PK oz ]_rels/PK oz ] _rels/.rels PK oz ] docProps/PK oz ]^8--docProps/core.xml Retorn al cas: identificar i combatre l'odi avui Ideorum html-to-docx html-to-docx 1 2026-08-12T15:19:31.542Z 2026-08-12T15:19:31.542Z PK oz ]word/PK oz ] word/media/PK oz ] *hh*word/media/image-Yw3AWsYgABnQw5us-xLjE.pngPNG  IHDR^C pHYs  tEXtXML:com.adobe.xmp lieXIfII*V^(ifHH02100100^C-i IDATxy|Tg&{XC/sa7pͨZkjjmmT Tmժ, Ytf%쐅$3#Ǘ%s%Vr$$y99"&KL]DH_Gu"]"5?C-E8zw;z:bP6+՚9"rȒXoMnXw-C6PE5c>ڠɊ.TeZ.?È/NwHlZ wy5C [gM?f?4o}/Vt!^ks׏ ]N8xQ3ҔYg}t` Ǝ /n!ogҀ[{X[uߘ)?8X{ҳZ`߿rI)KG_G<=hĚm8bgiDj-A,PVf;)K^#U_`%}nfYl9|i_x$3 z:^(j.XO->doZ揼_9 H6^i[cv5?ԫ:lqmPo}'m+b; PxjѿzQ9]p̯d:ٛX{xAsW V=|y?GLhh ?VbPeUU+Q^#޹,- $[.x]v: -m 4KT5=^0z2w6hs`׫X:j׬_^{gbv@CY 5?m;+; Ѱu ռ!e:>u0Xkߐ/ьxפC>X _( ozmJ;d5WHjYS4ɈFtκb ';wN@"`aj~P;>yDzAkcdãuz̈/"PjWr2gYHCW.5 ȉ4ƭCG5}̧wWW@jfW<=&Ehc||{ e66~?Iv=6(G :>qgtn+hi-+=gG/ef\ ѴkyWtɩh\""6d>X\YSe\k 7?{9gtnDMib;n*PoF< ѴkNc?}qvf$ۨ /_Z8Qq3wyc~chm*>62lsS.iavTgyp;~2}_dT۸fox.{YۧG#M;Vϼ; 7/[P'`6uNgcF!ՈfޞC%mw)sV>M-swZ` kv>9[z $6Qx8%z^5X]m]לekew^Υi{_:ݲ5 HD)_xU<_q0?|"p^[+ ,o??̎1g<3vg,ٺn=MJ^w^2ꢋ?f$[4"2ˆ͗nS7]BfJ^ΙgWG@"Ik]ߘ/% BeA諊@(Ϝ)Uxpn,sYVߠWNmQwM(- f?)J,T"ңC7^PQ Luo紎%`g%W[sPa?g⪌hDs;zgQ^"5C-"y1L!x A)qg.õ=Jt:ǂUusyKyew0q_싵Α&Ѵn],_;OZfW%c"ty];ެڕݻ|g9 9D޿rF櫶۩g^mݺe|3#w=LswڝZvWlv%S""W8K~qc_}Hp15H# #Wʹ'=Gsw4Zr n), "E_47Pүx=GuپݬgN=h6rEUXWw#ctxWm72CRxT{Ffܥu|C%|_o1%Îʭ߭YpƐ=n1ٕ4ա]{m)wWo0UJ8qwٯdRb+Cad?"kd $/&HXؽ[~R\v{W3mgw>TsfϚ]"5ͫV9μJ]N |ݍ|IڎExʋFe|N]G7sjyM+'23.9-tWߺ}jw;N{~d|/C;F>\ֱ]k/6zs$]H_?&@$eu7GnpP59i KIvuQX/m 2olW)>zZճ~T3bxКYelF4n+uTJ71mO R,mcflWz亳oܖn[~f_[><+oM?\[]ic]vzrVN !@_IYxpHmZ$4M\KjvFjHzuk^W}|6&^,USWƺs >%CiZxIWx첏E؆KxQy,s:OR5JTF~/}IDD7TUe侧elf4wP+ID'"qtWj]>XS5]H>fnLkT>{Cjx749zr},_qѦLS >Y;B˸ڴUhv2W3d}cŋ^}yu@SϤߪIC}{;~` 4GDv2b "r.{OڳȈF4YL 7޲:̊nZƥIoy}D#>Zz"3#+ .uCdUzr/u{1z;ew7#ު.ҺPa<""jgh$*~6qZƅ%8p5yڳns獧nu{=-)VA}/;*?tbO"2kK#, Z:iMp[-s =2.7ܠoKC׉!%u ,= F|-;{OX=M;uB|7w=rGra#n9㔫:5]3feXUG4S gf\HCW]};mEsT򖈨:L+-*u I$iVFY4-cw~e[b@F֡?}]=s|a',DDkJ|7ٕ[8fn ez& tXdžCYoE;+wg/26,9%_ΚVr C5Sf2:@"TD>dLl5ZZGtfحBfOfm7:,X'X9O49]Z[ /M H]^jʵ^^{nZ>W; +5~b1- u=Ti^:C4"@oITxi˵AN%5F;S˸:oBöOr{ݵ WRz,\I+cmmh$ψ\%S鞪HRg55Χ̣5w:o:RU QZ]xEYF$- K,5zI˸93-v$S6u*Vv`j"^iш7nک]bZ||v``-/uܮsZ""`IkuЮ$"]+"{О@Hht<$""R-"wa[TvH4=0#"{ʼ>]wWRO^QkqQDm[D,ܞoz_W/Z=}S׬;4NF4D۩N-TS0p~lv%]u(DT9ZDN4[EDd CkO!h cSͮde Qա !"HSpUY+"EdU׷JDV7 `i:VP$"ݤ=. MEXHD C=L& ξ"b䃭e^. NUDƨvePICg ?e-fW2Tm][*Y^ |1~p׷Y`]ISڕͯy"-MbE䀈쓦2{?e^_E쟂1*Mäw^Gi:JüRou$ ֳZwӲ*Qq]0s_5 ZQyV~ MotQU㹿pISae^e*6bUʅ.R>CXu(""Q|PXk|&jW.SDP^c#"Nqv. C Ђ2c$]ա9|hV4VD> C2gZr;WHC\ݪeͮdby\""_Q:!.k-T *x\ng"|z -,b>r;Otxvy}~9\r; DZեe3Z;CC]kTvL 1׋ͮ_Xmé.c9gִ*MUvr;+$~[Edr;?CϞ^wRZJ,TVZ.ʼ㝔 Nm+.Qա'u ncb>wARevvNVb,"{n C65!4h](il~uDV~e\V$leW3=꟟W;Tkhc4Zml ŞCyDWtf =k'ys.ٕܩ3zvWD~cyPLy;nQ 5sqagP*Wt""LyלfmV9P@r?ͮ"ħ:RաTXdnbǪC))Uu({(p;2novvXe\ncUУ[-ljbi~a)t>|^u(oNy ]1V˜\q{VȽ\o*p哋5ҕ.Emv]1s\*MCJbWu(؛۹jrrL.r; 4"OH$Un}ktK9wLjqeE#vo}>ꎳ|לBZjK5ԿM\F^~&V/6X> ].,Kׇ:3fW9ǘJԙw:t*uP =lvŐmDZj~^."ɼAu(O{|n{M?%19 6ҵ4LDT"d+SgPfHbGj:μ9]I:DI G.x2$ܪ֟'^s ڷc,/vf߯e\z$̴htq W]),,Osi =smv%Q_,4;EIkg{O.DԙwMSz9v~>w"Fka ա<(xw.'aU_μ仏mv%S&MMŞwS$UUh9F_K=~+tڪzx.KKa&-uavQSŪ"Tg+Şdj.i C =_șEgTxr'{bռeh;tRŞDDv$t{aܤ&yRoy"r1 :g=k+ŞwD8'ywfH+quCٷ_U/5|X:4Եfv>X%x?YzJWʫ6녒IR^""2vL̚3A6eKŢۊWpZU[3jW+dg+T$׽P)󚈜<{a]1lfW,ŞW%yѤxU"b(bn\isהv|| I) %vLff4S8qof滽ikUO VnY)2&-}^9wm""1{&wwJrѥ4աZvw"ڠ hkT ա=㝇QZv_qs55ph>{mj!ֹ-֨.|M9UGC@l^CrHvg%wmͮeZHw-p;%%:^꤃l?$ڻG❄Q_=W˸\=\SGt'go;X<[u>X]SR`UjkI^ kz>Z=rH.s~mZH Қ 4&q/)͇v$@G?-p;; #$]*;p6@kedD\'a5.:<]i`h)hX鲺u[RPH; >\SŤYsNC)̅בmxƪe@^oKڹ\ѳ@c}|cו}]YY ?YR<{ߞqa{z Ntn CA蛊@踝Fmv%Wu(/»%bv%un(p;-Nt0@u(gWBK㝈𚵰O^\ffׯ( VnkV+o""^tYF"JK Cz}/WB-j*Ee^"]yvLu(ag^:mv'b+UryB|59VJi&vL)42qjY""О` uQJgա+~覇zY!"]@hN]:"2JDHծL(kڹ2w@-‹\7ka튱Z;D$n>0"Aٯilcoel5z% ήߖ"Jn":j^vV7)q<]̻OR2o *|vCD4umS\n絳K`Y(":UAw^оc}@E AD6y}C]nom2?*p;+6H"Rՠ?ߊ@gz] \n/DL3(*"%^߬?">5?r;ȥCTD~cv\#%mTɦ?..DDc*8zu+R\>>i49$;ծL0,"z}]W^&Rn+sbҪQ\n/M Sfz{y}Ab3"r^PV^6:?{z1kZɣPRy}ߖy}O.<:gDd)W|3b"׵V] T9Ah휤:ܟXT5*2oay|B̿~DۙW̹l!"2{aui=d{B?$9F;ĚI^X;Jඅ TrCCOqK,O+K~_"@ bNGgM+CI+Ȭi%?FvPsWG?e/]G=YJƈ+?Z-S&?eͭ-T%sgM+-"g9H)3.nmu2̸ ZVbMg-DDmxVGj~ތ}Ϋռ~\_w -꫹#dVv󟨭*̞^^y};fM+>E9Mw |=kZ-PĈ+i% ۟UrykǸΫ8sgO/L +YJ3fU:6:̞^^VB8)AK眳<L]QWX3-iLN5Ng5vy˟ܥib28Ĭc%2vk5?Xt9KLW:kZ'W<;UT^߭;g@+v+qC("Z6^D.2*Ԗz}y}SxXE ʌLyWRr;,R!U|+"_z}+Ed쓦fDxc>n=D P뻧""?{C=Đ % ?a%~1N.S=lT̚VrEבfO/:u]EDnfٕt1Cϖy}_2۰e\٥ݒV[Dr ;(4kZŞ1"286cϭER怒?(?$6i{VISS3}\[X9]i(2Iꭆ""(OшkǦO~hLJ& W~[*dd?ubKK{ EDEoRͮXż'h^ߕ覷YJnfĊPcɧh0`VRWHҥ+X.Js9[lt@`w2:W+z Cz}2cbE gִÛTBD)Rj*Rosޫ 1LKiӞkX zr{(卹u2Ywhn_-"{P1cN9Q,|D,9 աf C(VK龩R*{v,ZbpQr;[XyEь^=&E1A_RK+;?4xV!"[̈l^׷Ό@eM[͸[۩D􅗈K>j{gb aszZZ4ޅwbɣSro-i=o*}]e0 L=q07_bޯHz_ٯ(BXM]+Vfi;dI;c#⵴":`B*txpFve{t/][.p(Cy-P{~]w,yDDϪ7+7!Fm˹cזR  "{ u[0 a{5}D Ō$^wƫKJ)Wx|~u ݚ2XbltM>/-߽3QY|n-?ɮ.7|C,]㝗q汲bk_[(yR׎@(tw$dڕ5[U.&0$:ڜF_,|f'\T:uo|g~2V^Xei]6:_^|o4u_m6{ኻN5qྪsb@Wkr޼ M, J޳XbPMDZ3~\e)Όk 1Z$4a߸^1h>box'6'I|J=4;W,.#pm"Cz_?OXgM_m2tݲ#OF,۸'z-c j}׽?fg+]aD/\y}Uye\;%uP^ +^z2|$3 D^\tG$$.DDn}zrϩi7VH;Gf=2[DdC ~V2VYRqwvkAk4dgDY9 Yczw:o:4TXDjEpy=]mwְA9~yS#7KLz86q8FGI7do&Šsu+!RU9dzz9: gk3fG[˟." "{?β2D IDAT~-w+zbְA{Ӳ{o߰|*Abt1!Fv%ar9A C'Y7kFs2f|'ju( @_y s<˹viO1Wanm[W8Vb$n׷ͮSb$jųI6Yڜ6\xn.ǫS7o}bMDnb /|ů>[XsjcXJD̄X'3. K:`pX%v‹~gUrU2"2ŖP&Jqj+iB$6]xV")\"{3sj^kˇ|Xt"rȮt>[߱Z/$TrnY sg \x}| *4mp3E$~C9DŽ0M آӪC[& ɭE},7?.=U,6Z׫8wEH.ߔI5V+6g_Ҡ"8C9-x'pk n`\n+Nd+"rqJ"Ni3f.1Ì- $ L}?k⼕^+YYp'9,HY"_uSrS(sظC:];L8imn_Cֿ|zԆ~|iɸΘhQ}cBLqL7 ]nʄmgXAf^+\k\osnyҮ;>rҽ;?n6.Ѣf2"A64q%SImk˽Z~JLP$Q^N"rY*L`2ÌrnmLee9|<1]6]rezr[Z?4o"+3+n\sIok)sMGٴraٍp VC$OM$LISTƴ7-xI 5Dž#lqaltarFcj.In `([vN9|hC3G}wq,K+>}iSjxy3XUmˬ9o`lY?nY)lƕKά lny19z0>S[4D5]j 0ϔM[>1S{60Px/o}/_vgUkmՎ=}y@f2$0gmǮye/psN~wj\w҆{}ƌ_uӼ( 1^\ !TGF'l~\ ; wg0.Qg8=Oc$oYѴj8Wݒ$wI'}%_<10yVϞZA;+PnFqy+>dx79G5_K"as3tj/aZg:<ږF?Iz"0Qx9d7_u2WgV >)#m{"r9nV1v;;;52c-ۖF#韝ԊgM,Ɇ1_h/I8&`T6FWIZd7r8\6c_;’xyC$|O´zDwD[һMneQGBu |mi=]1Ƕ  ?h\Ə=^ؗQ-i2kn>Я{fz/M6}5ū%&`К1Ϲ4~P걝7bfc$|uM咎]}cim2W4 GMs~'ɵCq[siu X]0{RҡN`(WGUla2=tT'@i_ZMߐW}p8Iaz5nZJ1P´ٴ}q)*SuwƾurM?:E4$UOddʋ{R´t98ui ZWJ5^9ɦ\W M:qC(ʺ _KAV<{Kb6ߥI}Wҋ^;cV'uQ)eq:CR["g/<^~ ݯ>t 9Mܪ\6ΕxtcMr{C6m2Kٴ:ǶM\.[ Ӻ0VwK=lwg,Ciugz %C5 TVUՇRxU(UI,>ty v=&^%1(|V2tŮs~-tx%0?nZkF?."Fi\vi!Ϧ1`O(\kiZ"D_k*lys_J*oB1>3vZ{GaIo:tj{Gt9k}ܴ.sr\T{G.IA'vf=]1/۟i=mtYx9vz幝Kbkm^kmoJ:E{TFE7ybeuٴ]NwZ^:x2XY\vWwg\mn3 I8>$MtV{2i}]҈Y /Z>$|KU}hC尗/]OWl^uxY CW.c;cMhvw"[2߲in9d{btA´ɦ2dU8I WTΩ^ynے꤯OPyګdmx`p9 M?$]uȦqyc"rɸi}H7>sΚ=]Gi#r{n̦qAi]":sKqjp20J^%PP:lP2u: r{Gwg_$]uq++CB´ݝ$,3vR.co*@OWXX҃^epP6mt.pc)'^wlR´ZnQxM@e]musYUty<5 +V]uQQJHue23ݝT~ǒ>?w]\ǽ2J#ٴXA8Z.<>t=kzn(\`W$,tWwg,[RjjwgTI47g7}ٙ=i,Jwglھ@6ݝY^r.bk6mF`r_KS92O_~V ػ\޹=[5Oȵ neξ켸i'a7t&+"nZGK<L6mp.c: r{swgdI'wGuG5+U8x:z` :F+7c$M;#ٴ3֒Nou_wgbRhM0Ǽ/ z3v|6mIzy.c}ٗ}!>0Y: w^֊iMv~ٗ- o\Ee/ z0ieiLc$vqMٴ}Qܴq_,P(Ơ@I'{%Kz4(d"qHo 𥍑2II:iɦՓأk:mΆIֳ 鼚qAc$8Mұf%MWf3 rUW2K=]4F§%}T~.G&lھ.nZWM%*gHM'$U:4#ٴi&Gi( 1}@w'%JN:ܑ0l´jƿ~Qҧ$)J&Z].cTҥ #Hj4ρ)wHzTMlھܗ}2ص #OK;deJ9aZy#ơXݜ0"a?`4Fib vH?i=ZU14}|I "icy oRw_)>ZUҋ5}IzV-^cM굽|TK2\|~.~h 9imppq sA(84nNIT8ht nZemTX|Sx<;Zٴ{&`TFHґᒎt1 '$% M^Iw%LkOB!8Tq?h߳_S%5fG?2Y: Sm})aZҨ Fw߫|ǰUhYR*nZv螿z /FIP^yqGN1U^Gk |-M6C%SݰbՔ;u w]3U($ 1NFeozpfx=DS0fngb`ׅ-ٴe2m\(kmq ud*3L=~nDWrZ7?'}WURU}km+>̯[^,I높g/L^csUkm~o OϫkcC~MIT(6LVhoR1Z[t9` C#T9 (ƨzߪ]u"aI$=#)I{rUV.U\Xk @9p򜎲4qP2y'x ѢPٸe8Qx͛*CTT/:M8dêCVT/zyMٸ.8PxӖ^+WՇZ6ƬzQüOl=嶻:0PxMd*1:^RYڼ嶻-S lܼ%DU}h wʶiIEOUևvw,TAU"ZRzBI=刊EJ~1qYlL&C'}K:ARH%3L}kÊU?:0Pxv~U}N|$S!i'g@5IZ|*,M|[q`_kBI Th>W+xŏqГ3sq>`ʢ*suCJzc}͟Pk/X@9𚆪WXUe3T)2(-_K*;HUևWa)*) )d0(hITlU_YWU:B y.\E5TVVՇ_kULTUzMFL^4%}|T8kFu`*rYe]B_kskU}tIzg{*(\RYWY3ATA;yU6> >[ :0Up!u3}ZU*4([PtcCʺ/8w>uzn(:mÊUxjXjXbu_p^\^g);/LE*ʺJ_k*djن:0QxPMxJ~_ӷ*ʺC: %S}5arBU"UIu1Xlݐ0@*_ksbH2CԣC?q.`Z*j(C]RcH/eI/_p6{AU%UpȌx~M_JZI=IDAT|opLdjý*i%/iVe]m) ;.Y[IB$zm5L5<0X@QxȒ?ISpǫV(FJ>aŪ>3xkP2CZ8aa m߰ՋUT/:C|o=uUBkJz(Gx

HMC · 1r BAT · C4s9

PK oz ]word/footer1.xml © 2026 Ideorum · Reproducció autoritzada amb atribució (CC BY 4.0) · Condicions completes a ideorum.cat/avis-legal PK oz ] word/theme/PK oz ]lhuword/theme/theme1.xml PK oz ]=7:word/document.xml Retorn al cas: identificar i combatre l'odi avui Vam obrir la càpsula amb un cas d'odi del nostre segle i la piràmide que explica com creix. Després de recórrer l'afer Dreyfus, la propaganda nazi, l'Holocaust, els genocidis i Nuremberg, tornem al punt de partida amb una pregunta nova: què ens ensenya tot això per reconèixer i combatre l'odi organitzat avui? Pregunta de la càpsula: LA INDÚSTRIA DE L'ODI 1. Abans de llegir 1. Localitzar. Segons la font de L'Arxiu (les paraules del secretari general de l'ONU), combatre el discurs d'odi vol dir prohibir la llibertat d'expressió? Copia l'expressió exacta que ho respon. 2. Avaluar. La font diu que cal evitar que el discurs d'odi «escali». Per què creus que insisteix en aquesta paraula, i què té a veure amb la piràmide de l'odi que vam veure a la primera sessió? 3. Integrar. Al llarg de la càpsula hem vist com un enemic inventat (el traïdor de l'afer Dreyfus, el «culpable» de la propaganda nazi) serveix per justificar l'odi. Quins ecos d'aquell mecanisme reconeixes en les teories conspiratives d'avui? 4. Reflexionar. Si l'odi és més fàcil d'aturar a la base de la piràmide que a dalt, quina part d'aquesta feina et correspon a tu, com a persona que cada dia llegeix i comparteix missatges? 2. La lectura Vam obrir aquesta càpsula amb un cas del nostre segle: un atac d'odi preparat en línia i la piràmide de l'odi , aquell model que mostra com el rebuig puja graó a graó, des dels prejudicis i els insults fins a la discriminació, la violència i, a dalt de tot, l'exterminació. Després hem viatjat cent anys enrere per veure com funcionava la maquinària: la fabricació d'un traïdor a l'afer Dreyfus, la propaganda que va convertir tot un poble en enemic, l'Holocaust com a sistema industrial, els genocidis que van seguir i els judicis que van intentar posar-hi justícia i memòria. Ara tanquem el cercle i tornem al punt de partida amb una pregunta que ja no és sobre el passat: què ens ensenya tot això per reconèixer l'odi organitzat quan el tenim al davant, avui? La primera lliçó és incòmoda: la piràmide no es va quedar al segle XX. Els seus graons de baix, els estereotips, la deshumanització, la recerca d'un culpable únic, segueixen ben actius, i ara tenen un altaveu que abans no existia. A internet, un missatge d'odi arriba més lluny i més de pressa que mai, i troba de seguida altres persones que pensen igual. Aquesta radicalització ja no necessita cap partit ni cap mitin: pot passar en silenci, davant d'una pantalla, alimentada per vídeos i missatges que repeteixen sempre el mateix esquema. El perill d'aquests graons de baix és que semblen inofensius. Una broma que deshumanitza, un estereotip repetit mil vegades, una acusació genèrica contra «ells»: res de tot això sembla violència, i justament per això passa desapercebut mentre va preparant el terreny. Quan tothom del voltant repeteix la mateixa idea, una mentida deixa de semblar una opinió extrema i comença a semblar sentit comú. És així com el primer graó fa acceptable el segon, i el segon el tercer, fins que allò que al principi hauria escandalitzat ja no escandalitza ningú. Un exemple clar d'aquest esquema circula avui amb força: la teoria coneguda com la «gran substitució» . Agafa un fet real i complex, els canvis en la població d'un país per efecte de les migracions i de la natalitat, i el reescriu com si fos un pla secret, dirigit per poders ocults, per «reemplaçar» una població per una altra. No hi ha cap prova d'aquest pla, perquè no existeix: és una teoria conspirativa. I no és nova: repeteix exactament la mateixa estructura que el vell mite antisemita que ja vam trobar en aquesta càpsula, la idea d'un enemic interior que conspira en l'ombra. És el mateix moviment que va condemnar un capità innocent a l'afer Dreyfus i que la propaganda nazi va convertir en política d'Estat: primer s'assenyala un grup, després se l'acusa d'un pla amagat contra tots els altres i, al capdavall, se'l presenta com una amenaça que cal aturar «abans que sigui tard». La diferència és que aquesta ficció ha tornat a pujar per la piràmide: ha inspirat atemptats reals contra persones innocents. Per això no és «una opinió més» que es pugui debatre amb tranquil·litat, sinó un mecanisme d'odi que cal saber reconèixer. Però la càpsula també ens ha donat les eines per respondre. La història no només ens ha mostrat com creix l'odi; ens ha ensenyat com se'l combat. Ens ha deixat una paraula per anomenar el crim, el «genocidi»; una llei per perseguir-lo; el record dels judicis de Nuremberg, on es va decidir jutjar en comptes de venjar-se; i el deure de memòria que mantenen viu els supervivents i les pedres com la de la fotografia. I ens ha deixat, sobretot, una intuïció estratègica: si l'odi puja per una piràmide, el lloc més fàcil per aturar-lo és a baix de tot, abans no arribi als graons de la violència. És exactament el que defensa l'ONU quan diu que combatre el discurs d'odi no és retallar la llibertat d'expressió, sinó impedir que escali cap a la incitació a la discriminació i la violència. La seva proposta es resumeix en una idea: contra les mentides, més paraula, no menys. Aquí apareix la part que ens toca a cadascú. No cal ser jutge ni polític per fer alguna cosa: la base de la piràmide està feta de gestos quotidians. Quan un missatge culpa tot un col·lectiu dels mals d'un país, quan deshumanitza algú o quan repeteix una teoria conspirativa, ja hi som, al primer graó. Reconèixer-ho és el primer pas. El segon és no amplificar-ho, perquè cada cop que es comparteix una mentida se l'ajuda a créixer. El tercer és respondre amb fets i acompanyar qui és atacat. La mateixa piràmide que es puja també es pot desmuntar, i això passa sobretot a baix, en les paraules i les decisions de cada dia. Fins i tot un gest tan petit com aturar-se abans de reenviar un missatge, o comprovar d'on surt una xifra abans de creure-la, treu combustible a la maquinària. L'odi organitzat necessita que molta gent corrent hi col·labori sense adonar-se'n; negar-li aquesta col·laboració ja és una manera de resistir-s'hi. Amb això tanquem el recorregut. Vam començar amb un cas que semblava un horror aïllat i hem descobert que era el cim d'una estructura amb història i amb mètode: una autèntica indústria de l'odi que fabrica enemics, els deshumanitza i, si ningú no l'atura, els destrueix. Conèixer aquest mètode no és una curiositat històrica: és una defensa. El «mai més» que va néixer després de l'Holocaust no depèn només de les lleis i els tribunals, sinó de milions de decisions petites preses a la base de la piràmide, per gent corrent, avui. Aquesta és la responsabilitat que la càpsula deixa a les teves mans. 2.1. Desmuntant tòpics El tòpic: «La 'gran substitució' és un fet: hi ha un pla per reemplaçar la població europea.» D'on surt: Els canvis reals en la població d'un país, causats per les migracions i la natalitat, poden generar inquietud. La teoria de la «gran substitució» aprofita aquesta inquietud i la converteix en una història simple i alarmant: no és un procés social complex, sinó un complot dirigit per algú contra «nosaltres». El que diu la recerca: No existeix cap pla ni cap director secret d'aquest procés: la demografia canvia per motius documentats i sense cap orquestrador, i cap prova sosté la idea d'un complot. La teoria és, a més, una versió reciclada del vell mite antisemita de l'enemic interior que conspira en l'ombra, el mateix que vam veure operar a l'afer Dreyfus i a la propaganda nazi. I no és inofensiva: presentada com una «substitució» deliberada, ha servit per justificar atemptats contra persones innocents. Convertir un fenomen social en un complot amb un enemic a qui culpar és, precisament, el primer graó de la piràmide de l'odi. En resum: La «gran substitució» no és una teoria a debatre, sinó una conspiració a reconèixer: transforma un canvi social real en una ficció amb un culpable, i aquesta ficció ja ha matat. Distingir un problema complex d'un complot inventat és una de les defenses que aquesta càpsula ens ha ensenyat a fer servir. 3. Fitxa de dades · Discurs d'odi: forma de comunicació que ataca o degrada una persona o un grup per allò que és (origen, religió, ètnia...). Segons l'ONU, pot ser el primer graó cap a violències més greus. · Piràmide de l'odi: model (vist a la sessió 1) que mostra com l'odi escala des dels prejudicis i els insults fins a la discriminació, la violència i, a dalt de tot, l'exterminació. · Teoria conspirativa: explicació que atribueix un fet complex a un pla secret i maligne d'un grup poderós, sense proves i resistent a qualsevol desmentit. · «Gran substitució»: teoria conspirativa desmentida que afirma que hi ha un pla per reemplaçar la població europea; recicla tòpics racistes antics i ha inspirat atemptats. · Contradiscurs («més paraula, no menys»): estratègia de respondre al discurs d'odi amb més informació veraç i arguments, en lloc de només prohibir; la defensen Guterres i l'ONU. · Desinformació: informació falsa difosa, sovint per internet, que pot escampar l'odi i les teories conspiratives més de pressa que la veritat. 4. Glossari · radicalització. Procés pel qual una persona adopta idees cada cop més extremes, sovint tancada en espais on només sent veus que confirmen el que ja creu. La primera sessió ja va mostrar com sol començar en línia. · teoria conspirativa. Explicació que atribueix un fet complex a un complot secret i maligne d'un grup poderós, sense proves i immune a qualsevol desmentit. Qui la creu interpreta la manca de proves com una confirmació que el complot és molt ben amagat. 5. L'Arxiu · el document Missatge de presentació de l'Estratègia i Pla d'Acció de l'ONU contra el Discurs d'Odi «Combatre el discurs d'odi no vol dir limitar ni prohibir la llibertat d'expressió. Vol dir evitar que el discurs d'odi escali cap a alguna cosa més perillosa, en particular la incitació a la discriminació, l'hostilitat i la violència, que el dret internacional prohibeix.» António Guterres, secretari general de les Nacions Unides · Nova York, maig de 2019 · Font: https://www.un.org/en/hate-speech/understanding-hate-speech/hate-speech-versus-freedom-of-speech Aquestes paraules resumeixen com les Nacions Unides proposen combatre l'odi sense caure en la censura. La clau és la paraula «escalar»: enllaça directament amb la piràmide de l'odi de la primera sessió, on el rebuig puja graó a graó fins a la violència. La proposta no és prohibir opinions, sinó impedir que el discurs d'odi arribi als graons més alts, responent-hi amb més informació veraç. És la síntesi de la lliçó pràctica de tota la càpsula. 6. Activitats 6.1. Aprenent 1. El titular de la pedra (titular periodístic) Observa la imatge del banner: una «Stolperstein» o pedra de la memòria, encastada a la vorera on va viure una víctima del nazisme. Imagina que il·lustra un article sobre per què encara avui recordem aquells fets. Escriu-li un titular periodístic (màxim 12 paraules) i, a sota, una entradeta d'una o dues frases que expliqui de què va l'article. El titular ha d'informar, no exagerar. Pista: Un bon titular diu el més important en poques paraules. Prova de connectar la idea de «memòria» amb la de «carrer» o «avui». Evita els signes d'exclamació i les paraules alarmistes. 2. Les paraules de l'ONU (lectura de font) Llegeix la font de L'Arxiu (les paraules del secretari general de l'ONU sobre com combatre el discurs d'odi). Copia l'expressió exacta que diu que combatre l'odi no és prohibir la llibertat d'expressió. A sota, explica amb les teves paraules quina alternativa proposa l'ONU i què vol dir que l'odi «escali». Entre 60 i 90 paraules. Pista: Comença: «L'ONU diu que combatre l'odi no vol dir "…", sinó…». Relaciona la paraula "escalar" amb la piràmide de la primera sessió. 3. Els graons de l'odi (fris de procés) Dibuixa a la llibreta un fris o seqüència de quatre caselles enllaçades amb fletxes que mostri com l'odi escala, de baix a dalt de la piràmide: (1) prejudicis i estereotips, (2) insults i deshumanització, (3) discriminació, (4) violència. Sota cada casella, escriu una frase curta que expliqui què passa en aquell graó. Entre 60 i 90 paraules en total. Pista: Recorda la piràmide de la primera sessió. Fes servir fletxes per marcar que cada graó fa possible el següent. Motlle per a cada casella: «Aquí, l'odi…». 6.2. Intermedi 4. Verdader o fals? (justifica-ho) Decideix si cada afirmació és verdadera o falsa i justifica cada resposta amb el que has llegit (una o dues frases per afirmació): (a) «Combatre el discurs d'odi és el mateix que censurar les opinions»; (b) «Una teoria conspirativa es reconeix perquè no admet cap prova en contra»; (c) «L'odi és més fàcil d'aturar quan ja ha arribat a la violència que quan són només paraules»; (d) «La "gran substitució" descriu un pla real i documentat». Entre 90 i 125 paraules en total. Pista: No diguis només «verdader» o «fals»: afegeix sempre un «perquè…». Recolza't en la font de l'ONU i en el bloc Desmuntant Tòpics. 5. Troba l'intrús (mecanismes de resposta) Aquí tens quatre maneres de reaccionar davant d'un missatge d'odi que veus en línia: (a) contrastar-lo amb dades i fonts fiables; (b) no compartir-lo perquè no s'escampi; (c) reenviar-lo als teus contactes «perquè vegin com són»; (d) acompanyar i donar suport a qui és atacat. Tres formen part de combatre l'odi i una és l'intrús que en realitat l'ajuda a créixer. Identifica l'intrús i justifica, amb la idea de la piràmide, per què les altres tres el combaten i aquesta no. Entre 90 i 125 paraules. Pista: La pregunta clau: aquesta acció fa pujar o baixar l'odi per la piràmide? Fes servir «combat l'odi perquè…» i «és l'intrús perquè…». 6. Decàleg contra l'odi (manifest) Redacta un petit decàleg (en aquest cas, sis normes) titulat «Com no ser un graó de la piràmide de l'odi». Cada norma ha de ser una frase breu, clara i en to de compromís, pensada per a qualsevol company de l'institut (per exemple, sobre què fer davant d'un missatge d'odi, d'una broma que deshumanitza o d'una teoria conspirativa). Escriu-les numerades de l'1 al 6. Pista: Un decàleg mana amb verbs en imperatiu o en primera persona: «No comparteixis…», «Comprova sempre…», «Defensa…». Que cada norma sigui concreta i es pugui complir de debò. 6.3. Avançat 7. Microassaig: més paraula, no menys Escriu un microassaig (mínim 125 paraules) que defensi o discuteixi la proposta de l'ONU: contra el discurs d'odi, «més paraula, no menys». Explica què vol dir aquesta idea, argumenta si et sembla prou per aturar l'odi o si calen també altres mesures, i sosté la teva posició amb almenys un fet de la càpsula. Tanca amb una conclusió que no repeteixi la primera frase. Pista: Un microassaig defensa una tesi amb raons, no amb sentiments. Pots reconèixer el punt fort de la posició contrària abans de respondre-hi. Evita enumerar: construeix un raonament que avanci. 8. Desmuntar el tòpic: la «gran substitució» Torna al bloc Desmuntant Tòpics. Explica a la llibreta, amb les teves paraules i en un mínim de 125 paraules, per què la «gran substitució» no és una teoria que es pugui debatre com una opinió, sinó una conspiració que cal reconèixer. Distingeix el fet real (els canvis de població, que es poden estudiar i discutir) de la ficció (un complot secret amb un culpable). Explica també per què reconèixer aquesta diferència és una manera de combatre l'odi a la base de la piràmide. Pista: La distinció clau és entre «un problema complex» i «un complot inventat». Fixa't en què passa amb les proves: una teoria conspirativa les rebutja totes. Ataca l'argument, mai les persones. 9. Ahir i avui: la meva part Completa i raona a la llibreta (mínim 125 paraules): «Aquesta càpsula m'ha ensenyat que l'odi organitzat no comença amb la violència, sinó molt abans, amb les paraules i els enemics inventats. La lliçó del passat que em sembla més necessària avui és… Un mecanisme d'odi que reconec en el present és… i el compromís concret que jo puc assumir per no ser-ne un graó és…». Pista: Connecta una cosa del passat de la càpsula (Dreyfus, la propaganda, l'Holocaust, Nuremberg) amb una cosa d'avui. Acaba amb un compromís realista i concret, no amb una frase de bones intencions. PK oz ]aEword/fontTable.xml PK oz ]BRRword/styles.xml PK oz ]\3AAword/numbering.xml PK oz ]!P44word/settings.xml PK oz ]zword/webSettings.xml PK oz ] word/_rels/PK oz ]Wword/_rels/document.xml.rels PK oz ]OOword/_rels/header1.xml.rels PK oz ]dI[Content_Types].xml PK oz ]_rels/PK oz ] $_rels/.relsPK oz ] docProps/PK oz ]^8--6docProps/core.xmlPK oz ]word/PK oz ] word/media/PK oz ] *hh*word/media/image-Yw3AWsYgABnQw5us-xLjE.pngPK oz ](\4, , 9nword/header1.xmlPK oz ]wword/footer1.xmlPK oz ] izword/theme/PK oz ]lhuzword/theme/theme1.xmlPK oz ]=7:word/document.xmlPK oz ]aEWword/fontTable.xmlPK oz ]BRR_word/styles.xmlPK oz ]\3AA]nword/numbering.xmlPK oz ]!P44pword/settings.xmlPK oz ]z1sword/webSettings.xmlPK oz ] @tword/_rels/PK oz ]Witword/_rels/document.xml.relsPK oz ]OOyword/_rels/header1.xml.relsPK oz ]dI;{[Content_Types].xmlPK)