PK qz ]_rels/PK qz ] _rels/.rels PK qz ] docProps/PK qz ]3Vz**docProps/core.xml La caiguda del Mur i la fi de la Guerra Freda Ideorum html-to-docx html-to-docx 1 2026-08-12T15:19:34.107Z 2026-08-12T15:19:34.107Z PK qz ]word/PK qz ] word/media/PK qz ] *hh*word/media/image-e7uh7WSPJHyDp7G64BxLU.pngPNG  IHDR^C pHYs  tEXtXML:com.adobe.xmp lieXIfII*V^(ifHH02100100^C-i IDATxy|Tg&{XC/sa7pͨZkjjmmT Tmժ, Ytf%쐅$3#Ǘ%s%Vr$$y99"&KL]DH_Gu"]"5?C-E8zw;z:bP6+՚9"rȒXoMnXw-C6PE5c>ڠɊ.TeZ.?È/NwHlZ wy5C [gM?f?4o}/Vt!^ks׏ ]N8xQ3ҔYg}t` Ǝ /n!ogҀ[{X[uߘ)?8X{ҳZ`߿rI)KG_G<=hĚm8bgiDj-A,PVf;)K^#U_`%}nfYl9|i_x$3 z:^(j.XO->doZ揼_9 H6^i[cv5?ԫ:lqmPo}'m+b; PxjѿzQ9]p̯d:ٛX{xAsW V=|y?GLhh ?VbPeUU+Q^#޹,- $[.x]v: -m 4KT5=^0z2w6hs`׫X:j׬_^{gbv@CY 5?m;+; Ѱu ռ!e:>u0Xkߐ/ьxפC>X _( ozmJ;d5WHjYS4ɈFtκb ';wN@"`aj~P;>yDzAkcdãuz̈/"PjWr2gYHCW.5 ȉ4ƭCG5}̧wWW@jfW<=&Ehc||{ e66~?Iv=6(G :>qgtn+hi-+=gG/ef\ ѴkyWtɩh\""6d>X\YSe\k 7?{9gtnDMib;n*PoF< ѴkNc?}qvf$ۨ /_Z8Qq3wyc~chm*>62lsS.iavTgyp;~2}_dT۸fox.{YۧG#M;Vϼ; 7/[P'`6uNgcF!ՈfޞC%mw)sV>M-swZ` kv>9[z $6Qx8%z^5X]m]לekew^Υi{_:ݲ5 HD)_xU<_q0?|"p^[+ ,o??̎1g＜3vg,ٺn=MJ^w^2ꢋ?f$[4"2ˆ͗nS7]BfJ^ΙgWG@"Ik]ߘ/% BeA諊@(Ϝ)Uxpn,sYVߠWNmQwM(- f?)J,T"ңC7^PQ Luo紎%`g%W[sPa?g⪌hDs;zgQ^"5C-"y1L!x A)qg.õ=Jt:ǂUusyKyew0q_싵Α&Ѵn],_;OZfW%c"ty];ެڕݻ|g9 9D޿rF櫶۩g^mݺe|3#w=LswڝZvWlv%S""W8K~qc_}Hp15H# #Wʹ'=Gsw4Zr n), "E_47Pүx=GuپݬgN=h6rEUXWw#ctxWm72CRxT{Ffܥu|C%|_o1%Îʭ߭YpƐ=n1ٕ4ա]{m)wWo0UJ8qwٯdRb+Cad?"kd $/&HXؽ[~R\v{W3mgw>TsfϚ]"5ͫV9μJ]N |ݍ|IڎExʋFe|N]G7sjyM+'23.9-tWߺ}jw;N{~d|/C;F>\ֱ]k/6zs$]H_?&@$eu7GnpP59i KIvuQX/m 2olW)>zZճ~T3bxКYelF4n+uTJ71mO R,mcflWz亳oܖn[~f_[><+oM?\[]ic]vzrVN !@_IYxpHmZ$4M\KjvFjHzuk^W}|6&^,USWƺs >%CiZxIWx첏E؆KxQy,s:OR5JTF~/}IDD7TUe侧elf4wP+ID'"qtWj]>XS5]H>fnLkT>{Cjx749zr},_qѦLS >Y;B˸ڴUhv2W3d}cŋ^}yu@SϤߪIC}{;~` 4GDv2b "r.{OڳȈF4YL 7޲:̊nZƥIoy}D#>Zz"3#+ .uCdUzr/u{1z;ew7#ު.ҺPa<""jgh$*~6qZƅ%8p5yڳns獧nu{=-)VA}/;*?tbO"2kK#, Z:iMp[-s =2.7ܠoKC׉!%u ,= F|-;{OX=M;uB|7w=rGra#n9㔫:5]3feXUG4S gf\HCW]};mEsT򖈨:L+-*u I$iVFY4-cw~e[b@F֡?}]=s|a',DDkJ|7ٕ[8fn ez& tXdžCYoE;+wg/26,9%_ΚVr C5Sf2:@"TD>dLl5ZZGtfحBfOfm7:,X'X9O49]Z[ /M H]^jʵ^^{nZ>W; +5~b1- u=Ti^:C4"@oITxi˵AN%5F;S˸:oBöOr{ݵ WRz,\I+cmmh$ψ\%S鞪HRg55Χ̣5w:o:RU QZ]xEYF$- K,5zI˸93-v$S6u*Vv`j"^iш7nک]bZ||v``-/uܮsZ""`IkuЮ$"]+"{О@Hht<$""R-"wa[TvH4=0#"{ʼ>]wWRO^QkqQDm[D,ܞoz_W/Z=}S׬;4NF4D۩N-TS0p~lv%]u(DT9ZDN4[EDd CkO!h cSͮde Qա !"HSpUY+"EdU׷JDV7 `i:VP$"ݤ=. MEXHD C=L& ξ"b䃭e^. NUDƨvePICg ?e-fW2Tm][*Y^ |1~p׷Y`]ISڕͯy"-MbE䀈쓦2{?e^_E쟂1*Mäw^Gi:JüRou$ ֳZwӲ*Qq]0s_5 ZQyV~ MotQU㹿pISae^e*6bUʅ.R>CXu(""Q|PXk|&jW.SDP^c#"Nqv. C Ђ2c$]ա9|hV4VD> C2gZr;WHC\ݪeͮdby\""_Q:!.k-T *x\ng"|z -,b>r;Otxvy}~9\r; DZեe3Z;CC]kTvL 1׋ͮ_Xmé.c9gִ*MUvr;+$~[Edr;?CϞ^wRZJ,TVZ.ʼ㝔 Nm+.Qա'u ncb>wARevvNVb,"{n C65!4h](il~uDV~e\V$leW3=꟟W;Tkhc4Zml ŞCyDWtf =k'ys.ٕܩ3zvWD~cyPLy;nQ 5sqagP*Wt""LyלfmV9P@r?ͮ"ħ:RաTXdnbǪC))Uu({(p;2novvXe\ncUУ[-ljbi~a)t>|^u(oNy ]1V˜\q{VȽ\o*p哋5ҕ.Emv]1s\*MCJbWu(؛۹jrrL.r; 4"OH$Un}ktK9wLjqeE#vo}>ꎳ|לBZjK5ԿM\F^~&V/6X> ].,Kׇ:3fW9ǘJԙw:t*uP =lvŐmDZj~^."ɼAu(O{|n{M?%19 6ҵ4LDT"d+SgPfHbGj:μ9]I:DI G.x2$ܪ֟'^s ڷc,/vf߯e\z$̴htq W]),,Osi =smv%Q_,4;EIkg{O.DԙwMSz9v~>w"Fka ա<(xw.'aU_μ仏mv%S&MMŞwS$UUh9F_K=~+tڪzx.KKa&-uavQSŪ"Tg+Şdj.i C =_șEgTxr'{bռeh;tRŞDDv$t{aܤ&yRoy"r1 :g=k+ŞwD8'ywfH+quCٷ_U/5|X:4Եfv>X%x?YzJWʫ6녒IR^""2vL̚3A6eKŢۊWpZU[3jW+dg+T$׽P)󚈜<{a]1lfW,ŞW%yѤxU"b(bn\isהv|| I) %vLff4S8qof滽ikUO VnY)2&-}^9wm""1{&wwJrѥ4աZvw"ڠ hkT ա=㝇QZv_qs55ph>{mj!ֹ-֨.|M9UGC@l^CrHvg%wmͮeZHw-p;%%:^꤃l?$ڻG❄Q_=W˸\=\SGt'go;X<[u>X]SR`UjkI^ kz>Z=rH.s~mZH Қ 4&q/)͇v$@G?-p;; #$]*;p6@kedD\'a5.:<]i`h)hX鲺u[RPH; >\SŤYsNC)̅בmxƪe@^oKڹ\ѳ@c}|cו}]YY ?YR<{ߞqa{z Ntn CA蛊@踝Fmv%Wu(/»%bv%un(p;-Nt0@u(gWBK㝈𚵰O^\ffׯ( VnkV+o""^tYF"JK Cz}/WB-j*Ee^"]yvLu(ag^:mv'b+UryB|59VJi&vL)42qjY""О` uQJgա+~覇zY!"]@hN]:"2JDHծL(kڹ2w@-‹\7ka튱Z;D$n>0"Aٯilcoel5z% ήߖ"Jn":j^vV7)q<]̻OR2o *|vCD4umS\n絳K`Y(":UAw^оc}@E AD6y}C]nom2?*p;+6H"Rՠ?ߊ@gz] \n/DL3(*"%^߬?">5?r;ȥCTD~cv\#%mTɦ?..DDc*8zu+R\>>i49$;ծL0,"z}]W^&Rn+sbҪQ\n/M Sfz{y}Ab3"r^PV^6:?{z1kZɣPRy}ߖy}O.<:gDd)W|3b"׵V] T9Ah휤:ܟXT5*2oay|B̿~DۙW̹l!"2{aui=d{B?$9F;ĚI^X;Jඅ TrCCOqK,O+K~_"@ bNGgM+CI+Ȭi%?FvPsWG?e/]G=YJƈ+?Z-S&?eͭ-T%sgM+-"g9H)3.nmu2̸ ZVbMg-DDmxVGj~ތ}Ϋռ~\_w -꫹#dVv󟨭*̞^^y};fM+>E9Mw |=kZ-PĈ+i% ۟UrykǸΫ8sgO/L +YJ3fU:6:̞^^VB8)AK眳<L]QWX3-iLN5Ng5vy˟ܥib28Ĭc%2vk5?Xt9KLW:kZ'W<;UT^߭;g@+v+qC("Z6^D.2*Ԗz}y}SxXE ʌLyWRr;,R!U|+"_z}+Ed쓦fDxc>n=D P뻧""?{C=Đ % ?a%~1N.S=lT̚VrEבfO/:u]EDnfٕt1Cϖy}_2۰e\٥ݒV[Dr ;(4kZŞ1"286cϭER怒?(?$6i{VISS3}\[X9]i(2Iꭆ""(OшkǦO~hLJ& W~[*dd?ubKK{ EDEoRͮXż'h^ߕ覷YJnfĊPcɧh0`VRWHҥ+X.Js9[lt@`w2:W+z Cz}2cbE gִÛTBD)Rj*Rosޫ 1LKiӞkX zr{(卹u2Ywhn_-"{P1cN9Q,|D,9 աf C(VK龩R*{v,ZbpQr;[XyEь^=&E1A_RK+;?4xV!"[̈l^׷Ό@eM[͸[۩D􅗈K>j{gb aszZZ4ޅwbɣSro-i=o*}]e0 L=q07_bޯHz_ٯ(BXM]+Vfi;dI;c#⵴":`B*txpFve{t/][.p(Cy-P{~]w,yDDϪ7+7!Fm˹cזR  "{ u[0 a{5}D Ō$^wƫKJ)Wx|~u ݚ2XbltM>/-߽3QY|n-?ɮ.7|C,]㝗q汲bk_[(yR׎@(tw$dڕ5[U.&0$:ڜF_,|f'\T:uo|g~2V^Xei]6:_^|o4u_m6{ኻN5qྪsb@Wkr޼ M, J޳XbPMDZ3~\e)Όk 1Z$4a߸^1h>box'6'I|J=4;W,.#pm"Cz_?OXgM_m2tݲ#OF,۸'z-c j}׽?fg+]aD/\y}Uye\;%uP^ +^z2|$3 D^\tG$$.DDn}zrϩi7VH;Gf=2[DdC ~V2VYRqwvkAk4dgDY9 Yczw:o:4TXDjEpy=]mwְA9~yS#7KLz86q8FGI7do&Šsu+!RU9dzz9: gk3fG[˟." "{?β2D IDAT~-w+zbְA{Ӳ{o߰|*Abt1!Fv%ar9A C'Y7kFs2f|'ju( @_y s<˹viO1Wanm[W8Vb$n׷ͮSb$jųI6Yڜ6\xn.ǫS7o}bMDnb /|ů>[XsjcXJD̄X'3. K:`pX%v‹~gUrU2"2ŖP&Jqj+iB$6]xV")\"{3sj^kˇ|Xt"rȮt>[߱Z/$TrnY sg \x}| *4mp3E$~C9DŽ0M آӪC[& ɭE},7?.=U,6Z׫8wEH.ߔI5V+6g_Ҡ"8C9-x'pk n`\n+Nd+"rqJ"Ni3f.1Ì- $ L}?k⼕^+YYp'9,HY"_uSrS(sظC:];L8imn_Cֿ|zԆ~|iɸΘhQ}cBLqL7 ]nʄmgXAf^+\k\osnyҮ;>rҽ;?n6.Ѣf2"A64q%SImk˽Z~JLP$Q^N"rY*L`2ÌrnmLee9|<1]6]rezr[Z?4o"+3+n\sIok)sMGٴraٍp VC$OM$LISTƴ7-xI 5Dž#lqaltarFcj.In `([vN9|hC3G}wq,K+>}iSjxy3XUmˬ9o`lY?nY)lƕKά lny19z0>S[4D5]j 0ϔM[>1S{60Px/o}/_vgUkmՎ=}y@f2$0gmǮye/psN~wj\w҆{}ƌ_uӼ( 1^\ !TGF'l~\ ; wg0.Qg8=Oc$oYѴj8Wݒ$wI'}%_<10yVϞZA;+PnFqy+>dx79G5_K"as3tj/aZg:<ږF?Iz"0Qx9d7_u2WgV >)#m{"r9nV1v;;;52c-ۖF#韝ԊgM,Ɇ1_h/I8&`T6FWIZd7r8\6c_;’xyC$|O´zDwD[һMneQGBu |mi=]1Ƕ  ?h\Ə=^ؗQ-i2kn>Я{fz/M6}5ū%&`К1Ϲ4~P걝7bfc$|uM咎]}cim2W4 GMs~'ɵCq[siu X]0{RҡN`(WGUla2=tT'@i_ZMߐW}p8Iaz5nZJ1P´ٴ}q)*SuwƾurM?:E4$UOddʋ{R´t98ui ZWJ5^9ɦ\W M:qC(ʺ _KAV<{Kb6ߥI}Wҋ^;cV'uQ)eq:CR["g/<^~ ݯ>t 9Mܪ\6ΕxtcMr{C6m2Kٴ:ǶM\.[ Ӻ0VwK=lwg,Ciugz %C5 TVUՇRxU(UI,>ty v=&^%1(|V2tŮs~-tx%0?nZkF?."Fi\vi!Ϧ1`O(\kiZ"D_k*lys_J*oB1>3vZ{GaIo:tj{Gt9k}ܴ.sr\T{G.IA'vf=]1/۟i=mtYx9vz幝Kbkm^kmoJ:E{TFE7ybeuٴ]NwZ^:x2XY\vWwg\mn3 I8>$MtV{2i}]҈Y /Z>$|KU}hC尗/]OWl^uxY CW.c;cMhvw"[2߲in9d{btA´ɦ2dU8I WTΩ^ynے꤯OPyګdmx`p9 M?$]uȦqyc"rɸi}H7>sΚ=]Gi#r{n̦qAi]":sKqjp20J^%PP:lP2u: r{Gwg_$]uq++CB´ݝ$,3vR.co*@OWXX҃^epP6mt.pc)'^wlR´ZnQxM@e]musYUty<5 +V]uQQJHue23ݝT~ǒ>?w]\ǽ2J#ٴXA8Z.<>t=kzn(\`W$,tWwg,[RjjwgTI47g7}ٙ=i,Jwglھ@6ݝY^r.bk6mF`r_KS92O_~V ػ\޹=[5Oȵ neξ켸i'a7t&+"nZGK<L6mp.c: r{swgdI'wGuG5+U8x:z` :F+7c$M;#ٴ3֒Nou_wgbRhM0Ǽ/ z3v|6mIzy.c}ٗ}!>0Y: w^֊iMv~ٗ- o\Ee/ z0ieiLc$vqMٴ}Qܴq_,P(Ơ@I'{%Kz4(d"qHo 𥍑2II:iɦՓأk:mΆIֳ 鼚qAc$8Mұf%MWf3 rUW2K=]4F§%}T~.G&lھ.nZWM%*gHM'$U:4#ٴi&Gi( 1}@w'%JN:ܑ0l´jƿ~Qҧ$)J&Z].cTҥ #Hj4ρ)wHzTMlھܗ}2ص #OK;deJ9aZy#ơXݜ0"a?`4Fib vH?i=ZU14}|I "icy oRw_)>ZUҋ5}IzV-^cM굽|TK2\|~.~h 9imppq sA(84nNIT8ht nZemTX|Sx<;Zٴ{&`TFHґᒎt1 '$% M^Iw%LkOB!8Tq?h߳_S%5fG?2Y: Sm})aZҨ Fw߫|ǰUhYR*nZv螿z /FIP^yqGN1U^Gk |-M6C%SݰbՔ;u w]3U($ 1NFeozpfx=DS0fngb`ׅ-ٴe2m\(kmq ud*3L=~nDWrZ7?'}WURU}km+>̯[^,I높g/L^csUkm~o OϫkcC~MIT(6LVhoR1Z[t9` C#T9 (ƨzߪ]u"aI$=#)I{rUV.U\Xk @9p򜎲4qP2y'x ѢPٸe8Qx͛*CTT/:M8dêCVT/zyMٸ.8PxӖ^+WՇZ6ƬzQüOl=嶻:0PxMd*1:^RYڼ嶻-S lܼ%DU}h wʶiIEOUևvw,TAU"ZRzBI=刊EJ~1qYlL&C'}K:ARH%3L}kÊU?:0Pxv~U}N|$S!i'g@5IZ|*,M|[q`_kBI Th>W+xŏqГ3sq>`ʢ*suCJzc}͟Pk/X@9𚆪WXUe3T)2(-_K*;HUևWa)*) )d0(hITlU_YWU:B y.\E5TVVՇ_kULTUzMFL^4%}|T8kFu`*rYe]B_kskU}tIzg{*(\RYWY3ATA;yU6> >[ :0Up!u3}ZU*4([PtcCʺ/8w>uzn(:mÊUxjXjXbu_p^\^g);/LE*ʺJ_k*djن:0QxPMxJ~_ӷ*ʺC: %S}5arBU"UIu1Xlݐ0@*_ksbH2CԣC?q.`Z*j(C]RcH/eI/_p6{AU%UpȌx~M_JZI=IDAT|opLdjý*i%/iVe]m) ;.Y[IB$zm5L5<0X@QxȒ?ISpǫV(FJ>aŪ>3xkP2CZ8aa m߰ՋUT/:C|o=uUBkJz(Gx

HMC · 1r BAT · C5s8

PK qz ]word/footer1.xml © 2026 Ideorum · Reproducció autoritzada amb atribució (CC BY 4.0) · Condicions completes a ideorum.cat/avis-legal PK qz ] word/theme/PK qz ]lhuword/theme/theme1.xml PK qz ]Fword/document.xml La caiguda del Mur i la fi de la Guerra Freda El 9 de novembre de 1989, el mur que partia Berlín es va obrir sense que ningú disparés un tret. Aquella nit va començar el final d'un món dividit en dos. Però el mur no va caure per un sol discurs ni per un sol home: va caure per dins. Pregunta de la càpsula: UN MÓN PARTIT EN DOS 1. Abans de llegir 1. Localitzar. Segons el discurs de Reagan que trobaràs a L'Arxiu, a qui interpel·la directament el president dels Estats Units, i què li demana exactament que faci? 2. Avaluar. Reagan pronuncia aquestes paraules el 1987, dos anys i mig abans que el mur caigui, i des del costat occidental. Es pot llegir el seu discurs com una descripció objectiva de la situació, o és la veu d'un dels dos bàndols? Com ho notes? 3. Integrar. A les sessions anteriors vas veure com els dos blocs es vigilaven amb desconfiança. Per què creus que un mur al mig d'una ciutat es va convertir en el símbol de tota la Guerra Freda? 4. Reflexionar. Avui, quan cau de sobte un règim que semblava sòlid, sovint diem que «ho ha tombat» un líder estranger. Després de llegir aquesta sessió, què li respondries a algú que digués que «Reagan va tombar el mur»? 2. La lectura Durant vint-i-vuit anys, una paret de formigó va tallar Berlín en dos. La van aixecar el 1961 per aturar la fugida massiva de ciutadans de l'Alemanya comunista cap a la meitat occidental de la ciutat, i molt aviat va deixar de ser un simple mur per convertir-se en la imatge mateixa de la Guerra Freda: a un costat, el bloc soviètic; a l'altre, el bloc occidental; i pel mig, una franja de sorra, filats i torres de vigilància on van morir desenes de persones que van intentar creuar-la. Mentre el mur va ser dret, semblava que el món seguiria partit en dos per sempre. I tanmateix, va caure en una sola nit, gairebé per accident, sense que cap exèrcit disparés. Per entendre com va passar cal mirar cap a Moscou. El 1985 va arribar al poder de la Unió Soviètica un dirigent més jove, Mikhaïl Gorbatxov , que va veure una cosa que els seus antecessors havien negat: l'economia soviètica estava esgotada. La cursa d'armaments havia buidat les arques, la producció no arribava per omplir les botigues i el sistema s'ofegava en la seva pròpia burocràcia. Gorbatxov va llançar dues grans reformes per intentar salvar-lo. La glasnost obria la porta a la crítica i a una certa llibertat d'expressió; la perestroika intentava modernitzar l'economia. Però la reforma més decisiva no va ser econòmica, sinó una decisió política: Gorbatxov va renunciar a fer servir l'exèrcit soviètic per sostenir per la força els governs comunistes de l'Europa de l'Est. Durant dècades, qualsevol intent de sortir del bloc s'havia esclafat amb tancs, com a Hongria el 1956 o a Praga el 1968. Ara, per primer cop, Moscou deixava que cada país decidís el seu camí. Aquesta decisió va treure el fre a tot un continent. El 1989 es va convertir en l'any de les revolucions pacífiques. A Polònia, el sindicat Solidarność va guanyar unes eleccions parcialment lliures i va formar el primer govern no comunista del bloc. Hongria va obrir la seva frontera amb Àustria, i per aquella escletxa van començar a fugir milers d'alemanys de l'Est. A ciutats com Leipzig, multituds cada cop més grans sortien al carrer els dilluns cridant «nosaltres som el poble». La pressió es va anar acumulant fins que, el vespre del 9 de novembre de 1989 , un portaveu del govern de l'Alemanya de l'Est va anunciar, de manera confusa i sense voler-ho del tot, que els ciutadans podrien travessar la frontera «de manera immediata». La notícia va córrer per la televisió, i milers de berlinesos es van abraonar cap als passos del mur. Els guàrdies, sense ordres clares i sense ganes de disparar contra la seva pròpia gent, van acabar aixecant les barreres. Aquella nit, desconeguts de tots dos costats van pujar dalt del mur a ballar i a picar-lo amb martells. Dos anys i mig abans d'aquella nit, davant d'aquella mateixa Porta de Brandenburg, el president dels Estats Units, Ronald Reagan , havia pronunciat un discurs que trobaràs a L'Arxiu. S'hi adreçava directament a Gorbatxov i li demanava que obrís la porta i enderroqués el mur. Va ser una frase potent i molt recordada, però convé llegir-la sabent qui parlava: era la veu d'un dels dos bàndols, en plena Guerra Freda, presentant la llibertat occidental com la vencedora del duel. El discurs no va tombar cap mur; el que el va tombar, mesos després, va ser una combinació de coses molt més profunda que un sol home no podia provocar ni aturar. Un cop obert el mur, els esdeveniments es van accelerar. Les dues Alemanyes, separades des del final de la guerra, es van tornar a unir en un sol estat el 3 d'octubre de 1990 . I el mateix sistema soviètic, corcat per dins, es va acabar desfent: el desembre de 1991, la Unió Soviètica es va dissoldre en quinze estats independents, i Gorbatxov va dimitir d'un país que ja no existia. La Guerra Freda, que durant més de quaranta anys havia amenaçat el planeta amb la destrucció nuclear, s'acabava sense la gran guerra que tothom havia temut. El bloc de l'Est s'havia ensorrat, sobretot, pel seu propi pes. Molta gent va llegir aquell final com una victòria neta d'Occident, la prova que un sistema havia derrotat l'altre. Però la història és més complicada. El bloc soviètic no va caure només perquè l'empenyessin de fora: va caure perquè no es podia sostenir per dins, i perquè milions de persones de Polònia, d'Hongria, d'Alemanya de l'Est i de la mateixa Unió Soviètica van deixar de tenir por. A la sessió següent tornarem al punt de partida de la càpsula i ens preguntarem si aquell «final feliç» va ser realment el final de les rivalitats entre grans potències, o només el començament d'una de nova. 2.1. Desmuntant tòpics El tòpic: «Ronald Reagan va tombar el mur de Berlín. El seu discurs i la pressió dels Estats Units van fer caure el comunisme; Occident va guanyar la Guerra Freda gràcies a la fermesa dels seus líders.» D'on surt: És una idea còmoda i fàcil de recordar: una frase famosa («tear down this wall»), un heroi identificable i un final net amb vencedors i vençuts. Encaixa bé en un relat en què el bàndol propi guanya per mèrits propis, i per això s'ha repetit molt. El que diu la recerca: El mur no va caure el dia del discurs de Reagan, sinó dos anys i mig després, i no per una ordre vinguda de fora. Les causes de fons eren internes: una economia soviètica esgotada, la decisió de Gorbatxov de no fer servir l'exèrcit per sostenir els règims de l'Est, i sobretot la mobilització de milions de persones dins d'aquells països (el sindicat Solidarność a Polònia, les manifestacions de Leipzig, la fugida per Hongria). La pressió occidental hi va influir, però atribuir-ho tot a un discurs esborra els protagonistes reals: els ciutadans de l'Est que van perdre la por. És el mateix error, invertit, que negar tota influència externa: la història d'aquell final la van escriure moltes mans alhora. En resum: Els grans canvis històrics rarament tenen un sol autor. El mur va caure per una suma de causes internes i externes, i els seus protagonistes principals no eren als despatxos de Washington, sinó als carrers de Berlín, Leipzig i Gdańsk. 3. Fitxa de dades · Mur de Berlín (1961-1989): paret que va dividir Berlín per aturar la fugida de ciutadans de l'Alemanya comunista cap a l'Oest. Es va convertir en el símbol de la Guerra Freda. · Glasnost: en rus, «transparència». Reforma de Gorbatxov que va obrir la porta a la crítica, va alliberar presos polítics i va relaxar la censura. · Perestroika: en rus, «reestructuració». Reforma de Gorbatxov que intentava modernitzar l'economia planificada soviètica introduint-hi mecanismes de mercat. · Solidarność («Solidaritat»): sindicat lliure polonès, liderat per Lech Wałęsa, que el 1989 va guanyar unes eleccions parcialment lliures i va formar el primer govern no comunista del bloc de l'Est. · 9 de novembre de 1989: obertura del mur de Berlín. Multituds de tots dos costats el van creuar i el van picar amb martells, sense que els guàrdies disparessin. · Reunificació alemanya (3 d'octubre de 1990): les dues Alemanyes, separades des del final de la guerra, es van tornar a unir en un sol estat. · Dissolució de la Unió Soviètica (desembre de 1991): l'URSS es va desfer en quinze estats independents i Gorbatxov va dimitir. Va ser el final formal de la Guerra Freda. 4. Glossari · glasnost. En rus, «transparència» o «obertura». Va permetre criticar el sistema, alliberar presos polítics i deixar de bloquejar certes emissores estrangeres. Va destapar problemes que abans es negaven. · perestroika. En rus, «reestructuració». Intentava introduir mecanismes de mercat en una economia planificada rígida. Va desfer velles certeses sense arribar a crear-ne de noves. · Solidarność. «Solidaritat», en polonès. Sindicat lliure nascut el 1980 als drassanes de Gdańsk, liderat per Lech Wałęsa. Va ser el primer moviment de masses que va desafiar obertament un règim comunista de l'Est. 5. L'Arxiu · el document Discurs a la Porta de Brandenburg («Tear down this wall») «Secretari General Gorbatxov, si busca la pau, si busca la prosperitat per a la Unió Soviètica i l'Europa de l'Est, si busca la liberalització: vingui fins a aquesta porta! Senyor Gorbatxov, obri aquesta porta! Senyor Gorbatxov, enderroqui aquest mur!» Ronald Reagan, president dels Estats Units · Berlín Oest, 12 de juny de 1987 · Font: https://www.historyplace.com/speeches/reagan-tear-down.htm Reagan va pronunciar aquestes paraules davant de la Porta de Brandenburg el 1987, dos anys i mig abans que el mur caigués. No és una crònica neutral, sinó la veu d'un dels dos bàndols en plena Guerra Freda: el president dels Estats Units interpel·la directament el líder soviètic i presenta la llibertat occidental com la vencedora del duel. El discurs va esdevenir un símbol, però el mur no va caure aquell dia ni per aquelles paraules. Cal llegir-lo sabent qui parla i amb quina intenció. (Text de domini públic dels Estats Units.) 6. Activitats 6.1. Aprenent 1. La veu d'un dels dos bàndols (lectura de font) Llegeix a L'Arxiu el fragment del discurs de Reagan. Copia la frase on demana directament a Gorbatxov que enderroqui el mur. A sota, explica amb les teves paraules dues coses: què demana exactament Reagan i per què no podem llegir aquest discurs com una descripció neutral, sinó com la veu d'un dels dos bàndols. Entre 60 i 90 paraules. Pista: Comença així: «Reagan demana a Gorbatxov que…». Recorda qui parla (el president dels EUA), quan (1987, encara amb el mur dret) i amb quina intenció. Fes servir l'expressió veu situada. 2. Dues Berlins, dos móns (contrast) En parella, contrasteu a la llibreta la Berlín de l'Est i la Berlín de l'Oest tal com eren mentre el mur era dret, enfrontant-les en dues llistes paral·leles. Contrasteu-hi almenys tres aspectes (per exemple: llibertat de moviment, sistema econòmic, què passava si intentaves marxar). A sota, escriviu entre 60 i 90 paraules explicant per què aquell mur es va convertir en el símbol de tota la Guerra Freda. Pista: Fes servir connectors de contrast: «a l'Est…, en canvi a l'Oest…», «mentre que». No cal que ho sàpigues tot: dedueix a partir del que has llegit sobre els dos blocs. 3. La portada del 10 de novembre (titular) Observa la imatge del banner (la gent a la Porta de Brandenburg el novembre de 1989). Imagina que ets a la redacció d'un diari la nit que s'obre el mur i has d'escriure el titular de portada. Escriu a la llibreta un sol titular (màxim 12 paraules) que capti la importància del moment sense exagerar ni inventar res que no puguis saber aquella nit. Pista: Un bon titular és breu, concret i cert. Evita els adjectius buits («històric», «increïble») i digues què ha passat de debò. Compta les paraules: no pot passar de 12. 6.2. Intermedi 4. La corba d'un imperi (gràfic viu) Dibuixa a la llibreta un gràfic viu: una corba que representi la «força» del bloc soviètic entre 1985 i 1991, amb els anys a l'eix horitzontal i una línia que puja o baixa segons com anaven les coses. Marca sobre la corba almenys cinc moments amb una etiqueta breu: l'arribada de Gorbatxov (1985), les reformes, les eleccions de Solidarność (1989), la caiguda del mur (1989) i la dissolució de l'URSS (1991). Sota el gràfic, escriu entre 90 i 125 paraules explicant per què la línia va en la direcció que va. Pista: En un gràfic viu, l'alçada de la línia és una idea (aquí, la solidesa del bloc), no un número exacte. Pensa si cada fet feia el bloc més fort o més feble i mou la línia amunt o avall. Connectors útils: «a partir d'aquí…», «arran de…», «com a conseqüència». 5. Quina no hi pinta res? (intrús justificat) Aquí tens cinc factors relacionats amb la caiguda del mur: (a) l'economia soviètica esgotada, (b) la decisió de Gorbatxov de no fer servir l'exèrcit, (c) les manifestacions pacífiques a l'Est, (d) la invenció d'internet, (e) la fugida d'alemanys per la frontera d'Hongria. Identifica a la llibreta quin és l'intrús (el que NO va tenir un paper real en la caiguda del mur) i justifica en 90-125 paraules per què no hi encaixa, mentre que els altres quatre sí. Pista: L'intrús no és sempre el més estrany a primera vista: has de saber quins factors van intervenir de debò. Justifica per què cadascun dels altres quatre sí que hi va tenir un paper, i per què el cinquè queda fora en el temps o en la lògica. 6. La decisió que ho va canviar tot (decisió raonada) La reforma més decisiva de Gorbatxov no va ser econòmica, sinó una decisió política: renunciar a fer servir l'exèrcit soviètic per sostenir per la força els règims de l'Est, com sí que s'havia fet a Hongria (1956) i a Praga (1968). Explica a la llibreta, en 90-125 paraules, per què aquesta decisió va ser tan determinant: què hauria passat, probablement, si Gorbatxov hagués decidit el contrari? Pista: Una decisió raonada es jutja pels seus efectes. Compara-la amb el que va passar el 1956 i el 1968, quan Moscou sí que va enviar els tancs. Connectors útils: «si… aleshores…», «en canvi», «gràcies a aquesta decisió». 6.3. Avançat 7. El món després del mur (rellevància: top 3) De totes les conseqüències de la caiguda del mur i del final de la Guerra Freda (la reunificació d'Alemanya, la dissolució de l'URSS, la fi de l'amenaça nuclear entre els dos blocs, l'expansió de la Unió Europea cap a l'Est, l'ascens dels Estats Units com a única superpotència...), tria les TRES que et semblin més importants per entendre el món d'avui. A la llibreta, ordena-les de la 1 a la 3 i justifica cada tria (mínim 125 paraules en total). Pista: No hi ha una única resposta correcta: el que es valora és la justificació. Per a cada conseqüència, pregunta't «això encara es nota avui?». Ordena segons l'empremta que ha deixat, no segons l'espectacularitat del moment. 8. Qui va tombar el mur? (desmuntant el tòpic) Torna al bloc Desmuntant Tòpics. A la llibreta, valora (mínim 125 paraules) per què és inexacte dir que «Reagan va tombar el mur» o que «Occident va guanyar la Guerra Freda» com si fos obra d'un sol home o d'un sol bàndol. Explica quines van ser les causes internes de la caiguda i argumenta per què reconèixer els protagonistes reals (els ciutadans de l'Est) canvia la manera d'entendre aquell final. Pista: Un bon desmentit no substitueix un mite per un altre: no diguis que «els EUA no hi van tenir res a veure». Mostra que hi va haver causes internes i externes alhora, i que el pes principal el van tenir milions de persones que van perdre la por. 9. Ahir i avui: qui fa caure els règims Completa i raona a la llibreta (mínim 125 paraules): «Quan avui cau de sobte un govern o un règim que semblava sòlid, la primera explicació que sento sol ser… Després d'estudiar la caiguda del mur, crec que aquesta explicació és insuficient perquè… i el que caldria mirar abans d'atribuir-ho tot a una causa única és…». Recolza't en el que has après sobre les causes internes i externes de 1989. Pista: No cal que parlis de cap país concret d'avui: n'hi ha prou que reconeguis el mecanisme (buscar un sol culpable o un sol heroi) i proposis una mirada més completa. Recolza't en l'exemple del mur: causes internes + externes, protagonistes múltiples. PK qz ]aEword/fontTable.xml PK qz ]BRRword/styles.xml PK qz ]\3AAword/numbering.xml PK qz ]!P44word/settings.xml PK qz ]zword/webSettings.xml PK qz ] word/_rels/PK qz ]Wword/_rels/document.xml.rels PK qz ]OOword/_rels/header1.xml.rels PK qz ]dI[Content_Types].xml PK qz ]_rels/PK qz ] $_rels/.relsPK qz ] docProps/PK qz ]3Vz**6docProps/core.xmlPK qz ]word/PK qz ] word/media/PK qz ] *hh*word/media/image-e7uh7WSPJHyDp7G64BxLU.pngPK qz ]gj, , 6nword/header1.xmlPK qz ]wword/footer1.xmlPK qz ] fzword/theme/PK qz ]lhuzword/theme/theme1.xmlPK qz ]Fword/document.xmlPK qz ]aEW_word/fontTable.xmlPK qz ]BRRgword/styles.xmlPK qz ]\3AAvword/numbering.xmlPK qz ]!P44xword/settings.xmlPK qz ]zzword/webSettings.xmlPK qz ] {word/_rels/PK qz ]W|word/_rels/document.xml.relsPK qz ]OOdword/_rels/header1.xml.relsPK qz ]dI[Content_Types].xmlPK)