PK
nz ] _rels/PK
nz ] _rels/.rels
PK
nz ] docProps/PK
nz ] &8 docProps/core.xml
El cas — la piràmide de l'odi
Ideorum
html-to-docx
html-to-docx
1
2026-08-12T15:19:29.177Z
2026-08-12T15:19:29.177Z
PK
nz ] word/PK
nz ] word/media/PK
nz ] *h h * word/media/image-DrSAPXKs3Y0v3UCmpwP9U.pngPNG
IHDR ^ C pHYs tEXtXML:com.adobe.xmp
li eXIfII* V ^ ( i f H H 0210 0100 ^ C -i IDATxy|Tg&{XC/sa7pͨZkjjmmT
Tmժ,
Ytf%쐅$3#Ǘ%s%Vr$$y99" &KL]DH_ Gu"]"5?C -E 8zw;z:bP6+՚9"rȒXoMnXw-C6PE5c>ڠ Ɋ.TeZ.?È /NwHlZ
wy5C [gM?f?4o}/Vt! ^ks ]N8x Q3ҔYg}t` Ǝ
/n!ogҀ[{X[uߘ)?8X{ҳZ`߿rI )KG_G<= hĚm8bgiDj-A,PVf; )K^#U_`%}nfYl9|i_x $3
z:^(j.XO->doZ揼_9
H6^ i[cv5?ԫ:lqmPo}'m+ b; PxjѿzQ9]p ̯ d:ٛX{xAs W V=|y?GLhh
?VbPeUU+Q^# ,- $[.x]v: -m 4KT5=^0z2w6hs` X:j_^{gbv@CY
5?m;+; Ѱu ռ!e:>u0 Xkߐ/ьxפC>X
_ ( ozmJ;d5WHjYS 4ɈFtκb
'; wN @"`aj~P;>yDzAkcdãuz̈/"PjWr2gYHCW.5
ȉ4ƭCG5}̧wWW @jfW<=&Ehc||{
e66~?Iv=6(G :>qgtn+h i-+=gG/ ef\ ѴkyWtɩ h\""6 d>X\YSe\k
7?{9gtnDMib;n*PoF< ѴkNc?}qvf$ۨ
/_Z 8Qq3wyc~chm*>62 lsS.iavTgyp;~2}_dT ۸fox.{YۧG#M;Vϼ;
7/[P' `6uNgcF!ՈfޞC %mw)s V>M-swZ` kv>9[z $6Qx8%z^5X]m]לeke w^Υi{_: ݲ5 HD)_xU<_q0?|"p^[+ ,o??̎1g＜3vg,ٺn= MJ^w^2ꢋ?f$[4"2ˆ͗nS7]BfJ^Ιg WG @"Ik]ߘ/%
BeA諊@(Ϝ )Uxpn,sYVߠWNmQwM(-
f?)J,T "ңC7^PQ Luo紎%`g%W[sPa?g⪌hDs;zgQ^"5C-"y1L!x A)qg.õ=Jt:ǂUusyKyew0q_싵Α&Ѵn],_;OZfW %c"ty];ެڕݻ|g 9 9DrF櫶۩g^mݺe|3#w=LswڝZvWlv%S""W8K~qc_} Hp15H# # Wʹ'=Gsw4Zr
n), "E_47 Pүx= Guپ ݬgN=h6rEUXWw#ctxWm72 CRxT{Ffܥu|C%|_o1% Îʭ߭YpƐ=n1ٕ4ա]{m)wWo0U J8qwٯdRb+Cad?"kd $/&HXؽ[~R\v{W3mgw>TsfϚ]"5ͫV9μJ]N
|ݍ |IڎE xʋFe|N]G7sj y M+'23. 9-tWߺ}jw;N{~d|/C;F>\ֱ]k/6zs$]H_?& @ $eu7GnpP59i KIvuQX/m
2olW)>zZճ~T3bxКYelF4n+uT J71mO R,mcflWz亳o ܖn[~f_[><+oM ?\[]ic]vzrVN ! @_IYxpHmZ$4M\KjvFjHzuk^W}| 6&^,USWƺs
>%CiZx IWx첏E؆KxQy,s:OR5JTF~/ }IDD7TUe侧elf4wP+ID'" qtWj]>XS5]H>fnLkT>{ Cjx7 49zr},_ qѦLS >Y;B˸ڴUhv2W3d }cŋ^}yu@SϤߪIC} {;~` 4GDv2b "r.{OڳȈF4YL 7:̊nZƥIoy}D#>Z z"3# +
.uCdUzr/u{1z;ew7#ު.ҺPa<""jgh $*~6qZƅ%8p5yڳn s獧nu{=-)VA}/;*?tbO "2kK# ,
Z:iMp[-s =2.7ܠoKC!%u ,= F|-;{OX =M;uB |7w=rGra#n9㔫:5]3feXUG4S
gf\HCW]};mEsT:L+-*u I$iVFY4-cw~e[b@F֡?}]=s |a ',DDkJ|7ٕ[8fn ez&
tXdžCYoE;+wg/26,9%_ΚVr C5Sf2:@"TD>d Ll5ZZGtfحBfOfm7:,X'X9O 49]Z[
/M H ]^jʵ^^{nZ>W; +5~b1- u=Ti^:C 4" @oITxi˵AN%5F;S˸:oBö Or{ݵ WRz,\I+cmmh$ψ\ %S鞪HRg 55Χ̣5w:o:RU QZ]xEYF$ -
K,5zI˸ 93- v$S6u*Vv `j"^iш7nک]bZ| |v``-/uܮsZ""`IkuЮ$"]+"{О@Hht<$""R-"wa[Tv H4=0#"{ʼ>]wW RO^QkqQDm[D,ܞoz _W/Z=}S;4NF4D۩N-TS0p~lv%]u(DT9ZDN4[EDd CkO!h cSͮde Qա !"HSpUY+"EdUJDV7 `i:V P$"ݤ=. MEXHD C=L&
ξ"b䃭e^. NUDƨvePICg ?e-fW2Tm][*Y^
|1~pY`]IS ڕͯy"-MbE䀈쓦2{?e^_E쟂1*Mäw^Gi:JüRou$
ֳZwӲ*Qq]0s_5
ZQ yV ~ MotQU㹿p ISae^e*6bU ʅ.R>CXu(""Q|PXk|&jW.S DP^c#"Nqv. C Ђ2c$]ա9|hV 4 VD>
C2gZr;WHC\ݪeͮdby\""_Q:!.k-T
*x\ng"|z -,b>r;Otxvy}~9\r; DZեe3Z;CC]kTvL
1ͮ_Xmé.c9gִ*MUvr; +$~ [Edr;?CϞ^wRZJ,T VZ .ʼ㝔 Nm+.Qա'u ncb>wARevvNV b,"{n C65!4h](il~uDV~e\V$leW3=W;Tkhc4Zml
ŞCyDWt f =k'ys.ٕܩ3zvWD~cyPLy;nQ
5sqagP*Wt ""LyלfmV9P @r?ͮ"ħ:RաTX dnbǪC))Uu({(p;2novvXe\ncU У[-ljbi~a)t>|^u(oNy ]1V\q{VȽ\o*p哋5ҕ.Emv]1s\*MCJbWu(؛۹jrrL.r; 4"OH$Un}ktK9w LjqeE#vo}>ꎳ|לBZjK5 ԿM\F^~&V/6X> ].,Kׇ:3fW9ǘJԙw:t*uP
=lvŐmDZj~^."ɼAu(O{|n{M?%19 6ҵ4 LDT"d+SgPfHbGj:μ9]I:DI G.x2$ܪ֟'^ s
ڷc,/vf߯e\z$̴htq
W]),,Osi
=smv%Q_,4;EIkg{O.DԙwMS z9v~>w"Fka
ա<(xw.'aU _μ仏mv%S&MMŞwS$UUh9F_K= ~+tڪzx.KKa&-uavQSŪ"Tg+Şdj.i C
=_șEgTxr'{bռeh;tR ŞDDv$t{a ܤ&yR oy"r1 :g=k+ŞwD8'y wfH+quCٷ_U/5| X:4Եfv>X%x?YzJW ʫ6녒IR^""2vL̚ 3A6eKŢۊWpZU[3jW+dg+ T$P)<{a]1lfW,ŞW%yѤxU"b(bn\isהv|| I)
%vLff4S8qof滽ikUO
VnY)2&-}^9w m""1{&wwJrѥ4աZvw"ڠ hkT
ա=㝇QZv_qs55ph>{mj!ֹ-֨.|M9UGC@l^CrHvg%w mͮeZHw-p;%%:^꤃l ? $ڻG❄Q_=W˸\=\SGt'go;X<[u>X]SR`UjkI^
kz>Z=rH.s~mZH
Қ 4&q/)͇v $ @G?-p;; #$]*;p6@kedD\'a5.:<]i`h) hX鲺u[ RPH; >\SŤYsNC)̅בmxƪe@^oKڹ\ѳ@c}|cו}] YY
?YR<{ߞqa{z
Ntn
CA蛊@踝Fmv%Wu(/»%bv%un(p; -N t0@u(gWBK㝈O^\ff ׯ( VnkV+o""^tYF" JK
Cz}/WB-j*Ee^"]yvLu(ag^:mv'b+UryB| 59V J i&vL)42qjY""О` uQJgա+~覇zY!"]@hN]:"2JDHծL(kڹ2w@ -\7ka튱Z;D$n>0"Aٯilcoel5z%
ήߖ"Jn ":j^vV7)q <]̻OR2o *|vCD4umS\n絳K`Y(":UAw^оc}@E AD6y}C]nom2?*p; +6 H"Rՠ?ߊ@gz] \n/DL3(*"%^߬?"> 5?r;ȥCTD~cv\#%mTɦ?..DD c*8zu+R\>>i4 9$;ծL0,"z}]W^&Rn+sbҪQ\n/M
Sfz{y}Ab3"r^ PV^6:?{z1kZɣPRy}ߖy}O.<:gDd) W|3b"V] T9Ah휤:ܟXT5*2oay|B̿~DۙW̹l!"2{aui=d{B?$9F;ĚI^X;Jඅ
TrC COqK,O+K~_"@
bNGgM+CI+Ȭi%?FvPsWG ?e/]G=YJƈ+?Z-S&?eͭ-T%sgM+-" g9H )3.nmu2̸ ZVbMg-DDmxVGj~ތ}Ϋռ~\_w -#dVv*̞^^y};fM+>E9Mw
|=kZ-PĈ+i% ۟UrykǸΫ8sgO/L +YJ3fU :6:̞^^VB8)AK眳<L]QWX3-iLN 5Ng5vy˟ܥib28Ĭc%2vk5?X t9KLW:kZ'W<;UT^߭;g@+v+qC("Z6^D.2*Ԗz}y}SxXE ʌLyWRr;,R!U|+"_z}+Ed쓦f Dxc>n=D
P뻧""?{C=Đ % ?a%~1N.S=lT̚VrEבfO/:u]EDnfٕt1 Cϖy}_2۰e\٥ݒV [Dr ;(4kZ Ş1"286cϭER怒?(?$6i{VISS3}\ [X9]i(2Iꭆ""(OшkǦO~hLJ&
W~[*dd?ubKK{ EDEoRͮXż'h^ߕ覷YJnfĊPcɧh0`VRWHҥ+X.Js9[lt@`w 2:W +z Cz}2cb E gִÛTBD)Rj*Rosޫ 1LKiӞkX zr{( 卹u2Ywhn_-"{P1cN9Q,|D,9
աf
C(VK龩R*{v,ZbpQr;[XyEь^=&E1A_RK +;?4xV!"[̈l^Ό@eM[ [۩DK> j{g b aszZZ4ޅ wbɣSro-i=o*}]e0 L =q07_bޯH z_ ٯ(BXM]+Vfi ;dI;c#":`B*txpFve{t/][.p(Cy-P{~]w,yDDϪ7+7!Fm ˹cזR "{ u[0 a{5} D Ō$^wƫKJ)Wx|~u ݚ2XbltM >/-߽3QY|n-?ɮ.7|C,] 㝗q汲bk_[(yR@(tw$dڕ5[U. &0$:ڜF_,|f'\T:uo|g ~2V^Xei]6:_^|o4u_m6{ኻN5qྪsb@Wkr
M,
JXbPMDZ3~\e)Όk 1Z$4a߸^1h>box'6'I |J=4;W,.#pm"Cz_?O XgM_m2tݲ#OF,۸'z-c
j}?fg+]aD/\y}Uye\;%uP^
+^z2|$3
D^\tG$ $.DDn}zrϩi7VH ;Gf=2[DdC ~V2VYRqwvkAk4 dgDY9
Yczw:o:4 T XDjEpy=]mwְA9~yS#7KLz86q8FGI7do&su+! RU9dzz9: gk 3fG[˟."
"{?β2D IDAT~-w+zbְA{Ӳ{o߰|*Abt1!Fv%ar9A
C'Y7kFs2f|'ju( @_y
s<˹viO1Wanm[W8Vb$nͮSb$jųI6Yڜ6\xn.ǫS7o}bMDnb
/|ů>[XsjcXJD̄X'3. K :`pX%v~gUrU2"2ŖP&J qj+iB$6]xV" )\"{3sj^kˇ|Xt"rȮt>[߱Z/$TrnY sg \x}| *4mp3E$~C9DŽ0M
آӪC[& ɭE},7?.=U,6Z8 wEH.ߔI5V+6g_Ҡ"8C9-x'pk n`\n+Nd+"rqJ"Ni3f.1Ì- $
L}?k⼕^+YYp'9,HY"_uSrS(sظC:];L8imn_Cֿ|zԆ~|iɸΘhQ}cBLqL7 ]nʄmgXAf^+\k\osnyҮ;>rҽ;?n6.Ѣf2"A64q%SImk˽Z~JLP$Q^N" rY*L`2Ìrn mLee9|<1]6]rez r[Z?4o"+3+n\sIok)sMGٴraٍp VC$OM$LISTƴ7-xI
5D#lqal tarFcj.In `([vN9|hC3G}wq,K+> }iSj x y3XU mˬ9o`lY?nY)lƕKά lny19z 0>S[4D5]j 0ϔM[>1S{60Px/o}/_vgUkmՎ=}y@f 2$0gmǮye/psN~wj\w҆{}ƌ_uӼ(
1^\ !T GF'l~\ ;
wg0.Qg8=Oc$ oYѴj8 Wݒ$wI'}%_<10yVϞZA;+P nFqy+>dx79G5_K"as3tj/aZg:<ږF?Iz"0Qx9d7_u2WgV >)#m{"r9nV1v;;;52c-ۖF#韝ԊgM,Ɇ1_h/I8&`T6FWIZ d7r8\6c_;xyC$|O´zDwD[һMneQGBu |mi=]1Ƕ ?h\ Ə=^ؗQ-i2kn>Я {fz/ M6}5ū%&` К1Ϲ 4~P걝7 bfc$|uM咎]}cim2W4 GMs~'ɵCq[siu X]0 {RҡN`(WGUla2=tT'@i_Z MߐW}p8Iaz5nZJ1P´ٴ}q)*SuwƾurM?:E4$UOddʋ{R´ t98ui ZWJ5^9ɦ\W M:qC(ʺ
_KAV<{Kb 6ߥ I}Wҋ^;cV'uQ)eq:CR["g/<^~
ݯ>t
9M ܪ\6ΕxtcMr{C6m2Kٴ:ǶM\.[ Ӻ 0VwK=lwg,Ciugz %C5 TVUՇRxU(UI,>ty
v=&^%1(|V2tŮs~-tx%0?nZkF?."Fi\vi!Ϧ1 `O(\kiZ"D_k*lys_J*oB1>3vZ{GaIo:tj{Gt9k}ܴ.sr\T{G.IA'vf=]1/۟i=mtY x9vz幝Kbkm^kmoJ:E{TFE7y beuٴ]NwZ^:x2XY\vWwg\mn3 I8>$MtV{2i}]҈Y
/Z>$|KU}hC尗/]OWl^uxY
CW.c;cMhvw"[2߲in9d{btA´ɦ 2dU8I WTΩ^ynے꤯OPyګdmx`p9 M?$]uȦqyc"rɸi}H7>sΚ=]Gi#r{n̦qAi]":sKqjp20J^%PP:lP2u:
r{Gwg_$]uq++CB´ݝ$,3vR.co*@OWXX҃^epP6mt.pc)'^wlR´ZnQxM@e]musYU ty<5
+V]uQQJH ue23ݝT~ǒ>?w]\ǽ2J#ٴXA 8Z.<>t=kzn(\`W$,tWwg,[RjjwgTI47g7}ٙ=i,Jwglھ@6ݝY^r.bk6mF`r_KS92O_~V ػ\=[5Oȵ ne ξ켸i 'a7t&+"nZGK<L6mp.c:
r{swgdI'wGu G5+U8x:z` :F+7c$M;#ٴ3֒No u_wgbRhM 0Ǽ/ z3v|6mIzy.c}ٗ}!> 0Y:
w^֊iMv~ٗ- o\Ee/ z0ieiLc$vqMٴ}Qܴq_,P(Ơ@I'{%Kz4(d"qHo
𥍑2II:iɦՓأk:mΆIֳ 鼚qAc$8Mұf %MWf3 rUW2K=] 4F§%}T~.G&lھ.nZWM%*gHM'$U:4#ٴi&Gi(
1}@w'% J N:ܑ0l´jƿ~Qҧ$)J&Z].cTҥ
#Hj4ρ)wHzTMlھܗ}2ص #OK;deJ9aZy#ơXݜ0"a?`4Fib
vH?i=Z U14}|I "icy
oRw_)>ZUҋ5}IzV-^ cM굽|TK2\|~.~h
9imppq sA(8 4nNIT8ht nZemTX|Sx<;Zٴ{&`TFHґᒎt1 '$%
M^Iw%LkOB!8Tq?h ߳_S%5 fG?2Y: Sm})aZ Ҩ Fw߫|ǰUhYR*nZv 螿z /FIP^yqG N1U^Gk |-M6C%SݰbՔ;u
w] 3U($
1N Feozpfx=DS0fngb`ׅ-ٴe2m \(kmq ud*3L=~n DWrZ7?'}WU RU} km +>̯[^,I높g/ L^csUkm~o
OϫkcC~MIT(6L Vh oR1Z[t9`
C#T9 (ƨzߪ]u"aI$=#)I{r UV.U\Xk @9p4qP2y'x
ѢP ٸe 8Qx͛*CTT/:M 8dêCVT/zyM ٸ. 8PxӖ^+WՇZ6ƬzQüOl=嶻 : 0PxMd*1:^RY ڼ嶻- S lܼ%DU}h
wʶiIEOUևvw, TAU"ZRzBI=刊E J~1qY lL&C'}K:ARH%3L}kÊU?: 0Pxv~U}N|$S!i'g @5IZ|*,M|[q` _kBI Th>W+xŏqГ3sq> `ʢ*suCJzc}͟Pk/X @9WXU e3T)2 (-_K*;HUևWa)*)
)d0(hITlU_Y WU :B
y.\ E5TVVՇ _kULTUzMF L^ 4%}|T8kF u `*rYe]B_kskU}tIzg{ *(\RYWY3A TA;yU6>
>[ : 0Up!u3}ZU *4([Pt cCʺ/8w>uzn(:mÊUx jXjXbu_p^\^g);/ LE*ʺJ_k*djن: 0QxPMx J~_ӷ *ʺC: %S}5a rBU"UIu1Xlݐ0 @*_ksbH2CԣC?q. `Z* j(C]RcH/eI/_p6 {AU%UpȌx~M_JZI= IDAT|o pLdjý*i%/iVe]m) ; . Y[IB$zm5L5<0X @QxȒ?ISpǫV( FJ>aŪ>3 xkP2CZ8 aa m߰ՋUT/:C|o= uUBkJz(Gx
HMC · 1r BAT · C4s1
PK
nz ] word/footer1.xml
© 2026 Ideorum · Reproducció autoritzada amb atribució (CC BY 4.0) · Condicions completes a ideorum.cat/avis-legal
PK
nz ] word/theme/PK
nz ]lhu word/theme/theme1.xml
PK
nz ]ƀ word/document.xml
El cas — la piràmide de l'odi
Del comentari despectiu al genocidi hi ha una escala, i els seus graons més baixos ens semblen inofensius. Aquest és el punt de partida per entendre com es fabrica, s'organitza i s'industrialitza l'odi, un procés que la nostra època ha traslladat en bona part a les pantalles.
Pregunta de la càpsula:
LA INDÚSTRIA DE L'ODI
1. Abans de llegir
1. Localitzar.
Segons la definició de les Nacions Unides citada a L'Arxiu, sobre quins trets d'una persona o un grup es basa el discurs d'odi per atacar-los? Fes-ne la llista tal com apareix a la font.
2. Avaluar.
Les xifres de delictes d'odi que recull l'OSCE són les que la policia registra, no totes les que passen. Per què creus que el nombre real podria ser molt més alt que el declarat? Què hauríem de tenir present abans de llegir aquestes dades com una foto exacta de la realitat?
3. Integrar.
L'escala d'Allport situa el discurs d'odi al graó més baix, i l'extermini, al més alt. Amb el que ja saps d'altres èpoques de la història, per què creus que és perillós considerar «inofensiu» aquest primer graó?
4. Reflexionar.
Bona part de l'odi d'avui es cou a les xarxes socials abans d'arribar al carrer. Quina responsabilitat hi tenen les plataformes que decideixen què es fa viral i què no?
2. La lectura
El 15 de març de 2019, un home va entrar armat en dues mesquites de Christchurch, a Nova Zelanda, i va assassinar cinquanta-una persones que resaven. Ho va retransmetre en directe per internet, com qui juga a un videojoc. No era un llop solitari sorgit del no-res: havia passat mesos, potser anys, en racons de la xarxa on l'odi cap a un grup de persones s'havia anat convertint en la cosa més normal del món. Buffalo, als Estats Units, el 2022. Halle, a Alemanya, el 2019. Els noms canvien, però el guió es repeteix amb una precisió inquietant. Al final d'aquell guió hi ha sempre morts; al principi, gairebé sempre, hi ha només paraules.
Aquesta càpsula tracta d'aquest recorregut: com es passa de la paraula al crim, i com, en el pitjor dels casos, aquest camí s'organitza i s'industrialitza fins a convertir-se en una màquina de matar. Per entendre-ho, necessitem un mapa. I n'hi ha un de molt útil, dibuixat fa més de setanta anys per un psicòleg que estudiava com neixen els prejudicis.
El 1954, el nord-americà Gordon Allport va proposar una escala de cinc graons per ordenar les formes de rebuig cap a un grup, de la més suau a la més brutal. El primer graó és la
antilocució
: parlar malament de l'altre, l'acudit racista, el comentari despectiu que molta gent considera inofensiu. El segon és l'
evitació
: apartar-se d'aquell grup, deixar-lo de banda. El tercer és la
discriminació
: negar-li feina, escola o drets; aquí ja hi trobem coses com les lleis de segregació racial dels Estats Units o les lleis nazis de Nuremberg. El quart és l'
atac físic
: la violència contra les persones i els seus béns. I el cinquè, al capdamunt, és l'
extermini
: la voluntat d'esborrar el grup sencer de la faç de la terra.
La lliçó d'Allport és senzilla i incòmoda a la vegada.
Cada graó fa possible el següent.
Cap societat salta de cop de l'acudit al genocidi; hi arriba pujant esglaó a esglaó, i cada esglaó normalitza el que abans semblava impensable. Per això és tan perillós considerar «inofensiu» el primer. L'antilocució, deia ell, no fa mal per si sola, però prepara l'escenari perquè el mal arribi. Quan un grup ha estat prou insultat, prou deshumanitzat, prou convertit en el culpable de tots els mals, apartar-lo primer i atacar-lo després ja no escandalitza ningú.
La imatge de la piràmide explica per què no en diem «escala». La major part de la gent que fa un acudit cruel no matarà mai ningú, i no es quedarà tampoc al segon graó. Però la seva broma eixampla la base, i sense una base ampla la punta no s'aguanta. Un assassí necessita, abans d'actuar, una societat (o si més no un racó d'ella) on el seu odi ja hagi estat dit mil vegades i acceptat com una opinió més. La violència de dalt de tot no és l'obra d'un boig aïllat: és el que passa quan ningú no ha aturat res a baix. Aquesta és la mala notícia. La bona és que, si l'odi es construeix graó a graó, també es pot desmuntar graó a graó, i el lloc més fàcil per fer-ho és a baix, quan encara sembla que no passa res.
Convé posar-hi noms precisos. Anomenem discurs d'odi aquell que ataca les persones no pel que fan, sinó pel que són: pel seu origen, la seva religió, el seu color de pell, el seu gènere o la seva orientació. Quan aquest discurs es tradueix en un delicte (una agressió, una amenaça, un atac) parlem de delicte d'odi. I les xifres diuen que no és cosa del passat. Segons les dades que els estats declaren a l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa, a Espanya la policia va registrar 1.706 delictes d'odi el 2019, 1.802 el 2021 i 2.268 el 2023. Són els casos coneguts: molts no arriben mai a la denúncia, de manera que la xifra real és, sens dubte, més alta.
Hi ha, però, una novetat que fa que el problema d'avui no sigui idèntic al de fa cent anys. L'escenari on es cou l'odi ha canviat. Bona part de la radicalització que acaba en violència ja no comença en un míting ni en un diari, sinó en pantalles. Les xarxes socials premien el contingut que indigna, perquè la indignació enganxa i genera clics; els algoritmes tendeixen a mostrar-nos més del que ja ens agrada, i així es formen càmeres d'eco on una idea extrema es repeteix, s'aplaudeix i s'endureix fins que sembla la normalitat. En aquests racons, la deshumanització d'un col·lectiu es disfressa d'humor, de mem, de broma entre iniciats, i així puja per la piràmide sense fer soroll.
L'anonimat hi ajuda: darrere d'un sobrenom, dir barbaritats surt gratis. I molts d'aquests espais no ofereixen només odi, sinó també companyia, la sensació de pertànyer a un grup que ho ha entès tot mentre la resta dorm. Sovint el motor és una teoria conspirativa que presenta un grup sencer com una amenaça mortal per a «nosaltres»: si l'altre ve a substituir-te o a destruir-te, atacar-lo deixa de ser un crim i es converteix en defensa pròpia. Els atacs de Christchurch, Buffalo o Halle van ser la punta visible d'aquest procés silenciós, i tots tres autors s'havien radicalitzat en aquesta mena de racons abans de disparar.
Aquesta càpsula fa, per això, un viatge d'anada i tornada. Ara plantegem el cas: un odi que es fabrica, que té graons, i que en la nostra època troba a internet un accelerador poderós. Els pròxims capítols ens portaran enrere per veure fins on pot arribar aquesta escala quan un estat sencer se'n fa càrrec: els antecedents de l'antisemitisme europeu, la maquinària de propaganda nazi, l'Holocaust com a sistema industrial d'extermini i els genocidis que, malgrat el «mai més», han seguit passant. I al final tornarem aquí, al present, amb una pregunta que ja no serà abstracta: com es reconeix l'odi als seus primers graons, i què podem fer per aturar-lo abans que arribi a dalt.
2.1. Desmuntant tòpics
El tòpic:
«Les paraules no fan mal. Mentre siguin només paraules (un acudit, un comentari, un mem) i no violència física, el discurs d'odi és inofensiu i cal deixar-lo passar en nom de la llibertat d'expressió.»
D'on surt:
Ve d'una intuïció raonable: distingir el que es diu del que es fa, i defensar que ningú sigui castigat per una simple opinió. La llibertat d'expressió és un dret fonamental, i aquest argument s'hi arrapa.
El que diu la recerca:
El problema és que la història no mostra un mur entre les paraules i els fets, sinó una escala que puja de l'una a l'altra. Cap genocidi ha començat amb cambres de gas: tots han començat amb anys de propaganda que van convertir un grup de veïns en un enemic, en una plaga, en un problema a resoldre. L'antilocució, com deia Allport, no mata directament, però prepara el terreny perquè matar sembli acceptable. Defensar la llibertat d'expressió no és el mateix que negar que les paraules tenen conseqüències: precisament perquè en tenen, val la pena reconèixer quan una societat comença a pujar el primer graó.
En resum:
Les paraules no són el genocidi, però són el seu primer maó. Menysprear els graons baixos és no veure venir els alts.
3. Fitxa de dades
·
Discurs d'odi: comunicació (oral, escrita o de comportament) que ataca o menysprea una persona o un grup pel que són (origen, religió, color de pell, gènere, orientació). No sempre és delicte, però és el brou de cultiu de la violència que sí que ho és.
·
Delicte d'odi: infracció penal (agressió, amenaça, atac) motivada per un prejudici contra la víctima per raó del grup a què pertany. El motiu de l'odi agreuja la pena.
·
Escala d'Allport (1954): mesura del prejudici en cinc graons, del més lleu al més greu: antilocució, evitació, discriminació, atac físic i extermini. Cada graó fa possible el següent.
·
Piràmide de l'odi: imatge que representa l'escala d'Allport. La base ampla de comentaris quotidians sosté, a dalt de tot, la punta estreta de la violència extrema.
·
Deshumanització: procés de presentar un grup de persones com a menys que humanes (plaga, invasió, amenaça), que fa que agredir-les deixi de semblar un crim.
·
Càmera d'eco: espai digital on una persona només troba opinions que confirmen les seves, sense contrast; l'efecte és que les idees extremes s'hi radicalitzen encara més.
4. Glossari
·
escala.
Mesura de com es manifesta el prejudici en una societat, del grau més lleu al més greu. També se'n diu «escala de prejudici i discriminació».
·
discurs d'odi.
Comunicació (oral, escrita o de comportament) que ataca o menysprea una persona o un grup pel que són. No sempre és delicte, però és el brou de cultiu de la violència que sí que ho és.
·
delicte d'odi.
Infracció penal motivada per un prejudici contra la víctima per raó del grup a què pertany. El motiu de l'odi agreuja la pena.
·
càmeres d'eco.
Espais digitals on una persona només troba opinions que confirmen les seves, sense contrast. L'efecte és que les idees extremes s'hi radicalitzen encara més.
·
teoria conspirativa.
Relat fals segons el qual una minoria poderosa i oculta conspira per fer mal a la majoria. Aquest esquema, que estudiarem al final de la càpsula, converteix un grup de veïns en un enemic existencial.
5. L'Arxiu · el document
Definició de discurs d'odi de les Nacions Unides
«Qualsevol tipus de comunicació, oral, escrita o de comportament, que ataca o utilitza un llenguatge pejoratiu o discriminatori en referència a una persona o un grup pel que són, és a dir, per la seva religió, ètnia, nacionalitat, raça, color, ascendència, gènere o altre factor d'identitat.»
Nacions Unides, Estratègia i Pla d'Acció sobre el Discurs d'Odi · 2019 · Font: https://www.un.org/en/hate-speech/understanding-hate-speech/what-is-hate-speech
L'ONU va adoptar aquesta definició per tenir un marc comú amb què combatre el discurs d'odi arreu del món. No és una definició legal ni prohibeix cap opinió: descriu què ataca aquest discurs (les persones pel que són, no pel que fan) i serveix per situar el graó més baix de la piràmide, aquell que molta gent considera inofensiu. És el punt de partida de tota la càpsula.
L'escala del prejudici (referència)
«L'antilocució en si no és perjudicial, però prepara l'escenari per a actuacions més severes.»
Gordon Allport, psicòleg (a partir de The Nature of Prejudice, recollit a la Viquipèdia) · Estats Units, 1954 · Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Escala_d%27Allport
Aquesta segona font no és un document d'època, sinó una referència enciclopèdica sobre l'escala d'Allport, que ordena el prejudici en cinc graons (antilocució, evitació, discriminació, atac físic i extermini). La frase resumeix la idea central de la sessió: el primer graó, el de les paraules, no mata directament, però és el que fa possible tot el que ve després. És el fonament de la imatge de la «piràmide de l'odi».
6. Activitats
6.1. Aprenent
1. Els delictes d'odi en un gràfic
Amb les dades oficials de l'OSCE, dibuixa a la llibreta un gràfic de barres dels delictes d'odi registrats per la policia a Espanya: 1.706 el 2019, 1.802 el 2021 i 2.268 el 2023. Posa-hi títol, escala i font. A sota, escriu entre 60 i 90 paraules explicant què mostra la tendència i per què el nombre real de casos podria ser més alt que el registrat.
Pista: Comença així: «El gràfic mostra que els delictes d'odi registrats han…». Recorda esmentar que moltes víctimes no denuncien, de manera que la xifra real (usa el terme delicte d'odi) queda per sota de la realitat.
2. Què ataca el discurs d'odi (lectura de font)
Llegeix la definició de les Nacions Unides a L'Arxiu. Copia la part exacta on diu sobre quins trets de la persona es basa el discurs d'odi per atacar-la. A sota, explica amb les teves paraules la diferència clau que marca la font: atacar algú «pel que és» i no «pel que fa». Entre 60 i 90 paraules.
Pista: Comença així: «Segons la definició de l'ONU, el discurs d'odi ataca les persones per…». Fes servir els termes discurs d'odi i identitat.
3. El titular de la sessió
Escriu un titular periodístic (màxim 12 paraules) que resumeixi la idea central de la sessió: l'odi es construeix per graons i el primer és el de les paraules. A sota, en una sola frase, justifica per què l'has triat.
Pista: Un bon titular informa sense exagerar: diu què passa i per què importa, sense adjectius carregats.
6.2. Intermedi
4. La piràmide de l'odi, graó a graó
Dibuixa a la llibreta un diagrama de flux dels cinc graons de l'escala d'Allport, del més ample (a baix) al més estret (a dalt): antilocució, evitació, discriminació, atac físic i extermini. Uneix cada graó amb el següent amb una fletxa i, al costat de cada fletxa, escriu com el graó de sota fa possible el de sobre. Posa un exemple actual (no del passat) a cada graó. Sota el diagrama, explica en una frase per què té forma de piràmide i no d'escala recta. Entre 90 i 125 paraules en total.
Pista: Cada fletxa del teu diagrama ha de completar la idea «…, que porta a…, i això fa possible…». La forma de piràmide s'explica perquè molta gent és a baix i molt poca, a dalt.
5. El mateix atac, dues maneres d'anomenar-lo (detectar biaix)
Aquí teniu dues maneres d'anomenar un mateix missatge que ataca un col·lectiu. (A) «És només una broma entre amics, no us ho prengueu tan seriosament.» (B) «És un missatge que deshumanitza tot un grup de persones.» A la llibreta, detecteu el biaix de cada expressió: expliqueu quina intenció revela i com condiciona la manera de veure els fets. Entre 90 i 125 paraules. No es tracta de decidir qui té raó, sinó d'analitzar què amaga i què destaca cada manera de dir-ho.
Pista: El vostre comentari ha d'usar: «l'expressió A minimitza…, en canvi B…» i «anomenar-ho "broma" fa que…».
6. Per què les paraules són el primer maó (desmuntant el tòpic)
Torna al bloc Desmuntant Tòpics. Explica a la llibreta, amb les teves paraules, per què és un error creure que el discurs d'odi és inofensiu mentre no hi hagi violència física. Descriu com les paraules «preparen el terreny» i acaba amb una conclusió pròpia sobre on és el moment més fàcil d'aturar l'odi. Entre 90 i 125 paraules.
Pista: Fes servir els connectors «a diferència del que es creu…», «de fet…» i els termes antilocució i deshumanització.
6.3. Avançat
7. L'odi i la resposta (contrast amb la imatge)
Observa la imatge del banner de la sessió: el mur d'homenatge, cobert de flors i missatges, després de l'atac de Christchurch. Contrasta a la llibreta dues realitats: d'una banda, el procés silenciós que descriu la lectura (la radicalització que puja per la piràmide fins a la violència); de l'altra, el que expressa aquesta imatge (la reacció col·lectiva d'una societat). Què ens diu cadascuna sobre com és una comunitat? Mínim 125 paraules.
Pista: Un bon contrast no descriu les dues coses per separat: les posa cara a cara i n'extreu una idea. Pensa què construeix l'odi i què construeix la resposta que veus a la imatge.
8. Rellevància: què cal recordar d'aquesta sessió
De tot el que has llegit avui, tria les TRES idees que creus que qualsevol persona hauria de conèixer per reconèixer i aturar l'odi als seus primers graons. Ordena-les de la més important a la menys, i justifica cada tria amb una raó pròpia. Mínim 125 paraules en total.
Pista: Una bona tria de rellevància no repeteix tot el temari: es mulla, prioritza, i explica per què una idea mereix ser recordada més que una altra.
9. Ahir i avui: el primer graó a la teva pantalla
Completa i raona a la llibreta (mínim 125 paraules): «L'escala d'Allport situa el discurs d'odi al graó més baix. A les xarxes socials que faig servir, aquest graó es reconeix quan [descriu formes concretes: memes, comentaris, insults a un col·lectiu]. Crec que la responsabilitat d'aturar-ho és de [argumenta: usuaris, plataformes, lleis…] perquè… La lliçó que en trec és…».
Pista: Evita tant el «no s'hi pot fer res» com el «prohibim-ho tot i ja està»: la teva feina és mostrar on comença l'odi i qui pot frenar-lo, i per què.
PK
nz ]aE word/fontTable.xml
PK
nz ]BR R word/styles.xml
PK
nz ]\3A A word/numbering.xml
PK
nz ]!P4 4 word/settings.xml
PK
nz ]z word/webSettings.xml
PK
nz ] word/_rels/PK
nz ] W word/_rels/document.xml.rels
PK
nz ]>^O O word/_rels/header1.xml.rels
PK
nz ]dI [Content_Types].xml
PK
nz ] _rels/PK
nz ] $ _rels/.relsPK
nz ] docProps/PK
nz ] &8 6 docProps/core.xmlPK
nz ] word/PK
nz ] word/media/PK
nz ] *h h * word/media/image-DrSAPXKs3Y0v3UCmpwP9U.pngPK
nz ], , )n word/header1.xmlPK
nz ] w word/footer1.xmlPK
nz ] Yz word/theme/PK
nz ]lhu z word/theme/theme1.xmlPK
nz ]ƀ | word/document.xmlPK
nz ]aE p word/fontTable.xmlPK
nz ]BR R x word/styles.xmlPK
nz ]\3A A s word/numbering.xmlPK
nz ]!P4 4 word/settings.xmlPK
nz ]z G word/webSettings.xmlPK
nz ] V word/_rels/PK
nz ] W word/_rels/document.xml.relsPK
nz ]>^O O ɒ word/_rels/header1.xml.relsPK
nz ]dI Q [Content_Types].xmlPK ) &