--- title: "El cas — quan Amazon ho és tot · Història del Món Contemporani 1r BAT · Ideorum" url: https://ideorum.cat/hmc/capsula-11/sessio-1 description: "El nostre dia a dia: Amazon, Glovo, Uber, Booking, Netflix, Spotify, TikTok. Quatre o cinc empreses controlen una part enorme de l'economia mundial. Riders sense drets. Treballadors precaris. I les eines per llegir-ho: el capitalisme com a sistema-món i les seves fases (comercial, industrial, financera, global i digital), i el centre-perifèria aplicat a l'economia. Per què tot és així? Plantejament del problema i marc conceptual. · Sessió de 50 minuts de Història del Món Contemporani (1r BAT) amb lectura, font primària, vídeo i activitats per tres nivells." language: ca license: CC BY 4.0 (https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca) --- Càpsula 11 · QUI MANA EN L'ECONOMIA GLOBAL? · #HMC # Sessió 1. El cas — quan Amazon ho és tot El nostre dia a dia: Amazon, Glovo, Uber, Booking, Netflix, Spotify, TikTok. Quatre o cinc empreses controlen una part enorme de l'economia mundial. Riders sense drets. Treballadors precaris. I les eines per llegir-ho: el capitalisme com a sistema-món i les seves fases (comercial, industrial, financera, global i digital), i el centre-perifèria aplicat a l'economia. Per què tot és així? Plantejament del problema i marc conceptual. ⏱ 50 min · classe completa CE1 CE4 CE5 CE6 **El mínim en 50 minuts:** les preguntes d'arrencada, el vídeo, la lectura amb les quatre preguntes, i l'Arxiu amb les activitats del teu nivell. ![Un edifici de magatzem molt llarg i baix, gris, amb el rètol «amazon» il·luminat a l'esquerra, camions aparcats al davant i fanals encesos, al capvespre, vist des d'una carretera d'accés buida amb tanques a banda i banda.](https://ideorum.cat/img/c/028f20fb65b88ccc-1600.webp) _El centre logístic d'Amazon a Werne, a la conca del Ruhr (Alemanya), al capvespre del novembre del 2017: un edifici de tres-cents metres on els paquets entren i surten en menys d'un dia. Fixa't en la carretera buida: el que hi passa de nit són camions, no persones. Icy2008 · Wikimedia Commons · CC BY-SA 4.0 · [Wikimedia Commons](https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Amazon%20Logistikzentrum%20Werne.jpg)_ ⏱ 7 min ## 1. Arrencar la classe ### 📋 Dinàmica Dinàmica Llança les 3 preguntes a l'aire i deixa 2 min de silenci. Després, 3 min en parelles per compartir hipòtesis. Apunta breument a la pissarra les idees més recurrents. Abans de començar, pensa-hi un moment. **No cal saber les respostes** — només despertar el cap: - Quantes aplicacions has fet servir avui que siguin d'empreses de fora d'Europa? Sabries dir on és la seu de cada una? - Un repartidor que tria quan es connecta però no quant cobra ni per a qui treballa: és autònom o treballador? Qui ho hauria de decidir? - Si una empresa val més que el PIB d'un país, qui mana més: l'empresa o el govern d'aquell país? Se t'acut algun cas? Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses: 1. Descriure el cas: una desena de plataformes de menys de trenta anys que organitzen el dia a dia i valen més que la majoria dels Estats, i les persones que les fan funcionar sense contracte. 2. Adquirir les tres eines de la càpsula (el capitalisme com a sistema-món, les cinc fases i el centre i la perifèria aplicats a l'economia) i situar el present a la fase digital. 3. Llegir la directiva europea del 2024 sobre el treball en plataformes com a document d'una unió d'Estats davant del treball de plataforma, amb la sentència del Suprem i la llei rider espanyola que la van precedir. ⏱ 6 min ## Mira el vídeo ### 📋 Dinàmica Dinàmica Projecta el vídeo recomanat de suport. En acabar, obre un torn de paraula breu sobre la qüestió de connexió plantejada. Catorze minuts de DW sobre com Amazon ha passat de llibreria en línia a organitzar el comerç, el núvol i la logística de mig món. Apunta a la llibreta les tres línies de negoci que el vídeo diu que té Amazon i quina és la que dona més benefici (no és la que et penses), i compara-ho amb la segona línia de la Fitxa: què ven Amazon de debò? [▶ El dominio de Amazon](https://www.youtube.com/watch?v=vJc5dwlUbnU) _El dominio de Amazon · DW Español [· Obre a YouTube ↗](https://www.youtube.com/watch?v=vJc5dwlUbnU)_ **Vídeo:** «El dominio de Amazon» — DW Español. Disponible a _ideorum.cat_. 🎬 Per anar més enllà Amazon, Jeff Bezos y la colección de datos DW Documental · 43 min ↗ El documental llarg de DW sobre Amazon des de dins: els magatzems, els algorismes que compten els segons, les dades i el que en fa. Per a qui vulgui veure la fase digital del capitalisme abans d'anar al 1989. ⏱ 17 min ## 2. Llegeix ### 📋 Dinàmica Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min). 📖 Mentre llegeixes, pensa-hi en quatre nivells - 1 **Localitzar.** Segons L'Arxiu, quina relació es presumeix laboral des del 2024 (copia la frase de l'article 5), i qui ha de provar el contrari? Quina llei i quina sentència espanyoles hi ha al darrere, segons el context? - 2 **Avaluar.** La directiva va trigar gairebé tres anys i Alemanya i França s'hi van abstenir. Què hi ha de fet i de parer en un text que vol posar sota control humà les decisions d'un algorisme? Què hi guanyava la Unió fent una sola regla, i què havia fet Glovo a Espanya? - 3 **Integrar.** A la càpsula 8 vas veure Deng obrir la Xina el 1978 i a la càpsula 1 el centre i la perifèria del segle XIX. Amb la Fitxa, explica en quina de les cinc fases del capitalisme som i per què el mòbil que tens a la mà és un mapa del centre i la perifèria d'avui. - 4 **Reflexionar.** Pensa en l'última cosa que has comprat, mirat o escoltat amb el mòbil. Quantes empreses hi han guanyat diners, on són, i quantes persones hi han treballat sense que les hagis vist? Qui decideix quant cobren? Una desena d’empreses de menys de trenta anys organitzen el dia a dia de mig planeta i valen més que el PIB de la majoria dels Estats: per entendre qui mana en l’economia global, aquesta càpsula dona tres eines, el capitalisme com a sistema-món, les cinc fases que ha travessat des del segle XVI i el centre i la perifèria aplicats a l’economia, i les prova amb el cas més proper, el rider que et porta el sopar sense contracte. ## El cas Un dia qualsevol del 2025: t’aixeques i mires TikTok, que és d’una empresa de Pequín; vas a classe escoltant Spotify, d’Estocolm; a la tarda demanes sopar per Glovo, de Barcelona; a la nit mires Netflix, de Califòrnia, i abans de dormir compres per Amazon, de Seattle, el que arribarà demà. Reserves el cap de setmana per Booking, d’Amsterdam, i tornes a casa amb un Uber, de San Francisco. Set aplicacions, set empreses, cap de més de trenta anys, i en totes hi passa el mateix: no fabriquen res del que et venen. Amazon no fabrica els productes, Uber no té cotxes, Booking no té hotels, Glovo no cuina. El que tenen és la plataforma, l’aplicació que posa en contacte qui ofereix i qui demana, i que es queda una part de cada operació i totes les dades. Les cinc més grans (Apple, Microsoft, Nvidia, Alphabet i Amazon) valen a la borsa més de quinze bilions de dòlars, més que el PIB de qualsevol país tret dels Estats Units i la Xina; Amazon sola factura més de 600.000 milions l’any i té 1,5 milions de treballadors. I a l’altre extrem hi ha les persones de la fotografia del cos: els riders (Repartidors a domicili que treballen per a plataformes digitals (Glovo, Deliveroo, Uber Eats) amb la seva moto o bicicleta, sovint com a autònoms, cobrant per comanda i assignats per un algorisme.), que fins al 2021 a Espanya eren, segons les plataformes, autònoms que feien servir una aplicació, i segons el Tribunal Suprem, treballadors sense contracte. La pregunta de la càpsula no és si Amazon és bona o dolenta: és com hem arribat a un món on una aplicació de Seattle organitza el treball d’un noi de Sabadell, i qui hi guanya. ![Una vorera de València amb quatre motos aparcades, tres amb caixes grogues de Glovo al darrere; dos repartidors amb casc asseguts a les motos, un home dret de cara a ells i una dona amb caixa groga a la moto de la dreta, davant d'una avinguda amb arbres i edificis.](https://ideorum.cat/img/c/819bddf990b9541f-850.webp) _Repartidors de Glovo esperant comandes en una avinguda de València, l'agost del 2019, un any abans que el Tribunal Suprem digués que eren treballadors i no autònoms. Fixa't en el que és de cada un (la moto, el casc, el mòbil) i el que és de l'empresa (la caixa groga, l'aplicació que els assigna la comanda i el preu). Els que esperen no cobren: només cobren quan l'algorisme els tria. FaceMePLS · Wikimedia Commons · CC BY 2.0 · [Wikimedia Commons](https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Glovo%20-%20Valencia%20(48730823128).jpg)_ ## Tres eines per llegir-ho La primera eina és mirar el capitalisme com un sistema-món (Concepte de l'historiador Immanuel Wallerstein (1974): el capitalisme no és una economia nacional sinó un sol sistema mundial, amb un centre que concentra el capital i la tecnologia i una perifèria que aporta matèries primeres i mà d'obra barata.): no hi ha una economia espanyola, una xinesa i una nord-americana que comercien, sinó una sola economia planetària amb una divisió del treball, des del segle XVI. La segona és la del centre i la perifèria (Relació desigual entre les regions que concentren el capital, la tecnologia i el poder de decisió (el centre) i les que aporten primeres matèries, fàbriques i mà d'obra barata (la perifèria); la semiperifèria fa les dues coses.), que vas veure a la càpsula 1 amb el cotó i el ferrocarril: al segle XIX el centre era Londres i la perifèria, l’Índia; avui el centre és on es dissenya l’iPhone i es cobra el 60 % del seu preu (Califòrnia), la semiperifèria on es munta (Shenzhen) i la perifèria on s’extreu el cobalt de la bateria (el Congo). I la tercera és la de les fases: el capitalisme ha canviat de motor cinc vegades. El capitalisme comercial (Fase del capitalisme (segles XVI-XVIII) en què el benefici venia del comerç a llarga distància (espècies, esclaus, sucre, plata) i de les companyies amb monopoli.) dels vaixells i les companyies d’Índies; l’industrial de les fàbriques del segle XIX; el financer (Fase en què el benefici ve més del moviment de capitals (borsa, deute, crèdit) que de la producció; primer entre el 1870 i el 1914 i altre cop des dels anys vuitanta del segle XX.) dels bancs i la borsa, primer cap al 1900 i altre cop des del 1980; el global dels anys noranta, quan el mercat es va fer planetari amb la caiguda de l’URSS i l’entrada de la Xina; i el digital (Fase actual, des dels anys 2010: el benefici ve de les plataformes que fan d'intermediàries i de les dades que en recullen; el capital principal és l'algorisme.) d’ara, on el que val és la plataforma i les dades. Les tres eines juntes diuen on som: a la fase digital d’un sistema-món que té el centre a dues costes, la de Califòrnia i la de la Xina, i que ha convertit la resta en semiperifèria. Cada fase ha tingut un capital principal (els vaixells, les fàbriques, els bancs, el comerç, les dades) i cadascun ha decidit qui era el centre: preguntar qui mana és preguntar qui té el capital de la fase. ## Els que ho fan funcionar A cada fase hi ha hagut algú que ho feia funcionar sense manar-hi: els mariners, els obrers, els empleats de banca. A la fase digital són els que la fotografia mostra i els que no: els riders, els conductors d’Uber, els empaquetadors d’Amazon que caminen vint quilòmetres per torn amb un escàner que compta els segons, els moderadors de contingut de Manila que miren vídeos atroços per menys de dos dòlars l’hora, els treballadors del clic (Treballadors que fan microtasques per a empreses tecnològiques a través de plataformes (etiquetar imatges, transcriure, moderar), sovint des de països pobres i sense contracte; la matèria primera de la intel·ligència artificial.) de Kenya que etiqueten les imatges amb què s’entrena la intel·ligència artificial. El sociòleg Guy Standing en va dir precariat (Terme de Guy Standing (2011) per a la classe social que viu de feines temporals, a temps parcial o sense contracte, sense estabilitat ni drets: la combinació de «precari» i «proletariat».): gent amb feina i sense estabilitat, que no sap què cobrarà el mes que ve. El document de L’Arxiu és la resposta d’una unió d’Estats. El 2021, després que el Tribunal Suprem digués que un rider de Glovo era un treballador, Espanya va escriure a la llei que un algorisme que assigna, valora i acomiada és una manera de manar, i que qui mana ha de fer contractes; el 2024 la Unió Europea ho va estendre als vint-i-set amb una directiva que obliga la plataforma a provar que qui hi treballa no és un treballador. Glovo va trigar tres anys i una querella penal a fer-los. La plataforma no ha inventat el treball precari: ha inventat una manera que el cap no sigui una persona sinó un programa, i això fa que costi més veure qui mana, que és justament el que aquesta càpsula vol aprendre a veure. ## Ahir i avui Fa cent trenta anys, a la càpsula 1, la pregunta era qui manava en un món de vaixells, cotó i fàbriques, i la resposta era Londres. Avui és qui mana en un món d’aplicacions i dades, i la resposta no és cap ciutat sinó un grapat d’empreses i els dos Estats que les tenen. Les nou sessions expliquen com s’hi ha arribat: el 1989, quan es va decidir que el mercat governaria el món; els anys noranta, quan Occident va apostar que obrir el comerç faria el món semblant a ell; l’euro, Internet, l’11-S, l’ascens de la Xina, la crisi del 2008, i el present, on la mateixa globalització que ho va fer possible recula. Aquesta càpsula no diu si el sistema és just: dona les eines per veure qui hi mana, qui hi guanya i qui el fa funcionar, i la primera lliçó és que les tres respostes no coincideixen gairebé mai. Desmuntant un tòpic «Les plataformes com Glovo o Uber donen feina a qui vol treballar quan vol: els riders són autònoms lliures que trien el seu horari, i la llei rider els ha tret la llibertat.» **Per què sembla cert:** L'aplicació permet connectar-se i desconnectar-se, i els primers riders del 2015 sovint eren estudiants que hi treballaven unes hores; les plataformes ho han presentat sempre com a «flexibilitat» i «emprenedoria». **Però en realitat:** El Tribunal Suprem ho va examinar el setembre del 2020 amb un cas concret i va concloure que el rider no fixava ni el preu, ni els clients, ni les condicions, i que si rebutjava comandes l'algorisme el penalitzava: tenia les obligacions d'un treballador i cap dels seus drets (ni atur, ni baixa, ni vacances). La «llibertat» de connectar-se quan volgués era la de cobrar només quan la plataforma el triava. Que hi hagi gent a qui li convé un horari flexible és cert, i el precariat inclou també estudiants; però la llei del 2021 no prohibeix la flexibilitat, obliga que qui organitza el treball amb un algorisme el reconegui com a treball. I la Unió Europea va fer el mateix el 2024 amb una directiva per a tots els Estats. La flexibilitat de les plataformes era la de l'empresa, no la del rider: la llei del 2021 i la directiva europea del 2024 no treuen llibertat, obliguen a dir qui mana quan mana un algorisme. ### 3. Fitxa de dades 6 dades - · Les paraules: sistema-món, el capitalisme com una sola economia planetària amb divisió del treball (Wallerstein, 1974); centre i perifèria, les regions que concentren capital, tecnologia i decisió i les que aporten primeres matèries i mà d'obra barata, amb una semiperifèria que fa les dues coses; plataforma, l'aplicació que posa en contacte oferta i demanda, es queda una comissió i totes les dades, sense fabricar el que ven; gestió algorítmica, l'assignació, valoració i penalització del treball per un programa; precariat, la classe que viu de feines temporals o sense contracte (Standing, 2011); presumpció de laboralitat, la regla per la qual es dona per fet que hi ha contracte de treball llevat que l'empresa demostri el contrari. - · Les set empreses del cas, amb la data de fundació i la seu: Amazon (1994, Seattle), Booking (1996, Amsterdam), Netflix (1997, Los Gatos; en streaming des del 2007), Spotify (2006, Estocolm), Uber (2009, San Francisco), Glovo (2015, Barcelona; de Delivery Hero, Berlín, des del 2022), TikTok (2017, ByteDance, Pequín). Cap fabrica el que ven; totes cobren una comissió (Glovo, del 25 al 30 % al restaurant; Booking, del 15 al 20 % a l'hotel; Apple, el 30 % de l'App Store) i guarden les dades. - · Les xifres del 2024-2025, segons els informes anuals i la borsa: Amazon, 638.000 milions de dòlars de facturació el 2024 i 1,55 milions de treballadors; el seu negoci més rendible no és la botiga sinó el núvol (AWS, el 17 % dels ingressos i més de la meitat del benefici). Capitalització a la borsa el 2025: Nvidia, Apple i Microsoft per sobre dels 3 bilions de dòlars cada una; Alphabet i Amazon per sobre dels 2; les cinc juntes, més de 15 bilions, més que el PIB de qualsevol país tret dels Estats Units i la Xina. Les set empreses més grans de la borsa nord-americana (les «set magnífiques») són un terç del valor de l'índex S&P 500. - · Les cinc fases del capitalisme (el marc de la càpsula): comercial (segles XVI-XVIII), el benefici del comerç a llarga distància i les companyies amb monopoli; industrial (segle XIX), les fàbriques i el carbó; financer (1870-1914 i des del 1980), els bancs, la borsa i el deute; global (anys noranta), el mercat planetari amb la caiguda de l'URSS (1991) i l'entrada de la Xina a l'OMC (2001); digital (des dels anys 2010), les plataformes i les dades. A cada fase, un capital principal i un centre: Amsterdam i Londres, Manchester, Nova York, i avui les dues costes, Califòrnia i la Xina. - · El treball de plataforma i la llei: 25 de setembre del 2020, sentència del Tribunal Suprem (un rider de Glovo és treballador); 12 de maig del 2021, la llei rider (en vigor el 12 d'agost); Deliveroo tanca a Espanya el novembre del 2021; desembre del 2024, Glovo anuncia que contractarà els 15.000 riders; octubre del 2024, directiva europea sobre el treball de plataforma (per a uns 28 milions de treballadors a la Unió). Els que ho fan funcionar: uns 800.000 treballadors d'Amazon als magatzems dels Estats Units, amb un escàner que mesura el «temps fora de tasca»; moderadors de contingut a Manila i Nairobi per menys de dos dòlars l'hora; els «treballadors del clic» que etiqueten dades per a la intel·ligència artificial. - · La imatge del cos: repartidors de Glovo esperant comandes en una avinguda de València l'agost del 2019, amb les caixes grogues a les motos. La capçalera: el centre logístic d'Amazon a Werne (Alemanya) al capvespre, el novembre del 2017. ### 4. L'Arxiu Directiva (UE) 2024/2831 del Parlament Europeu i del Consell, relativa a la millora de les condicions laborals en el treball en plataformes, articles 1 i 5 Font primària per investigar. 1. [_Directiva (UE) 2024/2831 del Parlament Europeu i del Consell, relativa a la millora de les condicions laborals en el treball en plataformes, articles 1 i 5_](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=DOUE-L-2024-81667) Parlament Europeu i Consell de la Unió Europea, a proposta de la Comissió Europea (desembre del 2021) · 23 d'octubre de 2024 (Diari Oficial de la Unió Europea de l'11 de novembre) «Article 1. 1. L'objectiu d'aquesta directiva és millorar les condicions laborals i la protecció de les dades personals en l'àmbit del treball en plataformes mitjançant: […] b) la promoció de la transparència, l'equitat, la supervisió per humans, la seguretat i la rendició de comptes en la gestió algorítmica en l'àmbit del treball en plataformes […]. Article 5. Presumpció legal. 1. Es presumirà que, des del punt de vista jurídic, la relació contractual entre una plataforma digital de treball i una persona que fa treball en plataformes a través d'aquesta plataforma és una relació laboral quan es constatin fets que indiquin direcció i control […]. En cas que la plataforma digital de treball pretengui refutar la presumpció legal, correspondrà a la plataforma provar que la relació contractual en qüestió no és una relació laboral […].» La Comissió Europea la proposa el desembre del 2021, set mesos després de la llei rider espanyola, i el Parlament i el Consell l'aproven l'octubre del 2024, després de gairebé tres anys de negociació i amb l'abstenció d'Alemanya i França. S'adreça als vint-i-set governs, que tenen fins al desembre del 2026 per portar-la a les seves lleis, i a unes plataformes que operen a tota la Unió: a Brussel·les li convé una sola regla perquè cap empresa pugui fugir del país que la regula al del costat. Estén a tota la Unió la presumpció que ja havien fet el Tribunal Suprem el 2020 i la llei rider el 2021, i hi afegeix una cosa nova: posar sota control humà les decisions de l'algorisme. El text és al BOE, que reprodueix el Diari Oficial de la Unió. [↗ Llegir l'original a boe.es](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=DOUE-L-2024-81667) Traducció del castellà (versió oficial en les 24 llengües de la Unió) · original: «Se presumirá que, desde el punto de vista jurídico, la relación contractual entre una plataforma digital de trabajo y una persona que realiza trabajo en plataformas a través de dicha plataforma es una relación laboral cuando se constaten hechos que indiquen dirección y control […]. En caso de que la plataforma digital de trabajo pretenda refutar la presunción legal, corresponderá a la plataforma probar que la relación contractual en cuestión no es una relación laboral […]» ⏱ 18 min ## 5. Activitats ### 📋 Dinàmica Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta. **✍️ Abans de les activitats:** torna a les tres preguntes de l'apartat 1 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara. ### Sessió 1 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats 1. Investigar · comentari d'imatge CE1 · Fonts i recerca històrica La imatge La fitxa de dades Individual ### Quatre motos i una caixa groga: la foto de València. Mira la fotografia dels repartidors de València i llegeix-ne el peu. DESCRIC: què hi veus (quantes persones i motos, què porten, què fan)? IDENTIFICO: quines coses són de cada repartidor i quines són de l'empresa? DEDUEIXO: qui decideix quan cobren, si a la foto no hi surt? El comentari de la fotografia en tres passos (60-90 paraules). ### Com es fa · Comentari d'imatge 1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan. 2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és. 3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer. 4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber. **Està bé si** la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge. **💡 Pista:** Comença així: «A la fotografia hi ha…», «La moto és del repartidor, però…», «Qui decideix és…». El peu diu què és de qui; la paraula per a qui mana sense ser una persona és a la primera línia de la Fitxa. 2. Investigar · comentari de font CE1 · Fonts i recerca històrica L'Arxiu Individual ### La directiva amb lupa: una presumpció i una paraula nova. Llegeix la directiva europea de L'Arxiu i el seu context. Identifica en tres passos el que diu i el que en pensa qui parla. FET: què es presumeix, i qui ha de provar el contrari? PARER: què pensen el Parlament i el Consell que la firmen sobre qui mana en una plataforma? SENYAL: quina expressió de la cita ho delata? El comentari en tres passos, amb l'expressió copiada (60-90 paraules). ### Com es fa · Comentari de font 1. Qui escriu, quan, i per a qui: tres respostes curtes, abans de llegir el cos. 2. Copia la frase exacta que sosté el que diràs, entre cometes. 3. Separa què diu que va passar (el fet) de què en pensa qui escriu (el seu parer), i escriu quina paraula t'ho ha delatat. 4. Pregunta't què hi guanya qui escriu dient-ho així, i què calla. **Està bé si** separes el que diu de qui ho diu · hi ha almenys una frase citada exacta. **💡 Pista:** Comença així: «La directiva diu que…», «El legislador europeu pensa que…», «Ho delata l'expressió…». El FET és a l'article 5; per al PARER, fixa't en la manera de manar que l'article 1 vol posar sota control. 3. Explicar · taula de classificació CE6 · Sistemes econòmics La fitxa de dades Individual ### Cinc fases, set empreses: la taula. Amb la quarta línia de la Fitxa, fes una taula de les cinc fases del capitalisme amb tres columnes: quan, capital principal i on és el centre. Després classifica les set empreses de la segona línia: a quina fase neix cada una, segons l'any de fundació? Algunes són dubtoses: decideix-ho tu. La taula de cinc files i tres columnes, les set empreses col·locades i una frase de criteri per als casos dubtosos. ### Com es fa · Taula de classificació 1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa. 2. Reparteix els casos. 3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són. 4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho. **Està bé si** el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats. **💡 Pista:** La columna que importa és la del capital principal, que canvia a cada fase. Les dates de fundació són a la segona línia de la Fitxa i les de les fases, a la quarta. Per als dubtes, comença així: «Els casos dubtosos els he posat a… perquè…». ### Sessió 1 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats 4. Situar · gràfic de dades CE1 · Fonts i recerca històrica La fitxa de dades Individual ### Què ven Amazon de debò: dues barres. Amb la tercera línia de la Fitxa, dibuixa dues barres apilades del 100 % per a Amazon: una dels ingressos i una del benefici, cadascuna partida entre el núvol (AWS) i la resta del negoci. Posa-hi títol, escala i font. Sota, descriu el patró: quina part fa el núvol a cada barra, i què et diu això sobre què ven de debò Amazon? Les dues barres apilades amb títol, escala i font, i dues frases que en descriuen el patró. ### Com es fa · Gràfic de dades 1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats. 2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt. 3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data. 4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa. **Està bé si** les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix. **💡 Pista:** La Fitxa no dona el percentatge exacte del benefici: dibuixa'l com a «més de la meitat» i digues-ho a la llegenda. Per comparar les barres, «mentre que» fa la feina. 5. Explicar · esquema 1-3-1 CE4 · Organització social La lectura La fitxa de dades Individual ### «La plataforma no ha inventat el treball precari»: l'esquema 1-3-1. Fes un esquema 1-3-1 amb la idea central de la lectura: la plataforma no ha inventat el treball precari, ha inventat que el cap sigui un programa. Tres proves de tres menes: una permanència (un ofici d'una fase anterior), un canvi (què fa l'algorisme, cinquena línia de la Fitxa) i una data de la llei o de la sentència. Tanca amb una conclusió: per què costa més veure qui mana? L'esquema: la idea central, tres proves de tres menes i una conclusió d'una frase. ### Com es fa · Esquema 1-3-1 - A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació. 2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge). - A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea. 4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la. **Està bé si** les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia. **💡 Pista:** Si dues proves diuen el mateix, no en tens tres. Els oficis d'altres fases són a la secció «Els que ho fan funcionar». Per a la conclusió, pots arrencar amb «per tant». 6. Explicar · Desmuntant tòpics CE5 · Reptes de l'actualitat Desmuntant un tòpic La fitxa de dades Individual ### Desmuntant «els riders són autònoms lliures». Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic. Explica per què és fàcil de creure que els riders són autònoms lliures, desmunta-ho amb dues coses que el Tribunal Suprem va comprovar el 2020 i digues què hi ha de cert en el tòpic. Fes servir el terme «presumpció de laboralitat». L'explicació del tòpic, les dues comprovacions del Suprem i el que hi ha de cert (90-125 paraules). **💡 Pista:** Separa dues preguntes: pot triar quan es connecta?, i mana sobre el seu treball? Connectors que t'ajuden: «és cert que», «en canvi», «per tant». ### Sessió 1 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats 7. Explicar · reescriptura CE1 · Fonts i recerca històrica La lectura Individual ### El mòbil sense les paraules de la càpsula. Explica d'on ve el mòbil que tens a la mà i qui hi guanya, sense escriure «sistema», «centre», «perifèria», «fase» ni «capitalisme». Digues on es dissenya, on es munta i d'on surt el mineral de la bateria, i quina part del preu es queda qui el dissenya. Les dades són a la secció «Tres eines per llegir-ho». Un paràgraf de vuit línies com a màxim, sense cap de les cinc paraules. ### Com es fa · Reescriptura 1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla. 2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix. 3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera. 4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten. **Està bé si** algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original. **💡 Pista:** Si et surt una paraula prohibida, pregunta't què vol dir de debò i escriu això. 8. Participar · microassaig CE4 · Organització social L'ArxiuLa fitxa de dades Individual ### Microassaig: pot una llei d'un Estat manar sobre una plataforma global? Pot una llei d'un sol Estat manar sobre una plataforma que opera a mig món? Defensa una tesi amb tres proves: què van fer Deliveroo i Glovo després de la llei rider (cinquena línia de la Fitxa), la directiva europea de L'Arxiu i la mida de les empreses (tercera línia). Reconeix l'objecció més forta i respon-la, i conclou a quina escala cal la regla perquè mani. Fes servir el terme «directiva». El microassaig: tesi, tres proves, l'objecció amb la resposta i la conclusió (125-200 paraules). ### Com es fa · Microassaig 1. Escriu la tesi en una frase: què defenses. 2. Dues proves de la sessió, cada una en un paràgraf: la prova i què demostra. 3. L'objecció més forta que et podrien fer, dita amb honestedat, i què hi respons. 4. Tanca dient què queda demostrat i què no. **Està bé si** l'objecció és de debò forta, no una de fàcil de rebatre · les proves són fets de la sessió, amb data o font. **💡 Pista:** Abans d'escriure la tesi, escriu l'objecció que més et costaria respondre. 9. Participar · Ahir i avui CE5 · Reptes de l'actualitat El que ja saps La lectura Individual ### Ahir i avui: qui mana en la teva aplicació. La lectura diu que preguntar qui mana és preguntar qui té el capital de la fase. Tria una aplicació que facis servir cada dia i que no sigui de les set del cas. Amb el que ja en saps, digues com creus que guanya diners (comissió, publicitat, subscripció o dades) i qui la fa funcionar sense manar-hi. Argumenta si els que hi treballen, i tu que hi poses les dades, hi maneu en alguna cosa. Fes servir el terme «plataforma». L'argumentació sobre la teva aplicació: com guanya diners, qui la fa funcionar i qui hi mana (80-100 paraules). **💡 Pista:** Si no saps com guanya diners, pregunta't què passa quan no pagues res per fer-la servir. ⏱ 2 min ## 6. Tancament ### 📋 Dinàmica Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia. ### Per emportar-se Set aplicacions de set empreses de menys de trenta anys organitzen un dia qualsevol, i cap no fabrica el que ven: tenen la plataforma, es queden una comissió i totes les dades. Les cinc més grans valen més de quinze bilions de dòlars a la borsa, més que el PIB de qualsevol país tret dels Estats Units i la Xina; a l'altre extrem, els riders que fins al 2021 eren autònoms segons les plataformes i treballadors sense contracte segons el Tribunal Suprem. Per llegir-ho, la càpsula dona tres eines: el capitalisme com a sistema-món (una sola economia planetària, des del segle XVI), el centre i la perifèria aplicats a l'economia (Califòrnia dissenya, Shenzhen munta, el Congo extreu) i les cinc fases (comercial, industrial, financera, global, digital), cadascuna amb un capital principal que decideix on és el centre. Som a la fase digital, amb el centre a dues costes, i els que la fan funcionar (riders, empaquetadors, moderadors, treballadors del clic) formen el precariat. La llei rider del 2021 va dir que un algorisme que assigna i acomiada és una manera de manar; Glovo va trigar tres anys a fer contractes. ### Tres preguntes per verificar Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu. - 1. Segons la lectura, què tenen en comú les set empreses del cas, de TikTok a Uber? - 2. Què estableix la directiva europea del 2024 sobre qui treballa per a una plataforma? - 3. Segons el marc de la càpsula, en quina fase del capitalisme som i què la defineix? ### Abans de tancar la llibreta Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada. ### Per pensar fins demà Si el capital de la nostra fase són les dades i l'algorisme, i les tenen deu empreses de dos Estats, què hauria de tenir un Estat com Espanya, o una Unió com l'europea, per manar-hi en alguna cosa? Última revisió: 17 de setembre de 2026 Has vist un error en aquesta sessió? Avisa'm.