--- title: "Les guerres àrab-israelianes · Història del Món Contemporani 1r BAT · Ideorum" url: https://ideorum.cat/hmc/capsula-10/sessio-3 description: "Les guerres de 1948, 1956 (Suez), 1967 (Sis Dies: ocupació de Cisjordània, Gaza, Golan i Sinaí) i 1973 (Yom Kippur), llegides com el procés pel qual una frontera es congela. Israel com a potència militar regional. · Sessió de 50 minuts de Història del Món Contemporani (1r BAT) amb lectura, font primària, vídeo i activitats per tres nivells." language: ca license: CC BY 4.0 (https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca) --- Càpsula 10 · PER QUÈ HI HA FRONTERES QUE NO ES TANQUEN MAI? · #HMC # Sessió 3. Les guerres àrab-israelianes Les guerres de 1948, 1956 (Suez), 1967 (Sis Dies: ocupació de Cisjordània, Gaza, Golan i Sinaí) i 1973 (Yom Kippur), llegides com el procés pel qual una frontera es congela. Israel com a potència militar regional. ⏱ 50 min · classe completa CE1 CE3 CE5 CE7 **El mínim en 50 minuts:** les preguntes d'arrencada, el vídeo, la lectura amb les quatre preguntes, i l'Arxiu amb les activitats del teu nivell. ![Fotografia en blanc i negre, de to sèpia, d'un jeep militar aturat en un paisatge de muntanyes àrides: cinc soldats amb uniforme i gorres, un amb ulleres de sol i bigoti al volant, un altre dret al costat amb un fusell, i una antena llarga que puja del vehicle.](https://ideorum.cat/img/c/a5ca37af3d1ca68f-1600.webp) _Soldats de la unitat de reconeixement Shaked de l'exèrcit israelià en un jeep durant la guerra dels Sis Dies, el juny del 1967, fotografiats per un company. En sis dies aquest exèrcit va multiplicar per quatre el territori que controlava. Rafi Rogel · Wikimedia Commons · Atribució (Rafi Rogel) · [Wikimedia Commons](https://commons.wikimedia.org/wiki/File:6%20Day%20War-Amos.jpg)_ ⏱ 7 min ## 1. Arrencar la classe ### 📋 Dinàmica Dinàmica Llança les 3 preguntes a l'aire i deixa 2 min de silenci. Després, 3 min en parelles per compartir hipòtesis. Apunta breument a la pissarra les idees més recurrents. Abans de començar, pensa-hi un moment. **No cal saber les respostes** — només despertar el cap: - Un país que guanya una guerra es pot quedar el territori que ha conquerit? Ha estat sempre així, o ha canviat en algun moment? - Saps què vol dir «armistici»? En què es diferencia d'un tractat de pau? Se t'acut algun lloc del món on hi hagi un armistici que duri dècades? - Si un text el voten quinze països per unanimitat però cadascun l'entén diferent, serveix de res? Per què el votarien? Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses: 1. Ordenar les quatre guerres àrab-israelianes (1948, 1956, 1967, 1973) amb les causes, els resultats i el que va canviar a cada una. 2. Explicar com la guerra del 1967 va convertir la línia d'armistici del 1949 en una ocupació, i llegir la resolució 242 amb la seva ambigüitat i la seva absència. 3. Entendre per què el 1973 va obrir la porta a la pau amb Egipte (1979) i per què la mateixa fórmula, terra per pau, no ha funcionat amb els palestins. **🧠 De la sessió anterior:** pogroms · antisemitisme · sionisme · Sykes-Picot. Escriu a la llibreta, en una línia cada una, què volen dir, sense mirar. Després comprova-ho. ⏱ 6 min ## Mira el vídeo ### 📋 Dinàmica Dinàmica Projecta el vídeo recomanat de suport. En acabar, obre un torn de paraula breu sobre la qüestió de connexió plantejada. Sis minuts de BBC Mundo sobre la guerra del 1973: per què Egipte i Síria van atacar per sorpresa, què va passar els primers dies i com va acabar. Apunta a la llibreta les dues coses que el vídeo diu que Egipte va guanyar tot i perdre militarment, i compara-ho amb la lectura: per què la guerra que Israel va guanyar el 1973 va portar la pau que la del 1967 no havia portat? [▶ La guerra de Yom Kipur, el conflicto en el que Egipto y Siria pusieron a Israel contra las cuerdas](https://www.youtube.com/watch?v=jFVDjmhVxjg) _La guerra de Yom Kipur, el conflicto en el que Egipto y Siria pusieron a Israel contra las cuerdas · BBC News Mundo [· Obre a YouTube ↗](https://www.youtube.com/watch?v=jFVDjmhVxjg)_ **Vídeo:** «La guerra de Yom Kipur, el conflicto en el que Egipto y Siria pusieron a Israel contra las cuerdas» — BBC News Mundo. Disponible a _ideorum.cat_. ⏱ 17 min ## 2. Llegeix ### 📋 Dinàmica Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min). 📖 Mentre llegeixes, pensa-hi en quatre nivells - 1 **Localitzar.** Segons L'Arxiu, quins dos principis diu la resolució 242 que ha de tenir una pau justa i duradora (copia'ls), i quin principi de la Carta recorda al preàmbul sobre els territoris guanyats en una guerra? Quantes vegades hi surt la paraula «palestí»? - 2 **Avaluar.** La resolució 242 es va negociar durant cinc mesos i la va aprovar el Consell de Seguretat per unanimitat. Què hi ha de fet i de parer en un text que tothom vota perquè cadascú el llegeix diferent? A qui li convenia l'ambigüitat? - 3 **Integrar.** A la sessió 1 vas veure què és un «conflicte congelat». Amb el mapa del cos i la Fitxa, explica què va passar amb la línia d'armistici del 1949 el juny del 1967, i per què des d'aleshores hi ha dues línies i cap frontera. - 4 **Reflexionar.** Un país que guanya una guerra que no ha començat es queda el territori conquerit fins que li ofereixin la pau, o l'ha de tornar abans? Què faries tu el 12 de juny del 1967, i què hauries de saber per decidir-ho? Entre el 1948 i el 1973 Israel i els seus veïns es van fer quatre guerres i cap pau: la del 1967 va durar sis dies i va multiplicar per quatre el territori que Israel controlava, i la resolució 242 que havia de desfer-ho es va escriure amb una ambigüitat a posta que fa que, seixanta anys després, encara no se sàpiga on és la frontera. ## Una línia que no era una frontera Els armisticis del 1949, signats a Rodes, van aturar la primera guerra sense acabar-la. La línia verda (Línia de demarcació dels armisticis del 1949 entre Israel i els seus veïns, dibuixada amb tinta verda als mapes; no és una frontera reconeguda per cap tractat, però és la que el dret internacional pren com a referència.) deia on s’havien aturat els exèrcits, no on era el país de cadascú: els Estats àrabs no reconeixien Israel, Israel no reconeixia cap Estat palestí, i els 700.000 refugiats esperaven a l’altra banda. Durant divuit anys aquesta línia va ser la frontera de fet d’Israel, amb Gaza administrada per Egipte i Cisjordània annexionada per Jordània. Un armistici (Aturada de les hostilitats acordada entre els bàndols sense que s'hagi resolt el conflicte; no és un tractat de pau i no fixa fronteres.) és la manera de congelar una guerra sense acabar-la: es pot viure anys sobre la línia, però ningú no la reconeix. ## 1956: el canal La segona guerra va ser per un canal. El 1956 el president egipci Gamal Abdel Nasser va nacionalitzar el canal de Suez, propietat d’una companyia franco-britànica. El Regne Unit i França van pactar en secret amb Israel: Israel envairia el Sinaí (29 d’octubre) i els dos europeus intervindrien «per separar els bàndols» i quedar-se el canal. Militarment, va sortir bé; políticament, fatal: els Estats Units i la Unió Soviètica, per una vegada d’acord, van obligar els tres a retirar-se, l’ONU va desplegar la seva primera força de cascos blaus al Sinaí i Israel va tornar tot el que havia ocupat el març del 1957. Suez va ensenyar dues coses: que les velles potències europees ja no manaven al Pròxim Orient, i que Israel podia guanyar una guerra en una setmana. A Suez, Israel va guanyar el territori i el va haver de tornar: la diferència amb el 1967 no va ser la victòria, va ser qui la tolerava. ## 1967: sis dies El maig del 1967 Nasser va fer sortir els cascos blaus del Sinaí, hi va concentrar l’exèrcit i va tancar els estrets de Tiran, l’única sortida d’Israel al mar Roig; Síria i Jordània van signar pactes de defensa amb Egipte. El 5 de juny, a primera hora, l’aviació israeliana va destruir a terra gairebé tota l’aviació egípcia, i en sis dies l’exèrcit va ocupar el Sinaí fins al canal, la franja de Gaza, Cisjordània amb Jerusalem Est i els alts del Golan sirians. Israel va passar de 20.700 quilòmetres quadrats a controlar-ne més de 88.000; uns 20.000 soldats àrabs i uns 800 israelians van morir; uns 300.000 palestins van fugir de Cisjordània cap a Jordània, i un milió es van trobar sota ocupació militar. El 1967 va crear el mapa que encara es discuteix: la línia verda va deixar de ser una frontera de fet i es va convertir en la línia des de la qual es compten els territoris ocupats (Territoris que Israel va ocupar el juny del 1967 i que no formen part del seu territori reconegut: Cisjordània, Jerusalem Est, Gaza i els alts del Golan; el Sinaí va ser tornat a Egipte el 1982.). ![Mapa d'Israel i els països veïns amb el territori controlat per Israel dia a dia durant la guerra dels Sis Dies del 1967, en sis tons de verd: el verd fosc d'Israel abans de la guerra, i cada dia més clar el Sinaí fins al canal de Suez, la franja de Gaza, Cisjordània fins al riu Jordà i els alts del Golan, amb fletxes blaves dels moviments de tropes i vermelles de les retirades àrabs.](https://ideorum.cat/img/c/c636e41d3fb7608a-850.webp) _El mapa de la guerra dels Sis Dies, dia a dia: el verd més fosc és Israel el 5 de juny del 1967, i cada to més clar és el que controlava l'endemà. Fixa't que la peça més gran, el Sinaí, és egípcia i es va tornar el 1982, i que les tres més petites (Gaza, Cisjordània, el Golan) són les que encara es discuteixen. Les fletxes blaves diuen com s'hi va arribar: en sis dies. El mapa no diu quanta gent vivia a cada to de verd: un milió de persones a les peces petites, gairebé ningú a la gran. Zvikorn · Wikimedia Commons · CC BY-SA 4.0 · [Wikimedia Commons](https://commons.wikimedia.org/wiki/File:6DayWarEnglish.png)_ ## La resolució 242 i la paraula que hi falta El novembre del 1967, després de cinc mesos de negociació, el Consell de Seguretat va aprovar per unanimitat la resolució 242, el document de L’Arxiu. Diu dues coses a la vegada: que Israel s’ha de retirar «de territoris ocupats en el conflicte recent», i que tots els Estats de la zona tenen dret a viure en pau dins de fronteres segures i reconegudes. Terra per pau. Però la versió anglesa diu «de territoris», sense article, i la francesa «dels territoris»: Israel llegeix que no s’ha de retirar de tots, els àrabs que sí. L’ambigüitat era a posta, perquè la resolució s’aprovés. I hi ha una absència: la paraula «palestí» no hi surt; els refugiats hi apareixen com un «problema» que cal resoldre amb justícia. Al setembre, a Khartum, els Estats àrabs havien contestat amb tres nos: no a la pau, no al reconeixement, no a negociar amb Israel. Mentrestant, el mateix setembre, els primers colons israelians s’instal·laven a Cisjordània. La 242 és el text que tothom cita i ningú aplica: «terra per pau» va funcionar amb Egipte el 1979 i no ha funcionat amb els palestins perquè, al text, no hi són. ## 1973: la guerra que va obrir la porta El 6 d’octubre del 1973, el dia del Yom Kippur, Egipte i Síria van atacar per sorpresa al canal i al Golan. Els primers dies Israel va recular; al cap de tres setmanes havia travessat el canal i era a cent quilòmetres del Caire, i la resolució 338 del Consell de Seguretat va imposar l’alto el foc. Van morir uns 2.700 israelians i entre 8.000 i 15.000 egipcis i sirians, segons les fonts. Els països àrabs de l’OPEP van decretar un embargament de petroli contra els que ajudaven Israel, i el preu del barril es va multiplicar per quatre (ho vas veure a la càpsula 8). La guerra del 1973 va canviar el que la del 1967 havia bloquejat: Egipte havia recuperat l’honor militar i podia negociar. El 1977 el president Anwar al-Sadat va anar a Jerusalem, el 1978 va signar amb Menahem Begin els acords de Camp David amb la mediació dels Estats Units, i el 1979 el primer tractat de pau entre Israel i un Estat àrab: Israel va tornar el Sinaí sencer el 1982 i Egipte va reconèixer Israel. Sadat va ser assassinat el 1981 per un grup islamista. ## Una potència regional Quatre guerres van fer d’Israel la primera potència militar de la zona: un exèrcit de reservistes que mobilitza tot el país en 48 hores, una indústria d’armament pròpia, una aliança amb els Estats Units que des dels anys vuitanta li dona uns 3.000 milions de dòlars l’any en ajuda militar, i, des de finals dels seixanta, un arsenal nuclear que Israel no confirma ni desmenteix. Però la potència va congelar la frontera en lloc de tancar-la: després del 1979 cap veí no podia derrotar Israel, i cap govern israelià no tenia pressa per decidir què fer amb Cisjordània i Gaza. Guanyar totes les guerres és la manera més segura de no haver de negociar mai la frontera: el 1967 va convertir una línia d’armistici en una ocupació, i el 1979 va demostrar que la terra només es torna a canvi de la pau amb un Estat, i els palestins no en tenien cap. ## Ahir i avui El Golan continua ocupat i annexionat per Israel des del 1981 (els Estats Units ho van reconèixer el 2019 i ningú més); Jerusalem Est, annexionada el 1980; i el Sinaí és egipci, amb els cascos blaus substituïts per una força d’observadors. Els tractats amb Egipte (1979) i Jordània (1994) han aguantat totes les guerres de Gaza. La frontera que la 242 volia negociar només s’ha tancat allà on hi havia un Estat amb qui firmar: on no n’hi ha, la línia del 1967 és la que encara compta el Tribunal Internacional de Justícia. Desmuntant un tòpic «El 1967 Israel va ser atacat per tots els països àrabs alhora i es va defensar: els territoris ocupats són el botí legítim d'una guerra defensiva.» **Per què sembla cert:** El maig del 1967 Nasser va treure els cascos blaus, va tancar els estrets de Tiran i va concentrar tropes al Sinaí amb discursos que anunciaven la destrucció d'Israel; la sensació de setge era real i Israel va mobilitzar tot el país. **Però en realitat:** Els fets tenen ordre: el primer atac del 5 de juny va ser israelià (contra l'aviació egípcia a terra), i els documents israelians desclassificats mostren que l'estat major no esperava una invasió egípcia imminent. Es pot discutir si va ser un atac preventiu justificat; el que no diu el dret internacional és que el territori guanyat sigui un botí. La mateixa resolució 242, que Israel va acceptar, recorda al preàmbul «la inadmissibilitat de l'adquisició de territori per la guerra», i és el principi de la Carta de l'ONU del 1945 que va acabar amb les annexions. Una guerra defensiva, si ho va ser, dona dret a la seguretat, no a la terra. Que Israel se sentís amenaçat el 1967 és un fet; que qui dispara primer es pugui quedar el que conquereix, no ho admet ni la resolució que Israel va votar. ### 3. Fitxa de dades 6 dades - · Les paraules: armistici, aturada de les hostilitats sense tractat de pau ni fronteres; línia verda, la línia d'armistici del 1949, que el dret internacional pren com a referència; territoris ocupats, els que Israel controla des del juny del 1967 sense que siguin seus (Cisjordània, Jerusalem Est, Gaza, el Golan); terra per pau, la fórmula de la resolució 242: retirada a canvi de reconeixement; atac preventiu, el que colpeja primer per evitar un atac que es creu imminent; annexió, incorporar un territori ocupat al propi Estat per llei (Jerusalem Est, 1980; el Golan, 1981), cosa que la Carta de l'ONU no admet. - · Les quatre guerres: 1948-1949 (la independència / la Nakba): Israel contra cinc Estats àrabs; armisticis de Rodes, Israel amb el 78 % del mandat. 1956 (Suez): Israel, el Regne Unit i França contra Egipte després de la nacionalització del canal (26 de juliol); atac israelià el 29 d'octubre; els Estats Units i l'URSS obliguen a retirar-se; primera força de cascos blaus (UNEF); Israel torna el Sinaí el març del 1957. 1967 (els Sis Dies, del 5 al 10 de juny): Israel contra Egipte, Jordània i Síria; ocupa el Sinaí, Gaza, Cisjordània, Jerusalem Est i el Golan. 1973 (Yom Kippur, del 6 al 25 d'octubre): Egipte i Síria ataquen per sorpresa; Israel recula i després travessa el canal; resolució 338 i alto el foc. - · El 1967 en xifres: Israel passa de 20.700 km² a controlar-ne uns 88.000 (el Sinaí sol en fa 60.000); morts: uns 800 israelians i entre 15.000 i 20.000 egipcis, jordans i sirians; uns 300.000 palestins fugen de Cisjordània a Jordània; un milió de palestins queden sota ocupació militar. Abans de la guerra: retirada dels cascos blaus a petició de Nasser (16-18 de maig), tancament dels estrets de Tiran (22 de maig), pacte de defensa Egipte-Jordània (30 de maig). Després: cimera àrab de Khartum, els tres nos (1 de setembre); primer assentament israelià a Cisjordània, Kfar Etzion (27 de setembre); resolució 242 (22 de novembre). - · El 1973 i la pau amb Egipte: morts, uns 2.700 israelians i entre 8.000 i 15.000 egipcis i sirians segons les fonts; embargament de petroli de l'OPEP àrab (17 d'octubre), el barril de 3 a 12 dòlars; viatge de Sadat a Jerusalem (19 de novembre del 1977); acords de Camp David (17 de setembre del 1978, amb Carter, Sadat i Begin); tractat de pau Egipte-Israel (26 de març del 1979); retirada israeliana del Sinaí (abril del 1982); Sadat assassinat (6 d'octubre del 1981). Tractat de pau Israel-Jordània: 26 d'octubre del 1994. - · Israel com a potència regional: exèrcit de reservistes (uns 170.000 en actiu i 460.000 de reserva el 2023) mobilitzable en 48 hores; indústria d'armament pròpia; ajuda militar dels Estats Units, uns 3.000 milions de dòlars l'any des dels anys vuitanta (3.800 milions l'any segons l'acord del 2016-2028); arsenal nuclear des de finals dels seixanta, mai confirmat ni desmentit (el reactor de Dimona, construït amb ajuda francesa). Annexions: Jerusalem Est (llei del 30 de juliol del 1980) i el Golan (14 de desembre del 1981), reconegudes només pels Estats Units (Jerusalem, 2017; el Golan, 2019). - · La imatge del cos: el mapa de la guerra dels Sis Dies amb el territori controlat per Israel dia a dia (del 5 al 10 de juny del 1967) en sis tons de verd. La capçalera: soldats israelians de la unitat Shaked en un jeep durant la mateixa guerra. ### 4. L'Arxiu Resolució 242 del Consell de Seguretat Font primària per investigar. 1. [_Resolució 242 del Consell de Seguretat_](https://en.wikisource.org/wiki/United_Nations_Security_Council_Resolution_242) Consell de Seguretat de les Nacions Unides, aprovada per unanimitat (15 vots) sobre un esborrany britànic · 22 de novembre de 1967 «Subratllant la inadmissibilitat de l'adquisició de territori per mitjà de la guerra [...] 1. Afirma que el compliment dels principis de la Carta exigeix l'establiment d'una pau justa i duradora a l'Orient Mitjà, que ha d'incloure l'aplicació dels dos principis següents: (i) retirada de les forces armades d'Israel de territoris ocupats en el conflicte recent; (ii) acabament de tota reclamació o estat de bel·ligerància i respecte i reconeixement de la sobirania, la integritat territorial i la independència política de cada Estat de la zona, i del seu dret a viure en pau dins de fronteres segures i reconegudes.» El Consell de Seguretat aprova aquest text per unanimitat el 22 de novembre del 1967, cinc mesos després de la guerra dels Sis Dies, sobre un esborrany del representant britànic, lord Caradon; hi voten a favor els Estats Units i la Unió Soviètica. Lliga la retirada i el reconeixement en una sola fórmula, terra per pau. L'anglès diu «from territories» (de territoris), sense article: Israel i els Estats Units llegeixen que no vol dir tots, els àrabs i França que sí, i Caradon va reconèixer que l'ambigüitat era volguda per tenir els quinze vots. La paraula «palestí» no hi surt: el text parla d'Estats, i per això va servir per a la pau amb Egipte (1979) i amb Jordània (1994) sense produir mai una frontera per als palestins. El text sencer, en anglès, és a la Wikisource. [↗ Llegir l'original a Wikisource](https://en.wikisource.org/wiki/United_Nations_Security_Council_Resolution_242) Traducció de l'anglès · original: «Withdrawal of Israel armed forces from territories occupied in the recent conflict» ⏱ 18 min ## 5. Activitats ### 📋 Dinàmica Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta. **✍️ Abans de les activitats:** torna a les tres preguntes de l'apartat 1 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara. ### Sessió 3 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats 1. Situar · comentari de mapa CE1 · Fonts i recerca històrica La imatge La fitxa de dades Individual ### Sis tons de verd: el mapa dia a dia. Mira el mapa de la guerra dels Sis Dies del cos de la lectura. Descriu què representa el verd més fosc i cada to més clar, i quines quatre peces s'afegeixen. Després explica, amb la tercera línia de la Fitxa, per què importa quanta gent vivia a cada peça. La descripció del mapa i per què importa la població (60-90 paraules). ### Com es fa · Comentari de mapa 1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix. 2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què. 3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa. 4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa. **Està bé si** cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies. **💡 Pista:** Pots començar: «El verd més fosc és… i cada dia s'hi afegeix…». De quin país era cada peça ho diu la lectura, a «Una línia que no era una frontera». 2. Explicar · taula de classificació CE1 · Fonts i recerca històrica La fitxa de dades Individual ### Quatre guerres, una taula. Amb la segona línia de la Fitxa, classifica les quatre guerres en una taula de quatre files (1948 · 1956 · 1967 · 1973) i dues columnes: contra qui lluita Israel, i què passa amb el territori després. Sota, digues en quina de les quatre Israel va tornar tot el que havia ocupat, i per què. La taula de quatre files i dues columnes, i una frase sobre la guerra que acaba diferent. ### Com es fa · Taula de classificació 1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa. 2. Reparteix els casos. 3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són. 4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho. **Està bé si** el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats. **💡 Pista:** No escriguis «Israel guanya» a totes les files: la columna que importa és la segona. La frase pot començar: «L'única guerra en què… va ser… perquè…». 3. Investigar · comentari de font CE1 · Fonts i recerca històrica L'Arxiu Individual ### La 242 amb lupa: un article i una absència. Llegeix la resolució 242 a L'Arxiu i el seu context, i comenta-la com a font en tres passos. FET: què exigeix el principi (i)? PARER: quin principi sobre el territori guanyat en una guerra defensa el preàmbul? SENYAL: quina paraula no surt enlloc del text, i qui en surt perdent? El comentari en tres passos (60-90 paraules). ### Com es fa · Comentari de font 1. Qui escriu, quan, i per a qui: tres respostes curtes, abans de llegir el cos. 2. Copia la frase exacta que sosté el que diràs, entre cometes. 3. Separa què diu que va passar (el fet) de què en pensa qui escriu (el seu parer), i escriu quina paraula t'ho ha delatat. 4. Pregunta't què hi guanya qui escriu dient-ho així, i què calla. **Està bé si** separes el que diu de qui ho diu · hi ha almenys una frase citada exacta. **💡 Pista:** El FET i el PARER són a la cita; la paraula que falta, a la part final del context. Pots començar: «La resolució exigeix… però no anomena…». ### Sessió 3 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats 4. Investigar · vertader o fals justificat CE3 · Relacions i conflictes internacionals La fitxa de dades La lectura Individual ### Quatre afirmacions sobre el 1967. Decideix si són vertaderes o falses i justifica cada una amb una data o una xifra de la Fitxa o de la lectura: (a) «El 1967 els Estats àrabs van atacar Israel primer.» (b) «La resolució 242 exigeix la retirada de tots els territoris ocupats.» (c) «Israel va tornar el Sinaí sencer a Egipte després d'un tractat de pau.» (d) «Els primers assentaments a Cisjordània són posteriors a la resolució 242.» Quatre respostes, cada una amb una frase de prova. ### Com es fa · Vertader o fals justificat 1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»… 2. Decideix. 3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri. 4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa. **Està bé si** la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero. **💡 Pista:** Abans de contestar, busca la data exacta de cada fet: la trampa sol ser a l'ordre. 5. Explicar · cadena causa-efecte CE7 · Processos contemporanis La fitxa de dades La lectura Individual ### De Suez a Camp David: la cadena. Encadena en sis baules com es passa del 1956, quan Israel ha de tornar el Sinaí, al 1979, quan Egipte el recupera i reconeix Israel, amb la segona i la quarta línia de la Fitxa. A cada fletxa, explica per què una baula porta a la següent. Encercla la baula que va desbloquejar la fórmula de terra per pau. La cadena de sis baules, amb una explicació a cada fletxa i una baula encerclada. ### Com es fa · Explicació causal 1. Escriu on comences i on acabes: el primer fet i l'últim. 2. Fes un paràgraf per pas. Cada un diu què passa i per què. 3. Lliga cada paràgraf amb l'anterior amb un connector de causa: «perquè», «per això», «això fa que». «Després» o «llavors» només diuen l'ordre. 4. Prova de treure un paràgraf. Si el text encara s'aguanta, aquell pas no era una causa. **Està bé si** hi ha almenys dos connectors de causa, cada un entre una causa i el seu efecte · cada paràgraf diu un fet de la sessió i no se'n salta cap que calgui per entendre el següent. **💡 Pista:** Una cadena lliga, no ordena: si pots treure una baula i la següent encara passa, no és una baula. Connectors: «i com que», «de manera que». 6. Explicar · Desmuntant tòpics CE5 · Reptes de l'actualitat Desmuntant un tòpic L'Arxiu Individual ### Desmuntant «el botí d'una guerra defensiva». Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic i el preàmbul de la resolució 242 a L'Arxiu. Explica les dues preguntes que el tòpic barreja: qui va disparar primer, i si això dona dret al territori. Desmunta la segona amb la frase del preàmbul. Fes servir el terme «atac preventiu». El tòpic desmuntat en dues preguntes, amb la frase del preàmbul (90-125 paraules). **💡 Pista:** La primera pregunta es pot discutir; la segona la contesta el text que Israel va acceptar. ### Sessió 3 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats 7. Explicar · titular periodístic CE1 · Fonts i recerca històrica L'Arxiu Individual ### Tres titulars del 23 de novembre del 1967. Escriu tres titulars sobre l'aprovació de la resolució 242, tal com haurien sortit el 23 de novembre del 1967 a un diari de Tel Aviv, a un del Caire i a un full d'un camp de refugiats de Jordània. Tots tres diuen el mateix fet i el llegeixen diferent, amb alguna paraula del text de L'Arxiu. Sota, explica quin dels tres lectors no té lloc a la resolució. Tres titulars de deu paraules exactes amb el nom del diari, i dues frases a sota. ### Com es fa · Titular periodístic 1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan. 2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés. 3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort. 4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla. **Està bé si** els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo. **💡 Pista:** El tercer és el difícil: pensa què llegeix algú que el text no anomena. 8. Participar · decisió raonada CE3 · Relacions i conflictes internacionals La fitxa de dades La lectura Individual ### Ets al govern israelià el 19 de juny del 1967. Ets ministre o ministra del govern israelià el 19 de juny del 1967, amb la guerra acabada. Tries: (a) tornar-ho tot a canvi de pau i reconeixement; (b) quedar-s'ho tot com a garantia de seguretat; (c) tornar el Sinaí i el Golan i quedar-te Cisjordània i Gaza. Decideix i defensa la teva opció amb dues raons que tinguessin sentit aquell dia i un risc que assumeixes, i digues què passa amb el milió de palestins en la teva opció. Res posterior: ni els tres nos ni la 242. Fes servir el terme «annexió». L'opció triada, amb dues raons, un risc i el que passa amb els palestins (mínim 125 paraules). ### Com es fa · Decisió raonada 1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués. 2. Per a cada una, un avantatge i un risc. 3. Tria i dona dues raons. 4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament. **Està bé si** les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria. **💡 Pista:** Una decisió raonada no és «depèn». La pregunta dels palestins és la que el gabinet real no es va fer. 9. Participar · Ahir i avui CE3 · Relacions i conflictes internacionals La lectura La fitxa de dades Individual ### Ahir i avui: on s'ha tancat la frontera i on no. La lectura acaba dient que la frontera de la 242 només s'ha tancat on hi havia un Estat amb qui signar. Compara el Sinaí d'avui amb el Golan i Cisjordània, amb l'apartat «Ahir i avui» de la lectura i la cinquena línia de la Fitxa. Argumenta si la fórmula de terra per pau encara pot servir quan a l'altra banda no hi ha cap Estat. Fes servir el terme «línia verda». La comparació i el teu argument (80-100 paraules). **💡 Pista:** Abans d'escriure, decideix què fa falta perquè una frontera es tanqui: una victòria, un tractat o algú amb qui signar-lo. ⏱ 2 min ## 6. Tancament ### 📋 Dinàmica Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia. ### Per emportar-se Els armisticis del 1949 van congelar la primera guerra sense acabar-la: la línia verda era una frontera de fet que ningú reconeixia. El 1956 Israel va ocupar el Sinaí amb el Regne Unit i França pel canal de Suez i el va haver de tornar per la pressió dels Estats Units i l'URSS. El juny del 1967, després que Nasser tanqués els estrets de Tiran, Israel va atacar primer i en sis dies va ocupar el Sinaí, Gaza, Cisjordània, Jerusalem Est i el Golan: un milió de palestins van quedar sota ocupació i la línia verda va passar a ser el punt des del qual es compten els territoris ocupats. La resolució 242 del novembre del 1967 va fixar la fórmula terra per pau amb una ambigüitat volguda («de territoris») i sense la paraula «palestí». El 1973 Egipte i Síria van atacar per sorpresa; Israel va guanyar, però Egipte va recuperar prou honor per negociar, i el 1979 va signar la primera pau a canvi del Sinaí. Israel era ja la primera potència de la zona, i la frontera amb els palestins, que no tenien Estat amb qui firmar, va quedar congelada. ### Tres preguntes per verificar Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu. - 1. Què va passar amb la línia verda del 1949 després de la guerra dels Sis Dies? - 2. Per què la resolució 242 es pot llegir de dues maneres? - 3. Per què, segons la lectura, la guerra del 1973 va obrir la porta que la del 1967 havia tancat? ### Abans de tancar la llibreta Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada. ### Per pensar fins demà Si la fórmula terra per pau va funcionar amb Egipte el 1979 i amb Jordània el 1994, què hi falta perquè funcioni amb un poble que no té Estat? Última revisió: 17 de setembre de 2026 Has vist un error en aquesta sessió? Avisa'm.