PK
oz ] _rels/PK
oz ] _rels/.rels
PK
oz ] docProps/PK
oz ]X4+% % docProps/core.xml
Genocidis del segle XX i el «mai més»
Ideorum
html-to-docx
html-to-docx
1
2026-08-12T15:19:30.962Z
2026-08-12T15:19:30.962Z
PK
oz ] word/PK
oz ] word/media/PK
oz ] *h h * word/media/image-UfMWE7e0etDDh3YK8in1X.pngPNG
IHDR ^ C pHYs tEXtXML:com.adobe.xmp
li eXIfII* V ^ ( i f H H 0210 0100 ^ C -i IDATxy|Tg&{XC/sa7pͨZkjjmmT
Tmժ,
Ytf%쐅$3#Ǘ%s%Vr$$y99" &KL]DH_ Gu"]"5?C -E 8zw;z:bP6+՚9"rȒXoMnXw-C6PE5c>ڠ Ɋ.TeZ.?È /NwHlZ
wy5C [gM?f?4o}/Vt! ^ks ]N8x Q3ҔYg}t` Ǝ
/n!ogҀ[{X[uߘ)?8X{ҳZ`߿rI )KG_G<= hĚm8bgiDj-A,PVf; )K^#U_`%}nfYl9|i_x $3
z:^(j.XO->doZ揼_9
H6^ i[cv5?ԫ:lqmPo}'m+ b; PxjѿzQ9]p ̯ d:ٛX{xAs W V=|y?GLhh
?VbPeUU+Q^# ,- $[.x]v: -m 4KT5=^0z2w6hs` X:j_^{gbv@CY
5?m;+; Ѱu ռ!e:>u0 Xkߐ/ьxפC>X
_ ( ozmJ;d5WHjYS 4ɈFtκb
'; wN @"`aj~P;>yDzAkcdãuz̈/"PjWr2gYHCW.5
ȉ4ƭCG5}̧wWW @jfW<=&Ehc||{
e66~?Iv=6(G :>qgtn+h i-+=gG/ ef\ ѴkyWtɩ h\""6 d>X\YSe\k
7?{9gtnDMib;n*PoF< ѴkNc?}qvf$ۨ
/_Z 8Qq3wyc~chm*>62 lsS.iavTgyp;~2}_dT ۸fox.{YۧG#M;Vϼ;
7/[P' `6uNgcF!ՈfޞC %mw)s V>M-swZ` kv>9[z $6Qx8%z^5X]m]לeke w^Υi{_: ݲ5 HD)_xU<_q0?|"p^[+ ,o??̎1g＜3vg,ٺn= MJ^w^2ꢋ?f$[4"2ˆ͗nS7]BfJ^Ιg WG @"Ik]ߘ/%
BeA諊@(Ϝ )Uxpn,sYVߠWNmQwM(-
f?)J,T "ңC7^PQ Luo紎%`g%W[sPa?g⪌hDs;zgQ^"5C-"y1L!x A)qg.õ=Jt:ǂUusyKyew0q_싵Α&Ѵn],_;OZfW %c"ty];ެڕݻ|g 9 9DrF櫶۩g^mݺe|3#w=LswڝZvWlv%S""W8K~qc_} Hp15H# # Wʹ'=Gsw4Zr
n), "E_47 Pүx= Guپ ݬgN=h6rEUXWw#ctxWm72 CRxT{Ffܥu|C%|_o1% Îʭ߭YpƐ=n1ٕ4ա]{m)wWo0U J8qwٯdRb+Cad?"kd $/&HXؽ[~R\v{W3mgw>TsfϚ]"5ͫV9μJ]N
|ݍ |IڎE xʋFe|N]G7sj y M+'23. 9-tWߺ}jw;N{~d|/C;F>\ֱ]k/6zs$]H_?& @ $eu7GnpP59i KIvuQX/m
2olW)>zZճ~T3bxКYelF4n+uT J71mO R,mcflWz亳o ܖn[~f_[><+oM ?\[]ic]vzrVN ! @_IYxpHmZ$4M\KjvFjHzuk^W}| 6&^,USWƺs
>%CiZx IWx첏E؆KxQy,s:OR5JTF~/ }IDD7TUe侧elf4wP+ID'" qtWj]>XS5]H>fnLkT>{ Cjx7 49zr},_ qѦLS >Y;B˸ڴUhv2W3d }cŋ^}yu@SϤߪIC} {;~` 4GDv2b "r.{OڳȈF4YL 7:̊nZƥIoy}D#>Z z"3# +
.uCdUzr/u{1z;ew7#ު.ҺPa<""jgh $*~6qZƅ%8p5yڳn s獧nu{=-)VA}/;*?tbO "2kK# ,
Z:iMp[-s =2.7ܠoKC!%u ,= F|-;{OX =M;uB |7w=rGra#n9㔫:5]3feXUG4S
gf\HCW]};mEsT:L+-*u I$iVFY4-cw~e[b@F֡?}]=s |a ',DDkJ|7ٕ[8fn ez&
tXdžCYoE;+wg/26,9%_ΚVr C5Sf2:@"TD>d Ll5ZZGtfحBfOfm7:,X'X9O 49]Z[
/M H ]^jʵ^^{nZ>W; +5~b1- u=Ti^:C 4" @oITxi˵AN%5F;S˸:oBö Or{ݵ WRz,\I+cmmh$ψ\ %S鞪HRg 55Χ̣5w:o:RU QZ]xEYF$ -
K,5zI˸ 93- v$S6u*Vv `j"^iш7nک]bZ| |v``-/uܮsZ""`IkuЮ$"]+"{О@Hht<$""R-"wa[Tv H4=0#"{ʼ>]wW RO^QkqQDm[D,ܞoz _W/Z=}S;4NF4D۩N-TS0p~lv%]u(DT9ZDN4[EDd CkO!h cSͮde Qա !"HSpUY+"EdUJDV7 `i:V P$"ݤ=. MEXHD C=L&
ξ"b䃭e^. NUDƨvePICg ?e-fW2Tm][*Y^
|1~pY`]IS ڕͯy"-MbE䀈쓦2{?e^_E쟂1*Mäw^Gi:JüRou$
ֳZwӲ*Qq]0s_5
ZQ yV ~ MotQU㹿p ISae^e*6bU ʅ.R>CXu(""Q|PXk|&jW.S DP^c#"Nqv. C Ђ2c$]ա9|hV 4 VD>
C2gZr;WHC\ݪeͮdby\""_Q:!.k-T
*x\ng"|z -,b>r;Otxvy}~9\r; DZեe3Z;CC]kTvL
1ͮ_Xmé.c9gִ*MUvr; +$~ [Edr;?CϞ^wRZJ,T VZ .ʼ㝔 Nm+.Qա'u ncb>wARevvNV b,"{n C65!4h](il~uDV~e\V$leW3=W;Tkhc4Zml
ŞCyDWt f =k'ys.ٕܩ3zvWD~cyPLy;nQ
5sqagP*Wt ""LyלfmV9P @r?ͮ"ħ:RաTX dnbǪC))Uu({(p;2novvXe\ncU У[-ljbi~a)t>|^u(oNy ]1V\q{VȽ\o*p哋5ҕ.Emv]1s\*MCJbWu(؛۹jrrL.r; 4"OH$Un}ktK9w LjqeE#vo}>ꎳ|לBZjK5 ԿM\F^~&V/6X> ].,Kׇ:3fW9ǘJԙw:t*uP
=lvŐmDZj~^."ɼAu(O{|n{M?%19 6ҵ4 LDT"d+SgPfHbGj:μ9]I:DI G.x2$ܪ֟'^ s
ڷc,/vf߯e\z$̴htq
W]),,Osi
=smv%Q_,4;EIkg{O.DԙwMS z9v~>w"Fka
ա<(xw.'aU _μ仏mv%S&MMŞwS$UUh9F_K= ~+tڪzx.KKa&-uavQSŪ"Tg+Şdj.i C
=_șEgTxr'{bռeh;tR ŞDDv$t{a ܤ&yR oy"r1 :g=k+ŞwD8'y wfH+quCٷ_U/5| X:4Եfv>X%x?YzJW ʫ6녒IR^""2vL̚ 3A6eKŢۊWpZU[3jW+dg+ T$P)<{a]1lfW,ŞW%yѤxU"b(bn\isהv|| I)
%vLff4S8qof滽ikUO
VnY)2&-}^9w m""1{&wwJrѥ4աZvw"ڠ hkT
ա=㝇QZv_qs55ph>{mj!ֹ-֨.|M9UGC@l^CrHvg%w mͮeZHw-p;%%:^꤃l ? $ڻG❄Q_=W˸\=\SGt'go;X<[u>X]SR`UjkI^
kz>Z=rH.s~mZH
Қ 4&q/)͇v $ @G?-p;; #$]*;p6@kedD\'a5.:<]i`h) hX鲺u[ RPH; >\SŤYsNC)̅בmxƪe@^oKڹ\ѳ@c}|cו}] YY
?YR<{ߞqa{z
Ntn
CA蛊@踝Fmv%Wu(/»%bv%un(p; -N t0@u(gWBK㝈O^\ff ׯ( VnkV+o""^tYF" JK
Cz}/WB-j*Ee^"]yvLu(ag^:mv'b+UryB| 59V J i&vL)42qjY""О` uQJgա+~覇zY!"]@hN]:"2JDHծL(kڹ2w@ -\7ka튱Z;D$n>0"Aٯilcoel5z%
ήߖ"Jn ":j^vV7)q <]̻OR2o *|vCD4umS\n絳K`Y(":UAw^оc}@E AD6y}C]nom2?*p; +6 H"Rՠ?ߊ@gz] \n/DL3(*"%^߬?"> 5?r;ȥCTD~cv\#%mTɦ?..DD c*8zu+R\>>i4 9$;ծL0,"z}]W^&Rn+sbҪQ\n/M
Sfz{y}Ab3"r^ PV^6:?{z1kZɣPRy}ߖy}O.<:gDd) W|3b"V] T9Ah휤:ܟXT5*2oay|B̿~DۙW̹l!"2{aui=d{B?$9F;ĚI^X;Jඅ
TrC COqK,O+K~_"@
bNGgM+CI+Ȭi%?FvPsWG ?e/]G=YJƈ+?Z-S&?eͭ-T%sgM+-" g9H )3.nmu2̸ ZVbMg-DDmxVGj~ތ}Ϋռ~\_w -#dVv*̞^^y};fM+>E9Mw
|=kZ-PĈ+i% ۟UrykǸΫ8sgO/L +YJ3fU :6:̞^^VB8)AK眳<L]QWX3-iLN 5Ng5vy˟ܥib28Ĭc%2vk5?X t9KLW:kZ'W<;UT^߭;g@+v+qC("Z6^D.2*Ԗz}y}SxXE ʌLyWRr;,R!U|+"_z}+Ed쓦f Dxc>n=D
P뻧""?{C=Đ % ?a%~1N.S=lT̚VrEבfO/:u]EDnfٕt1 Cϖy}_2۰e\٥ݒV [Dr ;(4kZ Ş1"286cϭER怒?(?$6i{VISS3}\ [X9]i(2Iꭆ""(OшkǦO~hLJ&
W~[*dd?ubKK{ EDEoRͮXż'h^ߕ覷YJnfĊPcɧh0`VRWHҥ+X.Js9[lt@`w 2:W +z Cz}2cb E gִÛTBD)Rj*Rosޫ 1LKiӞkX zr{( 卹u2Ywhn_-"{P1cN9Q,|D,9
աf
C(VK龩R*{v,ZbpQr;[XyEь^=&E1A_RK +;?4xV!"[̈l^Ό@eM[ [۩DK> j{g b aszZZ4ޅ wbɣSro-i=o*}]e0 L =q07_bޯH z_ ٯ(BXM]+Vfi ;dI;c#":`B*txpFve{t/][.p(Cy-P{~]w,yDDϪ7+7!Fm ˹cזR "{ u[0 a{5} D Ō$^wƫKJ)Wx|~u ݚ2XbltM >/-߽3QY|n-?ɮ.7|C,] 㝗q汲bk_[(yR@(tw$dڕ5[U. &0$:ڜF_,|f'\T:uo|g ~2V^Xei]6:_^|o4u_m6{ኻN5qྪsb@Wkr
M,
JXbPMDZ3~\e)Όk 1Z$4a߸^1h>box'6'I |J=4;W,.#pm"Cz_?O XgM_m2tݲ#OF,۸'z-c
j}?fg+]aD/\y}Uye\;%uP^
+^z2|$3
D^\tG$ $.DDn}zrϩi7VH ;Gf=2[DdC ~V2VYRqwvkAk4 dgDY9
Yczw:o:4 T XDjEpy=]mwְA9~yS#7KLz86q8FGI7do&su+! RU9dzz9: gk 3fG[˟."
"{?β2D IDAT~-w+zbְA{Ӳ{o߰|*Abt1!Fv%ar9A
C'Y7kFs2f|'ju( @_y
s<˹viO1Wanm[W8Vb$nͮSb$jųI6Yڜ6\xn.ǫS7o}bMDnb
/|ů>[XsjcXJD̄X'3. K :`pX%v~gUrU2"2ŖP&J qj+iB$6]xV" )\"{3sj^kˇ|Xt"rȮt>[߱Z/$TrnY sg \x}| *4mp3E$~C9DŽ0M
آӪC[& ɭE},7?.=U,6Z8 wEH.ߔI5V+6g_Ҡ"8C9-x'pk n`\n+Nd+"rqJ"Ni3f.1Ì- $
L}?k⼕^+YYp'9,HY"_uSrS(sظC:];L8imn_Cֿ|zԆ~|iɸΘhQ}cBLqL7 ]nʄmgXAf^+\k\osnyҮ;>rҽ;?n6.Ѣf2"A64q%SImk˽Z~JLP$Q^N" rY*L`2Ìrn mLee9|<1]6]rez r[Z?4o"+3+n\sIok)sMGٴraٍp VC$OM$LISTƴ7-xI
5D#lqal tarFcj.In `([vN9|hC3G}wq,K+> }iSj x y3XU mˬ9o`lY?nY)lƕKά lny19z 0>S[4D5]j 0ϔM[>1S{60Px/o}/_vgUkmՎ=}y@f 2$0gmǮye/psN~wj\w҆{}ƌ_uӼ(
1^\ !T GF'l~\ ;
wg0.Qg8=Oc$ oYѴj8 Wݒ$wI'}%_<10yVϞZA;+P nFqy+>dx79G5_K"as3tj/aZg:<ږF?Iz"0Qx9d7_u2WgV >)#m{"r9nV1v;;;52c-ۖF#韝ԊgM,Ɇ1_h/I8&`T6FWIZ d7r8\6c_;xyC$|O´zDwD[һMneQGBu |mi=]1Ƕ ?h\ Ə=^ؗQ-i2kn>Я {fz/ M6}5ū%&` К1Ϲ 4~P걝7 bfc$|uM咎]}cim2W4 GMs~'ɵCq[siu X]0 {RҡN`(WGUla2=tT'@i_Z MߐW}p8Iaz5nZJ1P´ٴ}q)*SuwƾurM?:E4$UOddʋ{R´ t98ui ZWJ5^9ɦ\W M:qC(ʺ
_KAV<{Kb 6ߥ I}Wҋ^;cV'uQ)eq:CR["g/<^~
ݯ>t
9M ܪ\6ΕxtcMr{C6m2Kٴ:ǶM\.[ Ӻ 0VwK=lwg,Ciugz %C5 TVUՇRxU(UI,>ty
v=&^%1(|V2tŮs~-tx%0?nZkF?."Fi\vi!Ϧ1 `O(\kiZ"D_k*lys_J*oB1>3vZ{GaIo:tj{Gt9k}ܴ.sr\T{G.IA'vf=]1/۟i=mtY x9vz幝Kbkm^kmoJ:E{TFE7y beuٴ]NwZ^:x2XY\vWwg\mn3 I8>$MtV{2i}]҈Y
/Z>$|KU}hC尗/]OWl^uxY
CW.c;cMhvw"[2߲in9d{btA´ɦ 2dU8I WTΩ^ynے꤯OPyګdmx`p9 M?$]uȦqyc"rɸi}H7>sΚ=]Gi#r{n̦qAi]":sKqjp20J^%PP:lP2u:
r{Gwg_$]uq++CB´ݝ$,3vR.co*@OWXX҃^epP6mt.pc)'^wlR´ZnQxM@e]musYU ty<5
+V]uQQJH ue23ݝT~ǒ>?w]\ǽ2J#ٴXA 8Z.<>t=kzn(\`W$,tWwg,[RjjwgTI47g7}ٙ=i,Jwglھ@6ݝY^r.bk6mF`r_KS92O_~V ػ\=[5Oȵ ne ξ켸i 'a7t&+"nZGK<L6mp.c:
r{swgdI'wGu G5+U8x:z` :F+7c$M;#ٴ3֒No u_wgbRhM 0Ǽ/ z3v|6mIzy.c}ٗ}!> 0Y:
w^֊iMv~ٗ- o\Ee/ z0ieiLc$vqMٴ}Qܴq_,P(Ơ@I'{%Kz4(d"qHo
𥍑2II:iɦՓأk:mΆIֳ 鼚qAc$8Mұf %MWf3 rUW2K=] 4F§%}T~.G&lھ.nZWM%*gHM'$U:4#ٴi&Gi(
1}@w'% J N:ܑ0l´jƿ~Qҧ$)J&Z].cTҥ
#Hj4ρ)wHzTMlھܗ}2ص #OK;deJ9aZy#ơXݜ0"a?`4Fib
vH?i=Z U14}|I "icy
oRw_)>ZUҋ5}IzV-^ cM굽|TK2\|~.~h
9imppq sA(8 4nNIT8ht nZemTX|Sx<;Zٴ{&`TFHґᒎt1 '$%
M^Iw%LkOB!8Tq?h ߳_S%5 fG?2Y: Sm})aZ Ҩ Fw߫|ǰUhYR*nZv 螿z /FIP^yqG N1U^Gk |-M6C%SݰbՔ;u
w] 3U($
1N Feozpfx=DS0fngb`ׅ-ٴe2m \(kmq ud*3L=~n DWrZ7?'}WU RU} km +>̯[^,I높g/ L^csUkm~o
OϫkcC~MIT(6L Vh oR1Z[t9`
C#T9 (ƨzߪ]u"aI$=#)I{r UV.U\Xk @9p4qP2y'x
ѢP ٸe 8Qx͛*CTT/:M 8dêCVT/zyM ٸ. 8PxӖ^+WՇZ6ƬzQüOl=嶻 : 0PxMd*1:^RY ڼ嶻- S lܼ%DU}h
wʶiIEOUևvw, TAU"ZRzBI=刊E J~1qY lL&C'}K:ARH%3L}kÊU?: 0Pxv~U}N|$S!i'g @5IZ|*,M|[q` _kBI Th>W+xŏqГ3sq> `ʢ*suCJzc}͟Pk/X @9WXU e3T)2 (-_K*;HUևWa)*)
)d0(hITlU_Y WU :B
y.\ E5TVVՇ _kULTUzMF L^ 4%}|T8kF u `*rYe]B_kskU}tIzg{ *(\RYWY3A TA;yU6>
>[ : 0Up!u3}ZU *4([Pt cCʺ/8w>uzn(:mÊUx jXjXbu_p^\^g);/ LE*ʺJ_k*djن: 0QxPMx J~_ӷ *ʺC: %S}5a rBU"UIu1Xlݐ0 @*_ksbH2CԣC?q. `Z* j(C]RcH/eI/_p6 {AU%UpȌx~M_JZI= IDAT|o pLdjý*i%/iVe]m) ; . Y[IB$zm5L5<0X @QxȒ?ISpǫV( FJ>aŪ>3 xkP2CZ8 aa m߰ՋUT/:C|o= uUBkJz(Gx
HMC · 1r BAT · C4s7
PK
oz ] word/footer1.xml
© 2026 Ideorum · Reproducció autoritzada amb atribució (CC BY 4.0) · Condicions completes a ideorum.cat/avis-legal
PK
oz ] word/theme/PK
oz ]lhu word/theme/theme1.xml
PK
oz ]{ word/document.xml
Genocidis del segle XX i el «mai més»
Després de l'Holocaust, el món va haver de posar nom a un crim tan gran que abans no tenia paraula, i va prometre que no tornaria a passar. Aquesta sessió segueix com va néixer la paraula «genocidi», com es va convertir en llei i per què el «mai més» encara és una tasca pendent.
Pregunta de la càpsula:
LA INDÚSTRIA DE L'ODI
1. Abans de llegir
1. Localitzar.
Segons la font de L'Arxiu (l'article II de la Convenció sobre el Genocidi), quina és la intenció que ha d'haver-hi perquè un acte sigui genocidi? Copia l'expressió exacta que ho defineix.
2. Avaluar.
Per què creus que la definició insisteix tant en la paraula «intenció» i en el fet que la víctima sigui un grup «com a tal»? Què quedaria fora si això no hi fos?
3. Integrar.
A la primera sessió vam veure la piràmide de l'odi, que va de les paraules a l'exterminació. Com es connecta aquell últim graó amb la necessitat de crear una llei internacional contra el genocidi?
4. Reflexionar.
El món va prometre «mai més» després de l'Holocaust, i tot i així hi va haver més genocidis. Què creus que falla perquè una promesa tan clara no s'hagi complert?
2. La lectura
Quan els aliats van entrar als camps i el món va veure la magnitud de l'Holocaust, es va trobar amb un problema estrany: no hi havia cap paraula prou precisa per anomenar allò. Es podia dir «massacre», «matança» o «crim», però cap d'aquests termes recollia el que tenia d'específic: la voluntat d'esborrar un poble sencer de la faç de la terra. Aquesta sessió tracta de com es va crear aquella paraula, com es va convertir en una llei internacional i per què la promesa que va acompanyar-la, el
«mai més»
, continua sent una feina inacabada.
La paraula la va inventar un home concret.
Raphael Lemkin
era un jurista jueu polonès que va perdre desenes de familiars a l'Holocaust i que feia anys que buscava la manera de posar nom legal a la destrucció de pobles sencers. El 1944, en un llibre sobre l'ocupació nazi d'Europa, va proposar el terme genocidi. No era només una qüestió de vocabulari: Lemkin va dedicar la resta de la seva vida a convèncer els governs que aquell crim havia de ser perseguit per una llei que valgués a tot arreu, no només dins de cada país.
El seu esforç va donar fruit ràpidament. El 1948, les Nacions Unides van aprovar la Convenció sobre el Genocidi. El seu article II en dona una definició que encara és vigent: el genocidi és qualsevol d'una sèrie d'actes «comesos amb la intenció de destruir, totalment o parcialment, un grup nacional, ètnic, racial o religiós». Aquests actes inclouen matar membres del grup, causar-los danys greus, imposar-los condicions de vida pensades per destruir-los, impedir els naixements dins el grup o arrencar-ne els infants per lliurar-los a un altre grup.
El que fa del genocidi un crim diferent no és, doncs, el nombre de víctimes, sinó la
intenció
que hi ha al darrere. Es poden matar moltes persones en una guerra, en un bombardeig o en una repressió sense que allò sigui, jurídicament, un genocidi. El que defineix el genocidi és que l'objectiu no són unes persones per allò que han fet, sinó un grup sencer per allò que és: pel seu origen, la seva religió o la seva ètnia. La víctima és el grup «com a tal», i el propòsit és fer-lo desaparèixer. Per això sovint se l'anomena «el crim dels crims»: no ataca vides, ataca l'existència d'un poble.
Perquè l'Holocaust no va ser l'únic. El segle XX ha estat anomenat, amb amargor, «el segle dels genocidis». Abans de la Segona Guerra Mundial, durant la Primera, centenars de milers d'armenis van ser exterminats a l'Imperi Otomà, un fet que Lemkin tenia molt present quan va crear la paraula. Després de 1948, i malgrat la Convenció, la llista va continuar: als anys setanta, el règim dels khmers rojos va provocar la mort d'un de cada quatre habitants de Cambodja; el 1994, a
Ruanda
, prop de vuit-centes mil persones de l'ètnia tutsi van ser assassinades en només cent dies; i el 1995, a Srebrenica, milers d'homes i nens bosnians musulmans van ser executats, un fet que els tribunals internacionals han qualificat de genocidi.
Aquí apareix la ferida més incòmoda. El «mai més» de 1948 es va incomplir una vegada i una altra, i sovint no per falta de lleis, sinó per falta de voluntat d'aplicar-les. El cas de Ruanda és el més dolorós: mentre les matances passaven a plena llum del dia, i tot i que hi havia informació i tropes internacionals a prop, les grans potències i la mateixa ONU no van intervenir a temps. La paraula existia, la llei existia, i tanmateix el món va mirar cap a una altra banda. Prometre «mai més» resulta fàcil; complir-ho exigeix reconèixer el que passa quan encara s'hi és a temps i decidir actuar.
Aquesta lliçó no és només història. Organismes i experts de l'ONU han alertat sobre situacions actuals, com la persecució del poble rohingyà a Myanmar o la dels uigurs a la Xina, i han reclamat que s'investiguin a fons amb les eines del dret internacional. No correspon a aquest llibre dictar-ne la sentència, sinó assenyalar que els mecanismes d'alerta existeixen i que la comunitat internacional té el deure de mirar-los de cara. Reconèixer els primers graons d'aquella piràmide de l'odi que vam veure a la primera sessió, la deshumanització, la propaganda, l'exclusió legal, és el que permet aturar el procés abans que arribi dalt de tot.
Per això el «mai més» no és una frase màgica que ens protegeixi sola, sinó una tasca que cada generació hereta. Els focs eterns dels memorials no cremen només per recordar els morts, sinó per recordar-nos a nosaltres una responsabilitat: la de no deixar que la indiferència torni a fer possible allò que ja sabem com comença. La paraula que Lemkin va inventar ens va donar la manera d'anomenar el crim. Que no torni a passar depèn, encara avui, del que cadascú sigui capaç de reconèixer i de dir a temps.
2.1. Desmuntant tòpics
El tòpic:
«Genocidi vol dir, simplement, matar molta gent.»
D'on surt:
Com que els genocidis provoquen un nombre enorme de víctimes, és fàcil pensar que la paraula es refereix només a la magnitud de la matança, i que qualsevol massacre gran és un genocidi.
El que diu la recerca:
La definició legal de 1948 no parla de xifres, sinó d'intenció. Perquè hi hagi genocidi, els actes s'han de cometre «amb la intenció de destruir» un grup nacional, ètnic, racial o religiós «com a tal». Una guerra pot causar més morts que un genocidi sense ser-ho, si l'objectiu no és eliminar un grup humà per allò que és. I, al revés, un genocidi ho és encara que no s'aconsegueixi destruir el grup del tot, perquè el que el defineix és el propòsit. Confondre genocidi amb «moltes morts» esborra justament allò que el fa un crim específic i el buida de sentit.
En resum:
El genocidi no es mesura per quantes persones moren, sinó per la voluntat d'esborrar un poble sencer. Entendre aquesta diferència és el que permet reconèixer el crim, anomenar-lo correctament i, si es pot, aturar-lo a temps.
3. Fitxa de dades
·
Genocidi: crim que consisteix en actes comesos amb la intenció de destruir, totalment o parcialment, un grup nacional, ètnic, racial o religiós «com a tal» (Convenció de l'ONU, 1948, article II).
·
Raphael Lemkin: jurista jueu polonès que va perdre desenes de familiars a l'Holocaust; va encunyar la paraula «genocidi» el 1944 i va impulsar la Convenció de 1948.
·
Convenció sobre el Genocidi (1948): tractat de l'ONU que defineix el genocidi i obliga els estats a prevenir-lo i castigar-lo.
·
Intenció: element clau del genocidi; l'objectiu ha de ser destruir el grup «com a tal», no unes persones per allò que han fet. És el que el distingeix d'una guerra o d'una massacre.
·
«Mai més»: promesa feta després de l'Holocaust que un crim així no es repetiria; ha estat incomplerta diverses vegades.
·
Genocidi de Ruanda (1994): assassinat d'unes 800.000 persones de l'ètnia tutsi en cent dies; exemple dolorós de la incapacitat de la comunitat internacional d'actuar a temps.
4. Glossari
·
genocidi.
De «genos», que en grec vol dir poble o llinatge, i «-cidi», del llatí «caedere», matar. Lemkin volia una paraula que unís la idea de grup humà amb la de destrucció deliberada.
·
Convenció sobre el Genocidi.
El nom complet és «Convenció per a la Prevenció i la Sanció del Delicte de Genocidi». Va ser un dels primers tractats de drets humans de l'ONU, aprovat un dia abans de la Declaració Universal dels Drets Humans.
5. L'Arxiu · el document
Convenció per a la Prevenció i la Sanció del Delicte de Genocidi, article II
«En la present Convenció, s'entén per genocidi qualsevol dels actes següents perpetrats amb la intenció de destruir, totalment o parcialment, un grup nacional, ètnic, racial o religiós, com a tal: (a) matar membres del grup; (b) causar danys corporals o mentals greus a membres del grup […].»
Assemblea General de les Nacions Unides · París, 9 de desembre de 1948 · Font: https://en.wikisource.org/wiki/Convention_on_the_Prevention_and_Punishment_of_the_Crime_of_Genocide
És la definició jurídica que encara avui decideix si un crim és o no un genocidi. Va néixer directament de l'Holocaust i de la campanya del jurista Raphael Lemkin, que havia inventat la paraula el 1944. El punt decisiu de la definició no és el nombre de víctimes, sinó la intenció: els actes s'han de cometre «amb la intenció de destruir» un grup humà «com a tal», és a dir, per allò que és. Aquest matís és el que distingeix el genocidi d'altres formes de violència massiva i el que fa possible reconèixer-lo, anomenar-lo i, si es pot, aturar-lo a temps.
6. Activitats
6.1. Aprenent
1. El foc etern (comentari d'imatge)
Observa la imatge del banner (el foc etern del memorial del genocidi armeni). Comenta-la a la llibreta en tres passos: (1) descriu què hi veus (l'espai, la flama, les lloses de pedra); (2) identifica quina mena de lloc és i per a què serveix; (3) dedueix per què un memorial manté una flama que no s'apaga mai i què té a veure això amb el «mai més». Entre 60 i 90 paraules.
Pista: Estructura el comentari amb «A la imatge veig…», «És un…» i «El foc etern significa…». Pensa què vol transmetre que una flama no s'apagui mai.
2. La definició de la llei (lectura de font)
Llegeix la font de L'Arxiu (l'article II de la Convenció). Copia l'expressió exacta que diu quina intenció ha d'haver-hi perquè un acte sigui genocidi. A sota, escriu amb les teves paraules quins tipus de grups protegeix la llei i explica per què la paraula «intenció» és el cor de la definició. Entre 60 i 90 paraules.
Pista: Comença: «Perquè un acte sigui genocidi, la intenció ha de ser "…". Els grups protegits són… La intenció és clau perquè…».
3. Els tres elements del genocidi (esquema 1-3-1)
Escriu a la llibreta un paràgraf amb estructura 1-3-1 que expliqui què és el genocidi: una frase inicial de tesi (que és un crim específic, no qualsevol violència massiva), tres frases centrals que nomenin cadascuna un element de la definició legal (un grup protegit; la intenció de destruir-lo «com a tal»; els actes concrets) i una frase final de conclusió. Entre 60 i 90 paraules.
Pista: Motlle: «El genocidi és un crim específic. En primer lloc, hi ha un grup… En segon lloc, la intenció de… En tercer lloc, actes com… Per tant,…». Fes servir 2 termes de la Fitxa de dades.
6.2. Intermedi
4. És genocidi? (enigma)
Aquí tens sis fets documentats sobre un cas real del segle XX: (1) un grup va ser perseguit pel seu origen ètnic; (2) durant anys, la ràdio i la premsa l'havien anomenat «enemic» i l'havien deshumanitzat; (3) es van preparar llistes de noms per endavant; (4) unes 800.000 persones van ser assassinades en cent dies; (5) els organitzadors van declarar l'objectiu d'eliminar el grup; (6) més tard, tribunals internacionals van jutjar els fets. Amb les quatre claus de l'article II (un grup protegit, la intenció de destruir-lo, que sigui «com a tal» i els actes concrets), dedueix si va ser un genocidi i justifica cada clau amb les pistes. Entre 90 i 125 paraules. No hi ha una única frase correcta: compta que el raonament estigui ben fonamentat.
Pista: Per a cada clau, digues «Es compleix perquè…» o «No queda clar perquè…». No et quedis en el nombre de morts: fixa't en la intenció i en qui era la víctima.
5. L'intrús: què NO és genocidi
Considera quatre situacions de patiment massiu: (a) una fam provocada per una sequera que mata milers de persones; (b) una guerra entre dos exèrcits amb molts soldats morts als dos bàndols; (c) l'assassinat sistemàtic d'un poble per la seva religió, amb l'objectiu de fer-lo desaparèixer; (d) un atemptat terrorista contra una estació de tren. Decideix quina de les quatre és un genocidi segons la definició, identifica els intrusos (les que NO ho són) i justifica amb la definició per què cadascuna ho és o no ho és. Es valora la justificació, no encertar-ho de sort. Entre 90 i 125 paraules.
Pista: Per a cada cas usa «no és genocidi perquè…» o «sí que ho és perquè…». La pregunta clau és sempre la mateixa: hi ha la intenció de destruir un grup humà com a tal?
6. El llibre de text del futur (top 3)
Imagina que el llibre d'història d'aquí a cinquanta anys només té espai per explicar TRES lliçons sobre els genocidis del segle XX perquè el «mai més» segueixi volent dir alguna cosa. Tria les teves tres (pot ser un cas concret, una idea com la definició de Lemkin o una lliçó com el fracàs de Ruanda), ordena-les de més a menys imprescindible i justifica en 90-125 paraules per què cadascuna mereix ser recordada per damunt d'altres.
Pista: Ordena amb «en primer lloc…, després…, i finalment…». Justifica cada tria per la lliçó que ensenya, no perquè «és important» en general.
6.3. Avançat
7. Veredicte: s'ha complert el «mai més»?
Emet a la llibreta un veredicte ètic raonat (mínim 125 paraules): el món ha complert la promesa del «mai més» feta el 1948? Sostén la teva posició amb almenys dos fets documentats de la sessió i respon a l'objecció més forta que se t'acudeixi en contra. Jutja el registre històric col·lectiu i les decisions de les institucions, no cap poble ni cap govern viu en particular.
Pista: Un bon veredicte fixa un criteri explícit (per exemple: tenir la llei no és el mateix que aplicar-la) i el manté. Distingeix sempre el que és un fet documentat del que és el teu judici de valor.
8. Desmuntar el tòpic: «genocidi = molts morts»
Torna al bloc Desmuntant Tòpics. Explica a la llibreta, amb les teves paraules, per què és fals dir que genocidi vol dir simplement «matar molta gent». Fes servir la definició legal per mostrar dues coses: que una guerra pot causar més morts sense ser un genocidi, i que un genocidi ho és encara que el grup no quedi destruït del tot. Explica per què confondre les dues coses buida la paraula de sentit. Mínim 125 paraules.
Pista: Recolza't en la paraula clau: intenció. Distingeix «magnitud» de «propòsit». Un exemple propi de cada cas ajuda a fer-ho clar.
9. Ahir i avui: reconèixer a temps
Completa i raona a la llibreta (mínim 125 paraules): «El "mai més" no depèn només de les lleis, sinó de reconèixer els primers senyals a temps. Els organismes de l'ONU han alertat sobre situacions actuals que reclamen ser investigades. Crec que la responsabilitat d'un ciutadà informat davant d'aquestes alertes és… El que fa difícil actuar a temps és… i una manera de no repetir la indiferència que va fallar a Ruanda seria…».
Pista: No cal que resolguis la política internacional: pensa en la teva part (informar-se, no difondre deshumanització, exigir als representants). Acaba amb una idea concreta i realista.
PK
oz ]aE word/fontTable.xml
PK
oz ]BR R word/styles.xml
PK
oz ]\3A A word/numbering.xml
PK
oz ]!P4 4 word/settings.xml
PK
oz ]z word/webSettings.xml
PK
oz ] word/_rels/PK
oz ] W word/_rels/document.xml.rels
PK
oz ]DO O word/_rels/header1.xml.rels
PK
oz ]dI [Content_Types].xml
PK
oz ] _rels/PK
oz ] $ _rels/.relsPK
oz ] docProps/PK
oz ]X4+% % 6 docProps/core.xmlPK
oz ] word/PK
oz ] word/media/PK
oz ] *h h * word/media/image-UfMWE7e0etDDh3YK8in1X.pngPK
oz ]ؑ, , 1n word/header1.xmlPK
oz ] w word/footer1.xmlPK
oz ] az word/theme/PK
oz ]lhu z word/theme/theme1.xmlPK
oz ]{ word/document.xmlPK
oz ]aE V word/fontTable.xmlPK
oz ]BR R ^ word/styles.xmlPK
oz ]\3A A 6m word/numbering.xmlPK
oz ]!P4 4 o word/settings.xmlPK
oz ]z
r word/webSettings.xmlPK
oz ] s word/_rels/PK
oz ] W Bs word/_rels/document.xml.relsPK
oz ]DO O x word/_rels/header1.xml.relsPK
oz ]dI z [Content_Types].xmlPK )