---
title: "La qüestió palestina · Història del Món Contemporani 1r BAT · Ideorum"
url: https://ideorum.cat/hmc/capsula-10/sessio-4
description: "Yasser Arafat i l'OAP. Les Intifades (1987, 2000). La fragmentació territorial: Cisjordània, Gaza, refugiats. Hamàs com a alternativa islamista a partir dels anys 80. (La dimensió de Guerra Freda del conflicte és a la càpsula 8.) · Sessió de 50 minuts de Història del Món Contemporani (1r BAT) amb lectura, font primària, vídeo i activitats per tres nivells."
language: ca
license: CC BY 4.0 (https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca)
---

Càpsula 10 · PER QUÈ HI HA FRONTERES QUE NO ES TANQUEN MAI? · #HMC

# Sessió 4. La qüestió palestina

Yasser Arafat i l'OAP. Les Intifades (1987, 2000). La fragmentació territorial: Cisjordània, Gaza, refugiats. Hamàs com a alternativa islamista a partir dels anys 80. (La dimensió de Guerra Freda del conflicte és a la càpsula 8.)

⏱ 50 min · classe completa CE1 CE2 CE3 CE5

**El mínim en 50 minuts:** les preguntes d'arrencada, el vídeo, la lectura amb les quatre preguntes, i l'Arxiu amb les activitats del teu nivell.

![Tres homes als jardins de la Casa Blanca: al mig, Bill Clinton amb els braços oberts; a l'esquerra, Yitzhak Rabin amb vestit fosc; a la dreta, Yasser Arafat amb la kefia i uniforme; Rabin i Arafat es donen la mà davant d'un faristol.](https://ideorum.cat/img/c/3c88d98fc7738f03-1600.webp)

_Els jardins de la Casa Blanca, 13 de setembre del 1993: Yitzhak Rabin i Yasser Arafat es donen la mà davant de Bill Clinton després de signar la Declaració de Principis. Rabin va dubtar uns segons abans d'allargar la mà; dos anys després l'assassinaria un israelià contrari a l'acord. Vince Musi, la Casa Blanca · Wikimedia Commons · Domini públic · [Wikimedia Commons](https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Bill%20Clinton%2C%20Yitzhak%20Rabin%2C%20Yasser%20Arafat%20at%20the%20White%20House%201993-09-13.jpg)_

⏱ 7 min

## 1. Arrencar la classe

### 📋 Dinàmica

Dinàmica Llança les 3 preguntes a l'aire i deixa 2 min de silenci. Després, 3 min en parelles per compartir hipòtesis. Apunta breument a la pissarra les idees més recurrents.

Abans de començar, pensa-hi un moment. **No cal saber les respostes** — només despertar el cap:

- Qui representa un poble que no té Estat? Qui ho decideix, i què passa quan hi ha dues organitzacions que ho reclamen?
- Recordes alguna imatge de nens llançant pedres a soldats? Per què creus que una imatge així pot canviar més coses que una guerra?
- Dos enemics que es donen la mà davant de les càmeres: què han de fer l'endemà perquè la foto valgui alguna cosa?

Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:

1. Seguir el naixement del moviment nacional palestí (l'OAP, Fatah, Arafat) de l'exili al reconeixement mutu amb Israel, i situar-hi la primera Intifada (1987) i la proclamació d'Alger (1988).
2. Llegir la Declaració de Principis d'Oslo (1993) com a font: què reconeix, què ajorna i què va deixar (l'Autoritat Palestina, les àrees A, B i C).
3. Explicar la segona Intifada (2000), el mur, la retirada de Gaza (2005) i la divisió entre Fatah i Hamàs (2007) com el procés de fragmentació d'una nació sense Estat.

**🧠 De la sessió anterior:** línia verda · armistici · territoris ocupats. Escriu a la llibreta, en una línia cada una, què volen dir, sense mirar. Després comprova-ho.

⏱ 6 min

## Mira el vídeo

### 📋 Dinàmica

Dinàmica Projecta el vídeo recomanat de suport. En acabar, obre un torn de paraula breu sobre la qüestió de connexió plantejada.

Set minuts de BBC Mundo sobre què és Hamàs: quan neix, què vol, com va arribar a governar Gaza i qui el sosté. Apunta a la llibreta les tres dates que el vídeo dona (la fundació, les eleccions, la presa de Gaza) i què diu que el diferencia de l'OAP. Compara-ho amb la lectura: per què la primera Intifada va fer néixer dues coses alhora, un Estat proclamat a Alger i un moviment que no el volia negociar?

[▶ Qué es Hamás, el grupo militante palestino que controla Gaza y al que se enfrenta Israel](https://www.youtube.com/watch?v=xxU3WMtwJpU)

_Qué es Hamás, el grupo militante palestino que controla Gaza y al que se enfrenta Israel · BBC News Mundo [· Obre a YouTube ↗](https://www.youtube.com/watch?v=xxU3WMtwJpU)_

**Vídeo:** «Qué es Hamás, el grupo militante palestino que controla Gaza y al que se enfrenta Israel» — BBC News Mundo. Disponible a _ideorum.cat_.

🎬 Per anar més enllà

Un breve halo de esperanza - Cuando Rabin y Arafat querían la paz DW Español · 42 min ↗

El documental llarg de DW sobre els anys d'Oslo: com es va negociar en secret, què esperaven Rabin i Arafat, i com es va desfer entre el 1995 i el 2000, amb els negociadors de les dues bandes. Per a qui vulgui veure l'encaixada de la capçalera des de dins.

⏱ 17 min

## 2. Llegeix

### 📋 Dinàmica

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

📖 Mentre llegeixes, pensa-hi en quatre nivells

- 1 **Localitzar.** Segons L'Arxiu, què reconeixen les dues parts l'una a l'altra al preàmbul de la Declaració de Principis del 1993 (copia la frase), quant havia de durar el període transitori i sobre quines dues resolucions s'havia de basar l'acord definitiu? Quina paraula no hi surt: «Estat», «pau» o «frontera»?
- 2 **Avaluar.** Oslo el va negociar en secret un govern i una organització que Israel considerava terrorista fins feia un any. Què hi ha de fet i de parer en un text que diu «és hora de posar fi a dècades de confrontació» i deixa per a més tard Jerusalem, els refugiats, els assentaments i les fronteres?
- 3 **Integrar.** A la sessió 1 vas aprendre la «nació sense estat». Amb la Fitxa, explica com es va repartir el 1995 el territori que havia de ser l'Estat palestí (les àrees A, B i C) i per què el mapa del 2025 s'assembla més al del 1995 que al que Oslo prometia.
- 4 **Reflexionar.** Un moviment que ha fet servir la violència pot convertir-se en un govern? Què hauria de passar perquè l'altra banda s'ho cregués, i què va passar a Israel el 4 de novembre del 1995 que ho va fer més difícil?

Del 1964 al 2007 els palestins van passar de no tenir cap organització pròpia a tenir-ne dues que es disputen un territori trossejat: l’OAP d’Arafat va anar de la guerrilla al reconeixement mutu amb Israel el 1993, la Intifada del 1987 va fer néixer Hamàs, i Oslo, que havia de portar un Estat en cinc anys, va deixar tres àrees a Cisjordània, un mur i una franja de Gaza tancada.

## Els que no hi eren

Fins als anys seixanta, els palestins no existien com a actor: els refugiats depenien de l’ONU, els de Cisjordània eren jordans i els de Gaza, administrats per Egipte; els Estats àrabs parlaven en nom seu. El 1964 la Lliga Àrab va crear l’OAP (Organització per a l'Alliberament de Palestina, fundada el 1964 pels Estats àrabs i controlada des del 1969 per Fatah i Yasser Arafat; reconeguda per l'ONU el 1974 com a representant del poble palestí.), i després de la derrota del 1967 la va prendre Fatah, la guerrilla que Yasser Arafat havia fundat el 1959 amb la idea que els palestins s’havien d’alliberar sols. L’OAP dels setanta va ser un Estat sense terra: un exèrcit a Jordània fins que el rei Hussein l’en va expulsar amb sang el setembre del 1970, i després al Líban; una diplomàcia, amb Arafat a l’ONU el 1974 dient que portava una branca d’olivera i un fusell; i una part que feia terrorisme, com els segrestos d’avions i l’atac als atletes israelians als Jocs de Munic del 1972. El 1982 Israel va envair el Líban per expulsar-ne l’OAP, i mentre l’exèrcit israelià envoltava Beirut, les milícies cristianes aliades van matar centenars de refugiats als camps de Sabra i Xatila. Arafat va acabar a Tunis, a dos mil quilòmetres de Palestina. Durant vint anys els palestins van tenir una organització i cap territori: el moviment era a l’exili, i la gent, sota ocupació.

## 1987: la revolta de les pedres

El 9 de desembre del 1987 un camió militar israelià va atropellar quatre treballadors palestins al camp de Jabalia, a Gaza, i l’endemà tota la franja era al carrer. La primera Intifada («Aixecament» o «sacsejada», en àrab: nom de les dues revoltes palestines contra l'ocupació, la del 1987-1993 (pedres, vagues, boicots) i la del 2000-2005 (atemptats suïcides i repressió militar).) no la va decidir Arafat des de Tunis: la van fer els nois dels camps, les dones dels comitès de barri, els comerciants que tancaven les botigues. Pedres contra soldats, vagues, boicot als productes israelians, escoles clandestines. Israel va respondre amb detencions massives, tocs de queda i la consigna del ministre de Defensa, Yitzhak Rabin, de «trencar-los els ossos». En sis anys van morir més de mil palestins i uns 160 israelians, i les imatges de nens amb pedres davant de tancs van fer que el món veiés per primera vegada l’ocupació des de sota. La revolta va tenir dos efectes polítics: l’OAP, per no quedar-se enrere, va proclamar a Alger el novembre del 1988 un Estat palestí i va acceptar per primer cop les resolucions 181 i 242, és a dir, Israel dins de les fronteres del 1967; i a Gaza, el mateix desembre del 1987, els Germans Musulmans van fundar Hamàs (Moviment de Resistència Islàmic, fundat el desembre del 1987 a Gaza pel xeic Ahmed Yassin com a branca dels Germans Musulmans; la seva carta del 1988 no reconeix Israel; guanya les eleccions del 2006 i controla Gaza des del 2007.), que oferia el que l’OAP laica ja no oferia: la negativa a reconèixer Israel i l’islam com a bandera.

![Fotografia en color d'un carrer de terra a Gaza: una filera de soldats israelians amb cascs blancs i uniforme verd, d'esquena, amb escuts i porres, davant d'una multitud de joves palestins que aixequen els braços, una bandera palestina al mig, fum al fons i cases baixes amb antenes.](https://ideorum.cat/img/c/c59b2761f7bbdcc3-850.webp)

_Gaza, desembre del 1987, els primers dies de la primera Intifada: una filera de soldats israelians amb casc i escut, d'esquena a la càmera, i al davant una multitud de joves amb els braços alçats i una bandera palestina, aleshores prohibida. Fixa't en el que no porten els de la multitud (ni fusells ni uniforme) i en el que sí que porten els de la filera. Aquesta desproporció, fotografiada mil vegades, va ser l'arma de la Intifada. Efi Sharir, arxiu Dan Hadani · Wikimedia Commons · CC BY 4.0 · [Wikimedia Commons](https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Intifada%20in%20Gaza%20Strip%2C%201987%20V%20Dan%20Hadani%20Archive.jpg)_

## Oslo: l’encaixada i la lletra petita

La Intifada, la fi de la Guerra Freda i la guerra del Golf del 1991 van portar israelians i palestins a la mateixa taula per primera vegada, a Madrid, aquell octubre. El que va canviar les coses, però, va ser una negociació secreta a Noruega. El 13 de setembre del 1993, als jardins de la Casa Blanca, Rabin i Arafat es van donar la mà davant de Bill Clinton i van signar la Declaració de Principis que llegiràs a L’Arxiu: Israel reconeixia l’OAP com a representant dels palestins, l’OAP reconeixia el dret d’Israel a existir, i es creava una Autoritat Palestina (Govern palestí provisional creat pels acords d'Oslo (1994) per administrar Gaza i parts de Cisjordània; presidit per Arafat fins al 2004 i per Mahmud Abbas des del 2005.) per governar Gaza i Cisjordània durant cinc anys, mentre es negociava «l’estatut permanent». La lletra petita era tot el que no deia: ni Estat, ni fronteres, ni Jerusalem, ni refugiats, ni assentaments; tot s’ajornava. L’acord d’Oslo II, del 1995, va dividir Cisjordània en tres àrees (Divisió de Cisjordània establerta per Oslo II (1995): l'àrea A (el 18 %, les ciutats) sota control palestí; la B (el 22 %) amb administració palestina i seguretat israeliana; la C (el 60 %, on hi ha els assentaments) sota control israelià total. Havia de ser provisional.): A, B i C, un mosaic de 165 illes palestines dins d’un 60 % controlat per Israel. Havia de durar cinc anys; en fa trenta. Oslo va donar als palestins un govern abans que un territori: una Autoritat que administra illes i un Estat que no ha arribat.

El 4 de novembre del 1995 un extremista israelià va assassinar Rabin en un míting a Tel Aviv. Hamàs, que rebutjava Oslo, va fer una campanya d’atemptats suïcides a autobusos i cafès israelians el 1994, el 1995 i el 1996; les eleccions del 1996 les va guanyar Benjamin Netanyahu, contrari als acords; els assentaments van continuar creixent (110.000 colons a Cisjordània el 1993, més de 200.000 el 2000). El juliol del 2000, a Camp David, Clinton, Arafat i el primer ministre Ehud Barak no van arribar a cap acord sobre Jerusalem ni sobre els refugiats.

## 2000: la segona Intifada i el mur

El 28 de setembre del 2000 la visita d’Ariel Sharon, cap de l’oposició israeliana, a l’Esplanada de les Mesquites va encendre la segona Intifada, que no es va assemblar gens a la primera: atemptats suïcides de Hamàs i altres grups en ciutats israelianes, i ocupació militar de les ciutats palestines per l’exèrcit. En cinc anys van morir uns 3.000 palestins i uns 1.000 israelians. Israel va començar el 2002 un mur de separació de 700 quilòmetres que en un 85 % passa per dins de Cisjordània, i el Tribunal Internacional de Justícia el va declarar il·legal el 2004. Arafat va morir el 2004, assetjat al seu quarter de Ramal·lah. El 2005 Sharon, ja primer ministre, va retirar els 8.000 colons i l’exèrcit de Gaza. El 2006 Hamàs va guanyar les eleccions palestines, i el juny del 2007 va prendre Gaza per les armes a Fatah; des d’aleshores hi ha dos governs palestins que no es parlen, i Israel i Egipte van tancar la franja.

## Ahir i avui

La fragmentació és el resultat de trenta anys en què les dues Intifades van canviar qui parlava en nom dels palestins: una Autoritat Palestina que administra illes a Cisjordània amb un president que no ha convocat eleccions des del 2006; Hamàs a Gaza; uns 700.000 colons israelians a Cisjordània i Jerusalem Est; 5,9 milions de refugiats registrats a Jordània, el Líban, Síria i els territoris; i Jerusalem Est annexionada. Una nació sense Estat que tenia una organització va acabar tenint dos governs, tres àrees i cap frontera: el mapa d’Oslo no era el d’un Estat en construcció, era el d’un territori repartit. Cap dels documents des del 1988 no diu que els palestins no puguin tenir un Estat: diuen quan, i el quan no ha arribat mai, perquè cada vegada que s’acostava algú, a una banda o a l’altra, ha preferit que no arribés.

Desmuntant un tòpic

«Els palestins van rebutjar la pau a Oslo i a Camp David: se'ls va oferir un Estat i van dir que no. Si no tenen Estat és perquè no l'han volgut mai.»

**Per què sembla cert:** Arafat va sortir de Camp David el juliol del 2000 sense acceptar l'oferta de Barak, i dos mesos després va començar la segona Intifada; Clinton el va culpar públicament, i la frase «no van perdre mai l'oportunitat de perdre una oportunitat» és de fa cinquanta anys.

**Però en realitat:** El document de L'Arxiu no ofereix cap Estat: ofereix un període transitori de cinc anys per negociar-lo. El 1988, a Alger, l'OAP havia acceptat les resolucions 181 i 242, és a dir, un Estat en el 22 % de la Palestina històrica; a Camp David, l'oferta de Barak (mai posada per escrit) deixava Israel el control de la vall del Jordà, dels grans blocs d'assentaments i de l'Esplanada, i no resolia els refugiats; les converses de Taba del gener del 2001 van avançar més i les va tallar la campanya electoral israeliana. Durant els set anys d'Oslo els colons van passar de 110.000 a més de 200.000. Que els dirigents palestins hagin comès errors és cert, i el 2007 en va ser un de gros; que se'ls oferís un Estat i el rebutgessin, no ho diu cap text signat.

Als palestins se'ls ha ofert negociar un Estat, mai un Estat: els dos bàndols han tingut dirigents que van preferir no tancar, i el tòpic només en mira un.

### 3. Fitxa de dades 6 dades

- · Les paraules: OAP, l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (1964), controlada per Fatah des del 1969 i reconeguda per l'ONU el 1974; Fatah, la guerrilla fundada per Arafat el 1959, laica i nacionalista; Intifada, «aixecament», les revoltes del 1987-1993 i del 2000-2005; Hamàs, el Moviment de Resistència Islàmic (desembre del 1987), islamista, que no reconeix Israel; Autoritat Palestina, el govern provisional creat per Oslo (1994); àrees A, B i C, la divisió de Cisjordània d'Oslo II (1995); assentaments, les colònies israelianes als territoris ocupats, il·legals segons el dret internacional (Quarta Convenció de Ginebra, art. 49).
- · Les dates: 1964, fundació de l'OAP; 1969, Arafat president; setembre del 1970, el Setembre Negre a Jordània (milers de morts); 1972, Munic (11 atletes israelians morts); 13 de novembre del 1974, Arafat a l'ONU; 1982, invasió del Líban i Sabra i Xatila (entre 800 i 3.500 morts, segons les fonts); 9 de desembre del 1987, comença la primera Intifada; 15 de novembre del 1988, proclamació d'Alger; 30 d'octubre del 1991, conferència de Madrid; 13 de setembre del 1993, Oslo; 28 de setembre del 1995, Oslo II; 4 de novembre del 1995, assassinat de Rabin; juliol del 2000, Camp David; 28 de setembre del 2000, segona Intifada; 2002, comença el mur; 11 de novembre del 2004, mort d'Arafat; agost del 2005, retirada de Gaza; 25 de gener del 2006, Hamàs guanya les eleccions (74 de 132 escons); juny del 2007, Hamàs pren Gaza.
- · Les dues Intifades en xifres: la primera (1987-1993), més de 1.100 palestins morts per l'exèrcit israelià i uns 160 israelians (B'Tselem), a més d'uns 800 palestins morts per altres palestins acusats de col·laborar; la segona (2000-2005), uns 3.000 palestins i uns 1.000 israelians morts, amb més de 130 atemptats suïcides. El mur (des del 2002): uns 700 km previstos, el 85 % dins de Cisjordània; declarat il·legal pel Tribunal Internacional de Justícia el 9 de juliol del 2004.
- · Oslo II i les àrees (1995): A, el 18 % de Cisjordània (les ciutats), control civil i de seguretat palestí; B, el 22 % (els pobles), administració palestina i seguretat israeliana; C, el 60 % (la vall del Jordà, els assentaments, les carreteres), control israelià total; les àrees A i B formaven 165 illes separades. Colons a Cisjordània (sense Jerusalem Est): 110.000 el 1993, més de 200.000 el 2000, uns 500.000 el 2024; amb Jerusalem Est, uns 700.000. A Gaza, 8.000 colons retirats el 2005.
- · La fragmentació avui: l'Autoritat Palestina governa les àrees A i B amb Mahmud Abbas de president des del 2005, sense eleccions legislatives des del 2006; Hamàs governa Gaza des del 2007; Jerusalem Est, annexionada per Israel el 1980; 5,9 milions de refugiats registrats a l'UNRWA (2,4 a Jordània, 1,7 a Gaza, 0,9 a Cisjordània, 0,6 a Síria, 0,5 al Líban). L'Estat de Palestina: observador no membre de l'ONU (29 de novembre del 2012, 138 vots a favor); reconegut per 146 dels 193 Estats el maig del 2024, entre ells Espanya, Irlanda i Noruega (28 de maig del 2024).
- · La imatge del cos: una filera de soldats israelians davant d'una multitud de joves amb els braços alçats i una bandera palestina, a Gaza, el desembre del 1987 (fotografia d'Efi Sharir). La capçalera: l'encaixada de Rabin i Arafat davant de Clinton a la Casa Blanca, el 13 de setembre del 1993.

### 4. L'Arxiu Declaració de Principis sobre les disposicions d'un autogovern provisional (acords d'Oslo), preàmbul i article I

Font primària per investigar.

1. [_Declaració de Principis sobre les disposicions d'un autogovern provisional (acords d'Oslo), preàmbul i article I_](https://en.wikisource.org/wiki/Declaration_of_Principles_on_Interim_Self-Government_Arrangements) El Govern de l'Estat d'Israel (Yitzhak Rabin, Shimon Peres) i l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (Yasser Arafat, Mahmud Abbas); signada a Washington amb els Estats Units i Rússia com a testimonis · 13 de setembre de 1993 «El Govern de l'Estat d'Israel i l'equip de l'OAP [...], en representació del poble palestí, acorden que és hora de posar fi a dècades de confrontació i de conflicte, reconeixen els seus drets legítims i polítics mutus, i s'esforçaran per viure en coexistència pacífica i en dignitat i seguretat mútues [...]. Article I. L'objectiu de les negociacions israelianopalestines [...] és, entre altres coses, establir una Autoritat Palestina d'Autogovern Provisional, el Consell elegit, per al poble palestí a Cisjordània i a la franja de Gaza, per a un període transitori que no excedeixi els cinc anys, que condueixi a un acord permanent basat en les resolucions 242 i 338 del Consell de Seguretat.» Signat a Washington el 13 de setembre del 1993, el text l'havien negociat en secret a Oslo, durant vuit mesos, dos professors israelians i dirigents de l'OAP, mentre les converses oficials no avançaven. És abans que res un reconeixement mutu: per primera vegada Israel tracta l'OAP com a representant del poble palestí, i l'OAP, en cartes del dia 9, reconeix el dret d'Israel a existir en pau i renuncia al terrorisme. Crea una autoritat provisional per cinc anys i deixa per a més tard, sense anomenar-los, l'Estat, les fronteres, Jerusalem, els refugiats i els assentaments. Rabin hi guanyava un soci palestí que es fes càrrec de la seguretat a Gaza sense haver de decidir el final; Arafat, tornar de Tunis i governar alguna cosa. Els cinc anys van acabar el 1999 sense acord permanent. [↗ Llegir l'original a Wikisource](https://en.wikisource.org/wiki/Declaration_of_Principles_on_Interim_Self-Government_Arrangements) Traducció de l'anglès · original: «for a transitional period not exceeding five years, leading to a permanent settlement based on Security Council Resolutions 242 and 338»

⏱ 18 min

## 5. Activitats

### 📋 Dinàmica

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

**✍️ Abans de les activitats:** torna a les tres preguntes de l'apartat 1 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

### Sessió 4 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats

1. Situar · línia del temps CE1 · Fonts i recerca històrica La fitxa de dades Individual

### De l'OAP a Hamàs: la línia del temps.

Amb la segona línia de la Fitxa, situa en una línia del temps a escala deu dates, de la fundació de l'OAP a la presa de Gaza per Hamàs. Pinta d'un color les que acosten els palestins a un Estat i d'un altre les que els n'allunyen. Sota, descriu quin és el període més llarg sense cap data del primer color.

La línia del temps amb deu dates a escala i dos colors, i una frase sobre el període més llarg.

### Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

**Està bé si** cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

**💡 Pista:** Comença per les dues dates extremes i reparteix les altres a escala. Si dubtes del color d'una data, mira què va passar l'any següent. La frase pot començar: «Entre… i… no hi ha…».

2. Investigar · comentari de font CE1 · Fonts i recerca històrica L'Arxiu Individual

### Oslo amb lupa: el que reconeix i el que ajorna.

Llegeix el document de L'Arxiu i el seu context, i comenta'l com a font en tres passos. FET: què acorden crear les dues parts a l'article I, i per quant de temps? PARER: què diuen, al preàmbul, que és hora de fer? SENYAL: quines paraules que esperaries en un acord de pau no hi surten, segons el context?

El comentari en tres passos (60-90 paraules).

### Com es fa · Comentari de font

1. Qui escriu, quan, i per a qui: tres respostes curtes, abans de llegir el cos.
2. Copia la frase exacta que sosté el que diràs, entre cometes.
3. Separa què diu que va passar (el fet) de què en pensa qui escriu (el seu parer), i escriu quina paraula t'ho ha delatat.
4. Pregunta't què hi guanya qui escriu dient-ho així, i què calla.

**Està bé si** separes el que diu de qui ho diu · hi ha almenys una frase citada exacta.

**💡 Pista:** El FET és a l'article I; el PARER, a la primera frase de la cita. Pots començar: «Les dues parts creen… per… però no anomenen…».

3. Investigar · comentari d'imatge CE1 · Fonts i recerca històrica La imatge Individual

### Una filera i una multitud: la foto del 1987.

Mira la fotografia del cos de la lectura. Descriu qui hi ha a primer pla i qui al fons, i què porta cada grup. Després explica, amb el peu, per què aquesta desproporció podia ser una arma per als que no tenien armes.

La descripció de la foto i per què la desproporció era una arma (60-90 paraules).

### Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

**Està bé si** la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

**💡 Pista:** Descriu abans d'interpretar. Pots començar: «A primer pla hi ha… i al fons…». Per al perquè, pensa en qui mirava aquesta foto arreu del món.

### Sessió 4 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats

4. Investigar · intrús justificat CE2 · Revolucions i canvi L'ArxiuLa fitxa de dades Individual

### Sis coses que Oslo prometia: una no hi és.

D'aquestes sis afirmacions sobre els acords d'Oslo, cinc són certes segons L'Arxiu i la quarta línia de la Fitxa, i una no. Identifica la intrusa i explica què deia de debò el text sobre aquest punt. (a) Israel reconeix l'OAP com a representant del poble palestí. (b) Es crea una autoritat palestina provisional. (c) El període transitori no pot passar de cinc anys. (d) Israel es compromet a crear un Estat palestí abans del 1999. (e) L'acord permanent es basarà en les resolucions 242 i 338. (f) Cisjordània es divideix en tres àrees.

La intrusa i dues frases sobre el que deia el text de debò.

### Com es fa · Intrús justificat

1. Copia la llista.
2. Busca què tenen en comú tots menys un: el temps, el lloc, qui ho fa, per a què serveix.
3. Encercla l'intrús i escriu el criteri en una frase.
4. Digues a quin conjunt pertany de debò l'intrús.

**Està bé si** el criteri val per a tots els altres elements, no només per a dos · dius on va l'intrús, no només que no hi va.

**💡 Pista:** No n'hi ha prou de dir «no hi surt»: digues què hi ha en lloc seu.

5. Explicar · reescriptura CE1 · Fonts i recerca històrica La fitxa de dades Individual

### Explica la fragmentació sense les seves paraules.

Explica com viuen el 2024 un palestí de Ramal·lah i un de Gaza sense escriure aquestes paraules: «àrea», «Autoritat», «Hamàs», «ocupació». Digues, per a cada un, qui el governa, qui l'ha votat i quan, i qui controla la carretera que surt de casa seva (quarta i cinquena línia de la Fitxa).

Una explicació de vuit línies com a màxim, sense cap de les quatre paraules.

### Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

**Està bé si** algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

**💡 Pista:** Si et surt la paraula prohibida, és que encara no has entès el concepte: digues què vol dir de debò.

6. Explicar · Desmuntant tòpics CE5 · Reptes de l'actualitat Desmuntant un tòpic L'Arxiu Individual

### Desmuntant «van rebutjar l'Estat que se'ls oferia».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic i l'article I de L'Arxiu. Explica per què el tòpic és fàcil de creure i desmunta'l amb el que Oslo ofereix de debò: copia les paraules de l'article I sobre què s'estableix. Digues també què hi ha de cert, segons el text. Fes servir el terme «Autoritat Palestina».

El tòpic desmuntat, amb la cita de l'article I i el que hi ha de cert (90-125 paraules).

**💡 Pista:** Separa dues preguntes: van dir que no?, i a què? La segona es contesta copiant el text, no opinant.

### Sessió 4 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats

7. Investigar · enigma CE3 · Relacions i conflictes internacionals La fitxa de dades La lectura Individual

### Dos projectes contraris en menys d'un any.

Amb menys d'un any de diferència van néixer dos projectes palestins que no es poden complir alhora. Pistes: (1) el primer neix a Gaza els primers dies d'una revolta que havia començat en un camp de refugiats; (2) el segon el proclama una organització en una capital del nord d'Àfrica; (3) el segon accepta dues resolucions de l'ONU que fins aleshores rebutjava; (4) el primer té l'islam com a bandera i no n'accepta cap; (5) el 2006 el primer guanya unes eleccions al segon. Dedueix quins són els dos projectes, digues quina pista és la decisiva i explica per què una mateixa revolta va produir tots dos.

Els dos projectes amb la seva data, la pista decisiva i una explicació de cinc línies com a màxim.

### Com es fa · Enigma

1. Copia les pistes numerades.
2. Al costat de cada una, escriu què descarta i què encara deixa obert.
3. Dona la resposta i digues quina pista ha estat la decisiva.
4. Digues quina altra resposta hauria estat possible si aquesta pista no hi fos.

**Està bé si** es veu com cada pista tanca possibilitats · la resposta s'aguanta encara que algú no la comparteixi, perquè està ben fonamentada.

**💡 Pista:** No hi ha una sola pista decisiva bona: n'hi ha de ben defensades i de mal defensades.

8. Participar · manifest CE3 · Relacions i conflictes internacionals L'ArxiuLa fitxa de dades Individual

### Cinc punts per a l'acord que Oslo va ajornar.

Oslo ajornava cinc coses: les fronteres, Jerusalem, els refugiats, els assentaments i la seguretat. Proposa un manifest de cinc punts, un per cada cosa ajornada, amb el que hauria de dir un acord permanent: cada punt, una acció concreta (qui fa què i què hi cedeix cada banda) que parteixi d'una dada de la quarta o la cinquena línia de la Fitxa. Defensa al final quin punt, si no es tanca, fa inútils els altres quatre. Fes servir el terme «assentaments».

El manifest de cinc punts i la defensa del punt decisiu (mínim 125 paraules).

### Com es fa · Manifest

1. Una frase de capçalera: què voleu i per a qui.
2. Els punts que demana l'enunciat. Cada un comença per un verb d'acció: que es faci, que es prohibeixi, que es pagui…
- A cada punt, qui ho ha de fer i què costa.
4. Llegeix-los seguits: no n'hi pot haver dos que diguin el mateix, ni un que sigui només un desig.

**Està bé si** cada punt és una acció concreta que algú pot fer o negar-se a fer · els punts es sostenen en fets de la sessió, no en bones intencions.

**💡 Pista:** Si un punt no fa mal a ningú, no és un punt.

9. Participar · Ahir i avui CE5 · Reptes de l'actualitat La fitxa de dades Individual

### Ahir i avui: reconegut al paper, dividit al mapa.

La cinquena línia de la Fitxa diu quants Estats reconeixien Palestina el 2024 i que no és membre de ple dret de l'ONU; la quarta, com va quedar dividida Cisjordània el 1995. Argumenta si reconèixer un Estat sense territori continu ni govern únic serveix per tancar una frontera o només per moure-la al paper. Fes servir el terme «nació sense estat».

L'argument, amb dades de la Fitxa (80-100 paraules).

**💡 Pista:** Abans d'escriure, separa dues coses que el reconeixement pot canviar i dues que no.

⏱ 2 min

## 6. Tancament

### 📋 Dinàmica

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

### Per emportar-se

Fins al 1964 els palestins no tenien organització pròpia; l'OAP, presa per Fatah i Arafat després del 1967, va ser un Estat sense terra a l'exili (Jordània, el Líban, Tunis) que combinava diplomàcia i terrorisme. La primera Intifada (1987), una revolta de pedres nascuda als camps de Gaza, va fer que el món veiés l'ocupació des de sota i va produir dues coses contràries: la proclamació d'Alger (1988), amb l'OAP acceptant Israel dins del 1967, i Hamàs, islamista i contrari a reconèixer-lo. Oslo (1993) va portar el reconeixement mutu i una Autoritat Palestina provisional per cinc anys, però va ajornar l'Estat, les fronteres, Jerusalem, els refugiats i els assentaments; Oslo II (1995) va trossejar Cisjordània en àrees A, B i C. L'assassinat de Rabin, els atemptats de Hamàs i els colons que es doblaven van buidar l'acord; la segona Intifada (2000-2005), molt més sagnant, va portar el mur; el 2005 Israel va sortir de Gaza i el 2007 Hamàs la va prendre a Fatah. El resultat és una nació sense Estat amb dos governs, tres àrees, 700.000 colons i 5,9 milions de refugiats.

### Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

- 1. Qui va fer la primera Intifada, el desembre del 1987, segons la lectura?
- 2. Què establia la Declaració de Principis d'Oslo (1993), segons L'Arxiu?
- 3. Com va quedar el govern dels palestins després del juny del 2007?

### Abans de tancar la llibreta

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

### Per pensar fins demà

Si un poble té dos governs que no es parlen i un territori en illes, qui pot signar la frontera en nom seu, i amb qui?

Última revisió: 17 de setembre de 2026

Has vist un error en aquesta sessió? Avisa'm.