PK
qz ] _rels/PK
qz ] _rels/.rels
PK
qz ] docProps/PK
qz ]X$ $ docProps/core.xml
Retorn al cas: la nova rivalitat global
Ideorum
html-to-docx
html-to-docx
1
2026-08-12T15:19:34.398Z
2026-08-12T15:19:34.398Z
PK
qz ] word/PK
qz ] word/media/PK
qz ] *h h * word/media/image-WMudhDmiTJSpVWqKqZQ25.pngPNG
IHDR ^ C pHYs tEXtXML:com.adobe.xmp
li eXIfII* V ^ ( i f H H 0210 0100 ^ C -i IDATxy|Tg&{XC/sa7pͨZkjjmmT
Tmժ,
Ytf%쐅$3#Ǘ%s%Vr$$y99" &KL]DH_ Gu"]"5?C -E 8zw;z:bP6+՚9"rȒXoMnXw-C6PE5c>ڠ Ɋ.TeZ.?È /NwHlZ
wy5C [gM?f?4o}/Vt! ^ks ]N8x Q3ҔYg}t` Ǝ
/n!ogҀ[{X[uߘ)?8X{ҳZ`߿rI )KG_G<= hĚm8bgiDj-A,PVf; )K^#U_`%}nfYl9|i_x $3
z:^(j.XO->doZ揼_9
H6^ i[cv5?ԫ:lqmPo}'m+ b; PxjѿzQ9]p ̯ d:ٛX{xAs W V=|y?GLhh
?VbPeUU+Q^# ,- $[.x]v: -m 4KT5=^0z2w6hs` X:j_^{gbv@CY
5?m;+; Ѱu ռ!e:>u0 Xkߐ/ьxפC>X
_ ( ozmJ;d5WHjYS 4ɈFtκb
'; wN @"`aj~P;>yDzAkcdãuz̈/"PjWr2gYHCW.5
ȉ4ƭCG5}̧wWW @jfW<=&Ehc||{
e66~?Iv=6(G :>qgtn+h i-+=gG/ ef\ ѴkyWtɩ h\""6 d>X\YSe\k
7?{9gtnDMib;n*PoF< ѴkNc?}qvf$ۨ
/_Z 8Qq3wyc~chm*>62 lsS.iavTgyp;~2}_dT ۸fox.{YۧG#M;Vϼ;
7/[P' `6uNgcF!ՈfޞC %mw)s V>M-swZ` kv>9[z $6Qx8%z^5X]m]לeke w^Υi{_: ݲ5 HD)_xU<_q0?|"p^[+ ,o??̎1g＜3vg,ٺn= MJ^w^2ꢋ?f$[4"2ˆ͗nS7]BfJ^Ιg WG @"Ik]ߘ/%
BeA諊@(Ϝ )Uxpn,sYVߠWNmQwM(-
f?)J,T "ңC7^PQ Luo紎%`g%W[sPa?g⪌hDs;zgQ^"5C-"y1L!x A)qg.õ=Jt:ǂUusyKyew0q_싵Α&Ѵn],_;OZfW %c"ty];ެڕݻ|g 9 9DrF櫶۩g^mݺe|3#w=LswڝZvWlv%S""W8K~qc_} Hp15H# # Wʹ'=Gsw4Zr
n), "E_47 Pүx= Guپ ݬgN=h6rEUXWw#ctxWm72 CRxT{Ffܥu|C%|_o1% Îʭ߭YpƐ=n1ٕ4ա]{m)wWo0U J8qwٯdRb+Cad?"kd $/&HXؽ[~R\v{W3mgw>TsfϚ]"5ͫV9μJ]N
|ݍ |IڎE xʋFe|N]G7sj y M+'23. 9-tWߺ}jw;N{~d|/C;F>\ֱ]k/6zs$]H_?& @ $eu7GnpP59i KIvuQX/m
2olW)>zZճ~T3bxКYelF4n+uT J71mO R,mcflWz亳o ܖn[~f_[><+oM ?\[]ic]vzrVN ! @_IYxpHmZ$4M\KjvFjHzuk^W}| 6&^,USWƺs
>%CiZx IWx첏E؆KxQy,s:OR5JTF~/ }IDD7TUe侧elf4wP+ID'" qtWj]>XS5]H>fnLkT>{ Cjx7 49zr},_ qѦLS >Y;B˸ڴUhv2W3d }cŋ^}yu@SϤߪIC} {;~` 4GDv2b "r.{OڳȈF4YL 7:̊nZƥIoy}D#>Z z"3# +
.uCdUzr/u{1z;ew7#ު.ҺPa<""jgh $*~6qZƅ%8p5yڳn s獧nu{=-)VA}/;*?tbO "2kK# ,
Z:iMp[-s =2.7ܠoKC!%u ,= F|-;{OX =M;uB |7w=rGra#n9㔫:5]3feXUG4S
gf\HCW]};mEsT:L+-*u I$iVFY4-cw~e[b@F֡?}]=s |a ',DDkJ|7ٕ[8fn ez&
tXdžCYoE;+wg/26,9%_ΚVr C5Sf2:@"TD>d Ll5ZZGtfحBfOfm7:,X'X9O 49]Z[
/M H ]^jʵ^^{nZ>W; +5~b1- u=Ti^:C 4" @oITxi˵AN%5F;S˸:oBö Or{ݵ WRz,\I+cmmh$ψ\ %S鞪HRg 55Χ̣5w:o:RU QZ]xEYF$ -
K,5zI˸ 93- v$S6u*Vv `j"^iш7nک]bZ| |v``-/uܮsZ""`IkuЮ$"]+"{О@Hht<$""R-"wa[Tv H4=0#"{ʼ>]wW RO^QkqQDm[D,ܞoz _W/Z=}S;4NF4D۩N-TS0p~lv%]u(DT9ZDN4[EDd CkO!h cSͮde Qա !"HSpUY+"EdUJDV7 `i:V P$"ݤ=. MEXHD C=L&
ξ"b䃭e^. NUDƨvePICg ?e-fW2Tm][*Y^
|1~pY`]IS ڕͯy"-MbE䀈쓦2{?e^_E쟂1*Mäw^Gi:JüRou$
ֳZwӲ*Qq]0s_5
ZQ yV ~ MotQU㹿p ISae^e*6bU ʅ.R>CXu(""Q|PXk|&jW.S DP^c#"Nqv. C Ђ2c$]ա9|hV 4 VD>
C2gZr;WHC\ݪeͮdby\""_Q:!.k-T
*x\ng"|z -,b>r;Otxvy}~9\r; DZեe3Z;CC]kTvL
1ͮ_Xmé.c9gִ*MUvr; +$~ [Edr;?CϞ^wRZJ,T VZ .ʼ㝔 Nm+.Qա'u ncb>wARevvNV b,"{n C65!4h](il~uDV~e\V$leW3=W;Tkhc4Zml
ŞCyDWt f =k'ys.ٕܩ3zvWD~cyPLy;nQ
5sqagP*Wt ""LyלfmV9P @r?ͮ"ħ:RաTX dnbǪC))Uu({(p;2novvXe\ncU У[-ljbi~a)t>|^u(oNy ]1V\q{VȽ\o*p哋5ҕ.Emv]1s\*MCJbWu(؛۹jrrL.r; 4"OH$Un}ktK9w LjqeE#vo}>ꎳ|לBZjK5 ԿM\F^~&V/6X> ].,Kׇ:3fW9ǘJԙw:t*uP
=lvŐmDZj~^."ɼAu(O{|n{M?%19 6ҵ4 LDT"d+SgPfHbGj:μ9]I:DI G.x2$ܪ֟'^ s
ڷc,/vf߯e\z$̴htq
W]),,Osi
=smv%Q_,4;EIkg{O.DԙwMS z9v~>w"Fka
ա<(xw.'aU _μ仏mv%S&MMŞwS$UUh9F_K= ~+tڪzx.KKa&-uavQSŪ"Tg+Şdj.i C
=_șEgTxr'{bռeh;tR ŞDDv$t{a ܤ&yR oy"r1 :g=k+ŞwD8'y wfH+quCٷ_U/5| X:4Եfv>X%x?YzJW ʫ6녒IR^""2vL̚ 3A6eKŢۊWpZU[3jW+dg+ T$P)<{a]1lfW,ŞW%yѤxU"b(bn\isהv|| I)
%vLff4S8qof滽ikUO
VnY)2&-}^9w m""1{&wwJrѥ4աZvw"ڠ hkT
ա=㝇QZv_qs55ph>{mj!ֹ-֨.|M9UGC@l^CrHvg%w mͮeZHw-p;%%:^꤃l ? $ڻG❄Q_=W˸\=\SGt'go;X<[u>X]SR`UjkI^
kz>Z=rH.s~mZH
Қ 4&q/)͇v $ @G?-p;; #$]*;p6@kedD\'a5.:<]i`h) hX鲺u[ RPH; >\SŤYsNC)̅בmxƪe@^oKڹ\ѳ@c}|cו}] YY
?YR<{ߞqa{z
Ntn
CA蛊@踝Fmv%Wu(/»%bv%un(p; -N t0@u(gWBK㝈O^\ff ׯ( VnkV+o""^tYF" JK
Cz}/WB-j*Ee^"]yvLu(ag^:mv'b+UryB| 59V J i&vL)42qjY""О` uQJgա+~覇zY!"]@hN]:"2JDHծL(kڹ2w@ -\7ka튱Z;D$n>0"Aٯilcoel5z%
ήߖ"Jn ":j^vV7)q <]̻OR2o *|vCD4umS\n絳K`Y(":UAw^оc}@E AD6y}C]nom2?*p; +6 H"Rՠ?ߊ@gz] \n/DL3(*"%^߬?"> 5?r;ȥCTD~cv\#%mTɦ?..DD c*8zu+R\>>i4 9$;ծL0,"z}]W^&Rn+sbҪQ\n/M
Sfz{y}Ab3"r^ PV^6:?{z1kZɣPRy}ߖy}O.<:gDd) W|3b"V] T9Ah휤:ܟXT5*2oay|B̿~DۙW̹l!"2{aui=d{B?$9F;ĚI^X;Jඅ
TrC COqK,O+K~_"@
bNGgM+CI+Ȭi%?FvPsWG ?e/]G=YJƈ+?Z-S&?eͭ-T%sgM+-" g9H )3.nmu2̸ ZVbMg-DDmxVGj~ތ}Ϋռ~\_w -#dVv*̞^^y};fM+>E9Mw
|=kZ-PĈ+i% ۟UrykǸΫ8sgO/L +YJ3fU :6:̞^^VB8)AK眳<L]QWX3-iLN 5Ng5vy˟ܥib28Ĭc%2vk5?X t9KLW:kZ'W<;UT^߭;g@+v+qC("Z6^D.2*Ԗz}y}SxXE ʌLyWRr;,R!U|+"_z}+Ed쓦f Dxc>n=D
P뻧""?{C=Đ % ?a%~1N.S=lT̚VrEבfO/:u]EDnfٕt1 Cϖy}_2۰e\٥ݒV [Dr ;(4kZ Ş1"286cϭER怒?(?$6i{VISS3}\ [X9]i(2Iꭆ""(OшkǦO~hLJ&
W~[*dd?ubKK{ EDEoRͮXż'h^ߕ覷YJnfĊPcɧh0`VRWHҥ+X.Js9[lt@`w 2:W +z Cz}2cb E gִÛTBD)Rj*Rosޫ 1LKiӞkX zr{( 卹u2Ywhn_-"{P1cN9Q,|D,9
աf
C(VK龩R*{v,ZbpQr;[XyEь^=&E1A_RK +;?4xV!"[̈l^Ό@eM[ [۩DK> j{g b aszZZ4ޅ wbɣSro-i=o*}]e0 L =q07_bޯH z_ ٯ(BXM]+Vfi ;dI;c#":`B*txpFve{t/][.p(Cy-P{~]w,yDDϪ7+7!Fm ˹cזR "{ u[0 a{5} D Ō$^wƫKJ)Wx|~u ݚ2XbltM >/-߽3QY|n-?ɮ.7|C,] 㝗q汲bk_[(yR@(tw$dڕ5[U. &0$:ڜF_,|f'\T:uo|g ~2V^Xei]6:_^|o4u_m6{ኻN5qྪsb@Wkr
M,
JXbPMDZ3~\e)Όk 1Z$4a߸^1h>box'6'I |J=4;W,.#pm"Cz_?O XgM_m2tݲ#OF,۸'z-c
j}?fg+]aD/\y}Uye\;%uP^
+^z2|$3
D^\tG$ $.DDn}zrϩi7VH ;Gf=2[DdC ~V2VYRqwvkAk4 dgDY9
Yczw:o:4 T XDjEpy=]mwְA9~yS#7KLz86q8FGI7do&su+! RU9dzz9: gk 3fG[˟."
"{?β2D IDAT~-w+zbְA{Ӳ{o߰|*Abt1!Fv%ar9A
C'Y7kFs2f|'ju( @_y
s<˹viO1Wanm[W8Vb$nͮSb$jųI6Yڜ6\xn.ǫS7o}bMDnb
/|ů>[XsjcXJD̄X'3. K :`pX%v~gUrU2"2ŖP&J qj+iB$6]xV" )\"{3sj^kˇ|Xt"rȮt>[߱Z/$TrnY sg \x}| *4mp3E$~C9DŽ0M
آӪC[& ɭE},7?.=U,6Z8 wEH.ߔI5V+6g_Ҡ"8C9-x'pk n`\n+Nd+"rqJ"Ni3f.1Ì- $
L}?k⼕^+YYp'9,HY"_uSrS(sظC:];L8imn_Cֿ|zԆ~|iɸΘhQ}cBLqL7 ]nʄmgXAf^+\k\osnyҮ;>rҽ;?n6.Ѣf2"A64q%SImk˽Z~JLP$Q^N" rY*L`2Ìrn mLee9|<1]6]rez r[Z?4o"+3+n\sIok)sMGٴraٍp VC$OM$LISTƴ7-xI
5D#lqal tarFcj.In `([vN9|hC3G}wq,K+> }iSj x y3XU mˬ9o`lY?nY)lƕKά lny19z 0>S[4D5]j 0ϔM[>1S{60Px/o}/_vgUkmՎ=}y@f 2$0gmǮye/psN~wj\w҆{}ƌ_uӼ(
1^\ !T GF'l~\ ;
wg0.Qg8=Oc$ oYѴj8 Wݒ$wI'}%_<10yVϞZA;+P nFqy+>dx79G5_K"as3tj/aZg:<ږF?Iz"0Qx9d7_u2WgV >)#m{"r9nV1v;;;52c-ۖF#韝ԊgM,Ɇ1_h/I8&`T6FWIZ d7r8\6c_;xyC$|O´zDwD[һMneQGBu |mi=]1Ƕ ?h\ Ə=^ؗQ-i2kn>Я {fz/ M6}5ū%&` К1Ϲ 4~P걝7 bfc$|uM咎]}cim2W4 GMs~'ɵCq[siu X]0 {RҡN`(WGUla2=tT'@i_Z MߐW}p8Iaz5nZJ1P´ٴ}q)*SuwƾurM?:E4$UOddʋ{R´ t98ui ZWJ5^9ɦ\W M:qC(ʺ
_KAV<{Kb 6ߥ I}Wҋ^;cV'uQ)eq:CR["g/<^~
ݯ>t
9M ܪ\6ΕxtcMr{C6m2Kٴ:ǶM\.[ Ӻ 0VwK=lwg,Ciugz %C5 TVUՇRxU(UI,>ty
v=&^%1(|V2tŮs~-tx%0?nZkF?."Fi\vi!Ϧ1 `O(\kiZ"D_k*lys_J*oB1>3vZ{GaIo:tj{Gt9k}ܴ.sr\T{G.IA'vf=]1/۟i=mtY x9vz幝Kbkm^kmoJ:E{TFE7y beuٴ]NwZ^:x2XY\vWwg\mn3 I8>$MtV{2i}]҈Y
/Z>$|KU}hC尗/]OWl^uxY
CW.c;cMhvw"[2߲in9d{btA´ɦ 2dU8I WTΩ^ynے꤯OPyګdmx`p9 M?$]uȦqyc"rɸi}H7>sΚ=]Gi#r{n̦qAi]":sKqjp20J^%PP:lP2u:
r{Gwg_$]uq++CB´ݝ$,3vR.co*@OWXX҃^epP6mt.pc)'^wlR´ZnQxM@e]musYU ty<5
+V]uQQJH ue23ݝT~ǒ>?w]\ǽ2J#ٴXA 8Z.<>t=kzn(\`W$,tWwg,[RjjwgTI47g7}ٙ=i,Jwglھ@6ݝY^r.bk6mF`r_KS92O_~V ػ\=[5Oȵ ne ξ켸i 'a7t&+"nZGK<L6mp.c:
r{swgdI'wGu G5+U8x:z` :F+7c$M;#ٴ3֒No u_wgbRhM 0Ǽ/ z3v|6mIzy.c}ٗ}!> 0Y:
w^֊iMv~ٗ- o\Ee/ z0ieiLc$vqMٴ}Qܴq_,P(Ơ@I'{%Kz4(d"qHo
𥍑2II:iɦՓأk:mΆIֳ 鼚qAc$8Mұf %MWf3 rUW2K=] 4F§%}T~.G&lھ.nZWM%*gHM'$U:4#ٴi&Gi(
1}@w'% J N:ܑ0l´jƿ~Qҧ$)J&Z].cTҥ
#Hj4ρ)wHzTMlھܗ}2ص #OK;deJ9aZy#ơXݜ0"a?`4Fib
vH?i=Z U14}|I "icy
oRw_)>ZUҋ5}IzV-^ cM굽|TK2\|~.~h
9imppq sA(8 4nNIT8ht nZemTX|Sx<;Zٴ{&`TFHґᒎt1 '$%
M^Iw%LkOB!8Tq?h ߳_S%5 fG?2Y: Sm})aZ Ҩ Fw߫|ǰUhYR*nZv 螿z /FIP^yqG N1U^Gk |-M6C%SݰbՔ;u
w] 3U($
1N Feozpfx=DS0fngb`ׅ-ٴe2m \(kmq ud*3L=~n DWrZ7?'}WU RU} km +>̯[^,I높g/ L^csUkm~o
OϫkcC~MIT(6L Vh oR1Z[t9`
C#T9 (ƨzߪ]u"aI$=#)I{r UV.U\Xk @9p4qP2y'x
ѢP ٸe 8Qx͛*CTT/:M 8dêCVT/zyM ٸ. 8PxӖ^+WՇZ6ƬzQüOl=嶻 : 0PxMd*1:^RY ڼ嶻- S lܼ%DU}h
wʶiIEOUևvw, TAU"ZRzBI=刊E J~1qY lL&C'}K:ARH%3L}kÊU?: 0Pxv~U}N|$S!i'g @5IZ|*,M|[q` _kBI Th>W+xŏqГ3sq> `ʢ*suCJzc}͟Pk/X @9WXU e3T)2 (-_K*;HUևWa)*)
)d0(hITlU_Y WU :B
y.\ E5TVVՇ _kULTUzMF L^ 4%}|T8kF u `*rYe]B_kskU}tIzg{ *(\RYWY3A TA;yU6>
>[ : 0Up!u3}ZU *4([Pt cCʺ/8w>uzn(:mÊUx jXjXbu_p^\^g);/ LE*ʺJ_k*djن: 0QxPMx J~_ӷ *ʺC: %S}5a rBU"UIu1Xlݐ0 @*_ksbH2CԣC?q. `Z* j(C]RcH/eI/_p6 {AU%UpȌx~M_JZI= IDAT|o pLdjý*i%/iVe]m) ; . Y[IB$zm5L5<0X @QxȒ?ISpǫV( FJ>aŪ>3 xkP2CZ8 aa m߰ՋUT/:C|o= uUBkJz(Gx
HMC · 1r BAT · C5s9
PK
qz ] word/footer1.xml
© 2026 Ideorum · Reproducció autoritzada amb atribució (CC BY 4.0) · Condicions completes a ideorum.cat/avis-legal
PK
qz ] word/theme/PK
qz ]lhu word/theme/theme1.xml
PK
qz ]ek word/document.xml
Retorn al cas: la nova rivalitat global
El 1991 va caure un dels dos blocs i molts van declarar que la història s'havia acabat. Trenta anys després, una potència que el 1978 era pobra i tancada s'ha convertit en la rival dels Estats Units. Vivim una nova Guerra Freda, o alguna cosa diferent que encara no sabem anomenar?
Pregunta de la càpsula:
UN MÓN PARTIT EN DOS
1. Abans de llegir
1. Localitzar.
Segons la font de L'Arxiu, quina és la «tasca primordial» que Deng Xiaoping demana als seus el 1978? Localitza l'expressió exacta que fa servir per resumir el que vol discutir.
2. Avaluar.
Deng parla com a dirigent d'un partit únic que vol reformar el seu país sense perdre'n el control. Com hem de llegir la seva crida a «buscar la veritat en els fets»: com una veritat neutral, o com la proposta d'un líder amb un objectiu polític concret?
3. Integrar.
A la primera sessió de la càpsula vas conèixer el cas de la rivalitat pels xips entre els Estats Units i la Xina. Com t'ajuda saber d'on ve l'ascens de la Xina a entendre millor aquella rivalitat d'avui?
4. Reflexionar.
Molta gent diu que estem entrant en una «nova Guerra Freda». Després de tota la càpsula, quines coses hauries de comprovar abans de donar aquesta etiqueta per bona?
2. La lectura
Vam començar la càpsula amb una notícia d'avui: la pugna entre els Estats Units i la Xina pel control dels xips més avançats, aquelles peces minúscules sense les quals no funciona res del que tens a la butxaca. Aleshores vam deixar una pregunta a l'aire: allò s'assemblava a una nova Guerra Freda? Per respondre-la calia entendre primer què havia estat la Guerra Freda de debò. Ara que ja hem fet aquell camí, podem tornar al present amb els ulls més oberts. I la primera cosa que descobrim és que, per entendre la rivalitat d'avui, cal recular fins a un any que sembla molt llunyà: el 1978.
Però abans deturem-nos en com va quedar el món quan va caure el mur. El 1991, amb la Unió Soviètica dissolta, semblava que un dels dos models havia guanyat de manera definitiva. Els Estats Units quedaven com l'única
superpotència
, i alguns pensadors occidentals van anunciar que havíem arribat a la fi de la història: la democràcia liberal i l'economia de mercat ja no tindrien cap competidor seriós. Durant una dècada, aquella lectura va semblar raonable. El món es globalitzava, les fronteres s'obrien al comerç i molts països adoptaven eleccions i mercats. La història, però, no s'havia acabat. Només havia canviat d'escenari.
Perquè mentre Occident celebrava la seva victòria, a l'altra punta del món un país immens seguia un camí que no encaixava en cap dels dos motlles de la Guerra Freda. La
Xina
havia estat, durant dècades, un estat comunista pobre i tancat. Però el 1978, un nou dirigent,
Deng Xiaoping
, va engegar un gir profund. En un discurs que trobaràs a L'Arxiu, va demanar als seus que «emancipessin les ments» i «busquessin la veritat en els fets», és a dir, que deixessin enrere els dogmes i miressin què funcionava de debò. D'aquella idea en va sortir la reforma i obertura: la Xina mantindria un únic partit al poder, però obriria la seva economia al mercat i al món. A Deng se li atribueix una frase que ho resumeix tot: no importa que el gat sigui blanc o negre, mentre caci ratolins.
El resultat d'aquell gir va superar totes les previsions. La Xina va obrir zones econòmiques especials com Shenzhen, on les empreses estrangeres podien instal·lar fàbriques i vendre'n la producció a tot el món. Milions de treballadors del camp van anar a parar a les noves ciutats industrials, i el país va créixer a un ritme que cap gran economia havia assolit mai. En una sola generació, centenars de milions de persones van sortir de la pobresa. A principis del segle XXI, la Xina ja era «la fàbrica del món»: bona part de la roba, els electrodomèstics i els aparells que compraves a Europa sortien de les seves plantes. Cap al 2010 s'havia convertit en la segona economia del planeta, només per darrere dels Estats Units. Un país que la Guerra Freda havia deixat en un segon pla tornava al centre del tauler, però amb unes regles pròpies: economia de mercat i partit únic alhora, una combinació que ni Washington ni Moscou havien previst.
Aquí és on tornem al cas del principi. La rivalitat d'avui entre els Estats Units i la Xina (pel comerç, per la tecnologia, per la influència al món i, molt especialment, per aquells xips) neix d'aquest ascens. Molts analistes han recuperat l'expressió «Guerra Freda» per descriure-la, i és fàcil entendre per què: dues grans potències que competeixen a escala global, cadascuna amb aliats, tornen a recordar el pols del segle passat. Però convé anar amb compte amb les etiquetes. Hi ha diferències importants respecte de 1947. Les economies dels Estats Units i la Xina estan entrellaçades fins a un punt que les de la Guerra Freda mai no van estar: es compren i es venen mercaderies per valor de milers de milions cada any, i les seves empreses depenen les unes de les altres. El telèfon que fas servir n'és un bon exemple: sovint el dissenya una empresa nord-americana, es fabrica a la Xina i porta xips pensats en un país i fabricats en un altre. Els dos rivals, alhora, són socis comercials. No hi ha un mur ni dos blocs tancats i clarament separats, sinó un món més embullat, on molts països comercien amb tots dos rivals alhora. Dir si això és una «nova Guerra Freda» o una cosa diferent no és una pregunta amb resposta senzilla: és, precisament, un dels grans debats oberts del vostre temps.
I amb aquesta pregunta es tanca la càpsula. Vam obrir-la demanant-nos si el món tornava a partir-se en dos, i hem après que la divisió en blocs de la segona meitat del segle XX va marcar guerres, murs, dictadures i tota una manera d'entendre el planeta. Avui les peces tornen a moure's, però el tauler no és el mateix. Us toca a vosaltres, amb la història a la mà i sense deixar-vos endur per les etiquetes fàcils, mirar el vostre món i decidir què hi veieu.
2.1. Desmuntant tòpics
El tòpic:
«La rivalitat entre els Estats Units i la Xina és exactament una nova Guerra Freda: la mateixa pel·lícula d'abans, amb dos blocs enfrontats i el món partit en dos, però amb la Xina al lloc de l'antiga Unió Soviètica.»
D'on surt:
L'expressió «Guerra Freda» és còmoda i coneguda: tothom sap què vol dir, i aplicar-la a la rivalitat actual dona la sensació d'entendre-la de seguida. Els titulars i els discursos hi recorren sovint perquè és un marc familiar i impactant.
El que diu la recerca:
L'analogia captura algunes semblances reals (dues grans potències que competeixen arreu del món), però amaga diferències de fons. A la Guerra Freda, els dos blocs estaven gairebé aïllats econòmicament l'un de l'altre; avui, les economies dels Estats Units i la Xina estan profundament entrellaçades pel comerç i la tecnologia. Aleshores el món es dividia en dos camps bastant tancats; ara la majoria de països mantenen relacions amb tots dos rivals alhora, i el poder està més repartit entre diverses regions. La rivalitat és real i seriosa, però encaixar-la sencera dins del motlle de 1947 fa veure semblances que hi són i amaga diferències que també hi són.
En resum:
Comparar el present amb el passat és útil, però una analogia no és una equació: assenyala pistes, no certeses. Si els Estats Units i la Xina viuen o no una «nova Guerra Freda» és una pregunta oberta que caldrà respondre amb dades i matisos, no amb una etiqueta heretada.
3. Fitxa de dades
·
Fi de la Guerra Freda (1991): amb la dissolució de l'URSS, els Estats Units van quedar com l'única superpotència. Alguns van parlar de la «fi de la història».
·
«Fi de la història»: idea popularitzada per Francis Fukuyama (1989) segons la qual la democràcia liberal ja no tindria cap gran rival ideològic. Els fets posteriors la van complicar.
·
Reforma i obertura (1978): política de Deng Xiaoping que va mantenir el partit únic però va obrir l'economia xinesa al mercat, a la inversió estrangera i al comerç mundial.
·
Zona econòmica especial: àrea (com Shenzhen) on la Xina va permetre el capitalisme i la inversió estrangera abans que a la resta del país. Símbol de la transformació econòmica.
·
Segona economia mundial: cap al 2010 la Xina va superar el Japó i es va situar just per darrere dels Estats Units en mida econòmica.
·
Món multipolar: situació en què el poder mundial no es concentra en un o dos blocs, sinó que està repartit entre diverses potències i regions que comercien entre elles.
4. Glossari
·
fi de la història.
Expressió popularitzada pel politòleg Francis Fukuyama en un assaig de 1989. No volia dir que deixessin de passar coses, sinó que la democràcia liberal ja no tindria cap gran rival ideològic. Els fets posteriors van complicar molt aquesta idea.
·
reforma i obertura.
En xinès, 改革开放. Política iniciada per Deng el 1978: mantenir el poder del Partit Comunista però obrir l'economia al mercat, a la inversió estrangera i al comerç mundial. És l'origen del creixement espectacular de la Xina.
·
zones econòmiques especials.
Zones on l'Estat permetia el capitalisme, la inversió estrangera i l'exportació abans que a la resta del país. Shenzhen, veïna de Hong Kong, va ser la primera i la més famosa: va passar de poble a megaciutat en poques dècades.
5. L'Arxiu · el document
Discurs «Emancipar les ments, buscar la veritat en els fets» (III Ple del XI Comitè Central)
«Avui vull discutir principalment una qüestió, a saber: com emancipar les nostres ments, fer servir el cap, buscar la veritat en els fets i unir-nos com un de sol mirant cap al futur.»
Deng Xiaoping, dirigent de la República Popular de la Xina · Pequín, 13 de desembre de 1978 · Font: https://www.marxists.org/reference/archive/deng-xiaoping/1978/110.htm
Deng va pronunciar aquest discurs davant els dirigents del Partit Comunista Xinès poc abans del ple que va obrir l'era de les reformes. No és una anàlisi neutral, sinó la proposta d'un líder que volia canviar el rumb econòmic del país sense renunciar al poder del partit únic. La crida a «buscar la veritat en els fets» era una manera de dir que calia deixar enrere els dogmes i provar el que funcionés. D'aquell gir en va sortir la reforma i obertura que ha convertit la Xina en la segona economia del món. (Text traduït del xinès; versió oficial en anglès.)
6. Activitats
6.1. Aprenent
1. El gir de 1978 (lectura de font)
Llegeix a L'Arxiu el fragment del discurs de Deng Xiaoping. Copia l'expressió on resumeix el que vol discutir. A sota, explica amb les teves paraules dues coses: què vol dir «buscar la veritat en els fets» en boca d'un dirigent que vol reformar el seu país, i per què no podem llegir aquest discurs com una anàlisi neutral. Entre 60 i 90 paraules.
Pista: Comença així: «Amb "buscar la veritat en els fets", Deng vol dir que…». Recorda qui parla (el líder d'un partit únic) i què busca (reformar l'economia sense perdre el poder). Fes servir el terme pragmatisme.
2. De dos blocs a avui (fris de procés)
Dibuixa a la llibreta un fris de procés: una tira de cinc o sis vinyetes, en ordre, que expliqui com hem passat d'un món partit en dos blocs a la rivalitat d'avui. Cada vinyeta ha de tenir un dibuix o símbol senzill i un títol breu. Idees per als plafons: el món es divideix en dos blocs (1945-47), l'equilibri del terror nuclear, la Xina tria un altre camí (1978), la caiguda del mur (1989), la fi de l'URSS (1991) i la rivalitat global d'avui.
Pista: Un fris de procés és com un còmic informatiu: cada vinyeta és una etapa i s'ordenen d'esquerra a dreta. No cal que dibuixis bé; n'hi ha prou amb un símbol clar (un mur, una fàbrica, una bandera) i un títol de poques paraules.
3. Repàs amb trampa (verdader o fals justificat)
Escriu a la llibreta si cada frase és verdadera o falsa i justifica cada resposta amb una frase completa (no n'hi ha prou amb «V» o «F»): (a) La Xina va obrir la seva economia el 1978 mantenint un únic partit al poder. (b) Amb la fi de la Guerra Freda, el món va quedar dividit en dos nous blocs. (c) Cap al 2010 la Xina s'havia convertit en la segona economia del món. (d) Les economies dels Estats Units i la Xina d'avui estan gairebé aïllades l'una de l'altra, com passava a la Guerra Freda.
Pista: Per a cada frase, no diguis només si és certa o falsa: explica per què amb una dada de la sessió. Vigila les frases (b) i (d), que contenen un error de fons que has de saber detectar.
6.2. Intermedi
4. La mateixa pel·lícula? (analogia)
En parella, treballeu l'analogia entre la Guerra Freda del segle XX i la rivalitat EUA-Xina d'avui. Feu dues llistes: en què s'assemblen i en què es diferencien. Fixeu-vos en la imatge del banner (Shenzhen): què us diu sobre una de les grans diferències (l'economia xinesa oberta i entrellaçada amb el món)? A sota, escriviu entre 90 i 125 paraules explicant fins a quin punt l'analogia ajuda a entendre el present i fins a quin punt enganya.
Pista: Una analogia és útil si les semblances són de fons, no de forma. Connectors útils: «igual que aleshores…», «en canvi, a diferència de…», «això s'assembla, però…». La imatge de Shenzhen és una pista: aquell món no estava aïllat com els blocs de la Guerra Freda.
5. Quina no encaixa? (intrús justificat)
Aquí tens cinc trets de la rivalitat actual entre els Estats Units i la Xina: (a) competeixen per la tecnologia dels xips, (b) les seves economies comercien molt entre elles, (c) tots dos països formen part d'un únic bloc militar comú, (d) molts països mantenen relacions amb tots dos alhora, (e) el poder mundial està repartit entre diverses regions. Identifica a la llibreta quin és l'intrús (el tret que NO és cert) i justifica en 90-125 paraules per què no encaixa, mentre que els altres quatre descriuen bé el món d'avui.
Pista: L'intrús és una afirmació falsa amagada entre quatre de certes. Pensa: dos rivals que competeixen, formarien part del mateix bloc militar? Justifica per què cadascun dels altres quatre sí que és una descripció correcta.
6. Un decàleg per a un món compartit (manifest)
En grup, redacteu a la llibreta un decàleg (una llista de principis numerats) titulat «Com haurien de conviure dues grans potències rivals sense repetir els errors de la Guerra Freda». Penseu almenys sis principis breus, inspirats en tot el que heu après a la càpsula (per exemple: sobre el diàleg, sobre no arrossegar altres països a triar bàndol, sobre no tolerar abusos a canvi d'aliances). Cada principi ha de ser una frase.
Pista: Un decàleg fa servir frases curtes i clares: «Sempre…», «Cap potència hauria de…». Que els principis siguin generals i defensin valors (pau, diàleg, respecte), no que assenyalin cap país concret com a culpable.
6.3. Avançat
7. Nova Guerra Freda? (argument i contraargument)
La gran pregunta d'aquesta sessió no té resposta tancada. A la llibreta, escriu primer un argument que defensi que SÍ que vivim una nova Guerra Freda, després un contraargument que defensi que NO (que és una cosa diferent), i finalment la teva posició raonada. Cada part ha de recolzar-se en dades o fets de la càpsula. Mínim 125 paraules en total.
Pista: Un bon argument i el seu contraargument s'han de poder defensar tots dos: no facis trampa fent-ne un de fort i un de dèbil. Per al «sí», pensa en les semblances (dues potències, aliats, competició global); per al «no», en les diferències (economies entrellaçades, món multipolar). La teva posició pot ser un «depèn», si el justifiques.
8. L'etiqueta heretada (desmuntant el tòpic)
Torna al bloc Desmuntant Tòpics. A la llibreta, valora (mínim 125 paraules) per què és arriscat afirmar sense matisos que la rivalitat EUA-Xina és «exactament una nova Guerra Freda». Explica quines diferències de fons amaga aquesta etiqueta i argumenta per què, tot i així, comparar el present amb el passat pot ser útil si es fa amb cura. Distingeix sempre el fet verificable de l'etiqueta.
Pista: Un bon desmentit no nega tota semblança ni afirma que no hi ha rivalitat: mostra què capta l'analogia i què amaga. Recorda la conclusió del Desmuntant: una analogia assenyala pistes, no certeses. No cal que jutgis cap govern; n'hi ha prou que jutgis l'etiqueta.
9. Ahir i avui: el teu món a la mà
Completa i raona a la llibreta (mínim 125 paraules), com a tancament de tota la càpsula: «Després d'estudiar la Guerra Freda, quan avui sento parlar de la rivalitat entre grans potències, el primer que penso és… El que la història d'aquesta càpsula m'ha ensenyat a mirar amb desconfiança és… i, com a ciutadà del meu temps, allò que crec que no s'hauria de repetir per res del món és…».
Pista: No cal que prediguis el futur ni que assenyalis cap país com a culpable: n'hi ha prou que expliquis quina mirada t'ha donat la història per entendre el present. Recolza't en el que has après (les guerres per procuració, els murs, les etiquetes fàcils).
PK
qz ]aE word/fontTable.xml
PK
qz ]BR R word/styles.xml
PK
qz ]\3A A word/numbering.xml
PK
qz ]!P4 4 word/settings.xml
PK
qz ]z word/webSettings.xml
PK
qz ] word/_rels/PK
qz ] W word/_rels/document.xml.rels
PK
qz ]ƔO O word/_rels/header1.xml.rels
PK
qz ]dI [Content_Types].xml
PK
qz ] _rels/PK
qz ] $ _rels/.relsPK
qz ] docProps/PK
qz ]X$ $ 6 docProps/core.xmlPK
qz ] word/PK
qz ] word/media/PK
qz ] *h h * word/media/image-WMudhDmiTJSpVWqKqZQ25.pngPK
qz ]u[, , 0n word/header1.xmlPK
qz ] w word/footer1.xmlPK
qz ] `z word/theme/PK
qz ]lhu z word/theme/theme1.xmlPK
qz ]ek word/document.xmlPK
qz ]aE Y word/fontTable.xmlPK
qz ]BR R a word/styles.xmlPK
qz ]\3A A np word/numbering.xmlPK
qz ]!P4 4 r word/settings.xmlPK
qz ]z Bu word/webSettings.xmlPK
qz ] Qv word/_rels/PK
qz ] W zv word/_rels/document.xml.relsPK
qz ]ƔO O { word/_rels/header1.xml.relsPK
qz ]dI L} [Content_Types].xmlPK ) !