PK
pz ] _rels/PK
pz ] _rels/.rels
PK
pz ] docProps/PK
pz ]4ok" " docProps/core.xml
La descolonització d'Àsia i Àfrica
Ideorum
html-to-docx
html-to-docx
1
2026-08-12T15:19:33.090Z
2026-08-12T15:19:33.090Z
PK
pz ] word/PK
pz ] word/media/PK
pz ] *h h * word/media/image-lqYXpikK8i2YgY_H1j_Hx.pngPNG
IHDR ^ C pHYs tEXtXML:com.adobe.xmp
li eXIfII* V ^ ( i f H H 0210 0100 ^ C -i IDATxy|Tg&{XC/sa7pͨZkjjmmT
Tmժ,
Ytf%쐅$3#Ǘ%s%Vr$$y99" &KL]DH_ Gu"]"5?C -E 8zw;z:bP6+՚9"rȒXoMnXw-C6PE5c>ڠ Ɋ.TeZ.?È /NwHlZ
wy5C [gM?f?4o}/Vt! ^ks ]N8x Q3ҔYg}t` Ǝ
/n!ogҀ[{X[uߘ)?8X{ҳZ`߿rI )KG_G<= hĚm8bgiDj-A,PVf; )K^#U_`%}nfYl9|i_x $3
z:^(j.XO->doZ揼_9
H6^ i[cv5?ԫ:lqmPo}'m+ b; PxjѿzQ9]p ̯ d:ٛX{xAs W V=|y?GLhh
?VbPeUU+Q^# ,- $[.x]v: -m 4KT5=^0z2w6hs` X:j_^{gbv@CY
5?m;+; Ѱu ռ!e:>u0 Xkߐ/ьxפC>X
_ ( ozmJ;d5WHjYS 4ɈFtκb
'; wN @"`aj~P;>yDzAkcdãuz̈/"PjWr2gYHCW.5
ȉ4ƭCG5}̧wWW @jfW<=&Ehc||{
e66~?Iv=6(G :>qgtn+h i-+=gG/ ef\ ѴkyWtɩ h\""6 d>X\YSe\k
7?{9gtnDMib;n*PoF< ѴkNc?}qvf$ۨ
/_Z 8Qq3wyc~chm*>62 lsS.iavTgyp;~2}_dT ۸fox.{YۧG#M;Vϼ;
7/[P' `6uNgcF!ՈfޞC %mw)s V>M-swZ` kv>9[z $6Qx8%z^5X]m]לeke w^Υi{_: ݲ5 HD)_xU<_q0?|"p^[+ ,o??̎1g＜3vg,ٺn= MJ^w^2ꢋ?f$[4"2ˆ͗nS7]BfJ^Ιg WG @"Ik]ߘ/%
BeA諊@(Ϝ )Uxpn,sYVߠWNmQwM(-
f?)J,T "ңC7^PQ Luo紎%`g%W[sPa?g⪌hDs;zgQ^"5C-"y1L!x A)qg.õ=Jt:ǂUusyKyew0q_싵Α&Ѵn],_;OZfW %c"ty];ެڕݻ|g 9 9DrF櫶۩g^mݺe|3#w=LswڝZvWlv%S""W8K~qc_} Hp15H# # Wʹ'=Gsw4Zr
n), "E_47 Pүx= Guپ ݬgN=h6rEUXWw#ctxWm72 CRxT{Ffܥu|C%|_o1% Îʭ߭YpƐ=n1ٕ4ա]{m)wWo0U J8qwٯdRb+Cad?"kd $/&HXؽ[~R\v{W3mgw>TsfϚ]"5ͫV9μJ]N
|ݍ |IڎE xʋFe|N]G7sj y M+'23. 9-tWߺ}jw;N{~d|/C;F>\ֱ]k/6zs$]H_?& @ $eu7GnpP59i KIvuQX/m
2olW)>zZճ~T3bxКYelF4n+uT J71mO R,mcflWz亳o ܖn[~f_[><+oM ?\[]ic]vzrVN ! @_IYxpHmZ$4M\KjvFjHzuk^W}| 6&^,USWƺs
>%CiZx IWx첏E؆KxQy,s:OR5JTF~/ }IDD7TUe侧elf4wP+ID'" qtWj]>XS5]H>fnLkT>{ Cjx7 49zr},_ qѦLS >Y;B˸ڴUhv2W3d }cŋ^}yu@SϤߪIC} {;~` 4GDv2b "r.{OڳȈF4YL 7:̊nZƥIoy}D#>Z z"3# +
.uCdUzr/u{1z;ew7#ު.ҺPa<""jgh $*~6qZƅ%8p5yڳn s獧nu{=-)VA}/;*?tbO "2kK# ,
Z:iMp[-s =2.7ܠoKC!%u ,= F|-;{OX =M;uB |7w=rGra#n9㔫:5]3feXUG4S
gf\HCW]};mEsT:L+-*u I$iVFY4-cw~e[b@F֡?}]=s |a ',DDkJ|7ٕ[8fn ez&
tXdžCYoE;+wg/26,9%_ΚVr C5Sf2:@"TD>d Ll5ZZGtfحBfOfm7:,X'X9O 49]Z[
/M H ]^jʵ^^{nZ>W; +5~b1- u=Ti^:C 4" @oITxi˵AN%5F;S˸:oBö Or{ݵ WRz,\I+cmmh$ψ\ %S鞪HRg 55Χ̣5w:o:RU QZ]xEYF$ -
K,5zI˸ 93- v$S6u*Vv `j"^iш7nک]bZ| |v``-/uܮsZ""`IkuЮ$"]+"{О@Hht<$""R-"wa[Tv H4=0#"{ʼ>]wW RO^QkqQDm[D,ܞoz _W/Z=}S;4NF4D۩N-TS0p~lv%]u(DT9ZDN4[EDd CkO!h cSͮde Qա !"HSpUY+"EdUJDV7 `i:V P$"ݤ=. MEXHD C=L&
ξ"b䃭e^. NUDƨvePICg ?e-fW2Tm][*Y^
|1~pY`]IS ڕͯy"-MbE䀈쓦2{?e^_E쟂1*Mäw^Gi:JüRou$
ֳZwӲ*Qq]0s_5
ZQ yV ~ MotQU㹿p ISae^e*6bU ʅ.R>CXu(""Q|PXk|&jW.S DP^c#"Nqv. C Ђ2c$]ա9|hV 4 VD>
C2gZr;WHC\ݪeͮdby\""_Q:!.k-T
*x\ng"|z -,b>r;Otxvy}~9\r; DZեe3Z;CC]kTvL
1ͮ_Xmé.c9gִ*MUvr; +$~ [Edr;?CϞ^wRZJ,T VZ .ʼ㝔 Nm+.Qա'u ncb>wARevvNV b,"{n C65!4h](il~uDV~e\V$leW3=W;Tkhc4Zml
ŞCyDWt f =k'ys.ٕܩ3zvWD~cyPLy;nQ
5sqagP*Wt ""LyלfmV9P @r?ͮ"ħ:RաTX dnbǪC))Uu({(p;2novvXe\ncU У[-ljbi~a)t>|^u(oNy ]1V\q{VȽ\o*p哋5ҕ.Emv]1s\*MCJbWu(؛۹jrrL.r; 4"OH$Un}ktK9w LjqeE#vo}>ꎳ|לBZjK5 ԿM\F^~&V/6X> ].,Kׇ:3fW9ǘJԙw:t*uP
=lvŐmDZj~^."ɼAu(O{|n{M?%19 6ҵ4 LDT"d+SgPfHbGj:μ9]I:DI G.x2$ܪ֟'^ s
ڷc,/vf߯e\z$̴htq
W]),,Osi
=smv%Q_,4;EIkg{O.DԙwMS z9v~>w"Fka
ա<(xw.'aU _μ仏mv%S&MMŞwS$UUh9F_K= ~+tڪzx.KKa&-uavQSŪ"Tg+Şdj.i C
=_șEgTxr'{bռeh;tR ŞDDv$t{a ܤ&yR oy"r1 :g=k+ŞwD8'y wfH+quCٷ_U/5| X:4Եfv>X%x?YzJW ʫ6녒IR^""2vL̚ 3A6eKŢۊWpZU[3jW+dg+ T$P)<{a]1lfW,ŞW%yѤxU"b(bn\isהv|| I)
%vLff4S8qof滽ikUO
VnY)2&-}^9w m""1{&wwJrѥ4աZvw"ڠ hkT
ա=㝇QZv_qs55ph>{mj!ֹ-֨.|M9UGC@l^CrHvg%w mͮeZHw-p;%%:^꤃l ? $ڻG❄Q_=W˸\=\SGt'go;X<[u>X]SR`UjkI^
kz>Z=rH.s~mZH
Қ 4&q/)͇v $ @G?-p;; #$]*;p6@kedD\'a5.:<]i`h) hX鲺u[ RPH; >\SŤYsNC)̅בmxƪe@^oKڹ\ѳ@c}|cו}] YY
?YR<{ߞqa{z
Ntn
CA蛊@踝Fmv%Wu(/»%bv%un(p; -N t0@u(gWBK㝈O^\ff ׯ( VnkV+o""^tYF" JK
Cz}/WB-j*Ee^"]yvLu(ag^:mv'b+UryB| 59V J i&vL)42qjY""О` uQJgա+~覇zY!"]@hN]:"2JDHծL(kڹ2w@ -\7ka튱Z;D$n>0"Aٯilcoel5z%
ήߖ"Jn ":j^vV7)q <]̻OR2o *|vCD4umS\n絳K`Y(":UAw^оc}@E AD6y}C]nom2?*p; +6 H"Rՠ?ߊ@gz] \n/DL3(*"%^߬?"> 5?r;ȥCTD~cv\#%mTɦ?..DD c*8zu+R\>>i4 9$;ծL0,"z}]W^&Rn+sbҪQ\n/M
Sfz{y}Ab3"r^ PV^6:?{z1kZɣPRy}ߖy}O.<:gDd) W|3b"V] T9Ah휤:ܟXT5*2oay|B̿~DۙW̹l!"2{aui=d{B?$9F;ĚI^X;Jඅ
TrC COqK,O+K~_"@
bNGgM+CI+Ȭi%?FvPsWG ?e/]G=YJƈ+?Z-S&?eͭ-T%sgM+-" g9H )3.nmu2̸ ZVbMg-DDmxVGj~ތ}Ϋռ~\_w -#dVv*̞^^y};fM+>E9Mw
|=kZ-PĈ+i% ۟UrykǸΫ8sgO/L +YJ3fU :6:̞^^VB8)AK眳<L]QWX3-iLN 5Ng5vy˟ܥib28Ĭc%2vk5?X t9KLW:kZ'W<;UT^߭;g@+v+qC("Z6^D.2*Ԗz}y}SxXE ʌLyWRr;,R!U|+"_z}+Ed쓦f Dxc>n=D
P뻧""?{C=Đ % ?a%~1N.S=lT̚VrEבfO/:u]EDnfٕt1 Cϖy}_2۰e\٥ݒV [Dr ;(4kZ Ş1"286cϭER怒?(?$6i{VISS3}\ [X9]i(2Iꭆ""(OшkǦO~hLJ&
W~[*dd?ubKK{ EDEoRͮXż'h^ߕ覷YJnfĊPcɧh0`VRWHҥ+X.Js9[lt@`w 2:W +z Cz}2cb E gִÛTBD)Rj*Rosޫ 1LKiӞkX zr{( 卹u2Ywhn_-"{P1cN9Q,|D,9
աf
C(VK龩R*{v,ZbpQr;[XyEь^=&E1A_RK +;?4xV!"[̈l^Ό@eM[ [۩DK> j{g b aszZZ4ޅ wbɣSro-i=o*}]e0 L =q07_bޯH z_ ٯ(BXM]+Vfi ;dI;c#":`B*txpFve{t/][.p(Cy-P{~]w,yDDϪ7+7!Fm ˹cזR "{ u[0 a{5} D Ō$^wƫKJ)Wx|~u ݚ2XbltM >/-߽3QY|n-?ɮ.7|C,] 㝗q汲bk_[(yR@(tw$dڕ5[U. &0$:ڜF_,|f'\T:uo|g ~2V^Xei]6:_^|o4u_m6{ኻN5qྪsb@Wkr
M,
JXbPMDZ3~\e)Όk 1Z$4a߸^1h>box'6'I |J=4;W,.#pm"Cz_?O XgM_m2tݲ#OF,۸'z-c
j}?fg+]aD/\y}Uye\;%uP^
+^z2|$3
D^\tG$ $.DDn}zrϩi7VH ;Gf=2[DdC ~V2VYRqwvkAk4 dgDY9
Yczw:o:4 T XDjEpy=]mwְA9~yS#7KLz86q8FGI7do&su+! RU9dzz9: gk 3fG[˟."
"{?β2D IDAT~-w+zbְA{Ӳ{o߰|*Abt1!Fv%ar9A
C'Y7kFs2f|'ju( @_y
s<˹viO1Wanm[W8Vb$nͮSb$jųI6Yڜ6\xn.ǫS7o}bMDnb
/|ů>[XsjcXJD̄X'3. K :`pX%v~gUrU2"2ŖP&J qj+iB$6]xV" )\"{3sj^kˇ|Xt"rȮt>[߱Z/$TrnY sg \x}| *4mp3E$~C9DŽ0M
آӪC[& ɭE},7?.=U,6Z8 wEH.ߔI5V+6g_Ҡ"8C9-x'pk n`\n+Nd+"rqJ"Ni3f.1Ì- $
L}?k⼕^+YYp'9,HY"_uSrS(sظC:];L8imn_Cֿ|zԆ~|iɸΘhQ}cBLqL7 ]nʄmgXAf^+\k\osnyҮ;>rҽ;?n6.Ѣf2"A64q%SImk˽Z~JLP$Q^N" rY*L`2Ìrn mLee9|<1]6]rez r[Z?4o"+3+n\sIok)sMGٴraٍp VC$OM$LISTƴ7-xI
5D#lqal tarFcj.In `([vN9|hC3G}wq,K+> }iSj x y3XU mˬ9o`lY?nY)lƕKά lny19z 0>S[4D5]j 0ϔM[>1S{60Px/o}/_vgUkmՎ=}y@f 2$0gmǮye/psN~wj\w҆{}ƌ_uӼ(
1^\ !T GF'l~\ ;
wg0.Qg8=Oc$ oYѴj8 Wݒ$wI'}%_<10yVϞZA;+P nFqy+>dx79G5_K"as3tj/aZg:<ږF?Iz"0Qx9d7_u2WgV >)#m{"r9nV1v;;;52c-ۖF#韝ԊgM,Ɇ1_h/I8&`T6FWIZ d7r8\6c_;xyC$|O´zDwD[һMneQGBu |mi=]1Ƕ ?h\ Ə=^ؗQ-i2kn>Я {fz/ M6}5ū%&` К1Ϲ 4~P걝7 bfc$|uM咎]}cim2W4 GMs~'ɵCq[siu X]0 {RҡN`(WGUla2=tT'@i_Z MߐW}p8Iaz5nZJ1P´ٴ}q)*SuwƾurM?:E4$UOddʋ{R´ t98ui ZWJ5^9ɦ\W M:qC(ʺ
_KAV<{Kb 6ߥ I}Wҋ^;cV'uQ)eq:CR["g/<^~
ݯ>t
9M ܪ\6ΕxtcMr{C6m2Kٴ:ǶM\.[ Ӻ 0VwK=lwg,Ciugz %C5 TVUՇRxU(UI,>ty
v=&^%1(|V2tŮs~-tx%0?nZkF?."Fi\vi!Ϧ1 `O(\kiZ"D_k*lys_J*oB1>3vZ{GaIo:tj{Gt9k}ܴ.sr\T{G.IA'vf=]1/۟i=mtY x9vz幝Kbkm^kmoJ:E{TFE7y beuٴ]NwZ^:x2XY\vWwg\mn3 I8>$MtV{2i}]҈Y
/Z>$|KU}hC尗/]OWl^uxY
CW.c;cMhvw"[2߲in9d{btA´ɦ 2dU8I WTΩ^ynے꤯OPyګdmx`p9 M?$]uȦqyc"rɸi}H7>sΚ=]Gi#r{n̦qAi]":sKqjp20J^%PP:lP2u:
r{Gwg_$]uq++CB´ݝ$,3vR.co*@OWXX҃^epP6mt.pc)'^wlR´ZnQxM@e]musYU ty<5
+V]uQQJH ue23ݝT~ǒ>?w]\ǽ2J#ٴXA 8Z.<>t=kzn(\`W$,tWwg,[RjjwgTI47g7}ٙ=i,Jwglھ@6ݝY^r.bk6mF`r_KS92O_~V ػ\=[5Oȵ ne ξ켸i 'a7t&+"nZGK<L6mp.c:
r{swgdI'wGu G5+U8x:z` :F+7c$M;#ٴ3֒No u_wgbRhM 0Ǽ/ z3v|6mIzy.c}ٗ}!> 0Y:
w^֊iMv~ٗ- o\Ee/ z0ieiLc$vqMٴ}Qܴq_,P(Ơ@I'{%Kz4(d"qHo
𥍑2II:iɦՓأk:mΆIֳ 鼚qAc$8Mұf %MWf3 rUW2K=] 4F§%}T~.G&lھ.nZWM%*gHM'$U:4#ٴi&Gi(
1}@w'% J N:ܑ0l´jƿ~Qҧ$)J&Z].cTҥ
#Hj4ρ)wHzTMlھܗ}2ص #OK;deJ9aZy#ơXݜ0"a?`4Fib
vH?i=Z U14}|I "icy
oRw_)>ZUҋ5}IzV-^ cM굽|TK2\|~.~h
9imppq sA(8 4nNIT8ht nZemTX|Sx<;Zٴ{&`TFHґᒎt1 '$%
M^Iw%LkOB!8Tq?h ߳_S%5 fG?2Y: Sm})aZ Ҩ Fw߫|ǰUhYR*nZv 螿z /FIP^yqG N1U^Gk |-M6C%SݰbՔ;u
w] 3U($
1N Feozpfx=DS0fngb`ׅ-ٴe2m \(kmq ud*3L=~n DWrZ7?'}WU RU} km +>̯[^,I높g/ L^csUkm~o
OϫkcC~MIT(6L Vh oR1Z[t9`
C#T9 (ƨzߪ]u"aI$=#)I{r UV.U\Xk @9p4qP2y'x
ѢP ٸe 8Qx͛*CTT/:M 8dêCVT/zyM ٸ. 8PxӖ^+WՇZ6ƬzQüOl=嶻 : 0PxMd*1:^RY ڼ嶻- S lܼ%DU}h
wʶiIEOUևvw, TAU"ZRzBI=刊E J~1qY lL&C'}K:ARH%3L}kÊU?: 0Pxv~U}N|$S!i'g @5IZ|*,M|[q` _kBI Th>W+xŏqГ3sq> `ʢ*suCJzc}͟Pk/X @9WXU e3T)2 (-_K*;HUևWa)*)
)d0(hITlU_Y WU :B
y.\ E5TVVՇ _kULTUzMF L^ 4%}|T8kF u `*rYe]B_kskU}tIzg{ *(\RYWY3A TA;yU6>
>[ : 0Up!u3}ZU *4([Pt cCʺ/8w>uzn(:mÊUx jXjXbu_p^\^g);/ LE*ʺJ_k*djن: 0QxPMx J~_ӷ *ʺC: %S}5a rBU"UIu1Xlݐ0 @*_ksbH2CԣC?q. `Z* j(C]RcH/eI/_p6 {AU%UpȌx~M_JZI= IDAT|o pLdjý*i%/iVe]m) ; . Y[IB$zm5L5<0X @QxȒ?ISpǫV( FJ>aŪ>3 xkP2CZ8 aa m߰ՋUT/:C|o= uUBkJz(Gx
HMC · 1r BAT · C5s5
PK
pz ] word/footer1.xml
© 2026 Ideorum · Reproducció autoritzada amb atribució (CC BY 4.0) · Condicions completes a ideorum.cat/avis-legal
PK
pz ] word/theme/PK
pz ]lhu word/theme/theme1.xml
PK
pz ]k{ { word/document.xml
La descolonització d'Àsia i Àfrica
Mentre les dues superpotències es repartien el món, desenes de pobles colonitzats van aprofitar el moment per reclamar la seva independència. En poc més de vint anys, els grans imperis europeus es van desfer i van néixer prop de cent estats nous.
Pregunta de la càpsula:
UN MÓN PARTIT EN DOS
1. Abans de llegir
1. Localitzar.
Segons la font de L'Arxiu, en quin moment exacte diu Nehru que l'Índia «despertarà a la vida i a la llibertat»? Localitza les paraules amb què descriu aquest instant.
2. Avaluar.
Nehru afirma que servir l'Índia vol dir «servir els milions que pateixen» i «posar fi a la pobresa». Per què creus que, en el moment de proclamar la independència, insisteix tant en la feina que queda per fer en comptes de celebrar només la victòria?
3. Integrar.
A les sessions anteriors vas veure que el món quedava partit en dos blocs. Com t'ajuda això a entendre per què les dues superpotències es van interessar tant pels nous països que sortien de la colonització?
4. Reflexionar.
Molts països van aconseguir la independència política però van continuar depenent econòmicament de les antigues metròpolis. Et sembla que un país pot ser del tot lliure si no controla la seva pròpia economia?
2. La lectura
A la sessió anterior vam deixar el món repartit en dos camps, amb les guerres calentes esclatant a les seves fronteres. Però mentre Washington i Moscou es miraven de reüll, sota els seus peus el mapa polític del planeta canviava a una velocitat sense precedents. En poc més de dues dècades, els grans imperis que les potències europees havien trigat segles a construir es van desfer gairebé del tot. Àsia primer, l'Àfrica després: desenes de colònies es van convertir en estats sobirans i el nombre de països del món es va gairebé duplicar. És el procés que anomenem
descolonització
, i va ser una de les transformacions més profundes del segle XX.
El moviment no va sorgir del no-res. La Segona Guerra Mundial havia deixat les metròpolis europees arruïnades i desprestigiades: costava molt defensar que França o el Regne Unit eren superiors quan tot just havien estat ocupades o bombardejades. Alhora, les dues superpotències que sortien reforçades del conflicte es declaraven, cadascuna a la seva manera, contràries al vell colonialisme europeu. I sobretot, a les colònies havia crescut una generació de líders instruïts que ja no demanaven reformes, sinó la independència sencera. La rivalitat entre blocs no va causar la descolonització, però la va accelerar: cada territori que es feia lliure era una peça que els dos bàndols volien atreure cap al seu costat.
El tret de sortida el va donar la joia de l'Imperi britànic. El 1947, després de dècades de lluita liderada per
Gandhi
i la seva estratègia de resistència no violenta, el Regne Unit va concedir la independència a l'Índia. La celebració, però, va anar acompanyada d'una ferida: el territori es va dividir en dos estats, l'Índia de majoria hindú i el Pakistan de majoria musulmana. Aquella partició va desencadenar un èxode de milions de persones i una onada de violència terrible. La nit del 14 al 15 d'agost, el primer ministre Jawaharlal Nehru va resumir aquell moment amb un dels discursos més recordats del segle. La independència de l'Índia va obrir la porta a la resta d'Àsia: Indonèsia es va alliberar dels Països Baixos i, com ja vam veure, el Vietnam ho va fer de França enmig d'una guerra llarga.
Els nous països asiàtics es van adonar de seguida que la independència política no els servia de gaire si havien d'escollir entre sotmetre's a un dels dos blocs. Per això, el 1955, líders de vint-i-nou nacions d'Àsia i Àfrica es van reunir a la ciutat indonèsia de
Bandung
. Allà van proclamar que volien una tercera via: ni amb Washington ni amb Moscou. D'aquella trobada en va néixer el Moviment de Països No-alineats, que defensava la sobirania, la pau i el dret de cada poble a decidir el seu camí. L'egipci Gamal Abdel Nasser en va ser un dels rostres més coneguts: el 1956 va nacionalitzar el canal de Suez, fins llavors en mans europees, i va plantar cara a les velles potències colonials mentre maniobrava entre els dos blocs sense sotmetre's a cap. No sempre se'n van sortir, perquè la pressió dels dos gegants era enorme, però van demostrar que el planeta no s'havia de dividir per força en només dos bàndols.
Si els anys quaranta i cinquanta van ser el torn d'Àsia, la dècada de 1960 va ser la de l'
Àfrica
. El procés havia arrencat el 1957 amb Ghana, la primera colònia de l'Àfrica subsahariana a fer-se independent, de la mà de Kwame Nkrumah. Però l'esclat va arribar el 1960, un any en què fins a disset països africans van assolir la independència de cop: se'l coneix com l'Any de l'Àfrica. No sempre va ser un procés pacífic. A Algèria, França es va negar a marxar i va lliurar una guerra atroç que, entre el 1954 i el 1962, va costar centenars de milers de vides abans que el país conquerís la seva llibertat. I gairebé enlloc la independència no va significar el final de la dependència: moltes de les fronteres eren dibuixos artificials heretats dels colonitzadors, i les antigues metròpolis van conservar el control de les mines, el petroli i el comerç. A aquesta nova forma de submissió, sense banderes estrangeres però amb els fils econòmics ben lligats, els nous líders africans la van batejar amb un nom que encara fem servir:
neocolonialisme
. En alguns casos, a més, la rivalitat entre els dos blocs va convertir aquells estats acabats de néixer en camps de batalla: al Congo, tot just independitzat el 1960, les potències hi van intervenir de seguida per controlar-ne les riqueses minerals, i el país va caure en anys de violència.
En vint anys, doncs, el mapa del món es va omplir de països nous que abans no hi eren. Va ser una de les grans victòries de la dignitat humana del segle: pobles sencers que deixaven de ser propietat d'un altre. Però va ser també una victòria a mitges, perquè la llibertat política sovint no anava acompanyada de la llibertat econòmica, i perquè aquells estats acabats de néixer van quedar atrapats enmig del pols entre els dos blocs. A la sessió següent veurem què va passar quan aquesta rivalitat es va encendre dins d'alguns d'aquells països.
2.1. Desmuntant tòpics
El tòpic:
«La descolonització va ser un procés ordenat i generós: les potències europees, conscients que els temps havien canviat, van anar concedint pacíficament la independència a les seves colònies.»
D'on surt:
Alguns casos van reforçar aquesta imatge amable. El Regne Unit, per exemple, va negociar sortides relativament pactades en diversos territoris, i molts mapes escolars presenten la descolonització com una simple successió de dates d'independència, netes i sense sang. Vist així, sembla un traspàs tranquil de poders.
El que diu la recerca:
La realitat va ser molt més violenta i menys voluntària. Allà on hi havia molts colons europeus o grans interessos econòmics, les metròpolis van resistir amb les armes: la guerra d'Algèria contra França va deixar centenars de milers de morts; la repressió britànica contra la revolta dels Mau Mau a Kenya va omplir camps d'internament; i el Congo va caure en el caos poc després de la independència, amb la intervenció interessada de les potències. Fins i tot on la independència va ser pacífica, sovint arribava perquè la metròpoli ja no es podia permetre mantenir la colònia, no per generositat. I gairebé sempre deixava rere seu fronteres arbitràries i economies encara controlades des de fora.
En resum:
La descolonització no va ser un regal concedit des de dalt, sinó una conquesta arrencada des de baix, sovint a un preu de sang molt alt. Confondre-la amb una cessió generosa esborra l'esforç dels pobles que la van fer possible.
3. Fitxa de dades
·
Descolonització: procés pel qual les colònies d'Àsia i Àfrica van accedir a la independència després de la Segona Guerra Mundial, sobretot entre el 1945 i el 1975.
·
Partició de l'Índia (1947): divisió del territori colonial britànic en dos estats, l'Índia (majoria hindú) i el Pakistan (majoria musulmana). Va provocar el desplaçament de milions de persones i una violència que va deixar centenars de milers de morts.
·
Conferència de Bandung (1955): reunió de vint-i-nou nacions d'Àsia i Àfrica a Indonèsia on es va reivindicar una tercera via, al marge dels dos blocs.
·
Moviment de Països No-alineats: grup d'estats que es van negar a alinear-se amb els EUA o amb l'URSS. Impulsat per Nehru, Nasser, Tito i Sukarno.
·
Any de l'Àfrica (1960): any en què disset colònies africanes van assolir la independència en pocs mesos; punt àlgid de la descolonització del continent.
·
Neocolonialisme: forma de dominació en què un país és independent políticament però continua depenent econòmicament de l'antiga metròpoli, que manté el control de recursos, mercats i inversions.
4. Glossari
·
resistència no violenta.
Forma de lluita política que rebutja l'ús de la força. Gandhi la va convertir en una arma de masses: boicots, marxes i desobediència als quals l'Imperi no sabia com respondre sense quedar en evidència.
·
partició.
Divisió del territori colonial britànic en dos estats el 1947. Va provocar el desplaçament de milions de persones i una violència entre comunitats que va deixar centenars de milers de morts.
·
Moviment de Països No-alineats.
Grup de països que es van negar a alinear-se amb cap dels dos blocs de la Guerra Freda. Impulsat per Nehru (Índia), Nasser (Egipte), Tito (Iugoslàvia) i Sukarno (Indonèsia), volia una veu pròpia per al món que sortia de la colonització.
·
l'Any de l'Àfrica.
Nom amb què es va batejar el 1960, quan disset colònies africanes es van independitzar en pocs mesos. Va marcar el punt àlgid de la descolonització del continent.
5. L'Arxiu · el document
A Tryst with Destiny (discurs de la nit de la independència de l'Índia)
«Fa molts anys vam segellar una cita amb el destí, i ara arriba el moment de complir la nostra promesa, no del tot ni en tota la seva mesura, però sí en bona part. A l'instant de la mitjanit, quan el món dorm, l'Índia despertarà a la vida i a la llibertat.»
Jawaharlal Nehru, primer ministre de l'Índia · Nova Delhi, nit del 14 al 15 d'agost de 1947 · Font: https://sourcebooks.fordham.edu/mod/1947nehru1.html
Nehru va pronunciar aquestes paraules davant l'Assemblea Constituent poques hores abans que l'Índia deixés de ser colònia britànica. És el discurs fundacional de la nació més poblada d'Àsia i un dels símbols de tota la descolonització. Més endavant, al mateix discurs, advertia que servir l'Índia volia dir «servir els milions que pateixen» i «posar fi a la pobresa, la ignorància i la malaltia»: la independència no era una arribada, sinó un punt de partida. Cal llegir-lo com la veu d'un dirigent en un moment d'eufòria, conscient també de la ferida de la partició amb el Pakistan que s'estava produint aquella mateixa nit.
6. Activitats
6.1. Aprenent
1. El mapa de la llibertat (croquis)
Dibuixa a la llibreta un croquis molt senzill del planisferi (no cal precisió: n'hi ha prou amb la silueta dels continents). Fent servir el mapa del banner com a referència, acoloreix o ratlla Àsia i l'Àfrica i escriu-hi, dins o al costat, tres dates clau del procés: l'Índia (1947), l'Any de l'Àfrica (1960) i Algèria (1962). Sota el croquis, escriu entre 60 i 90 paraules explicant què representa aquest mapa: què tenien en comú tots aquests territoris abans i què van passar a ser.
Pista: Comença el comentari així: «Abans de la independència, tots aquests territoris eren…, i van passar a ser…». Fes servir els termes descolonització i colònia (mira la Fitxa de dades).
2. La cita amb el destí (lectura de font)
Llegeix a L'Arxiu el fragment del discurs de Nehru. Copia la frase exacta on descriu el moment en què «l'Índia despertarà a la vida i a la llibertat». A sota, explica amb les teves paraules per què creus que va triar precisament la mitjanit i la imatge del món que dorm per descriure la independència. Entre 60 i 90 paraules.
Pista: Comença així: «Nehru situa la independència a…». Pensa què té d'especial la mitjanit: és el pas d'un dia a un altre. Fes servir la paraula símbol.
3. Del discurs solemne a la llengua planera (reescriptura)
El fragment de Nehru fa servir un llenguatge molt solemne i poètic («una cita amb el destí», «a l'instant de la mitjanit, quan el món dorm»). Torna a escriure aquesta mateixa idea a la llibreta amb paraules del dia a dia, com si l'expliquessis a un amic que no ha llegit el discurs: què va passar exactament aquella nit i què significava per a l'Índia. Entre 40 i 60 paraules, en un registre planer i directe, sense cap imatge poètica.
Pista: No resumeixis: tradueix el registre. Cada imatge poètica té un fet al darrere: «la mitjanit» vol dir un moment concret (el 15 d'agost de 1947); «despertar a la llibertat» vol dir deixar de ser colònia. Explica els fets, no la poesia.
6.2. Intermedi
4. Llegir el mapa del món que es descolonitza (comentari d'imatge)
Observeu junts el mapa del banner i responeu a la llibreta: (a) què representa cada color del mapa; (b) en quins continents es concentren els colors de les dècades de 1950 i 1960; (c) quines zones del món van quedar gairebé sense colorejar, i per què (pista: no totes eren colònies). Redacteu la resposta seguida, entre 90 i 125 paraules.
Pista: Useu connectors de descripció de mapes: «al mapa s'observa que…», «la major part de… apareix en color…», «en canvi, a… no hi ha…». Recordeu que Europa i Amèrica no es descolonitzen als anys 60 perquè ja eren independents.
5. Independència política i independència econòmica (diagrama de Venn)
Dibuixa a la llibreta dos cercles que es tallen. Titula un «Independència política» i l'altre «Independència econòmica». A cada part, col·loca almenys dos elements: coses que un país nou aconseguia en fer-se independent (bandera, govern, exèrcit, seient a l'ONU…), coses que sovint NO controlava (mines, petroli, mercats, deute…), i, al mig, allò que necessita totes dues per ser real. Sota el diagrama, escriu entre 90 i 125 paraules explicant per què molts països van tenir la primera però no la segona, i quin nom rep aquesta situació.
Pista: Al mig hi va allò que depèn de les dues coses alhora (per exemple, «una veritable sobirania»). El nom que busques comença per «neo-» i és a la Fitxa de dades. Fes servir connectors com «mentre que» i «en canvi».
6. Endevina el país (enigma)
Llegeix aquestes pistes sobre un país africà real i esbrina de quin es tracta: «Vaig ser la primera colònia de l'Àfrica negra a fer-me independent, el 1957. El meu líder, Kwame Nkrumah, es va convertir en un símbol per a tot el continent. Abans em deia Costa d'Or.» A la llibreta, escriu de quin país es tracta i, després, redacta tu una endevinalla semblant (4 o 5 pistes) sobre un altre fet o país de la sessió (per exemple, l'Índia, Algèria o la Conferència de Bandung), perquè un company l'endevini. Entre 90 i 125 paraules en total.
Pista: El país de l'enigma és Ghana. Per a la teva endevinalla, tria pistes que vagin de la més general (continent, dècada) a la més concreta (un nom, una data), sense dir mai el nom directament.
6.3. Avançat
7. Una victòria completa? (argument i contraargument)
Sobre la descolonització es poden defensar dues tesis oposades. A la llibreta, desenvolupa-les totes dues (mínim 125 paraules en total): primer un argument que defensi que la descolonització va ser una gran victòria de la dignitat humana; després un contraargument que sostingui que va ser una victòria incompleta. Cada posició ha de recolzar-se en almenys un fet concret de la sessió. Tanca amb una frase teva que digui amb quina de les dues et quedes i per què.
Pista: Per a la victòria, pensa en què significava deixar de ser propietat d'un altre poble. Per a la victòria incompleta, pensa en el neocolonialisme i en les fronteres artificials. Fes servir connectors com «és cert que… però», «tanmateix» i «en canvi».
8. La independència no va ser un regal (desmuntant el tòpic)
Torna al bloc Desmuntant Tòpics. Explica a la llibreta, amb les teves paraules, per què és inexacte presentar la descolonització com una cessió generosa i pacífica de les potències europees. Aporta almenys dos exemples concrets de la sessió que ho contradiguin i argumenta per què aquesta imatge amable és injusta amb els pobles colonitzats. Mínim 125 paraules.
Pista: Un bon desmentit no nega que hi hagués casos pacífics: mostra que no van ser la regla. Recolza't en Algèria, els Mau Mau o el Congo. Connecta-ho amb la idea que qui explica la història decideix a qui se n'atribueix el mèrit.
9. Ahir i avui: la dependència que no es veu
Completa i raona a la llibreta (mínim 125 paraules): «Molts països van aconseguir la bandera i el govern propis, però van continuar depenent econòmicament de fora: és el que s'anomena neocolonialisme. Avui encara reconec aquesta forma de dependència quan… El que la fa difícil de veure, a diferència de l'antic colonialisme, és… i crec que, per jutjar si un país és de veritat sobirà, més enllà de la bandera hauria de fixar-me en…».
Pista: No cal que assenyalis cap país concret com a culpable: n'hi ha prou que reconeguis el mecanisme (control de recursos, deute, mercats) i el valoris. Pensa en qui controla les matèries primeres o la tecnologia d'un país, encara que sigui independent sobre el paper.
PK
pz ]aE word/fontTable.xml
PK
pz ]BR R word/styles.xml
PK
pz ]\3A A word/numbering.xml
PK
pz ]!P4 4 word/settings.xml
PK
pz ]z word/webSettings.xml
PK
pz ] word/_rels/PK
pz ] W word/_rels/document.xml.rels
PK
pz ]/bO O word/_rels/header1.xml.rels
PK
pz ]dI [Content_Types].xml
PK
pz ] _rels/PK
pz ] $ _rels/.relsPK
pz ] docProps/PK
pz ]4ok" " 6 docProps/core.xmlPK
pz ] word/PK
pz ] word/media/PK
pz ] *h h * word/media/image-lqYXpikK8i2YgY_H1j_Hx.pngPK
pz ]4" , , .n word/header1.xmlPK
pz ] w word/footer1.xmlPK
pz ] ^z word/theme/PK
pz ]lhu z word/theme/theme1.xmlPK
pz ]k{ { word/document.xmlPK
pz ]aE +c word/fontTable.xmlPK
pz ]BR R ck word/styles.xmlPK
pz ]\3A A y word/numbering.xmlPK
pz ]!P4 4 S| word/settings.xmlPK
pz ]z ~ word/webSettings.xmlPK
pz ] word/_rels/PK
pz ] W word/_rels/document.xml.relsPK
pz ]/bO O 8 word/_rels/header1.xml.relsPK
pz ]dI [Content_Types].xmlPK )