--- title: "Altres fronteres no resoltes: la partició Índia-Pakistan · Història del Món Contemporani 1r BAT · Ideorum" url: https://ideorum.cat/hmc/capsula-10/sessio-6 description: "La partició de 1947 i els massacres entre hindús i musulmans. Caixmir com a territori disputat: fins a la revocació de la seva autonomia per Modi (2019) i la tensió d'avui. Tres guerres i dues potències nuclears veïnes. · Sessió de 50 minuts de Història del Món Contemporani (1r BAT) amb lectura, font primària, vídeo i activitats per tres nivells." language: ca license: CC BY 4.0 (https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca) --- Càpsula 10 · PER QUÈ HI HA FRONTERES QUE NO ES TANQUEN MAI? · #HMC # Sessió 6. Altres fronteres no resoltes: la partició Índia-Pakistan La partició de 1947 i els massacres entre hindús i musulmans. Caixmir com a territori disputat: fins a la revocació de la seva autonomia per Modi (2019) i la tensió d'avui. Tres guerres i dues potències nuclears veïnes. ⏱ 50 min · classe completa CE1 CE3 CE5 CE7 **El mínim en 50 minuts:** les preguntes d'arrencada, el vídeo, la lectura amb les quatre preguntes, i l'Arxiu amb les activitats del teu nivell. ![Mapa en blanc i negre del Panjab del 1948 amb els districtes i els rius, i dues línies de colors entre Lahore i Amritsar: la blava de la frontera provisional i la vermella de la frontera definitiva dibuixada per la Comissió de Límits; llegenda a dalt a la dreta i escala a baix.](https://ideorum.cat/img/c/0e8788554c5e94a7-1600.webp) _El Panjab partit, en un mapa del Foreign Office britànic del setembre del 1948: la línia vermella és la frontera definitiva de Radcliffe entre Lahore (Pakistan) i Amritsar (Índia), a cinquanta quilòmetres l'una de l'altra. La regió que talla era la més barrejada de l'Índia. Foreign Office, Research Department, 1948 · Wikimedia Commons · Domini públic · [Wikimedia Commons](https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Map%20of%20the%20partition%20boundaries%20in%20the%20Punjab%2C%20Research%20Dept.%2C%20F.O.%2C%20September%2C%201948.jpg)_ ⏱ 7 min ## 1. Arrencar la classe ### 📋 Dinàmica Dinàmica Llança les 3 preguntes a l'aire i deixa 2 min de silenci. Després, 3 min en parelles per compartir hipòtesis. Apunta breument a la pissarra les idees més recurrents. Abans de començar, pensa-hi un moment. **No cal saber les respostes** — només despertar el cap: - Sabries dir en quants dies es pot dibuixar la frontera d'un país de 400 milions d'habitants? I qui ho hauria de fer? - Si un país es divideix per religió, què passa amb la gent que viu a la banda «equivocada»? Se t'acut algun altre cas d'aquesta càpsula? - Has sentit mai a parlar de Caixmir? Sabies que és l'única frontera disputada del món entre dos països amb bombes atòmiques? Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses: 1. Explicar la partició de l'Índia del 1947 (la teoria de les dues nacions, la pressa britànica, la línia Radcliffe) i les seves conseqüències: entre catorze i divuit milions de desplaçats i fins a dos milions de morts. 2. Entendre per què Caixmir va quedar a cavall de la línia (el principat, l'adhesió del maharajà, la invasió tribal) i llegir la resolució 47 del 1948 com el plebiscit promès que cap dels dos Estats no ha volgut fer. 3. Situar les tres guerres per Caixmir, la Línia de Control, les proves nuclears del 1998, la revocació de l'autonomia del 2019 i la crisi del 2025 com les fases d'un conflicte congelat entre dues potències nuclears. **🧠 De la sessió anterior:** regió autònoma · perestroika · pogroms · conflicte congelat. Escriu a la llibreta, en una línia cada una, què volen dir, sense mirar. Després comprova-ho. ⏱ 6 min ## Mira el vídeo ### 📋 Dinàmica Dinàmica Projecta el vídeo recomanat de suport. En acabar, obre un torn de paraula breu sobre la qüestió de connexió plantejada. Sis minuts de BBC Mundo sobre l'origen del conflicte entre l'Índia i el Pakistan i el paper de Caixmir: la partició, el maharajà, les guerres i les bombes. Apunta a la llibreta la data que el vídeo dona per a cada guerra i compara-la amb la segona línia de la Fitxa. Quina de les quatre guerres no va ser per Caixmir, i què en va sortir? [▶ Cuál es el origen del conflicto entre India y Pakistán y el papel de la región de Cachemira](https://www.youtube.com/watch?v=Cw3ryT9DJVk) _Cuál es el origen del conflicto entre India y Pakistán y el papel de la región de Cachemira · BBC News Mundo [· Obre a YouTube ↗](https://www.youtube.com/watch?v=Cw3ryT9DJVk)_ **Vídeo:** «Cuál es el origen del conflicto entre India y Pakistán y el papel de la región de Cachemira» — BBC News Mundo. Disponible a _ideorum.cat_. ⏱ 17 min ## 2. Llegeix ### 📋 Dinàmica Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min). 📖 Mentre llegeixes, pensa-hi en quatre nivells - 1 **Localitzar.** Segons L'Arxiu, com havia de decidir-se l'adhesió de Jammu i Caixmir a l'Índia o al Pakistan (copia la frase), qui ho havia declarat, i quines dues coses demanava el Consell al Pakistan i a l'Índia abans del plebiscit? En quin any es va aprovar i en quin any s'ha fet el plebiscit? - 2 **Avaluar.** La resolució 47 recull que «tant l'Índia com el Pakistan declaren» que ho decidirà un plebiscit. Què hi ha de fet i de parer en un text que registra el que dos governs diuen que faran? Per què tots dos ho podien dir el 1948 sense fer-ho mai? - 3 **Integrar.** A la sessió 2 vas veure una frontera dibuixada per una potència que marxava (Balfour, la partició del 1947). Amb la Fitxa, compara qui va dibuixar la línia Radcliffe, en quant de temps, i què va passar el mateix any a Palestina: què tenen en comú les dues particions del 1947? - 4 **Reflexionar.** Si un país es parteix per religió, on va la gent que viu a la banda «equivocada»? Qui hauria de decidir a quin Estat pertany una regió: el seu governant, els seus habitants, o una votació que ningú no vol fer? La partició de l’Índia del 1947 és la frontera imposada des de fora a la mida d’un subcontinent: una línia dibuixada en cinc setmanes per un advocat anglès, catorze milions de desplaçats, un milió de morts, i un principat, Caixmir, que va quedar a cavall de la línia i que tres guerres, un plebiscit promès i dues bombes atòmiques no han pogut tancar en setanta-cinc anys. ## Dues nacions en un mateix país L’Índia britànica del 1947 tenia prop de 400 milions d’habitants: uns 255 milions d’hindús, uns 95 milions de musulmans, i sikhs, cristians i altres. El moviment que demanava la independència, el Congrés de Gandhi i Nehru, volia una Índia única i laica; la Lliga Musulmana de Muhammad Ali Jinnah defensava des del 1940 que els musulmans eren una nació a part i necessitaven un Estat propi, el Pakistan («País dels purs», en urdú: el nom, inventat el 1933, de l'Estat per als musulmans de l'Índia que la Lliga Musulmana va reclamar el 1940 i que va néixer el 14 d'agost del 1947 en dues meitats separades per 1.600 quilòmetres de l'Índia.). La teoria de les dues nacions (Idea, defensada per Jinnah i la Lliga Musulmana, que hindús i musulmans de l'Índia formaven dues nacions diferents que no podien conviure en un mateix Estat; és la base de la partició.) es va imposar amb la violència del 1946: el Dia d’Acció Directa de Calcuta, l’agost, va deixar 4.000 morts en quatre dies i va convèncer els britànics, arruïnats per la guerra, que calia marxar de pressa. El febrer del 1947 Londres va anunciar que se n’aniria abans del juny del 1948; el nou virrei, lord Mountbatten, va avançar la data al 15 d’agost del 1947, deu mesos abans, i va acceptar partir el país. ## Cinc setmanes per a una línia Per dibuixar la frontera Londres va enviar Cyril Radcliffe, un advocat de prestigi que no havia estat mai a l’Índia i que va arribar-hi el 8 de juliol del 1947. Tenia cinc setmanes, uns mapes vells, els censos del 1941 i l’encàrrec de partir el Panjab i Bengala, les dues províncies on hindús, musulmans i sikhs vivien barrejats poble a poble, seguint «les zones contigües de majoria», amb «altres factors» a discreció. La línia Radcliffe (La frontera entre l'Índia i el Pakistan dibuixada per Cyril Radcliffe el 1947 al Panjab i a Bengala, publicada el 17 d'agost, dos dies després de la independència.) es va publicar el 17 d’agost, dos dies després de la independència: durant quaranta-vuit hores, dos Estats van existir sense saber on era la frontera. Radcliffe va cremar els seus papers, va renunciar als honoraris i no va tornar mai a l’Índia. El que va venir després no té paral·lel: en sis mesos, entre catorze i divuit milions de persones van travessar la línia en les dues direccions, els musulmans cap a l’oest i els hindús i sikhs cap a l’est, en trens plens de morts, en columnes de desenes de quilòmetres; les matances entre veïns van deixar entre 200.000 i dos milions de morts, segons les estimacions, i desenes de milers de dones segrestades. La partició del 1947 va ser la migració forçada més gran de la història. Radcliffe no va dibuixar la frontera d’una guerra: la frontera va fabricar la guerra, poble a poble, en el moment que la gent va saber a quina banda quedava. ![Mapa en relleu de la regió de Caixmir amb una línia vermella gruixuda que marca el límit tradicional de l'antic principat de Jammu i Caixmir: dins hi ha les Àrees del Nord en verd (Pakistan), Jammu i Caixmir en taronja (Índia) amb Srinagar i Jammu, Aksai Chin ratllat (Xina), la Línia de Control en discontínua entre el verd i el taronja, el territori cedit pel Pakistan a la Xina el 1963 i la glacera de Siachen; al voltant, Islamabad, el Panjab, Himachal Pradesh i Nova Delhi.](https://ideorum.cat/img/c/7b6ad260e0acdb71-850.webp) _La regió de Caixmir tal com la dibuixa la CIA el 2003: la línia vermella és l'antic principat de Jammu i Caixmir, el que el 1947 havia de decidir a quin Estat anava. Dins de la línia vermella compta els colors: el verd és el que administra el Pakistan, el taronja el que administra l'Índia, i el ratllat el que ocupa la Xina des del 1962. La línia discontínua entre el verd i el taronja és la Línia de Control, l'alto el foc del 1949 amb un altre nom: no és una frontera, cap dels dos Estats no la reconeix, i és la línia més militaritzada del món. La glacera de Siachen, a dalt, és el camp de batalla més alt del planeta: hi han mort més soldats de fred que de trets. Agència Central d'Intel·ligència dels Estats Units, 2003 · Wikimedia Commons · Domini públic · [Wikimedia Commons](https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Kashmir%20Region%20-%20DPLA%20-%20fc52c6942776053677c0ea3231b8fbbf.jpg)_ ## Caixmir: el principat que no va triar L’Índia britànica tenia, a més de les províncies, 565 principats (Estats governats per prínceps locals sota protecció britànica; el 1947 havien de triar entre l'Índia i el Pakistan, i gairebé tots ho van fer segons la geografia i la religió de la majoria. Caixmir, no.) que el 1947 havien de triar Estat. Jammu i Caixmir era el més gran: un maharajà hindú, Hari Singh, governava una població amb un 77 % de musulmans a la frontera de tots dos Estats, i no va triar. L’octubre del 1947 milers de guerrers de les tribus paixtus del Pakistan van envair el principat per forçar-lo; el maharajà va demanar ajuda a l’Índia, i l’Índia hi va enviar l’exèrcit a canvi de la seva adhesió, signada el 26 d’octubre. La primera guerra indopakistanesa va durar fins a l’alto el foc de l’1 de gener del 1949, i va deixar la línia que veus al mapa: dos terços per a l’Índia, un terç per al Pakistan. L’abril del 1948 el Consell de Seguretat va aprovar la resolució 47, el document de L’Arxiu: la qüestió es decidiria en un plebiscit lliure. El Pakistan havia de retirar les tribus primer i l’Índia reduir les tropes després; cap dels dos no ho va fer, i el plebiscit no s’ha convocat mai. A Caixmir la frontera la va decidir la signatura d’un príncep que fugia i una invasió de tribus, i el plebiscit que havia de corregir-ho s’ha ajornat setanta-cinc anys perquè els dos Estats saben que el podrien perdre. ## Tres guerres i dues bombes L’Índia i el Pakistan han fet tres guerres per Caixmir (1947-1948, 1965 i 1999, a Kargil) i una quarta el 1971 que va partir el Pakistan en dos i va crear Bangladesh. El 1972, a Simla, van acordar que la línia d’alto el foc es diria Línia de Control (Línia d'alto el foc del 1949 a Caixmir, rebatejada el 1972; 740 quilòmetres de trinxeres, filats i mines entre l'Índia i el Pakistan que cap dels dos no reconeix com a frontera.) i que el conflicte es resoldria entre ells dos, sense l’ONU. El maig del 1998 l’Índia va fer cinc proves nuclears i el Pakistan, dues setmanes després, sis: des d’aleshores és l’única frontera del món disputada entre dues potències nuclears veïnes, amb 1,4 milions de soldats a una banda i 650.000 a l’altra. A la part índia, des del 1989 hi ha una insurgència separatista i islamista, amb suport del Pakistan, que ha deixat més de 40.000 morts. El 5 d’agost del 2019 el govern de Narendra Modi va revocar l’article 370 de la Constitució, que donava autonomia a Jammu i Caixmir des del 1949, va dissoldre l’Estat en dos territoris governats des de Delhi i va tallar internet i telèfon durant mesos; el 2025, després d’un atemptat contra turistes hindús a Pahalgam, els dos països es van bombardejar durant quatre dies abans d’un alto el foc. La partició va crear dos Estats per separar dues religions, i va deixar a la frontera l’única regió que no s’havia deixat separar: cada guerra des del 1947 ha servit per no haver de preguntar-li què vol. ## Ahir i avui A Caixmir viuen avui prop de vint milions de persones a banda i banda d’una línia que no és frontera. Els Estats l’anomenen «qüestió bilateral» (l’Índia), «territori disputat» (el Pakistan) o «regió» (la Xina, que en té un tros); ningú no l’anomena pel que la resolució 47 deia que era: una gent que havia de votar. La lliçó de Caixmir és la de tota la càpsula amb bombes atòmiques: una frontera dibuixada des de fora i congelada per una guerra no es tanca perquè passin els anys, es tanca quan algú pregunta als que hi viuen, i cap dels dos Estats no ho ha volgut fer. Desmuntant un tòpic «La partició de l'Índia la van decidir els britànics: dividir per governar, i en marxar van partir el país a posta perquè quedés feble.» **Per què sembla cert:** Els britànics havien governat l'Índia comptant la gent per religió i, des del 1909, amb electorats separats per als musulmans; el 1947 van marxar deu mesos abans del previst, van encarregar la frontera a un advocat de Londres que no coneixia el país i la van publicar dos dies després de la independència. **Però en realitat:** Les dates de la lectura i de la Fitxa diuen una altra cosa. L'Estat separat el va demanar un partit indi, la Lliga Musulmana de Jinnah, amb la resolució de Lahore del 1940 i la teoria de les dues nacions; el Congrés de Gandhi i Nehru volia una Índia única. El 1946 Londres encara proposava una Índia unida i federal, el pla de la Missió del Gabinet: la Lliga el va acabar rebutjant el juliol i va convocar el Dia d'Acció Directa de l'agost, amb 4.000 morts a Calcuta. El pla de partició del 3 de juny del 1947 el van acceptar en públic els dirigents de la Lliga, del Congrés i dels sikhs. El que el tòpic encerta és que els britànics havien fet de la religió una categoria política amb els censos i els electorats separats, i que la pressa va ser seva: la data avançada deu mesos, la línia de cinc setmanes i la frontera publicada tard, que és el que va fer tan mortal la partició. El que amaga és que la partició la van demanar, negociar i acceptar dirigents indis, i que dir «ho van fer els britànics» estalvia preguntar què hi va posar cadascú. La partició no va ser un pla secret de Londres: la va demanar la Lliga, la va acceptar el Congrés quan no va veure cap altra sortida, i la van fer mortal la pressa britànica i una línia de cinc setmanes; «dividir per governar» n'explica la manera, no la decisió. ### 3. Fitxa de dades 6 dades - · Les paraules: teoria de les dues nacions, la idea de Jinnah que hindús i musulmans eren dues nacions i necessitaven dos Estats (resolució de Lahore, 23 de març del 1940); línia Radcliffe, la frontera del Panjab i de Bengala dibuixada per Cyril Radcliffe en cinc setmanes i publicada el 17 d'agost del 1947; principat, un dels 565 Estats governats per prínceps sota protecció britànica que el 1947 havien de triar; adhesió, el document pel qual un principat s'unia a l'Índia o al Pakistan (Caixmir, 26 d'octubre del 1947); plebiscit, la votació de la població per decidir la pertinença, promesa per la resolució 47 i mai feta; Línia de Control, la línia d'alto el foc del 1949 rebatejada a Simla el 1972, 740 km; article 370, l'autonomia de Jammu i Caixmir a la Constitució índia (1949-2019). - · Les dates: 16-19 d'agost del 1946, el Dia d'Acció Directa a Calcuta (uns 4.000 morts); 20 de febrer del 1947, Londres anuncia la retirada; 3 de juny, el pla Mountbatten de partició; 8 de juliol, arriba Radcliffe; 18 de juliol, la Llei d'Independència de l'Índia; 14 i 15 d'agost, independència del Pakistan i de l'Índia; 17 d'agost, publicació de la línia; 22 d'octubre, invasió tribal de Caixmir; 26 d'octubre, adhesió del maharajà; 30 de gener del 1948, assassinat de Gandhi; 21 d'abril del 1948, resolució 47; 1 de gener del 1949, alto el foc; 1965, segona guerra; 1971, tercera guerra i independència de Bangladesh; 2 de juliol del 1972, acord de Simla; maig del 1998, proves nuclears (l'Índia, els dies 11 i 13; el Pakistan, els dies 28 i 30); maig-juliol del 1999, guerra de Kargil; 5 d'agost del 2019, revocació de l'article 370; 22 d'abril del 2025, atemptat de Pahalgam (26 morts) i quatre dies de bombardejos al maig. - · La partició en xifres: l'Índia britànica el 1941, uns 389 milions d'habitants (255 milions d'hindús, 94 de musulmans, 6 de sikhs); desplaçats, entre 14 i 18 milions en sis mesos (la migració forçada més gran de la història); morts, entre 200.000 i dos milions segons les estimacions; dones segrestades, entre 75.000 i 100.000; el Pakistan va néixer en dues meitats, l'occidental i l'oriental (Bengala), separades per 1.600 km d'Índia, fins al 1971. Radcliffe: nascut el 1899, va dibuixar la línia el 1947, va cremar els seus papers, va renunciar als 3.000 lliures d'honoraris i no va tornar mai a l'Índia. - · Caixmir en xifres: el principat de Jammu i Caixmir tenia el 1941 uns 4 milions d'habitants, el 77 % musulmans, i un maharajà hindú, Hari Singh; després del 1949, l'Índia n'administra dos terços (Jammu i Caixmir, la vall de Srinagar i Ladakh) i el Pakistan un terç (l'Azad Caixmir i les Àrees del Nord); la Xina ocupa Aksai Chin des de la guerra del 1962 i va rebre un tros del Pakistan el 1963. Avui, prop de vint milions d'habitants a banda i banda. Soldats: l'Índia, 1,4 milions en actiu; el Pakistan, 650.000. La insurgència a la part índia des del 1989: més de 40.000 morts segons el govern indi, més de 70.000 segons les organitzacions de drets humans. Siachen, a 6.000 metres, ocupada per l'Índia des del 1984: la majoria dels morts, pel fred i les allaus. - · Les quatre guerres: 1947-1948, per Caixmir, acaba amb la línia d'alto el foc i la resolució 47; 1965, per Caixmir, un mes de guerra i tornada a la línia (acord de Taixkent); 1971, pel Pakistan Oriental, l'Índia guanya en dues setmanes, 90.000 presoners pakistanesos i naixement de Bangladesh; 1999, a Kargil, tropes pakistaneses infiltrades a la banda índia de la Línia de Control, un any després de les proves nuclears, uns 1.000 morts i retirada sota pressió dels Estats Units. - · La imatge del cos: el mapa de la regió de Caixmir de la CIA (2003) amb la línia vermella del principat, la Línia de Control i els tres colors de l'Índia, el Pakistan i la Xina. La capçalera: el mapa del Foreign Office del 1948 amb la línia Radcliffe al Panjab, entre Lahore i Amritsar. ### 4. L'Arxiu Resolució 47 del Consell de Seguretat, sobre la qüestió de l'Índia i el Pakistan Font primària per investigar. 1. [_Resolució 47 del Consell de Seguretat, sobre la qüestió de l'Índia i el Pakistan_](https://en.wikisource.org/wiki/United_Nations_Security_Council_Resolution_47) Consell de Seguretat de les Nacions Unides; 9 vots a favor, cap en contra, 2 abstencions (l'URSS i Ucraïna) · 21 d'abril de 1948 «Observant amb satisfacció que tant l'Índia com el Pakistan declaren que la qüestió de l'adhesió de Jammu i Caixmir a l'Índia o al Pakistan s'ha de decidir mitjançant el mètode democràtic d'un plebiscit lliure i imparcial [...] Recomana als Governs de l'Índia i el Pakistan que prenguin les mesures següents [...]: A. Restabliment de la pau i l'ordre. 1. El Govern del Pakistan s'ha de comprometre a fer tots els esforços per assegurar la retirada de l'Estat de Jammu i Caixmir dels membres de les tribus i dels nacionals pakistanesos que no hi resideixen habitualment i que hi han entrat amb finalitats de combat.» L'Índia havia portat la qüestió al Consell de Seguretat el gener del 1948, en plena guerra, acusant el Pakistan d'haver enviat les tribus a Caixmir; el Consell aprova aquest text el 21 d'abril, sense cap vot en contra. El Consell recomana, no exigeix: la resolució és del capítol VI de la Carta, el que no obliga, i ni l'Índia ni el Pakistan no la van acceptar. Fixa tres passos en ordre: primer el Pakistan retira les tribus, després l'Índia redueix les tropes, i al final un plebiscit; cada Estat va dir que l'altre havia de fer el primer pas, i el plebiscit no va arribar mai. El 1972, a Simla, tots dos van acordar resoldre-ho entre ells, i l'Índia diu des d'aleshores que la resolució ha caducat. [↗ Llegir l'original a Wikisource](https://en.wikisource.org/wiki/United_Nations_Security_Council_Resolution_47) Traducció de l'anglès · original: «Noting with satisfaction that both India and Pakistan declare that the question of the accession of Jammu and Kashmir to India or Pakistan should be decided through the democratic method of a free and impartial plebiscite» ⏱ 18 min ## 5. Activitats ### 📋 Dinàmica Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta. **✍️ Abans de les activitats:** torna a les tres preguntes de l'apartat 1 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara. ### Sessió 6 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats 1. Situar · comentari de mapa CE1 · Fonts i recerca històrica La imatge La fitxa de dades Individual ### Una línia vermella i tres colors: el mapa de Caixmir. Mira el mapa de Caixmir del cos de la lectura. Descriu què tanca la línia vermella, quins tres colors hi ha a dins i qui administra cada un. Després explica, amb la primera línia de la Fitxa, per què la línia discontínua entre el verd i el taronja no és una frontera. La descripció del mapa i per què la línia discontínua no és una frontera (60-90 paraules). ### Com es fa · Comentari de mapa 1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix. 2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què. 3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa. 4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa. **Està bé si** cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies. **💡 Pista:** Pots començar: «La línia vermella tanca… i a dins hi ha…». Qui administra cada color ho diu el peu; què és la línia discontínua, la primera línia de la Fitxa. 2. Investigar · comentari de font CE1 · Fonts i recerca històrica L'Arxiu Individual ### La resolució 47 amb lupa: un verb i un ordre. Llegeix la resolució 47 a L'Arxiu i el seu context, i comenta-la com a font en tres passos. FET: què demana al Pakistan el punt A.1? PARER: com diu el text que s'ha de decidir el futur de Caixmir, i qui ho ha declarat? SENYAL: quin verb fa servir el Consell per demanar-ho, i què en dedueixes? El comentari en tres passos (60-90 paraules). ### Com es fa · Comentari de font 1. Qui escriu, quan, i per a qui: tres respostes curtes, abans de llegir el cos. 2. Copia la frase exacta que sosté el que diràs, entre cometes. 3. Separa què diu que va passar (el fet) de què en pensa qui escriu (el seu parer), i escriu quina paraula t'ho ha delatat. 4. Pregunta't què hi guanya qui escriu dient-ho així, i què calla. **Està bé si** separes el que diu de qui ho diu · hi ha almenys una frase citada exacta. **💡 Pista:** El FET és al final de la cita; el PARER, al principi. Mira el verb que obre la segona part. Pots començar: «El Consell demana al Pakistan… i recull que…». 3. Explicar · taula de classificació CE1 · Fonts i recerca històrica La fitxa de dades Individual ### Quatre guerres, una taula. Amb la cinquena línia de la Fitxa, classifica les quatre guerres entre l'Índia i el Pakistan en una taula de quatre files (1947-48 · 1965 · 1971 · 1999) i dues columnes: per què es lluita, i què canvia a la línia de Caixmir. Sota, digues quina de les quatre no va ser per Caixmir. La taula de quatre files i dues columnes, i una frase sobre la guerra que no va ser per Caixmir. ### Com es fa · Taula de classificació 1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa. 2. Reparteix els casos. 3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són. 4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho. **Està bé si** el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats. **💡 Pista:** La columna que importa és la segona: no hi escriguis el mateix a totes les files. La frase pot començar: «La guerra del… no va ser per Caixmir, sinó per…». ### Sessió 6 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats 4. Investigar · vertader o fals justificat CE3 · Relacions i conflictes internacionals La fitxa de dades Individual ### Quatre afirmacions sobre la partició i Caixmir. Justifica si són vertaderes o falses, cada una amb una data o una xifra de la Fitxa: (a) «La frontera de l'Índia i el Pakistan es va publicar abans de la independència.» (b) «Caixmir va anar a l'Índia perquè ho van votar els seus habitants.» (c) «La guerra del 1971 va crear un tercer Estat.» (d) «L'Índia va provar la bomba atòmica abans que el Pakistan.» Quatre respostes, cada una amb una frase de prova. ### Com es fa · Vertader o fals justificat 1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»… 2. Decideix. 3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri. 4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa. **Està bé si** la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero. **💡 Pista:** Busca la data i el subjecte de cada fet: la trampa sol ser a qui decideix o a quin dia. 5. Explicar · esquema 1-3-1 CE7 · Processos contemporanis La fitxa de dades La lectura Individual ### «La frontera va fabricar la guerra»: l'esquema 1-3-1. Fes un esquema 1-3-1 amb la idea central de la lectura: «Radcliffe no va dibuixar la frontera d'una guerra: la frontera va fabricar la guerra». Explica-la amb tres proves de tres menes: una data de la segona línia de la Fitxa, una xifra de la tercera i una decisió (qui va dibuixar la línia i en quant de temps). Tanca amb una conclusió. L'esquema: la idea central, tres proves de tres menes i una conclusió d'una frase. ### Com es fa · Esquema 1-3-1 - A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació. 2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge). - A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea. 4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la. **Està bé si** les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia. **💡 Pista:** Una data, una xifra, una decisió: si dues proves diuen el mateix, no en tens tres. 6. Explicar · Desmuntant tòpics CE5 · Reptes de l'actualitat Desmuntant un tòpic Individual ### Desmuntant «ho van fer els britànics». Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic. Explica per què el tòpic és fàcil de creure i desmunta'l amb dues dades del text: qui va demanar primer un Estat separat, i quan, i què proposava Londres el 1946. Explica també què hi ha de cert en el tòpic. Fes servir el terme «teoria de les dues nacions». El tòpic desmuntat amb dues dades i el que hi ha de cert (90-125 paraules). **💡 Pista:** Separa dues preguntes: qui va voler la partició?, i qui la va fer tan de pressa? Les dues respostes no són les mateixes. ### Sessió 6 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats 7. Participar · Resposta amb cinc termes CE3 · Relacions i conflictes internacionals L'ArxiuLa fitxa de dades Individual ### Carta d'un observador de l'ONU, Srinagar, gener del 1949. Ets membre de la comissió de l'ONU per a l'Índia i el Pakistan i arribes a Srinagar la setmana de l'alto el foc de l'1 de gener del 1949. Escriu una carta al Consell de Seguretat que expliqui per què la resolució 47 no s'ha aplicat i què creus que passarà amb el plebiscit, amb aquests cinc termes encastats dins de frases: «principat», «adhesió», «plebiscit», «teoria de les dues nacions» i «alto el foc». Res que algú d'aquella setmana no pogués saber. Tanca-la amb la recomanació que faries al Consell. La carta datada, amb els cinc termes encastats i una recomanació (mínim 125 paraules). ### Com es fa · Carta des d'un rol 1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber. 2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir. 3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast. 4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després. **Està bé si** no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui. **💡 Pista:** Si pots treure un terme de la frase sense que la frase canviï, no està encastat. 8. Participar · desmentit CE3 · Relacions i conflictes internacionals La fitxa de dadesL'Arxiu Individual ### Desmenteix: «Caixmir és de l'Índia perquè ho va votar la gent». Una afirmació que circula: «Caixmir és de l'Índia perquè ho van decidir els seus habitants el 1947.» Desmunta-la amb dues proves: una de la quarta línia de la Fitxa (la religió de la majoria i la del príncep) i una de L'Arxiu. Digues també què hi ha de cert, amb el que va passar el 22 i el 26 d'octubre del 1947, perquè el desmentit sigui honest. El desmentit, amb dues proves i el que hi ha de cert (70-90 paraules). ### Com es fa · Desmentit 1. Copia l'afirmació falsa tal com és. 2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest. 3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten. 4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa. **Està bé si** cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals. **💡 Pista:** Un desmentit honest diu també el que l'afirmació té de cert. 9. Participar · Ahir i avui CE5 · Reptes de l'actualitat La fitxa de dadesL'Arxiu Individual ### Ahir i avui: el 2019, el 2025 i la línia de les bombes. La segona línia de la Fitxa acaba amb tres dates més recents: les proves nuclears del 1998, la revocació de l'article 370 el 2019 i els quatre dies de bombardejos del maig del 2025. Compara-les amb el que prometia la resolució 47 el 1948. Argumenta si dues potències nuclears fan que la Línia de Control sigui més segura o més impossible de tancar. Fes servir el terme «plebiscit». La comparació i el teu argument (80-100 paraules). **💡 Pista:** Abans d'escriure, pregunta't què pot moure una línia que cap dels dos no pot creuar sense arriscar-ho tot. ⏱ 2 min ## 6. Tancament ### 📋 Dinàmica Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia. ### Per emportar-se L'Índia britànica es va partir el 1947 en dos Estats per religió: la Lliga Musulmana de Jinnah defensava des del 1940 que hindús i musulmans eren dues nacions, la violència del 1946 ho va fer semblar cert, i els britànics, arruïnats, van avançar la sortida i van encarregar la frontera a Cyril Radcliffe, un advocat que no coneixia el país i que la va dibuixar en cinc setmanes; es va publicar dos dies després de la independència. Entre catorze i divuit milions de persones van creuar la línia en sis mesos i fins a dos milions van morir: la frontera va fabricar la guerra. Caixmir, un principat de majoria musulmana amb un maharajà hindú, va quedar a cavall: una invasió tribal des del Pakistan i l'adhesió del príncep a l'Índia van portar la primera guerra i una línia d'alto el foc que el 1972 es va dir Línia de Control. La resolució 47 del 1948 recollia que els dos Estats havien promès un plebiscit; cap dels dos no l'ha fet. Tres guerres per Caixmir, una quarta que va crear Bangladesh, bombes atòmiques a les dues bandes des del 1998, la revocació de l'autonomia el 2019 i quatre dies de bombardejos el 2025: una frontera congelada que ningú no pot moure ni negociar. ### Tres preguntes per verificar Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu. - 1. Com es va dibuixar la frontera entre l'Índia i el Pakistan el 1947, segons la lectura? - 2. Per què Caixmir va quedar a cavall de la frontera el 1947? - 3. Què va passar amb el plebiscit que recull la resolució 47 del 1948? ### Abans de tancar la llibreta Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada. ### Per pensar fins demà Si l'Índia i el Pakistan van prometre el 1948 preguntar als de Caixmir a quin Estat volien pertànyer, per què setanta-cinc anys i tres guerres després cap dels dos no ho ha fet, i què diu això de qui tem la resposta? Última revisió: 17 de setembre de 2026 Has vist un error en aquesta sessió? Avisa'm.