PK
pz ] _rels/PK
pz ] _rels/.rels
PK
pz ] docProps/PK
pz ]uS/w) ) docProps/core.xml
Conflictes regionals dins de la Guerra Freda
Ideorum
html-to-docx
html-to-docx
1
2026-08-12T15:19:33.453Z
2026-08-12T15:19:33.453Z
PK
pz ] word/PK
pz ] word/media/PK
pz ] *h h * word/media/image-Fcz2LB1thsYRmsP_SO7y6.pngPNG
IHDR ^ C pHYs tEXtXML:com.adobe.xmp
li eXIfII* V ^ ( i f H H 0210 0100 ^ C -i IDATxy|Tg&{XC/sa7pͨZkjjmmT
Tmժ,
Ytf%쐅$3#Ǘ%s%Vr$$y99" &KL]DH_ Gu"]"5?C -E 8zw;z:bP6+՚9"rȒXoMnXw-C6PE5c>ڠ Ɋ.TeZ.?È /NwHlZ
wy5C [gM?f?4o}/Vt! ^ks ]N8x Q3ҔYg}t` Ǝ
/n!ogҀ[{X[uߘ)?8X{ҳZ`߿rI )KG_G<= hĚm8bgiDj-A,PVf; )K^#U_`%}nfYl9|i_x $3
z:^(j.XO->doZ揼_9
H6^ i[cv5?ԫ:lqmPo}'m+ b; PxjѿzQ9]p ̯ d:ٛX{xAs W V=|y?GLhh
?VbPeUU+Q^# ,- $[.x]v: -m 4KT5=^0z2w6hs` X:j_^{gbv@CY
5?m;+; Ѱu ռ!e:>u0 Xkߐ/ьxפC>X
_ ( ozmJ;d5WHjYS 4ɈFtκb
'; wN @"`aj~P;>yDzAkcdãuz̈/"PjWr2gYHCW.5
ȉ4ƭCG5}̧wWW @jfW<=&Ehc||{
e66~?Iv=6(G :>qgtn+h i-+=gG/ ef\ ѴkyWtɩ h\""6 d>X\YSe\k
7?{9gtnDMib;n*PoF< ѴkNc?}qvf$ۨ
/_Z 8Qq3wyc~chm*>62 lsS.iavTgyp;~2}_dT ۸fox.{YۧG#M;Vϼ;
7/[P' `6uNgcF!ՈfޞC %mw)s V>M-swZ` kv>9[z $6Qx8%z^5X]m]לeke w^Υi{_: ݲ5 HD)_xU<_q0?|"p^[+ ,o??̎1g＜3vg,ٺn= MJ^w^2ꢋ?f$[4"2ˆ͗nS7]BfJ^Ιg WG @"Ik]ߘ/%
BeA諊@(Ϝ )Uxpn,sYVߠWNmQwM(-
f?)J,T "ңC7^PQ Luo紎%`g%W[sPa?g⪌hDs;zgQ^"5C-"y1L!x A)qg.õ=Jt:ǂUusyKyew0q_싵Α&Ѵn],_;OZfW %c"ty];ެڕݻ|g 9 9DrF櫶۩g^mݺe|3#w=LswڝZvWlv%S""W8K~qc_} Hp15H# # Wʹ'=Gsw4Zr
n), "E_47 Pүx= Guپ ݬgN=h6rEUXWw#ctxWm72 CRxT{Ffܥu|C%|_o1% Îʭ߭YpƐ=n1ٕ4ա]{m)wWo0U J8qwٯdRb+Cad?"kd $/&HXؽ[~R\v{W3mgw>TsfϚ]"5ͫV9μJ]N
|ݍ |IڎE xʋFe|N]G7sj y M+'23. 9-tWߺ}jw;N{~d|/C;F>\ֱ]k/6zs$]H_?& @ $eu7GnpP59i KIvuQX/m
2olW)>zZճ~T3bxКYelF4n+uT J71mO R,mcflWz亳o ܖn[~f_[><+oM ?\[]ic]vzrVN ! @_IYxpHmZ$4M\KjvFjHzuk^W}| 6&^,USWƺs
>%CiZx IWx첏E؆KxQy,s:OR5JTF~/ }IDD7TUe侧elf4wP+ID'" qtWj]>XS5]H>fnLkT>{ Cjx7 49zr},_ qѦLS >Y;B˸ڴUhv2W3d }cŋ^}yu@SϤߪIC} {;~` 4GDv2b "r.{OڳȈF4YL 7:̊nZƥIoy}D#>Z z"3# +
.uCdUzr/u{1z;ew7#ު.ҺPa<""jgh $*~6qZƅ%8p5yڳn s獧nu{=-)VA}/;*?tbO "2kK# ,
Z:iMp[-s =2.7ܠoKC!%u ,= F|-;{OX =M;uB |7w=rGra#n9㔫:5]3feXUG4S
gf\HCW]};mEsT:L+-*u I$iVFY4-cw~e[b@F֡?}]=s |a ',DDkJ|7ٕ[8fn ez&
tXdžCYoE;+wg/26,9%_ΚVr C5Sf2:@"TD>d Ll5ZZGtfحBfOfm7:,X'X9O 49]Z[
/M H ]^jʵ^^{nZ>W; +5~b1- u=Ti^:C 4" @oITxi˵AN%5F;S˸:oBö Or{ݵ WRz,\I+cmmh$ψ\ %S鞪HRg 55Χ̣5w:o:RU QZ]xEYF$ -
K,5zI˸ 93- v$S6u*Vv `j"^iш7nک]bZ| |v``-/uܮsZ""`IkuЮ$"]+"{О@Hht<$""R-"wa[Tv H4=0#"{ʼ>]wW RO^QkqQDm[D,ܞoz _W/Z=}S;4NF4D۩N-TS0p~lv%]u(DT9ZDN4[EDd CkO!h cSͮde Qա !"HSpUY+"EdUJDV7 `i:V P$"ݤ=. MEXHD C=L&
ξ"b䃭e^. NUDƨvePICg ?e-fW2Tm][*Y^
|1~pY`]IS ڕͯy"-MbE䀈쓦2{?e^_E쟂1*Mäw^Gi:JüRou$
ֳZwӲ*Qq]0s_5
ZQ yV ~ MotQU㹿p ISae^e*6bU ʅ.R>CXu(""Q|PXk|&jW.S DP^c#"Nqv. C Ђ2c$]ա9|hV 4 VD>
C2gZr;WHC\ݪeͮdby\""_Q:!.k-T
*x\ng"|z -,b>r;Otxvy}~9\r; DZեe3Z;CC]kTvL
1ͮ_Xmé.c9gִ*MUvr; +$~ [Edr;?CϞ^wRZJ,T VZ .ʼ㝔 Nm+.Qա'u ncb>wARevvNV b,"{n C65!4h](il~uDV~e\V$leW3=W;Tkhc4Zml
ŞCyDWt f =k'ys.ٕܩ3zvWD~cyPLy;nQ
5sqagP*Wt ""LyלfmV9P @r?ͮ"ħ:RաTX dnbǪC))Uu({(p;2novvXe\ncU У[-ljbi~a)t>|^u(oNy ]1V\q{VȽ\o*p哋5ҕ.Emv]1s\*MCJbWu(؛۹jrrL.r; 4"OH$Un}ktK9w LjqeE#vo}>ꎳ|לBZjK5 ԿM\F^~&V/6X> ].,Kׇ:3fW9ǘJԙw:t*uP
=lvŐmDZj~^."ɼAu(O{|n{M?%19 6ҵ4 LDT"d+SgPfHbGj:μ9]I:DI G.x2$ܪ֟'^ s
ڷc,/vf߯e\z$̴htq
W]),,Osi
=smv%Q_,4;EIkg{O.DԙwMS z9v~>w"Fka
ա<(xw.'aU _μ仏mv%S&MMŞwS$UUh9F_K= ~+tڪzx.KKa&-uavQSŪ"Tg+Şdj.i C
=_șEgTxr'{bռeh;tR ŞDDv$t{a ܤ&yR oy"r1 :g=k+ŞwD8'y wfH+quCٷ_U/5| X:4Եfv>X%x?YzJW ʫ6녒IR^""2vL̚ 3A6eKŢۊWpZU[3jW+dg+ T$P)<{a]1lfW,ŞW%yѤxU"b(bn\isהv|| I)
%vLff4S8qof滽ikUO
VnY)2&-}^9w m""1{&wwJrѥ4աZvw"ڠ hkT
ա=㝇QZv_qs55ph>{mj!ֹ-֨.|M9UGC@l^CrHvg%w mͮeZHw-p;%%:^꤃l ? $ڻG❄Q_=W˸\=\SGt'go;X<[u>X]SR`UjkI^
kz>Z=rH.s~mZH
Қ 4&q/)͇v $ @G?-p;; #$]*;p6@kedD\'a5.:<]i`h) hX鲺u[ RPH; >\SŤYsNC)̅בmxƪe@^oKڹ\ѳ@c}|cו}] YY
?YR<{ߞqa{z
Ntn
CA蛊@踝Fmv%Wu(/»%bv%un(p; -N t0@u(gWBK㝈O^\ff ׯ( VnkV+o""^tYF" JK
Cz}/WB-j*Ee^"]yvLu(ag^:mv'b+UryB| 59V J i&vL)42qjY""О` uQJgա+~覇zY!"]@hN]:"2JDHծL(kڹ2w@ -\7ka튱Z;D$n>0"Aٯilcoel5z%
ήߖ"Jn ":j^vV7)q <]̻OR2o *|vCD4umS\n絳K`Y(":UAw^оc}@E AD6y}C]nom2?*p; +6 H"Rՠ?ߊ@gz] \n/DL3(*"%^߬?"> 5?r;ȥCTD~cv\#%mTɦ?..DD c*8zu+R\>>i4 9$;ծL0,"z}]W^&Rn+sbҪQ\n/M
Sfz{y}Ab3"r^ PV^6:?{z1kZɣPRy}ߖy}O.<:gDd) W|3b"V] T9Ah휤:ܟXT5*2oay|B̿~DۙW̹l!"2{aui=d{B?$9F;ĚI^X;Jඅ
TrC COqK,O+K~_"@
bNGgM+CI+Ȭi%?FvPsWG ?e/]G=YJƈ+?Z-S&?eͭ-T%sgM+-" g9H )3.nmu2̸ ZVbMg-DDmxVGj~ތ}Ϋռ~\_w -#dVv*̞^^y};fM+>E9Mw
|=kZ-PĈ+i% ۟UrykǸΫ8sgO/L +YJ3fU :6:̞^^VB8)AK眳<L]QWX3-iLN 5Ng5vy˟ܥib28Ĭc%2vk5?X t9KLW:kZ'W<;UT^߭;g@+v+qC("Z6^D.2*Ԗz}y}SxXE ʌLyWRr;,R!U|+"_z}+Ed쓦f Dxc>n=D
P뻧""?{C=Đ % ?a%~1N.S=lT̚VrEבfO/:u]EDnfٕt1 Cϖy}_2۰e\٥ݒV [Dr ;(4kZ Ş1"286cϭER怒?(?$6i{VISS3}\ [X9]i(2Iꭆ""(OшkǦO~hLJ&
W~[*dd?ubKK{ EDEoRͮXż'h^ߕ覷YJnfĊPcɧh0`VRWHҥ+X.Js9[lt@`w 2:W +z Cz}2cb E gִÛTBD)Rj*Rosޫ 1LKiӞkX zr{( 卹u2Ywhn_-"{P1cN9Q,|D,9
աf
C(VK龩R*{v,ZbpQr;[XyEь^=&E1A_RK +;?4xV!"[̈l^Ό@eM[ [۩DK> j{g b aszZZ4ޅ wbɣSro-i=o*}]e0 L =q07_bޯH z_ ٯ(BXM]+Vfi ;dI;c#":`B*txpFve{t/][.p(Cy-P{~]w,yDDϪ7+7!Fm ˹cזR "{ u[0 a{5} D Ō$^wƫKJ)Wx|~u ݚ2XbltM >/-߽3QY|n-?ɮ.7|C,] 㝗q汲bk_[(yR@(tw$dڕ5[U. &0$:ڜF_,|f'\T:uo|g ~2V^Xei]6:_^|o4u_m6{ኻN5qྪsb@Wkr
M,
JXbPMDZ3~\e)Όk 1Z$4a߸^1h>box'6'I |J=4;W,.#pm"Cz_?O XgM_m2tݲ#OF,۸'z-c
j}?fg+]aD/\y}Uye\;%uP^
+^z2|$3
D^\tG$ $.DDn}zrϩi7VH ;Gf=2[DdC ~V2VYRqwvkAk4 dgDY9
Yczw:o:4 T XDjEpy=]mwְA9~yS#7KLz86q8FGI7do&su+! RU9dzz9: gk 3fG[˟."
"{?β2D IDAT~-w+zbְA{Ӳ{o߰|*Abt1!Fv%ar9A
C'Y7kFs2f|'ju( @_y
s<˹viO1Wanm[W8Vb$nͮSb$jųI6Yڜ6\xn.ǫS7o}bMDnb
/|ů>[XsjcXJD̄X'3. K :`pX%v~gUrU2"2ŖP&J qj+iB$6]xV" )\"{3sj^kˇ|Xt"rȮt>[߱Z/$TrnY sg \x}| *4mp3E$~C9DŽ0M
آӪC[& ɭE},7?.=U,6Z8 wEH.ߔI5V+6g_Ҡ"8C9-x'pk n`\n+Nd+"rqJ"Ni3f.1Ì- $
L}?k⼕^+YYp'9,HY"_uSrS(sظC:];L8imn_Cֿ|zԆ~|iɸΘhQ}cBLqL7 ]nʄmgXAf^+\k\osnyҮ;>rҽ;?n6.Ѣf2"A64q%SImk˽Z~JLP$Q^N" rY*L`2Ìrn mLee9|<1]6]rez r[Z?4o"+3+n\sIok)sMGٴraٍp VC$OM$LISTƴ7-xI
5D#lqal tarFcj.In `([vN9|hC3G}wq,K+> }iSj x y3XU mˬ9o`lY?nY)lƕKά lny19z 0>S[4D5]j 0ϔM[>1S{60Px/o}/_vgUkmՎ=}y@f 2$0gmǮye/psN~wj\w҆{}ƌ_uӼ(
1^\ !T GF'l~\ ;
wg0.Qg8=Oc$ oYѴj8 Wݒ$wI'}%_<10yVϞZA;+P nFqy+>dx79G5_K"as3tj/aZg:<ږF?Iz"0Qx9d7_u2WgV >)#m{"r9nV1v;;;52c-ۖF#韝ԊgM,Ɇ1_h/I8&`T6FWIZ d7r8\6c_;xyC$|O´zDwD[һMneQGBu |mi=]1Ƕ ?h\ Ə=^ؗQ-i2kn>Я {fz/ M6}5ū%&` К1Ϲ 4~P걝7 bfc$|uM咎]}cim2W4 GMs~'ɵCq[siu X]0 {RҡN`(WGUla2=tT'@i_Z MߐW}p8Iaz5nZJ1P´ٴ}q)*SuwƾurM?:E4$UOddʋ{R´ t98ui ZWJ5^9ɦ\W M:qC(ʺ
_KAV<{Kb 6ߥ I}Wҋ^;cV'uQ)eq:CR["g/<^~
ݯ>t
9M ܪ\6ΕxtcMr{C6m2Kٴ:ǶM\.[ Ӻ 0VwK=lwg,Ciugz %C5 TVUՇRxU(UI,>ty
v=&^%1(|V2tŮs~-tx%0?nZkF?."Fi\vi!Ϧ1 `O(\kiZ"D_k*lys_J*oB1>3vZ{GaIo:tj{Gt9k}ܴ.sr\T{G.IA'vf=]1/۟i=mtY x9vz幝Kbkm^kmoJ:E{TFE7y beuٴ]NwZ^:x2XY\vWwg\mn3 I8>$MtV{2i}]҈Y
/Z>$|KU}hC尗/]OWl^uxY
CW.c;cMhvw"[2߲in9d{btA´ɦ 2dU8I WTΩ^ynے꤯OPyګdmx`p9 M?$]uȦqyc"rɸi}H7>sΚ=]Gi#r{n̦qAi]":sKqjp20J^%PP:lP2u:
r{Gwg_$]uq++CB´ݝ$,3vR.co*@OWXX҃^epP6mt.pc)'^wlR´ZnQxM@e]musYU ty<5
+V]uQQJH ue23ݝT~ǒ>?w]\ǽ2J#ٴXA 8Z.<>t=kzn(\`W$,tWwg,[RjjwgTI47g7}ٙ=i,Jwglھ@6ݝY^r.bk6mF`r_KS92O_~V ػ\=[5Oȵ ne ξ켸i 'a7t&+"nZGK<L6mp.c:
r{swgdI'wGu G5+U8x:z` :F+7c$M;#ٴ3֒No u_wgbRhM 0Ǽ/ z3v|6mIzy.c}ٗ}!> 0Y:
w^֊iMv~ٗ- o\Ee/ z0ieiLc$vqMٴ}Qܴq_,P(Ơ@I'{%Kz4(d"qHo
𥍑2II:iɦՓأk:mΆIֳ 鼚qAc$8Mұf %MWf3 rUW2K=] 4F§%}T~.G&lھ.nZWM%*gHM'$U:4#ٴi&Gi(
1}@w'% J N:ܑ0l´jƿ~Qҧ$)J&Z].cTҥ
#Hj4ρ)wHzTMlھܗ}2ص #OK;deJ9aZy#ơXݜ0"a?`4Fib
vH?i=Z U14}|I "icy
oRw_)>ZUҋ5}IzV-^ cM굽|TK2\|~.~h
9imppq sA(8 4nNIT8ht nZemTX|Sx<;Zٴ{&`TFHґᒎt1 '$%
M^Iw%LkOB!8Tq?h ߳_S%5 fG?2Y: Sm})aZ Ҩ Fw߫|ǰUhYR*nZv 螿z /FIP^yqG N1U^Gk |-M6C%SݰbՔ;u
w] 3U($
1N Feozpfx=DS0fngb`ׅ-ٴe2m \(kmq ud*3L=~n DWrZ7?'}WU RU} km +>̯[^,I높g/ L^csUkm~o
OϫkcC~MIT(6L Vh oR1Z[t9`
C#T9 (ƨzߪ]u"aI$=#)I{r UV.U\Xk @9p4qP2y'x
ѢP ٸe 8Qx͛*CTT/:M 8dêCVT/zyM ٸ. 8PxӖ^+WՇZ6ƬzQüOl=嶻 : 0PxMd*1:^RY ڼ嶻- S lܼ%DU}h
wʶiIEOUևvw, TAU"ZRzBI=刊E J~1qY lL&C'}K:ARH%3L}kÊU?: 0Pxv~U}N|$S!i'g @5IZ|*,M|[q` _kBI Th>W+xŏqГ3sq> `ʢ*suCJzc}͟Pk/X @9WXU e3T)2 (-_K*;HUևWa)*)
)d0(hITlU_Y WU :B
y.\ E5TVVՇ _kULTUzMF L^ 4%}|T8kF u `*rYe]B_kskU}tIzg{ *(\RYWY3A TA;yU6>
>[ : 0Up!u3}ZU *4([Pt cCʺ/8w>uzn(:mÊUx jXjXbu_p^\^g);/ LE*ʺJ_k*djن: 0QxPMx J~_ӷ *ʺC: %S}5a rBU"UIu1Xlݐ0 @*_ksbH2CԣC?q. `Z* j(C]RcH/eI/_p6 {AU%UpȌx~M_JZI= IDAT|o pLdjý*i%/iVe]m) ; . Y[IB$zm5L5<0X @QxȒ?ISpǫV( FJ>aŪ>3 xkP2CZ8 aa m߰ՋUT/:C|o= uUBkJz(Gx
HMC · 1r BAT · C5s6
PK
pz ] word/footer1.xml
© 2026 Ideorum · Reproducció autoritzada amb atribució (CC BY 4.0) · Condicions completes a ideorum.cat/avis-legal
PK
pz ] word/theme/PK
pz ]lhu word/theme/theme1.xml
PK
pz ]
[ [ word/document.xml
Conflictes regionals dins de la Guerra Freda
La rivalitat entre els dos blocs no es va limitar a Corea o el Vietnam. A l'Amèrica Llatina, a l'Àfrica i a l'Orient Mitjà, la lògica de «qui no està amb mi està contra mi» va servir per tolerar o alimentar injustícies terribles. Els qui en van pagar el preu van ser sempre les poblacions locals.
Pregunta de la càpsula:
UN MÓN PARTIT EN DOS
1. Abans de llegir
1. Localitzar.
Segons la font de L'Arxiu, què diu Allende que passarà «mucho más temprano que tarde»? Localitza la imatge que fa servir per parlar del futur.
2. Avaluar.
Allende pronuncia aquestes paraules mentre l'exèrcit bombardeja el palau presidencial. Com afecta aquesta situació la manera com hem de llegir el seu discurs? És la veu d'un observador neutral o la d'un home en un moment extrem?
3. Integrar.
A les sessions anteriors vas veure que les superpotències lluitaven a través de tercers. Com t'ajuda això a entendre per què els Estats Units es van interessar tant pel que passava a Xile, un país a milers de quilòmetres?
4. Reflexionar.
A tots aquests conflictes, la lògica de la Guerra Freda va portar a tolerar dictadures o injustícies «perquè eren del bàndol correcte». Et sembla acceptable donar suport a un règim que reprimeix el seu poble només perquè és aliat teu?
2. La lectura
A les sessions anteriors vam veure la Guerra Freda com un tauler de guerres per procuració i com el motor que accelerava la descolonització. Però hi ha una tercera cara, més incòmoda, d'aquell període: en molts llocs, la rivalitat entre blocs no va portar la llibertat, sinó tot el contrari. Quan esclatava un conflicte local (una revolució, una lluita per drets, una guerra de fronteres), cada superpotència es feia una sola pregunta: aquest bàndol és amb nosaltres o contra nosaltres? Si la resposta era «amb nosaltres», es tancaven els ulls davant de qualsevol abús. Aquesta lògica va convertir la Guerra Freda en la coartada de moltes injustícies.
L'exemple més clar el trobem a l'
Amèrica Llatina
, que els Estats Units consideraven el seu «pati del darrere». Washington vigilava amb recel qualsevol govern que sonés a esquerra, per por que es convertís en una segona Cuba. El cas de
Xile
és el més conegut. El 1970, Salvador Allende havia arribat a la presidència per les urnes, amb un programa socialista, en unes eleccions democràtiques. El seu govern va topar amb una forta oposició interna i amb la pressió econòmica dels Estats Units. L'11 de setembre de 1973, l'exèrcit, dirigit pel general Augusto Pinochet, va assaltar el palau presidencial de La Moneda amb tancs i avions. Aquell mateix matí, mentre queia el bombardeig, Allende va pronunciar per ràdio el seu últim discurs abans de morir. El cop va donar pas a una dictadura que va durar disset anys i que va empresonar, torturar i fer desaparèixer milers de persones.
Xile no va ser un cas aïllat. Diverses dictadures militars del sud del continent van coordinar-se en l'anomenada
Operació Còndor
, una xarxa de repressió que perseguia i eliminava opositors fins i tot més enllà de les fronteres. Els documents desclassificats anys després mostren que aquells règims van rebre suport i formació de potències estrangeres que els consideraven un mur contra el comunisme. El resultat va ser milers de morts i desapareguts, i famílies que encara avui busquen les restes dels seus. Les comissions oficials creades més tard a Xile per investigar aquells anys van documentar milers de víctimes de la repressió, entre morts, desapareguts i torturats: xifres que no surten d'un bàndol polític, sinó de l'Estat democràtic que va voler saber què havia passat.
A l'altra punta del món, a Sud-àfrica, la Guerra Freda va servir per allargar una altra injustícia. Des del 1948, el país vivia sota l'
apartheid
, un sistema legal de segregació racial que reservava el poder i la riquesa a la minoria blanca i negava els drets més bàsics a la majoria negra. Contra aquell règim va lluitar el Congrés Nacional Africà, i un dels seus dirigents, Nelson Mandela, va ser empresonat el 1964 i hi va passar vint-i-set anys. Molts governs occidentals, però, van trigar dècades a condemnar amb fermesa l'apartheid: als seus ulls, el govern sud-africà tenia el mèrit de ser anticomunista i de controlar minerals estratègics. Un cop més, l'etiqueta d'aliat pesava més que la justícia. L'apartheid no va començar a caure fins al final de la Guerra Freda. I al voltant de Sud-àfrica, la rivalitat entre blocs va encendre altres guerres: quan Angola i Moçambic es van independitzar de Portugal el 1975, tots dos països van caure de seguida en llargues guerres civils en què els dos bàndols rebien armes i diners de bàndols oposats de la Guerra Freda. També aquí un procés d'alliberament es va convertir en un camp de batalla aliè.
L'
Orient Mitjà
va ser un tercer escenari on els dos blocs van xocar a través d'altres. Després de la creació de l'estat d'Israel el 1948, la regió va viure una successió de guerres entre Israel i els seus veïns àrabs, sobretot les de 1948, 1967 i 1973. En aquell context, els Estats Units i la Unió Soviètica van armar i sostenir bàndols oposats, i van convertir cada conflicte local en una peça del seu pols global. Aquell enfrontament, amb arrels pròpies i molt anteriors a la Guerra Freda, va deixar centenars de milers de refugiats i una ferida que, dècades després, encara no s'ha tancat. És un procés que cal estudiar amb dates i fets a la mà, sense reduir-lo a un bàndol bo i un de dolent.
Els tres escenaris expliquen la mateixa mecànica des d'angles diferents. A l'Amèrica Llatina, a l'Àfrica i a l'Orient Mitjà, la pregunta «de quin bàndol ets?» va passar per davant de «tens raó?». Les superpotències no van exportar només ideologia: van exportar la idea que qualsevol aliat era acceptable mentre fos al costat correcte del mur. I la factura, com sempre, la van pagar els qui no havien decidit res: els detinguts, els desapareguts, els refugiats, els pobles sencers privats de veu. A la sessió següent canviarem de mirada i veurem què passava, mentrestant, a l'interior del bloc occidental, on es construïa un model social molt diferent.
2.1. Desmuntant tòpics
El tòpic:
«El cop d'estat de Xile de 1973 va ser un assumpte estrictament intern dels xilens. Les potències estrangeres no hi van tenir res a veure: va ser el poble de Xile qui va resoldre els seus problemes.»
D'on surt:
Els qui van donar suport al cop van insistir molt en aquesta idea: presentar-lo com una decisió sobirana, un afer de casa, evitava haver d'explicar cap intervenció de fora. Vist així, semblava un episodi de política interna com qualsevol altre.
El que diu la recerca:
La documentació desclassificada anys després desmenteix aquesta versió neta. Fonts oficials dels mateixos Estats Units, com les investigacions del Congrés nord-americà dels anys setanta, van reconèixer que Washington havia treballat activament per impedir primer i afeblir després el govern d'Allende: finançant l'oposició, pressionant l'economia del país i buscant-ne la desestabilització. No vol dir que els xilenes no hi tinguessin un paper (l'oposició interna era real), però presentar el cop com un fet purament intern amaga una intervenció estrangera ben documentada. La lògica de la Guerra Freda convertia un govern elegit a les urnes en una amenaça que calia neutralitzar.
En resum:
Cap dels grans conflictes d'aquell període es pot entendre mirant només cap endins. Darrere de molts «afers interns» hi havia la mà, més o menys visible, d'una de les dues superpotències.
3. Fitxa de dades
·
La Guerra Freda com a coartada: la lògica de blocs («qui no està amb mi està contra mi») va servir per justificar el suport a règims que reprimien el seu poble, sempre que fossin del bàndol «correcte».
·
Cop de Xile (1973): l'11 de setembre, l'exèrcit dirigit per Augusto Pinochet va enderrocar el govern elegit de Salvador Allende i va instaurar una dictadura que va durar disset anys.
·
Operació Còndor: xarxa de coordinació entre les dictadures militars del sud de l'Amèrica Llatina per perseguir i eliminar opositors, fins i tot fora de les seves fronteres.
·
Desaparició forçada: detenció seguida de l'ocultació del parador de la víctima, que les autoritats neguen. Les famílies no arriben a saber què n'ha estat.
·
Apartheid: sistema legal de segregació racial vigent a Sud-àfrica (1948-1991) que reservava els drets polítics i la riquesa a la minoria blanca i excloïa la majoria negra.
·
Conflicte de l'Orient Mitjà: sèrie de guerres entre Israel i els seus veïns àrabs (1948, 1967, 1973) amb arrels pròpies anteriors a la Guerra Freda, en què les dues superpotències van sostenir bàndols oposats.
4. Glossari
·
desaparèixer.
Detenció seguida de l'ocultació del parador de la víctima, que les autoritats neguen. Les famílies no saben mai què n'ha estat. És un dels crims característics de les dictadures del Con Sud.
·
segregació racial.
Paraula afrikaans que vol dir «separació». Sistema de segregació racial vigent a Sud-àfrica del 1948 al 1991 que reservava els drets polítics i la riquesa a la minoria blanca i excloïa la majoria negra.
5. L'Arxiu · el document
Últim discurs radiofònic (Radio Magallanes, durant el cop d'estat)
«Treballadors de la meva pàtria: tinc fe en Xile i en el seu destí. Superaran altres homes aquest moment gris i amarg on la traïció pretén imposar-se. Continueu sabent que, molt més d'hora que tard, s'obriran de nou les grans avingudes per on passarà l'home lliure per construir una societat millor.»
Salvador Allende, president de Xile · Santiago de Xile, 11 de setembre de 1973 · Font: https://es.wikisource.org/wiki/%C3%9Altimo_discurso_de_Salvador_Allende
Allende va pronunciar aquestes paraules per ràdio mentre l'exèrcit bombardejava el palau de La Moneda, poques hores abans de morir. No és la crònica neutral d'un observador, sinó la veu d'un president elegit a les urnes en l'últim moment del seu govern: cal llegir-la sabent qui parla i en quines circumstàncies. El discurs s'ha convertit en un símbol de la resistència a les dictadures del Con Sud, i la imatge de les «grans avingudes» que s'obriran de nou és una de les més citades de la història política llatinoamericana.
6. Activitats
6.1. Aprenent
1. Les últimes paraules d'Allende (lectura de font)
Llegeix a L'Arxiu el fragment de l'últim discurs de Salvador Allende. Copia la frase on parla de les «grans avingudes» que s'obriran de nou. A sota, explica amb les teves paraules dues coses: en quina situació extrema pronuncia aquestes paraules i què creus que vol transmetre al seu poble malgrat la derrota. Entre 60 i 90 paraules.
Pista: Comença així: «Allende pronuncia aquestes paraules mentre…». Recorda que no és un text escrit amb calma: és una veu situada en un moment límit. Fes servir el terme esperança.
2. Abans i després de l'11 de setembre (contrast)
Compara el Xile del govern d'Allende amb el Xile de la dictadura de Pinochet en un quadre de dues columnes. Compara-hi almenys tres aspectes en què es diferenciaven radicalment (com s'accedia al poder, qui manava, què passava amb els opositors), amb dades de la lectura. Sota el quadre, escriu entre 60 i 90 paraules explicant quin canvi polític va suposar el cop d'estat.
Pista: Fes servir connectors de contrast: «mentre que abans…, després…», «en canvi». Un fet clau: Allende havia arribat al poder per les urnes; Pinochet, per la força de l'exèrcit.
3. El rètol que ho explica tot (peu de foto)
Observa la imatge del banner (un rètol de l'apartheid). Imagina que l'has de posar en un llibre d'història i necessita un peu de foto molt breu. Escriu a la llibreta una sola frase (màxim 15 paraules) que no descrigui només el que es veu, sinó que expliqui què significava aquell rètol per a les persones classificades de «no blanques».
Pista: Un bon peu de foto va més enllà del que es veu: explica la idea. No diguis «un rètol antic», sinó què imposava. Compta les paraules: no pot passar de 15.
6.2. Intermedi
4. Una carta que busca respostes (escriptura des d'un rol)
Posa't en la pell d'una persona que, durant una de les dictadures del Con Sud, busca un familiar detingut del qual no té cap notícia. Escriu a la llibreta una carta breu (entre 90 i 125 paraules) adreçada a una comissió de drets humans en què expliquis qui busques, des de quan i per què demanes ajuda. Ha de ser respectuosa i basada en el que saps sobre les desaparicions forçades; no inventis dades històriques falses.
Pista: Una carta formal té encapçalament («Distingits senyors,»), cos i comiat. Fes servir el terme desaparició forçada i el to sobri i digne de qui reclama justícia, no venjança. Centra't en la persona buscada, no en acusacions genèriques.
5. Un decàleg contra la coartada (manifest)
En grup, redacteu a la llibreta un decàleg (una llista de principis numerats) titulat «Coses que un país no hauria de fer mai, ni tan sols per un aliat». Penseu almenys sis principis clars i breus, inspirats en el que heu vist en aquesta sessió (per exemple, sobre el respecte a governs elegits, els drets dels opositors o la responsabilitat de no tancar els ulls davant d'una injustícia). Cada principi ha de ser una frase.
Pista: Un decàleg fa servir frases curtes i imperatives: «No…», «Cap país hauria de…», «Sempre…». Que cada principi sigui general (no citi un país concret) i defensi un valor, no un bàndol.
6. La coartada de la Guerra Freda (microassaig)
Escriu a la llibreta un microassaig (entre 90 i 125 paraules) que expliqui i defensi aquesta idea amb exemples de la sessió: «Durant la Guerra Freda, l'etiqueta d'aliat va pesar sovint més que la justícia.» Fes servir almenys dos dels tres escenaris estudiats (Xile, l'apartheid, l'Orient Mitjà) per sostenir la teva explicació.
Pista: Un microassaig té una idea central i la defensa amb proves. Estructura: afirmació, exemple 1, exemple 2, conclusió. Connectors útils: «per exemple», «de la mateixa manera», «això demostra que».
6.3. Avançat
7. Un aliat incòmode (veredicte ètic)
Molts governs occidentals van trigar dècades a condemnar amb fermesa l'apartheid perquè el règim sud-africà era anticomunista i controlava minerals estratègics. A la llibreta, emet un veredicte raonat (mínim 125 paraules) sobre aquesta pregunta: es pot justificar tolerar un sistema que nega els drets bàsics a la majoria de la població a canvi que sigui un aliat útil? Distingeix clarament els fets verificables del teu judici de valor i sosté la teva posició amb almenys dos arguments.
Pista: Un veredicte ètic sòlid separa el que va passar (dades) del que en penses (valoració). Dirigeix el judici cap al sistema documentat (l'apartheid), no cap a cap poble. Recorda que l'apartheid era una llei, no un costum.
8. No va ser només un afer intern (desmuntant el tòpic)
Torna al bloc Desmuntant Tòpics. Explica a la llibreta, amb les teves paraules, per què és inexacte presentar el cop de Xile de 1973 com un fet purament intern, sense cap implicació estrangera. Descriu quina mena de documentació ho desmenteix i argumenta per què és important reconèixer aquesta intervenció sense negar, tampoc, el paper de l'oposició interna. Mínim 125 paraules.
Pista: Un bon desmentit no substitueix un mite per un altre: no diguis que «tot va ser culpa de fora». Mostra que hi va haver totes dues coses (pressió externa documentada i conflicte intern) i que amagar la primera distorsiona la història.
9. Ahir i avui: aliats per damunt de la justícia
Completa i raona a la llibreta (mínim 125 paraules): «Durant la Guerra Freda, les grans potències van tolerar abusos dels seus aliats perquè els consideraven útils contra l'enemic comú. Avui encara reconec aquesta manera de raonar quan… El que la fa perillosa és… i crec que, com a ciutadà, davant d'un govern que reprimeix el seu poble però és aliat del meu país, el primer que hauria d'exigir és…».
Pista: No cal que assenyalis cap govern actual com a culpable: n'hi ha prou que reconeguis el mecanisme (tancar els ulls davant d'un abús perquè convé l'aliança) i el valoris amb arguments. Recolza't en el que has après sobre Xile o l'apartheid.
PK
pz ]aE word/fontTable.xml
PK
pz ]BR R word/styles.xml
PK
pz ]\3A A word/numbering.xml
PK
pz ]!P4 4 word/settings.xml
PK
pz ]z word/webSettings.xml
PK
pz ] word/_rels/PK
pz ] W word/_rels/document.xml.rels
PK
pz ]jsO O word/_rels/header1.xml.rels
PK
pz ]dI [Content_Types].xml
PK
pz ] _rels/PK
pz ] $ _rels/.relsPK
pz ] docProps/PK
pz ]uS/w) ) 6 docProps/core.xmlPK
pz ] word/PK
pz ] word/media/PK
pz ] *h h * word/media/image-Fcz2LB1thsYRmsP_SO7y6.pngPK
pz ]%*, , 5n word/header1.xmlPK
pz ] w word/footer1.xmlPK
pz ] ez word/theme/PK
pz ]lhu z word/theme/theme1.xmlPK
pz ]
[ [ word/document.xmlPK
pz ]aE W word/fontTable.xmlPK
pz ]BR R J_ word/styles.xmlPK
pz ]\3A A m word/numbering.xmlPK
pz ]!P4 4 :p word/settings.xmlPK
pz ]z r word/webSettings.xmlPK
pz ] s word/_rels/PK
pz ] W s word/_rels/document.xml.relsPK
pz ]jsO O y word/_rels/header1.xml.relsPK
pz ]dI z [Content_Types].xmlPK ) |