PK pz ]_rels/PK pz ] _rels/.rels PK pz ] docProps/PK pz ]}&&docProps/core.xml El Teló d'Acer i la formació dels blocs Ideorum html-to-docx html-to-docx 1 2026-08-12T15:19:32.122Z 2026-08-12T15:19:32.122Z PK pz ]word/PK pz ] word/media/PK pz ] *hh*word/media/image-CVY7kBU6ZxevFet1fKd7j.pngPNG  IHDR^C pHYs  tEXtXML:com.adobe.xmp lieXIfII*V^(ifHH02100100^C-i IDATxy|Tg&{XC/sa7pͨZkjjmmT Tmժ, Ytf%쐅$3#Ǘ%s%Vr$$y99"&KL]DH_Gu"]"5?C-E8zw;z:bP6+՚9"rȒXoMnXw-C6PE5c>ڠɊ.TeZ.?È/NwHlZ wy5C [gM?f?4o}/Vt!^ks׏ ]N8xQ3ҔYg}t` Ǝ /n!ogҀ[{X[uߘ)?8X{ҳZ`߿rI)KG_G<=hĚm8bgiDj-A,PVf;)K^#U_`%}nfYl9|i_x$3 z:^(j.XO->doZ揼_9 H6^i[cv5?ԫ:lqmPo}'m+b; PxjѿzQ9]p̯d:ٛX{xAsW V=|y?GLhh ?VbPeUU+Q^#޹,- $[.x]v: -m 4KT5=^0z2w6hs`׫X:j׬_^{gbv@CY 5?m;+; Ѱu ռ!e:>u0Xkߐ/ьxפC>X _( ozmJ;d5WHjYS4ɈFtκb ';wN@"`aj~P;>yDzAkcdãuz̈/"PjWr2gYHCW.5 ȉ4ƭCG5}̧wWW@jfW<=&Ehc||{ e66~?Iv=6(G :>qgtn+hi-+=gG/ef\ ѴkyWtɩh\""6d>X\YSe\k 7?{9gtnDMib;n*PoF< ѴkNc?}qvf$ۨ /_Z8Qq3wyc~chm*>62lsS.iavTgyp;~2}_dT۸fox.{YۧG#M;Vϼ; 7/[P'`6uNgcF!ՈfޞC%mw)sV>M-swZ` kv>9[z $6Qx8%z^5X]m]לekew^Υi{_:ݲ5 HD)_xU<_q0?|"p^[+ ,o??̎1g<3vg,ٺn=MJ^w^2ꢋ?f$[4"2ˆ͗nS7]BfJ^ΙgWG@"Ik]ߘ/% BeA諊@(Ϝ)Uxpn,sYVߠWNmQwM(- f?)J,T"ңC7^PQ Luo紎%`g%W[sPa?g⪌hDs;zgQ^"5C-"y1L!x A)qg.õ=Jt:ǂUusyKyew0q_싵Α&Ѵn],_;OZfW%c"ty];ެڕݻ|g9 9D޿rF櫶۩g^mݺe|3#w=LswڝZvWlv%S""W8K~qc_}Hp15H# #Wʹ'=Gsw4Zr n), "E_47Pүx=GuپݬgN=h6rEUXWw#ctxWm72CRxT{Ffܥu|C%|_o1%Îʭ߭YpƐ=n1ٕ4ա]{m)wWo0UJ8qwٯdRb+Cad?"kd $/&HXؽ[~R\v{W3mgw>TsfϚ]"5ͫV9μJ]N |ݍ|IڎExʋFe|N]G7sjyM+'23.9-tWߺ}jw;N{~d|/C;F>\ֱ]k/6zs$]H_?&@$eu7GnpP59i KIvuQX/m 2olW)>zZճ~T3bxКYelF4n+uTJ71mO R,mcflWz亳oܖn[~f_[><+oM?\[]ic]vzrVN !@_IYxpHmZ$4M\KjvFjHzuk^W}|6&^,USWƺs >%CiZxIWx첏E؆KxQy,s:OR5JTF~/}IDD7TUe侧elf4wP+ID'"qtWj]>XS5]H>fnLkT>{Cjx749zr},_qѦLS >Y;B˸ڴUhv2W3d}cŋ^}yu@SϤߪIC}{;~` 4GDv2b "r.{OڳȈF4YL 7޲:̊nZƥIoy}D#>Zz"3#+ .uCdUzr/u{1z;ew7#ު.ҺPa<""jgh$*~6qZƅ%8p5yڳns獧nu{=-)VA}/;*?tbO"2kK#, Z:iMp[-s =2.7ܠoKC׉!%u ,= F|-;{OX=M;uB|7w=rGra#n9㔫:5]3feXUG4S gf\HCW]};mEsT򖈨:L+-*u I$iVFY4-cw~e[b@F֡?}]=s|a',DDkJ|7ٕ[8fn ez& tXdžCYoE;+wg/26,9%_ΚVr C5Sf2:@"TD>dLl5ZZGtfحBfOfm7:,X'X9O49]Z[ /M H]^jʵ^^{nZ>W; +5~b1- u=Ti^:C4"@oITxi˵AN%5F;S˸:oBöOr{ݵ WRz,\I+cmmh$ψ\%S鞪HRg55Χ̣5w:o:RU QZ]xEYF$- K,5zI˸93-v$S6u*Vv`j"^iш7nک]bZ||v``-/uܮsZ""`IkuЮ$"]+"{О@Hht<$""R-"wa[TvH4=0#"{ʼ>]wWRO^QkqQDm[D,ܞoz_W/Z=}S׬;4NF4D۩N-TS0p~lv%]u(DT9ZDN4[EDd CkO!h cSͮde Qա !"HSpUY+"EdU׷JDV7 `i:VP$"ݤ=. MEXHD C=L& ξ"b䃭e^. NUDƨvePICg ?e-fW2Tm][*Y^ |1~p׷Y`]ISڕͯy"-MbE䀈쓦2{?e^_E쟂1*Mäw^Gi:JüRou$ ֳZwӲ*Qq]0s_5 ZQyV~ MotQU㹿pISae^e*6bUʅ.R>CXu(""Q|PXk|&jW.SDP^c#"Nqv. C Ђ2c$]ա9|hV4VD> C2gZr;WHC\ݪeͮdby\""_Q:!.k-T *x\ng"|z -,b>r;Otxvy}~9\r; DZեe3Z;CC]kTvL 1׋ͮ_Xmé.c9gִ*MUvr;+$~[Edr;?CϞ^wRZJ,TVZ.ʼ㝔 Nm+.Qա'u ncb>wARevvNVb,"{n C65!4h](il~uDV~e\V$leW3=꟟W;Tkhc4Zml ŞCyDWtf =k'ys.ٕܩ3zvWD~cyPLy;nQ 5sqagP*Wt""LyלfmV9P@r?ͮ"ħ:RաTXdnbǪC))Uu({(p;2novvXe\ncUУ[-ljbi~a)t>|^u(oNy ]1V˜\q{VȽ\o*p哋5ҕ.Emv]1s\*MCJbWu(؛۹jrrL.r; 4"OH$Un}ktK9wLjqeE#vo}>ꎳ|לBZjK5ԿM\F^~&V/6X> ].,Kׇ:3fW9ǘJԙw:t*uP =lvŐmDZj~^."ɼAu(O{|n{M?%19 6ҵ4LDT"d+SgPfHbGj:μ9]I:DI G.x2$ܪ֟'^s ڷc,/vf߯e\z$̴htq W]),,Osi =smv%Q_,4;EIkg{O.DԙwMSz9v~>w"Fka ա<(xw.'aU_μ仏mv%S&MMŞwS$UUh9F_K=~+tڪzx.KKa&-uavQSŪ"Tg+Şdj.i C =_șEgTxr'{bռeh;tRŞDDv$t{aܤ&yRoy"r1 :g=k+ŞwD8'ywfH+quCٷ_U/5|X:4Եfv>X%x?YzJWʫ6녒IR^""2vL̚3A6eKŢۊWpZU[3jW+dg+T$׽P)󚈜<{a]1lfW,ŞW%yѤxU"b(bn\isהv|| I) %vLff4S8qof滽ikUO VnY)2&-}^9wm""1{&wwJrѥ4աZvw"ڠ hkT ա=㝇QZv_qs55ph>{mj!ֹ-֨.|M9UGC@l^CrHvg%wmͮeZHw-p;%%:^꤃l?$ڻG❄Q_=W˸\=\SGt'go;X<[u>X]SR`UjkI^ kz>Z=rH.s~mZH Қ 4&q/)͇v$@G?-p;; #$]*;p6@kedD\'a5.:<]i`h)hX鲺u[RPH; >\SŤYsNC)̅בmxƪe@^oKڹ\ѳ@c}|cו}]YY ?YR<{ߞqa{z Ntn CA蛊@踝Fmv%Wu(/»%bv%un(p;-Nt0@u(gWBK㝈𚵰O^\ffׯ( VnkV+o""^tYF"JK Cz}/WB-j*Ee^"]yvLu(ag^:mv'b+UryB|59VJi&vL)42qjY""О` uQJgա+~覇zY!"]@hN]:"2JDHծL(kڹ2w@-‹\7ka튱Z;D$n>0"Aٯilcoel5z% ήߖ"Jn":j^vV7)q<]̻OR2o *|vCD4umS\n絳K`Y(":UAw^оc}@E AD6y}C]nom2?*p;+6H"Rՠ?ߊ@gz] \n/DL3(*"%^߬?">5?r;ȥCTD~cv\#%mTɦ?..DDc*8zu+R\>>i49$;ծL0,"z}]W^&Rn+sbҪQ\n/M Sfz{y}Ab3"r^PV^6:?{z1kZɣPRy}ߖy}O.<:gDd)W|3b"׵V] T9Ah휤:ܟXT5*2oay|B̿~DۙW̹l!"2{aui=d{B?$9F;ĚI^X;Jඅ TrCCOqK,O+K~_"@ bNGgM+CI+Ȭi%?FvPsWG?e/]G=YJƈ+?Z-S&?eͭ-T%sgM+-"g9H)3.nmu2̸ ZVbMg-DDmxVGj~ތ}Ϋռ~\_w -꫹#dVv󟨭*̞^^y};fM+>E9Mw |=kZ-PĈ+i% ۟UrykǸΫ8sgO/L +YJ3fU:6:̞^^VB8)AK眳<L]QWX3-iLN5Ng5vy˟ܥib28Ĭc%2vk5?Xt9KLW:kZ'W<;UT^߭;g@+v+qC("Z6^D.2*Ԗz}y}SxXE ʌLyWRr;,R!U|+"_z}+Ed쓦fDxc>n=D P뻧""?{C=Đ % ?a%~1N.S=lT̚VrEבfO/:u]EDnfٕt1Cϖy}_2۰e\٥ݒV[Dr ;(4kZŞ1"286cϭER怒?(?$6i{VISS3}\[X9]i(2Iꭆ""(OшkǦO~hLJ& W~[*dd?ubKK{ EDEoRͮXż'h^ߕ覷YJnfĊPcɧh0`VRWHҥ+X.Js9[lt@`w2:W+z Cz}2cbE gִÛTBD)Rj*Rosޫ 1LKiӞkX zr{(卹u2Ywhn_-"{P1cN9Q,|D,9 աf C(VK龩R*{v,ZbpQr;[XyEь^=&E1A_RK+;?4xV!"[̈l^׷Ό@eM[͸[۩D􅗈K>j{gb aszZZ4ޅwbɣSro-i=o*}]e0 L=q07_bޯHz_ٯ(BXM]+Vfi;dI;c#⵴":`B*txpFve{t/][.p(Cy-P{~]w,yDDϪ7+7!Fm˹cזR  "{ u[0 a{5}D Ō$^wƫKJ)Wx|~u ݚ2XbltM>/-߽3QY|n-?ɮ.7|C,]㝗q汲bk_[(yR׎@(tw$dڕ5[U.&0$:ڜF_,|f'\T:uo|g~2V^Xei]6:_^|o4u_m6{ኻN5qྪsb@Wkr޼ M, J޳XbPMDZ3~\e)Όk 1Z$4a߸^1h>box'6'I|J=4;W,.#pm"Cz_?OXgM_m2tݲ#OF,۸'z-c j}׽?fg+]aD/\y}Uye\;%uP^ +^z2|$3 D^\tG$$.DDn}zrϩi7VH;Gf=2[DdC ~V2VYRqwvkAk4dgDY9 Yczw:o:4TXDjEpy=]mwְA9~yS#7KLz86q8FGI7do&Šsu+!RU9dzz9: gk3fG[˟." "{?β2D IDAT~-w+zbְA{Ӳ{o߰|*Abt1!Fv%ar9A C'Y7kFs2f|'ju( @_y s<˹viO1Wanm[W8Vb$n׷ͮSb$jųI6Yڜ6\xn.ǫS7o}bMDnb /|ů>[XsjcXJD̄X'3. K:`pX%v‹~gUrU2"2ŖP&Jqj+iB$6]xV")\"{3sj^kˇ|Xt"rȮt>[߱Z/$TrnY sg \x}| *4mp3E$~C9DŽ0M آӪC[& ɭE},7?.=U,6Z׫8wEH.ߔI5V+6g_Ҡ"8C9-x'pk n`\n+Nd+"rqJ"Ni3f.1Ì- $ L}?k⼕^+YYp'9,HY"_uSrS(sظC:];L8imn_Cֿ|zԆ~|iɸΘhQ}cBLqL7 ]nʄmgXAf^+\k\osnyҮ;>rҽ;?n6.Ѣf2"A64q%SImk˽Z~JLP$Q^N"rY*L`2ÌrnmLee9|<1]6]rezr[Z?4o"+3+n\sIok)sMGٴraٍp VC$OM$LISTƴ7-xI 5Dž#lqaltarFcj.In `([vN9|hC3G}wq,K+>}iSjxy3XUmˬ9o`lY?nY)lƕKά lny19z0>S[4D5]j 0ϔM[>1S{60Px/o}/_vgUkmՎ=}y@f2$0gmǮye/psN~wj\w҆{}ƌ_uӼ( 1^\ !TGF'l~\ ; wg0.Qg8=Oc$oYѴj8Wݒ$wI'}%_<10yVϞZA;+PnFqy+>dx79G5_K"as3tj/aZg:<ږF?Iz"0Qx9d7_u2WgV >)#m{"r9nV1v;;;52c-ۖF#韝ԊgM,Ɇ1_h/I8&`T6FWIZd7r8\6c_;’xyC$|O´zDwD[һMneQGBu |mi=]1Ƕ  ?h\Ə=^ؗQ-i2kn>Я{fz/M6}5ū%&`К1Ϲ4~P걝7bfc$|uM咎]}cim2W4 GMs~'ɵCq[siu X]0{RҡN`(WGUla2=tT'@i_ZMߐW}p8Iaz5nZJ1P´ٴ}q)*SuwƾurM?:E4$UOddʋ{R´t98ui ZWJ5^9ɦ\W M:qC(ʺ _KAV<{Kb6ߥI}Wҋ^;cV'uQ)eq:CR["g/<^~ ݯ>t 9Mܪ\6ΕxtcMr{C6m2Kٴ:ǶM\.[ Ӻ0VwK=lwg,Ciugz %C5 TVUՇRxU(UI,>ty v=&^%1(|V2tŮs~-tx%0?nZkF?."Fi\vi!Ϧ1`O(\kiZ"D_k*lys_J*oB1>3vZ{GaIo:tj{Gt9k}ܴ.sr\T{G.IA'vf=]1/۟i=mtYx9vz幝Kbkm^kmoJ:E{TFE7ybeuٴ]NwZ^:x2XY\vWwg\mn3 I8>$MtV{2i}]҈Y /Z>$|KU}hC尗/]OWl^uxY CW.c;cMhvw"[2߲in9d{btA´ɦ2dU8I WTΩ^ynے꤯OPyګdmx`p9 M?$]uȦqyc"rɸi}H7>sΚ=]Gi#r{n̦qAi]":sKqjp20J^%PP:lP2u: r{Gwg_$]uq++CB´ݝ$,3vR.co*@OWXX҃^epP6mt.pc)'^wlR´ZnQxM@e]musYUty<5 +V]uQQJHue23ݝT~ǒ>?w]\ǽ2J#ٴXA8Z.<>t=kzn(\`W$,tWwg,[RjjwgTI47g7}ٙ=i,Jwglھ@6ݝY^r.bk6mF`r_KS92O_~V ػ\޹=[5Oȵ neξ켸i'a7t&+"nZGK<L6mp.c: r{swgdI'wGuG5+U8x:z` :F+7c$M;#ٴ3֒Nou_wgbRhM0Ǽ/ z3v|6mIzy.c}ٗ}!>0Y: w^֊iMv~ٗ- o\Ee/ z0ieiLc$vqMٴ}Qܴq_,P(Ơ@I'{%Kz4(d"qHo 𥍑2II:iɦՓأk:mΆIֳ 鼚qAc$8Mұf%MWf3 rUW2K=]4F§%}T~.G&lھ.nZWM%*gHM'$U:4#ٴi&Gi( 1}@w'%JN:ܑ0l´jƿ~Qҧ$)J&Z].cTҥ #Hj4ρ)wHzTMlھܗ}2ص #OK;deJ9aZy#ơXݜ0"a?`4Fib vH?i=ZU14}|I "icy oRw_)>ZUҋ5}IzV-^cM굽|TK2\|~.~h 9imppq sA(84nNIT8ht nZemTX|Sx<;Zٴ{&`TFHґᒎt1 '$% M^Iw%LkOB!8Tq?h߳_S%5fG?2Y: Sm})aZҨ Fw߫|ǰUhYR*nZv螿z /FIP^yqGN1U^Gk |-M6C%SݰbՔ;u w]3U($ 1NFeozpfx=DS0fngb`ׅ-ٴe2m\(kmq ud*3L=~nDWrZ7?'}WURU}km+>̯[^,I높g/L^csUkm~o OϫkcC~MIT(6LVhoR1Z[t9` C#T9 (ƨzߪ]u"aI$=#)I{rUV.U\Xk @9p򜎲4qP2y'x ѢPٸe8Qx͛*CTT/:M8dêCVT/zyMٸ.8PxӖ^+WՇZ6ƬzQüOl=嶻:0PxMd*1:^RYڼ嶻-S lܼ%DU}h wʶiIEOUևvw,TAU"ZRzBI=刊EJ~1qYlL&C'}K:ARH%3L}kÊU?:0Pxv~U}N|$S!i'g@5IZ|*,M|[q`_kBI Th>W+xŏqГ3sq>`ʢ*suCJzc}͟Pk/X@9𚆪WXUe3T)2(-_K*;HUևWa)*) )d0(hITlU_YWU:B y.\E5TVVՇ_kULTUzMFL^4%}|T8kFu`*rYe]B_kskU}tIzg{*(\RYWY3ATA;yU6> >[ :0Up!u3}ZU*4([PtcCʺ/8w>uzn(:mÊUxjXjXbu_p^\^g);/LE*ʺJ_k*djن:0QxPMxJ~_ӷ*ʺC: %S}5arBU"UIu1Xlݐ0@*_ksbH2CԣC?q.`Z*j(C]RcH/eI/_p6{AU%UpȌx~M_JZI=IDAT|opLdjý*i%/iVe]m) ;.Y[IB$zm5L5<0X@QxȒ?ISpǫV(FJ>aŪ>3xkP2CZ8aa m߰ՋUT/:C|o=uUBkJz(Gx

HMC · 1r BAT · C5s2

PK pz ]word/footer1.xml © 2026 Ideorum · Reproducció autoritzada amb atribució (CC BY 4.0) · Condicions completes a ideorum.cat/avis-legal PK pz ] word/theme/PK pz ]lhuword/theme/theme1.xml PK pz ]_**word/document.xml El Teló d'Acer i la formació dels blocs En quatre anys, els aliats que havien derrotat Hitler junts es van convertir en enemics. Europa va quedar tallada en dos per una frontera que primer va ser una metàfora i després filferro, murs i exèrcits. Pregunta de la càpsula: UN MÓN PARTIT EN DOS 1. Abans de llegir 1. Localitzar. Segons el text i el mapa, quins van ser els dos grans pactes militars que van organitzar els dos blocs a Europa, i en quins anys es van crear? Localitza els dos noms i les dues dates. 2. Avaluar. Quan Churchill va pronunciar el discurs del «teló d'acer», ja no era primer ministre: era un polític britànic a l'oposició, parlant als Estats Units. Com pot afectar aquest fet la manera com descriu la Unió Soviètica? La seva paraula és una descripció neutral o una crida a actuar? 3. Integrar. A la sessió anterior vam veure un món que molts imaginaven unificat després del 1991. Amb el que llegeixes ara, per què creus que costa tant que dues potències que han estat aliades continuïn sent-ho quan desapareix l'enemic comú? 4. Reflexionar. Avui es torna a parlar de «blocs» i de països que han de triar entre grans potències. Fins a quin punt et sembla que el mecanisme que vas veient aquí (l'aliança militar, la por mútua, la línia que separa) es repeteix al teu voltant? 2. La lectura Durant la Segona Guerra Mundial, els Estats Units i la Unió Soviètica havien lluitat al mateix bàndol contra l'Alemanya nazi. Eren aliats per necessitat, no per amistat: un era la gran democràcia capitalista; l'altre, el primer estat comunista de la història. Mentre van tenir un enemic comú, les diferències van quedar aparcades. Però l'endemà de la victòria, el 1945, l'enemic comú havia desaparegut, i cadascun mirava l'altre amb desconfiança. L'exèrcit soviètic havia alliberat mig continent de mans dels nazis, i no tenia cap intenció de marxar-ne: als països de l'Europa de l'Est s'hi van anar imposant governs comunistes fidels a Moscou. A Occident, aquell control es llegia com una amenaça; a Moscou, com una garantia de seguretat després de dues invasions en trenta anys. En quatre anys, aquella gran aliança es va desfer i el món va entrar en una nova mena de conflicte, sense una declaració de guerra però amb la por sempre a punt. El primer a posar-hi paraules va ser un vell conegut. El març de 1946, Winston Churchill, que ja no era primer ministre del Regne Unit, va viatjar als Estats Units i hi va pronunciar un discurs que faria història. Va dir que una cortina havia caigut sobre Europa, deixant a l'altra banda els països que la Unió Soviètica controlava. La imatge era tan potent que va donar nom a tota una època: el Teló d'Acer . Churchill parlava com a observador, però aviat els fets li van donar la raó. El 1947, el president nord-americà Harry Truman va anunciar davant del Congrés el que es coneixeria com la Doctrina Truman: els Estats Units ajudarien qualsevol poble que resistís, deia ell, la pressió d'una minoria armada o d'una potència estrangera. Era una manera diplomàtica de dir que Washington es comprometia a frenar l'expansió del comunisme arreu del món. Aquesta estratègia rebria un nom que definiria tota la Guerra Freda: la contenció . A les paraules van seguir els diners. Aquell mateix any, el pla d'ajuda econòmica conegut com a Pla Marshall va abocar milers de milions de dòlars a reconstruir l'Europa occidental, arrasada per la guerra. La lògica era doble: una Europa pròspera compraria productes nord-americans i, sobretot, no cauria en la temptació del comunisme, que sempre creix millor sobre la misèria. No era pura generositat, doncs, sinó també una inversió estratègica: cada país reconstruït amb dòlars americans era un país que quedava lligat a Occident. La Unió Soviètica ho va entendre així i va prohibir als països que controlava d'acceptar aquesta ajuda, tot i que la necessitaven. A canvi, va bastir les seves pròpies estructures: el Kominform per coordinar-los políticament i, més tard, el COMECON per lligar-ne les economies. El continent quedava dividit en dues meitats que ja no parlaven la mateixa llengua econòmica ni compartien la mateixa informació: cada bloc tenia els seus mitjans de comunicació i explicava el món a la seva manera. El punt on tot això va estar a punt d'esclatar va ser Berlín. La ciutat, capital de l'Alemanya derrotada, havia quedat repartida entre els vencedors, però era una illa enmig de la zona soviètica. El 1948, l'URSS va tallar totes les carreteres i vies de tren que hi arribaven des de l'oest, amb l'esperança d'expulsar-ne els aliats occidentals per fam. La resposta va ser espectacular: durant gairebé un any, els avions americans i britànics van abastir la ciutat sencera per aire, aterrant cada pocs minuts, de dia i de nit, amb menjar, medicines i carbó per a més de dos milions de persones. Va ser un desafiament calculat: si l'URSS volia aturar-los, hauria de ser ella qui disparés primer, i cap dels dos bàndols volia carregar amb la culpa d'obrir una nova guerra tot just tres anys després de l'anterior. El bloqueig de Berlín va acabar el 1949 amb la victòria occidental, però va deixar clara una cosa: la línia entre els dos móns no es podia creuar sense risc de guerra. L'any 1949 va segellar la divisió. Alemanya es va partir en dos estats: la República Federal a l'oest, lligada als Estats Units, i la República Democràtica a l'est, satèl·lit de Moscou. I aquell mateix any, els països occidentals van crear una aliança militar per defensar-se conjuntament: l'OTAN. La resposta soviètica va trigar, però va arribar: el 1955 naixia el Pacte de Varsòvia. A partir d'aquell moment, cada bloc tenia el seu exèrcit, la seva economia i la seva veritat oficial. El mapa d'Europa havia quedat pintat de dos colors. Convé, però, no llegir aquesta història com si un sol bàndol l'hagués escrita tota. Els dos blocs es van anar construint per reacció l'un a l'altre: cada gest defensiu d'un semblava una amenaça a l'altre, que responia amb un gest encara més gran, en una espiral de desconfiança. Aquesta és la lògica que veurem funcionar durant tota la càpsula, i que a la propera sessió arribarà al seu extrem més perillós, quan els dos blocs s'omplin d'armes capaces de destruir el planeta sencer. 2.1. Desmuntant tòpics El tòpic: «El teló d'acer era un mur físic que la Unió Soviètica va aixecar de cop, i l'expressió la va inventar Winston Churchill al seu discurs de 1946.» D'on surt: El discurs de Churchill va ser tan famós que va quedar associat per sempre a la frase, i com que anys després sí que hi va haver murs i filferros reals (el més conegut, el de Berlín, el 1961), és fàcil imaginar que el teló va ser des del principi una barrera de ciment. El que diu la recerca: Ni una cosa ni l'altra. Quan Churchill va parlar el 1946, el «teló d'acer» era encara una metàfora: descrivia una divisió política i informativa, no una paret. Les barreres físiques (les tanques, els murs, les torres de vigilància) van venir després, a mesura que la divisió es feia real. I l'expressió no era seva: la imatge del «teló d'acer» ja s'havia fet servir abans, fins i tot per la propaganda alemanya durant la guerra. Churchill no la va inventar; la va fer famosa, que no és el mateix. Distingir-ho ens ensenya una cosa útil per a tota la història: una frase potent pot amagar que la realitat que descriu es va construir a poc a poc. En resum: El teló d'acer va començar sent una metàfora i va acabar sent filferro. Churchill no va inventar la frase, la va popularitzar. 3. Fitxa de dades · Teló d'Acer: frontera política, informativa i militar que va separar l'Europa occidental de l'Europa comunista durant la Guerra Freda. Primer va ser una metàfora; després, barreres reals. · Doctrina Truman (1947): política dels EUA de donar suport a qualsevol país amenaçat pel comunisme. Inici oficial de l'estratègia de «contenció». · Contenció: estratègia occidental de no derrotar l'URSS directament, sinó d'impedir que el comunisme s'estengués a nous països. · Pla Marshall (1948-1952): programa d'ajuda econòmica dels EUA per reconstruir l'Europa occidental i allunyar-la de la temptació comunista. · Bloqueig de Berlín (1948-1949): tall soviètic dels accessos terrestres a Berlín Oest; els aliats van abastir la ciutat per aire durant gairebé un any. · OTAN (1949) i Pacte de Varsòvia (1955): les dues aliances militars enfrontades, una a cada bloc. Un atac contra un membre es considera un atac contra tots. 4. Glossari · Doctrina Truman. Política dels EUA (1947) de donar ajuda a qualsevol país amenaçat pel comunisme. És l'inici oficial de l'estratègia de «contenció»: no derrotar l'URSS, sinó impedir que s'estengués. · Pla Marshall. Programa d'ajuda econòmica dels EUA per reconstruir l'Europa occidental després de la guerra (1948-1952). Buscava evitar la misèria que podia empènyer els països cap al comunisme. · Kominform. Organisme que coordinava els partits comunistes de diversos països sota la direcció de Moscou (1947). · OTAN. Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (1949): aliança militar dels països occidentals. Un atac contra un membre es considera un atac contra tots. · Pacte de Varsòvia. Aliança militar dels països comunistes d'Europa de l'Est sota el lideratge soviètic (1955), creada com a resposta a l'OTAN. 5. L'Arxiu · el document Discurs del «teló d'acer» (Sinews of Peace) «De Stettin, al Bàltic, fins a Trieste, a l'Adriàtic, un teló d'acer ha caigut sobre el continent.» Winston Churchill, exprimer ministre britànic · Fulton (Missouri, EUA), 5 de març de 1946 · Font: https://winstonchurchill.org/resources/speeches/1946-1963-elder-statesman/the-sinews-of-peace/ Churchill ja no era primer ministre: parlava com a polític a l'oposició, convidat als Estats Units. El seu discurs no és una descripció neutral, sinó una crida a Occident perquè s'unís davant del que ell veia com l'amenaça soviètica. Va donar nom a tota una època, però convé llegir-lo com el que és: la veu d'un bàndol. Doctrina Truman (missatge al Congrés) «Crec que ha de ser la política dels Estats Units donar suport als pobles lliures que resisteixen els intents de subjugació per part de minories armades o de pressions exteriors.» Harry S. Truman, president dels Estats Units · Washington, 12 de març de 1947 · Font: https://avalon.law.yale.edu/20th_century/trudoc.asp Un any després de Churchill, el president dels EUA converteix l'advertiment en política d'estat: els Estats Units ajudaran qualsevol país amenaçat pel comunisme. És l'inici oficial de la «contenció». Comparada amb la de Churchill, aquesta font mostra el pas de la paraula al compromís polític: dues veus del mateix bàndol que corroboren com Occident percebia la divisió del món. 6. Activitats 6.1. Aprenent 1. La divisió d'Europa, any a any Construeix a la llibreta una cronologia amb aquestes cinc fites i la seva data: el discurs del «teló d'acer» de Churchill (1946), la Doctrina Truman i el Pla Marshall (1947), el bloqueig de Berlín (1948-1949), la creació de l'OTAN (1949) i la creació del Pacte de Varsòvia (1955). Sota la línia, escriu entre 60 i 90 paraules explicant quin any et sembla que la divisió ja era irreversible i per què. Pista: Comença així: «La divisió d'Europa es va anar segellant entre el 1946 i el 1955…». Fes servir els termes Teló d'Acer i bloc. 2. Qui parla i què diu (lectura de font) Llegeix a L'Arxiu el fragment del discurs de Churchill. Copia la frase exacta del «teló d'acer». A sota, explica amb les teves paraules què vol dir la imatge i, sobretot, tingues en compte una dada del context: en aquell moment Churchill ja no governava. Com et fa llegir això la seva frase? Entre 60 i 90 paraules. Pista: Comença així: «Churchill compara la divisió d'Europa amb…». Recorda esmentar que parlava com a polític a l'oposició, no com a cap de govern (fes servir el terme Teló d'Acer). 3. Localitza i cita els dos bàndols Sense copiar paràgrafs sencers, localitza al text i cita literalment (entre cometes) el nom dels dos pactes militars que van organitzar cada bloc, amb l'any de creació de cadascun. A sota, en una frase, indica quin dels dos es va crear primer i com va reaccionar l'altre. Pista: Localitzar i citar vol dir triar les paraules justes del text, posar-les entre cometes i no reescriure-les. Busca les dues sigles i les dues dates. 6.2. Intermedi 4. Comentari del mapa dels blocs Observeu el mapa del banner. Feu-ne un comentari guiat a la llibreta: (1) identifiqueu quins colors corresponen a l'OTAN, al Pacte de Varsòvia i als països neutrals; (2) descriviu per on passa aproximadament la línia que separa els dos blocs; (3) localitzeu un cas cridaner, com un país envoltat per l'altre bloc. Acabeu deduint què ens diu el mapa sobre la posició d'Alemanya. Entre 90 i 125 paraules. Pista: El vostre comentari ha d'usar les expressions «a l'oest de la línia…», «a l'est…» i «just al mig…». Fixeu-vos on queda Berlín respecte de la frontera dels blocs. 5. De la victòria a la divisió (causa-efecte) Dibuixa a la llibreta una cadena de causa-efecte que expliqui com es va passar de la victòria compartida de 1945 a la divisió en dos blocs. Enllaça almenys quatre baules amb fletxes (per exemple: fi de l'enemic comú → desconfiança mútua → Doctrina Truman i Pla Marshall → resposta soviètica → dues aliances militars). Sota la cadena, explica en una frase per què cada gest d'un bàndol provocava una resposta més gran de l'altre. Entre 90 i 125 paraules. Pista: Cada fletxa ha de poder llegir-se com «…, i això va provocar que…». Fes servir el terme desconfiança i la idea d'espiral. 6. Els dos blocs en un mapa conceptual Fes a la llibreta un mapa conceptual amb dues branques, una per a cada bloc (occidental i oriental). A cada branca, penja-hi la potència que el liderava, la seva aliança militar, la seva estructura econòmica (Pla Marshall / COMECON) i un tret del seu sistema polític. Al centre, escriu el concepte que els enfronta. Sota el mapa, explica en una frase quina era la diferència de fons entre els dos móns. Entre 90 i 125 paraules. Pista: Un bon mapa conceptual connecta els nodes amb paraules d'enllaç («lidera», «s'oposa a», «es defensa amb»). Assegura't que les dues branques siguin simètriques. 6.3. Avançat 7. Churchill i Truman: dues veus, un mateix relat (corroboració) Llegeix a L'Arxiu les dues fonts: el discurs de Churchill (1946) i la Doctrina Truman (1947). A la llibreta, corrobora-les: explica en què coincideixen (com veuen tots dos la divisió del món) i en què es diferencien (una és un advertiment; l'altra, un compromís polític concret). Acaba valorant una limitació important que comparteixen com a fonts. Mínim 125 paraules. Pista: Corroborar no és resumir dues fonts per separat: és posar-les a dialogar. Pregunta't si dues veus del mateix bàndol basten per donar una imatge completa del conflicte. 8. Metàfora o mur? (desmuntant el tòpic) Torna al bloc Desmuntant Tòpics. Explica a la llibreta, amb les teves paraules, per què és inexacte dir que el «teló d'acer» va ser des del principi un mur físic i que Churchill va inventar l'expressió. Argumenta per què distingir la metàfora de la barrera real ens ajuda a llegir millor la història. Mínim 125 paraules. Pista: Un bon desmentit no nega el fet (sí que hi va haver murs), sinó que en precisa el quan i el com. Distingeix el moment de la metàfora del moment del filferro. 9. Ahir i avui: la lògica dels blocs Completa i raona a la llibreta (mínim 125 paraules): «El mecanisme que va crear els blocs (l'aliança militar davant d'una amenaça, la por que respon amb més por) el reconec avui en… Un exemple actual de país que sembla haver de triar entre grans potències és… Crec que aquesta lògica de blocs [afavoreix / posa en risc] la pau perquè… La diferència més gran amb 1949 és…». Pista: Evita tant el «tot és igual que abans» com el «no té res a veure»: la teva feina és mostrar quin engranatge es repeteix i quin ha canviat, amb un exemple concret. PK pz ]aEword/fontTable.xml PK pz ]BRRword/styles.xml PK pz ]\3AAword/numbering.xml PK pz ]!P44word/settings.xml PK pz ]zword/webSettings.xml PK pz ] word/_rels/PK pz ]Wword/_rels/document.xml.rels PK pz ]`'OOword/_rels/header1.xml.rels PK pz ]dI[Content_Types].xml PK pz ]_rels/PK pz ] $_rels/.relsPK pz ] docProps/PK pz ]}&&6docProps/core.xmlPK pz ]word/PK pz ] word/media/PK pz ] *hh*word/media/image-CVY7kBU6ZxevFet1fKd7j.pngPK pz ]/B, , 2nword/header1.xmlPK pz ]wword/footer1.xmlPK pz ] bzword/theme/PK pz ]lhuzword/theme/theme1.xmlPK pz ]_**word/document.xmlPK pz ]aEeword/fontTable.xmlPK pz ]BRRnword/styles.xmlPK pz ]\3AA|word/numbering.xmlPK pz ]!P44word/settings.xmlPK pz ]ziword/webSettings.xmlPK pz ] xword/_rels/PK pz ]Wword/_rels/document.xml.relsPK pz ]`'OOword/_rels/header1.xml.relsPK pz ]dIs[Content_Types].xmlPK)H