PK
pz ] _rels/PK
pz ] _rels/.rels
PK
pz ] docProps/PK
pz ]G}' docProps/core.xml
La cursa nuclear i la dissuasió
Ideorum
html-to-docx
html-to-docx
1
2026-08-12T15:19:32.413Z
2026-08-12T15:19:32.413Z
PK
pz ] word/PK
pz ] word/media/PK
pz ] *h h * word/media/image-sihJXr4-gbwLU5-XEPIJK.pngPNG
IHDR ^ C pHYs tEXtXML:com.adobe.xmp
li eXIfII* V ^ ( i f H H 0210 0100 ^ C -i IDATxy|Tg&{XC/sa7pͨZkjjmmT
Tmժ,
Ytf%쐅$3#Ǘ%s%Vr$$y99" &KL]DH_ Gu"]"5?C -E 8zw;z:bP6+՚9"rȒXoMnXw-C6PE5c>ڠ Ɋ.TeZ.?È /NwHlZ
wy5C [gM?f?4o}/Vt! ^ks ]N8x Q3ҔYg}t` Ǝ
/n!ogҀ[{X[uߘ)?8X{ҳZ`߿rI )KG_G<= hĚm8bgiDj-A,PVf; )K^#U_`%}nfYl9|i_x $3
z:^(j.XO->doZ揼_9
H6^ i[cv5?ԫ:lqmPo}'m+ b; PxjѿzQ9]p ̯ d:ٛX{xAs W V=|y?GLhh
?VbPeUU+Q^# ,- $[.x]v: -m 4KT5=^0z2w6hs` X:j_^{gbv@CY
5?m;+; Ѱu ռ!e:>u0 Xkߐ/ьxפC>X
_ ( ozmJ;d5WHjYS 4ɈFtκb
'; wN @"`aj~P;>yDzAkcdãuz̈/"PjWr2gYHCW.5
ȉ4ƭCG5}̧wWW @jfW<=&Ehc||{
e66~?Iv=6(G :>qgtn+h i-+=gG/ ef\ ѴkyWtɩ h\""6 d>X\YSe\k
7?{9gtnDMib;n*PoF< ѴkNc?}qvf$ۨ
/_Z 8Qq3wyc~chm*>62 lsS.iavTgyp;~2}_dT ۸fox.{YۧG#M;Vϼ;
7/[P' `6uNgcF!ՈfޞC %mw)s V>M-swZ` kv>9[z $6Qx8%z^5X]m]לeke w^Υi{_: ݲ5 HD)_xU<_q0?|"p^[+ ,o??̎1g＜3vg,ٺn= MJ^w^2ꢋ?f$[4"2ˆ͗nS7]BfJ^Ιg WG @"Ik]ߘ/%
BeA諊@(Ϝ )Uxpn,sYVߠWNmQwM(-
f?)J,T "ңC7^PQ Luo紎%`g%W[sPa?g⪌hDs;zgQ^"5C-"y1L!x A)qg.õ=Jt:ǂUusyKyew0q_싵Α&Ѵn],_;OZfW %c"ty];ެڕݻ|g 9 9DrF櫶۩g^mݺe|3#w=LswڝZvWlv%S""W8K~qc_} Hp15H# # Wʹ'=Gsw4Zr
n), "E_47 Pүx= Guپ ݬgN=h6rEUXWw#ctxWm72 CRxT{Ffܥu|C%|_o1% Îʭ߭YpƐ=n1ٕ4ա]{m)wWo0U J8qwٯdRb+Cad?"kd $/&HXؽ[~R\v{W3mgw>TsfϚ]"5ͫV9μJ]N
|ݍ |IڎE xʋFe|N]G7sj y M+'23. 9-tWߺ}jw;N{~d|/C;F>\ֱ]k/6zs$]H_?& @ $eu7GnpP59i KIvuQX/m
2olW)>zZճ~T3bxКYelF4n+uT J71mO R,mcflWz亳o ܖn[~f_[><+oM ?\[]ic]vzrVN ! @_IYxpHmZ$4M\KjvFjHzuk^W}| 6&^,USWƺs
>%CiZx IWx첏E؆KxQy,s:OR5JTF~/ }IDD7TUe侧elf4wP+ID'" qtWj]>XS5]H>fnLkT>{ Cjx7 49zr},_ qѦLS >Y;B˸ڴUhv2W3d }cŋ^}yu@SϤߪIC} {;~` 4GDv2b "r.{OڳȈF4YL 7:̊nZƥIoy}D#>Z z"3# +
.uCdUzr/u{1z;ew7#ު.ҺPa<""jgh $*~6qZƅ%8p5yڳn s獧nu{=-)VA}/;*?tbO "2kK# ,
Z:iMp[-s =2.7ܠoKC!%u ,= F|-;{OX =M;uB |7w=rGra#n9㔫:5]3feXUG4S
gf\HCW]};mEsT:L+-*u I$iVFY4-cw~e[b@F֡?}]=s |a ',DDkJ|7ٕ[8fn ez&
tXdžCYoE;+wg/26,9%_ΚVr C5Sf2:@"TD>d Ll5ZZGtfحBfOfm7:,X'X9O 49]Z[
/M H ]^jʵ^^{nZ>W; +5~b1- u=Ti^:C 4" @oITxi˵AN%5F;S˸:oBö Or{ݵ WRz,\I+cmmh$ψ\ %S鞪HRg 55Χ̣5w:o:RU QZ]xEYF$ -
K,5zI˸ 93- v$S6u*Vv `j"^iш7nک]bZ| |v``-/uܮsZ""`IkuЮ$"]+"{О@Hht<$""R-"wa[Tv H4=0#"{ʼ>]wW RO^QkqQDm[D,ܞoz _W/Z=}S;4NF4D۩N-TS0p~lv%]u(DT9ZDN4[EDd CkO!h cSͮde Qա !"HSpUY+"EdUJDV7 `i:V P$"ݤ=. MEXHD C=L&
ξ"b䃭e^. NUDƨvePICg ?e-fW2Tm][*Y^
|1~pY`]IS ڕͯy"-MbE䀈쓦2{?e^_E쟂1*Mäw^Gi:JüRou$
ֳZwӲ*Qq]0s_5
ZQ yV ~ MotQU㹿p ISae^e*6bU ʅ.R>CXu(""Q|PXk|&jW.S DP^c#"Nqv. C Ђ2c$]ա9|hV 4 VD>
C2gZr;WHC\ݪeͮdby\""_Q:!.k-T
*x\ng"|z -,b>r;Otxvy}~9\r; DZեe3Z;CC]kTvL
1ͮ_Xmé.c9gִ*MUvr; +$~ [Edr;?CϞ^wRZJ,T VZ .ʼ㝔 Nm+.Qա'u ncb>wARevvNV b,"{n C65!4h](il~uDV~e\V$leW3=W;Tkhc4Zml
ŞCyDWt f =k'ys.ٕܩ3zvWD~cyPLy;nQ
5sqagP*Wt ""LyלfmV9P @r?ͮ"ħ:RաTX dnbǪC))Uu({(p;2novvXe\ncU У[-ljbi~a)t>|^u(oNy ]1V\q{VȽ\o*p哋5ҕ.Emv]1s\*MCJbWu(؛۹jrrL.r; 4"OH$Un}ktK9w LjqeE#vo}>ꎳ|לBZjK5 ԿM\F^~&V/6X> ].,Kׇ:3fW9ǘJԙw:t*uP
=lvŐmDZj~^."ɼAu(O{|n{M?%19 6ҵ4 LDT"d+SgPfHbGj:μ9]I:DI G.x2$ܪ֟'^ s
ڷc,/vf߯e\z$̴htq
W]),,Osi
=smv%Q_,4;EIkg{O.DԙwMS z9v~>w"Fka
ա<(xw.'aU _μ仏mv%S&MMŞwS$UUh9F_K= ~+tڪzx.KKa&-uavQSŪ"Tg+Şdj.i C
=_șEgTxr'{bռeh;tR ŞDDv$t{a ܤ&yR oy"r1 :g=k+ŞwD8'y wfH+quCٷ_U/5| X:4Եfv>X%x?YzJW ʫ6녒IR^""2vL̚ 3A6eKŢۊWpZU[3jW+dg+ T$P)<{a]1lfW,ŞW%yѤxU"b(bn\isהv|| I)
%vLff4S8qof滽ikUO
VnY)2&-}^9w m""1{&wwJrѥ4աZvw"ڠ hkT
ա=㝇QZv_qs55ph>{mj!ֹ-֨.|M9UGC@l^CrHvg%w mͮeZHw-p;%%:^꤃l ? $ڻG❄Q_=W˸\=\SGt'go;X<[u>X]SR`UjkI^
kz>Z=rH.s~mZH
Қ 4&q/)͇v $ @G?-p;; #$]*;p6@kedD\'a5.:<]i`h) hX鲺u[ RPH; >\SŤYsNC)̅בmxƪe@^oKڹ\ѳ@c}|cו}] YY
?YR<{ߞqa{z
Ntn
CA蛊@踝Fmv%Wu(/»%bv%un(p; -N t0@u(gWBK㝈O^\ff ׯ( VnkV+o""^tYF" JK
Cz}/WB-j*Ee^"]yvLu(ag^:mv'b+UryB| 59V J i&vL)42qjY""О` uQJgա+~覇zY!"]@hN]:"2JDHծL(kڹ2w@ -\7ka튱Z;D$n>0"Aٯilcoel5z%
ήߖ"Jn ":j^vV7)q <]̻OR2o *|vCD4umS\n絳K`Y(":UAw^оc}@E AD6y}C]nom2?*p; +6 H"Rՠ?ߊ@gz] \n/DL3(*"%^߬?"> 5?r;ȥCTD~cv\#%mTɦ?..DD c*8zu+R\>>i4 9$;ծL0,"z}]W^&Rn+sbҪQ\n/M
Sfz{y}Ab3"r^ PV^6:?{z1kZɣPRy}ߖy}O.<:gDd) W|3b"V] T9Ah휤:ܟXT5*2oay|B̿~DۙW̹l!"2{aui=d{B?$9F;ĚI^X;Jඅ
TrC COqK,O+K~_"@
bNGgM+CI+Ȭi%?FvPsWG ?e/]G=YJƈ+?Z-S&?eͭ-T%sgM+-" g9H )3.nmu2̸ ZVbMg-DDmxVGj~ތ}Ϋռ~\_w -#dVv*̞^^y};fM+>E9Mw
|=kZ-PĈ+i% ۟UrykǸΫ8sgO/L +YJ3fU :6:̞^^VB8)AK眳<L]QWX3-iLN 5Ng5vy˟ܥib28Ĭc%2vk5?X t9KLW:kZ'W<;UT^߭;g@+v+qC("Z6^D.2*Ԗz}y}SxXE ʌLyWRr;,R!U|+"_z}+Ed쓦f Dxc>n=D
P뻧""?{C=Đ % ?a%~1N.S=lT̚VrEבfO/:u]EDnfٕt1 Cϖy}_2۰e\٥ݒV [Dr ;(4kZ Ş1"286cϭER怒?(?$6i{VISS3}\ [X9]i(2Iꭆ""(OшkǦO~hLJ&
W~[*dd?ubKK{ EDEoRͮXż'h^ߕ覷YJnfĊPcɧh0`VRWHҥ+X.Js9[lt@`w 2:W +z Cz}2cb E gִÛTBD)Rj*Rosޫ 1LKiӞkX zr{( 卹u2Ywhn_-"{P1cN9Q,|D,9
աf
C(VK龩R*{v,ZbpQr;[XyEь^=&E1A_RK +;?4xV!"[̈l^Ό@eM[ [۩DK> j{g b aszZZ4ޅ wbɣSro-i=o*}]e0 L =q07_bޯH z_ ٯ(BXM]+Vfi ;dI;c#":`B*txpFve{t/][.p(Cy-P{~]w,yDDϪ7+7!Fm ˹cזR "{ u[0 a{5} D Ō$^wƫKJ)Wx|~u ݚ2XbltM >/-߽3QY|n-?ɮ.7|C,] 㝗q汲bk_[(yR@(tw$dڕ5[U. &0$:ڜF_,|f'\T:uo|g ~2V^Xei]6:_^|o4u_m6{ኻN5qྪsb@Wkr
M,
JXbPMDZ3~\e)Όk 1Z$4a߸^1h>box'6'I |J=4;W,.#pm"Cz_?O XgM_m2tݲ#OF,۸'z-c
j}?fg+]aD/\y}Uye\;%uP^
+^z2|$3
D^\tG$ $.DDn}zrϩi7VH ;Gf=2[DdC ~V2VYRqwvkAk4 dgDY9
Yczw:o:4 T XDjEpy=]mwְA9~yS#7KLz86q8FGI7do&su+! RU9dzz9: gk 3fG[˟."
"{?β2D IDAT~-w+zbְA{Ӳ{o߰|*Abt1!Fv%ar9A
C'Y7kFs2f|'ju( @_y
s<˹viO1Wanm[W8Vb$nͮSb$jųI6Yڜ6\xn.ǫS7o}bMDnb
/|ů>[XsjcXJD̄X'3. K :`pX%v~gUrU2"2ŖP&J qj+iB$6]xV" )\"{3sj^kˇ|Xt"rȮt>[߱Z/$TrnY sg \x}| *4mp3E$~C9DŽ0M
آӪC[& ɭE},7?.=U,6Z8 wEH.ߔI5V+6g_Ҡ"8C9-x'pk n`\n+Nd+"rqJ"Ni3f.1Ì- $
L}?k⼕^+YYp'9,HY"_uSrS(sظC:];L8imn_Cֿ|zԆ~|iɸΘhQ}cBLqL7 ]nʄmgXAf^+\k\osnyҮ;>rҽ;?n6.Ѣf2"A64q%SImk˽Z~JLP$Q^N" rY*L`2Ìrn mLee9|<1]6]rez r[Z?4o"+3+n\sIok)sMGٴraٍp VC$OM$LISTƴ7-xI
5D#lqal tarFcj.In `([vN9|hC3G}wq,K+> }iSj x y3XU mˬ9o`lY?nY)lƕKά lny19z 0>S[4D5]j 0ϔM[>1S{60Px/o}/_vgUkmՎ=}y@f 2$0gmǮye/psN~wj\w҆{}ƌ_uӼ(
1^\ !T GF'l~\ ;
wg0.Qg8=Oc$ oYѴj8 Wݒ$wI'}%_<10yVϞZA;+P nFqy+>dx79G5_K"as3tj/aZg:<ږF?Iz"0Qx9d7_u2WgV >)#m{"r9nV1v;;;52c-ۖF#韝ԊgM,Ɇ1_h/I8&`T6FWIZ d7r8\6c_;xyC$|O´zDwD[һMneQGBu |mi=]1Ƕ ?h\ Ə=^ؗQ-i2kn>Я {fz/ M6}5ū%&` К1Ϲ 4~P걝7 bfc$|uM咎]}cim2W4 GMs~'ɵCq[siu X]0 {RҡN`(WGUla2=tT'@i_Z MߐW}p8Iaz5nZJ1P´ٴ}q)*SuwƾurM?:E4$UOddʋ{R´ t98ui ZWJ5^9ɦ\W M:qC(ʺ
_KAV<{Kb 6ߥ I}Wҋ^;cV'uQ)eq:CR["g/<^~
ݯ>t
9M ܪ\6ΕxtcMr{C6m2Kٴ:ǶM\.[ Ӻ 0VwK=lwg,Ciugz %C5 TVUՇRxU(UI,>ty
v=&^%1(|V2tŮs~-tx%0?nZkF?."Fi\vi!Ϧ1 `O(\kiZ"D_k*lys_J*oB1>3vZ{GaIo:tj{Gt9k}ܴ.sr\T{G.IA'vf=]1/۟i=mtY x9vz幝Kbkm^kmoJ:E{TFE7y beuٴ]NwZ^:x2XY\vWwg\mn3 I8>$MtV{2i}]҈Y
/Z>$|KU}hC尗/]OWl^uxY
CW.c;cMhvw"[2߲in9d{btA´ɦ 2dU8I WTΩ^ynے꤯OPyګdmx`p9 M?$]uȦqyc"rɸi}H7>sΚ=]Gi#r{n̦qAi]":sKqjp20J^%PP:lP2u:
r{Gwg_$]uq++CB´ݝ$,3vR.co*@OWXX҃^epP6mt.pc)'^wlR´ZnQxM@e]musYU ty<5
+V]uQQJH ue23ݝT~ǒ>?w]\ǽ2J#ٴXA 8Z.<>t=kzn(\`W$,tWwg,[RjjwgTI47g7}ٙ=i,Jwglھ@6ݝY^r.bk6mF`r_KS92O_~V ػ\=[5Oȵ ne ξ켸i 'a7t&+"nZGK<L6mp.c:
r{swgdI'wGu G5+U8x:z` :F+7c$M;#ٴ3֒No u_wgbRhM 0Ǽ/ z3v|6mIzy.c}ٗ}!> 0Y:
w^֊iMv~ٗ- o\Ee/ z0ieiLc$vqMٴ}Qܴq_,P(Ơ@I'{%Kz4(d"qHo
𥍑2II:iɦՓأk:mΆIֳ 鼚qAc$8Mұf %MWf3 rUW2K=] 4F§%}T~.G&lھ.nZWM%*gHM'$U:4#ٴi&Gi(
1}@w'% J N:ܑ0l´jƿ~Qҧ$)J&Z].cTҥ
#Hj4ρ)wHzTMlھܗ}2ص #OK;deJ9aZy#ơXݜ0"a?`4Fib
vH?i=Z U14}|I "icy
oRw_)>ZUҋ5}IzV-^ cM굽|TK2\|~.~h
9imppq sA(8 4nNIT8ht nZemTX|Sx<;Zٴ{&`TFHґᒎt1 '$%
M^Iw%LkOB!8Tq?h ߳_S%5 fG?2Y: Sm})aZ Ҩ Fw߫|ǰUhYR*nZv 螿z /FIP^yqG N1U^Gk |-M6C%SݰbՔ;u
w] 3U($
1N Feozpfx=DS0fngb`ׅ-ٴe2m \(kmq ud*3L=~n DWrZ7?'}WU RU} km +>̯[^,I높g/ L^csUkm~o
OϫkcC~MIT(6L Vh oR1Z[t9`
C#T9 (ƨzߪ]u"aI$=#)I{r UV.U\Xk @9p4qP2y'x
ѢP ٸe 8Qx͛*CTT/:M 8dêCVT/zyM ٸ. 8PxӖ^+WՇZ6ƬzQüOl=嶻 : 0PxMd*1:^RY ڼ嶻- S lܼ%DU}h
wʶiIEOUևvw, TAU"ZRzBI=刊E J~1qY lL&C'}K:ARH%3L}kÊU?: 0Pxv~U}N|$S!i'g @5IZ|*,M|[q` _kBI Th>W+xŏqГ3sq> `ʢ*suCJzc}͟Pk/X @9WXU e3T)2 (-_K*;HUևWa)*)
)d0(hITlU_Y WU :B
y.\ E5TVVՇ _kULTUzMF L^ 4%}|T8kF u `*rYe]B_kskU}tIzg{ *(\RYWY3A TA;yU6>
>[ : 0Up!u3}ZU *4([Pt cCʺ/8w>uzn(:mÊUx jXjXbu_p^\^g);/ LE*ʺJ_k*djن: 0QxPMx J~_ӷ *ʺC: %S}5a rBU"UIu1Xlݐ0 @*_ksbH2CԣC?q. `Z* j(C]RcH/eI/_p6 {AU%UpȌx~M_JZI= IDAT|o pLdjý*i%/iVe]m) ; . Y[IB$zm5L5<0X @QxȒ?ISpǫV( FJ>aŪ>3 xkP2CZ8 aa m߰ՋUT/:C|o= uUBkJz(Gx
HMC · 1r BAT · C5s3
PK
pz ] word/footer1.xml
© 2026 Ideorum · Reproducció autoritzada amb atribució (CC BY 4.0) · Condicions completes a ideorum.cat/avis-legal
PK
pz ] word/theme/PK
pz ]lhu word/theme/theme1.xml
PK
pz ]
word/document.xml
La cursa nuclear i la dissuasió
Durant tretze dies de l'octubre de 1962, el món va estar més a prop que mai d'una guerra nuclear. Darrere d'aquell ensurt hi havia una lògica estranya: dues potències que s'armaven fins a les dents justament per no haver-se d'atacar mai.
Pregunta de la càpsula:
UN MÓN PARTIT EN DOS
1. Abans de llegir
1. Localitzar.
Segons la font de L'Arxiu, què va anunciar Kennedy que farien els Estats Units si es llançava un míssil nuclear des de Cuba contra qualsevol país del continent americà? Localitza la resposta exacta al text.
2. Avaluar.
Kennedy pronuncia aquestes paraules per televisió, davant de milions de persones i sabent que Moscou l'escolta. La seva declaració, és només una informació al poble nord-americà, o és també un missatge d'amenaça dirigit a l'altra potència? Què et fa pensar-ho?
3. Integrar.
A la sessió anterior vas veure com es van formar dos blocs armats. Amb el que llegeixes ara sobre la «destrucció mútua assegurada», per què creus que, tot i odiar-se, les dues potències no es van arribar a atacar mai directament?
4. Reflexionar.
Encara avui hi ha milers d'armes nuclears al món. Et sembla que la por a la destrucció total és una garantia de pau fiable, o una aposta perillosa que algun dia pot fallar?
2. La lectura
Hi ha una paradoxa al cor de la Guerra Freda: com més armes acumulaven les dues potències, menys probable era que les fessin servir. La raó té un nom tan clar com esgarrifós:
destrucció mútua assegurada
, coneguda per les sigles angleses MAD, que en anglès volen dir «boig». La idea és senzilla. Si tots dos bàndols tenen prou bombes atòmiques per esborrar l'altre del mapa, cap dels dos no s'atrevirà a atacar primer, perquè sap que la seva pròpia destrucció seria segura. La pau, doncs, no descansava sobre la confiança, sinó sobre la por: la certesa que una guerra no tindria vencedors, només cadàvers. És una lògica freda i inquietant, però va ser la que va evitar que la Guerra Freda es convertís en una tercera guerra mundial.
Per sostenir aquesta amenaça, calia acumular armes sense parar, i així va començar una
cursa armamentística
vertiginosa. El 1945, els Estats Units tenien la primera i única bomba atòmica del món; quatre anys després, la Unió Soviètica ja n'havia fet esclatar una de pròpia. A partir d'aquí, cada avenç d'un bàndol empenyia l'altre a superar-lo. Segons les estimacions de la Federació de Científics Americans, cap al 1962 els Estats Units tenien uns 26.000 caps nuclears i la Unió Soviètica, uns 3.300; l'arsenal mundial continuaria creixent fins a assolir un màxim d'unes 70.000 armes cap al 1986, prou per destruir la humanitat moltes vegades. (Avui encara en queden unes 12.000.) Era una acumulació que no responia a cap necessitat militar raonable: responia a la por que l'altre en tingués més.
La rivalitat no es va quedar a terra. El 1957, la Unió Soviètica va sorprendre el món llançant el Sputnik, el primer satèl·lit artificial de la història. El seu senyal, un simple «bip-bip» captat per ràdios de tot el planeta, va ser un cop d'efecte enorme: si els soviètics podien posar un aparell en òrbita, també podien llançar un míssil a l'altra punta del món. Als Estats Units va provocar autèntic pànic, i el govern va abocar diners a l'educació científica i a la creació de la NASA per no quedar enrere. Havia començat la
cursa espacial
. Els soviètics van seguir prenent la davantera: el 1961, Iuri Gagarin va ser el primer home a viatjar a l'espai. Els Estats Units, humiliats, van respondre amb un objectiu tan ambiciós com arriscat, que van assolir el 1969, quan van fer arribar els primers éssers humans a la Lluna i els van tornar sans i estalvis. L'espai s'havia convertit en un camp de batalla més, on el que estava en joc no era territori, sinó prestigi i, sobretot, la demostració davant del món de quin dels dos sistemes tenia la millor tecnologia.
Tota aquesta tensió va arribar al seu punt màxim l'octubre de 1962. Els avions espia nord-americans van descobrir que la Unió Soviètica estava instal·lant míssils nuclears a Cuba, una illa aliada del comunisme a només 150 quilòmetres de la costa dels Estats Units. Per Moscou era una manera de respondre als míssils que els americans ja tenien a prop de la frontera soviètica, a Turquia; per Washington, en canvi, era una amenaça intolerable a la porta de casa. De sobte, les bombes soviètiques podien arribar a les grans ciutats americanes en minuts, i el marge per reaccionar es reduïa a gairebé res.
El president John F. Kennedy va compaginar dues respostes. En públic, va aparèixer per televisió el 22 d'octubre per anunciar un bloqueig naval de l'illa i advertir que qualsevol míssil llançat des de Cuba seria considerat un atac de la Unió Soviètica que provocaria una resposta total. Era un ultimàtum davant del món sencer. En privat, però, els seus assessors negociaven per trobar una sortida que no obligués ningú a disparar. Durant tretze dies, mentre els vaixells soviètics s'acostaven a la línia del bloqueig, la humanitat va contenir la respiració: un error, un malentès o un comandant nerviós podien encendre la guerra definitiva. Finalment, els dos líders van arribar a un acord: l'URSS retiraria els míssils de Cuba i, a canvi, els Estats Units es comprometien a no envair l'illa i, en secret, a retirar uns míssils que tenien apuntant l'URSS des de Turquia.
La
crisi dels míssils de Cuba
es va tancar sense que caigués cap bomba, però l'ensurt va ser tan gran que va canviar alguna cosa. Les dues potències van instal·lar un «telèfon vermell» per parlar directament en cas d'emergència i van començar a signar els primers tractats per limitar les proves nuclears. Havien mirat l'abisme de prop i havien fet un pas enrere. La lògica de la destrucció mútua havia funcionat, aquesta vegada; però ningú no podia garantir que funcionés per sempre. A la propera sessió veurem que, mentre les superpotències evitaven xocar de cara, sí que es feien la guerra a través d'altres països, lluny de casa seva.
2.1. Desmuntant tòpics
El tòpic:
«A la crisi dels míssils de Cuba, els Estats Units van guanyar i la Unió Soviètica va perdre. Kennedy es va plantar, no va cedir en res, i Khrusxov va haver de retirar els míssils, humiliat.»
D'on surt:
Durant molts anys, la versió oficial nord-americana va presentar la crisi com una victòria neta obtinguda per la fermesa: aguantar la pressió sense fer concessions. És un relat atractiu perquè encaixa amb la idea que davant d'un rival només cal no acovardir-se.
El que diu la recerca:
La realitat va ser un pacte, no una rendició. És cert que l'URSS va retirar públicament els míssils de Cuba, i això va semblar una derrota soviètica. Però a canvi, els Estats Units van fer dues concessions: es van comprometre a no envair Cuba i, sobretot, van acceptar retirar en secret els seus propis míssils de Turquia, que apuntaven directament l'URSS. Aquesta segona part es va mantenir amagada durant dècades perquè no espatllés la imatge de «victòria». Entendre-ho canvia la lliçó: la crisi no es va resoldre perquè un bàndol vencés l'altre, sinó perquè tots dos van trobar una sortida que els permetia recular sense quedar del tot malament. La fermesa no va salvar el món; el va salvar la negociació discreta.
En resum:
La crisi de Cuba no la va guanyar ningú: la van desactivar tots dos amb un pacte, part del qual es va amagar. La sortida no va ser plantar-se, sinó cedir a temps.
3. Fitxa de dades
·
Destrucció mútua assegurada (MAD): situació en què les dues potències tenen prou armes nuclears per destruir-se l'una a l'altra, de manera que cap no s'atreveix a atacar primer. La pau descansa sobre la por.
·
Dissuasió: estratègia d'evitar un atac enemic fent-li veure que la resposta seria tan devastadora que no li sortiria a compte. No busca guanyar la guerra, sinó impedir que comenci.
·
Cursa armamentística: competició per acumular més i millors armes que l'adversari. Cap al 1986 hi havia al món unes 70.000 armes nuclears (avui, unes 12.000).
·
Cursa espacial: rivalitat tecnològica per dominar l'espai. Fites: Sputnik (1957, primer satèl·lit), Gagarin (1961, primer home a l'espai), arribada a la Lluna (1969).
·
Crisi dels míssils de Cuba (1962): tretze dies en què el descobriment de míssils soviètics a Cuba va portar el món al límit de la guerra nuclear. Es va resoldre amb un pacte.
·
Telèfon vermell: línia de comunicació directa entre Washington i Moscou instal·lada després de la crisi de Cuba per evitar que un malentès provoqués una guerra.
4. Glossari
·
Sputnik.
Primer satèl·lit artificial de la història (1957). El seu «bip-bip» captat des de tot el planeta va demostrar que l'URSS podia posar objectes (i, per tant, bombes) a l'espai.
5. L'Arxiu · el document
Discurs a la nació sobre els míssils de Cuba
«Serà la política d'aquesta nació considerar qualsevol míssil nuclear llançat des de Cuba contra qualsevol nació de l'hemisferi occidental com un atac de la Unió Soviètica contra els Estats Units, que requerirà una resposta de represàlia total contra la Unió Soviètica.»
John F. Kennedy, president dels Estats Units · Washington, 22 d'octubre de 1962 · Font: https://teachingamericanhistory.org/document/speech-announcing-the-quarantine-against-cuba/
Kennedy parla per televisió davant de milions de persones, però el destinatari real d'aquesta frase és Moscou. És alhora una informació al seu poble i una amenaça calculada: si toqueu ningú, la resposta serà total. La font mostra en estat pur la lògica de la dissuasió, i alhora demana ser llegida amb ull crític, perquè és la veu d'un dels dos bàndols en el moment de màxima tensió.
6. Activitats
6.1. Aprenent
1. La cursa, en un eix a escala
Dibuixa a la llibreta un eix a escala (cada any ha d'ocupar exactament la mateixa distància, en proporció) entre 1945 i 1969, i marca-hi aquestes fites: la primera bomba atòmica dels EUA (1945), la primera bomba soviètica (1949), el Sputnik (1957), Gagarin a l'espai (1961), la crisi de Cuba (1962) i l'arribada a la Lluna (1969). Sota l'eix, escriu entre 60 i 90 paraules explicant en quins anys la iniciativa la va portar l'URSS i en quins, els EUA.
Pista: Comença així: «Entre 1957 i 1961, la iniciativa la va portar…, però…». Recorda que «a escala» vol dir que la distància entre 1945 i 1949 ha de ser més gran que entre 1961 i 1962.
2. Informació o amenaça? (lectura de font)
Llegeix a L'Arxiu el fragment del discurs de Kennedy. Copia la frase exacta on diu què passaria si es llancés un míssil des de Cuba. A sota, explica amb les teves paraules a qui va dirigida de veritat aquesta frase i per què es pot considerar alhora una informació i una amenaça. Entre 60 i 90 paraules.
Pista: Comença així: «Encara que Kennedy parla al poble nord-americà, el missatge real és per a…». Fes servir els termes dissuasió i represàlia.
3. Explica el MAD a algú de deu anys (analogia)
Explica la «destrucció mútua assegurada» amb una analogia senzilla que entendria una criatura de deu anys (per exemple, dos veïns que es vigilen, dos jugadors que...). A la llibreta, escriu primer l'analogia i després una frase que digui què representa cada element de la teva comparació. Entre 60 i 90 paraules.
Pista: Una bona analogia manté la idea clau: si totes dues parts poden destruir l'altra, cap no comença. Assegura't que la teva comparació expliqui per què tenir MÉS armes pot fer la guerra MENYS probable.
6.2. Intermedi
4. Les armes nuclears al llarg del temps (gràfic viu)
Amb aquestes dades aproximades del nombre total d'armes nuclears al món (font: Federació de Científics Americans), dibuixa a la llibreta una corba sobre una línia del temps: cap a 1945 gairebé cap; el 1962 desenes de milers repartides entre les dues potències; un màxim d'unes 70.000 cap al 1986; i una baixada fins a unes 12.000 avui. Marca amb un punt els dos moments d'inflexió (el màxim i l'inici de la baixada) i, a sota, explica en 90 a 125 paraules per què creus que la corba puja tant i després baixa.
Pista: El teu comentari ha d'usar «la corba creix perquè…», «el punt d'inflexió arriba quan…» i «a partir d'aquí baixa perquè…». Un punt d'inflexió és on la tendència canvia de direcció.
5. La lògica de la dissuasió (diagrama de flux)
Dibuixa a la llibreta un diagrama de flux que mostri el raonament de la dissuasió, començant per la pregunta «¿La potència A ataca la potència B?». Cada casella ha de portar a la següent segons la resposta (sí/no) fins a arribar al resultat. Inclou-hi almenys una casella de decisió i el resultat final que explica per què, seguint aquesta lògica, cap de les dues ataca. Sota el diagrama, escriu una frase amb el punt feble d'aquesta lògica. Entre 90 i 125 paraules.
Pista: Fes servir caselles amb fletxes «sí» i «no». La casella clau és: «Si A ataca, B respon i destrueix A?». El punt feble té a veure amb què passa si algú s'equivoca o actua sense pensar.
6. Cert o fals, amb justificació
Decidiu si aquestes afirmacions són certes o falses i justifiqueu cada resposta amb una dada del text (no només «sí» o «no»): (a) «Els Estats Units van ser sempre al davant en la cursa espacial.» (b) «Com més armes nuclears acumulaven, més probable era que esclatés la guerra.» (c) «La crisi de Cuba es va resoldre sense que caigués cap bomba.» (d) «El Sputnik era una arma que va atacar els EUA.» Entre 90 i 125 paraules en total.
Pista: Cada resposta ha de portar un «perquè» amb una prova del text. Vigileu (a) i (b): totes dues semblen òbvies però el text les matisa.
6.3. Avançat
7. A la pell de Kennedy (decisió raonada)
Observa el mapa del banner: mostra fins on arribaven els míssils soviètics des de Cuba. Posa't a la pell de Kennedy l'octubre de 1962. A la llibreta, exposa raonadament les opcions que tenia (per exemple: atacar Cuba, bloquejar l'illa, negociar, no fer res), amb un avantatge i un risc de cadascuna, i explica quina hauries triat tu i per què. Valora també per què la decisió real (bloqueig més negociació secreta) va evitar la guerra. Mínim 125 paraules.
Pista: Una bona decisió raonada no tria a cegues: pesa cada opció pels seus efectes probables. Fixa't en el mapa per entendre per què no fer res tampoc no era segur.
8. Qui va guanyar Cuba? (desmuntant el tòpic)
Torna al bloc Desmuntant Tòpics. Explica a la llibreta, amb les teves paraules, per què és inexacte dir que els Estats Units «van guanyar» la crisi de Cuba i l'URSS «va perdre». Descriu les concessions ocultes i argumenta com canvia la lliçó de la crisi quan es coneix el pacte complet. Mínim 125 paraules.
Pista: Un bon desmentit no diu que la versió oficial sigui una mentida absoluta, sinó que és incompleta. Assenyala què es va amagar i per què això importa.
9. Ahir i avui: encara sota l'ombra nuclear
Completa i raona a la llibreta (mínim 125 paraules): «Avui encara hi ha unes 12.000 armes nuclears al món. La lògica de la dissuasió que vaig veure a la Guerra Freda continua funcionant quan… El que més em preocupa d'aquesta lògica és… Crec que la por a la destrucció total és una garantia de pau [fiable / fràgil] perquè… Una diferència important amb 1962 és…».
Pista: Evita tant el «segur que un dia esclatarà tot» com el «no passarà mai res»: la teva feina és valorar amb arguments els punts forts i febles de basar la pau en la por.
PK
pz ]aE word/fontTable.xml
PK
pz ]BR R word/styles.xml
PK
pz ]\3A A word/numbering.xml
PK
pz ]!P4 4 word/settings.xml
PK
pz ]z word/webSettings.xml
PK
pz ] word/_rels/PK
pz ] W word/_rels/document.xml.rels
PK
pz ]~pO O word/_rels/header1.xml.rels
PK
pz ]dI [Content_Types].xml
PK
pz ] _rels/PK
pz ] $ _rels/.relsPK
pz ] docProps/PK
pz ]G}' 6 docProps/core.xmlPK
pz ] word/PK
pz ] word/media/PK
pz ] *h h * word/media/image-sihJXr4-gbwLU5-XEPIJK.pngPK
pz ]=y, , )n word/header1.xmlPK
pz ] w word/footer1.xmlPK
pz ] Yz word/theme/PK
pz ]lhu z word/theme/theme1.xmlPK
pz ]
| word/document.xmlPK
pz ]aE N word/fontTable.xmlPK
pz ]BR R V word/styles.xmlPK
pz ]\3A A oe word/numbering.xmlPK
pz ]!P4 4 g word/settings.xmlPK
pz ]z Cj word/webSettings.xmlPK
pz ] Rk word/_rels/PK
pz ] W {k word/_rels/document.xml.relsPK
pz ]~pO O p word/_rels/header1.xml.relsPK
pz ]dI Mr [Content_Types].xmlPK ) "z