PK nz ]_rels/PK nz ] _rels/.rels PK nz ] docProps/PK nz ]&''docProps/core.xml Retorn al cas — paral·lelismes amb avui Ideorum html-to-docx html-to-docx 1 2026-08-12T15:19:28.885Z 2026-08-12T15:19:28.885Z PK nz ]word/PK nz ] word/media/PK nz ] *hh*word/media/image-A-bMFHDZpL5UGslnHMRRR.pngPNG  IHDR^C pHYs  tEXtXML:com.adobe.xmp lieXIfII*V^(ifHH02100100^C-i IDATxy|Tg&{XC/sa7pͨZkjjmmT Tmժ, Ytf%쐅$3#Ǘ%s%Vr$$y99"&KL]DH_Gu"]"5?C-E8zw;z:bP6+՚9"rȒXoMnXw-C6PE5c>ڠɊ.TeZ.?È/NwHlZ wy5C [gM?f?4o}/Vt!^ks׏ ]N8xQ3ҔYg}t` Ǝ /n!ogҀ[{X[uߘ)?8X{ҳZ`߿rI)KG_G<=hĚm8bgiDj-A,PVf;)K^#U_`%}nfYl9|i_x$3 z:^(j.XO->doZ揼_9 H6^i[cv5?ԫ:lqmPo}'m+b; PxjѿzQ9]p̯d:ٛX{xAsW V=|y?GLhh ?VbPeUU+Q^#޹,- $[.x]v: -m 4KT5=^0z2w6hs`׫X:j׬_^{gbv@CY 5?m;+; Ѱu ռ!e:>u0Xkߐ/ьxפC>X _( ozmJ;d5WHjYS4ɈFtκb ';wN@"`aj~P;>yDzAkcdãuz̈/"PjWr2gYHCW.5 ȉ4ƭCG5}̧wWW@jfW<=&Ehc||{ e66~?Iv=6(G :>qgtn+hi-+=gG/ef\ ѴkyWtɩh\""6d>X\YSe\k 7?{9gtnDMib;n*PoF< ѴkNc?}qvf$ۨ /_Z8Qq3wyc~chm*>62lsS.iavTgyp;~2}_dT۸fox.{YۧG#M;Vϼ; 7/[P'`6uNgcF!ՈfޞC%mw)sV>M-swZ` kv>9[z $6Qx8%z^5X]m]לekew^Υi{_:ݲ5 HD)_xU<_q0?|"p^[+ ,o??̎1g＜3vg,ٺn=MJ^w^2ꢋ?f$[4"2ˆ͗nS7]BfJ^ΙgWG@"Ik]ߘ/% BeA諊@(Ϝ)Uxpn,sYVߠWNmQwM(- f?)J,T"ңC7^PQ Luo紎%`g%W[sPa?g⪌hDs;zgQ^"5C-"y1L!x A)qg.õ=Jt:ǂUusyKyew0q_싵Α&Ѵn],_;OZfW%c"ty];ެڕݻ|g9 9D޿rF櫶۩g^mݺe|3#w=LswڝZvWlv%S""W8K~qc_}Hp15H# #Wʹ'=Gsw4Zr n), "E_47Pүx=GuپݬgN=h6rEUXWw#ctxWm72CRxT{Ffܥu|C%|_o1%Îʭ߭YpƐ=n1ٕ4ա]{m)wWo0UJ8qwٯdRb+Cad?"kd $/&HXؽ[~R\v{W3mgw>TsfϚ]"5ͫV9μJ]N |ݍ|IڎExʋFe|N]G7sjyM+'23.9-tWߺ}jw;N{~d|/C;F>\ֱ]k/6zs$]H_?&@$eu7GnpP59i KIvuQX/m 2olW)>zZճ~T3bxКYelF4n+uTJ71mO R,mcflWz亳oܖn[~f_[><+oM?\[]ic]vzrVN !@_IYxpHmZ$4M\KjvFjHzuk^W}|6&^,USWƺs >%CiZxIWx첏E؆KxQy,s:OR5JTF~/}IDD7TUe侧elf4wP+ID'"qtWj]>XS5]H>fnLkT>{Cjx749zr},_qѦLS >Y;B˸ڴUhv2W3d}cŋ^}yu@SϤߪIC}{;~` 4GDv2b "r.{OڳȈF4YL 7޲:̊nZƥIoy}D#>Zz"3#+ .uCdUzr/u{1z;ew7#ު.ҺPa<""jgh$*~6qZƅ%8p5yڳns獧nu{=-)VA}/;*?tbO"2kK#, Z:iMp[-s =2.7ܠoKC׉!%u ,= F|-;{OX=M;uB|7w=rGra#n9㔫:5]3feXUG4S gf\HCW]};mEsT򖈨:L+-*u I$iVFY4-cw~e[b@F֡?}]=s|a',DDkJ|7ٕ[8fn ez& tXdžCYoE;+wg/26,9%_ΚVr C5Sf2:@"TD>dLl5ZZGtfحBfOfm7:,X'X9O49]Z[ /M H]^jʵ^^{nZ>W; +5~b1- u=Ti^:C4"@oITxi˵AN%5F;S˸:oBöOr{ݵ WRz,\I+cmmh$ψ\%S鞪HRg55Χ̣5w:o:RU QZ]xEYF$- K,5zI˸93-v$S6u*Vv`j"^iш7nک]bZ||v``-/uܮsZ""`IkuЮ$"]+"{О@Hht<$""R-"wa[TvH4=0#"{ʼ>]wWRO^QkqQDm[D,ܞoz_W/Z=}S׬;4NF4D۩N-TS0p~lv%]u(DT9ZDN4[EDd CkO!h cSͮde Qա !"HSpUY+"EdU׷JDV7 `i:VP$"ݤ=. MEXHD C=L& ξ"b䃭e^. NUDƨvePICg ?e-fW2Tm][*Y^ |1~p׷Y`]ISڕͯy"-MbE䀈쓦2{?e^_E쟂1*Mäw^Gi:JüRou$ ֳZwӲ*Qq]0s_5 ZQyV~ MotQU㹿pISae^e*6bUʅ.R>CXu(""Q|PXk|&jW.SDP^c#"Nqv. C Ђ2c$]ա9|hV4VD> C2gZr;WHC\ݪeͮdby\""_Q:!.k-T *x\ng"|z -,b>r;Otxvy}~9\r; DZեe3Z;CC]kTvL 1׋ͮ_Xmé.c9gִ*MUvr;+$~[Edr;?CϞ^wRZJ,TVZ.ʼ㝔 Nm+.Qա'u ncb>wARevvNVb,"{n C65!4h](il~uDV~e\V$leW3=꟟W;Tkhc4Zml ŞCyDWtf =k'ys.ٕܩ3zvWD~cyPLy;nQ 5sqagP*Wt""LyלfmV9P@r?ͮ"ħ:RաTXdnbǪC))Uu({(p;2novvXe\ncUУ[-ljbi~a)t>|^u(oNy ]1V˜\q{VȽ\o*p哋5ҕ.Emv]1s\*MCJbWu(؛۹jrrL.r; 4"OH$Un}ktK9wLjqeE#vo}>ꎳ|לBZjK5ԿM\F^~&V/6X> ].,Kׇ:3fW9ǘJԙw:t*uP =lvŐmDZj~^."ɼAu(O{|n{M?%19 6ҵ4LDT"d+SgPfHbGj:μ9]I:DI G.x2$ܪ֟'^s ڷc,/vf߯e\z$̴htq W]),,Osi =smv%Q_,4;EIkg{O.DԙwMSz9v~>w"Fka ա<(xw.'aU_μ仏mv%S&MMŞwS$UUh9F_K=~+tڪzx.KKa&-uavQSŪ"Tg+Şdj.i C =_șEgTxr'{bռeh;tRŞDDv$t{aܤ&yRoy"r1 :g=k+ŞwD8'ywfH+quCٷ_U/5|X:4Եfv>X%x?YzJWʫ6녒IR^""2vL̚3A6eKŢۊWpZU[3jW+dg+T$׽P)󚈜<{a]1lfW,ŞW%yѤxU"b(bn\isהv|| I) %vLff4S8qof滽ikUO VnY)2&-}^9wm""1{&wwJrѥ4աZvw"ڠ hkT ա=㝇QZv_qs55ph>{mj!ֹ-֨.|M9UGC@l^CrHvg%wmͮeZHw-p;%%:^꤃l?$ڻG❄Q_=W˸\=\SGt'go;X<[u>X]SR`UjkI^ kz>Z=rH.s~mZH Қ 4&q/)͇v$@G?-p;; #$]*;p6@kedD\'a5.:<]i`h)hX鲺u[RPH; >\SŤYsNC)̅בmxƪe@^oKڹ\ѳ@c}|cו}]YY ?YR<{ߞqa{z Ntn CA蛊@踝Fmv%Wu(/»%bv%un(p;-Nt0@u(gWBK㝈𚵰O^\ffׯ( VnkV+o""^tYF"JK Cz}/WB-j*Ee^"]yvLu(ag^:mv'b+UryB|59VJi&vL)42qjY""О` uQJgա+~覇zY!"]@hN]:"2JDHծL(kڹ2w@-‹\7ka튱Z;D$n>0"Aٯilcoel5z% ήߖ"Jn":j^vV7)q<]̻OR2o *|vCD4umS\n絳K`Y(":UAw^оc}@E AD6y}C]nom2?*p;+6H"Rՠ?ߊ@gz] \n/DL3(*"%^߬?">5?r;ȥCTD~cv\#%mTɦ?..DDc*8zu+R\>>i49$;ծL0,"z}]W^&Rn+sbҪQ\n/M Sfz{y}Ab3"r^PV^6:?{z1kZɣPRy}ߖy}O.<:gDd)W|3b"׵V] T9Ah휤:ܟXT5*2oay|B̿~DۙW̹l!"2{aui=d{B?$9F;ĚI^X;Jඅ TrCCOqK,O+K~_"@ bNGgM+CI+Ȭi%?FvPsWG?e/]G=YJƈ+?Z-S&?eͭ-T%sgM+-"g9H)3.nmu2̸ ZVbMg-DDmxVGj~ތ}Ϋռ~\_w -꫹#dVv󟨭*̞^^y};fM+>E9Mw |=kZ-PĈ+i% ۟UrykǸΫ8sgO/L +YJ3fU:6:̞^^VB8)AK眳<L]QWX3-iLN5Ng5vy˟ܥib28Ĭc%2vk5?Xt9KLW:kZ'W<;UT^߭;g@+v+qC("Z6^D.2*Ԗz}y}SxXE ʌLyWRr;,R!U|+"_z}+Ed쓦fDxc>n=D P뻧""?{C=Đ % ?a%~1N.S=lT̚VrEבfO/:u]EDnfٕt1Cϖy}_2۰e\٥ݒV[Dr ;(4kZŞ1"286cϭER怒?(?$6i{VISS3}\[X9]i(2Iꭆ""(OшkǦO~hLJ& W~[*dd?ubKK{ EDEoRͮXż'h^ߕ覷YJnfĊPcɧh0`VRWHҥ+X.Js9[lt@`w2:W+z Cz}2cbE gִÛTBD)Rj*Rosޫ 1LKiӞkX zr{(卹u2Ywhn_-"{P1cN9Q,|D,9 աf C(VK龩R*{v,ZbpQr;[XyEь^=&E1A_RK+;?4xV!"[̈l^׷Ό@eM[͸[۩D􅗈K>j{gb aszZZ4ޅwbɣSro-i=o*}]e0 L=q07_bޯHz_ٯ(BXM]+Vfi;dI;c#⵴":`B*txpFve{t/][.p(Cy-P{~]w,yDDϪ7+7!Fm˹cזR  "{ u[0 a{5}D Ō$^wƫKJ)Wx|~u ݚ2XbltM>/-߽3QY|n-?ɮ.7|C,]㝗q汲bk_[(yR׎@(tw$dڕ5[U.&0$:ڜF_,|f'\T:uo|g~2V^Xei]6:_^|o4u_m6{ኻN5qྪsb@Wkr޼ M, J޳XbPMDZ3~\e)Όk 1Z$4a߸^1h>box'6'I|J=4;W,.#pm"Cz_?OXgM_m2tݲ#OF,۸'z-c j}׽?fg+]aD/\y}Uye\;%uP^ +^z2|$3 D^\tG$$.DDn}zrϩi7VH;Gf=2[DdC ~V2VYRqwvkAk4dgDY9 Yczw:o:4TXDjEpy=]mwְA9~yS#7KLz86q8FGI7do&Šsu+!RU9dzz9: gk3fG[˟." "{?β2D IDAT~-w+zbְA{Ӳ{o߰|*Abt1!Fv%ar9A C'Y7kFs2f|'ju( @_y s<˹viO1Wanm[W8Vb$n׷ͮSb$jųI6Yڜ6\xn.ǫS7o}bMDnb /|ů>[XsjcXJD̄X'3. K:`pX%v‹~gUrU2"2ŖP&Jqj+iB$6]xV")\"{3sj^kˇ|Xt"rȮt>[߱Z/$TrnY sg \x}| *4mp3E$~C9DŽ0M آӪC[& ɭE},7?.=U,6Z׫8wEH.ߔI5V+6g_Ҡ"8C9-x'pk n`\n+Nd+"rqJ"Ni3f.1Ì- $ L}?k⼕^+YYp'9,HY"_uSrS(sظC:];L8imn_Cֿ|zԆ~|iɸΘhQ}cBLqL7 ]nʄmgXAf^+\k\osnyҮ;>rҽ;?n6.Ѣf2"A64q%SImk˽Z~JLP$Q^N"rY*L`2ÌrnmLee9|<1]6]rezr[Z?4o"+3+n\sIok)sMGٴraٍp VC$OM$LISTƴ7-xI 5Dž#lqaltarFcj.In `([vN9|hC3G}wq,K+>}iSjxy3XUmˬ9o`lY?nY)lƕKά lny19z0>S[4D5]j 0ϔM[>1S{60Px/o}/_vgUkmՎ=}y@f2$0gmǮye/psN~wj\w҆{}ƌ_uӼ( 1^\ !TGF'l~\ ; wg0.Qg8=Oc$oYѴj8Wݒ$wI'}%_<10yVϞZA;+PnFqy+>dx79G5_K"as3tj/aZg:<ږF?Iz"0Qx9d7_u2WgV >)#m{"r9nV1v;;;52c-ۖF#韝ԊgM,Ɇ1_h/I8&`T6FWIZd7r8\6c_;’xyC$|O´zDwD[һMneQGBu |mi=]1Ƕ  ?h\Ə=^ؗQ-i2kn>Я{fz/M6}5ū%&`К1Ϲ4~P걝7bfc$|uM咎]}cim2W4 GMs~'ɵCq[siu X]0{RҡN`(WGUla2=tT'@i_ZMߐW}p8Iaz5nZJ1P´ٴ}q)*SuwƾurM?:E4$UOddʋ{R´t98ui ZWJ5^9ɦ\W M:qC(ʺ _KAV<{Kb6ߥI}Wҋ^;cV'uQ)eq:CR["g/<^~ ݯ>t 9Mܪ\6ΕxtcMr{C6m2Kٴ:ǶM\.[ Ӻ0VwK=lwg,Ciugz %C5 TVUՇRxU(UI,>ty v=&^%1(|V2tŮs~-tx%0?nZkF?."Fi\vi!Ϧ1`O(\kiZ"D_k*lys_J*oB1>3vZ{GaIo:tj{Gt9k}ܴ.sr\T{G.IA'vf=]1/۟i=mtYx9vz幝Kbkm^kmoJ:E{TFE7ybeuٴ]NwZ^:x2XY\vWwg\mn3 I8>$MtV{2i}]҈Y /Z>$|KU}hC尗/]OWl^uxY CW.c;cMhvw"[2߲in9d{btA´ɦ2dU8I WTΩ^ynے꤯OPyګdmx`p9 M?$]uȦqyc"rɸi}H7>sΚ=]Gi#r{n̦qAi]":sKqjp20J^%PP:lP2u: r{Gwg_$]uq++CB´ݝ$,3vR.co*@OWXX҃^epP6mt.pc)'^wlR´ZnQxM@e]musYUty<5 +V]uQQJHue23ݝT~ǒ>?w]\ǽ2J#ٴXA8Z.<>t=kzn(\`W$,tWwg,[RjjwgTI47g7}ٙ=i,Jwglھ@6ݝY^r.bk6mF`r_KS92O_~V ػ\޹=[5Oȵ neξ켸i'a7t&+"nZGK<L6mp.c: r{swgdI'wGuG5+U8x:z` :F+7c$M;#ٴ3֒Nou_wgbRhM0Ǽ/ z3v|6mIzy.c}ٗ}!>0Y: w^֊iMv~ٗ- o\Ee/ z0ieiLc$vqMٴ}Qܴq_,P(Ơ@I'{%Kz4(d"qHo 𥍑2II:iɦՓأk:mΆIֳ 鼚qAc$8Mұf%MWf3 rUW2K=]4F§%}T~.G&lھ.nZWM%*gHM'$U:4#ٴi&Gi( 1}@w'%JN:ܑ0l´jƿ~Qҧ$)J&Z].cTҥ #Hj4ρ)wHzTMlھܗ}2ص #OK;deJ9aZy#ơXݜ0"a?`4Fib vH?i=ZU14}|I "icy oRw_)>ZUҋ5}IzV-^cM굽|TK2\|~.~h 9imppq sA(84nNIT8ht nZemTX|Sx<;Zٴ{&`TFHґᒎt1 '$% M^Iw%LkOB!8Tq?h߳_S%5fG?2Y: Sm})aZҨ Fw߫|ǰUhYR*nZv螿z /FIP^yqGN1U^Gk |-M6C%SݰbՔ;u w]3U($ 1NFeozpfx=DS0fngb`ׅ-ٴe2m\(kmq ud*3L=~nDWrZ7?'}WURU}km+>̯[^,I높g/L^csUkm~o OϫkcC~MIT(6LVhoR1Z[t9` C#T9 (ƨzߪ]u"aI$=#)I{rUV.U\Xk @9p򜎲4qP2y'x ѢPٸe8Qx͛*CTT/:M8dêCVT/zyMٸ.8PxӖ^+WՇZ6ƬzQüOl=嶻:0PxMd*1:^RYڼ嶻-S lܼ%DU}h wʶiIEOUևvw,TAU"ZRzBI=刊EJ~1qYlL&C'}K:ARH%3L}kÊU?:0Pxv~U}N|$S!i'g@5IZ|*,M|[q`_kBI Th>W+xŏqГ3sq>`ʢ*suCJzc}͟Pk/X@9𚆪WXUe3T)2(-_K*;HUևWa)*) )d0(hITlU_YWU:B y.\E5TVVՇ_kULTUzMFL^4%}|T8kFu`*rYe]B_kskU}tIzg{*(\RYWY3ATA;yU6> >[ :0Up!u3}ZU*4([PtcCʺ/8w>uzn(:mÊUxjXjXbu_p^\^g);/LE*ʺJ_k*djن:0QxPMxJ~_ӷ*ʺC: %S}5arBU"UIu1Xlݐ0@*_ksbH2CԣC?q.`Z*j(C]RcH/eI/_p6{AU%UpȌx~M_JZI=IDAT|opLdjý*i%/iVe]m) ;.Y[IB$zm5L5<0X@QxȒ?ISpǫV(FJ>aŪ>3xkP2CZ8aa m߰ՋUT/:C|o=uUBkJz(Gx

HMC · 1r BAT · C3s9

PK nz ]word/footer1.xml © 2026 Ideorum · Reproducció autoritzada amb atribució (CC BY 4.0) · Condicions completes a ideorum.cat/avis-legal PK nz ] word/theme/PK nz ]lhuword/theme/theme1.xml PK nz ]Xword/document.xml Retorn al cas — paral·lelismes amb avui Tornem al present amb les eines de tota la càpsula per fer-nos la pregunta amb rigor: vivim un nou anys trenta? Què s'assembla i, sobretot, què no s'assembla entre aquella dècada fosca i la nostra. Pregunta de la càpsula: DEMOCRÀCIES QUE CAUEN 1. Abans de llegir 1. Localitzar. Segons el preàmbul de la Declaració Universal dels Drets Humans citat a L'Arxiu, què havia originat «actes de barbàrie» que van ultratjar la consciència de la humanitat? 2. Avaluar. La Declaració de 1948 va néixer just després de la catàstrofe dels anys trenta i quaranta. Per què creus que la millor resposta a aquell horror va ser escriure una llista de drets universals? 3. Integrar. Amb tot el que has estudiat, fes la comparació tu mateix: quins elements dels anys trenta reconeixes en el present i quins et semblen clarament diferents? 4. Reflexionar. Si una democràcia es defensa o s'ensorra segons el que fan els seus ciutadans, què creus que pots fer tu, en concret, per enfortir-la? 2. La lectura Vam començar aquesta càpsula amb una constatació incòmoda: després de dècades d'avenç, la democràcia torna a retrocedir al món. Ara, havent recorregut la dècada més fosca del segle XX, podem tornar al present amb unes eines que abans no teníem. La pregunta que plana sobre tot plegat és inevitable: estem vivint un nou anys trenta? La resposta honesta no és ni un «sí» rotund ni un «no» tranquil·litzador, sinó una feina d'anàlisi que cal fer amb cura. Comencem pel que s'assembla, que no és poc. Com als anys trenta, hem viscut una gran crisi econòmica (la de 2008) que va empobrir milions de persones i va sacsejar la confiança en el sistema. Com aleshores, moltes societats estan profundament polaritzades , dividides en blocs que amb prou feines es parlen. Com aleshores, circula una allau de desinformació que fa difícil compartir uns fets bàsics, i creix la desconfiança cap als experts i les institucions. I, com aleshores, han guanyat força discursos que assenyalen un culpable senzill dels problemes i que prometen ordre i grandesa nacional a canvi d'obediència. El mecanisme profund que vam veure funcionar a Weimar, a Itàlia o a l'Espanya dels anys trenta (crisi, por, recerca d'un salvador) no ha desaparegut. També ha tornat, després de dècades de retirada, la guerra a gran escala al continent europeu, que molts creien impossible per sempre. Qui hagi estudiat el passat reconeixerà en tot això, si més no, uns quants ecos que fan posar la pell de gallina. Ara bé, i això és igual d'important, hi ha diferències de fons que fan que la comparació no es pugui fer a la lleugera. Les democràcies actuals, sobretot a Europa occidental, són molt més velles, riques i sòlides que aquelles repúbliques joves i fràgils dels anys vint. No vivim, avui, ni una guerra mundial recent ni la creació d'estats totalitaris de partit únic amb milions de persones en camps de concentració i exèrcits de milícies desfilant pels carrers. El retrocés democràtic d'avui, com vam veure a la primera sessió, acostuma a ser lent i «legal», no un cop d'estat brutal. I hi ha una cosa que els europeus dels anys trenta no tenien i nosaltres sí: la memòria del que va passar, l'exemple viu d'on porta aquell camí. Ells caminaven a les fosques cap a un abisme que no coneixien; nosaltres, si volem, podem encendre el llum de la història. Aquesta és, potser, la diferència més important de totes, però només serveix d'alguna cosa si de veritat mirem enrere i n'aprenem. Per això, un dels errors més grans que podem cometre és el de la falsa equivalència : cridar «feixista» a tot allò que no ens agrada, o donar per fet que qualsevol líder que critiquem és, sense més, un nou Hitler. Aquesta comparació precipitada té dos problemes greus. Primer, és injusta amb la història: trivialitza els crims reals del feixisme i del nazisme, que van assassinar milions de persones, comparant-los amb coses que no hi tenen res a veure. Segon, és inútil per pensar: quan tot és «feixisme», la paraula deixa de significar res i ja no ens ajuda a distingir els perills reals dels que no ho són. Pensar bé exigeix, precisament, no confondre el que s'assembla amb el que és idèntic. Aleshores, què en traiem, de tot plegat? La lliçó dels anys trenta no és que la història es repeteixi mecànicament, sinó que la democràcia no és un regal permanent ni un estat natural: és una construcció fràgil que s'ha de sostenir i defensar, sobretot quan arriben les crisis. El que ens ensenya aquella dècada no és a tenir por de tot, sinó a estar atents als senyals: la crisi que empobreix, l'odi que divideix, la mentida que confon i les veus que ofereixen seguretat a canvi de llibertat. Vigilància, no pànic. Anàlisi, no eslògans. Aquesta actitud, ni ingènua ni catastrofista, és la que distingeix un ciutadà que pensa d'un que només repeteix el que li diuen: mirar cada situació amb calma, amb dades i amb memòria, abans de decidir si el que veu és una amenaça real per a la llibertat o simplement una cosa que no li agrada. I no és casualitat que, just després d'haver tocat fons, el 1948, el món escrigués la Declaració Universal dels Drets Humans. Aquell text, que recorda que el menyspreu dels drets humans havia portat a actes de barbàrie, va ser la resposta col·lectiva a la catàstrofe: una promesa de «mai més» convertida en una llista de drets per a tothom. És la lliçó dels anys trenta feta compromís. Al final, la pregunta amb què vam obrir la càpsula es capgira i us assenyala a vosaltres: si una democràcia dura tant com els seus ciutadans la volen defensar, què esteu disposats a fer, vosaltres, perquè la vostra duri? 2.1. Desmuntant tòpics El tòpic: «El que passa avui és exactament el mateix que els anys trenta: qualsevol polític populista actual és, en realitat, un nou Hitler o Mussolini a punt d'instaurar una dictadura.» D'on surt: Neix d'una intenció comprensible (aprendre de la història per no repetir-la) que es dispara i acaba veient feixisme a tot arreu. La comoditat d'una etiqueta forta i coneguda substitueix l'esforç d'analitzar cada cas. El que diu la recerca: Aprendre dels anys trenta és imprescindible, però equiparar-ho tot a aquella dècada és un error doble. D'una banda, és històricament fals: no hi ha avui, a les democràcies consolidades, ni guerres mundials, ni estats totalitaris de partit únic, ni camps d'extermini, ni exèrcits de milícies; les diferències són enormes. De l'altra, és políticament perillós: si anomenem «feixisme» qualsevol cosa, banalitzem els crims reals del feixisme i perdem la capacitat de distingir les amenaces autèntiques de les que no ho són. Els paral·lelismes existeixen i s'han de vigilar, però un paral·lelisme no és una identitat. En resum: Ni tot torna igual, ni res no pot tornar a passar. La feina intel·ligent és la del mig: reconèixer els mecanismes que es repeteixen sense caure en l'anacronisme ni en la falsa equivalència. 3. Fitxa de dades · Paral·lelismes amb els anys trenta: crisi econòmica (2008), polarització, desinformació, desconfiança en les institucions i discursos que prometen ordre i grandesa a canvi d'obediència. · Diferències de fons: democràcies actuals més velles i sòlides, absència de guerra mundial recent i d'estats totalitaris de partit únic, retrocés lent i «legal» en lloc de cops brutals, i la memòria del que va passar. · Falsa equivalència: error d'equiparar coses molt diferents (per exemple, cridar «feixista» a tot). Banalitza els crims reals i impedeix distingir les amenaces autèntiques. · Anacronisme: error de jutjar o interpretar el present com si fos idèntic a una època passada, sense tenir en compte el que ha canviat. · Vigilància, no pànic: actitud d'estar atent als senyals de perill (crisi, odi, mentida, promeses autoritàries) sense caure ni en l'alarmisme ni en la despreocupació. · Declaració Universal dels Drets Humans (1948): resposta del món a la catàstrofe dels anys trenta i quaranta; proclama els drets de tota persona pel simple fet de ser-ho. 4. Glossari · Declaració Universal dels Drets Humans. Document adoptat per l'ONU el 1948, després de la Segona Guerra Mundial, que proclama els drets bàsics que corresponen a tota persona pel simple fet de ser-ho. Va néixer com a resposta a l'horror del feixisme i la guerra. 5. L'Arxiu · el document Declaració Universal dels Drets Humans, preàmbul «Considerant que el desconeixement i el menyspreu dels drets humans han originat actes de barbàrie ultratjants per a la consciència de la humanitat, i que s'ha proclamat com l'aspiració més elevada de tothom l'adveniment d'un món on els éssers humans siguin lliures de parlar i de creure, alliberats del temor i de la misèria...» Assemblea General de les Nacions Unides · París, 10 de desembre de 1948 · Font: https://en.wikisource.org/wiki/Universal_Declaration_of_Human_Rights La Declaració Universal dels Drets Humans es va adoptar el 1948, tot just tres anys després de la fi de la Segona Guerra Mundial. El seu preàmbul diu obertament per què va néixer: perquè el menyspreu dels drets humans havia portat a «actes de barbàrie». És, literalment, la resposta del món a la catàstrofe que va seguir la caiguda de les democràcies dels anys trenta: una promesa de «mai més» convertida en un compromís universal. Per això és la millor manera de tancar aquesta càpsula. 6. Activitats 6.1. Aprenent 1. La democràcia avui (comentari de mapa) Observa el mapa de la democràcia de 2022 de la sessió i comenta'l a la llibreta en tres passos: (1) què representen els colors; (2) com és el panorama comparat amb el mapa de dictadures dels anys trenta que vas veure a la sessió anterior; (3) quina conclusió en treus. Entre 60 i 90 paraules. Pista: Comença així: «El mapa de 2022 mostra que…». Compara amb l'anterior: hi ha més democràcies avui, però no totes són «plenes». Fixa't en els matisos. 2. La resposta del món (lectura de font) Llegeix el preàmbul de la Declaració Universal dels Drets Humans a L'Arxiu. Explica amb les teves paraules per què diu que va néixer i quina relació té amb tot el que has estudiat aquesta càpsula. Entre 60 i 90 paraules. Pista: Comença així: «La Declaració va néixer perquè…». Fixa't en l'expressió «actes de barbàrie»: a què creus que es refereix? 3. L'intrús Aquí tens quatre elements. Tres són paral·lelismes reals entre el present i els anys trenta; un no ho és, sinó que és una diferència de fons. Identifica l'intrús a la llibreta i justifica en 60-90 paraules per què no encaixa amb els altres: (a) crisi econòmica com la de 2008; (b) polarització de la societat; (c) estats totalitaris de partit únic amb camps d'extermini a l'Europa occidental; (d) allau de desinformació. Pista: Pregunta't quin dels quatre NO passa avui a les democràcies consolidades. La resposta és la clau per no caure en la falsa equivalència. 6.2. Intermedi 4. Vertader o fals, i per què Escriu a la llibreta si aquestes afirmacions són vertaderes o falses i justifica cada resposta (en total, mínim 90 paraules): (a) «Com que hi ha semblances amb els anys trenta, qualsevol líder actual que critiquem és un nou Hitler.» (b) «La democràcia d'avui és més sòlida que la de Weimar, però no és immune a caure.» (c) «La millor actitud davant els senyals de perill és el pànic.» Pista: Cada resposta necessita un «perquè». Vigila la (a): distingeix entre veure semblances i afirmar que dues coses són idèntiques. 5. Les tres lliçons que et quedes (rellevància) De tot el que has après en aquesta càpsula, tria les TRES lliçons que et semblen més importants per entendre com i per què cauen les democràcies. Escriu-les a la llibreta ordenades de més a menys rellevant i justifica en 90-125 paraules per què has posat la primera al capdamunt. Pista: No es tracta de resumir-ho tot, sinó de prioritzar. Pregunta't: si només pogués recordar tres coses d'aquesta càpsula d'aquí a deu anys, quines haurien de ser? 6. Microassaig: un nou anys trenta? Escriu a la llibreta un microassaig (90-125 paraules) que respongui la pregunta de la sessió: «Vivim un nou anys trenta?». Ha de tenir una idea central clara, sostenir-la reconeixent alhora els paral·lelismes i les diferències, i acabar amb una conclusió matisada, ni alarmista ni ingènua. Pista: Un bon microassaig no dona una resposta simple a una pregunta complexa. La millor tesi aquí probablement inclou un «sí, però…» o un «en part». Fuig dels extrems. 6.3. Avançat 7. El teu decàleg per defensar la democràcia Redacta a la llibreta un decàleg (o, com a mínim, cinc punts) amb accions concretes que una ciutadania pot dur a terme per protegir la democràcia dels perills que has estudiat. Sota la llista, en un mínim de 125 paraules en total, justifica els dos punts que consideres més importants. Pista: Un bon decàleg és concret i realista: no «ser bona persona», sinó accions com informar-se en fonts fiables, no difondre mentides o respectar l'adversari. Pensa en el que està a l'abast d'un ciutadà. 8. Contra la falsa equivalència (desmuntant el tòpic) Torna al bloc Desmuntant Tòpics. Escriu a la llibreta un text (mínim 125 paraules) que expliqui per què és un error tant dir que «tot és igual que els anys trenta» com dir que «no pot tornar a passar res». Defensa la posició del mig i explica per què és la més útil per pensar. Pista: Has de desmuntar dos extrems alhora: l'alarmisme i la despreocupació. Mostra què té de fals cadascun i per què la vigilància crítica és millor que tots dos. 9. Ahir i avui: què faràs tu? Completa i raona a la llibreta (mínim 125 paraules): «La història dels anys trenta m'ensenya que la democràcia pot caure quan [explica-ho]. La diferència que més m'esperança em dona respecte d'avui és [explica-la]. Per la meva part, em comprometo a [una o dues accions concretes], perquè [raona per què].» Pista: Aquesta és la pregunta que tanca la càpsula: et toca a tu. Sigues concret en el compromís i honest en el perquè; no cal ser heroic, sinó realista. PK nz ]aEword/fontTable.xml PK nz ]BRRword/styles.xml PK nz ]\3AAword/numbering.xml PK nz ]!P44word/settings.xml PK nz ]zword/webSettings.xml PK nz ] word/_rels/PK nz ]Wword/_rels/document.xml.rels PK nz ]gEOOword/_rels/header1.xml.rels PK nz ]dI[Content_Types].xml PK nz ]_rels/PK nz ] $_rels/.relsPK nz ] docProps/PK nz ]&''6docProps/core.xmlPK nz ]word/PK nz ] word/media/PK nz ] *hh*word/media/image-A-bMFHDZpL5UGslnHMRRR.pngPK nz ]P, , 3nword/header1.xmlPK nz ]wword/footer1.xmlPK nz ] czword/theme/PK nz ]lhuzword/theme/theme1.xmlPK nz ]Xword/document.xmlPK nz ]aEGword/fontTable.xmlPK nz ]BRROword/styles.xmlPK nz ]\3AAY^word/numbering.xmlPK nz ]!P44`word/settings.xmlPK nz ]z-cword/webSettings.xmlPK nz ]