PK
oz ] _rels/PK
oz ] _rels/.rels
PK
oz ] docProps/PK
oz ]" docProps/core.xml
El cas — el nou món bipolar
Ideorum
html-to-docx
html-to-docx
1
2026-08-12T15:19:31.830Z
2026-08-12T15:19:31.830Z
PK
oz ] word/PK
oz ] word/media/PK
oz ] *h h * word/media/image-FkIjhI9GWM7gxjOZteLUu.pngPNG
IHDR ^ C pHYs tEXtXML:com.adobe.xmp
li eXIfII* V ^ ( i f H H 0210 0100 ^ C -i IDATxy|Tg&{XC/sa7pͨZkjjmmT
Tmժ,
Ytf%쐅$3#Ǘ%s%Vr$$y99" &KL]DH_ Gu"]"5?C -E 8zw;z:bP6+՚9"rȒXoMnXw-C6PE5c>ڠ Ɋ.TeZ.?È /NwHlZ
wy5C [gM?f?4o}/Vt! ^ks ]N8x Q3ҔYg}t` Ǝ
/n!ogҀ[{X[uߘ)?8X{ҳZ`߿rI )KG_G<= hĚm8bgiDj-A,PVf; )K^#U_`%}nfYl9|i_x $3
z:^(j.XO->doZ揼_9
H6^ i[cv5?ԫ:lqmPo}'m+ b; PxjѿzQ9]p ̯ d:ٛX{xAs W V=|y?GLhh
?VbPeUU+Q^# ,- $[.x]v: -m 4KT5=^0z2w6hs` X:j_^{gbv@CY
5?m;+; Ѱu ռ!e:>u0 Xkߐ/ьxפC>X
_ ( ozmJ;d5WHjYS 4ɈFtκb
'; wN @"`aj~P;>yDzAkcdãuz̈/"PjWr2gYHCW.5
ȉ4ƭCG5}̧wWW @jfW<=&Ehc||{
e66~?Iv=6(G :>qgtn+h i-+=gG/ ef\ ѴkyWtɩ h\""6 d>X\YSe\k
7?{9gtnDMib;n*PoF< ѴkNc?}qvf$ۨ
/_Z 8Qq3wyc~chm*>62 lsS.iavTgyp;~2}_dT ۸fox.{YۧG#M;Vϼ;
7/[P' `6uNgcF!ՈfޞC %mw)s V>M-swZ` kv>9[z $6Qx8%z^5X]m]לeke w^Υi{_: ݲ5 HD)_xU<_q0?|"p^[+ ,o??̎1g＜3vg,ٺn= MJ^w^2ꢋ?f$[4"2ˆ͗nS7]BfJ^Ιg WG @"Ik]ߘ/%
BeA諊@(Ϝ )Uxpn,sYVߠWNmQwM(-
f?)J,T "ңC7^PQ Luo紎%`g%W[sPa?g⪌hDs;zgQ^"5C-"y1L!x A)qg.õ=Jt:ǂUusyKyew0q_싵Α&Ѵn],_;OZfW %c"ty];ެڕݻ|g 9 9DrF櫶۩g^mݺe|3#w=LswڝZvWlv%S""W8K~qc_} Hp15H# # Wʹ'=Gsw4Zr
n), "E_47 Pүx= Guپ ݬgN=h6rEUXWw#ctxWm72 CRxT{Ffܥu|C%|_o1% Îʭ߭YpƐ=n1ٕ4ա]{m)wWo0U J8qwٯdRb+Cad?"kd $/&HXؽ[~R\v{W3mgw>TsfϚ]"5ͫV9μJ]N
|ݍ |IڎE xʋFe|N]G7sj y M+'23. 9-tWߺ}jw;N{~d|/C;F>\ֱ]k/6zs$]H_?& @ $eu7GnpP59i KIvuQX/m
2olW)>zZճ~T3bxКYelF4n+uT J71mO R,mcflWz亳o ܖn[~f_[><+oM ?\[]ic]vzrVN ! @_IYxpHmZ$4M\KjvFjHzuk^W}| 6&^,USWƺs
>%CiZx IWx첏E؆KxQy,s:OR5JTF~/ }IDD7TUe侧elf4wP+ID'" qtWj]>XS5]H>fnLkT>{ Cjx7 49zr},_ qѦLS >Y;B˸ڴUhv2W3d }cŋ^}yu@SϤߪIC} {;~` 4GDv2b "r.{OڳȈF4YL 7:̊nZƥIoy}D#>Z z"3# +
.uCdUzr/u{1z;ew7#ު.ҺPa<""jgh $*~6qZƅ%8p5yڳn s獧nu{=-)VA}/;*?tbO "2kK# ,
Z:iMp[-s =2.7ܠoKC!%u ,= F|-;{OX =M;uB |7w=rGra#n9㔫:5]3feXUG4S
gf\HCW]};mEsT:L+-*u I$iVFY4-cw~e[b@F֡?}]=s |a ',DDkJ|7ٕ[8fn ez&
tXdžCYoE;+wg/26,9%_ΚVr C5Sf2:@"TD>d Ll5ZZGtfحBfOfm7:,X'X9O 49]Z[
/M H ]^jʵ^^{nZ>W; +5~b1- u=Ti^:C 4" @oITxi˵AN%5F;S˸:oBö Or{ݵ WRz,\I+cmmh$ψ\ %S鞪HRg 55Χ̣5w:o:RU QZ]xEYF$ -
K,5zI˸ 93- v$S6u*Vv `j"^iш7nک]bZ| |v``-/uܮsZ""`IkuЮ$"]+"{О@Hht<$""R-"wa[Tv H4=0#"{ʼ>]wW RO^QkqQDm[D,ܞoz _W/Z=}S;4NF4D۩N-TS0p~lv%]u(DT9ZDN4[EDd CkO!h cSͮde Qա !"HSpUY+"EdUJDV7 `i:V P$"ݤ=. MEXHD C=L&
ξ"b䃭e^. NUDƨvePICg ?e-fW2Tm][*Y^
|1~pY`]IS ڕͯy"-MbE䀈쓦2{?e^_E쟂1*Mäw^Gi:JüRou$
ֳZwӲ*Qq]0s_5
ZQ yV ~ MotQU㹿p ISae^e*6bU ʅ.R>CXu(""Q|PXk|&jW.S DP^c#"Nqv. C Ђ2c$]ա9|hV 4 VD>
C2gZr;WHC\ݪeͮdby\""_Q:!.k-T
*x\ng"|z -,b>r;Otxvy}~9\r; DZեe3Z;CC]kTvL
1ͮ_Xmé.c9gִ*MUvr; +$~ [Edr;?CϞ^wRZJ,T VZ .ʼ㝔 Nm+.Qա'u ncb>wARevvNV b,"{n C65!4h](il~uDV~e\V$leW3=W;Tkhc4Zml
ŞCyDWt f =k'ys.ٕܩ3zvWD~cyPLy;nQ
5sqagP*Wt ""LyלfmV9P @r?ͮ"ħ:RաTX dnbǪC))Uu({(p;2novvXe\ncU У[-ljbi~a)t>|^u(oNy ]1V\q{VȽ\o*p哋5ҕ.Emv]1s\*MCJbWu(؛۹jrrL.r; 4"OH$Un}ktK9w LjqeE#vo}>ꎳ|לBZjK5 ԿM\F^~&V/6X> ].,Kׇ:3fW9ǘJԙw:t*uP
=lvŐmDZj~^."ɼAu(O{|n{M?%19 6ҵ4 LDT"d+SgPfHbGj:μ9]I:DI G.x2$ܪ֟'^ s
ڷc,/vf߯e\z$̴htq
W]),,Osi
=smv%Q_,4;EIkg{O.DԙwMS z9v~>w"Fka
ա<(xw.'aU _μ仏mv%S&MMŞwS$UUh9F_K= ~+tڪzx.KKa&-uavQSŪ"Tg+Şdj.i C
=_șEgTxr'{bռeh;tR ŞDDv$t{a ܤ&yR oy"r1 :g=k+ŞwD8'y wfH+quCٷ_U/5| X:4Եfv>X%x?YzJW ʫ6녒IR^""2vL̚ 3A6eKŢۊWpZU[3jW+dg+ T$P)<{a]1lfW,ŞW%yѤxU"b(bn\isהv|| I)
%vLff4S8qof滽ikUO
VnY)2&-}^9w m""1{&wwJrѥ4աZvw"ڠ hkT
ա=㝇QZv_qs55ph>{mj!ֹ-֨.|M9UGC@l^CrHvg%w mͮeZHw-p;%%:^꤃l ? $ڻG❄Q_=W˸\=\SGt'go;X<[u>X]SR`UjkI^
kz>Z=rH.s~mZH
Қ 4&q/)͇v $ @G?-p;; #$]*;p6@kedD\'a5.:<]i`h) hX鲺u[ RPH; >\SŤYsNC)̅בmxƪe@^oKڹ\ѳ@c}|cו}] YY
?YR<{ߞqa{z
Ntn
CA蛊@踝Fmv%Wu(/»%bv%un(p; -N t0@u(gWBK㝈O^\ff ׯ( VnkV+o""^tYF" JK
Cz}/WB-j*Ee^"]yvLu(ag^:mv'b+UryB| 59V J i&vL)42qjY""О` uQJgա+~覇zY!"]@hN]:"2JDHծL(kڹ2w@ -\7ka튱Z;D$n>0"Aٯilcoel5z%
ήߖ"Jn ":j^vV7)q <]̻OR2o *|vCD4umS\n絳K`Y(":UAw^оc}@E AD6y}C]nom2?*p; +6 H"Rՠ?ߊ@gz] \n/DL3(*"%^߬?"> 5?r;ȥCTD~cv\#%mTɦ?..DD c*8zu+R\>>i4 9$;ծL0,"z}]W^&Rn+sbҪQ\n/M
Sfz{y}Ab3"r^ PV^6:?{z1kZɣPRy}ߖy}O.<:gDd) W|3b"V] T9Ah휤:ܟXT5*2oay|B̿~DۙW̹l!"2{aui=d{B?$9F;ĚI^X;Jඅ
TrC COqK,O+K~_"@
bNGgM+CI+Ȭi%?FvPsWG ?e/]G=YJƈ+?Z-S&?eͭ-T%sgM+-" g9H )3.nmu2̸ ZVbMg-DDmxVGj~ތ}Ϋռ~\_w -#dVv*̞^^y};fM+>E9Mw
|=kZ-PĈ+i% ۟UrykǸΫ8sgO/L +YJ3fU :6:̞^^VB8)AK眳<L]QWX3-iLN 5Ng5vy˟ܥib28Ĭc%2vk5?X t9KLW:kZ'W<;UT^߭;g@+v+qC("Z6^D.2*Ԗz}y}SxXE ʌLyWRr;,R!U|+"_z}+Ed쓦f Dxc>n=D
P뻧""?{C=Đ % ?a%~1N.S=lT̚VrEבfO/:u]EDnfٕt1 Cϖy}_2۰e\٥ݒV [Dr ;(4kZ Ş1"286cϭER怒?(?$6i{VISS3}\ [X9]i(2Iꭆ""(OшkǦO~hLJ&
W~[*dd?ubKK{ EDEoRͮXż'h^ߕ覷YJnfĊPcɧh0`VRWHҥ+X.Js9[lt@`w 2:W +z Cz}2cb E gִÛTBD)Rj*Rosޫ 1LKiӞkX zr{( 卹u2Ywhn_-"{P1cN9Q,|D,9
աf
C(VK龩R*{v,ZbpQr;[XyEь^=&E1A_RK +;?4xV!"[̈l^Ό@eM[ [۩DK> j{g b aszZZ4ޅ wbɣSro-i=o*}]e0 L =q07_bޯH z_ ٯ(BXM]+Vfi ;dI;c#":`B*txpFve{t/][.p(Cy-P{~]w,yDDϪ7+7!Fm ˹cזR "{ u[0 a{5} D Ō$^wƫKJ)Wx|~u ݚ2XbltM >/-߽3QY|n-?ɮ.7|C,] 㝗q汲bk_[(yR@(tw$dڕ5[U. &0$:ڜF_,|f'\T:uo|g ~2V^Xei]6:_^|o4u_m6{ኻN5qྪsb@Wkr
M,
JXbPMDZ3~\e)Όk 1Z$4a߸^1h>box'6'I |J=4;W,.#pm"Cz_?O XgM_m2tݲ#OF,۸'z-c
j}?fg+]aD/\y}Uye\;%uP^
+^z2|$3
D^\tG$ $.DDn}zrϩi7VH ;Gf=2[DdC ~V2VYRqwvkAk4 dgDY9
Yczw:o:4 T XDjEpy=]mwְA9~yS#7KLz86q8FGI7do&su+! RU9dzz9: gk 3fG[˟."
"{?β2D IDAT~-w+zbְA{Ӳ{o߰|*Abt1!Fv%ar9A
C'Y7kFs2f|'ju( @_y
s<˹viO1Wanm[W8Vb$nͮSb$jųI6Yڜ6\xn.ǫS7o}bMDnb
/|ů>[XsjcXJD̄X'3. K :`pX%v~gUrU2"2ŖP&J qj+iB$6]xV" )\"{3sj^kˇ|Xt"rȮt>[߱Z/$TrnY sg \x}| *4mp3E$~C9DŽ0M
آӪC[& ɭE},7?.=U,6Z8 wEH.ߔI5V+6g_Ҡ"8C9-x'pk n`\n+Nd+"rqJ"Ni3f.1Ì- $
L}?k⼕^+YYp'9,HY"_uSrS(sظC:];L8imn_Cֿ|zԆ~|iɸΘhQ}cBLqL7 ]nʄmgXAf^+\k\osnyҮ;>rҽ;?n6.Ѣf2"A64q%SImk˽Z~JLP$Q^N" rY*L`2Ìrn mLee9|<1]6]rez r[Z?4o"+3+n\sIok)sMGٴraٍp VC$OM$LISTƴ7-xI
5D#lqal tarFcj.In `([vN9|hC3G}wq,K+> }iSj x y3XU mˬ9o`lY?nY)lƕKά lny19z 0>S[4D5]j 0ϔM[>1S{60Px/o}/_vgUkmՎ=}y@f 2$0gmǮye/psN~wj\w҆{}ƌ_uӼ(
1^\ !T GF'l~\ ;
wg0.Qg8=Oc$ oYѴj8 Wݒ$wI'}%_<10yVϞZA;+P nFqy+>dx79G5_K"as3tj/aZg:<ږF?Iz"0Qx9d7_u2WgV >)#m{"r9nV1v;;;52c-ۖF#韝ԊgM,Ɇ1_h/I8&`T6FWIZ d7r8\6c_;xyC$|O´zDwD[һMneQGBu |mi=]1Ƕ ?h\ Ə=^ؗQ-i2kn>Я {fz/ M6}5ū%&` К1Ϲ 4~P걝7 bfc$|uM咎]}cim2W4 GMs~'ɵCq[siu X]0 {RҡN`(WGUla2=tT'@i_Z MߐW}p8Iaz5nZJ1P´ٴ}q)*SuwƾurM?:E4$UOddʋ{R´ t98ui ZWJ5^9ɦ\W M:qC(ʺ
_KAV<{Kb 6ߥ I}Wҋ^;cV'uQ)eq:CR["g/<^~
ݯ>t
9M ܪ\6ΕxtcMr{C6m2Kٴ:ǶM\.[ Ӻ 0VwK=lwg,Ciugz %C5 TVUՇRxU(UI,>ty
v=&^%1(|V2tŮs~-tx%0?nZkF?."Fi\vi!Ϧ1 `O(\kiZ"D_k*lys_J*oB1>3vZ{GaIo:tj{Gt9k}ܴ.sr\T{G.IA'vf=]1/۟i=mtY x9vz幝Kbkm^kmoJ:E{TFE7y beuٴ]NwZ^:x2XY\vWwg\mn3 I8>$MtV{2i}]҈Y
/Z>$|KU}hC尗/]OWl^uxY
CW.c;cMhvw"[2߲in9d{btA´ɦ 2dU8I WTΩ^ynے꤯OPyګdmx`p9 M?$]uȦqyc"rɸi}H7>sΚ=]Gi#r{n̦qAi]":sKqjp20J^%PP:lP2u:
r{Gwg_$]uq++CB´ݝ$,3vR.co*@OWXX҃^epP6mt.pc)'^wlR´ZnQxM@e]musYU ty<5
+V]uQQJH ue23ݝT~ǒ>?w]\ǽ2J#ٴXA 8Z.<>t=kzn(\`W$,tWwg,[RjjwgTI47g7}ٙ=i,Jwglھ@6ݝY^r.bk6mF`r_KS92O_~V ػ\=[5Oȵ ne ξ켸i 'a7t&+"nZGK<L6mp.c:
r{swgdI'wGu G5+U8x:z` :F+7c$M;#ٴ3֒No u_wgbRhM 0Ǽ/ z3v|6mIzy.c}ٗ}!> 0Y:
w^֊iMv~ٗ- o\Ee/ z0ieiLc$vqMٴ}Qܴq_,P(Ơ@I'{%Kz4(d"qHo
𥍑2II:iɦՓأk:mΆIֳ 鼚qAc$8Mұf %MWf3 rUW2K=] 4F§%}T~.G&lھ.nZWM%*gHM'$U:4#ٴi&Gi(
1}@w'% J N:ܑ0l´jƿ~Qҧ$)J&Z].cTҥ
#Hj4ρ)wHzTMlھܗ}2ص #OK;deJ9aZy#ơXݜ0"a?`4Fib
vH?i=Z U14}|I "icy
oRw_)>ZUҋ5}IzV-^ cM굽|TK2\|~.~h
9imppq sA(8 4nNIT8ht nZemTX|Sx<;Zٴ{&`TFHґᒎt1 '$%
M^Iw%LkOB!8Tq?h ߳_S%5 fG?2Y: Sm})aZ Ҩ Fw߫|ǰUhYR*nZv 螿z /FIP^yqG N1U^Gk |-M6C%SݰbՔ;u
w] 3U($
1N Feozpfx=DS0fngb`ׅ-ٴe2m \(kmq ud*3L=~n DWrZ7?'}WU RU} km +>̯[^,I높g/ L^csUkm~o
OϫkcC~MIT(6L Vh oR1Z[t9`
C#T9 (ƨzߪ]u"aI$=#)I{r UV.U\Xk @9p4qP2y'x
ѢP ٸe 8Qx͛*CTT/:M 8dêCVT/zyM ٸ. 8PxӖ^+WՇZ6ƬzQüOl=嶻 : 0PxMd*1:^RY ڼ嶻- S lܼ%DU}h
wʶiIEOUևvw, TAU"ZRzBI=刊E J~1qY lL&C'}K:ARH%3L}kÊU?: 0Pxv~U}N|$S!i'g @5IZ|*,M|[q` _kBI Th>W+xŏqГ3sq> `ʢ*suCJzc}͟Pk/X @9WXU e3T)2 (-_K*;HUևWa)*)
)d0(hITlU_Y WU :B
y.\ E5TVVՇ _kULTUzMF L^ 4%}|T8kF u `*rYe]B_kskU}tIzg{ *(\RYWY3A TA;yU6>
>[ : 0Up!u3}ZU *4([Pt cCʺ/8w>uzn(:mÊUx jXjXbu_p^\^g);/ LE*ʺJ_k*djن: 0QxPMx J~_ӷ *ʺC: %S}5a rBU"UIu1Xlݐ0 @*_ksbH2CԣC?q. `Z* j(C]RcH/eI/_p6 {AU%UpȌx~M_JZI= IDAT|o pLdjý*i%/iVe]m) ; . Y[IB$zm5L5<0X @QxȒ?ISpǫV( FJ>aŪ>3 xkP2CZ8 aa m߰ՋUT/:C|o= uUBkJz(Gx
HMC · 1r BAT · C5s1
PK
oz ] word/footer1.xml
© 2026 Ideorum · Reproducció autoritzada amb atribució (CC BY 4.0) · Condicions completes a ideorum.cat/avis-legal
PK
oz ] word/theme/PK
oz ]lhu word/theme/theme1.xml
PK
oz ]1a word/document.xml
El cas — el nou món bipolar
Les dues economies més grans del planeta es vigilen amb desconfiança i el món sembla obligat a triar bàndol. Per decidir si això és una nova Guerra Freda, primer cal entendre com en va ser la primera.
Pregunta de la càpsula:
UN MÓN PARTIT EN DOS
1. Abans de llegir
1. Localitzar.
Segons les dades citades al text, en quin tipus de mesura (PIB nominal o PIB en paritat de poder adquisitiu) supera avui la Xina els Estats Units, i des de quin any aproximadament? Localitza les dues xifres i l'any.
2. Avaluar.
La font de L'Arxiu és un discurs del secretari general de l'ONU. Un secretari general no és un observador neutral qualsevol: la seva feina és evitar conflictes. Com pot influir aquest paper en la manera com descriu el risc d'una nova Guerra Freda? Què hi guanya, advertint-ne?
3. Integrar.
Al centre de la rivalitat hi ha una illa petita, Taiwan, que fabrica la majoria dels xips més avançats del món. Amb el que ja saps de com funciona l'economia global, per què creus que un producte tan concret pot decidir l'equilibri entre dues superpotències?
4. Reflexionar.
El teu telèfon, el teu ordinador i el cotxe de la teva família depenen de components fabricats a l'altra punta del món. Fins a quin punt et sembla que la teva vida quotidiana està lligada a una rivalitat geopolítica que sembla llunyana?
2. La lectura
Hi ha un objecte, prim com un full i brillant com un mirall, del qual depèn bona part del món modern: una
làmina de silici
on s'imprimeixen els milions de circuits d'un xip. Sense xips no hi ha telèfons, ni cotxes, ni míssils, ni intel·ligència artificial. I resulta que la immensa majoria dels més avançats es fabriquen en una sola illa, Taiwan, a pocs quilòmetres de la costa xinesa i sota la protecció militar dels Estats Units. Aquesta làmina diminuta és, avui, un dels punts on es concentra la tensió entre les dues potències més grans del planeta. Entendre per què ens obliga a mirar el mapa sencer.
Durant dècades, la història semblava tenir un final escrit. El 1991 s'esfondrava la Unió Soviètica, i els Estats Units quedaven com a única superpotència d'un món que molts van imaginar unificat sota l'economia de mercat i la democràcia liberal. Deu anys després, el 2001, la Xina entrava a l'Organització Mundial del Comerç i s'obria de bat a bat al capitalisme global. Occident hi va veure una oportunitat de negoci i, potser, l'esperança que una Xina rica acabaria assemblant-se-li. El que va passar va ser diferent: la Xina es va convertir en la fàbrica del món sense deixar de ser un règim de partit únic.
Les xifres expliquen la magnitud del gir. El 2024, el PIB nominal dels Estats Units era d'uns 29 bilions de dòlars, i el de la Xina, d'uns 18,8: els nord-americans encara guanyaven per un marge ampli, al voltant d'un terç. Però hi ha una altra manera de mesurar l'economia. Si en comptes dels preus de mercat es té en compte què costa realment viure a cada país (la paritat de poder adquisitiu o PPA), la fotografia canvia: cap al 2016, la Xina ja havia superat els Estats Units, i el 2024 la seva economia en PPA (uns 38 bilions) era clarament la primera del món. Depenent de com es compti, doncs, la Xina ja ha passat al davant o hi passarà aviat. Per primera vegada en més d'un segle, l'hegemonia econòmica dels Estats Units té un rival de la seva mida.
La rivalitat ha deixat de ser només comercial. Des del 2018, els dos països s'han imposat aranzels mutus en una
guerra comercial
que dura fins avui; el 2022, Washington va restringir l'exportació a la Xina dels xips i les màquines més avançats, conscient que qui domini els semiconductors dominarà la intel·ligència artificial i l'armament del futur. Taiwan, que en fabrica més del noranta per cent dels més punters, ha quedat al mig com una peça massa valuosa perquè ningú s'arrisqui a trencar-la, i alhora massa disputada perquè ningú l'ignori. Al voltant seu s'hi juguen també TikTok, les xarxes 5G de Huawei i el control de les dades: la tecnologia s'ha convertit en el nou terreny de batalla.
Davant d'aquest panorama, molts observadors han recuperat una vella expressió:
Guerra Freda
. El 2021, el secretari general de l'ONU, António Guterres, va advertir des de la tribuna de l'Assemblea General que el món es podia estar partint en dos blocs amb regles econòmiques, tecnològiques i militars separades, i que aquesta divisió seria fins i tot menys previsible que la del segle passat. La comparació és temptadora, i té motius: dues superpotències, dos models polítics oposats, aliats que es reparteixen a banda i banda. Però convé anar amb compte a l'hora d'estampar l'etiqueta, perquè el món d'ara i el de 1947 no són bessons. Les economies dels dos rivals actuals estan enllaçades per un comerç de bilions de dòlars, mentre que l'Est i l'Oest de la Guerra Freda vivien gairebé d'esquena. I al costat de Washington i Pequín hi ha altres actors amb pes propi (Europa, l'Índia, el món àrab) que no encaixen del tot en cap dels dos bàndols. La pregunta, més que respondre-la, cal formular-la bé.
I per formular-la bé necessitem entendre l'original. Aquesta càpsula fa, per això, un viatge d'anada i tornada. Ara hem plantejat el cas: dues potències que es vigilen, una tecnologia que decideix qui mana i el fantasma d'una divisió global. Els pròxims capítols ens portaran enrere, al període que va de 1945 a 1991, per veure com es va construir la primera Guerra Freda: el teló d'acer i els blocs, la cursa nuclear i la por de l'extinció, les guerres calentes de Corea i el Vietnam, la descolonització, l'Estat del benestar i, finalment, la caiguda del mur de Berlín. I al final tornarem aquí, al present, amb una pregunta que ja no serà abstracta: ¿el que estem vivint és una repetició d'aquella història, o alguna cosa nova que encara no sabem anomenar?
2.1. Desmuntant tòpics
El tòpic:
«Quan una potència que puja amenaça de superar la que mana, la guerra entre totes dues és inevitable. La Xina i els Estats Units estan condemnats a xocar tard o d'hora: és una llei de la història.»
D'on surt:
L'expressió que ho popularitza és la «trampa de Tucídides», encunyada pel politòleg Graham Allison a partir de l'historiador grec que va explicar la guerra entre Atenes i Esparta pel «temor» que l'ascens d'una despertava en l'altra. La idea és seductora perquè sembla donar a la política actual la solemnitat d'una llei natural, i perquè de casos de potències que han acabat en guerra, la història en va plena.
El que diu la recerca:
El mateix Allison que va popularitzar l'expressió adverteix que la trampa no és un destí, sinó un avís: dels casos històrics que va estudiar, uns quants es van resoldre sense guerra. Presentar el xoc com a «inevitable» és perillós, perquè converteix una possibilitat en una profecia que s'alimenta sola: si tots dos bàndols creuen que la guerra vindrà segur, es preparen per a ella i la fan més probable. La història no obliga; ofereix precedents que es poden repetir o evitar segons les decisions que es prenguin. Confondre una tendència amb una fatalitat és renunciar per endavant a les decisions que podrien torçar-la.
En resum:
Que dues potències rivalitzin no vol dir que hagin de fer-se la guerra. La història mostra el risc, no la sentència.
3. Fitxa de dades
·
Món bipolar: ordre internacional dominat per dues grans potències (dos «pols») al voltant de les quals s'alineen la resta de països. Va ser el model de la Guerra Freda (EUA i URSS) i és el marc del debat actual (EUA i Xina).
·
Superpotència: estat amb capacitat d'influir de manera decisiva a escala mundial, per la seva economia, el seu exèrcit i la seva tecnologia alhora.
·
PIB nominal: valor de tot el que produeix un país en un any, comptat als preus de mercat i convertit a dòlars. El 2024: uns 29 bilions als EUA i uns 18,8 a la Xina.
·
PIB en paritat de poder adquisitiu (PPA): mesura que té en compte què costa realment viure a cada país. En PPA, la Xina va superar els EUA cap al 2016 (uns 38 bilions davant de 29 el 2024).
·
Fàbrica del món: expressió que descriu el pes aclaparador de la Xina en la producció industrial mundial des de la seva entrada a l'OMC (2001).
·
Semiconductor (xip): component que fa funcionar tots els aparells electrònics. Taiwan en fabrica més del 90% dels més avançats, cosa que la converteix en un punt geopolític clau.
4. Glossari
·
fàbrica del món.
Expressió que descriu el pes aclaparador de la Xina en la producció industrial mundial: bona part dels béns manufacturats que consumim al planeta hi surten, totalment o en part.
·
PIB nominal.
Valor de tot allò que un país produeix en un any, comptat als preus de mercat i convertit a dòlars. És la manera més habitual de comparar el «pes» econòmic brut d'un país al món.
·
paritat de poder adquisitiu.
Manera de comparar economies segons què es pot comprar amb els diners a cada país, no segons el tipus de canvi. Reflecteix millor el volum real de béns i serveis produïts.
5. L'Arxiu · el document
Advertiment sobre una possible nova divisió del món
«Temo que el nostre món s'encamini cap a dos conjunts diferents de regles econòmiques, comercials, financeres i tecnològiques, dos enfocaments divergents en el desenvolupament de la intel·ligència artificial i, en última instància, dues estratègies militars i geopolítiques diferents. Això és una recepta per als problemes. Seria molt menys previsible que la Guerra Freda.»
António Guterres, secretari general de l'ONU (discurs davant l'Assemblea General) · Nova York, 21 de setembre de 2021 · Font: https://press.un.org/en/2021/ga12364.doc.htm
El màxim responsable de l'ONU adverteix davant de tots els estats del món del risc que el planeta es torni a partir en dos blocs. No és un observador qualsevol: la seva feina és evitar conflictes, i per això tendeix a subratllar els perills. La cita serveix per plantejar la pregunta central de la càpsula (¿tornem a una Guerra Freda?) i, alhora, per practicar la lectura crítica d'una font, tenint present des d'on parla qui la pronuncia.
6. Activitats
6.1. Aprenent
1. El pes econòmic, en un gràfic
Amb les dades del text, dibuixa a la llibreta un gràfic de barres agrupades que compari els Estats Units i la Xina segons dues mesures del 2024: el PIB nominal (EUA 29 bilions de dòlars; Xina 18,8) i el PIB en paritat de poder adquisitiu (EUA 29,2; Xina 38,2). Posa-hi títol, escala, llegenda i font. A sota, escriu entre 60 i 90 paraules explicant per què les dues mesures donen un «guanyador» diferent.
Pista: Comença així: «Segons el PIB nominal mana…, però segons la paritat de poder adquisitiu mana…». Recorda que la PPA té en compte què costa viure a cada país (usa el terme paritat de poder adquisitiu).
2. Qui adverteix i de què (lectura de font)
Llegeix a L'Arxiu l'advertiment del secretari general de l'ONU. Copia la part exacta on descriu en què es podria dividir el món. A sota, explica amb les teves paraules quin risc concret assenyala i per què el compara amb la Guerra Freda. Entre 60 i 90 paraules.
Pista: Comença així: «Segons Guterres, el món es podria partir en dos conjunts de regles…». Fes servir els termes món bipolar i Guerra Freda.
3. El titular de la sessió
Escriu un titular periodístic (màxim 12 paraules) que resumeixi la idea central de la sessió: la rivalitat entre les dues potències més grans i el dubte de si és una nova Guerra Freda. A sota, en una sola frase, justifica per què l'has triat.
Pista: Un bon titular informa sense exagerar: diu què passa i per què importa, sense adjectius alarmistes ni signes d'exclamació.
6.2. Intermedi
4. L'ascens de la Xina, pas a pas
Construeix a la llibreta una cronologia amb aquestes sis fites i la seva data: la dissolució de l'URSS i els EUA com a única superpotència (1991), l'entrada de la Xina a l'OMC (2001), el moment en què la Xina supera els EUA en PIB per paritat de poder adquisitiu (cap al 2016), l'inici de la guerra comercial d'aranzels (2018) i les restriccions dels EUA a l'exportació de xips avançats (2022). Sota la línia, escriu entre 90 i 125 paraules explicant quina d'aquestes fites et sembla el punt d'inflexió principal i per què.
Pista: El teu comentari ha d'usar els connectors «a partir de…», «arran d'això…» i «per tant…». Un punt d'inflexió és el moment que canvia la direcció dels fets.
5. Dues maneres d'explicar la mateixa dada (detectar biaix)
Aquí teniu dues frases que parteixen del mateix fet (que la Xina ja supera els EUA en PIB per PPA). (A) «La Xina ens vol prendre el lideratge del món: cal frenar-la abans que sigui tard.» (B) «La Xina només recupera el pes que li correspon per la seva enorme població.» A la llibreta, detecteu el biaix de cada frase: quina emoció desperta, què destaca i què amaga cadascuna. Entre 90 i 125 paraules. No es tracta de decidir quina té raó, sinó d'analitzar com cada manera de dir-ho condiciona qui l'escolta.
Pista: El vostre comentari ha d'usar: «l'expressió A presenta la Xina com a…, en canvi B…» i «cap de les dues no diu que…».
6. Un xoc inevitable? (desmuntant el tòpic)
Torna al bloc Desmuntant Tòpics. Explica a la llibreta, amb les teves paraules, per què és un error creure que la guerra entre una potència que puja i una que mana és «inevitable». Descriu què és la trampa de Tucídides i per què presentar el xoc com a segur pot fer-lo més probable. Entre 90 i 125 paraules.
Pista: Fes servir els connectors «tot i que sembla…», «de fet…» i «per això…», i el terme trampa de Tucídides.
6.3. Avançat
7. Una làmina de silici al centre del món (comentari d'imatge)
Observa la imatge del banner: unes làmines de silici, la matèria primera dels xips. Fes-ne un comentari a la llibreta en tres passos: primer descriu què veus; després identifica què és i per a què serveix, segons el text; i finalment dedueix per què un objecte tan tècnic i discret pot decidir l'equilibri entre dues superpotències. Mínim 125 paraules.
Pista: Un bon comentari d'imatge no es queda en la descripció: acaba deduint una idea que la imatge sola no diu. Connecta el que veus amb el paper de Taiwan i la «guerra dels xips».
8. Rellevància: què cal per entendre el cas
De tot el que has llegit avui, tria les TRES idees que creus que qualsevol persona hauria de conèixer per decidir amb criteri si vivim una nova Guerra Freda. Ordena-les de la més important a la menys, i justifica cada tria amb una raó pròpia. Mínim 125 paraules en total.
Pista: Una bona tria de rellevància no repeteix tot el temari: prioritza i explica per què una idea (per exemple, la interdependència econòmica o el paper dels xips) mereix ser recordada més que una altra.
9. Ahir i avui: la rivalitat a la teva butxaca
Completa i raona a la llibreta (mínim 125 paraules): «Els aparells que faig servir cada dia depenen de components fabricats a [on]. Això vol dir que la meva vida quotidiana està lligada a la rivalitat EUA-Xina perquè… Si aquesta rivalitat empitjorés, el que podria notar jo seria… Davant la pregunta de si és una nova Guerra Freda, de moment em sembla que… perquè…».
Pista: Evita tant el «a mi no m'afecta» com les prediccions catastrofistes: la teva feina és mostrar un lligam concret entre la teva vida i la geopolítica, i deixar el judici obert fins que hagis estudiat la Guerra Freda original.
PK
oz ]aE word/fontTable.xml
PK
oz ]BR R word/styles.xml
PK
oz ]\3A A word/numbering.xml
PK
oz ]!P4 4 word/settings.xml
PK
oz ]z word/webSettings.xml
PK
oz ] word/_rels/PK
oz ] W word/_rels/document.xml.rels
PK
oz ]:O O word/_rels/header1.xml.rels
PK
oz ]dI [Content_Types].xml
PK
oz ] _rels/PK
oz ] $ _rels/.relsPK
oz ] docProps/PK
oz ]" 6 docProps/core.xmlPK
oz ] word/PK
oz ] word/media/PK
oz ] *h h * word/media/image-FkIjhI9GWM7gxjOZteLUu.pngPK
oz ]Ш, , 'n word/header1.xmlPK
oz ] w word/footer1.xmlPK
oz ] Wz word/theme/PK
oz ]lhu z word/theme/theme1.xmlPK
oz ]1a z word/document.xmlPK
oz ]aE RS word/fontTable.xmlPK
oz ]BR R [ word/styles.xmlPK
oz ]\3A A j word/numbering.xmlPK
oz ]!P4 4 zl word/settings.xmlPK
oz ]z n word/webSettings.xmlPK
oz ] o word/_rels/PK
oz ] W p word/_rels/document.xml.relsPK
oz ]:O O _u word/_rels/header1.xml.relsPK
oz ]dI v [Content_Types].xmlPK ) ~