PK
pz ] _rels/PK
pz ] _rels/.rels
PK
pz ] docProps/PK
pz ]4f,+ + docProps/core.xml
L'Estat del Benestar i la construcció europea
Ideorum
html-to-docx
html-to-docx
1
2026-08-12T15:19:33.814Z
2026-08-12T15:19:33.814Z
PK
pz ] word/PK
pz ] word/media/PK
pz ] *h h * word/media/image-BslmK50tNce2Wr1FT65JF.pngPNG
IHDR ^ C pHYs tEXtXML:com.adobe.xmp
li eXIfII* V ^ ( i f H H 0210 0100 ^ C -i IDATxy|Tg&{XC/sa7pͨZkjjmmT
Tmժ,
Ytf%쐅$3#Ǘ%s%Vr$$y99" &KL]DH_ Gu"]"5?C -E 8zw;z:bP6+՚9"rȒXoMnXw-C6PE5c>ڠ Ɋ.TeZ.?È /NwHlZ
wy5C [gM?f?4o}/Vt! ^ks ]N8x Q3ҔYg}t` Ǝ
/n!ogҀ[{X[uߘ)?8X{ҳZ`߿rI )KG_G<= hĚm8bgiDj-A,PVf; )K^#U_`%}nfYl9|i_x $3
z:^(j.XO->doZ揼_9
H6^ i[cv5?ԫ:lqmPo}'m+ b; PxjѿzQ9]p ̯ d:ٛX{xAs W V=|y?GLhh
?VbPeUU+Q^# ,- $[.x]v: -m 4KT5=^0z2w6hs` X:j_^{gbv@CY
5?m;+; Ѱu ռ!e:>u0 Xkߐ/ьxפC>X
_ ( ozmJ;d5WHjYS 4ɈFtκb
'; wN @"`aj~P;>yDzAkcdãuz̈/"PjWr2gYHCW.5
ȉ4ƭCG5}̧wWW @jfW<=&Ehc||{
e66~?Iv=6(G :>qgtn+h i-+=gG/ ef\ ѴkyWtɩ h\""6 d>X\YSe\k
7?{9gtnDMib;n*PoF< ѴkNc?}qvf$ۨ
/_Z 8Qq3wyc~chm*>62 lsS.iavTgyp;~2}_dT ۸fox.{YۧG#M;Vϼ;
7/[P' `6uNgcF!ՈfޞC %mw)s V>M-swZ` kv>9[z $6Qx8%z^5X]m]לeke w^Υi{_: ݲ5 HD)_xU<_q0?|"p^[+ ,o??̎1g＜3vg,ٺn= MJ^w^2ꢋ?f$[4"2ˆ͗nS7]BfJ^Ιg WG @"Ik]ߘ/%
BeA諊@(Ϝ )Uxpn,sYVߠWNmQwM(-
f?)J,T "ңC7^PQ Luo紎%`g%W[sPa?g⪌hDs;zgQ^"5C-"y1L!x A)qg.õ=Jt:ǂUusyKyew0q_싵Α&Ѵn],_;OZfW %c"ty];ެڕݻ|g 9 9DrF櫶۩g^mݺe|3#w=LswڝZvWlv%S""W8K~qc_} Hp15H# # Wʹ'=Gsw4Zr
n), "E_47 Pүx= Guپ ݬgN=h6rEUXWw#ctxWm72 CRxT{Ffܥu|C%|_o1% Îʭ߭YpƐ=n1ٕ4ա]{m)wWo0U J8qwٯdRb+Cad?"kd $/&HXؽ[~R\v{W3mgw>TsfϚ]"5ͫV9μJ]N
|ݍ |IڎE xʋFe|N]G7sj y M+'23. 9-tWߺ}jw;N{~d|/C;F>\ֱ]k/6zs$]H_?& @ $eu7GnpP59i KIvuQX/m
2olW)>zZճ~T3bxКYelF4n+uT J71mO R,mcflWz亳o ܖn[~f_[><+oM ?\[]ic]vzrVN ! @_IYxpHmZ$4M\KjvFjHzuk^W}| 6&^,USWƺs
>%CiZx IWx첏E؆KxQy,s:OR5JTF~/ }IDD7TUe侧elf4wP+ID'" qtWj]>XS5]H>fnLkT>{ Cjx7 49zr},_ qѦLS >Y;B˸ڴUhv2W3d }cŋ^}yu@SϤߪIC} {;~` 4GDv2b "r.{OڳȈF4YL 7:̊nZƥIoy}D#>Z z"3# +
.uCdUzr/u{1z;ew7#ު.ҺPa<""jgh $*~6qZƅ%8p5yڳn s獧nu{=-)VA}/;*?tbO "2kK# ,
Z:iMp[-s =2.7ܠoKC!%u ,= F|-;{OX =M;uB |7w=rGra#n9㔫:5]3feXUG4S
gf\HCW]};mEsT:L+-*u I$iVFY4-cw~e[b@F֡?}]=s |a ',DDkJ|7ٕ[8fn ez&
tXdžCYoE;+wg/26,9%_ΚVr C5Sf2:@"TD>d Ll5ZZGtfحBfOfm7:,X'X9O 49]Z[
/M H ]^jʵ^^{nZ>W; +5~b1- u=Ti^:C 4" @oITxi˵AN%5F;S˸:oBö Or{ݵ WRz,\I+cmmh$ψ\ %S鞪HRg 55Χ̣5w:o:RU QZ]xEYF$ -
K,5zI˸ 93- v$S6u*Vv `j"^iш7nک]bZ| |v``-/uܮsZ""`IkuЮ$"]+"{О@Hht<$""R-"wa[Tv H4=0#"{ʼ>]wW RO^QkqQDm[D,ܞoz _W/Z=}S;4NF4D۩N-TS0p~lv%]u(DT9ZDN4[EDd CkO!h cSͮde Qա !"HSpUY+"EdUJDV7 `i:V P$"ݤ=. MEXHD C=L&
ξ"b䃭e^. NUDƨvePICg ?e-fW2Tm][*Y^
|1~pY`]IS ڕͯy"-MbE䀈쓦2{?e^_E쟂1*Mäw^Gi:JüRou$
ֳZwӲ*Qq]0s_5
ZQ yV ~ MotQU㹿p ISae^e*6bU ʅ.R>CXu(""Q|PXk|&jW.S DP^c#"Nqv. C Ђ2c$]ա9|hV 4 VD>
C2gZr;WHC\ݪeͮdby\""_Q:!.k-T
*x\ng"|z -,b>r;Otxvy}~9\r; DZեe3Z;CC]kTvL
1ͮ_Xmé.c9gִ*MUvr; +$~ [Edr;?CϞ^wRZJ,T VZ .ʼ㝔 Nm+.Qա'u ncb>wARevvNV b,"{n C65!4h](il~uDV~e\V$leW3=W;Tkhc4Zml
ŞCyDWt f =k'ys.ٕܩ3zvWD~cyPLy;nQ
5sqagP*Wt ""LyלfmV9P @r?ͮ"ħ:RաTX dnbǪC))Uu({(p;2novvXe\ncU У[-ljbi~a)t>|^u(oNy ]1V\q{VȽ\o*p哋5ҕ.Emv]1s\*MCJbWu(؛۹jrrL.r; 4"OH$Un}ktK9w LjqeE#vo}>ꎳ|לBZjK5 ԿM\F^~&V/6X> ].,Kׇ:3fW9ǘJԙw:t*uP
=lvŐmDZj~^."ɼAu(O{|n{M?%19 6ҵ4 LDT"d+SgPfHbGj:μ9]I:DI G.x2$ܪ֟'^ s
ڷc,/vf߯e\z$̴htq
W]),,Osi
=smv%Q_,4;EIkg{O.DԙwMS z9v~>w"Fka
ա<(xw.'aU _μ仏mv%S&MMŞwS$UUh9F_K= ~+tڪzx.KKa&-uavQSŪ"Tg+Şdj.i C
=_șEgTxr'{bռeh;tR ŞDDv$t{a ܤ&yR oy"r1 :g=k+ŞwD8'y wfH+quCٷ_U/5| X:4Եfv>X%x?YzJW ʫ6녒IR^""2vL̚ 3A6eKŢۊWpZU[3jW+dg+ T$P)<{a]1lfW,ŞW%yѤxU"b(bn\isהv|| I)
%vLff4S8qof滽ikUO
VnY)2&-}^9w m""1{&wwJrѥ4աZvw"ڠ hkT
ա=㝇QZv_qs55ph>{mj!ֹ-֨.|M9UGC@l^CrHvg%w mͮeZHw-p;%%:^꤃l ? $ڻG❄Q_=W˸\=\SGt'go;X<[u>X]SR`UjkI^
kz>Z=rH.s~mZH
Қ 4&q/)͇v $ @G?-p;; #$]*;p6@kedD\'a5.:<]i`h) hX鲺u[ RPH; >\SŤYsNC)̅בmxƪe@^oKڹ\ѳ@c}|cו}] YY
?YR<{ߞqa{z
Ntn
CA蛊@踝Fmv%Wu(/»%bv%un(p; -N t0@u(gWBK㝈O^\ff ׯ( VnkV+o""^tYF" JK
Cz}/WB-j*Ee^"]yvLu(ag^:mv'b+UryB| 59V J i&vL)42qjY""О` uQJgա+~覇zY!"]@hN]:"2JDHծL(kڹ2w@ -\7ka튱Z;D$n>0"Aٯilcoel5z%
ήߖ"Jn ":j^vV7)q <]̻OR2o *|vCD4umS\n絳K`Y(":UAw^оc}@E AD6y}C]nom2?*p; +6 H"Rՠ?ߊ@gz] \n/DL3(*"%^߬?"> 5?r;ȥCTD~cv\#%mTɦ?..DD c*8zu+R\>>i4 9$;ծL0,"z}]W^&Rn+sbҪQ\n/M
Sfz{y}Ab3"r^ PV^6:?{z1kZɣPRy}ߖy}O.<:gDd) W|3b"V] T9Ah휤:ܟXT5*2oay|B̿~DۙW̹l!"2{aui=d{B?$9F;ĚI^X;Jඅ
TrC COqK,O+K~_"@
bNGgM+CI+Ȭi%?FvPsWG ?e/]G=YJƈ+?Z-S&?eͭ-T%sgM+-" g9H )3.nmu2̸ ZVbMg-DDmxVGj~ތ}Ϋռ~\_w -#dVv*̞^^y};fM+>E9Mw
|=kZ-PĈ+i% ۟UrykǸΫ8sgO/L +YJ3fU :6:̞^^VB8)AK眳<L]QWX3-iLN 5Ng5vy˟ܥib28Ĭc%2vk5?X t9KLW:kZ'W<;UT^߭;g@+v+qC("Z6^D.2*Ԗz}y}SxXE ʌLyWRr;,R!U|+"_z}+Ed쓦f Dxc>n=D
P뻧""?{C=Đ % ?a%~1N.S=lT̚VrEבfO/:u]EDnfٕt1 Cϖy}_2۰e\٥ݒV [Dr ;(4kZ Ş1"286cϭER怒?(?$6i{VISS3}\ [X9]i(2Iꭆ""(OшkǦO~hLJ&
W~[*dd?ubKK{ EDEoRͮXż'h^ߕ覷YJnfĊPcɧh0`VRWHҥ+X.Js9[lt@`w 2:W +z Cz}2cb E gִÛTBD)Rj*Rosޫ 1LKiӞkX zr{( 卹u2Ywhn_-"{P1cN9Q,|D,9
աf
C(VK龩R*{v,ZbpQr;[XyEь^=&E1A_RK +;?4xV!"[̈l^Ό@eM[ [۩DK> j{g b aszZZ4ޅ wbɣSro-i=o*}]e0 L =q07_bޯH z_ ٯ(BXM]+Vfi ;dI;c#":`B*txpFve{t/][.p(Cy-P{~]w,yDDϪ7+7!Fm ˹cזR "{ u[0 a{5} D Ō$^wƫKJ)Wx|~u ݚ2XbltM >/-߽3QY|n-?ɮ.7|C,] 㝗q汲bk_[(yR@(tw$dڕ5[U. &0$:ڜF_,|f'\T:uo|g ~2V^Xei]6:_^|o4u_m6{ኻN5qྪsb@Wkr
M,
JXbPMDZ3~\e)Όk 1Z$4a߸^1h>box'6'I |J=4;W,.#pm"Cz_?O XgM_m2tݲ#OF,۸'z-c
j}?fg+]aD/\y}Uye\;%uP^
+^z2|$3
D^\tG$ $.DDn}zrϩi7VH ;Gf=2[DdC ~V2VYRqwvkAk4 dgDY9
Yczw:o:4 T XDjEpy=]mwְA9~yS#7KLz86q8FGI7do&su+! RU9dzz9: gk 3fG[˟."
"{?β2D IDAT~-w+zbְA{Ӳ{o߰|*Abt1!Fv%ar9A
C'Y7kFs2f|'ju( @_y
s<˹viO1Wanm[W8Vb$nͮSb$jųI6Yڜ6\xn.ǫS7o}bMDnb
/|ů>[XsjcXJD̄X'3. K :`pX%v~gUrU2"2ŖP&J qj+iB$6]xV" )\"{3sj^kˇ|Xt"rȮt>[߱Z/$TrnY sg \x}| *4mp3E$~C9DŽ0M
آӪC[& ɭE},7?.=U,6Z8 wEH.ߔI5V+6g_Ҡ"8C9-x'pk n`\n+Nd+"rqJ"Ni3f.1Ì- $
L}?k⼕^+YYp'9,HY"_uSrS(sظC:];L8imn_Cֿ|zԆ~|iɸΘhQ}cBLqL7 ]nʄmgXAf^+\k\osnyҮ;>rҽ;?n6.Ѣf2"A64q%SImk˽Z~JLP$Q^N" rY*L`2Ìrn mLee9|<1]6]rez r[Z?4o"+3+n\sIok)sMGٴraٍp VC$OM$LISTƴ7-xI
5D#lqal tarFcj.In `([vN9|hC3G}wq,K+> }iSj x y3XU mˬ9o`lY?nY)lƕKά lny19z 0>S[4D5]j 0ϔM[>1S{60Px/o}/_vgUkmՎ=}y@f 2$0gmǮye/psN~wj\w҆{}ƌ_uӼ(
1^\ !T GF'l~\ ;
wg0.Qg8=Oc$ oYѴj8 Wݒ$wI'}%_<10yVϞZA;+P nFqy+>dx79G5_K"as3tj/aZg:<ږF?Iz"0Qx9d7_u2WgV >)#m{"r9nV1v;;;52c-ۖF#韝ԊgM,Ɇ1_h/I8&`T6FWIZ d7r8\6c_;xyC$|O´zDwD[һMneQGBu |mi=]1Ƕ ?h\ Ə=^ؗQ-i2kn>Я {fz/ M6}5ū%&` К1Ϲ 4~P걝7 bfc$|uM咎]}cim2W4 GMs~'ɵCq[siu X]0 {RҡN`(WGUla2=tT'@i_Z MߐW}p8Iaz5nZJ1P´ٴ}q)*SuwƾurM?:E4$UOddʋ{R´ t98ui ZWJ5^9ɦ\W M:qC(ʺ
_KAV<{Kb 6ߥ I}Wҋ^;cV'uQ)eq:CR["g/<^~
ݯ>t
9M ܪ\6ΕxtcMr{C6m2Kٴ:ǶM\.[ Ӻ 0VwK=lwg,Ciugz %C5 TVUՇRxU(UI,>ty
v=&^%1(|V2tŮs~-tx%0?nZkF?."Fi\vi!Ϧ1 `O(\kiZ"D_k*lys_J*oB1>3vZ{GaIo:tj{Gt9k}ܴ.sr\T{G.IA'vf=]1/۟i=mtY x9vz幝Kbkm^kmoJ:E{TFE7y beuٴ]NwZ^:x2XY\vWwg\mn3 I8>$MtV{2i}]҈Y
/Z>$|KU}hC尗/]OWl^uxY
CW.c;cMhvw"[2߲in9d{btA´ɦ 2dU8I WTΩ^ynے꤯OPyګdmx`p9 M?$]uȦqyc"rɸi}H7>sΚ=]Gi#r{n̦qAi]":sKqjp20J^%PP:lP2u:
r{Gwg_$]uq++CB´ݝ$,3vR.co*@OWXX҃^epP6mt.pc)'^wlR´ZnQxM@e]musYU ty<5
+V]uQQJH ue23ݝT~ǒ>?w]\ǽ2J#ٴXA 8Z.<>t=kzn(\`W$,tWwg,[RjjwgTI47g7}ٙ=i,Jwglھ@6ݝY^r.bk6mF`r_KS92O_~V ػ\=[5Oȵ ne ξ켸i 'a7t&+"nZGK<L6mp.c:
r{swgdI'wGu G5+U8x:z` :F+7c$M;#ٴ3֒No u_wgbRhM 0Ǽ/ z3v|6mIzy.c}ٗ}!> 0Y:
w^֊iMv~ٗ- o\Ee/ z0ieiLc$vqMٴ}Qܴq_,P(Ơ@I'{%Kz4(d"qHo
𥍑2II:iɦՓأk:mΆIֳ 鼚qAc$8Mұf %MWf3 rUW2K=] 4F§%}T~.G&lھ.nZWM%*gHM'$U:4#ٴi&Gi(
1}@w'% J N:ܑ0l´jƿ~Qҧ$)J&Z].cTҥ
#Hj4ρ)wHzTMlھܗ}2ص #OK;deJ9aZy#ơXݜ0"a?`4Fib
vH?i=Z U14}|I "icy
oRw_)>ZUҋ5}IzV-^ cM굽|TK2\|~.~h
9imppq sA(8 4nNIT8ht nZemTX|Sx<;Zٴ{&`TFHґᒎt1 '$%
M^Iw%LkOB!8Tq?h ߳_S%5 fG?2Y: Sm})aZ Ҩ Fw߫|ǰUhYR*nZv 螿z /FIP^yqG N1U^Gk |-M6C%SݰbՔ;u
w] 3U($
1N Feozpfx=DS0fngb`ׅ-ٴe2m \(kmq ud*3L=~n DWrZ7?'}WU RU} km +>̯[^,I높g/ L^csUkm~o
OϫkcC~MIT(6L Vh oR1Z[t9`
C#T9 (ƨzߪ]u"aI$=#)I{r UV.U\Xk @9p4qP2y'x
ѢP ٸe 8Qx͛*CTT/:M 8dêCVT/zyM ٸ. 8PxӖ^+WՇZ6ƬzQüOl=嶻 : 0PxMd*1:^RY ڼ嶻- S lܼ%DU}h
wʶiIEOUևvw, TAU"ZRzBI=刊E J~1qY lL&C'}K:ARH%3L}kÊU?: 0Pxv~U}N|$S!i'g @5IZ|*,M|[q` _kBI Th>W+xŏqГ3sq> `ʢ*suCJzc}͟Pk/X @9WXU e3T)2 (-_K*;HUևWa)*)
)d0(hITlU_Y WU :B
y.\ E5TVVՇ _kULTUzMF L^ 4%}|T8kF u `*rYe]B_kskU}tIzg{ *(\RYWY3A TA;yU6>
>[ : 0Up!u3}ZU *4([Pt cCʺ/8w>uzn(:mÊUx jXjXbu_p^\^g);/ LE*ʺJ_k*djن: 0QxPMx J~_ӷ *ʺC: %S}5a rBU"UIu1Xlݐ0 @*_ksbH2CԣC?q. `Z* j(C]RcH/eI/_p6 {AU%UpȌx~M_JZI= IDAT|o pLdjý*i%/iVe]m) ; . Y[IB$zm5L5<0X @QxȒ?ISpǫV( FJ>aŪ>3 xkP2CZ8 aa m߰ՋUT/:C|o= uUBkJz(Gx
HMC · 1r BAT · C5s7
PK
pz ] word/footer1.xml
© 2026 Ideorum · Reproducció autoritzada amb atribució (CC BY 4.0) · Condicions completes a ideorum.cat/avis-legal
PK
pz ] word/theme/PK
pz ]lhu word/theme/theme1.xml
PK
pz ]G word/document.xml
L'Estat del Benestar i la construcció europea
Mentre el món es partia en dos blocs, l'Europa occidental es reconstruïa sobre dos pilars nous: la protecció social dins de cada estat i la integració econòmica entre els estats. Tots dos naixien de la mateixa por: no repetir mai més les catàstrofes de la primera meitat de segle.
Pregunta de la càpsula:
UN MÓN PARTIT EN DOS
1. Abans de llegir
1. Localitzar.
Segons la Declaració Schuman que trobaràs a L'Arxiu, Europa no es farà «d'un sol cop» ni seguint un únic pla: com diu el text que es construirà, doncs? Localitza les paraules exactes.
2. Avaluar.
Qui pronuncia aquestes paraules és el ministre d'Exteriors de França el 1950. Com afecta això la manera de llegir el text? És la descripció neutral d'un historiador o la proposta interessada d'un polític amb un objectiu concret?
3. Integrar.
A les sessions anteriors vas veure com la rivalitat entre blocs encenia guerres arreu del món. Com t'ajuda aquell context a entendre per què França i Alemanya, enemigues durant tres guerres, van decidir de sobte mancomunar la seva indústria?
4. Reflexionar.
Avui vius en una Europa amb sanitat pública, pensions i fronteres obertes entre molts països. Fins a quin punt creus que aquestes coses, que sovint donem per fetes, són una herència directa d'aquells anys?
2. La lectura
Mentre el planeta es dividia en dos blocs armats fins a les dents, a l'interior de l'Europa occidental passava una cosa que, vista de lluny, sembla gairebé un miracle. El continent que havia inventat les trinxeres, els camps d'extermini i el bombardeig de ciutats senceres es va posar a construir, en poques dècades, el sistema de convivència més pròsper i protegit de la seva història. No va ser fruit de l'atzar ni de la bondat sobtada dels governants. Va ser una resposta deliberada a una pregunta que perseguia tothom qui havia sobreviscut a la primera meitat del segle: com evitar que tornin a passar la Gran Depressió, l'atur massiu i la guerra? La resposta va arribar per dues vies alhora. Una mirava cap endins de cada país; l'altra, cap a les fronteres que separaven uns estats dels altres.
La reconstrucció material va ser el primer pas. El 1948, els Estats Units van llançar el
Pla Marshall
, un enorme programa d'ajuda econòmica per aixecar l'Europa occidental de les runes. Washington no ho feia només per generositat: una Europa pròspera seria un mercat per als seus productes i un dic contra el comunisme. Amb les fàbriques en marxa, va arribar el temps de decidir com repartir la riquesa que produïen. I aquí l'Europa occidental va prendre una decisió que la marcaria per sempre.
Aquesta decisió té un nom: l'
Estat del benestar
. La idea era senzilla d'enunciar i revolucionària d'aplicar: l'Estat garantiria a tots els ciutadans, pel simple fet de ser-ho, un conjunt de serveis bàsics que el mercat no oferia a qui no els podia pagar. Sanitat, educació, pensions de jubilació, subsidis d'atur, ajudes per a la malaltia o la incapacitat. A la Gran Bretanya, un informe que el govern va encarregar durant la guerra, redactat per l'economista William Beveridge, havia posat nom als enemics a batre i havia proposat protegir la població «des del bressol fins a la tomba». El pacte era clar: els ciutadans pagarien impostos segons el que guanyessin, i a canvi ningú no quedaria del tot desemparat davant de les desgràcies de la vida. Era un contracte social nou, sostingut per governs de colors molt diferents.
Aquest model va ser possible perquè coincidí amb una època de creixement excepcional. Els economistes l'han batejada amb un nom que ho diu tot: els
Trenta Gloriosos
, els gairebé trenta anys que van del 1946 al 1975. Durant aquest període, la producció, els salaris i el consum van créixer a un ritme que no s'havia vist mai ni s'ha tornat a veure. Va néixer la societat de consum: cotxe, nevera, televisor, vacances. Amb l'economia creixent any rere any, finançar hospitals i escoles públiques semblava no només just, sinó perfectament assumible. La prosperitat pagava el benestar, i el benestar donava estabilitat a la prosperitat.
Però hi havia un segon pilar, i és el que dona nom a la segona meitat de la sessió. De poc serviria protegir els ciutadans dins de cada país si els països tornaven a fer-se la guerra entre ells. França i Alemanya s'havien enfrontat en tres guerres devastadores en menys de setanta anys, i la clau de totes tres havia estat el mateix: el carbó i l'acer, les matèries amb què es fabricaven els canons. Un polític francès, Robert Schuman, inspirat per l'estratega Jean Monnet, va tenir una idea tan senzilla com brillant. Si França i Alemanya posaven en comú la producció de carbó i acer, sota una autoritat compartida, cap de les dues no podria tornar a armar-se d'amagat contra l'altra. La guerra entre elles no seria només impensable, sinó materialment impossible.
Schuman ho va anunciar el 9 de maig de 1950, en una declaració que pots llegir a L'Arxiu. Contenia una frase que resumeix tota una manera de fer política: Europa no es faria d'un sol cop ni seguint un pla perfecte dibuixat en un despatx, sinó a través de realitzacions concretes que creessin, de mica en mica, una solidaritat de fet. La proposta es va materialitzar el 1951 amb la
CECA
, la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer, formada per sis països: França, la República Federal d'Alemanya, Itàlia i els tres estats del Benelux. El pas següent va arribar el 25 de març de 1957, quan aquells mateixos sis van signar el Tractat de Roma i van crear la Comunitat Econòmica Europea, un mercat comú que amb els anys es convertiria en la Unió Europea que coneixes.
Dos pilars, doncs, aixecats alhora sobre la mateixa por i la mateixa esperança: la protecció social a l'interior de cada estat i la integració econòmica entre estats. L'un volia que cap ciutadà tornés a caure a l'abisme de la misèria; l'altre, que cap frontera tornés a ser una trinxera. Tots dos van néixer del record encara fresc de les catàstrofes de la primera meitat de segle. I tots dos, amb totes les seves escletxes, són encara avui el terreny sobre el qual caminem. A la sessió següent tornarem al gran escenari de la Guerra Freda per veure com, al cap dels anys, el mur que partia Europa en dos va acabar caient.
2.1. Desmuntant tòpics
El tòpic:
«L'Estat del benestar és un invent de l'esquerra. La sanitat pública, les pensions i els subsidis són idees socialistes que la dreta sempre ha combatut.»
D'on surt:
Avui són sovint els partits d'esquerra els qui defensen amb més èmfasi els serveis públics, i això fa pensar que en són els inventors i els propietaris. El debat polític actual reforça la idea que el benestar té un sol color.
El que diu la recerca:
La història desmenteix aquesta propietat exclusiva. El primer sistema d'assegurances socials del món el va crear a la dècada de 1880 el canceller alemany Otto von Bismarck, un conservador que volia precisament treure força als socialistes oferint protecció als treballadors abans que ho fessin ells. A la Gran Bretanya, l'informe que va inspirar la sanitat pública el va redactar Beveridge, membre d'un partit liberal. I després de la guerra, l'Estat del benestar el van construir i ampliar governs de tota mena: democristians, conservadors i socialdemòcrates. Va ser, més que la victòria d'un bàndol, un ampli consens nascut de la por compartida a la misèria i a la revolució.
En resum:
L'Estat del benestar no és patrimoni de cap partit: és una construcció europea compartida, filla tant dels ideals de justícia com del càlcul polític de qui volia evitar un altre daltabaix social.
3. Fitxa de dades
·
Estat del benestar: conjunt de serveis públics universals (sanitat, educació, pensions, subsidis d'atur) que l'Estat garanteix a tots els ciutadans i que finança sobretot amb impostos.
·
Pla Marshall (1948): programa d'ajuda econòmica dels Estats Units per reconstruir l'Europa occidental després de la guerra. La Unió Soviètica va prohibir als seus països de participar-hi.
·
Informe Beveridge (1942): document britànic que va identificar cinc grans mals a combatre (misèria, malaltia, ignorància, insalubritat i atur) i que va inspirar el sistema sanitari públic (NHS).
·
Trenta Gloriosos (1946-1975): període de creixement econòmic excepcional als països desenvolupats que va fer néixer la societat de consum i va permetre finançar l'Estat del benestar.
·
Declaració Schuman (9 de maig de 1950): proposta de mancomunar la producció de carbó i acer de França i Alemanya per fer la guerra entre elles impossible. És l'origen de la construcció europea.
·
CECA (1951): Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer, primera institució europea, formada per sis països (França, RFA, Itàlia, Bèlgica, Països Baixos i Luxemburg).
·
Tractat de Roma (25 de març de 1957): acord amb què aquells mateixos sis països van crear la Comunitat Econòmica Europea (CEE), l'embrió de l'actual Unió Europea.
4. Glossari
·
Washington.
Nom popular de l'European Recovery Program (1948). Els Estats Units hi van invertir milers de milions de dòlars per reconstruir l'Europa occidental. La Unió Soviètica va prohibir als països del seu bloc que hi participessin: la reconstrucció també va dibuixar la frontera de la Guerra Freda.
·
Beveridge.
L'informe Beveridge (1942) va identificar cinc grans mals a combatre: la misèria, la malaltia, la ignorància, la insalubritat i l'atur. Va inspirar el sistema sanitari públic britànic (NHS), creat el 1948. Beveridge, per cert, era d'un partit liberal, no socialista.
·
Monnet.
Jean Monnet (1888-1979), considerat un dels «pares fundadors» d'Europa. Va idear el pla de mancomunar el carbó i l'acer perquè cap país el pogués fer servir en secret contra un altre. La feina la va anunciar públicament Schuman.
5. L'Arxiu · el document
Declaració Schuman (versió oficial de la Unió Europea)
«Europa no es farà d'un sol cop ni segons un únic pla. Es construirà a través de realitzacions concretes que creïn primer una solidaritat de fet.»
Robert Schuman, ministre d'Afers Exteriors de França · París, 9 de maig de 1950 · Font: https://european-union.europa.eu/principles-countries-history/history-eu/1945-59/schuman-declaration-may-1950_en
Schuman va llegir aquesta declaració en francès (l'original comença «L'Europe ne se fera pas d'un coup...») al Saló del Rellotge del ministeri francès. No és una descripció neutral, sinó una proposta política amb un objectiu ben concret: lligar les economies de França i Alemanya de manera que una nova guerra entre elles fos materialment impossible. La idea, inspirada per Jean Monnet, va donar lloc primer a la CECA (1951) i, a la llarga, a la Unió Europea. Per això el 9 de maig se celebra com el Dia d'Europa.
6. Activitats
6.1. Aprenent
1. La frase que va fundar Europa (lectura de font)
Llegeix a L'Arxiu la Declaració Schuman. Copia la frase on diu que Europa no es farà «d'un sol cop». A sota, explica amb les teves paraules dues coses: què vol dir que Europa es construirà «a través de realitzacions concretes», i quin era l'objectiu real de mancomunar el carbó i l'acer de França i Alemanya. Entre 60 i 90 paraules.
Pista: Comença així: «Amb aquesta frase, Schuman proposa que Europa s'uneixi pas a pas, començant per…». Recorda que darrere d'una proposta econòmica hi havia un objectiu polític: la paraula clau és guerra.
2. Estat del benestar en una sola frase (gàbia de definició)
Sense copiar la Fitxa de dades, tanca en una sola frase completa (subjecte, verb i complement) què és l'Estat del benestar. La definició ha de dir tres coses: qui el garanteix, quins serveis ofereix i com es paga. Una frase, ni una més.
Pista: Una bona definició cap en una frase i respon «què és + qui + com». Fes servir els termes universal i impostos. Prova d'escriure-la, comptar les comes i eliminar tot el que sobri.
3. De les runes a la Unió (eix a escala)
Dibuixa a la llibreta un eix a escala que vagi de 1945 a 1960, amb els anys marcats de manera proporcional (per exemple, 1 cm per any). Situa-hi cinc fites amb el seu any exacte: el Pla Marshall (1948), la Declaració Schuman (1950), la creació de la CECA (1951) i el Tractat de Roma (1957); afegeix-hi també el final de la Segona Guerra Mundial (1945) com a punt de partida. Sota l'eix, escriu una frase que expliqui què tenen en comú totes aquestes fites.
Pista: Un eix a escala no amuntega les dates: les separa segons la distància real entre anys. Fes primer la recta i les marques dels anys, i després hi penges cada fita amb una etiqueta breu.
6.2. Intermedi
4. Com va créixer la despesa social (gràfic de dades)
Aquestes són estimacions de la despesa social pública com a percentatge del PIB (dades aproximades a partir de sèries històriques de l'OCDE). Regne Unit: cap al 1960 un 10%, cap al 1980 un 16%. França: 13% i 21%. Alemanya Occidental: 18% i 23%. Suècia: 11% i 28%. Dibuixa un gràfic de barres que compari els dos anys per a cada país. A sota, escriu entre 90 i 125 paraules interpretant les dades: què va passar amb la despesa social entre 1960 i 1980 i quin país va fer el salt més gran.
Pista: En un gràfic de barres, cada país té dues barres (1960 i 1980) i l'alçada és el percentatge. Connectors útils per interpretar: «en tots els casos…», «mentre que… en canvi…», «el creixement més acusat…». No et limitis a repetir els números: explica la tendència.
5. Els pilars de la postguerra (mapa conceptual)
En parella, construïu a la llibreta un mapa conceptual que parteixi d'un concepte central, «Europa occidental després de 1945», i es ramifiqui en els dos pilars de la sessió (protecció social dins dels estats / integració econòmica entre estats). Pengeu de cada pilar almenys tres conceptes concrets de la sessió (per exemple: Estat del benestar, Pla Marshall, CECA, Tractat de Roma) i uniu-los amb fletxes etiquetades que expliquin la relació.
Pista: Un mapa conceptual no és una llista: les fletxes porten paraules que expliquen el vincle («permet», «va donar lloc a», «finança»). Repartiu-vos els dos pilars i després uniu els conceptes que es toquen.
6. Com el carbó va evitar una guerra (diagrama de flux)
Explica la lògica de la Declaració Schuman amb un diagrama de flux (una cadena de caixes unides per fletxes) que mostri, pas a pas, com mancomunar el carbó i l'acer havia de portar a la pau. Comença per «França i Alemanya posen en comú el carbó i l'acer» i acaba per «una guerra entre elles es fa materialment impossible». Posa almenys quatre caixes intermèdies. Sota el diagrama, escriu entre 90 i 125 paraules justificant per què aquesta cadena tenia sentit.
Pista: Cada caixa és una conseqüència de l'anterior; les fletxes volen dir «i això porta a». Pensa què cal per fer canons i qui controla aquestes matèries si estan compartides. Fes servir els termes interdependència i control compartit.
6.3. Avançat
7. Va valer la pena l'Estat del benestar? (paràgraf 1-3-1)
Escriu a la llibreta un paràgraf argumentatiu amb estructura 1-3-1 (mínim 125 paraules) sobre aquesta afirmació: «L'Estat del benestar va ser la millor decisió que va prendre l'Europa occidental després de la guerra.» Comença amb una frase que fixi la teva posició (a favor, en contra o matisada), continua amb tres arguments diferents que la sostinguin (cadascun amb un exemple de la sessió) i tanca amb una frase de conclusió que no repeteixi la primera.
Pista: L'estructura 1-3-1 és: una idea (tesi), tres suports separats, una síntesi final. Que els tres arguments siguin de tipus diferents (per exemple: econòmic, social i polític), no tres versions del mateix. La conclusió ha d'afegir un matís, no copiar l'inici.
8. De qui és l'Estat del benestar? (desmuntant el tòpic)
Torna al bloc Desmuntant Tòpics. A la llibreta, valora (mínim 125 paraules) per què és important, en el debat públic d'avui, saber que l'Estat del benestar no és patrimoni d'un sol color polític. Recolza't en els fets de la refutació (Bismarck, Beveridge, els governs de postguerra) i argumenta quines conseqüències té, per a un debat sa sobre els serveis públics, reconèixer que van néixer d'un consens ampli i no d'un sol bàndol.
Pista: Distingeix el fet (qui va crear i ampliar el benestar) del teu judici (per què això importa avui). Un bon argument no diu «tothom hi està d'acord», sinó que mostra què es guanya en el debat públic quan una idea deixa de ser l'arma d'un sol partit.
9. Ahir i avui: una herència que no veiem
Completa i raona a la llibreta (mínim 125 paraules): «De tot el que es va construir a l'Europa occidental després de la guerra, allò que jo faig servir o gaudeixo sense adonar-me'n és… Va néixer perquè… i crec que, si algun dia es posés en dubte, el primer que caldria recordar és…». Tria una herència concreta (la sanitat pública, les fronteres obertes, una pensió, l'escola gratuïta) i lliga-la amb el que has après avui.
Pista: No cal que defensis ni ataquis cap govern actual: n'hi ha prou que reconeguis d'on ve una cosa que dones per feta i argumentis per què val la pena recordar-ho. Recolza't en el context de la por a la misèria i a la guerra que has estudiat.
PK
pz ]aE word/fontTable.xml
PK
pz ]BR R word/styles.xml
PK
pz ]\3A A word/numbering.xml
PK
pz ]!P4 4 word/settings.xml
PK
pz ]z word/webSettings.xml
PK
pz ] word/_rels/PK
pz ] W word/_rels/document.xml.rels
PK
pz ][JO O word/_rels/header1.xml.rels
PK
pz ]dI [Content_Types].xml
PK
pz ] _rels/PK
pz ] $ _rels/.relsPK
pz ] docProps/PK
pz ]4f,+ + 6 docProps/core.xmlPK
pz ] word/PK
pz ] word/media/PK
pz ] *h h * word/media/image-BslmK50tNce2Wr1FT65JF.pngPK
pz ]T, , 7n word/header1.xmlPK
pz ] w word/footer1.xmlPK
pz ] gz word/theme/PK
pz ]lhu z word/theme/theme1.xmlPK
pz ]G word/document.xmlPK
pz ]aE J` word/fontTable.xmlPK
pz ]BR R h word/styles.xmlPK
pz ]\3A A w word/numbering.xmlPK
pz ]!P4 4 ry word/settings.xmlPK
pz ]z { word/webSettings.xmlPK
pz ] | word/_rels/PK
pz ] W
} word/_rels/document.xml.relsPK
pz ][JO O W word/_rels/header1.xml.relsPK
pz ]dI ߃ [Content_Types].xmlPK )