PK
nz ] _rels/PK
nz ] _rels/.rels
PK
nz ] docProps/PK
nz ]궛' ' docProps/core.xml
Antecedents històrics de l'odi organitzat
Ideorum
html-to-docx
html-to-docx
1
2026-08-12T15:19:29.482Z
2026-08-12T15:19:29.482Z
PK
nz ] word/PK
nz ] word/media/PK
nz ] *h h * word/media/image-daHCD79y7kcReH189qQqu.pngPNG
IHDR ^ C pHYs tEXtXML:com.adobe.xmp
li eXIfII* V ^ ( i f H H 0210 0100 ^ C -i IDATxy|Tg&{XC/sa7pͨZkjjmmT
Tmժ,
Ytf%쐅$3#Ǘ%s%Vr$$y99" &KL]DH_ Gu"]"5?C -E 8zw;z:bP6+՚9"rȒXoMnXw-C6PE5c>ڠ Ɋ.TeZ.?È /NwHlZ
wy5C [gM?f?4o}/Vt! ^ks ]N8x Q3ҔYg}t` Ǝ
/n!ogҀ[{X[uߘ)?8X{ҳZ`߿rI )KG_G<= hĚm8bgiDj-A,PVf; )K^#U_`%}nfYl9|i_x $3
z:^(j.XO->doZ揼_9
H6^ i[cv5?ԫ:lqmPo}'m+ b; PxjѿzQ9]p ̯ d:ٛX{xAs W V=|y?GLhh
?VbPeUU+Q^# ,- $[.x]v: -m 4KT5=^0z2w6hs` X:j_^{gbv@CY
5?m;+; Ѱu ռ!e:>u0 Xkߐ/ьxפC>X
_ ( ozmJ;d5WHjYS 4ɈFtκb
'; wN @"`aj~P;>yDzAkcdãuz̈/"PjWr2gYHCW.5
ȉ4ƭCG5}̧wWW @jfW<=&Ehc||{
e66~?Iv=6(G :>qgtn+h i-+=gG/ ef\ ѴkyWtɩ h\""6 d>X\YSe\k
7?{9gtnDMib;n*PoF< ѴkNc?}qvf$ۨ
/_Z 8Qq3wyc~chm*>62 lsS.iavTgyp;~2}_dT ۸fox.{YۧG#M;Vϼ;
7/[P' `6uNgcF!ՈfޞC %mw)s V>M-swZ` kv>9[z $6Qx8%z^5X]m]לeke w^Υi{_: ݲ5 HD)_xU<_q0?|"p^[+ ,o??̎1g＜3vg,ٺn= MJ^w^2ꢋ?f$[4"2ˆ͗nS7]BfJ^Ιg WG @"Ik]ߘ/%
BeA諊@(Ϝ )Uxpn,sYVߠWNmQwM(-
f?)J,T "ңC7^PQ Luo紎%`g%W[sPa?g⪌hDs;zgQ^"5C-"y1L!x A)qg.õ=Jt:ǂUusyKyew0q_싵Α&Ѵn],_;OZfW %c"ty];ެڕݻ|g 9 9DrF櫶۩g^mݺe|3#w=LswڝZvWlv%S""W8K~qc_} Hp15H# # Wʹ'=Gsw4Zr
n), "E_47 Pүx= Guپ ݬgN=h6rEUXWw#ctxWm72 CRxT{Ffܥu|C%|_o1% Îʭ߭YpƐ=n1ٕ4ա]{m)wWo0U J8qwٯdRb+Cad?"kd $/&HXؽ[~R\v{W3mgw>TsfϚ]"5ͫV9μJ]N
|ݍ |IڎE xʋFe|N]G7sj y M+'23. 9-tWߺ}jw;N{~d|/C;F>\ֱ]k/6zs$]H_?& @ $eu7GnpP59i KIvuQX/m
2olW)>zZճ~T3bxКYelF4n+uT J71mO R,mcflWz亳o ܖn[~f_[><+oM ?\[]ic]vzrVN ! @_IYxpHmZ$4M\KjvFjHzuk^W}| 6&^,USWƺs
>%CiZx IWx첏E؆KxQy,s:OR5JTF~/ }IDD7TUe侧elf4wP+ID'" qtWj]>XS5]H>fnLkT>{ Cjx7 49zr},_ qѦLS >Y;B˸ڴUhv2W3d }cŋ^}yu@SϤߪIC} {;~` 4GDv2b "r.{OڳȈF4YL 7:̊nZƥIoy}D#>Z z"3# +
.uCdUzr/u{1z;ew7#ު.ҺPa<""jgh $*~6qZƅ%8p5yڳn s獧nu{=-)VA}/;*?tbO "2kK# ,
Z:iMp[-s =2.7ܠoKC!%u ,= F|-;{OX =M;uB |7w=rGra#n9㔫:5]3feXUG4S
gf\HCW]};mEsT:L+-*u I$iVFY4-cw~e[b@F֡?}]=s |a ',DDkJ|7ٕ[8fn ez&
tXdžCYoE;+wg/26,9%_ΚVr C5Sf2:@"TD>d Ll5ZZGtfحBfOfm7:,X'X9O 49]Z[
/M H ]^jʵ^^{nZ>W; +5~b1- u=Ti^:C 4" @oITxi˵AN%5F;S˸:oBö Or{ݵ WRz,\I+cmmh$ψ\ %S鞪HRg 55Χ̣5w:o:RU QZ]xEYF$ -
K,5zI˸ 93- v$S6u*Vv `j"^iш7nک]bZ| |v``-/uܮsZ""`IkuЮ$"]+"{О@Hht<$""R-"wa[Tv H4=0#"{ʼ>]wW RO^QkqQDm[D,ܞoz _W/Z=}S;4NF4D۩N-TS0p~lv%]u(DT9ZDN4[EDd CkO!h cSͮde Qա !"HSpUY+"EdUJDV7 `i:V P$"ݤ=. MEXHD C=L&
ξ"b䃭e^. NUDƨvePICg ?e-fW2Tm][*Y^
|1~pY`]IS ڕͯy"-MbE䀈쓦2{?e^_E쟂1*Mäw^Gi:JüRou$
ֳZwӲ*Qq]0s_5
ZQ yV ~ MotQU㹿p ISae^e*6bU ʅ.R>CXu(""Q|PXk|&jW.S DP^c#"Nqv. C Ђ2c$]ա9|hV 4 VD>
C2gZr;WHC\ݪeͮdby\""_Q:!.k-T
*x\ng"|z -,b>r;Otxvy}~9\r; DZեe3Z;CC]kTvL
1ͮ_Xmé.c9gִ*MUvr; +$~ [Edr;?CϞ^wRZJ,T VZ .ʼ㝔 Nm+.Qա'u ncb>wARevvNV b,"{n C65!4h](il~uDV~e\V$leW3=W;Tkhc4Zml
ŞCyDWt f =k'ys.ٕܩ3zvWD~cyPLy;nQ
5sqagP*Wt ""LyלfmV9P @r?ͮ"ħ:RաTX dnbǪC))Uu({(p;2novvXe\ncU У[-ljbi~a)t>|^u(oNy ]1V\q{VȽ\o*p哋5ҕ.Emv]1s\*MCJbWu(؛۹jrrL.r; 4"OH$Un}ktK9w LjqeE#vo}>ꎳ|לBZjK5 ԿM\F^~&V/6X> ].,Kׇ:3fW9ǘJԙw:t*uP
=lvŐmDZj~^."ɼAu(O{|n{M?%19 6ҵ4 LDT"d+SgPfHbGj:μ9]I:DI G.x2$ܪ֟'^ s
ڷc,/vf߯e\z$̴htq
W]),,Osi
=smv%Q_,4;EIkg{O.DԙwMS z9v~>w"Fka
ա<(xw.'aU _μ仏mv%S&MMŞwS$UUh9F_K= ~+tڪzx.KKa&-uavQSŪ"Tg+Şdj.i C
=_șEgTxr'{bռeh;tR ŞDDv$t{a ܤ&yR oy"r1 :g=k+ŞwD8'y wfH+quCٷ_U/5| X:4Եfv>X%x?YzJW ʫ6녒IR^""2vL̚ 3A6eKŢۊWpZU[3jW+dg+ T$P)<{a]1lfW,ŞW%yѤxU"b(bn\isהv|| I)
%vLff4S8qof滽ikUO
VnY)2&-}^9w m""1{&wwJrѥ4աZvw"ڠ hkT
ա=㝇QZv_qs55ph>{mj!ֹ-֨.|M9UGC@l^CrHvg%w mͮeZHw-p;%%:^꤃l ? $ڻG❄Q_=W˸\=\SGt'go;X<[u>X]SR`UjkI^
kz>Z=rH.s~mZH
Қ 4&q/)͇v $ @G?-p;; #$]*;p6@kedD\'a5.:<]i`h) hX鲺u[ RPH; >\SŤYsNC)̅בmxƪe@^oKڹ\ѳ@c}|cו}] YY
?YR<{ߞqa{z
Ntn
CA蛊@踝Fmv%Wu(/»%bv%un(p; -N t0@u(gWBK㝈O^\ff ׯ( VnkV+o""^tYF" JK
Cz}/WB-j*Ee^"]yvLu(ag^:mv'b+UryB| 59V J i&vL)42qjY""О` uQJgա+~覇zY!"]@hN]:"2JDHծL(kڹ2w@ -\7ka튱Z;D$n>0"Aٯilcoel5z%
ήߖ"Jn ":j^vV7)q <]̻OR2o *|vCD4umS\n絳K`Y(":UAw^оc}@E AD6y}C]nom2?*p; +6 H"Rՠ?ߊ@gz] \n/DL3(*"%^߬?"> 5?r;ȥCTD~cv\#%mTɦ?..DD c*8zu+R\>>i4 9$;ծL0,"z}]W^&Rn+sbҪQ\n/M
Sfz{y}Ab3"r^ PV^6:?{z1kZɣPRy}ߖy}O.<:gDd) W|3b"V] T9Ah휤:ܟXT5*2oay|B̿~DۙW̹l!"2{aui=d{B?$9F;ĚI^X;Jඅ
TrC COqK,O+K~_"@
bNGgM+CI+Ȭi%?FvPsWG ?e/]G=YJƈ+?Z-S&?eͭ-T%sgM+-" g9H )3.nmu2̸ ZVbMg-DDmxVGj~ތ}Ϋռ~\_w -#dVv*̞^^y};fM+>E9Mw
|=kZ-PĈ+i% ۟UrykǸΫ8sgO/L +YJ3fU :6:̞^^VB8)AK眳<L]QWX3-iLN 5Ng5vy˟ܥib28Ĭc%2vk5?X t9KLW:kZ'W<;UT^߭;g@+v+qC("Z6^D.2*Ԗz}y}SxXE ʌLyWRr;,R!U|+"_z}+Ed쓦f Dxc>n=D
P뻧""?{C=Đ % ?a%~1N.S=lT̚VrEבfO/:u]EDnfٕt1 Cϖy}_2۰e\٥ݒV [Dr ;(4kZ Ş1"286cϭER怒?(?$6i{VISS3}\ [X9]i(2Iꭆ""(OшkǦO~hLJ&
W~[*dd?ubKK{ EDEoRͮXż'h^ߕ覷YJnfĊPcɧh0`VRWHҥ+X.Js9[lt@`w 2:W +z Cz}2cb E gִÛTBD)Rj*Rosޫ 1LKiӞkX zr{( 卹u2Ywhn_-"{P1cN9Q,|D,9
աf
C(VK龩R*{v,ZbpQr;[XyEь^=&E1A_RK +;?4xV!"[̈l^Ό@eM[ [۩DK> j{g b aszZZ4ޅ wbɣSro-i=o*}]e0 L =q07_bޯH z_ ٯ(BXM]+Vfi ;dI;c#":`B*txpFve{t/][.p(Cy-P{~]w,yDDϪ7+7!Fm ˹cזR "{ u[0 a{5} D Ō$^wƫKJ)Wx|~u ݚ2XbltM >/-߽3QY|n-?ɮ.7|C,] 㝗q汲bk_[(yR@(tw$dڕ5[U. &0$:ڜF_,|f'\T:uo|g ~2V^Xei]6:_^|o4u_m6{ኻN5qྪsb@Wkr
M,
JXbPMDZ3~\e)Όk 1Z$4a߸^1h>box'6'I |J=4;W,.#pm"Cz_?O XgM_m2tݲ#OF,۸'z-c
j}?fg+]aD/\y}Uye\;%uP^
+^z2|$3
D^\tG$ $.DDn}zrϩi7VH ;Gf=2[DdC ~V2VYRqwvkAk4 dgDY9
Yczw:o:4 T XDjEpy=]mwְA9~yS#7KLz86q8FGI7do&su+! RU9dzz9: gk 3fG[˟."
"{?β2D IDAT~-w+zbְA{Ӳ{o߰|*Abt1!Fv%ar9A
C'Y7kFs2f|'ju( @_y
s<˹viO1Wanm[W8Vb$nͮSb$jųI6Yڜ6\xn.ǫS7o}bMDnb
/|ů>[XsjcXJD̄X'3. K :`pX%v~gUrU2"2ŖP&J qj+iB$6]xV" )\"{3sj^kˇ|Xt"rȮt>[߱Z/$TrnY sg \x}| *4mp3E$~C9DŽ0M
آӪC[& ɭE},7?.=U,6Z8 wEH.ߔI5V+6g_Ҡ"8C9-x'pk n`\n+Nd+"rqJ"Ni3f.1Ì- $
L}?k⼕^+YYp'9,HY"_uSrS(sظC:];L8imn_Cֿ|zԆ~|iɸΘhQ}cBLqL7 ]nʄmgXAf^+\k\osnyҮ;>rҽ;?n6.Ѣf2"A64q%SImk˽Z~JLP$Q^N" rY*L`2Ìrn mLee9|<1]6]rez r[Z?4o"+3+n\sIok)sMGٴraٍp VC$OM$LISTƴ7-xI
5D#lqal tarFcj.In `([vN9|hC3G}wq,K+> }iSj x y3XU mˬ9o`lY?nY)lƕKά lny19z 0>S[4D5]j 0ϔM[>1S{60Px/o}/_vgUkmՎ=}y@f 2$0gmǮye/psN~wj\w҆{}ƌ_uӼ(
1^\ !T GF'l~\ ;
wg0.Qg8=Oc$ oYѴj8 Wݒ$wI'}%_<10yVϞZA;+P nFqy+>dx79G5_K"as3tj/aZg:<ږF?Iz"0Qx9d7_u2WgV >)#m{"r9nV1v;;;52c-ۖF#韝ԊgM,Ɇ1_h/I8&`T6FWIZ d7r8\6c_;xyC$|O´zDwD[һMneQGBu |mi=]1Ƕ ?h\ Ə=^ؗQ-i2kn>Я {fz/ M6}5ū%&` К1Ϲ 4~P걝7 bfc$|uM咎]}cim2W4 GMs~'ɵCq[siu X]0 {RҡN`(WGUla2=tT'@i_Z MߐW}p8Iaz5nZJ1P´ٴ}q)*SuwƾurM?:E4$UOddʋ{R´ t98ui ZWJ5^9ɦ\W M:qC(ʺ
_KAV<{Kb 6ߥ I}Wҋ^;cV'uQ)eq:CR["g/<^~
ݯ>t
9M ܪ\6ΕxtcMr{C6m2Kٴ:ǶM\.[ Ӻ 0VwK=lwg,Ciugz %C5 TVUՇRxU(UI,>ty
v=&^%1(|V2tŮs~-tx%0?nZkF?."Fi\vi!Ϧ1 `O(\kiZ"D_k*lys_J*oB1>3vZ{GaIo:tj{Gt9k}ܴ.sr\T{G.IA'vf=]1/۟i=mtY x9vz幝Kbkm^kmoJ:E{TFE7y beuٴ]NwZ^:x2XY\vWwg\mn3 I8>$MtV{2i}]҈Y
/Z>$|KU}hC尗/]OWl^uxY
CW.c;cMhvw"[2߲in9d{btA´ɦ 2dU8I WTΩ^ynے꤯OPyګdmx`p9 M?$]uȦqyc"rɸi}H7>sΚ=]Gi#r{n̦qAi]":sKqjp20J^%PP:lP2u:
r{Gwg_$]uq++CB´ݝ$,3vR.co*@OWXX҃^epP6mt.pc)'^wlR´ZnQxM@e]musYU ty<5
+V]uQQJH ue23ݝT~ǒ>?w]\ǽ2J#ٴXA 8Z.<>t=kzn(\`W$,tWwg,[RjjwgTI47g7}ٙ=i,Jwglھ@6ݝY^r.bk6mF`r_KS92O_~V ػ\=[5Oȵ ne ξ켸i 'a7t&+"nZGK<L6mp.c:
r{swgdI'wGu G5+U8x:z` :F+7c$M;#ٴ3֒No u_wgbRhM 0Ǽ/ z3v|6mIzy.c}ٗ}!> 0Y:
w^֊iMv~ٗ- o\Ee/ z0ieiLc$vqMٴ}Qܴq_,P(Ơ@I'{%Kz4(d"qHo
𥍑2II:iɦՓأk:mΆIֳ 鼚qAc$8Mұf %MWf3 rUW2K=] 4F§%}T~.G&lھ.nZWM%*gHM'$U:4#ٴi&Gi(
1}@w'% J N:ܑ0l´jƿ~Qҧ$)J&Z].cTҥ
#Hj4ρ)wHzTMlھܗ}2ص #OK;deJ9aZy#ơXݜ0"a?`4Fib
vH?i=Z U14}|I "icy
oRw_)>ZUҋ5}IzV-^ cM굽|TK2\|~.~h
9imppq sA(8 4nNIT8ht nZemTX|Sx<;Zٴ{&`TFHґᒎt1 '$%
M^Iw%LkOB!8Tq?h ߳_S%5 fG?2Y: Sm})aZ Ҩ Fw߫|ǰUhYR*nZv 螿z /FIP^yqG N1U^Gk |-M6C%SݰbՔ;u
w] 3U($
1N Feozpfx=DS0fngb`ׅ-ٴe2m \(kmq ud*3L=~n DWrZ7?'}WU RU} km +>̯[^,I높g/ L^csUkm~o
OϫkcC~MIT(6L Vh oR1Z[t9`
C#T9 (ƨzߪ]u"aI$=#)I{r UV.U\Xk @9p4qP2y'x
ѢP ٸe 8Qx͛*CTT/:M 8dêCVT/zyM ٸ. 8PxӖ^+WՇZ6ƬzQüOl=嶻 : 0PxMd*1:^RY ڼ嶻- S lܼ%DU}h
wʶiIEOUևvw, TAU"ZRzBI=刊E J~1qY lL&C'}K:ARH%3L}kÊU?: 0Pxv~U}N|$S!i'g @5IZ|*,M|[q` _kBI Th>W+xŏqГ3sq> `ʢ*suCJzc}͟Pk/X @9WXU e3T)2 (-_K*;HUևWa)*)
)d0(hITlU_Y WU :B
y.\ E5TVVՇ _kULTUzMF L^ 4%}|T8kF u `*rYe]B_kskU}tIzg{ *(\RYWY3A TA;yU6>
>[ : 0Up!u3}ZU *4([Pt cCʺ/8w>uzn(:mÊUx jXjXbu_p^\^g);/ LE*ʺJ_k*djن: 0QxPMx J~_ӷ *ʺC: %S}5a rBU"UIu1Xlݐ0 @*_ksbH2CԣC?q. `Z* j(C]RcH/eI/_p6 {AU%UpȌx~M_JZI= IDAT|o pLdjý*i%/iVe]m) ; . Y[IB$zm5L5<0X @QxȒ?ISpǫV( FJ>aŪ>3 xkP2CZ8 aa m߰ՋUT/:C|o= uUBkJz(Gx
HMC · 1r BAT · C4s2
PK
nz ] word/footer1.xml
© 2026 Ideorum · Reproducció autoritzada amb atribució (CC BY 4.0) · Condicions completes a ideorum.cat/avis-legal
PK
nz ] word/theme/PK
nz ]lhu word/theme/theme1.xml
PK
nz ]b❶ word/document.xml
Antecedents històrics de l'odi organitzat
Abans que un estat pogués industrialitzar l'odi al segle XX, calia fabricar-lo. Al segle XIX, una pseudociència que classificava els humans, la violència tolerada dels pogroms i una mentida sobre una conspiració mundial van posar-ne els fonaments.
Pregunta de la càpsula:
LA INDÚSTRIA DE L'ODI
1. Abans de llegir
1. Localitzar.
Segons la font de L'Arxiu, quina és la «passió» que Zola diu tenir, i en nom de qui escriu la seva protesta? Copia les paraules exactes.
2. Avaluar.
La paraula «antisemitisme» es va encunyar el 1879 per fer que l'odi als jueus sonés modern i científic. Per què creus que donar un nom d'aparença tècnica a un prejudici el fa més perillós?
3. Integrar.
A la sessió anterior vam veure l'escala d'Allport. En quins dels seus graons situaries un pogrom, i en quins el racisme científic? Justifica-ho.
4. Reflexionar.
La mentida de la conspiració (un grup ocult que ho controla tot en secret) va servir per justificar l'odi fa un segle. Reconeixes aquest mateix esquema en alguna teoria que circuli avui?
2. La lectura
El 1879, un periodista alemany anomenat Wilhelm Marr va posar de moda una paraula nova:
antisemitisme
. No inventava l'odi als jueus, que a Europa tenia segles d'història amb arrels religioses. El que feia era vestir-lo de nou. «Antisemitisme» sonava a terme científic, a diagnòstic d'expert, no a vell prejudici de sagristia. I aquest canvi de disfressa és, precisament, el que fa d'aquell moment el començament d'una etapa diferent. L'odi de sempre passava a presentar-se com una veritat moderna, demostrable, respectable. Aquesta sessió tracta dels fonaments que el segle XIX va posar perquè, dècades més tard, un estat pogués industrialitzar l'extermini.
El primer fonament el va aportar la ciència, o millor dit, una falsificació de la ciència. Al llarg del segle XIX es va estendre el racisme científic. Autors com el francès Arthur de Gobineau van sostenir que la humanitat es dividia en races amb valors desiguals i que la barreja entre elles portava a la decadència. Quan Charles Darwin va publicar les seves idees sobre l'evolució, alguns pensadors les van deformar per aplicar-les a les societats humanes: era el darwinisme social, que presentava la lluita entre pobles i la desaparició dels «febles» com una llei natural. Res d'això era ciència, però ho semblava, i això bastava per donar coartada a qui volia tractar altres éssers humans com a inferiors.
El segon fonament va ser la violència organitzada. A l'Imperi Rus, sobretot després de l'assassinat del tsar Alexandre II el 1881, es van desfermar onades de pogroms: multituds que assaltaven barris jueus, cremaven cases, mataven i saquejaven. El pogrom de Kixinev, el 1903, va deixar desenes de morts i va commocionar l'opinió mundial. El més greu no era només la fúria de la multitud, sinó que sovint la policia i les autoritats miraven cap a una altra banda, o fins i tot atiaven l'atac. Aquí l'odi ja no era una idea de llibre: era l'estat que, per acció o per omissió, permetia matar per raó d'origen. La conseqüència va ser un èxode: milions de jueus van fugir de l'Imperi Rus cap a l'oest d'Europa i cap a Amèrica, en una de les grans migracions de l'època, buscant un lloc on la seva vida no depengués de l'humor d'una torba.
Enlloc no es va veure tan clar aquest mecanisme com a la França republicana, amb l'
afer Dreyfus
. El 1894, el capità Alfred Dreyfus, un oficial jueu de l'exèrcit francès, va ser condemnat per traïció a partir de proves falses i deportat a una illa-presó. La imatge que encapçala aquesta sessió recull el ritual de la seva degradació pública, el gener de 1895: davant de les tropes formades, un oficial li arrenca els galons i li trenca l'espasa, mentre part de la multitud que ho contempla crida «mort als jueus». Dreyfus proclamava la seva innocència, i tenia raó. Aviat va quedar clar que el veritable culpable era un altre i que hi havia hagut documents fabricats, però l'alt comandament va preferir mantenir la condemna abans que admetre l'error: calia un culpable, i un oficial jueu encaixava perfectament amb el prejudici de l'època. El 1898, l'escriptor
Émile Zola
va publicar al diari L'Aurore una carta oberta amb un titular que faria història: «J'accuse…!» («Acuso…!»). Hi denunciava, un per un, els responsables de la injustícia. França es va partir en dos, entre els qui defensaven Dreyfus i els qui, en nom de l'honor de l'exèrcit, preferien un innocent a la presó abans que reconèixer la veritat. Zola va ser condemnat i va haver de fugir, però tenia raó: el 1906, després de dotze anys, Dreyfus va ser finalment declarat innocent.
Hi ha un tercer fonament, potser el més duradís, que va aparèixer just en aquells anys: la mentida de la gran conspiració. Cap al 1903 va circular per l'Imperi Rus un fals document titulat Els protocols dels savis de Sió, que pretenia ser el pla secret d'una suposada elit jueva per dominar el món. Era una
falsificació
grollera, desmentida mil vegades, però es va traduir a molts idiomes i va tenir un èxit enorme. El seu poder era el d'un esquema molt simple i molt perillós: convertir tot un grup de persones en una amenaça oculta i totpoderosa contra «nosaltres». Si un grup conspira en secret per destruir-te, qualsevol cosa que li facis es pot presentar com a defensa pròpia. Que el text fos fals no li va restar força: dècades més tard, els nazis el van reeditar i repartir a les escoles com si fos autèntic. És el mateix mecanisme que, sota noms diferents, veurem reaparèixer al final de la càpsula.
Cap al 1900, doncs, els materials ja estaven damunt la taula. Una pseudociència que classificava els humans en superiors i inferiors. Una violència de carrer que l'estat tolerava o promovia. I una mentida sobre una conspiració que transformava un col·lectiu sencer en un enemic existencial. Cap d'aquests tres elements va matar, per si sol, sis milions de persones. Però tots tres, sumats i posats al servei d'un estat modern amb la seva burocràcia, la seva indústria i la seva propaganda, farien possible al segle XX el que fins aleshores era impensable. Els pròxims capítols expliquen com aquells fonaments es van convertir en una màquina.
2.1. Desmuntant tòpics
El tòpic:
«La ciència del segle XIX havia demostrat de debò que existeixen races humanes superiors i inferiors. S'equivocaven amb bona fe, però era ciència de l'època.»
D'on surt:
Ve del prestigi enorme que va guanyar la ciència al segle XIX i de la confusió entre allò que es presentava amb bata i vocabulari tècnic i allò que de veritat seguia el mètode científic. Molta gent va acceptar aquelles teories perquè «ho deien els savis».
El que diu la recerca:
El racisme científic no era ciència equivocada: era pseudociència, un prejudici disfressat de coneixement. Els seus autors partien de la conclusió que volien (uns pobles valen més que uns altres) i després buscaven dades per justificar-la, mesurant cranis o inventant jerarquies. La genètica moderna ho ha refutat del tot: no hi ha races biològiques humanes en el sentit que ells deien, i hi ha més diversitat genètica dins de qualsevol grup que entre grups diferents. El concepte de «raça» és una construcció social, no un fet de la naturalesa.
En resum:
Que una mentida porti bata i parli en llatí no la converteix en veritat. La pitjor pseudociència és la que serveix per decidir qui mereix viure.
3. Fitxa de dades
·
Antisemitisme: hostilitat i odi cap als jueus. La paraula es va popularitzar el 1879 (Wilhelm Marr) per donar aparença moderna i «científica» a un prejudici molt antic.
·
Racisme científic: teories, avui desacreditades, que pretenien demostrar amb aparença de ciència que la humanitat es divideix en races amb capacitats desiguals.
·
Darwinisme social: aplicació abusiva de la «supervivència del més apte» a les societats humanes, per justificar que els forts dominin o eliminin els febles.
·
Pogrom: atac violent i massiu contra una comunitat (sovint la jueva), amb assassinats, incendis i saqueig, tolerat o promogut per les autoritats.
·
Afer Dreyfus: escàndol francès (1894-1906) per la condemna injusta d'un oficial jueu; va dividir el país i va mostrar el pes de l'antisemitisme d'Estat.
·
Els protocols dels savis de Sió: falsificació (cap al 1903) que presentava una suposada conspiració jueva mundial. Desmentida mil vegades, va ser un instrument d'odi durant tot el segle XX.
4. Glossari
·
racisme científic.
Conjunt de teories, avui completament desacreditades, que pretenien demostrar amb aparença científica que la humanitat es divideix en races amb capacitats desiguals.
·
darwinisme social.
Aplicació abusiva de la idea de «supervivència del més apte» a les societats humanes, per justificar que els forts dominin o eliminin els febles.
·
pogroms.
Atacs violents i massius contra una comunitat, especialment la jueva, amb assassinats, incendis i saqueig. Sovint les autoritats hi feien els ulls grossos o els fomentaven.
5. L'Arxiu · el document
J'accuse…! (carta oberta al president de la República)
«No tinc més que una passió, la de la llum, en nom de la humanitat que tant ha patit i que té dret a la felicitat. La meva protesta encesa no és sinó el crit de la meva ànima.»
Émile Zola, escriptor, al diari L'Aurore · París, 13 de gener de 1898 · Font: https://fr.wikisource.org/wiki/J%E2%80%99accuse%E2%80%A6!
Zola va escriure aquesta carta oberta per denunciar la condemna injusta del capità Dreyfus, condemnat per traïció perquè era jueu i convenia trobar un culpable. El text va dividir França i va costar a Zola una condemna i l'exili. Aquesta frase final resumeix la seva posició: davant de l'odi organitzat i de la mentida d'Estat, un sol home reclama la veritat en nom de tota la humanitat.
El desenllaç de l'afer Dreyfus (referència)
«Dreyfus continuà lluitant perquè se li reconegués la innocència, cosa que va aconseguir finalment el 12 de juliol de 1906, quan el Tribunal de Cassació anul·là definitivament el judici.»
Referència enciclopèdica (Viquipèdia, «Afer Dreyfus») · 12 de juliol de 1906 · Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Afer_Dreyfus
Aquesta segona font no és un document d'època, sinó una referència que aporta el desenllaç dels fets. Serveix per corroborar la denúncia de Zola: dotze anys després de la condemna, la justícia va acabar donant la raó a l'escriptor i va declarar Dreyfus completament innocent. Quan es posa la protesta de 1898 al costat de la sentència de 1906, es comprova que Zola no exagerava.
6. Activitats
6.1. Aprenent
1. La línia del temps de l'odi organitzat
Ordena en una línia del temps a la llibreta aquests sis fets amb la seva data: es popularitza la paraula «antisemitisme» (1879), comencen les grans onades de pogroms a l'Imperi Rus (1881), condemna de Dreyfus (1894), Zola publica «J'accuse…!» (1898), pogrom de Kixinev i difusió dels Protocols (1903), Dreyfus és declarat innocent (1906). Sota la línia, escriu entre 60 i 90 paraules explicant quin fet et sembla el punt d'inflexió i per què.
Pista: Comença així: «El període va de 1879 a 1906. El punt d'inflexió és…, perquè a partir d'aquí…». Situa primer les dates i després tria.
2. La passió de Zola (lectura de font)
Llegeix el text de Zola a L'Arxiu. Copia les paraules exactes on diu quina és la seva única «passió» i en nom de qui escriu. A sota, explica amb les teves paraules per què una defensa de la veritat es podia convertir, el 1898, en un acte tan perillós que li va costar l'exili. Entre 60 i 90 paraules.
Pista: Comença així: «Zola diu que només té una passió: …, i escriu en nom de …». Recorda que denunciava l'exèrcit i l'Estat.
3. Localitza i cita la data de la justícia
A la segona font de L'Arxiu (la referència sobre l'afer), localitza i copia la frase exacta que diu quan i com Dreyfus va ser declarat innocent. A sota, calcula i escriu quants anys van passar des de la condemna (1894) fins a aquesta sentència, i comenta en una frase què ens diu aquesta durada. Entre 60 i 90 paraules.
Pista: Copia la frase entre cometes i indica'n la font. Per al càlcul: resta 1894 de l'any de la sentència.
6.2. Intermedi
4. La cadena que prepara el terreny
Construeix a la llibreta una cadena de causa-efecte (amb fletxes) que expliqui com es passa d'una idea a un fet: «el racisme científic diu que hi ha pobles inferiors → per tant… → això fa que… → i finalment…». La cadena ha d'acabar mostrant com una teoria de llibre pot acabar tolerant la violència real. Entre 90 i 125 paraules incloent-hi el text que acompanya les fletxes.
Pista: Usa connectors de causa i efecte: «per tant», «això provoca que», «com a conseqüència». Cada baula ha de sortir de l'anterior.
5. La imatge de la degradació (comentari d'imatge)
Observeu la imatge del banner (la degradació de Dreyfus, 1895). Feu-ne un comentari en tres passos a la llibreta: (1) descriviu què s'hi veu; (2) identifiqueu qui hi ha i què està passant; (3) deduïu què revela aquest ritual públic sobre com l'Estat volia que la societat veiés el condemnat. Entre 90 i 125 paraules.
Pista: Estructureu-ho amb «A la imatge es veu…», «El que passa és…», «Això demostra que…». Fixeu-vos en la posició de la multitud i dels soldats.
6. Mapa conceptual dels tres fonaments
Fes a la llibreta un mapa conceptual amb tres conceptes centrals (racisme científic, pogroms, mentida de la conspiració) i connecta'ls amb fletxes i paraules-enllaç que expliquin la relació entre ells i com tots tres apunten cap a un mateix resultat. Afegeix-hi almenys un exemple concret per branca. Entre 90 i 125 paraules de text (comptant les etiquetes de les fletxes).
Pista: Les paraules-enllaç són clau: en comptes de només unir «racisme científic» amb «pogroms», escriu-hi a sobre «justifica», «dona coartada a»…
6.3. Avançat
7. Dues fonts, una veritat (corroboració)
Posa costat per costat les dues fonts de L'Arxiu: la protesta de Zola (1898) i la sentència que va declarar Dreyfus innocent (1906). Explica a la llibreta com la segona corrobora la primera, i pregunta't: si només tinguéssim l'escrit de Zola, sense el desenllaç, podríem estar segurs que tenia raó? Què aporta tenir dues fonts en comptes d'una? Mínim 125 paraules.
Pista: Una bona corroboració no resumeix cada font per separat: mostra en què coincideixen i explica per què dues veus independents que apunten al mateix fet són més fiables que una de sola.
8. Per què no era ciència (desmuntant el tòpic)
Torna al bloc Desmuntant Tòpics. Explica a la llibreta, amb les teves paraules, per què el racisme científic era pseudociència i no «ciència de l'època». Distingeix com treballa la ciència de debò (parteix de dades, admet ser refutada) de com treballaven aquells autors. Acaba amb una conclusió pròpia sobre per què aquesta mentida era tan perillosa. Mínim 125 paraules.
Pista: Recolza't en la idea clau: la ciència de debò parteix de les proves cap a la conclusió; la pseudociència parteix de la conclusió i busca proves que li convinguin.
9. Ahir i avui: la mentida de la conspiració
Completa i raona a la llibreta (mínim 125 paraules): «Els Protocols dels savis de Sió van funcionar perquè convertien un grup sencer en una amenaça oculta i totpoderosa. Aquest mateix esquema el reconec avui quan [descriu una teoria conspirativa actual que assenyali un grup]. És perillós perquè… La millor manera de desactivar-lo és…».
Pista: No cal que t'inventis res: pensa en quin grup se sol presentar com «amenaça oculta» en discursos d'avui i com es podria comprovar o desmentir aquesta idea.
PK
nz ]aE word/fontTable.xml
PK
nz ]BR R word/styles.xml
PK
nz ]\3A A word/numbering.xml
PK
nz ]!P4 4 word/settings.xml
PK
nz ]z word/webSettings.xml
PK
nz ] word/_rels/PK
nz ] W word/_rels/document.xml.rels
PK
nz ]*'O O word/_rels/header1.xml.rels
PK
nz ]dI [Content_Types].xml
PK
nz ] _rels/PK
nz ] $ _rels/.relsPK
nz ] docProps/PK
nz ]궛' ' 6 docProps/core.xmlPK
nz ] word/PK
nz ] word/media/PK
nz ] *h h * word/media/image-daHCD79y7kcReH189qQqu.pngPK
nz ]<, , 3n word/header1.xmlPK
nz ] w word/footer1.xmlPK
nz ] cz word/theme/PK
nz ]lhu z word/theme/theme1.xmlPK
nz ]b❶ word/document.xmlPK
nz ]aE [ word/fontTable.xmlPK
nz ]BR R c word/styles.xmlPK
nz ]\3A A tr word/numbering.xmlPK
nz ]!P4 4 t word/settings.xmlPK
nz ]z Hw word/webSettings.xmlPK
nz ] Wx word/_rels/PK
nz ] W x word/_rels/document.xml.relsPK
nz ]*'O O } word/_rels/header1.xml.relsPK
nz ]dI R [Content_Types].xmlPK ) '