PK
pz ] _rels/PK
pz ] _rels/.rels
PK
pz ] docProps/PK
pz ](I}z docProps/core.xml
Guerres calentes perifèriques
Ideorum
html-to-docx
html-to-docx
1
2026-08-12T15:19:32.755Z
2026-08-12T15:19:32.755Z
PK
pz ] word/PK
pz ] word/media/PK
pz ] *h h * word/media/image-a0echkRc2hrrRRM8AB4GU.pngPNG
IHDR ^ C pHYs tEXtXML:com.adobe.xmp
li eXIfII* V ^ ( i f H H 0210 0100 ^ C -i IDATxy|Tg&{XC/sa7pͨZkjjmmT
Tmժ,
Ytf%쐅$3#Ǘ%s%Vr$$y99" &KL]DH_ Gu"]"5?C -E 8zw;z:bP6+՚9"rȒXoMnXw-C6PE5c>ڠ Ɋ.TeZ.?È /NwHlZ
wy5C [gM?f?4o}/Vt! ^ks ]N8x Q3ҔYg}t` Ǝ
/n!ogҀ[{X[uߘ)?8X{ҳZ`߿rI )KG_G<= hĚm8bgiDj-A,PVf; )K^#U_`%}nfYl9|i_x $3
z:^(j.XO->doZ揼_9
H6^ i[cv5?ԫ:lqmPo}'m+ b; PxjѿzQ9]p ̯ d:ٛX{xAs W V=|y?GLhh
?VbPeUU+Q^# ,- $[.x]v: -m 4KT5=^0z2w6hs` X:j_^{gbv@CY
5?m;+; Ѱu ռ!e:>u0 Xkߐ/ьxפC>X
_ ( ozmJ;d5WHjYS 4ɈFtκb
'; wN @"`aj~P;>yDzAkcdãuz̈/"PjWr2gYHCW.5
ȉ4ƭCG5}̧wWW @jfW<=&Ehc||{
e66~?Iv=6(G :>qgtn+h i-+=gG/ ef\ ѴkyWtɩ h\""6 d>X\YSe\k
7?{9gtnDMib;n*PoF< ѴkNc?}qvf$ۨ
/_Z 8Qq3wyc~chm*>62 lsS.iavTgyp;~2}_dT ۸fox.{YۧG#M;Vϼ;
7/[P' `6uNgcF!ՈfޞC %mw)s V>M-swZ` kv>9[z $6Qx8%z^5X]m]לeke w^Υi{_: ݲ5 HD)_xU<_q0?|"p^[+ ,o??̎1g＜3vg,ٺn= MJ^w^2ꢋ?f$[4"2ˆ͗nS7]BfJ^Ιg WG @"Ik]ߘ/%
BeA諊@(Ϝ )Uxpn,sYVߠWNmQwM(-
f?)J,T "ңC7^PQ Luo紎%`g%W[sPa?g⪌hDs;zgQ^"5C-"y1L!x A)qg.õ=Jt:ǂUusyKyew0q_싵Α&Ѵn],_;OZfW %c"ty];ެڕݻ|g 9 9DrF櫶۩g^mݺe|3#w=LswڝZvWlv%S""W8K~qc_} Hp15H# # Wʹ'=Gsw4Zr
n), "E_47 Pүx= Guپ ݬgN=h6rEUXWw#ctxWm72 CRxT{Ffܥu|C%|_o1% Îʭ߭YpƐ=n1ٕ4ա]{m)wWo0U J8qwٯdRb+Cad?"kd $/&HXؽ[~R\v{W3mgw>TsfϚ]"5ͫV9μJ]N
|ݍ |IڎE xʋFe|N]G7sj y M+'23. 9-tWߺ}jw;N{~d|/C;F>\ֱ]k/6zs$]H_?& @ $eu7GnpP59i KIvuQX/m
2olW)>zZճ~T3bxКYelF4n+uT J71mO R,mcflWz亳o ܖn[~f_[><+oM ?\[]ic]vzrVN ! @_IYxpHmZ$4M\KjvFjHzuk^W}| 6&^,USWƺs
>%CiZx IWx첏E؆KxQy,s:OR5JTF~/ }IDD7TUe侧elf4wP+ID'" qtWj]>XS5]H>fnLkT>{ Cjx7 49zr},_ qѦLS >Y;B˸ڴUhv2W3d }cŋ^}yu@SϤߪIC} {;~` 4GDv2b "r.{OڳȈF4YL 7:̊nZƥIoy}D#>Z z"3# +
.uCdUzr/u{1z;ew7#ު.ҺPa<""jgh $*~6qZƅ%8p5yڳn s獧nu{=-)VA}/;*?tbO "2kK# ,
Z:iMp[-s =2.7ܠoKC!%u ,= F|-;{OX =M;uB |7w=rGra#n9㔫:5]3feXUG4S
gf\HCW]};mEsT:L+-*u I$iVFY4-cw~e[b@F֡?}]=s |a ',DDkJ|7ٕ[8fn ez&
tXdžCYoE;+wg/26,9%_ΚVr C5Sf2:@"TD>d Ll5ZZGtfحBfOfm7:,X'X9O 49]Z[
/M H ]^jʵ^^{nZ>W; +5~b1- u=Ti^:C 4" @oITxi˵AN%5F;S˸:oBö Or{ݵ WRz,\I+cmmh$ψ\ %S鞪HRg 55Χ̣5w:o:RU QZ]xEYF$ -
K,5zI˸ 93- v$S6u*Vv `j"^iш7nک]bZ| |v``-/uܮsZ""`IkuЮ$"]+"{О@Hht<$""R-"wa[Tv H4=0#"{ʼ>]wW RO^QkqQDm[D,ܞoz _W/Z=}S;4NF4D۩N-TS0p~lv%]u(DT9ZDN4[EDd CkO!h cSͮde Qա !"HSpUY+"EdUJDV7 `i:V P$"ݤ=. MEXHD C=L&
ξ"b䃭e^. NUDƨvePICg ?e-fW2Tm][*Y^
|1~pY`]IS ڕͯy"-MbE䀈쓦2{?e^_E쟂1*Mäw^Gi:JüRou$
ֳZwӲ*Qq]0s_5
ZQ yV ~ MotQU㹿p ISae^e*6bU ʅ.R>CXu(""Q|PXk|&jW.S DP^c#"Nqv. C Ђ2c$]ա9|hV 4 VD>
C2gZr;WHC\ݪeͮdby\""_Q:!.k-T
*x\ng"|z -,b>r;Otxvy}~9\r; DZեe3Z;CC]kTvL
1ͮ_Xmé.c9gִ*MUvr; +$~ [Edr;?CϞ^wRZJ,T VZ .ʼ㝔 Nm+.Qա'u ncb>wARevvNV b,"{n C65!4h](il~uDV~e\V$leW3=W;Tkhc4Zml
ŞCyDWt f =k'ys.ٕܩ3zvWD~cyPLy;nQ
5sqagP*Wt ""LyלfmV9P @r?ͮ"ħ:RաTX dnbǪC))Uu({(p;2novvXe\ncU У[-ljbi~a)t>|^u(oNy ]1V\q{VȽ\o*p哋5ҕ.Emv]1s\*MCJbWu(؛۹jrrL.r; 4"OH$Un}ktK9w LjqeE#vo}>ꎳ|לBZjK5 ԿM\F^~&V/6X> ].,Kׇ:3fW9ǘJԙw:t*uP
=lvŐmDZj~^."ɼAu(O{|n{M?%19 6ҵ4 LDT"d+SgPfHbGj:μ9]I:DI G.x2$ܪ֟'^ s
ڷc,/vf߯e\z$̴htq
W]),,Osi
=smv%Q_,4;EIkg{O.DԙwMS z9v~>w"Fka
ա<(xw.'aU _μ仏mv%S&MMŞwS$UUh9F_K= ~+tڪzx.KKa&-uavQSŪ"Tg+Şdj.i C
=_șEgTxr'{bռeh;tR ŞDDv$t{a ܤ&yR oy"r1 :g=k+ŞwD8'y wfH+quCٷ_U/5| X:4Եfv>X%x?YzJW ʫ6녒IR^""2vL̚ 3A6eKŢۊWpZU[3jW+dg+ T$P)<{a]1lfW,ŞW%yѤxU"b(bn\isהv|| I)
%vLff4S8qof滽ikUO
VnY)2&-}^9w m""1{&wwJrѥ4աZvw"ڠ hkT
ա=㝇QZv_qs55ph>{mj!ֹ-֨.|M9UGC@l^CrHvg%w mͮeZHw-p;%%:^꤃l ? $ڻG❄Q_=W˸\=\SGt'go;X<[u>X]SR`UjkI^
kz>Z=rH.s~mZH
Қ 4&q/)͇v $ @G?-p;; #$]*;p6@kedD\'a5.:<]i`h) hX鲺u[ RPH; >\SŤYsNC)̅בmxƪe@^oKڹ\ѳ@c}|cו}] YY
?YR<{ߞqa{z
Ntn
CA蛊@踝Fmv%Wu(/»%bv%un(p; -N t0@u(gWBK㝈O^\ff ׯ( VnkV+o""^tYF" JK
Cz}/WB-j*Ee^"]yvLu(ag^:mv'b+UryB| 59V J i&vL)42qjY""О` uQJgա+~覇zY!"]@hN]:"2JDHծL(kڹ2w@ -\7ka튱Z;D$n>0"Aٯilcoel5z%
ήߖ"Jn ":j^vV7)q <]̻OR2o *|vCD4umS\n絳K`Y(":UAw^оc}@E AD6y}C]nom2?*p; +6 H"Rՠ?ߊ@gz] \n/DL3(*"%^߬?"> 5?r;ȥCTD~cv\#%mTɦ?..DD c*8zu+R\>>i4 9$;ծL0,"z}]W^&Rn+sbҪQ\n/M
Sfz{y}Ab3"r^ PV^6:?{z1kZɣPRy}ߖy}O.<:gDd) W|3b"V] T9Ah휤:ܟXT5*2oay|B̿~DۙW̹l!"2{aui=d{B?$9F;ĚI^X;Jඅ
TrC COqK,O+K~_"@
bNGgM+CI+Ȭi%?FvPsWG ?e/]G=YJƈ+?Z-S&?eͭ-T%sgM+-" g9H )3.nmu2̸ ZVbMg-DDmxVGj~ތ}Ϋռ~\_w -#dVv*̞^^y};fM+>E9Mw
|=kZ-PĈ+i% ۟UrykǸΫ8sgO/L +YJ3fU :6:̞^^VB8)AK眳<L]QWX3-iLN 5Ng5vy˟ܥib28Ĭc%2vk5?X t9KLW:kZ'W<;UT^߭;g@+v+qC("Z6^D.2*Ԗz}y}SxXE ʌLyWRr;,R!U|+"_z}+Ed쓦f Dxc>n=D
P뻧""?{C=Đ % ?a%~1N.S=lT̚VrEבfO/:u]EDnfٕt1 Cϖy}_2۰e\٥ݒV [Dr ;(4kZ Ş1"286cϭER怒?(?$6i{VISS3}\ [X9]i(2Iꭆ""(OшkǦO~hLJ&
W~[*dd?ubKK{ EDEoRͮXż'h^ߕ覷YJnfĊPcɧh0`VRWHҥ+X.Js9[lt@`w 2:W +z Cz}2cb E gִÛTBD)Rj*Rosޫ 1LKiӞkX zr{( 卹u2Ywhn_-"{P1cN9Q,|D,9
աf
C(VK龩R*{v,ZbpQr;[XyEь^=&E1A_RK +;?4xV!"[̈l^Ό@eM[ [۩DK> j{g b aszZZ4ޅ wbɣSro-i=o*}]e0 L =q07_bޯH z_ ٯ(BXM]+Vfi ;dI;c#":`B*txpFve{t/][.p(Cy-P{~]w,yDDϪ7+7!Fm ˹cזR "{ u[0 a{5} D Ō$^wƫKJ)Wx|~u ݚ2XbltM >/-߽3QY|n-?ɮ.7|C,] 㝗q汲bk_[(yR@(tw$dڕ5[U. &0$:ڜF_,|f'\T:uo|g ~2V^Xei]6:_^|o4u_m6{ኻN5qྪsb@Wkr
M,
JXbPMDZ3~\e)Όk 1Z$4a߸^1h>box'6'I |J=4;W,.#pm"Cz_?O XgM_m2tݲ#OF,۸'z-c
j}?fg+]aD/\y}Uye\;%uP^
+^z2|$3
D^\tG$ $.DDn}zrϩi7VH ;Gf=2[DdC ~V2VYRqwvkAk4 dgDY9
Yczw:o:4 T XDjEpy=]mwְA9~yS#7KLz86q8FGI7do&su+! RU9dzz9: gk 3fG[˟."
"{?β2D IDAT~-w+zbְA{Ӳ{o߰|*Abt1!Fv%ar9A
C'Y7kFs2f|'ju( @_y
s<˹viO1Wanm[W8Vb$nͮSb$jųI6Yڜ6\xn.ǫS7o}bMDnb
/|ů>[XsjcXJD̄X'3. K :`pX%v~gUrU2"2ŖP&J qj+iB$6]xV" )\"{3sj^kˇ|Xt"rȮt>[߱Z/$TrnY sg \x}| *4mp3E$~C9DŽ0M
آӪC[& ɭE},7?.=U,6Z8 wEH.ߔI5V+6g_Ҡ"8C9-x'pk n`\n+Nd+"rqJ"Ni3f.1Ì- $
L}?k⼕^+YYp'9,HY"_uSrS(sظC:];L8imn_Cֿ|zԆ~|iɸΘhQ}cBLqL7 ]nʄmgXAf^+\k\osnyҮ;>rҽ;?n6.Ѣf2"A64q%SImk˽Z~JLP$Q^N" rY*L`2Ìrn mLee9|<1]6]rez r[Z?4o"+3+n\sIok)sMGٴraٍp VC$OM$LISTƴ7-xI
5D#lqal tarFcj.In `([vN9|hC3G}wq,K+> }iSj x y3XU mˬ9o`lY?nY)lƕKά lny19z 0>S[4D5]j 0ϔM[>1S{60Px/o}/_vgUkmՎ=}y@f 2$0gmǮye/psN~wj\w҆{}ƌ_uӼ(
1^\ !T GF'l~\ ;
wg0.Qg8=Oc$ oYѴj8 Wݒ$wI'}%_<10yVϞZA;+P nFqy+>dx79G5_K"as3tj/aZg:<ږF?Iz"0Qx9d7_u2WgV >)#m{"r9nV1v;;;52c-ۖF#韝ԊgM,Ɇ1_h/I8&`T6FWIZ d7r8\6c_;xyC$|O´zDwD[һMneQGBu |mi=]1Ƕ ?h\ Ə=^ؗQ-i2kn>Я {fz/ M6}5ū%&` К1Ϲ 4~P걝7 bfc$|uM咎]}cim2W4 GMs~'ɵCq[siu X]0 {RҡN`(WGUla2=tT'@i_Z MߐW}p8Iaz5nZJ1P´ٴ}q)*SuwƾurM?:E4$UOddʋ{R´ t98ui ZWJ5^9ɦ\W M:qC(ʺ
_KAV<{Kb 6ߥ I}Wҋ^;cV'uQ)eq:CR["g/<^~
ݯ>t
9M ܪ\6ΕxtcMr{C6m2Kٴ:ǶM\.[ Ӻ 0VwK=lwg,Ciugz %C5 TVUՇRxU(UI,>ty
v=&^%1(|V2tŮs~-tx%0?nZkF?."Fi\vi!Ϧ1 `O(\kiZ"D_k*lys_J*oB1>3vZ{GaIo:tj{Gt9k}ܴ.sr\T{G.IA'vf=]1/۟i=mtY x9vz幝Kbkm^kmoJ:E{TFE7y beuٴ]NwZ^:x2XY\vWwg\mn3 I8>$MtV{2i}]҈Y
/Z>$|KU}hC尗/]OWl^uxY
CW.c;cMhvw"[2߲in9d{btA´ɦ 2dU8I WTΩ^ynے꤯OPyګdmx`p9 M?$]uȦqyc"rɸi}H7>sΚ=]Gi#r{n̦qAi]":sKqjp20J^%PP:lP2u:
r{Gwg_$]uq++CB´ݝ$,3vR.co*@OWXX҃^epP6mt.pc)'^wlR´ZnQxM@e]musYU ty<5
+V]uQQJH ue23ݝT~ǒ>?w]\ǽ2J#ٴXA 8Z.<>t=kzn(\`W$,tWwg,[RjjwgTI47g7}ٙ=i,Jwglھ@6ݝY^r.bk6mF`r_KS92O_~V ػ\=[5Oȵ ne ξ켸i 'a7t&+"nZGK<L6mp.c:
r{swgdI'wGu G5+U8x:z` :F+7c$M;#ٴ3֒No u_wgbRhM 0Ǽ/ z3v|6mIzy.c}ٗ}!> 0Y:
w^֊iMv~ٗ- o\Ee/ z0ieiLc$vqMٴ}Qܴq_,P(Ơ@I'{%Kz4(d"qHo
𥍑2II:iɦՓأk:mΆIֳ 鼚qAc$8Mұf %MWf3 rUW2K=] 4F§%}T~.G&lھ.nZWM%*gHM'$U:4#ٴi&Gi(
1}@w'% J N:ܑ0l´jƿ~Qҧ$)J&Z].cTҥ
#Hj4ρ)wHzTMlھܗ}2ص #OK;deJ9aZy#ơXݜ0"a?`4Fib
vH?i=Z U14}|I "icy
oRw_)>ZUҋ5}IzV-^ cM굽|TK2\|~.~h
9imppq sA(8 4nNIT8ht nZemTX|Sx<;Zٴ{&`TFHґᒎt1 '$%
M^Iw%LkOB!8Tq?h ߳_S%5 fG?2Y: Sm})aZ Ҩ Fw߫|ǰUhYR*nZv 螿z /FIP^yqG N1U^Gk |-M6C%SݰbՔ;u
w] 3U($
1N Feozpfx=DS0fngb`ׅ-ٴe2m \(kmq ud*3L=~n DWrZ7?'}WU RU} km +>̯[^,I높g/ L^csUkm~o
OϫkcC~MIT(6L Vh oR1Z[t9`
C#T9 (ƨzߪ]u"aI$=#)I{r UV.U\Xk @9p4qP2y'x
ѢP ٸe 8Qx͛*CTT/:M 8dêCVT/zyM ٸ. 8PxӖ^+WՇZ6ƬzQüOl=嶻 : 0PxMd*1:^RY ڼ嶻- S lܼ%DU}h
wʶiIEOUևvw, TAU"ZRzBI=刊E J~1qY lL&C'}K:ARH%3L}kÊU?: 0Pxv~U}N|$S!i'g @5IZ|*,M|[q` _kBI Th>W+xŏqГ3sq> `ʢ*suCJzc}͟Pk/X @9WXU e3T)2 (-_K*;HUևWa)*)
)d0(hITlU_Y WU :B
y.\ E5TVVՇ _kULTUzMF L^ 4%}|T8kF u `*rYe]B_kskU}tIzg{ *(\RYWY3A TA;yU6>
>[ : 0Up!u3}ZU *4([Pt cCʺ/8w>uzn(:mÊUx jXjXbu_p^\^g);/ LE*ʺJ_k*djن: 0QxPMx J~_ӷ *ʺC: %S}5a rBU"UIu1Xlݐ0 @*_ksbH2CԣC?q. `Z* j(C]RcH/eI/_p6 {AU%UpȌx~M_JZI= IDAT|o pLdjý*i%/iVe]m) ; . Y[IB$zm5L5<0X @QxȒ?ISpǫV( FJ>aŪ>3 xkP2CZ8 aa m߰ՋUT/:C|o= uUBkJz(Gx
HMC · 1r BAT · C5s4
PK
pz ] word/footer1.xml
© 2026 Ideorum · Reproducció autoritzada amb atribució (CC BY 4.0) · Condicions completes a ideorum.cat/avis-legal
PK
pz ] word/theme/PK
pz ]lhu word/theme/theme1.xml
PK
pz ] word/document.xml
Guerres calentes perifèriques
Washington i Moscou no van disparar-se mai directament, però la Guerra Freda va vessar molta sang. Va ser freda només al centre; a la perifèria (Corea, Vietnam, l'Afganistan) cremava, i qui pagava el preu eren sempre uns altres.
Pregunta de la càpsula:
UN MÓN PARTIT EN DOS
1. Abans de llegir
1. Localitzar.
Segons la font de L'Arxiu, quin poder li dona el Congrés al president dels Estats Units amb la Resolució del golf de Tonkin? Localitza les paraules exactes que descriuen fins on pot arribar.
2. Avaluar.
La Resolució parla de «repel·lir qualsevol atac armat» i de «prevenir noves agressions», però no declara formalment cap guerra ni fixa cap límit. Per què creus que es va redactar amb unes paraules tan àmplies? A qui li convenia?
3. Integrar.
A la sessió anterior vas veure que les dues superpotències no s'atacaven mai directament per por a la destrucció mútua. Com t'ajuda això a entendre per què lluitaven en països llunyans com Corea o Vietnam en comptes de fer-ho al seu propi territori?
4. Reflexionar.
En aquestes guerres, la majoria dels morts eren civils dels països on es combatia, no soldats de les superpotències. Et sembla just que un poble pagui amb la seva sang una rivalitat que, en el fons, era d'uns altres?
2. La lectura
A la sessió anterior vam veure una paradoxa: les dues superpotències s'armaven fins a les dents precisament per no haver-se d'atacar mai. La destrucció mútua les frenava. Però seria un error concloure que la Guerra Freda va ser una època de pau. Va ser freda només entre Washington i Moscou; a la resta del món cremava. A l'Àsia, a l'Àfrica i a l'Amèrica Llatina, desenes de conflictes locals es van convertir en camps de batalla on els dos blocs es feien la guerra a través d'altres. És el que els historiadors anomenen
guerra per procuració
: cap de les dues potències hi posava la cara, però totes dues hi posaven armes, diners i assessors. La sang, en canvi, la posava sempre la població del país on es lluitava.
I aquests conflictes no esclataven a qualsevol lloc per casualitat. Eren anys en què desenes de colònies es feien independents i molts països nous encara no s'havien decantat cap a cap bàndol. Cada un d'aquests territoris era, per a Washington i per a Moscou, una peça per guanyar o per no perdre. Allà on hi havia una revolució, una guerra d'independència o un cop d'estat, les dues potències hi veien l'oportunitat d'estendre la seva influència sense haver-se de mirar de cara.
La primera d'aquestes guerres calentes va esclatar a
Corea
. Al final de la Segona Guerra Mundial, la península havia quedat dividida en dues meitats pel paral·lel 38: un nord comunista sostingut per l'URSS i un sud capitalista protegit pels Estats Units. El 1950, les tropes del nord van creuar la línia per unificar el país per la força. Els Estats Units van reaccionar de seguida, aquesta vegada sota la bandera de les Nacions Unides, i la Xina, tot just tornada comunista, va entrar a la guerra al costat del nord. Durant tres anys, un país petit va ser arrasat per la rivalitat de gegants. Van morir uns tres milions de persones, la majoria civils. I el 1953, després de tanta destrucció, la frontera va tornar a quedar gairebé on havia començat, al paral·lel 38. No es va signar cap tractat de pau, només un alto el foc. Corea segueix partida en dues fins avui.
El cas més conegut, però, va ser el del
Vietnam
. Allà la guerra havia començat com una lluita d'independència contra França, la vella potència colonial. Quan els francesos van ser derrotats el 1954, el país va quedar dividit igual que Corea: un nord comunista dirigit per Ho Chi Minh i un sud sostingut pels Estats Units. Washington temia que, si el Vietnam sencer es tornava comunista, tota la regió cauria darrere, com fitxes de dòmino. Per evitar-ho, s'hi va anar implicant cada cop més.
El pas decisiu va arribar l'agost de 1964. El govern nord-americà va denunciar que vaixells del nord havien atacat destructors seus al golf de Tonkin, i el Congrés va aprovar una resolució que autoritzava el president a fer servir la força sense declarar formalment cap guerra. Amb aquell xec en blanc, els Estats Units van abocar-hi mig milió de soldats i van llançar sobre el país més bombes que en tota la Segona Guerra Mundial, a més de productes com el napalm. Però tota aquella potència de foc no va servir per véncer una
guerrilla
que coneixia la selva, es confonia amb la població i no es rendia mai. La guerra s'allargava, els taüts tornaven a casa i, per primera vegada, milions de ciutadans veien el combat per televisió. El 1968, una gran ofensiva llançada pel nord i per la guerrilla, coneguda com l'ofensiva del Tet, va deixar clar que, malgrat els informes optimistes del govern, l'enemic era lluny de rendir-se. La imatge d'una guerra que no s'acabava mai va acabar de girar l'opinió pública, i l'oposició va créixer dins dels mateixos Estats Units. El 1973, exhaust i dividit, el país més poderós del món va retirar les tropes, i el 1975 el Vietnam va quedar unificat sota el comunisme. Una superpotència havia estat derrotada per un país pobre de camperols.
Uns anys després, la història es va repetir, però amb els papers canviats. El 1979, la Unió Soviètica va envair l'
Afganistan
per sostenir-hi un govern comunista amenaçat per una revolta. I igual que els Estats Units havien ajudat la guerrilla vietnamita a distància, ara els Estats Units van armar en secret els mujahidins afganesos perquè desgastessin l'exèrcit soviètic. El resultat va ser una calamitat: deu anys de guerra que van deixar l'Afganistan destrossat i van costar a l'URSS milers de vides i una fortuna que ja no es podia permetre. El cost d'aquell atzucac, sumat a la cursa d'armes que ja hem vist, va anar buidant les arques d'un país que començava a fer figa per dins, una debilitat que resultaria decisiva pocs anys després. El 1989, Moscou va retirar les tropes derrotada. Molts han anomenat aquell conflicte «el Vietnam soviètic», perquè va ensenyar a l'URSS la mateixa lliçó amarga: una superpotència pot perdre una guerra a la perifèria per molt fort que sigui el seu exèrcit.
Corea, el Vietnam i l'Afganistan expliquen la mateixa mecànica des de tres angles. Les dues superpotències, bloquejades per la por nuclear, no es van enfrontar mai cara a cara; però van transformar mig planeta en un tauler on movien peces alienes. Els seus arsenals van restar quiets, i la sang la van vessar coreans, vietnamites i afganesos. A la sessió següent veurem que, mentre tot això passava, desenes de pobles colonitzats aprofitaven aquest xoc de gegants per reclamar, per fi, la seva independència.
2.1. Desmuntant tòpics
El tòpic:
«Els Estats Units van entrar al Vietnam perquè el Vietnam del Nord va atacar els seus vaixells al golf de Tonkin. Era, doncs, una guerra defensiva, una resposta a una agressió.»
D'on surt:
La versió oficial de l'agost de 1964 parlava de dos atacs de patrulleres nord-vietnamites contra destructors nord-americans. Aquella notícia va bastar perquè el Congrés aprovés gairebé per unanimitat la resolució que va obrir les portes a la guerra. Durant anys, molta gent va creure que els Estats Units només s'havien defensat.
El que diu la recerca:
Els documents desclassificats després (sobretot els anomenats Papers del Pentàgon) van demostrar que el relat era enganyós. Hi va haver un primer incident, però el segon atac, el que de veritat va justificar la resolució, gairebé segur que mai no va passar: es va confondre amb ecos de radar en una nit de mala mar. A més, els destructors no eren simples vaixells de pas: donaven suport a operacions secretes contra el nord. El govern coneixia aquests dubtes i, tot i així, va presentar els fets al Congrés i al públic com un atac clar i no provocat. La lliçó no és que els Estats Units «volguessin» la guerra a partir del no-res, sinó que una decisió tan greu com anar a la guerra es va prendre a partir d'una informació manipulada. Quan qui té el poder controla el relat, el poble pot acabar aprovant una guerra sense conèixer-ne la veritat.
En resum:
El pretext del golf de Tonkin va ser, en bona part, un malentès presentat com una certesa. Abans de recolzar una guerra, cal preguntar-se sempre qui explica els fets i què hi guanya.
3. Fitxa de dades
·
Guerra per procuració: conflicte en què dues potències s'enfronten de manera indirecta, a través d'altres països o grups a qui donen armes, diners i assessors, sense combatre mai directament entre elles.
·
Paral·lel 38: línia que va dividir Corea el 1945 en un nord comunista i un sud capitalista. Després de la guerra (1950-1953) va tornar a ser la frontera, que encara existeix.
·
Efecte dòmino: teoria segons la qual, si un país d'una regió es tornava comunista, els veïns caurien un rere l'altre com fitxes de dòmino. Va justificar la intervenció dels EUA al sud-est asiàtic.
·
Guerrilla: forma de combat de petits grups mòbils que ataquen per sorpresa i es confonen amb la població. Va permetre resistir exèrcits molt més poderosos al Vietnam i a l'Afganistan.
·
Mujahidins: combatents afganesos que van lluitar contra l'exèrcit soviètic (1979-1989). Els Estats Units els van armar en secret per desgastar l'URSS.
·
Papers del Pentàgon: informe secret del govern dels EUA, filtrat el 1971, que va revelar que s'havia enganyat el públic sobre les causes i la marxa de la guerra del Vietnam.
4. Glossari
·
paral·lel 38.
Línia imaginària que travessa la península de Corea. Escollida el 1945 per repartir-se qui desarmava els japonesos, va acabar convertida en la frontera entre les dues Corees, que encara existeix avui.
·
napalm.
Gasolina gelatinosa que crema enganxada a la pell i ho arrasa tot al seu pas. Les seves imatges sobre pobles vietnamites van esdevenir un dels símbols de l'horror de la guerra.
·
mujahidins.
Combatents afganesos que van lluitar contra l'exèrcit soviètic. Els Estats Units i altres països els van proporcionar armes en secret per desgastar l'URSS.
5. L'Arxiu · el document
Resolució del golf de Tonkin (Resolució conjunta del Congrés H.J. RES 1145)
«El Congrés aprova i dona suport a la determinació del president, com a comandant en cap, de prendre totes les mesures necessàries per repel·lir qualsevol atac armat contra les forces dels Estats Units i per prevenir noves agressions.»
Congrés dels Estats Units · Washington, 7 d'agost de 1964 · Font: https://avalon.law.yale.edu/20th_century/tonkin-g.asp
Aquesta breu resolució va donar al president dels Estats Units un «xec en blanc» per fer la guerra al Vietnam sense declarar-la formalment. Es va aprovar arran d'uns atacs al golf de Tonkin, un dels quals gairebé segur que mai no va passar. És una font clau per entendre com el llenguatge d'un document oficial (ampli, vague, sense límits clars) pot obrir la porta a una guerra a partir d'un pretext dubtós. Cal llegir-la sabent qui la redacta i què hi guanya.
6. Activitats
6.1. Aprenent
1. Les tres guerres, en una taula
Dibuixa a la llibreta una taula amb tres files (Corea, Vietnam, Afganistan) i quatre columnes: anys del conflicte, els dos bàndols que hi donaven suport, qui hi va intervenir directament i quin va ser el resultat. Omple-la amb la informació de la lectura. Sota la taula, escriu entre 60 i 90 paraules explicant quin tret comparteixen les tres guerres.
Pista: Comença el comentari així: «Les tres guerres tenen en comú que…». Fes servir el terme guerra per procuració i recorda que en cap de les tres es van enfrontar directament les dues superpotències.
2. Un xec en blanc (lectura de font)
Llegeix a L'Arxiu el fragment de la Resolució del golf de Tonkin. Copia la frase exacta on el Congrés autoritza el president a actuar. A sota, explica amb les teves paraules quin poder li dona i per què el fet que no posi cap límit clar («totes les mesures necessàries») podia ser perillós. Entre 60 i 90 paraules.
Pista: Comença així: «Amb aquesta resolució, el president queda autoritzat a…». Fixa't que el text no diu «declarem la guerra»: fa servir paraules molt més àmplies. Fes servir el terme pretext.
3. El peu de foto del mapa
Observa el mapa del banner. Imagina que l'has de posar en un llibre de text i necessita un peu de foto molt curt. Escriu a la llibreta una sola frase (màxim 15 paraules) que sigui informativa i capti la idea clau: que el món estava repartit en dos camps i uns pocs països no s'alineaven.
Pista: Un bon peu de foto no descriu els colors: explica què significa el mapa. Pots començar per «El món cap al 1975…». Compta les paraules: no pot passar de 15.
6.2. Intermedi
4. Llegir el mapa del món partit (comentari de mapa)
Observeu junts el mapa del banner i responeu a la llibreta: (a) quins dos grans blocs s'hi distingeixen i com sabeu quin és quin; (b) què representa la zona grisa i per què no és un tercer bloc; (c) situeu-hi Corea, el Vietnam i l'Afganistan i digueu si queden a la frontera entre blocs o a l'interior d'un. Redacteu la resposta seguida, entre 90 i 125 paraules.
Pista: Useu connectors de descripció de mapes: «al mapa s'observa que…», «a la zona de… hi trobem…», «en canvi, a…». La zona grisa són els països que no s'alineaven amb cap bàndol (recordeu la Fitxa de dades).
5. De la independència a la derrota (cadena causa-efecte)
Ordena a la llibreta la cadena de causes i efectes que va portar els Estats Units de no ser-hi a perdre la guerra del Vietnam. Parteix d'aquests fets desordenats i connecta'ls amb fletxes i una frase de causa a cada pas: derrota de França (1954) · país dividit en nord i sud · por a l'efecte dòmino · incident del golf de Tonkin (1964) · enviament de mig milió de soldats · guerra de guerrilles impossible de guanyar · retirada nord-americana (1973). Escriu a sota, en 90 a 125 paraules, quin va ser al teu parer el pas decisiu i per què.
Pista: Cada fletxa ha de portar un «perquè»: «França es retira, i això provoca… perquè…». El pas decisiu és aquell sense el qual la resta no hauria passat igual.
6. Dues superpotències, la mateixa lliçó (T-chart)
Dibuixa a la llibreta un quadre de dues columnes: «EUA al Vietnam» i «URSS a l'Afganistan». Compara-hi almenys quatre aspectes (per exemple: qui era la superpotència, a qui armava l'altre bàndol, com era l'enemic que van trobar, com va acabar). Sota el quadre, escriu entre 90 i 125 paraules explicant per què molts historiadors diuen que l'Afganistan va ser «el Vietnam soviètic».
Pista: Fes servir connectors de comparació: «tots dos casos…», «igual que…, també…», «la diferència principal és…». Fixa't en el paral·lelisme: en un cas els EUA armaven la guerrilla; en l'altre, ho feien contra ells.
6.3. Avançat
7. Qui va pagar la factura? (veredicte ètic)
A les guerres per procuració, la majoria dels morts eren civils dels països on es combatia, no soldats de les superpotències. A la llibreta, emet un veredicte raonat (mínim 125 paraules) sobre aquesta afirmació: «És injust que un poble pagui amb la seva sang una rivalitat que, en el fons, era d'uns altres.» Distingeix clarament els fets verificables (qui va morir, qui va decidir) del teu judici de valor, i sosté la teva posició amb almenys dos arguments basats en el que has llegit.
Pista: Un veredicte ètic sòlid separa el que va passar (dades) del que en penses (valoració). Evita condemnar un poble sencer: el judici apunta a decisions concretes de qui tenia el poder de començar o aturar la guerra.
8. El pretext desmuntat (desmuntant el tòpic)
Torna al bloc Desmuntant Tòpics. Explica a la llibreta, amb les teves paraules, per què és inexacte dir que els Estats Units van entrar al Vietnam «per defensar-se» d'un atac al golf de Tonkin. Descriu què va revelar la desclassificació dels documents i argumenta per què importa tant que una decisió d'anar a la guerra es prengui a partir d'informació manipulada. Mínim 125 paraules.
Pista: Un bon desmentit no crida «mentida»: mostra què s'ha demostrat després i què es va amagar abans. Connecta-ho amb una idea general: qui controla el relat pot fer aprovar una guerra sense que el poble en conegui la veritat.
9. Ahir i avui: guerres que decideixen uns altres
Completa i raona a la llibreta (mínim 125 paraules): «La Guerra Freda va omplir el món de guerres per procuració, on les grans potències lluitaven a través de països més febles. Avui encara veig una cosa semblant quan… La diferència més important amb aquella època és… El que em sembla més injust d'aquesta manera de fer la guerra és… i crec que, com a ciutadà, davant d'un conflicte llunyà el primer que hauria de preguntar-me és…».
Pista: No cal que jutgis cap govern actual concret: n'hi ha prou que reconeguis el mecanisme (potències que financen bàndols en guerres alienes) i el valoris amb arguments. Recolza't en el que has après sobre com es fabriquen els pretextos.
PK
pz ]aE word/fontTable.xml
PK
pz ]BR R word/styles.xml
PK
pz ]\3A A word/numbering.xml
PK
pz ]!P4 4 word/settings.xml
PK
pz ]z word/webSettings.xml
PK
pz ] word/_rels/PK
pz ] W word/_rels/document.xml.rels
PK
pz ]GNQO O word/_rels/header1.xml.rels
PK
pz ]dI [Content_Types].xml
PK
pz ] _rels/PK
pz ] $ _rels/.relsPK
pz ] docProps/PK
pz ](I}z 6 docProps/core.xmlPK
pz ] word/PK
pz ] word/media/PK
pz ] *h h * word/media/image-a0echkRc2hrrRRM8AB4GU.pngPK
pz ]m , , 'n word/header1.xmlPK
pz ] w word/footer1.xmlPK
pz ] Wz word/theme/PK
pz ]lhu z word/theme/theme1.xmlPK
pz ] z word/document.xmlPK
pz ]aE y^ word/fontTable.xmlPK
pz ]BR R f word/styles.xmlPK
pz ]\3A A 0u word/numbering.xmlPK
pz ]!P4 4 w word/settings.xmlPK
pz ]z z word/webSettings.xmlPK
pz ] { word/_rels/PK
pz ] W <{ word/_rels/document.xml.relsPK
pz ]GNQO O word/_rels/header1.xml.relsPK
pz ]dI [Content_Types].xmlPK )