PK oz ]_rels/PK oz ] _rels/.rels PK oz ] docProps/PK oz ]docProps/core.xml Memòria, justícia i negacionisme Ideorum html-to-docx html-to-docx 1 2026-08-12T15:19:31.251Z 2026-08-12T15:19:31.251Z PK oz ]word/PK oz ] word/media/PK oz ] *hh*word/media/image-hol2qQqCYjhXDQW9WbA4h.pngPNG  IHDR^C pHYs  tEXtXML:com.adobe.xmp lieXIfII*V^(ifHH02100100^C-i IDATxy|Tg&{XC/sa7pͨZkjjmmT Tmժ, Ytf%쐅$3#Ǘ%s%Vr$$y99"&KL]DH_Gu"]"5?C-E8zw;z:bP6+՚9"rȒXoMnXw-C6PE5c>ڠɊ.TeZ.?È/NwHlZ wy5C [gM?f?4o}/Vt!^ks׏ ]N8xQ3ҔYg}t` Ǝ /n!ogҀ[{X[uߘ)?8X{ҳZ`߿rI)KG_G<=hĚm8bgiDj-A,PVf;)K^#U_`%}nfYl9|i_x$3 z:^(j.XO->doZ揼_9 H6^i[cv5?ԫ:lqmPo}'m+b; PxjѿzQ9]p̯d:ٛX{xAsW V=|y?GLhh ?VbPeUU+Q^#޹,- $[.x]v: -m 4KT5=^0z2w6hs`׫X:j׬_^{gbv@CY 5?m;+; Ѱu ռ!e:>u0Xkߐ/ьxפC>X _( ozmJ;d5WHjYS4ɈFtκb ';wN@"`aj~P;>yDzAkcdãuz̈/"PjWr2gYHCW.5 ȉ4ƭCG5}̧wWW@jfW<=&Ehc||{ e66~?Iv=6(G :>qgtn+hi-+=gG/ef\ ѴkyWtɩh\""6d>X\YSe\k 7?{9gtnDMib;n*PoF< ѴkNc?}qvf$ۨ /_Z8Qq3wyc~chm*>62lsS.iavTgyp;~2}_dT۸fox.{YۧG#M;Vϼ; 7/[P'`6uNgcF!ՈfޞC%mw)sV>M-swZ` kv>9[z $6Qx8%z^5X]m]לekew^Υi{_:ݲ5 HD)_xU<_q0?|"p^[+ ,o??̎1g＜3vg,ٺn=MJ^w^2ꢋ?f$[4"2ˆ͗nS7]BfJ^ΙgWG@"Ik]ߘ/% BeA諊@(Ϝ)Uxpn,sYVߠWNmQwM(- f?)J,T"ңC7^PQ Luo紎%`g%W[sPa?g⪌hDs;zgQ^"5C-"y1L!x A)qg.õ=Jt:ǂUusyKyew0q_싵Α&Ѵn],_;OZfW%c"ty];ެڕݻ|g9 9D޿rF櫶۩g^mݺe|3#w=LswڝZvWlv%S""W8K~qc_}Hp15H# #Wʹ'=Gsw4Zr n), "E_47Pүx=GuپݬgN=h6rEUXWw#ctxWm72CRxT{Ffܥu|C%|_o1%Îʭ߭YpƐ=n1ٕ4ա]{m)wWo0UJ8qwٯdRb+Cad?"kd $/&HXؽ[~R\v{W3mgw>TsfϚ]"5ͫV9μJ]N |ݍ|IڎExʋFe|N]G7sjyM+'23.9-tWߺ}jw;N{~d|/C;F>\ֱ]k/6zs$]H_?&@$eu7GnpP59i KIvuQX/m 2olW)>zZճ~T3bxКYelF4n+uTJ71mO R,mcflWz亳oܖn[~f_[><+oM?\[]ic]vzrVN !@_IYxpHmZ$4M\KjvFjHzuk^W}|6&^,USWƺs >%CiZxIWx첏E؆KxQy,s:OR5JTF~/}IDD7TUe侧elf4wP+ID'"qtWj]>XS5]H>fnLkT>{Cjx749zr},_qѦLS >Y;B˸ڴUhv2W3d}cŋ^}yu@SϤߪIC}{;~` 4GDv2b "r.{OڳȈF4YL 7޲:̊nZƥIoy}D#>Zz"3#+ .uCdUzr/u{1z;ew7#ު.ҺPa<""jgh$*~6qZƅ%8p5yڳns獧nu{=-)VA}/;*?tbO"2kK#, Z:iMp[-s =2.7ܠoKC׉!%u ,= F|-;{OX=M;uB|7w=rGra#n9㔫:5]3feXUG4S gf\HCW]};mEsT򖈨:L+-*u I$iVFY4-cw~e[b@F֡?}]=s|a',DDkJ|7ٕ[8fn ez& tXdžCYoE;+wg/26,9%_ΚVr C5Sf2:@"TD>dLl5ZZGtfحBfOfm7:,X'X9O49]Z[ /M H]^jʵ^^{nZ>W; +5~b1- u=Ti^:C4"@oITxi˵AN%5F;S˸:oBöOr{ݵ WRz,\I+cmmh$ψ\%S鞪HRg55Χ̣5w:o:RU QZ]xEYF$- K,5zI˸93-v$S6u*Vv`j"^iш7nک]bZ||v``-/uܮsZ""`IkuЮ$"]+"{О@Hht<$""R-"wa[TvH4=0#"{ʼ>]wWRO^QkqQDm[D,ܞoz_W/Z=}S׬;4NF4D۩N-TS0p~lv%]u(DT9ZDN4[EDd CkO!h cSͮde Qա !"HSpUY+"EdU׷JDV7 `i:VP$"ݤ=. MEXHD C=L& ξ"b䃭e^. NUDƨvePICg ?e-fW2Tm][*Y^ |1~p׷Y`]ISڕͯy"-MbE䀈쓦2{?e^_E쟂1*Mäw^Gi:JüRou$ ֳZwӲ*Qq]0s_5 ZQyV~ MotQU㹿pISae^e*6bUʅ.R>CXu(""Q|PXk|&jW.SDP^c#"Nqv. C Ђ2c$]ա9|hV4VD> C2gZr;WHC\ݪeͮdby\""_Q:!.k-T *x\ng"|z -,b>r;Otxvy}~9\r; DZեe3Z;CC]kTvL 1׋ͮ_Xmé.c9gִ*MUvr;+$~[Edr;?CϞ^wRZJ,TVZ.ʼ㝔 Nm+.Qա'u ncb>wARevvNVb,"{n C65!4h](il~uDV~e\V$leW3=꟟W;Tkhc4Zml ŞCyDWtf =k'ys.ٕܩ3zvWD~cyPLy;nQ 5sqagP*Wt""LyלfmV9P@r?ͮ"ħ:RաTXdnbǪC))Uu({(p;2novvXe\ncUУ[-ljbi~a)t>|^u(oNy ]1V˜\q{VȽ\o*p哋5ҕ.Emv]1s\*MCJbWu(؛۹jrrL.r; 4"OH$Un}ktK9wLjqeE#vo}>ꎳ|לBZjK5ԿM\F^~&V/6X> ].,Kׇ:3fW9ǘJԙw:t*uP =lvŐmDZj~^."ɼAu(O{|n{M?%19 6ҵ4LDT"d+SgPfHbGj:μ9]I:DI G.x2$ܪ֟'^s ڷc,/vf߯e\z$̴htq W]),,Osi =smv%Q_,4;EIkg{O.DԙwMSz9v~>w"Fka ա<(xw.'aU_μ仏mv%S&MMŞwS$UUh9F_K=~+tڪzx.KKa&-uavQSŪ"Tg+Şdj.i C =_șEgTxr'{bռeh;tRŞDDv$t{aܤ&yRoy"r1 :g=k+ŞwD8'ywfH+quCٷ_U/5|X:4Եfv>X%x?YzJWʫ6녒IR^""2vL̚3A6eKŢۊWpZU[3jW+dg+T$׽P)󚈜<{a]1lfW,ŞW%yѤxU"b(bn\isהv|| I) %vLff4S8qof滽ikUO VnY)2&-}^9wm""1{&wwJrѥ4աZvw"ڠ hkT ա=㝇QZv_qs55ph>{mj!ֹ-֨.|M9UGC@l^CrHvg%wmͮeZHw-p;%%:^꤃l?$ڻG❄Q_=W˸\=\SGt'go;X<[u>X]SR`UjkI^ kz>Z=rH.s~mZH Қ 4&q/)͇v$@G?-p;; #$]*;p6@kedD\'a5.:<]i`h)hX鲺u[RPH; >\SŤYsNC)̅בmxƪe@^oKڹ\ѳ@c}|cו}]YY ?YR<{ߞqa{z Ntn CA蛊@踝Fmv%Wu(/»%bv%un(p;-Nt0@u(gWBK㝈𚵰O^\ffׯ( VnkV+o""^tYF"JK Cz}/WB-j*Ee^"]yvLu(ag^:mv'b+UryB|59VJi&vL)42qjY""О` uQJgա+~覇zY!"]@hN]:"2JDHծL(kڹ2w@-‹\7ka튱Z;D$n>0"Aٯilcoel5z% ήߖ"Jn":j^vV7)q<]̻OR2o *|vCD4umS\n絳K`Y(":UAw^оc}@E AD6y}C]nom2?*p;+6H"Rՠ?ߊ@gz] \n/DL3(*"%^߬?">5?r;ȥCTD~cv\#%mTɦ?..DDc*8zu+R\>>i49$;ծL0,"z}]W^&Rn+sbҪQ\n/M Sfz{y}Ab3"r^PV^6:?{z1kZɣPRy}ߖy}O.<:gDd)W|3b"׵V] T9Ah휤:ܟXT5*2oay|B̿~DۙW̹l!"2{aui=d{B?$9F;ĚI^X;Jඅ TrCCOqK,O+K~_"@ bNGgM+CI+Ȭi%?FvPsWG?e/]G=YJƈ+?Z-S&?eͭ-T%sgM+-"g9H)3.nmu2̸ ZVbMg-DDmxVGj~ތ}Ϋռ~\_w -꫹#dVv󟨭*̞^^y};fM+>E9Mw |=kZ-PĈ+i% ۟UrykǸΫ8sgO/L +YJ3fU:6:̞^^VB8)AK眳<L]QWX3-iLN5Ng5vy˟ܥib28Ĭc%2vk5?Xt9KLW:kZ'W<;UT^߭;g@+v+qC("Z6^D.2*Ԗz}y}SxXE ʌLyWRr;,R!U|+"_z}+Ed쓦fDxc>n=D P뻧""?{C=Đ % ?a%~1N.S=lT̚VrEבfO/:u]EDnfٕt1Cϖy}_2۰e\٥ݒV[Dr ;(4kZŞ1"286cϭER怒?(?$6i{VISS3}\[X9]i(2Iꭆ""(OшkǦO~hLJ& W~[*dd?ubKK{ EDEoRͮXż'h^ߕ覷YJnfĊPcɧh0`VRWHҥ+X.Js9[lt@`w2:W+z Cz}2cbE gִÛTBD)Rj*Rosޫ 1LKiӞkX zr{(卹u2Ywhn_-"{P1cN9Q,|D,9 աf C(VK龩R*{v,ZbpQr;[XyEь^=&E1A_RK+;?4xV!"[̈l^׷Ό@eM[͸[۩D􅗈K>j{gb aszZZ4ޅwbɣSro-i=o*}]e0 L=q07_bޯHz_ٯ(BXM]+Vfi;dI;c#⵴":`B*txpFve{t/][.p(Cy-P{~]w,yDDϪ7+7!Fm˹cזR  "{ u[0 a{5}D Ō$^wƫKJ)Wx|~u ݚ2XbltM>/-߽3QY|n-?ɮ.7|C,]㝗q汲bk_[(yR׎@(tw$dڕ5[U.&0$:ڜF_,|f'\T:uo|g~2V^Xei]6:_^|o4u_m6{ኻN5qྪsb@Wkr޼ M, J޳XbPMDZ3~\e)Όk 1Z$4a߸^1h>box'6'I|J=4;W,.#pm"Cz_?OXgM_m2tݲ#OF,۸'z-c j}׽?fg+]aD/\y}Uye\;%uP^ +^z2|$3 D^\tG$$.DDn}zrϩi7VH;Gf=2[DdC ~V2VYRqwvkAk4dgDY9 Yczw:o:4TXDjEpy=]mwְA9~yS#7KLz86q8FGI7do&Šsu+!RU9dzz9: gk3fG[˟." "{?β2D IDAT~-w+zbְA{Ӳ{o߰|*Abt1!Fv%ar9A C'Y7kFs2f|'ju( @_y s<˹viO1Wanm[W8Vb$n׷ͮSb$jųI6Yڜ6\xn.ǫS7o}bMDnb /|ů>[XsjcXJD̄X'3. K:`pX%v‹~gUrU2"2ŖP&Jqj+iB$6]xV")\"{3sj^kˇ|Xt"rȮt>[߱Z/$TrnY sg \x}| *4mp3E$~C9DŽ0M آӪC[& ɭE},7?.=U,6Z׫8wEH.ߔI5V+6g_Ҡ"8C9-x'pk n`\n+Nd+"rqJ"Ni3f.1Ì- $ L}?k⼕^+YYp'9,HY"_uSrS(sظC:];L8imn_Cֿ|zԆ~|iɸΘhQ}cBLqL7 ]nʄmgXAf^+\k\osnyҮ;>rҽ;?n6.Ѣf2"A64q%SImk˽Z~JLP$Q^N"rY*L`2ÌrnmLee9|<1]6]rezr[Z?4o"+3+n\sIok)sMGٴraٍp VC$OM$LISTƴ7-xI 5Dž#lqaltarFcj.In `([vN9|hC3G}wq,K+>}iSjxy3XUmˬ9o`lY?nY)lƕKά lny19z0>S[4D5]j 0ϔM[>1S{60Px/o}/_vgUkmՎ=}y@f2$0gmǮye/psN~wj\w҆{}ƌ_uӼ( 1^\ !TGF'l~\ ; wg0.Qg8=Oc$oYѴj8Wݒ$wI'}%_<10yVϞZA;+PnFqy+>dx79G5_K"as3tj/aZg:<ږF?Iz"0Qx9d7_u2WgV >)#m{"r9nV1v;;;52c-ۖF#韝ԊgM,Ɇ1_h/I8&`T6FWIZd7r8\6c_;’xyC$|O´zDwD[һMneQGBu |mi=]1Ƕ  ?h\Ə=^ؗQ-i2kn>Я{fz/M6}5ū%&`К1Ϲ4~P걝7bfc$|uM咎]}cim2W4 GMs~'ɵCq[siu X]0{RҡN`(WGUla2=tT'@i_ZMߐW}p8Iaz5nZJ1P´ٴ}q)*SuwƾurM?:E4$UOddʋ{R´t98ui ZWJ5^9ɦ\W M:qC(ʺ _KAV<{Kb6ߥI}Wҋ^;cV'uQ)eq:CR["g/<^~ ݯ>t 9Mܪ\6ΕxtcMr{C6m2Kٴ:ǶM\.[ Ӻ0VwK=lwg,Ciugz %C5 TVUՇRxU(UI,>ty v=&^%1(|V2tŮs~-tx%0?nZkF?."Fi\vi!Ϧ1`O(\kiZ"D_k*lys_J*oB1>3vZ{GaIo:tj{Gt9k}ܴ.sr\T{G.IA'vf=]1/۟i=mtYx9vz幝Kbkm^kmoJ:E{TFE7ybeuٴ]NwZ^:x2XY\vWwg\mn3 I8>$MtV{2i}]҈Y /Z>$|KU}hC尗/]OWl^uxY CW.c;cMhvw"[2߲in9d{btA´ɦ2dU8I WTΩ^ynے꤯OPyګdmx`p9 M?$]uȦqyc"rɸi}H7>sΚ=]Gi#r{n̦qAi]":sKqjp20J^%PP:lP2u: r{Gwg_$]uq++CB´ݝ$,3vR.co*@OWXX҃^epP6mt.pc)'^wlR´ZnQxM@e]musYUty<5 +V]uQQJHue23ݝT~ǒ>?w]\ǽ2J#ٴXA8Z.<>t=kzn(\`W$,tWwg,[RjjwgTI47g7}ٙ=i,Jwglھ@6ݝY^r.bk6mF`r_KS92O_~V ػ\޹=[5Oȵ neξ켸i'a7t&+"nZGK<L6mp.c: r{swgdI'wGuG5+U8x:z` :F+7c$M;#ٴ3֒Nou_wgbRhM0Ǽ/ z3v|6mIzy.c}ٗ}!>0Y: w^֊iMv~ٗ- o\Ee/ z0ieiLc$vqMٴ}Qܴq_,P(Ơ@I'{%Kz4(d"qHo 𥍑2II:iɦՓأk:mΆIֳ 鼚qAc$8Mұf%MWf3 rUW2K=]4F§%}T~.G&lھ.nZWM%*gHM'$U:4#ٴi&Gi( 1}@w'%JN:ܑ0l´jƿ~Qҧ$)J&Z].cTҥ #Hj4ρ)wHzTMlھܗ}2ص #OK;deJ9aZy#ơXݜ0"a?`4Fib vH?i=ZU14}|I "icy oRw_)>ZUҋ5}IzV-^cM굽|TK2\|~.~h 9imppq sA(84nNIT8ht nZemTX|Sx<;Zٴ{&`TFHґᒎt1 '$% M^Iw%LkOB!8Tq?h߳_S%5fG?2Y: Sm})aZҨ Fw߫|ǰUhYR*nZv螿z /FIP^yqGN1U^Gk |-M6C%SݰbՔ;u w]3U($ 1NFeozpfx=DS0fngb`ׅ-ٴe2m\(kmq ud*3L=~nDWrZ7?'}WURU}km+>̯[^,I높g/L^csUkm~o OϫkcC~MIT(6LVhoR1Z[t9` C#T9 (ƨzߪ]u"aI$=#)I{rUV.U\Xk @9p򜎲4qP2y'x ѢPٸe8Qx͛*CTT/:M8dêCVT/zyMٸ.8PxӖ^+WՇZ6ƬzQüOl=嶻:0PxMd*1:^RYڼ嶻-S lܼ%DU}h wʶiIEOUևvw,TAU"ZRzBI=刊EJ~1qYlL&C'}K:ARH%3L}kÊU?:0Pxv~U}N|$S!i'g@5IZ|*,M|[q`_kBI Th>W+xŏqГ3sq>`ʢ*suCJzc}͟Pk/X@9𚆪WXUe3T)2(-_K*;HUևWa)*) )d0(hITlU_YWU:B y.\E5TVVՇ_kULTUzMFL^4%}|T8kFu`*rYe]B_kskU}tIzg{*(\RYWY3ATA;yU6> >[ :0Up!u3}ZU*4([PtcCʺ/8w>uzn(:mÊUxjXjXbu_p^\^g);/LE*ʺJ_k*djن:0QxPMxJ~_ӷ*ʺC: %S}5arBU"UIu1Xlݐ0@*_ksbH2CԣC?q.`Z*j(C]RcH/eI/_p6{AU%UpȌx~M_JZI=IDAT|opLdjý*i%/iVe]m) ;.Y[IB$zm5L5<0X@QxȒ?ISpǫV(FJ>aŪ>3xkP2CZ8aa m߰ՋUT/:C|o=uUBkJz(Gx

HMC · 1r BAT · C4s8

PK oz ]word/footer1.xml © 2026 Ideorum · Reproducció autoritzada amb atribució (CC BY 4.0) · Condicions completes a ideorum.cat/avis-legal PK oz ] word/theme/PK oz ]lhuword/theme/theme1.xml PK oz ]벂<word/document.xml Memòria, justícia i negacionisme Quan van acabar la guerra i els camps, el món es va trobar davant d'una pregunta difícil: què fer amb els responsables d'un crim tan gran? Aquesta sessió tracta de com es va decidir jutjar-los en comptes de venjar-se'n, com aquell judici va convertir l'horror en un arxiu documentat i per què, dècades després, va aparèixer un fenomen que ataca aquella memòria: el negacionisme. Pregunta de la càpsula: LA INDÚSTRIA DE L'ODI 1. Abans de llegir 1. Localitzar. Segons la font de L'Arxiu (el discurs d'obertura de Nuremberg), per què diu Robert Jackson que la civilització no pot tolerar que aquells crims siguin ignorats? Copia l'expressió exacta que ho justifica. 2. Avaluar. Els aliats van poder afusellar els líders nazis sense cap judici. Per què creus que van triar, en canvi, portar-los davant d'un tribunal? Què guanyava el món amb aquesta decisió que no hauria guanyat amb la venjança? 3. Integrar. A la primera sessió vam veure la piràmide de l'odi, que puja de les paraules fins a l'exterminació. En quin sentit el negacionisme es pot entendre com un intent d'esborrar el rastre d'aquell últim graó? 4. Reflexionar. Per què creus que algunes democràcies han decidit protegir per llei la memòria de l'Holocaust? Té algun límit recordar, o com més memòria millor? 2. La lectura Quan la guerra va acabar a Europa i el món va acabar de mesurar la dimensió de l'Holocaust, els vencedors es van trobar davant d'una pregunta incòmoda: què calia fer amb els responsables? La resposta més fàcil, i la que molts reclamaven, era la venjança : identificar els caps del règim nazi i afusellar-los sense més tràmit. Semblava just, i ningú no els hauria plorat. Però els governs aliats van prendre una decisió diferent i, vista amb distància, sorprenent: en comptes de venjar-se'n, els jutjarien. El 1945, a la ciutat alemanya de Nuremberg , es va constituir un tribunal internacional per jutjar els principals dirigents del règim davant d'un jurat de quatre potències. Va ser la primera vegada a la història que uns responsables d'aquesta mena de crims sortien de la mà d'un jutge i no de la d'un escamot. Qui va posar en paraules el sentit d'aquella decisió va ser Robert H. Jackson, el fiscal en cap nord-americà, en el discurs amb què va obrir el procés. Va recordar que quatre grans nacions, victorioses i ferides, «aturaven la mà de la venjança» per sotmetre voluntàriament els seus enemics captius al judici de la llei, i que això era un dels tributs més grans que el poder ha retut mai a la raó. El tribunal va estrenar una idea nova en el dret: la de crims contra la humanitat. I va rebutjar de manera explícita la defensa que repetien els acusats, que només havien «obeït ordres»: cada persona és responsable dels seus actes, per alt que fos qui manava. Però el que fa de Nuremberg una fita no és només el càstig d'uns culpables. És que aquell judici va convertir l'horror en un arxiu documentat . Per demostrar els fets, els fiscals no es van basar sobretot en testimonis, que sempre es poden discutir, sinó en els papers que el mateix règim nazi havia produït: ordres, actes de reunions, informes, estadístiques, telegrames. La burocràcia que havia planificat l'exterminació havia deixat, sense voler-ho, la prova de la seva pròpia culpa. Gràcies a això, i als processos que van seguir, l'Holocaust ha esdevingut un dels crims més ben documentats de tota la història. La justícia, en aquest cas, no va servir només per condemnar: va servir per fixar per sempre què havia passat, de manera que ningú no ho pogués negar de bona fe. D'aquella voluntat de no oblidar en neix el que sovint s'anomena el deure de memòria. Els supervivents van explicar el que havien viscut en llibres i testimonis; van néixer museus i memorials als llocs de la matança, com el del camp d'Auschwitz; i cada any, arreu del món, es commemora el record de les víctimes. Aquesta feina de memòria no mira enrere per plaer ni per rancúnia, sinó per la raó que Jackson havia deixat escrita: hi ha crims que la civilització no es pot permetre d'ignorar, perquè no sobreviuria si es repetissin. Recordar amb precisió és, en el fons, la primera manera de complir la promesa del «mai més». I és justament contra aquesta memòria que, dècades més tard, va aparèixer un fenomen inquietant: el negacionisme . A partir dels anys setanta, alguns individus van començar a afirmar que l'Holocaust no havia existit, o que s'havia exagerat molt, o que les cambres de gas eren una invenció. No ho feien com qui investiga i s'equivoca, sinó disfressant-ho de recerca: publicaven textos amb aparença acadèmica, jugaven amb xifres tretes de context i sembraven dubtes sobre proves que estan perfectament establertes. El seu objectiu real no era buscar la veritat, sinó rentar la cara a la ideologia que havia comès el crim i, de passada, insultar les víctimes una segona vegada, negant-los fins i tot el fet d'haver patit. Per això el negacionisme no és una opinió històrica més: és l'últim graó d'aquella piràmide de l'odi que vam veure a la primera sessió, l'intent d'esborrar el rastre del que va passar a dalt de tot. Davant d'això, diverses democràcies europees han pres una decisió que encara es debat: convertir en delicte la negació pública de l'Holocaust. És una mesura excepcional, perquè entra en tensió amb la llibertat d'expressió, i on posar exactament la frontera és una discussió legítima i oberta. El que no és una discussió legítima és si l'Holocaust va passar: això no és una opinió, és un fet documentat mil vegades. Avui el negacionisme s'ha transformat i circula per internet en formes més subtils, la minimització, la distorsió, la broma que normalitza, sovint barrejat amb les mateixes teories de l'odi que estudiarem a la sessió següent. Per això la memòria no és un monument acabat que es guarda en un museu, sinó una feina activa que cada generació ha de tornar a fer seva: saber què va passar, per què va passar i com es reconeix quan comença a tornar. 2.1. Desmuntant tòpics El tòpic: «El negacionisme és una opinió històrica com qualsevol altra, i perseguir-lo és atacar la llibertat d'expressió.» D'on surt: Com que en una democràcia es poden defensar idees molt diverses, sembla que negar l'Holocaust hauria de ser només una postura més dins d'un debat obert, i que respondre-hi és censurar el qui pensa diferent. El que diu la recerca: Un debat històric legítim discuteix la interpretació de fets que estan establerts: per què va passar una cosa, quin pes hi va tenir cada causa, com s'ha d'entendre. El negacionisme no fa això: nega els fets mateixos, uns fets que estan entre els més ben documentats de la història gràcies als papers que van deixar els propis perpetradors i als processos de Nuremberg. No busca la veritat, sinó rehabilitar la ideologia que va cometre el crim i tornar a ferir les víctimes. Confondre'l amb una «opinió» posa al mateix nivell qui investiga i qui menteix amb intenció, i regala respectabilitat a un instrument d'odi. En resum: Negar un fet documentat no és exercir la llibertat de pensar, sinó atacar la memòria d'unes víctimes. Es pot discutir com interpretem la història; no es pot discutir si va existir allò que està provat. 3. Fitxa de dades · Tribunal de Nuremberg (1945-1946): tribunal militar internacional format pels Estats Units, el Regne Unit, França i l'URSS que va jutjar els principals dirigents del règim nazi. · Robert H. Jackson: jutge del Tribunal Suprem dels EUA i fiscal en cap nord-americà a Nuremberg; el seu discurs d'obertura va justificar jutjar els responsables en comptes de venjar-se'n. · Crims contra la humanitat: categoria jurídica creada a Nuremberg per jutjar l'exterminació i la persecució de poblacions civils, fins i tot quan les comet el propi Estat contra els seus ciutadans. · Responsabilitat individual: principi segons el qual cada persona respon dels seus propis actes; «obeir ordres» no eximeix de culpa. · Deure de memòria: responsabilitat cívica de recordar les víctimes i els crims del passat per evitar que es repeteixin. · Negacionisme: negació o minimització d'un fet històric documentat, com l'Holocaust, no per investigar-lo sinó per rehabilitar la ideologia que el va cometre. 4. Glossari · Robert H. Jackson. Jutge del Tribunal Suprem dels Estats Units, va ser el fiscal en cap nord-americà a Nuremberg. El seu discurs d'obertura és un dels textos jurídics més citats del segle XX. · crims contra la humanitat. Categoria jurídica creada a Nuremberg per jutjar l'exterminació, l'esclavització i la persecució de poblacions civils. A diferència dels «crims de guerra» clàssics, protegeix les persones fins i tot davant del seu propi Estat. · deure de memòria. La idea que recordar les víctimes i els crims del passat no és només un acte sentimental, sinó una responsabilitat cívica: una societat que oblida els seus horrors es queda sense defenses contra la seva repetició. 5. L'Arxiu · el document Discurs d'obertura del fiscal Robert H. Jackson al Tribunal de Nuremberg «Els greuges que busquem condemnar i castigar han estat tan calculats, tan malignes i tan devastadors, que la civilització no pot tolerar que siguin ignorats, perquè no sobreviuria si es repetissin.» Robert H. Jackson, fiscal en cap dels Estats Units · Nuremberg, 21 de novembre de 1945 · Font: https://avalon.law.yale.edu/imt/11-21-45.asp Aquestes són les primeres frases del discurs amb què es va obrir el primer gran judici internacional de la història. Jackson hi explica per què els aliats van decidir jutjar els dirigents nazis en comptes de venjar-se'n: perquè hi ha crims que la civilització no es pot permetre d'ignorar, ja que no sobreviuria si es tornessin a repetir. La frase uneix les dues idees clau de la sessió, la justícia i la memòria: castigar el crim i, alhora, fixar-ne el record perquè no torni a passar. 6. Activitats 6.1. Aprenent 1. El peu de foto de Nuremberg (peu de foto) Observa la fotografia del banner: els principals dirigents nazis asseguts a la banqueta dels acusats de Nuremberg. Escriu-ne un peu de foto per a un llibre d'història, de 60 a 90 paraules, que expliqui tres coses: qui hi surt i on són, què hi estan fent, i per què aquella escena va ser excepcional en comparació amb la venjança que molts demanaven. Pista: Un peu de foto informa i situa. Comença així: «A la imatge, els líders del règim nazi seuen a la banqueta dels acusats de… Per primera vegada,…». Fes servir 2 termes de la Fitxa de dades. 2. Les paraules de Jackson (lectura de font) Llegeix la font de L'Arxiu (l'obertura del discurs del fiscal Robert Jackson a Nuremberg). Copia l'expressió exacta on diu per què la civilització no es pot permetre ignorar aquells crims. A sota, explica amb les teves paraules quina raó dona Jackson per jutjar els responsables en comptes de venjar-se'n. Entre 60 i 90 paraules. Pista: Comença: «Jackson diu que la civilització no pot tolerar que aquells crims siguin "…" perquè…». Fixa't en la idea de repetició. 3. Explicar «crims contra la humanitat» (reescriptura) La sessió diu que Nuremberg va estrenar la idea de «crims contra la humanitat», una categoria que protegeix les persones fins i tot davant del seu propi Estat. Reescriu aquesta idea en un text teu de 60 a 90 paraules, com si l'expliquessis a un company que no ha llegit la sessió, sense repetir les frases del text. Pista: No canviïs només algunes paraules: explica-ho de nou des de zero. Motlle: «Abans, un Estat podia… Amb els "crims contra la humanitat", això canvia perquè…». Fes servir 2 termes de la Fitxa de dades. 6.2. Intermedi 4. Desmentir una afirmació negacionista (desmentit) Un missatge que circula per internet afirma: «No hi ha proves reals de l'Holocaust; tot es basa en testimonis que es poden inventar». Desmenteix aquesta afirmació amb el que has llegit. Explica per què és falsa fixant-te sobretot en el tipus de proves en què es va basar el judici de Nuremberg, i digues per què negar un fet documentat no és el mateix que discutir com s'interpreta. Entre 90 i 125 paraules. Pista: Estructura-ho amb «L'afirmació és falsa perquè…», «De fet,…» i «Per tant,…». La clau és de quina mena eren les proves de Nuremberg i qui les havia produïdes. 5. Prohibir el negacionisme? (argument i contraargument) Algunes democràcies han convertit en delicte negar públicament l'Holocaust; altres ho deixen dins la llibertat d'expressió. Escriu primer un argument a favor de prohibir-ho i, tot seguit, el contraargument més fort en contra. No cal que et decantis: es valora que sàpigues defensar les dues posicions amb un motiu de pes cadascuna. Entre 90 i 125 paraules. Pista: Fes servir connectors d'oposició: «Un argument a favor és que…», «En canvi, en contra es pot dir que…», «Tanmateix,…». Recorda que negar un fet i interpretar-lo no són el mateix. 6. Carta d'un guardià de la memòria (rol) Imagina que ets responsable d'un memorial o d'un museu de l'Holocaust i que has de respondre un jove que t'ha escrit dient que «tot això va passar fa massa temps i ja no serveix de res recordar-ho». Escriu-li una carta breu (90-125 paraules) que li expliqui, amb respecte, per què conservar la memòria segueix important avui. No l'insultis ni el ridiculitzis: convenç-lo amb raons. Pista: Una carta té destinatari i to propi: obre amb «Benvolgut…» i acomiada't al final. Fes servir la idea de Jackson (allò que s'ignora es pot repetir) sense copiar-la literalment. 6.3. Avançat 7. Microassaig: justícia en comptes de venjança Escriu un microassaig (mínim 125 paraules) que defensi o discuteixi aquesta tesi: «Jutjar els criminals nazis en comptes d'afusellar-los va ser una victòria de la civilització, no una debilitat». Sosté la teva posició amb almenys dos fets de la sessió (el sentit del judici de Nuremberg, el paper de les proves documentals, la responsabilitat individual) i tanca amb una conclusió que no repeteixi la primera frase. Pista: Un microassaig té tesi, cos i conclusió. No enumeris: construeix un raonament que avanci. Pots obrir amb una pregunta i respondre-la al llarg del text. 8. Desmuntar el tòpic: «el negacionisme és una opinió més» Torna al bloc Desmuntant Tòpics. Explica a la llibreta, amb les teves paraules i en un mínim de 125 paraules, per què negar l'Holocaust no és «una opinió històrica com una altra». Distingeix clarament dues coses que sovint es confonen: discutir la interpretació d'uns fets (que és legítim) i negar els fets mateixos (que no ho és). Fes servir el cas de les proves de Nuremberg per mostrar per què l'Holocaust no és un fet «opinable». Pista: La distinció clau és entre «interpretar» i «negar». Un exemple de cada cosa ajuda. Evita desqualificar les persones: ataca l'argument, no qui el diu. 9. Ahir i avui: la memòria com a feina Completa i raona a la llibreta (mínim 125 paraules): «La memòria de l'Holocaust no es conserva sola: cada generació l'ha de tornar a fer seva. Avui el negacionisme ha canviat de forma i circula per internet com a minimització, distorsió o broma. Crec que la meva responsabilitat davant d'un missatge així seria… El que fa que aquests missatges siguin perillosos és… i una manera de defensar la memòria sense caure en la censura seria…». Pista: Pensa en la teva part real: no difondre, verificar, respondre amb fets. Acaba amb una idea concreta i realista, no amb una frase de bones intencions. PK oz ]aEword/fontTable.xml PK oz ]BRRword/styles.xml PK oz ]\3AAword/numbering.xml PK oz ]!P44word/settings.xml PK oz ]zword/webSettings.xml PK oz ] word/_rels/PK oz ]Wword/_rels/document.xml.rels PK oz ]]OOword/_rels/header1.xml.rels PK oz ]dI[Content_Types].xml PK oz ]_rels/PK oz ] $_rels/.relsPK oz ] docProps/PK oz ]6docProps/core.xmlPK oz ]word/PK oz ] word/media/PK oz ] *hh*word/media/image-hol2qQqCYjhXDQW9WbA4h.pngPK oz ]