d'escoles per combatre l'analfabetisme, va reconèixer per primera vegada drets laborals als treballadors i va obrir les portes de la política a les dones, que van poder votar per primer cop el 1933. Per a milions de persones humils, semblava que finalment els arribava el torn. Però construir una democràcia sòlida sobre un país profundament desigual i colpejat per la Gran Depressió va resultar duríssim. La República va intentar reformes de fons, com el repartiment de terres o la reducció del poder de l'Església i de l'exèrcit, i cadascuna d'aquestes reformes es va guanyar enemics poderosos. El país es va anar dividint en dos blocs cada cop més enfrontats i menys disposats a respectar-se: d'una banda, els qui volien accelerar el canvi fins a la revolució; de l'altra, els qui volien frenar-lo o revertir-lo del tot. Enmig, els partits moderats i partidaris del pacte van anar quedant esclafats entre els dos extrems, i cada elecció es vivia no com una competició entre adversaris legítims, sinó com una batalla a vida o mort entre enemics. La violència al carrer va créixer, i tant per l'esquerra revolucionària com per la dreta autoritària va anar guanyant terreny la idea que la democràcia era només un obstacle a superar. Va ser una democràcia frustrada: plena de bones lleis, però incapaç de trobar l'estabilitat i el consens mínim que tot sistema necessita per sostenir-se. Aquesta divisió es va anar radicalitzant fins que, el juliol de 1936, una part de l'exèrcit es va aixecar en armes contra el govern legítimament elegit. Aquell cop d'estat no va triomfar del tot ni va fracassar del tot, i el resultat va ser una llarga i sagnant guerra civil que, tres anys després, acabaria amb la victòria dels revoltats i la instauració d'una dictadura que duraria gairebé quaranta anys. La democràcia espanyola, nascuda amb tanta il·lusió, quedava enterrada. Ara bé, seria un error mirar el cas espanyol de manera aïllada, com si fos una anomalia. Espanya no va ser una excepció, sinó una peça més d'un mateix trencaclosques europeu. Perquè el que va passar a Espanya el 1936 encaixava en una tendència que assolava tot el continent. Durant els anys vint i trenta, les democràcies europees van anar caient una rere l'altra com fitxes de dòmino. Itàlia havia estat la primera, el 1922. Alemanya i Àustria van caure el 1933 i 1934. A Portugal es va consolidar la dictadura de Salazar; a Polònia, als països bàltics, als Balcans i en molts altres llocs, els règims autoritaris substituïen els parlaments. A l'inici dels anys quaranta, la democràcia sobrevivia a penes en un grapat de països de l'oest i del nord d'Europa, com el Regne Unit, França o els estats escandinaus. El continent que havia inventat el parlamentarisme s'havia omplert de dictadures. En menys de vint anys, un dels ideals polítics més prometedors del segle havia quedat arraconat a la defensiva, i molts es preguntaven, seriosament, si la democràcia no seria una fórmula del passat, incapaç de sobreviure en un món de crisis i masses mobilitzades. I si mirem el patró comú, la resposta a la pregunta d'aquesta càpsula apareix amb claredat. Gairebé sempre es repetien els mateixos ingredients: democràcies joves i fràgils, una crisi econòmica devastadora, una societat polaritzada fins a l'odi i uns moviments antidemocràtics, d'un signe o d'un altre, disposats a acabar amb el sistema. On aquests factors es van combinar, la democràcia va caure. Les democràcies no cauen quan tot va bé, sinó quan la crisi i la divisió fan que molta gent deixi de creure que val la pena defensar-les. Aquesta és la lliçó que ens deixa la dècada més fosca del segle. No hi ha democràcia tan moderna, tan culta o tan ben escrita a la seva constitució que sigui immune. La supervivència d'un sistema democràtic no depèn només de les seves lleis, sinó de la voluntat dels ciutadans i dels seus dirigents de sostenir-lo, sobretot quan vénen mal dades. És una lliçó que, com veurem a la sessió final, torna a ser d'una actualitat inquietant. 2.1. Desmuntant tòpics El tòpic: «La Segona República va caure perquè els espanyols, senzillament, no estaven preparats per a la democràcia: era un poble massa passional i endarrerit per a un sistema com aquell.» D'on surt: És un tòpic paternalista que circula des de fa dècades i que, de manera còmoda, atribueix el fracàs a un suposat defecte del caràcter nacional en lloc d'analitzar què va passar realment. El que diu la recerca: La idea que un poble «no està preparat» per a la democràcia no resisteix l'anàlisi. La República no va morir per cap incapacitat innata dels espanyols, sinó per un cop d'estat militar contra un govern legítimament elegit, en un context europeu en què desenes de democràcies queien pels mateixos motius: crisi econòmica, polarització i la força de moviments que volien destruir el sistema. Culpar «el poble» és desviar la mirada dels qui, aquí i a la resta d'Europa, van decidir activament acabar amb la democràcia. Cap poble és «massa passional» per ser lliure. En resum: Les democràcies no cauen perquè la gent no s'ho mereixi, sinó quan unes forces concretes, sovint aprofitant una crisi, decideixen enderrocar-les. Assenyalar un defecte del «caràcter nacional» és una manera d'amagar les responsabilitats reals. 3. Fitxa de dades · Segona República espanyola (1931-1939): règim democràtic proclamat pacíficament el 14 d'abril de 1931, després de la marxa del rei Alfons XIII. · Constitució de 1931: una de les més avançades de l'època. Reconeixia el vot de les dones (des de 1933), l'autonomia de territoris com Catalunya i un ampli catàleg de drets socials. · Democràcia frustrada: expressió que descriu una república amb lleis avançades però incapaç de consolidar-se per la polarització i la força dels seus enemics. · Cop d'estat de juliol de 1936: aixecament d'una part de l'exèrcit contra el govern legítim, que va desencadenar la Guerra Civil (1936-1939) i, després, la dictadura franquista. · Caiguda en cadena: entre 1922 i finals dels anys trenta, la democràcia va caure a Itàlia, Alemanya, Àustria, Portugal, Polònia, els Balcans i Espanya, entre d'altres. · Patró comú: democràcies joves i fràgils + crisi econòmica + societat polaritzada + moviments antidemocràtics decidits a acabar amb el sistema. 4. Glossari · democràcia frustrada. Expressió que descriu la Segona República com una democràcia amb bones intencions i lleis avançades que, tanmateix, no va poder consolidar-se per la manca d'acord entre les forces polítiques i la força dels seus enemics. 5. L'Arxiu · el document Constitució de la República Espanyola de 1931, article 1 «Espanya és una República democràtica de treballadors de tota classe, que s'organitza en règim de Llibertat i de Justícia. [...] Els poders de tots els seus òrgans emanen del poble.» Corts Constituents de la Segona República · Madrid, 9 de desembre de 1931 · Font: https://es.wikisource.org/wiki/Constitución_española_de_1931/Título_preliminar L'article 1 de la Constitució de 1931 condensa l'esperit de la Segona República: una democràcia de base social, on la sobirania resideix en el poble i no en un rei ni en cap grup privilegiat. Era un text modern i avançat per a l'època. Però la seva història recorda que una constitució, per bona que sigui, no és una garantia automàtica: sense un acord mínim entre les forces polítiques per respectar-la, fins i tot les millors lleis poden quedar en paper mullat. 6. Activitats 6.1. Aprenent 1. Europa sota dictadura (comentari de mapa) Observa el mapa de la sessió i comenta'l a la llibreta en tres passos: (1) què representen els colors; (2) quina part d'Europa apareix acolorida com a país que va viure sota dictadura; (3) quina conclusió en treus sobre la situació de la democràcia al continent als anys trenta. Entre 60 i 90 paraules. Pista: Comença així: «El mapa acoloreix els països segons…». Fixa't en com de poc espai queda per als països que van mantenir la democràcia. Fes servir el terme caiguda en cadena. 2. La República en una frase (lectura de font) Llegeix l'article 1 de la Constitució de 1931 a L'Arxiu. Copia la frase i, a sota, explica amb les teves paraules com definia Espanya i on situava la sobirania. Entre 60 i 90 paraules. Pista: Comença així: «L'article 1 definia Espanya com…». Fixa't en dues idees: «república de treballadors» i que els poders «emanen del poble». 3. Explica-ho a un infant Explica a un nen o nena de deu anys, en 60-90 paraules, què va ser la Segona República i per què es diu que va ser una «democràcia frustrada». Fes servir un llenguatge senzill i alguna comparació que un infant pugui entendre, sense mentir sobre els fets. Pista: Imagina que li ho expliques de veritat: frases curtes, res de paraules complicades. Una comparació possible: una casa nova i bonica que no va tenir temps de tenir fonaments sòlids. 6.2. Intermedi 4. El dòmino europeu (mapa mut) Dibuixa a la llibreta un mapa mut d'Europa i marca-hi, amb l'any aproximat, els països on la democràcia va caure entre 1922 i 1939 (Itàlia, Alemanya, Àustria, Portugal, Espanya…) i, amb un altre color, els que la van mantenir (Regne Unit, França, els escandinaus). A sota, en 90-125 paraules, comenta què revela el resultat. Pista: No cal un mapa perfecte: n'hi ha prou que es distingeixin els països. Fes servir dos colors i una petita llegenda. Comenta la proporció entre uns i altres. 5. Dues mirades sobre la República (detectar biaix) Aquí teniu dues maneres de descriure la Segona República. (A) «Un règim caòtic i violent que va portar el país al desastre.» (B) «Una democràcia moderna i reformista destruïda per un cop d'estat.» A la llibreta, detecteu el biaix de cada frase: què destaca cadascuna, què amaga i a qui afavoreix. Entre 90 i 125 paraules. No es tracta de triar-ne una, sinó d'analitzar-les. Pista: Fes servir «l'expressió A subratlla…, però silencia…», «la B, en canvi…». Pensa quina part de la realitat recull cada versió i quina en deixa fora. 6. Democràcia frustrada, en una gàbia de definició Escriu a la llibreta una definició de «democràcia frustrada» en una sola frase (màxim 30 paraules) que serveixi tant per a la Segona República com per a altres casos europeus. A sota, justifica en 90-125 paraules per què hi has inclòs cada element. Pista: Una bona definició és curta i precisa. Pensa què tenen en comú aquestes democràcies: bones lleis, però manca de consens i enemics decidits a fer-les caure. 6.3. Avançat 7. Vertader o fals, i per què Escriu a la llibreta si aquestes afirmacions són vertaderes o falses i justifica cada resposta amb un mínim de dues frases (en total, mínim 125 paraules): (a) «La Segona República va caure per una invasió estrangera.» (b) «La caiguda de les democràcies europees dels anys trenta va seguir un patró comú.» (c) «Una constitució avançada garanteix per si sola la supervivència d'una democràcia.» Pista: No n'hi ha prou de dir «fals»: has d'explicar per què, amb dades de la sessió. Vigila la (a): distingeix un cop d'estat intern d'una invasió de fora. 8. Un poble «no preparat»? (desmuntant el tòpic) Torna al bloc Desmuntant Tòpics. Escriu a la llibreta un text (mínim 125 paraules) que desmunti la idea que la República va caure perquè «els espanyols no estaven preparats per a la democràcia». Fes servir el context europeu i la responsabilitat dels qui van decidir acabar amb el sistema. Acaba amb una reflexió pròpia. Pista: Ataca la lògica del tòpic: si desenes de països van caure pels mateixos motius, el problema no era «el caràcter» de cap poble. Assenyala on posa el focus el tòpic i on l'hauria de posar. 9. Ahir i avui: quan es trenca el consens Completa i raona a la llibreta (mínim 125 paraules): «La Segona República va patir perquè els bàndols van deixar de veure's com a adversaris legítims i van passar a veure's com a enemics. Avui, quan sento que la política es viu com una guerra entre bons i dolents, penso que [raona-ho]. La diferència essencial amb els anys trenta és [explica-la]. La lliçó que en trec és [conclusió].» Pista: El punt clau és el consens sobre les regles del joc. Distingeix entre discrepar amb fermesa (sa) i negar la legitimitat de l'adversari (perillós), i evita l'anacronisme. PK nz ]aEword/fontTable.xml PK nz ]BRRword/styles.xml PK nz ]\3AAword/numbering.xml PK nz ]!P44word/settings.xml PK nz ]zword/webSettings.xml PK nz ] word/_rels/PK nz ]Wword/_rels/document.xml.rels PK nz ]TOOword/_rels/header1.xml.rels PK nz ]dI[Content_Types].xml PK nz ]_rels/PK nz ] $_rels/.relsPK nz ] docProps/PK nz ]w&EE6docProps/core.xmlPK nz ]word/PK nz ] word/media/PK nz ] *hh*word/media/image-JqcwJIFdphS9SnBKCY-Mw.pngPK nz ]@], , Qnword/header1.xmlPK nz ]wword/footer1.xmlPK nz ] zword/theme/PK nz ]lhuzword/theme/theme1.xmlPK nz ]Pɶɶword/document.xmlPK nz ]aEHword/fontTable.xmlPK nz ]BRRPword/styles.xmlPK nz ]\3AAS_word/numbering.xmlPK nz ]!P44aword/settings.xmlPK nz ]z'dword/webSettings.xmlPK nz ] 6eword/_rels/PK nz ]W_eword/_rels/document.xml.relsPK nz ]TOOjword/_rels/header1.xml.relsPK nz ]dI1l[Content_Types].xmlPK)t