PK nz ]_rels/PK nz ] _rels/.rels PK nz ] docProps/PK nz ])^((docProps/core.xml El camí cap a la guerra i l'expansió nazi Ideorum html-to-docx html-to-docx 1 2026-08-12T15:19:29.773Z 2026-08-12T15:19:29.773Z PK nz ]word/PK nz ] word/media/PK nz ] *hh*word/media/image-pyjmWkPAgc5alNjLEqD2a.pngPNG  IHDR^C pHYs  tEXtXML:com.adobe.xmp lieXIfII*V^(ifHH02100100^C-i IDATxy|Tg&{XC/sa7pͨZkjjmmT Tmժ, Ytf%쐅$3#Ǘ%s%Vr$$y99"&KL]DH_Gu"]"5?C-E8zw;z:bP6+՚9"rȒXoMnXw-C6PE5c>ڠɊ.TeZ.?È/NwHlZ wy5C [gM?f?4o}/Vt!^ks׏ ]N8xQ3ҔYg}t` Ǝ /n!ogҀ[{X[uߘ)?8X{ҳZ`߿rI)KG_G<=hĚm8bgiDj-A,PVf;)K^#U_`%}nfYl9|i_x$3 z:^(j.XO->doZ揼_9 H6^i[cv5?ԫ:lqmPo}'m+b; PxjѿzQ9]p̯d:ٛX{xAsW V=|y?GLhh ?VbPeUU+Q^#޹,- $[.x]v: -m 4KT5=^0z2w6hs`׫X:j׬_^{gbv@CY 5?m;+; Ѱu ռ!e:>u0Xkߐ/ьxפC>X _( ozmJ;d5WHjYS4ɈFtκb ';wN@"`aj~P;>yDzAkcdãuz̈/"PjWr2gYHCW.5 ȉ4ƭCG5}̧wWW@jfW<=&Ehc||{ e66~?Iv=6(G :>qgtn+hi-+=gG/ef\ ѴkyWtɩh\""6d>X\YSe\k 7?{9gtnDMib;n*PoF< ѴkNc?}qvf$ۨ /_Z8Qq3wyc~chm*>62lsS.iavTgyp;~2}_dT۸fox.{YۧG#M;Vϼ; 7/[P'`6uNgcF!ՈfޞC%mw)sV>M-swZ` kv>9[z $6Qx8%z^5X]m]לekew^Υi{_:ݲ5 HD)_xU<_q0?|"p^[+ ,o??̎1g＜3vg,ٺn=MJ^w^2ꢋ?f$[4"2ˆ͗nS7]BfJ^ΙgWG@"Ik]ߘ/% BeA諊@(Ϝ)Uxpn,sYVߠWNmQwM(- f?)J,T"ңC7^PQ Luo紎%`g%W[sPa?g⪌hDs;zgQ^"5C-"y1L!x A)qg.õ=Jt:ǂUusyKyew0q_싵Α&Ѵn],_;OZfW%c"ty];ެڕݻ|g9 9D޿rF櫶۩g^mݺe|3#w=LswڝZvWlv%S""W8K~qc_}Hp15H# #Wʹ'=Gsw4Zr n), "E_47Pүx=GuپݬgN=h6rEUXWw#ctxWm72CRxT{Ffܥu|C%|_o1%Îʭ߭YpƐ=n1ٕ4ա]{m)wWo0UJ8qwٯdRb+Cad?"kd $/&HXؽ[~R\v{W3mgw>TsfϚ]"5ͫV9μJ]N |ݍ|IڎExʋFe|N]G7sjyM+'23.9-tWߺ}jw;N{~d|/C;F>\ֱ]k/6zs$]H_?&@$eu7GnpP59i KIvuQX/m 2olW)>zZճ~T3bxКYelF4n+uTJ71mO R,mcflWz亳oܖn[~f_[><+oM?\[]ic]vzrVN !@_IYxpHmZ$4M\KjvFjHzuk^W}|6&^,USWƺs >%CiZxIWx첏E؆KxQy,s:OR5JTF~/}IDD7TUe侧elf4wP+ID'"qtWj]>XS5]H>fnLkT>{Cjx749zr},_qѦLS >Y;B˸ڴUhv2W3d}cŋ^}yu@SϤߪIC}{;~` 4GDv2b "r.{OڳȈF4YL 7޲:̊nZƥIoy}D#>Zz"3#+ .uCdUzr/u{1z;ew7#ު.ҺPa<""jgh$*~6qZƅ%8p5yڳns獧nu{=-)VA}/;*?tbO"2kK#, Z:iMp[-s =2.7ܠoKC׉!%u ,= F|-;{OX=M;uB|7w=rGra#n9㔫:5]3feXUG4S gf\HCW]};mEsT򖈨:L+-*u I$iVFY4-cw~e[b@F֡?}]=s|a',DDkJ|7ٕ[8fn ez& tXdžCYoE;+wg/26,9%_ΚVr C5Sf2:@"TD>dLl5ZZGtfحBfOfm7:,X'X9O49]Z[ /M H]^jʵ^^{nZ>W; +5~b1- u=Ti^:C4"@oITxi˵AN%5F;S˸:oBöOr{ݵ WRz,\I+cmmh$ψ\%S鞪HRg55Χ̣5w:o:RU QZ]xEYF$- K,5zI˸93-v$S6u*Vv`j"^iш7nک]bZ||v``-/uܮsZ""`IkuЮ$"]+"{О@Hht<$""R-"wa[TvH4=0#"{ʼ>]wWRO^QkqQDm[D,ܞoz_W/Z=}S׬;4NF4D۩N-TS0p~lv%]u(DT9ZDN4[EDd CkO!h cSͮde Qա !"HSpUY+"EdU׷JDV7 `i:VP$"ݤ=. MEXHD C=L& ξ"b䃭e^. NUDƨvePICg ?e-fW2Tm][*Y^ |1~p׷Y`]ISڕͯy"-MbE䀈쓦2{?e^_E쟂1*Mäw^Gi:JüRou$ ֳZwӲ*Qq]0s_5 ZQyV~ MotQU㹿pISae^e*6bUʅ.R>CXu(""Q|PXk|&jW.SDP^c#"Nqv. C Ђ2c$]ա9|hV4VD> C2gZr;WHC\ݪeͮdby\""_Q:!.k-T *x\ng"|z -,b>r;Otxvy}~9\r; DZեe3Z;CC]kTvL 1׋ͮ_Xmé.c9gִ*MUvr;+$~[Edr;?CϞ^wRZJ,TVZ.ʼ㝔 Nm+.Qա'u ncb>wARevvNVb,"{n C65!4h](il~uDV~e\V$leW3=꟟W;Tkhc4Zml ŞCyDWtf =k'ys.ٕܩ3zvWD~cyPLy;nQ 5sqagP*Wt""LyלfmV9P@r?ͮ"ħ:RաTXdnbǪC))Uu({(p;2novvXe\ncUУ[-ljbi~a)t>|^u(oNy ]1V˜\q{VȽ\o*p哋5ҕ.Emv]1s\*MCJbWu(؛۹jrrL.r; 4"OH$Un}ktK9wLjqeE#vo}>ꎳ|לBZjK5ԿM\F^~&V/6X> ].,Kׇ:3fW9ǘJԙw:t*uP =lvŐmDZj~^."ɼAu(O{|n{M?%19 6ҵ4LDT"d+SgPfHbGj:μ9]I:DI G.x2$ܪ֟'^s ڷc,/vf߯e\z$̴htq W]),,Osi =smv%Q_,4;EIkg{O.DԙwMSz9v~>w"Fka ա<(xw.'aU_μ仏mv%S&MMŞwS$UUh9F_K=~+tڪzx.KKa&-uavQSŪ"Tg+Şdj.i C =_șEgTxr'{bռeh;tRŞDDv$t{aܤ&yRoy"r1 :g=k+ŞwD8'ywfH+quCٷ_U/5|X:4Եfv>X%x?YzJWʫ6녒IR^""2vL̚3A6eKŢۊWpZU[3jW+dg+T$׽P)󚈜<{a]1lfW,ŞW%yѤxU"b(bn\isהv|| I) %vLff4S8qof滽ikUO VnY)2&-}^9wm""1{&wwJrѥ4աZvw"ڠ hkT ա=㝇QZv_qs55ph>{mj!ֹ-֨.|M9UGC@l^CrHvg%wmͮeZHw-p;%%:^꤃l?$ڻG❄Q_=W˸\=\SGt'go;X<[u>X]SR`UjkI^ kz>Z=rH.s~mZH Қ 4&q/)͇v$@G?-p;; #$]*;p6@kedD\'a5.:<]i`h)hX鲺u[RPH; >\SŤYsNC)̅בmxƪe@^oKڹ\ѳ@c}|cו}]YY ?YR<{ߞqa{z Ntn CA蛊@踝Fmv%Wu(/»%bv%un(p;-Nt0@u(gWBK㝈𚵰O^\ffׯ( VnkV+o""^tYF"JK Cz}/WB-j*Ee^"]yvLu(ag^:mv'b+UryB|59VJi&vL)42qjY""О` uQJgա+~覇zY!"]@hN]:"2JDHծL(kڹ2w@-‹\7ka튱Z;D$n>0"Aٯilcoel5z% ήߖ"Jn":j^vV7)q<]̻OR2o *|vCD4umS\n絳K`Y(":UAw^оc}@E AD6y}C]nom2?*p;+6H"Rՠ?ߊ@gz] \n/DL3(*"%^߬?">5?r;ȥCTD~cv\#%mTɦ?..DDc*8zu+R\>>i49$;ծL0,"z}]W^&Rn+sbҪQ\n/M Sfz{y}Ab3"r^PV^6:?{z1kZɣPRy}ߖy}O.<:gDd)W|3b"׵V] T9Ah휤:ܟXT5*2oay|B̿~DۙW̹l!"2{aui=d{B?$9F;ĚI^X;Jඅ TrCCOqK,O+K~_"@ bNGgM+CI+Ȭi%?FvPsWG?e/]G=YJƈ+?Z-S&?eͭ-T%sgM+-"g9H)3.nmu2̸ ZVbMg-DDmxVGj~ތ}Ϋռ~\_w -꫹#dVv󟨭*̞^^y};fM+>E9Mw |=kZ-PĈ+i% ۟UrykǸΫ8sgO/L +YJ3fU:6:̞^^VB8)AK眳<L]QWX3-iLN5Ng5vy˟ܥib28Ĭc%2vk5?Xt9KLW:kZ'W<;UT^߭;g@+v+qC("Z6^D.2*Ԗz}y}SxXE ʌLyWRr;,R!U|+"_z}+Ed쓦fDxc>n=D P뻧""?{C=Đ % ?a%~1N.S=lT̚VrEבfO/:u]EDnfٕt1Cϖy}_2۰e\٥ݒV[Dr ;(4kZŞ1"286cϭER怒?(?$6i{VISS3}\[X9]i(2Iꭆ""(OшkǦO~hLJ& W~[*dd?ubKK{ EDEoRͮXż'h^ߕ覷YJnfĊPcɧh0`VRWHҥ+X.Js9[lt@`w2:W+z Cz}2cbE gִÛTBD)Rj*Rosޫ 1LKiӞkX zr{(卹u2Ywhn_-"{P1cN9Q,|D,9 աf C(VK龩R*{v,ZbpQr;[XyEь^=&E1A_RK+;?4xV!"[̈l^׷Ό@eM[͸[۩D􅗈K>j{gb aszZZ4ޅwbɣSro-i=o*}]e0 L=q07_bޯHz_ٯ(BXM]+Vfi;dI;c#⵴":`B*txpFve{t/][.p(Cy-P{~]w,yDDϪ7+7!Fm˹cזR  "{ u[0 a{5}D Ō$^wƫKJ)Wx|~u ݚ2XbltM>/-߽3QY|n-?ɮ.7|C,]㝗q汲bk_[(yR׎@(tw$dڕ5[U.&0$:ڜF_,|f'\T:uo|g~2V^Xei]6:_^|o4u_m6{ኻN5qྪsb@Wkr޼ M, J޳XbPMDZ3~\e)Όk 1Z$4a߸^1h>box'6'I|J=4;W,.#pm"Cz_?OXgM_m2tݲ#OF,۸'z-c j}׽?fg+]aD/\y}Uye\;%uP^ +^z2|$3 D^\tG$$.DDn}zrϩi7VH;Gf=2[DdC ~V2VYRqwvkAk4dgDY9 Yczw:o:4TXDjEpy=]mwְA9~yS#7KLz86q8FGI7do&Šsu+!RU9dzz9: gk3fG[˟." "{?β2D IDAT~-w+zbְA{Ӳ{o߰|*Abt1!Fv%ar9A C'Y7kFs2f|'ju( @_y s<˹viO1Wanm[W8Vb$n׷ͮSb$jųI6Yڜ6\xn.ǫS7o}bMDnb /|ů>[XsjcXJD̄X'3. K:`pX%v‹~gUrU2"2ŖP&Jqj+iB$6]xV")\"{3sj^kˇ|Xt"rȮt>[߱Z/$TrnY sg \x}| *4mp3E$~C9DŽ0M آӪC[& ɭE},7?.=U,6Z׫8wEH.ߔI5V+6g_Ҡ"8C9-x'pk n`\n+Nd+"rqJ"Ni3f.1Ì- $ L}?k⼕^+YYp'9,HY"_uSrS(sظC:];L8imn_Cֿ|zԆ~|iɸΘhQ}cBLqL7 ]nʄmgXAf^+\k\osnyҮ;>rҽ;?n6.Ѣf2"A64q%SImk˽Z~JLP$Q^N"rY*L`2ÌrnmLee9|<1]6]rezr[Z?4o"+3+n\sIok)sMGٴraٍp VC$OM$LISTƴ7-xI 5Dž#lqaltarFcj.In `([vN9|hC3G}wq,K+>}iSjxy3XUmˬ9o`lY?nY)lƕKά lny19z0>S[4D5]j 0ϔM[>1S{60Px/o}/_vgUkmՎ=}y@f2$0gmǮye/psN~wj\w҆{}ƌ_uӼ( 1^\ !TGF'l~\ ; wg0.Qg8=Oc$oYѴj8Wݒ$wI'}%_<10yVϞZA;+PnFqy+>dx79G5_K"as3tj/aZg:<ږF?Iz"0Qx9d7_u2WgV >)#m{"r9nV1v;;;52c-ۖF#韝ԊgM,Ɇ1_h/I8&`T6FWIZd7r8\6c_;’xyC$|O´zDwD[һMneQGBu |mi=]1Ƕ  ?h\Ə=^ؗQ-i2kn>Я{fz/M6}5ū%&`К1Ϲ4~P걝7bfc$|uM咎]}cim2W4 GMs~'ɵCq[siu X]0{RҡN`(WGUla2=tT'@i_ZMߐW}p8Iaz5nZJ1P´ٴ}q)*SuwƾurM?:E4$UOddʋ{R´t98ui ZWJ5^9ɦ\W M:qC(ʺ _KAV<{Kb6ߥI}Wҋ^;cV'uQ)eq:CR["g/<^~ ݯ>t 9Mܪ\6ΕxtcMr{C6m2Kٴ:ǶM\.[ Ӻ0VwK=lwg,Ciugz %C5 TVUՇRxU(UI,>ty v=&^%1(|V2tŮs~-tx%0?nZkF?."Fi\vi!Ϧ1`O(\kiZ"D_k*lys_J*oB1>3vZ{GaIo:tj{Gt9k}ܴ.sr\T{G.IA'vf=]1/۟i=mtYx9vz幝Kbkm^kmoJ:E{TFE7ybeuٴ]NwZ^:x2XY\vWwg\mn3 I8>$MtV{2i}]҈Y /Z>$|KU}hC尗/]OWl^uxY CW.c;cMhvw"[2߲in9d{btA´ɦ2dU8I WTΩ^ynے꤯OPyګdmx`p9 M?$]uȦqyc"rɸi}H7>sΚ=]Gi#r{n̦qAi]":sKqjp20J^%PP:lP2u: r{Gwg_$]uq++CB´ݝ$,3vR.co*@OWXX҃^epP6mt.pc)'^wlR´ZnQxM@e]musYUty<5 +V]uQQJHue23ݝT~ǒ>?w]\ǽ2J#ٴXA8Z.<>t=kzn(\`W$,tWwg,[RjjwgTI47g7}ٙ=i,Jwglھ@6ݝY^r.bk6mF`r_KS92O_~V ػ\޹=[5Oȵ neξ켸i'a7t&+"nZGK<L6mp.c: r{swgdI'wGuG5+U8x:z` :F+7c$M;#ٴ3֒Nou_wgbRhM0Ǽ/ z3v|6mIzy.c}ٗ}!>0Y: w^֊iMv~ٗ- o\Ee/ z0ieiLc$vqMٴ}Qܴq_,P(Ơ@I'{%Kz4(d"qHo 𥍑2II:iɦՓأk:mΆIֳ 鼚qAc$8Mұf%MWf3 rUW2K=]4F§%}T~.G&lھ.nZWM%*gHM'$U:4#ٴi&Gi( 1}@w'%JN:ܑ0l´jƿ~Qҧ$)J&Z].cTҥ #Hj4ρ)wHzTMlھܗ}2ص #OK;deJ9aZy#ơXݜ0"a?`4Fib vH?i=ZU14}|I "icy oRw_)>ZUҋ5}IzV-^cM굽|TK2\|~.~h 9imppq sA(84nNIT8ht nZemTX|Sx<;Zٴ{&`TFHґᒎt1 '$% M^Iw%LkOB!8Tq?h߳_S%5fG?2Y: Sm})aZҨ Fw߫|ǰUhYR*nZv螿z /FIP^yqGN1U^Gk |-M6C%SݰbՔ;u w]3U($ 1NFeozpfx=DS0fngb`ׅ-ٴe2m\(kmq ud*3L=~nDWrZ7?'}WURU}km+>̯[^,I높g/L^csUkm~o OϫkcC~MIT(6LVhoR1Z[t9` C#T9 (ƨzߪ]u"aI$=#)I{rUV.U\Xk @9p򜎲4qP2y'x ѢPٸe8Qx͛*CTT/:M8dêCVT/zyMٸ.8PxӖ^+WՇZ6ƬzQüOl=嶻:0PxMd*1:^RYڼ嶻-S lܼ%DU}h wʶiIEOUևvw,TAU"ZRzBI=刊EJ~1qYlL&C'}K:ARH%3L}kÊU?:0Pxv~U}N|$S!i'g@5IZ|*,M|[q`_kBI Th>W+xŏqГ3sq>`ʢ*suCJzc}͟Pk/X@9𚆪WXUe3T)2(-_K*;HUևWa)*) )d0(hITlU_YWU:B y.\E5TVVՇ_kULTUzMFL^4%}|T8kFu`*rYe]B_kskU}tIzg{*(\RYWY3ATA;yU6> >[ :0Up!u3}ZU*4([PtcCʺ/8w>uzn(:mÊUxjXjXbu_p^\^g);/LE*ʺJ_k*djن:0QxPMxJ~_ӷ*ʺC: %S}5arBU"UIu1Xlݐ0@*_ksbH2CԣC?q.`Z*j(C]RcH/eI/_p6{AU%UpȌx~M_JZI=IDAT|opLdjý*i%/iVe]m) ;.Y[IB$zm5L5<0X@QxȒ?ISpǫV(FJ>aŪ>3xkP2CZ8aa m߰ՋUT/:C|o=uUBkJz(Gx

HMC · 1r BAT · C4s3

PK nz ]word/footer1.xml © 2026 Ideorum · Reproducció autoritzada amb atribució (CC BY 4.0) · Condicions completes a ideorum.cat/avis-legal PK nz ] word/theme/PK nz ]lhuword/theme/theme1.xml PK nz ] vvword/document.xml El camí cap a la guerra i l'expansió nazi Entre 1938 i 1940, l'Alemanya nazi es va empassar Europa amb amenaces i tractats, mentre les democràcies cedien esperant evitar la guerra. Cada concessió alimentava la següent exigència, fins que el continent va quedar a les mans d'un règim disposat a aplicar-hi el seu odi. Pregunta de la càpsula: LA INDÚSTRIA DE L'ODI 1. Abans de llegir 1. Localitzar. Segons la font de L'Arxiu, com descriu Chamberlain el país pel qual Europa s'arriscava a entrar en guerra? Copia les paraules exactes que fa servir. 2. Avaluar. Chamberlain va dir aquestes paraules per justificar que no calia arriscar-se per Txecoslovàquia. Quina visió del món revela anomenar «gent de qui no sabem res» un poble sencer? Fins a quin punt aquesta indiferència feia més fàcil abandonar-lo? 3. Integrar. A la sessió anterior vam veure com es fabrica un enemic. Com es relaciona la deshumanització d'un grup amb la facilitat per no defensar-lo quan és atacat? 4. Reflexionar. «Cedir per evitar el conflicte» sona sempre raonable. En quins casos creus que cedir davant d'una amenaça evita el mal, i en quins l'engreixa? 2. La lectura Quan Hitler va arribar al poder el 1933, va prometre desfer les humiliacions imposades a Alemanya després de la Primera Guerra Mundial i reunir en un sol Reich tots els territoris de parla alemanya. Durant cinc anys va anar preparant l'exèrcit i temptejant els límits. A partir de 1938 va passar a l'acció amb una tàctica que li va donar un èxit extraordinari. Primer exigia un territori i amenaçava amb la guerra si no li'l concedien. Després, just abans del xoc, recular una mica i presentar-se com un home raonable. I al cap de poc, tornar a exigir més. Cada vegada, les grans democràcies europees van preferir cedir. El març de 1938 va arribar l' Anschluss : les tropes alemanyes van entrar a Àustria i el país va quedar annexionat al Reich sense que ningú disparés un tret. A Viena, multituds entusiastes van rebre Hitler amb els braços enlaire, un recordatori incòmode que l'agressor no sempre s'imposa contra la voluntat de la gent. Poc després, Hitler va posar els ulls en els Sudets, la regió de Txecoslovàquia on vivien milions de persones de parla alemanya. No era un caprici geogràfic: als Sudets hi havia les muntanyes i les fortificacions que defensaven el país, de manera que perdre'ls deixava Txecoslovàquia indefensa. Exigia annexionar-los i amenaçava amb la guerra si no els hi donaven. Europa va contenir la respiració: semblava que hi tornava, vint anys després del malson de 1914. Per resoldre la crisi, el setembre de 1938 es van reunir a Munic els líders d'Alemanya, Itàlia, el Regne Unit i França. Txecoslovàquia, el país afectat, no va ser convidada a decidir sobre el seu propi territori. L'acord va ser el que volia Hitler: els Sudets passaven a Alemanya. El primer ministre britànic, Neville Chamberlain , va tornar a Londres agitant el paper de l'acord i proclamant que havia salvat la pau. Els txecs, en canvi, van viure Munic com una traïció: les potències havien decidit sobre el seu país sense ells a la sala, i els havien lliurat les seves pròpies defenses a canvi de res. Aquella política de fer concessions a un règim agressiu per evitar la guerra es coneix com l'apaivagament. Chamberlain el va defensar amb una frase que ha quedat com el símbol d'aquella ceguesa: no valia la pena arriscar-se per «un país llunyà entre gent de qui no sabem res». L'apaivagament partia d'un error de càlcul. Suposava que Hitler tenia demandes limitades i que, un cop satisfetes, s'aturaria. Els fets ho van desmentir de seguida. El març de 1939, mig any després de Munic, l'exèrcit alemany va ocupar la resta de Txecoslovàquia, un territori que ja no tenia cap excusa «alemanya». Havia quedat clar que cap concessió no bastaria mai, perquè l'objectiu no era corregir fronteres, sinó dominar. Llavors sí, França i el Regne Unit van avisar que si Hitler atacava Polònia, hi hauria guerra. Abans del cop final, Hitler va treure's de la màniga una jugada que va deixar el món atònit. L'agost de 1939 va signar amb Stalin un pacte de no-agressió, el pacte germano-soviètic. Dos règims que es proclamaven enemics mortals es repartien Europa de l'est en secret. En un protocol secret, els dos règims es repartien Polònia i bona part de l'Europa de l'est com si fossin un pastís. Amb l'esquena coberta a l'est, Hitler ja no tenia por de lluitar en dos fronts alhora. L'1 de setembre de 1939, les tropes alemanyes van envair Polònia des de l'oest; setmanes després, la Unió Soviètica l'ocupava per l'est, tal com havien pactat. Dos dies després de l'atac alemany, França i el Regne Unit van declarar la guerra a Alemanya. La Segona Guerra Mundial havia començat, i aquesta vegada les democràcies ja no podien seguir cedint. El que va venir a continuació va sorprendre tothom per la seva rapidesa. L'exèrcit alemany va aplicar la Blitzkrieg, la guerra llampec, i en pocs mesos va conquerir Polònia, Dinamarca, Noruega, els Països Baixos i Bèlgica. La primavera de 1940, França, considerada la primera potència militar terrestre d'Europa, va caure en sis setmanes. Les tropes britàniques van haver de fugir del continent en una evacuació desesperada a la platja de Dunkerque. A mitjan 1940, la major part del continent estava sota control alemany o dels seus aliats, i el Regne Unit resistia sol, sotmès als bombardejos de l'aviació nazi. L'odi que el segle XIX havia fabricat i que el nazisme havia convertit en programa d'Estat disposava ara d'una cosa nova: mig continent per aplicar-lo. Sota l'ocupació alemanya quedaven ara milions de jueus, gitanos i altres persones que el règim havia marcat com a enemics. El que fins llavors havia estat propaganda i lleis d'exclusió es podia convertir, amb un territori immens sota control, en una maquinària d'extermini. Les pròximes sessions expliquen com. 2.1. Desmuntant tòpics El tòpic: «Si les democràcies s'haguessin plantat abans, tot s'hauria pogut evitar. Chamberlain i els altres eren simplement uns covards que van regalar Europa a Hitler.» D'on surt: Ve de mirar el passat sabent com va acabar. Amb el diari de després a la mà, sembla evident que calia aturar Hitler el 1938, i és fàcil convertir els dirigents d'aleshores en covards o babaus. El que diu la recerca: La realitat era més complicada. Feia només vint anys de la Primera Guerra Mundial, que havia deixat milions de morts, i gran part de l'opinió pública europea faria el que fos per no repetir-la. Els exèrcits britànic i francès encara no estaven preparats per a un gran conflicte. I molts creien de bona fe que cada demanda de Hitler seria l'última. Això no treu que l'apaivagament fos un error de conseqüències tràgiques: alimentar un agressor amb concessions el va fer més fort i més agosarat. Però entendre per què es va prendre aquella decisió no és el mateix que disculpar-la; és aprendre a reconèixer, en el present, quan cedir evita el mal i quan l'engreixa. En resum: Jutjar el passat amb els ulls del present és fàcil i sovint injust. La lliçó útil no és que fossin covards, sinó que cedir davant qui no té límits no compra pau: compra temps a l'agressor. 3. Fitxa de dades · Anschluss: annexió d'Àustria a l'Alemanya nazi (març de 1938), feta sense resistència militar. · Sudets: regió fronterera de Txecoslovàquia amb població de parla alemanya i les principals fortificacions defensives del país; Hitler en va exigir l'annexió el 1938. · Apaivagament: política de cedir davant les exigències d'una potència agressiva per evitar un conflicte més gran. Munic (1938) n'és l'exemple clàssic i fracassat. · Conferència de Munic (setembre de 1938): reunió on Alemanya, Itàlia, el Regne Unit i França van lliurar els Sudets a Hitler, sense que Txecoslovàquia hi participés. · Pacte germano-soviètic (agost de 1939): pacte de no-agressió entre l'Alemanya nazi i l'URSS; en un protocol secret es repartien Polònia i l'est d'Europa. · Blitzkrieg: «guerra llampec», tàctica d'atacs ràpids combinant avions, tancs i infanteria per trencar el front enemic abans que es pogués reorganitzar. 4. Glossari · Sudets. Regió fronterera de Txecoslovàquia amb població majoritàriament de parla alemanya. Hitler va exigir-ne l'annexió com a suposada defensa d'aquells alemanys. · apaivagament. Política de cedir davant les exigències d'una potència agressiva amb l'esperança de contenir-la i evitar un conflicte més gran. Munic (1938) n'és l'exemple clàssic i fracassat. · pacte germano-soviètic. Pacte de no-agressió entre l'Alemanya nazi i la Unió Soviètica (agost de 1939). En un protocol secret, es repartien Polònia i l'Europa de l'est en zones d'influència. · Blitzkrieg. «Guerra llampec»: tàctica de combinar avions, tancs i infanteria en atacs ràpids i concentrats per trencar el front enemic abans que es pogués reorganitzar. 5. L'Arxiu · el document Emissió radiofònica sobre la crisi de Txecoslovàquia «Que horrible, fantàstic, increïble és que hàgim de cavar trinxeres i emprovar-nos màscares de gas aquí per culpa d'una baralla en un país llunyà entre gent de qui no sabem res.» Neville Chamberlain, primer ministre britànic · Ràdio, 27 de setembre de 1938 · Font: https://en.wikiquote.org/wiki/Neville_Chamberlain Chamberlain va pronunciar aquestes paraules dies abans de la Conferència de Munic per justificar davant els britànics que no calia entrar en guerra per defensar Txecoslovàquia. La frase resumeix la lògica de l'apaivagament i, alhora, la seva feblesa moral: un poble sencer, amenaçat d'annexió, quedava reduït a «gent de qui no sabem res». Aquella indiferència feia molt més fàcil abandonar-lo. 6. Activitats 6.1. Aprenent 1. La línia del temps de l'expansió Ordena en una línia del temps a la llibreta aquestes etapes amb la seva data: Anschluss d'Àustria (març 1938), Conferència de Munic i annexió dels Sudets (setembre 1938), ocupació de la resta de Txecoslovàquia (març 1939), pacte germano-soviètic (agost 1939), invasió de Polònia (1 de setembre de 1939), caiguda de França (1940). A sota, escriu entre 60 i 90 paraules dient en quin moment creus que l'apaivagament ja havia fracassat clarament, i per què. Pista: Comença així: «Entre 1938 i 1940…». Fixa't que l'ocupació de març de 1939 ja no tenia cap excusa «alemanya»: aquell és un bon candidat. 2. Un país llunyà (lectura de font) Llegeix la font de Chamberlain a L'Arxiu. Copia les paraules exactes amb què descriu Txecoslovàquia i la seva gent. A sota, explica amb les teves paraules quina visió del món revela anomenar «gent de qui no sabem res» un poble sencer amenaçat, i com això facilitava abandonar-lo. Entre 60 i 90 paraules. Pista: Comença així: «Chamberlain descriu Txecoslovàquia com…, i això revela que…». Fes servir el terme apaivagament. 3. Llegir el mapa de l'expansió Observeu el mapa del banner: el mapa mostra l'expansió alemanya de 1935 a 1939. Feu-ne un comentari a la llibreta en tres passos: (1) llegiu la llegenda i digueu què representa cada color; (2) enumereu, en ordre, els territoris que Alemanya va annexionar; (3) deduïu què tenien en comú i per què aquesta expansió es va poder fer gairebé sense guerra. Entre 60 i 90 paraules. Pista: Estructureu-ho amb «El mapa mostra…», «En ordre, Alemanya va prendre…», «Tots aquests territoris…». Fixeu-vos en on hi havia població de parla alemanya. 6.2. Intermedi 4. El mapa mut de la guerra que comença Dibuixa a la llibreta un croquis o mapa mut d'Europa central i marca-hi, amb fletxes i dates, les tres primeres passes de l'expansió (Àustria, Sudets, resta de Txecoslovàquia) i la invasió de Polònia de 1939. Acompanya el croquis amb una llegenda pròpia. A sota, en dues o tres frases, explica per què la pèrdua dels Sudets deixava Txecoslovàquia indefensa. Entre 90 i 125 paraules amb la llegenda inclosa. Pista: No cal que el dibuix sigui perfecte: el que compta és situar bé els territoris i l'ordre. Recorda que als Sudets hi havia les muntanyes i les fortificacions. 5. La cadena de l'apaivagament Construeix a la llibreta una cadena de causa-efecte (amb fletxes) que expliqui la lògica de l'apaivagament: «les democràcies cedeixen a Munic → per tant Hitler dedueix que… → això el porta a… → i finalment…». La cadena ha de mostrar com cada concessió no calmava l'agressor, sinó que l'animava a exigir més. Entre 90 i 125 paraules amb el text de les fletxes. Pista: Usa connectors de causa-efecte: «per tant», «això provoca que», «com a conseqüència». Cada baula ha de sortir de l'anterior, no ser una llista solta. 6. No eren simplement covards (desmuntant el tòpic) Torna al bloc Desmuntant Tòpics. Explica a la llibreta, amb les teves paraules, per què és massa simple dir que Chamberlain i els altres eren «covards». Enumera dues raons de l'època que expliquen l'apaivagament i, tot seguit, deixa clar per què entendre una decisió no és el mateix que disculpar-la. Entre 90 i 125 paraules. Pista: Fes servir «cal tenir en compte que…», «tot i això…» i distingeix explicar de justificar. 6.3. Avançat 7. Munic, 1938: la teva decisió raonada Imagina que ets a la sala de Munic el setembre de 1938 amb la informació que es tenia aleshores (no la que tenim ara). Pren una decisió raonada: cediries els Sudets per evitar una guerra immediata, o t'hi plantaries encara que impliqués el risc de guerra? Escriu a la llibreta la teva decisió, dos arguments que la sostinguin i el principal risc que assumeixes. Mínim 125 paraules. No val respondre amb el diari de després: decideix amb el que se sabia el 1938. Pista: Una bona decisió raonada reconeix el cost de totes dues opcions: digues què hi guanyes i què hi arrisques, i per què el saldo et sembla acceptable. 8. El diagrama de flux de la tàctica de Hitler Representa a la llibreta un diagrama de flux, amb fletxes que connecten cada pas, de la tàctica que Hitler va repetir entre 1938 i 1939: exigir un territori → amenaçar amb la guerra → obtenir una concessió → recular i semblar raonable → tornar a exigir. Afegeix a cada pas un exemple real d'entre els fets de la sessió. Mínim 125 paraules incloent-hi les etiquetes. Pista: Un diagrama de flux no és una llista: les fletxes han de mostrar que el procés torna a començar. Marca on es tanca el cicle i on, finalment, es trenca. 9. Ahir i avui: cedir o plantar-se Completa i raona a la llibreta (mínim 125 paraules): «L'apaivagament de 1938 ensenya que cedir davant qui no té límits pot alimentar l'agressor. Avui reconec un dilema semblant (cedir per evitar el conflicte o plantar-se) en [descriu una situació actual, personal o internacional]. Crec que la clau per distingir quan cedir és sensat i quan és perillós és… La lliçó que en trec és…». Pista: Evita les dues respostes fàcils («cedir sempre és covardia» i «cedir sempre evita mals»): la feina és trobar el criteri que separa un cas de l'altre. PK nz ]aEword/fontTable.xml PK nz ]BRRword/styles.xml PK nz ]\3AAword/numbering.xml PK nz ]!P44word/settings.xml PK nz ]zword/webSettings.xml PK nz ] word/_rels/PK nz ]Wword/_rels/document.xml.rels PK nz ]gO0OOword/_rels/header1.xml.rels PK nz ]dI[Content_Types].xml PK nz ]_rels/PK nz ] $_rels/.relsPK nz ] docProps/PK nz ])^((6docProps/core.xmlPK nz ]word/PK nz ] word/media/PK nz ] *hh*word/media/image-pyjmWkPAgc5alNjLEqD2a.pngPK nz ]HQ, , 4nword/header1.xmlPK nz ]wword/footer1.xmlPK nz ] dzword/theme/PK nz ]lhuzword/theme/theme1.xmlPK nz ] vvword/document.xmlPK nz ]aE,Uword/fontTable.xmlPK nz ]BRRd]word/styles.xmlPK nz ]\3AAkword/numbering.xmlPK nz ]!P44Tnword/settings.xmlPK nz ]zpword/webSettings.xmlPK nz ] qword/_rels/PK nz ]Wqword/_rels/document.xml.relsPK nz ]gO0OO9wword/_rels/header1.xml.relsPK nz ]dIx[Content_Types].xmlPK)