PK oz ]_rels/PK oz ] _rels/.rels PK oz ] docProps/PK oz ]:((docProps/core.xml La guerra al Pacífic i la fi del conflicte Ideorum html-to-docx html-to-docx 1 2026-08-12T15:19:30.671Z 2026-08-12T15:19:30.671Z PK oz ]word/PK oz ] word/media/PK oz ] *hh*word/media/image-U9pWNgtUwQWFSH2iXv_jT.pngPNG  IHDR^C pHYs  tEXtXML:com.adobe.xmp lieXIfII*V^(ifHH02100100^C-i IDATxy|Tg&{XC/sa7pͨZkjjmmT Tmժ, Ytf%쐅$3#Ǘ%s%Vr$$y99"&KL]DH_Gu"]"5?C-E8zw;z:bP6+՚9"rȒXoMnXw-C6PE5c>ڠɊ.TeZ.?È/NwHlZ wy5C [gM?f?4o}/Vt!^ks׏ ]N8xQ3ҔYg}t` Ǝ /n!ogҀ[{X[uߘ)?8X{ҳZ`߿rI)KG_G<=hĚm8bgiDj-A,PVf;)K^#U_`%}nfYl9|i_x$3 z:^(j.XO->doZ揼_9 H6^i[cv5?ԫ:lqmPo}'m+b; PxjѿzQ9]p̯d:ٛX{xAsW V=|y?GLhh ?VbPeUU+Q^#޹,- $[.x]v: -m 4KT5=^0z2w6hs`׫X:j׬_^{gbv@CY 5?m;+; Ѱu ռ!e:>u0Xkߐ/ьxפC>X _( ozmJ;d5WHjYS4ɈFtκb ';wN@"`aj~P;>yDzAkcdãuz̈/"PjWr2gYHCW.5 ȉ4ƭCG5}̧wWW@jfW<=&Ehc||{ e66~?Iv=6(G :>qgtn+hi-+=gG/ef\ ѴkyWtɩh\""6d>X\YSe\k 7?{9gtnDMib;n*PoF< ѴkNc?}qvf$ۨ /_Z8Qq3wyc~chm*>62lsS.iavTgyp;~2}_dT۸fox.{YۧG#M;Vϼ; 7/[P'`6uNgcF!ՈfޞC%mw)sV>M-swZ` kv>9[z $6Qx8%z^5X]m]לekew^Υi{_:ݲ5 HD)_xU<_q0?|"p^[+ ,o??̎1g＜3vg,ٺn=MJ^w^2ꢋ?f$[4"2ˆ͗nS7]BfJ^ΙgWG@"Ik]ߘ/% BeA諊@(Ϝ)Uxpn,sYVߠWNmQwM(- f?)J,T"ңC7^PQ Luo紎%`g%W[sPa?g⪌hDs;zgQ^"5C-"y1L!x A)qg.õ=Jt:ǂUusyKyew0q_싵Α&Ѵn],_;OZfW%c"ty];ެڕݻ|g9 9D޿rF櫶۩g^mݺe|3#w=LswڝZvWlv%S""W8K~qc_}Hp15H# #Wʹ'=Gsw4Zr n), "E_47Pүx=GuپݬgN=h6rEUXWw#ctxWm72CRxT{Ffܥu|C%|_o1%Îʭ߭YpƐ=n1ٕ4ա]{m)wWo0UJ8qwٯdRb+Cad?"kd $/&HXؽ[~R\v{W3mgw>TsfϚ]"5ͫV9μJ]N |ݍ|IڎExʋFe|N]G7sjyM+'23.9-tWߺ}jw;N{~d|/C;F>\ֱ]k/6zs$]H_?&@$eu7GnpP59i KIvuQX/m 2olW)>zZճ~T3bxКYelF4n+uTJ71mO R,mcflWz亳oܖn[~f_[><+oM?\[]ic]vzrVN !@_IYxpHmZ$4M\KjvFjHzuk^W}|6&^,USWƺs >%CiZxIWx첏E؆KxQy,s:OR5JTF~/}IDD7TUe侧elf4wP+ID'"qtWj]>XS5]H>fnLkT>{Cjx749zr},_qѦLS >Y;B˸ڴUhv2W3d}cŋ^}yu@SϤߪIC}{;~` 4GDv2b "r.{OڳȈF4YL 7޲:̊nZƥIoy}D#>Zz"3#+ .uCdUzr/u{1z;ew7#ު.ҺPa<""jgh$*~6qZƅ%8p5yڳns獧nu{=-)VA}/;*?tbO"2kK#, Z:iMp[-s =2.7ܠoKC׉!%u ,= F|-;{OX=M;uB|7w=rGra#n9㔫:5]3feXUG4S gf\HCW]};mEsT򖈨:L+-*u I$iVFY4-cw~e[b@F֡?}]=s|a',DDkJ|7ٕ[8fn ez& tXdžCYoE;+wg/26,9%_ΚVr C5Sf2:@"TD>dLl5ZZGtfحBfOfm7:,X'X9O49]Z[ /M H]^jʵ^^{nZ>W; +5~b1- u=Ti^:C4"@oITxi˵AN%5F;S˸:oBöOr{ݵ WRz,\I+cmmh$ψ\%S鞪HRg55Χ̣5w:o:RU QZ]xEYF$- K,5zI˸93-v$S6u*Vv`j"^iш7nک]bZ||v``-/uܮsZ""`IkuЮ$"]+"{О@Hht<$""R-"wa[TvH4=0#"{ʼ>]wWRO^QkqQDm[D,ܞoz_W/Z=}S׬;4NF4D۩N-TS0p~lv%]u(DT9ZDN4[EDd CkO!h cSͮde Qա !"HSpUY+"EdU׷JDV7 `i:VP$"ݤ=. MEXHD C=L& ξ"b䃭e^. NUDƨvePICg ?e-fW2Tm][*Y^ |1~p׷Y`]ISڕͯy"-MbE䀈쓦2{?e^_E쟂1*Mäw^Gi:JüRou$ ֳZwӲ*Qq]0s_5 ZQyV~ MotQU㹿pISae^e*6bUʅ.R>CXu(""Q|PXk|&jW.SDP^c#"Nqv. C Ђ2c$]ա9|hV4VD> C2gZr;WHC\ݪeͮdby\""_Q:!.k-T *x\ng"|z -,b>r;Otxvy}~9\r; DZեe3Z;CC]kTvL 1׋ͮ_Xmé.c9gִ*MUvr;+$~[Edr;?CϞ^wRZJ,TVZ.ʼ㝔 Nm+.Qա'u ncb>wARevvNVb,"{n C65!4h](il~uDV~e\V$leW3=꟟W;Tkhc4Zml ŞCyDWtf =k'ys.ٕܩ3zvWD~cyPLy;nQ 5sqagP*Wt""LyלfmV9P@r?ͮ"ħ:RաTXdnbǪC))Uu({(p;2novvXe\ncUУ[-ljbi~a)t>|^u(oNy ]1V˜\q{VȽ\o*p哋5ҕ.Emv]1s\*MCJbWu(؛۹jrrL.r; 4"OH$Un}ktK9wLjqeE#vo}>ꎳ|לBZjK5ԿM\F^~&V/6X> ].,Kׇ:3fW9ǘJԙw:t*uP =lvŐmDZj~^."ɼAu(O{|n{M?%19 6ҵ4LDT"d+SgPfHbGj:μ9]I:DI G.x2$ܪ֟'^s ڷc,/vf߯e\z$̴htq W]),,Osi =smv%Q_,4;EIkg{O.DԙwMSz9v~>w"Fka ա<(xw.'aU_μ仏mv%S&MMŞwS$UUh9F_K=~+tڪzx.KKa&-uavQSŪ"Tg+Şdj.i C =_șEgTxr'{bռeh;tRŞDDv$t{aܤ&yRoy"r1 :g=k+ŞwD8'ywfH+quCٷ_U/5|X:4Եfv>X%x?YzJWʫ6녒IR^""2vL̚3A6eKŢۊWpZU[3jW+dg+T$׽P)󚈜<{a]1lfW,ŞW%yѤxU"b(bn\isהv|| I) %vLff4S8qof滽ikUO VnY)2&-}^9wm""1{&wwJrѥ4աZvw"ڠ hkT ա=㝇QZv_qs55ph>{mj!ֹ-֨.|M9UGC@l^CrHvg%wmͮeZHw-p;%%:^꤃l?$ڻG❄Q_=W˸\=\SGt'go;X<[u>X]SR`UjkI^ kz>Z=rH.s~mZH Қ 4&q/)͇v$@G?-p;; #$]*;p6@kedD\'a5.:<]i`h)hX鲺u[RPH; >\SŤYsNC)̅בmxƪe@^oKڹ\ѳ@c}|cו}]YY ?YR<{ߞqa{z Ntn CA蛊@踝Fmv%Wu(/»%bv%un(p;-Nt0@u(gWBK㝈𚵰O^\ffׯ( VnkV+o""^tYF"JK Cz}/WB-j*Ee^"]yvLu(ag^:mv'b+UryB|59VJi&vL)42qjY""О` uQJgա+~覇zY!"]@hN]:"2JDHծL(kڹ2w@-‹\7ka튱Z;D$n>0"Aٯilcoel5z% ήߖ"Jn":j^vV7)q<]̻OR2o *|vCD4umS\n絳K`Y(":UAw^оc}@E AD6y}C]nom2?*p;+6H"Rՠ?ߊ@gz] \n/DL3(*"%^߬?">5?r;ȥCTD~cv\#%mTɦ?..DDc*8zu+R\>>i49$;ծL0,"z}]W^&Rn+sbҪQ\n/M Sfz{y}Ab3"r^PV^6:?{z1kZɣPRy}ߖy}O.<:gDd)W|3b"׵V] T9Ah휤:ܟXT5*2oay|B̿~DۙW̹l!"2{aui=d{B?$9F;ĚI^X;Jඅ TrCCOqK,O+K~_"@ bNGgM+CI+Ȭi%?FvPsWG?e/]G=YJƈ+?Z-S&?eͭ-T%sgM+-"g9H)3.nmu2̸ ZVbMg-DDmxVGj~ތ}Ϋռ~\_w -꫹#dVv󟨭*̞^^y};fM+>E9Mw |=kZ-PĈ+i% ۟UrykǸΫ8sgO/L +YJ3fU:6:̞^^VB8)AK眳<L]QWX3-iLN5Ng5vy˟ܥib28Ĭc%2vk5?Xt9KLW:kZ'W<;UT^߭;g@+v+qC("Z6^D.2*Ԗz}y}SxXE ʌLyWRr;,R!U|+"_z}+Ed쓦fDxc>n=D P뻧""?{C=Đ % ?a%~1N.S=lT̚VrEבfO/:u]EDnfٕt1Cϖy}_2۰e\٥ݒV[Dr ;(4kZŞ1"286cϭER怒?(?$6i{VISS3}\[X9]i(2Iꭆ""(OшkǦO~hLJ& W~[*dd?ubKK{ EDEoRͮXż'h^ߕ覷YJnfĊPcɧh0`VRWHҥ+X.Js9[lt@`w2:W+z Cz}2cbE gִÛTBD)Rj*Rosޫ 1LKiӞkX zr{(卹u2Ywhn_-"{P1cN9Q,|D,9 աf C(VK龩R*{v,ZbpQr;[XyEь^=&E1A_RK+;?4xV!"[̈l^׷Ό@eM[͸[۩D􅗈K>j{gb aszZZ4ޅwbɣSro-i=o*}]e0 L=q07_bޯHz_ٯ(BXM]+Vfi;dI;c#⵴":`B*txpFve{t/][.p(Cy-P{~]w,yDDϪ7+7!Fm˹cזR  "{ u[0 a{5}D Ō$^wƫKJ)Wx|~u ݚ2XbltM>/-߽3QY|n-?ɮ.7|C,]㝗q汲bk_[(yR׎@(tw$dڕ5[U.&0$:ڜF_,|f'\T:uo|g~2V^Xei]6:_^|o4u_m6{ኻN5qྪsb@Wkr޼ M, J޳XbPMDZ3~\e)Όk 1Z$4a߸^1h>box'6'I|J=4;W,.#pm"Cz_?OXgM_m2tݲ#OF,۸'z-c j}׽?fg+]aD/\y}Uye\;%uP^ +^z2|$3 D^\tG$$.DDn}zrϩi7VH;Gf=2[DdC ~V2VYRqwvkAk4dgDY9 Yczw:o:4TXDjEpy=]mwְA9~yS#7KLz86q8FGI7do&Šsu+!RU9dzz9: gk3fG[˟." "{?β2D IDAT~-w+zbְA{Ӳ{o߰|*Abt1!Fv%ar9A C'Y7kFs2f|'ju( @_y s<˹viO1Wanm[W8Vb$n׷ͮSb$jųI6Yڜ6\xn.ǫS7o}bMDnb /|ů>[XsjcXJD̄X'3. K:`pX%v‹~gUrU2"2ŖP&Jqj+iB$6]xV")\"{3sj^kˇ|Xt"rȮt>[߱Z/$TrnY sg \x}| *4mp3E$~C9DŽ0M آӪC[& ɭE},7?.=U,6Z׫8wEH.ߔI5V+6g_Ҡ"8C9-x'pk n`\n+Nd+"rqJ"Ni3f.1Ì- $ L}?k⼕^+YYp'9,HY"_uSrS(sظC:];L8imn_Cֿ|zԆ~|iɸΘhQ}cBLqL7 ]nʄmgXAf^+\k\osnyҮ;>rҽ;?n6.Ѣf2"A64q%SImk˽Z~JLP$Q^N"rY*L`2ÌrnmLee9|<1]6]rezr[Z?4o"+3+n\sIok)sMGٴraٍp VC$OM$LISTƴ7-xI 5Dž#lqaltarFcj.In `([vN9|hC3G}wq,K+>}iSjxy3XUmˬ9o`lY?nY)lƕKά lny19z0>S[4D5]j 0ϔM[>1S{60Px/o}/_vgUkmՎ=}y@f2$0gmǮye/psN~wj\w҆{}ƌ_uӼ( 1^\ !TGF'l~\ ; wg0.Qg8=Oc$oYѴj8Wݒ$wI'}%_<10yVϞZA;+PnFqy+>dx79G5_K"as3tj/aZg:<ږF?Iz"0Qx9d7_u2WgV >)#m{"r9nV1v;;;52c-ۖF#韝ԊgM,Ɇ1_h/I8&`T6FWIZd7r8\6c_;’xyC$|O´zDwD[һMneQGBu |mi=]1Ƕ  ?h\Ə=^ؗQ-i2kn>Я{fz/M6}5ū%&`К1Ϲ4~P걝7bfc$|uM咎]}cim2W4 GMs~'ɵCq[siu X]0{RҡN`(WGUla2=tT'@i_ZMߐW}p8Iaz5nZJ1P´ٴ}q)*SuwƾurM?:E4$UOddʋ{R´t98ui ZWJ5^9ɦ\W M:qC(ʺ _KAV<{Kb6ߥI}Wҋ^;cV'uQ)eq:CR["g/<^~ ݯ>t 9Mܪ\6ΕxtcMr{C6m2Kٴ:ǶM\.[ Ӻ0VwK=lwg,Ciugz %C5 TVUՇRxU(UI,>ty v=&^%1(|V2tŮs~-tx%0?nZkF?."Fi\vi!Ϧ1`O(\kiZ"D_k*lys_J*oB1>3vZ{GaIo:tj{Gt9k}ܴ.sr\T{G.IA'vf=]1/۟i=mtYx9vz幝Kbkm^kmoJ:E{TFE7ybeuٴ]NwZ^:x2XY\vWwg\mn3 I8>$MtV{2i}]҈Y /Z>$|KU}hC尗/]OWl^uxY CW.c;cMhvw"[2߲in9d{btA´ɦ2dU8I WTΩ^ynے꤯OPyګdmx`p9 M?$]uȦqyc"rɸi}H7>sΚ=]Gi#r{n̦qAi]":sKqjp20J^%PP:lP2u: r{Gwg_$]uq++CB´ݝ$,3vR.co*@OWXX҃^epP6mt.pc)'^wlR´ZnQxM@e]musYUty<5 +V]uQQJHue23ݝT~ǒ>?w]\ǽ2J#ٴXA8Z.<>t=kzn(\`W$,tWwg,[RjjwgTI47g7}ٙ=i,Jwglھ@6ݝY^r.bk6mF`r_KS92O_~V ػ\޹=[5Oȵ neξ켸i'a7t&+"nZGK<L6mp.c: r{swgdI'wGuG5+U8x:z` :F+7c$M;#ٴ3֒Nou_wgbRhM0Ǽ/ z3v|6mIzy.c}ٗ}!>0Y: w^֊iMv~ٗ- o\Ee/ z0ieiLc$vqMٴ}Qܴq_,P(Ơ@I'{%Kz4(d"qHo 𥍑2II:iɦՓأk:mΆIֳ 鼚qAc$8Mұf%MWf3 rUW2K=]4F§%}T~.G&lھ.nZWM%*gHM'$U:4#ٴi&Gi( 1}@w'%JN:ܑ0l´jƿ~Qҧ$)J&Z].cTҥ #Hj4ρ)wHzTMlھܗ}2ص #OK;deJ9aZy#ơXݜ0"a?`4Fib vH?i=ZU14}|I "icy oRw_)>ZUҋ5}IzV-^cM굽|TK2\|~.~h 9imppq sA(84nNIT8ht nZemTX|Sx<;Zٴ{&`TFHґᒎt1 '$% M^Iw%LkOB!8Tq?h߳_S%5fG?2Y: Sm})aZҨ Fw߫|ǰUhYR*nZv螿z /FIP^yqGN1U^Gk |-M6C%SݰbՔ;u w]3U($ 1NFeozpfx=DS0fngb`ׅ-ٴe2m\(kmq ud*3L=~nDWrZ7?'}WURU}km+>̯[^,I높g/L^csUkm~o OϫkcC~MIT(6LVhoR1Z[t9` C#T9 (ƨzߪ]u"aI$=#)I{rUV.U\Xk @9p򜎲4qP2y'x ѢPٸe8Qx͛*CTT/:M8dêCVT/zyMٸ.8PxӖ^+WՇZ6ƬzQüOl=嶻:0PxMd*1:^RYڼ嶻-S lܼ%DU}h wʶiIEOUևvw,TAU"ZRzBI=刊EJ~1qYlL&C'}K:ARH%3L}kÊU?:0Pxv~U}N|$S!i'g@5IZ|*,M|[q`_kBI Th>W+xŏqГ3sq>`ʢ*suCJzc}͟Pk/X@9𚆪WXUe3T)2(-_K*;HUևWa)*) )d0(hITlU_YWU:B y.\E5TVVՇ_kULTUzMFL^4%}|T8kFu`*rYe]B_kskU}tIzg{*(\RYWY3ATA;yU6> >[ :0Up!u3}ZU*4([PtcCʺ/8w>uzn(:mÊUxjXjXbu_p^\^g);/LE*ʺJ_k*djن:0QxPMxJ~_ӷ*ʺC: %S}5arBU"UIu1Xlݐ0@*_ksbH2CԣC?q.`Z*j(C]RcH/eI/_p6{AU%UpȌx~M_JZI=IDAT|opLdjý*i%/iVe]m) ;.Y[IB$zm5L5<0X@QxȒ?ISpǫV(FJ>aŪ>3xkP2CZ8aa m߰ՋUT/:C|o=uUBkJz(Gx

HMC · 1r BAT · C4s6

PK oz ]word/footer1.xml © 2026 Ideorum · Reproducció autoritzada amb atribució (CC BY 4.0) · Condicions completes a ideorum.cat/avis-legal PK oz ] word/theme/PK oz ]lhuword/theme/theme1.xml PK oz ]2tJWjjword/document.xml La guerra al Pacífic i la fi del conflicte A Europa la guerra va acabar amb Berlín ocupada i una rendició sense condicions. A l'altra banda del món va continuar tres mesos més i va tancar-se d'una manera sense precedents: amb dues ciutats arrasades en un instant i l'obertura de l'era nuclear. Pregunta de la càpsula: LA INDÚSTRIA DE L'ODI 1. Abans de llegir 1. Localitzar. Segons la font de L'Arxiu (el discurs de rendició de l'emperador Hirohito), amb quines paraules exactes s'hi anomena la bomba atòmica i la derrota del Japó? Copia les expressions que fa servir per no dir clarament què havia passat. 2. Avaluar. Per què creus que un discurs que anunciava la derrota total i la destrucció de dues ciutats fa servir expressions tan suaus com «una bomba nova i cruel» o «la situació no s'ha desenvolupat necessàriament a favor»? Què amaga aquesta manera de parlar? 3. Integrar. A la sessió anterior vam veure com el llenguatge burocràtic de Wannsee amagava l'assassinat darrere de paraules fredes. Quina relació hi trobes amb la manera com el discurs de l'emperador anomena la bomba? 4. Reflexionar. El final de la Segona Guerra Mundial va obrir l'era de les armes nuclears, que encara existeixen. Per què creus que la decisió de llançar la bomba continua sent discutida vuitanta anys després? 2. La lectura A Europa, la guerra tenia un final reconeixible. Els exèrcits aliats van entrar a Alemanya per l'est i per l'oest, van ocupar Berlín i, el 8 de maig de 1945, el Tercer Reich va signar una rendició incondicional. Però a l'altra banda del món la guerra encara duraria tres mesos, i acabaria d'una manera sense precedents. Aquesta sessió segueix com es va tancar el conflicte més mortífer de la història en el seu vessant asiàtic i quina pregunta moral va deixar oberta, una pregunta que continua discutint-se avui. El teatre del Pacífic havia començat de cop. El 7 de desembre de 1941, l'aviació japonesa va atacar per sorpresa la base nord-americana de Pearl Harbor , a Hawaii, i va arrossegar els Estats Units a la guerra. En pocs mesos el Japó va conquerir un imperi immens de territoris i illes al sud-est asiàtic i al Pacífic. El gir va arribar el juny de 1942 a la batalla de Midway, on la marina nord-americana va enfonsar el nucli de la flota japonesa. A partir d'aquí, els Estats Units van adoptar una estratègia de salt d'illa en illa: avançar cap al Japó conquerint posicions clau, una rere l'altra, com qui puja una escala sobre l'oceà. Com més s'acostaven a les illes centrals del Japó, més sagnant era cada combat. A Iwo Jima (febrer-març de 1945) i sobretot a Okinawa (abril-juny de 1945), la resistència japonesa va ser aferrissada fins al final, amb atacs suïcides i milers de morts entre soldats i població civil. Aquelles batalles van fer un efecte decisiu en els comandaments nord-americans: si conquerir una sola illa costava tantes vides, què costaria envair el cor del Japó, on la població estava disposada a resistir casa per casa? Aquesta ombra, la d'una invasió terrestre enormement costosa, planaria sobre la decisió que venia després. Mentrestant, el rellotge del final s'accelerava. El 26 de juliol de 1945, els aliats van emetre la Declaració de Potsdam, que exigia la rendició immediata i advertia d'una destrucció total si el Japó s'hi negava. El govern japonès no la va acceptar. Aleshores va arribar la compressió brutal d'aquells dies d'agost: el 6 d'agost una bomba atòmica va arrasar Hiroshima; el 8 d'agost la Unió Soviètica va declarar la guerra al Japó i va envair Manxúria; el 9 d'agost una segona bomba va destruir Nagasaki. En poc més de setanta-dues hores, el Japó va perdre dues ciutats i el seu últim aliat diplomàtic possible. El 15 d'agost de 1945, per primera vegada, el poble japonès va sentir la veu del seu emperador per la ràdio. En aquell discurs, conegut com el Gyokuon-hōsō, Hirohito anunciava la rendició sense fer servir mai aquesta paraula. Deia que «la situació de la guerra no s'ha desenvolupat necessàriament a favor del Japó», per referir-se a una derrota absoluta, i esmentava «una bomba nova i extraordinàriament cruel» com a únic reconeixement de l'arma atòmica. Demanava als seus súbdits «suportar allò insuportable». La signatura formal de la rendició es va fer el 2 de setembre de 1945, a bord del cuirassat nord-americà USS Missouri, i va posar punt final a la Segona Guerra Mundial. Per què es va rendir el Japó exactament aleshores? La resposta no és una sola causa, sinó diverses que van actuar alhora. Hi van pesar les dues bombes atòmiques i el terror d'una arma nova; hi va pesar l'entrada de la Unió Soviètica, que tancava l'última esperança japonesa d'una pau negociada amb la mediació de Moscou; i hi va pesar, des de feia mesos, un bloqueig naval i uns bombardejos convencionals que ja havien devastat les ciutats japoneses i les havien deixat sense recursos. Els historiadors discuteixen quin d'aquests factors va ser decisiu, i és probable que cap no ho fos tot sol: la rendició va ser el resultat d'una situació sense sortida per diversos costats a la vegada. Sobre la bomba atòmica plana, des d'aleshores, un debat moral que no s'ha tancat. Una posició sosté que les bombes van escurçar la guerra i van estalviar el bany de sang que hauria estat envair el Japó, amb centenars de milers de morts previstos entre soldats i civils dels dos bàndols. Una altra sosté que el Japó ja estava al límit del col·lapse, que l'entrada soviètica potser hauria bastat per forçar la rendició, i que llançar una arma sobre ciutats plenes de civils va travessar una línia moral que cap objectiu militar no justifica; hi havia alternatives, com una demostració en un lloc despoblat o una advertència més clara. No és una qüestió amb una resposta senzilla, i part de pensar-hi amb rigor és resistir la temptació de tancar-la de pressa. El final de la guerra va obrir una època nova. Per primera vegada, la humanitat disposava d'una arma capaç de destruir una ciutat sencera en un instant, i aviat de posar en perill la civilització mateixa. La era nuclear havia començat. La Segona Guerra Mundial deixava un balanç de desenes de milions de morts, la major part civils, i una lliçó incòmoda que les properes sessions recolliran: quan la deshumanització de l'enemic i la lògica de la guerra total es porten fins al límit, la frontera entre el que és permès i el que no ho és pot esborrar-se del tot. Aquell «suportar allò insuportable» de l'emperador no descrivia només la derrota d'un país, sinó l'estat en què quedava el món. 2.1. Desmuntant tòpics El tòpic: «Hiroshima i Nagasaki encara són inhabitables i perilloses per la radiació.» D'on surt: La por, justificada, a les armes nuclears i la confusió amb accidents com el de Txernòbil, on un reactor va contaminar el terreny durant dècades, fan pensar que qualsevol lloc tocat per la radiació queda arrasat per sempre. El que diu la recerca: Les dues bombes van esclatar a centenars de metres d'altura, en un instant, i no van deixar el terreny contaminat de manera duradora com ho fa la fuita continuada d'una central nuclear. La radiació residual va baixar ràpidament en els mesos següents. Totes dues ciutats es van reconstruir i avui són plenament habitades: Hiroshima té més d'un milió d'habitants. Això no treu ni un gram d'horror al que va passar el 1945 (la mort immediata de desenes de milers de persones i el patiment de moltes més durant anys), però desmenteix la idea que siguin terres mortes. En resum: Confondre el mal de 1945 amb una contaminació eterna no honra les víctimes: les recorda malament. La tragèdia real va ser la destrucció instantània de dues ciutats i de la gent que hi vivia, no un desert radioactiu que mai no va existir. 3. Fitxa de dades · Pearl Harbor (7 de desembre de 1941): atac japonès per sorpresa a la base naval nord-americana de Hawaii que va fer entrar els Estats Units a la guerra. · Salt d'illa en illa: estratègia nord-americana d'avançar cap al Japó conquerint illes seleccionades i deixant enrere, aïllades, les guarnicions enemigues. · Declaració de Potsdam (26 de juliol de 1945): ultimàtum aliat que exigia la rendició incondicional del Japó sota amenaça d'una «destrucció ràpida i absoluta». · Bomba atòmica: arma d'una potència destructiva sense precedents; les llançades sobre Hiroshima (6 d'agost) i Nagasaki (9 d'agost de 1945) van matar desenes de milers de persones a l'instant. · Gyokuon-hōsō (15 d'agost de 1945): discurs radiat de l'emperador Hirohito que anunciava la rendició del Japó sense fer servir mai aquesta paraula. · Era nuclear: època iniciada el 1945 en què la humanitat disposa d'armes capaces de destruir ciutats senceres i amenaçar la civilització. 4. Glossari · rendició incondicional. Rendició sense cap condició per part del vençut: el vencedor decideix què passa amb el país derrotat, sense pactes ni garanties prèvies. Va ser l'exigència dels aliats tant amb Alemanya com amb el Japó. · salt d'illa en illa. Els aliats no atacaven totes les illes ocupades pel Japó, sinó que en conquerien de seleccionades per acostar-se pas a pas a l'arxipèlag japonès, deixant enrere i aïllades les guarnicions enemigues. · Declaració de Potsdam. Declaració conjunta dels Estats Units, la Gran Bretanya i la Xina que exigia la rendició incondicional del Japó i l'advertia que, si no ho feia, l'esperava «una destrucció ràpida i absoluta». · Gyokuon-hōsō. «Gyokuon-hōsō», literalment «la retransmissió de la veu de joia». Va ser la primera vegada que la població sentia la veu de l'emperador Hirohito, considerat fins aleshores una figura gairebé divina. 5. L'Arxiu · el document Discurs de rendició de l'emperador Hirohito (el «Gyokuon-hōsō») «L'enemic ha començat a emprar una bomba nova i extraordinàriament cruel, el poder destructiu de la qual és, certament, incalculable, i que s'ha cobrat la vida de moltes persones innocents.» Hirohito (emperador Shōwa), sobirà del Japó · Radiat al Japó, 15 d'agost de 1945 · Font: https://en.wikisource.org/wiki/Imperial_Rescript_on_Surrender Es llegeix com a objecte de lectura crítica. En aquest discurs, el primer que el poble japonès va sentir mai de la veu de l'emperador, Hirohito anunciava la rendició sense pronunciar mai aquesta paraula. La derrota total la va anomenar dient que «la situació de la guerra no s'ha desenvolupat necessàriament a favor del Japó», i l'arma atòmica que havia arrasat dues ciutats la va reduir a «una bomba nova i extraordinàriament cruel». Aquest llenguatge suau, ple d'eufemismes, connecta amb el fil de tota la càpsula: la manera com les paraules poden amagar la magnitud del que ha passat. Al final demanava als seus súbdits «suportar allò insuportable». 6. Activitats 6.1. Aprenent 1. L'eix del final, a escala Dibuixa a la llibreta un eix del temps A ESCALA, des del desembre de 1941 (Pearl Harbor) fins al setembre de 1945 (signatura de la rendició). Tria una escala i respecta-la (per exemple, 1 cm = 2 mesos), i marca-hi set fites del text: Pearl Harbor, Midway (juny 1942), Okinawa (primavera 1945), Hiroshima (6 ag.), l'entrada de la URSS (8 ag.), Nagasaki (9 ag.) i la rendició de Hirohito (15 ag.). Sota l'eix, explica en 60-90 paraules què revela l'escala sobre l'agost de 1945. Pista: Per al comentari, comença així: «A escala es veu que…». Fixa't que gairebé quatre anys de guerra i el desenllaç caben en línies molt diferents; usa termes com compressió o «en pocs dies». 2. L'eufemisme del discurs (lectura de font) Llegeix la font de L'Arxiu (el discurs de rendició de Hirohito). Copia les expressions exactes amb què el discurs anomena (a) la bomba atòmica i (b) la derrota, sense dir-les clarament. A sota, explica amb les teves paraules què volia dir de debò cada expressió i per què creus que es van triar unes paraules tan suaus. Entre 60 i 90 paraules. Pista: Comença així: «Per anomenar la bomba, el discurs diu "…"; per anomenar la derrota, diu "…". En realitat volien dir…». Fes servir el terme eufemisme. 3. El peu de foto de la rendició Observa la imatge del banner (la signatura de la rendició a bord de l'USS Missouri, 2 de setembre de 1945). Escriu un peu de foto informatiu, de 40 paraules com a màxim, del tipus que faria servir un llibre d'història: ha de dir què passa, on, quan i per què aquell moment importa. No pot ser decoratiu: ha d'informar. Pista: Un bon peu de foto respon què, on i quan, i afegeix per què importa. Fixa't en qui signa i davant de qui. Màxim 40 paraules: si te'n surten més, escurça. 6.2. Intermedi 4. Dos finals: Europa i el Pacífic Dibuixa a la llibreta un diagrama de Venn amb dos cercles: «Final de la guerra a Europa» i «Final de la guerra al Pacífic». Col·loca a cada cercle el que és propi de cada cas i a la intersecció el que van compartir, a partir del text (Alemanya: invasió terrestre, Berlín ocupada, rendició el maig de 1945; el Japó: bombes atòmiques, sense invasió de les illes centrals, rendició l'agost-setembre; en comú: exigència de rendició incondicional, derrota total, victòria aliada). Sota el diagrama, explica en 90-125 paraules quina és la diferència més important entre els dos finals. Pista: Per a la comparació escrita, usa connectors com «a diferència de», «tots dos casos» o «en canvi». Una bona pregunta guia: com van entrar els vencedors dins el país en cada cas? 5. Per què es va rendir el Japó (esquema 1-3-1) Escriu a la llibreta un paràgraf amb estructura 1-3-1 sobre per què es va rendir el Japó: una frase inicial de tesi (que la rendició no va tenir una sola causa), tres frases centrals que desenvolupin cadascuna una causa del text (les bombes atòmiques; l'entrada de la Unió Soviètica; el bloqueig naval i els bombardejos previs), i una frase final de conclusió. Entre 90 i 125 paraules. Pista: Motlle: tesi + «en primer lloc…, en segon lloc…, a més…» + conclusió («Per tot això…»). Dedica una frase pròpia a cada causa; no les barregis en una llista. 6. Dues lectures de la bomba El text presenta dues posicions enfrontades sobre la bomba atòmica. Fes a la llibreta un contrast en dues columnes: en una, «Raons per justificar-la»; en l'altra, «Raons per qüestionar-la», i escriu a cada banda almenys dos arguments trets del text. A sota, en 90-125 paraules, contrasta les dues posicions i explica quins arguments et semblen més ben fonamentats i per què, sense donar encara un veredicte final (aquest vindrà després). Pista: Per contrastar, usa «d'una banda…, de l'altra…». Compte: «estar més ben fonamentat» no és el mateix que «estar-hi d'acord»; pots reconèixer sòlid un argument que no comparteixes. 6.3. Avançat 7. Decisió raonada: calia llançar la bomba? Ara pren posició. Escriu a la llibreta una decisió raonada (mínim 125 paraules) que respongui: estava justificat llançar la bomba atòmica? Sostén la teva posició amb almenys dos arguments i respon a l'objecció més forta que se t'acudeixi en contra. Jutja la decisió documentada i les seves conseqüències, no un poble sencer. Pista: Un bon veredicte fixa un criteri explícit (per exemple: què s'hi guanyava, què s'hi perdia i si hi havia una alternativa real) i el manté fins al final. No n'hi ha prou d'indignar-se, ni de justificar sense matisos. 8. Desmuntar el tòpic de les «terres mortes» Torna al bloc Desmuntant Tòpics. Explica a la llibreta, amb les teves paraules, per què és fals dir que Hiroshima i Nagasaki continuen inhabitables avui: dona la raó física (una explosió instantània en l'aire, no una fuita continuada) i el fet actual (ciutats reconstruïdes i poblades). Després, explica per què corregir aquest error honra millor les víctimes que no pas el mite. Mínim 125 paraules. Pista: Distingeix «l'horror de 1945» de «la contaminació eterna»: corregir el segon no minimitza gens el primer. Recolza't en la diferència amb un accident com el de Txernòbil. 9. Ahir i avui: l'era nuclear Completa i raona a la llibreta (mínim 125 paraules): «El final de la Segona Guerra Mundial va obrir l'era nuclear, en què per primera vegada una sola arma podia destruir una ciutat sencera. Avui, vuitanta anys després, encara existeixen milers d'armes nuclears. Crec que la lliçó de 1945 per al món d'avui és… El que em sembla més difícil d'aquesta herència és… i penso que conviure-hi de manera responsable passa per…». Pista: No cal ser expert en desarmament: pensa com a ciutadà. Acaba amb una idea concreta i realista, no amb una frase grandiloqüent sobre la pau. PK oz ]aEword/fontTable.xml PK oz ]BRRword/styles.xml PK oz ]\3AAword/numbering.xml PK oz ]!P44word/settings.xml PK oz ]zword/webSettings.xml PK oz ] word/_rels/PK oz ]Wword/_rels/document.xml.rels PK oz ]dOOword/_rels/header1.xml.rels PK oz ]dI[Content_Types].xml PK oz ]_rels/PK oz ] $_rels/.relsPK oz ] docProps/PK oz ]:((6docProps/core.xmlPK oz ]word/PK oz ] word/media/PK oz ] *hh*word/media/image-U9pWNgtUwQWFSH2iXv_jT.pngPK oz ]V, , 4nword/header1.xmlPK oz ]wword/footer1.xmlPK oz ] dzword/theme/PK oz ]lhuzword/theme/theme1.xmlPK oz ]2tJWjjword/document.xmlPK oz ]aE bword/fontTable.xmlPK oz ]BRRXjword/styles.xmlPK oz ]\3AAxword/numbering.xmlPK oz ]!P44H{word/settings.xmlPK oz ]z}word/webSettings.xmlPK oz ] ~word/_rels/PK oz ]W~word/_rels/document.xml.relsPK oz ]dOO-word/_rels/header1.xml.relsPK oz ]dI[Content_Types].xmlPK)