--- title: "L'ascens de la Xina dins la globalització · Història del Món Contemporani 1r BAT · Ideorum" url: https://ideorum.cat/hmc/capsula-11/sessio-7 description: "De la «fàbrica del món» (entrada a l'OMC, 2001) a rival global. La paradoxa: globalització capitalista sota govern comunista. Avui la pregunta ha canviat: qui depèn de qui? La Xina ja no només fabrica barat —competeix en tecnologia i comença a marcar les regles. (Les reformes de Deng i el gir de la Xina cap a l'exterior es tracten a la càpsula 8.) · Sessió de 50 minuts de Història del Món Contemporani (1r BAT) amb lectura, font primària, vídeo i activitats per tres nivells." language: ca license: CC BY 4.0 (https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca) --- Càpsula 11 · QUI MANA EN L'ECONOMIA GLOBAL? · #HMC # Sessió 7. L'ascens de la Xina dins la globalització De la «fàbrica del món» (entrada a l'OMC, 2001) a rival global. La paradoxa: globalització capitalista sota govern comunista. Avui la pregunta ha canviat: qui depèn de qui? La Xina ja no només fabrica barat —competeix en tecnologia i comença a marcar les regles. (Les reformes de Deng i el gir de la Xina cap a l'exterior es tracten a la càpsula 8.) ⏱ 50 min · classe completa CE1 CE3 CE5 CE6 **El mínim en 50 minuts:** les preguntes d'arrencada, el vídeo, la lectura amb les quatre preguntes, i l'Arxiu amb les activitats del teu nivell. ![Vista des de dalt d'un moll enorme amb fileres de grues vermelles i contenidors de colors apilats, un vaixell portacontenidors atracat a l'esquerra i el mar gris al fons.](https://ideorum.cat/img/c/47ff6a615d9d7c05-1600.webp) _El port d'aigües profundes de Yangshan, a Xangai, construït sobre unes illes unides a terra per un pont de 32 quilòmetres: el port de contenidors més gran del món, 49 milions de contenidors el 2023, més que tots els ports dels Estats Units junts. Fixa't que no s'hi veu ningú: les grues les mou un programa. YHBEST1 · Wikimedia Commons · Domini públic · [Wikimedia Commons](https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Yangshan%20Deepwater%20Port.jpg)_ ⏱ 7 min ## 1. Arrencar la classe ### 📋 Dinàmica Dinàmica Llança les 3 preguntes a l'aire i deixa 2 min de silenci. Després, 3 min en parelles per compartir hipòtesis. Apunta breument a la pissarra les idees més recurrents. Abans de començar, pensa-hi un moment. **No cal saber les respostes** — només despertar el cap: - Mira l'etiqueta de tres coses que portis a sobre: quantes són fetes a la Xina? I sabries dir quina d'elles la Xina l'ha dissenyada, no només fabricada? - Un partit comunista que governa el país amb més milionaris del món: com pot ser? Què hi ha de comunista i què hi ha de capitalista? - Si un país fabrica els panells solars, les bateries i els imants que tothom necessita per deixar el petroli, qui mana en la transició energètica? Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses: 1. Explicar l'ascens de la Xina dins de la globalització des de l'entrada a l'OMC (2001): la fàbrica del món, les xifres i la corba de Maddison que la Xina llegeix com un retorn. 2. Entendre la paradoxa d'un capitalisme d'Estat sota un partit únic, que va fer fallar la segona meitat de l'aposta d'Occident, i llegir el discurs de Xi a Davos (2017) com a font, acarat amb el de Clinton (2000). 3. Respondre «qui depèn de qui»: del que la Xina fabrica sola (panells, bateries, terres rares) al que necessita (xips), la guerra comercial des del 2018 i les regles noves. **🧠 De la sessió anterior:** al-Qaeda · Guerra contra el Terror · Guantánamo · petrodòlar. Escriu a la llibreta, en una línia cada una, què volen dir, sense mirar. Després comprova-ho. ⏱ 6 min ## Mira el vídeo ### 📋 Dinàmica Dinàmica Projecta el vídeo recomanat de suport. En acabar, obre un torn de paraula breu sobre la qüestió de connexió plantejada. Cinc minuts de BBC Mundo sobre els països que estan substituint la Xina com a fàbrica del món i per què. Apunta a la llibreta els tres països que el vídeo anomena i la raó que dona per a cada un, i compara-ho amb la quarta línia de la Fitxa: què fabrica avui la Xina que aquests països no poden fabricar? És que la Xina perd, o que ha canviat de lloc a la cadena? [▶ Qué países están reemplazando a China como "la fábrica del mundo"](https://www.youtube.com/watch?v=dWjs5wXU_Zo) _Qué países están reemplazando a China como "la fábrica del mundo" · BBC News Mundo [· Obre a YouTube ↗](https://www.youtube.com/watch?v=dWjs5wXU_Zo)_ **Vídeo:** «Qué países están reemplazando a China como "la fábrica del mundo"» — BBC News Mundo. Disponible a _ideorum.cat_. ⏱ 17 min ## 2. Llegeix ### 📋 Dinàmica Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min). 📖 Mentre llegeixes, pensa-hi en quatre nivells - 1 **Localitzar.** Segons L'Arxiu, amb quina imatge diu Xi que la Xina va decidir entrar al mercat global (copia la frase de l'oceà), i amb quina descriu el proteccionisme? Qui parla, on, i quin fet passa tres dies després, segons el context? - 2 **Avaluar.** El secretari general d'un partit comunista defensa el lliure comerç davant dels banquers de Davos. Què hi ha de fet i de parer en un text que diu que ningú no guanya una guerra comercial? Què hi guanyava la Xina el gener del 2017 parlant així, i què callava el discurs? - 3 **Integrar.** A la càpsula 8 vas veure Deng obrir la Xina el 1978 i a la sessió 3 l'aposta de Clinton. Amb el gràfic del cos i la Fitxa, explica per què la corba vermella cau el 1820 i torna a pujar el 2003, i què hi va tenir a veure l'OMC: la Xina puja, o torna? - 4 **Reflexionar.** Mira el mòbil, la bateria del patinet o el cotxe elèctric d'algú que coneguis: quantes peces venen de la Xina? I al revés: què necessita la Xina d'Europa que no pugui fer? Qui depèn de qui, i des de quan? La Xina va entrar a la globalització el 2001 com la fàbrica del món i n’ha sortit el 2025 com el rival: el partit comunista va fer la paradoxa de créixer amb el capitalisme sense cedir-li el poder, la corba del gràfic diu que no és un ascens sinó un retorn, i l’aposta de Clinton s’ha girat del revés, perquè la pregunta ja no és si la Xina s’assemblarà a Occident, és qui depèn de qui. ## De la fàbrica del món A la càpsula 8 vas deixar la Xina de Deng el 1992, amb Shenzhen creixent i el partit al control. L’11 de desembre del 2001 va entrar a l’OMC (La Xina va ser admesa a l'Organització Mundial del Comerç l'11 de desembre del 2001, després de quinze anys de negociació: a canvi d'obrir el mercat, va obtenir accés a tots els altres amb aranzels baixos i regles comunes.), i el que va venir després no té precedent: les exportacions es van multiplicar per deu en quinze anys, tres-cents milions de camperols van anar a les fàbriques de la costa, i el 2010 la Xina va passar el Japó com a segona economia del món. La fàbrica del món (Nom que es va donar a la Xina als anys 2000 quan va concentrar la producció industrial del planeta: el 2023 fabricava el 31 % de tot el que es manufactura al món, més que els Estats Units, el Japó i Alemanya junts.) funcionava amb tres peces: sous deu vegades més baixos que a Occident, ports com el de Xangai que carregaven un contenidor cada tres segons, i un Estat que decidia on anaven els diners. El model era el que Clinton havia esperat: la Xina fabricava el que Occident dissenyava, i comprava amb els dòlars que guanyava el deute dels Estats Units, fins a 1,3 bilions. La primera meitat de l’aposta es va complir més del que ningú esperava: en vint anys la Xina va ser el que Clinton deia, la fàbrica; la segona meitat, la de la llibertat, és la que va fallar. ![Gràfic de línies del percentatge del PIB mundial de cinc regions entre l'any 1 i el 2008: l'Índia en taronja i la Xina en vermell dominen fins al 1820 (la Xina, el 33 %), i cauen fins a un 5 % el 1950; l'Europa occidental en blau clar puja fins al 33 % el 1870-1913 i baixa; els Estats Units en blau fosc pugen del 2 % el 1820 al 27 % el 1950; la Xina torna a pujar del 5 % el 1973 al 17 % el 2008; l'Orient Mitjà en verd, per sota del 5 %.](https://ideorum.cat/img/c/8ca812fded73f99e-850.webp) _La part del PIB mundial de cinc regions al llarg de dos mil anys, segons les taules de l'historiador Angus Maddison: fixa't en la línia vermella. La Xina va ser un terç de l'economia del món el 1820, va caure a un 5 % entre el 1950 i el 1973 (el segle de les guerres de l'opi, la revolució i Mao) i torna a pujar fins al 17 % el 2008, on el gràfic s'acaba; el 2024 és el 19 %. El gràfic no mostra què fabrica cada regió: el 1820 la Xina exportava te i porcellana, el 2008 tot el que hi ha a casa teva. La lectura que la Xina fa del seu propi ascens és aquesta corba: no una pujada, un retorn. M. Tracy Hunter, amb dades d'Angus Maddison · Wikimedia Commons · CC BY-SA 4.0 · [Wikimedia Commons](https://commons.wikimedia.org/wiki/File:1%20AD%20to%202008%20AD%20trends%20in%20%25%20GDP%20contribution%20by%20major%20economies%20of%20the%20world.png)_ ## La paradoxa El que no tenia precedent era el sistema: una economia capitalista, amb borsa, multinacionals i mil milionaris, governada per un partit únic (El Partit Comunista Xinès, fundat el 1921 i al poder des del 1949, amb cent milions de membres; decideix els dirigents, controla l'exèrcit, els mitjans, els tribunals i les grans empreses, i no admet cap partit rival.) que controla els bancs, les empreses grans, la premsa, els tribunals i Internet, i que el 1989 havia disparat contra els seus estudiants. Occident havia apostat que el mercat portaria la democràcia; la Xina va demostrar que un Estat pot obrir l’economia i tancar la política, i fer-ho durant quaranta anys. El model té un nom, capitalisme d’Estat (Sistema en què l'Estat dirigeix l'economia de mercat: decideix els sectors estratègics, controla els bancs, protegeix les empreses pròpies i planifica a llarg termini (el pla Fet a la Xina 2025, del 2015, per dominar deu indústries).), i des del 2012, amb Xi Jinping, més control encara: el partit dins de les empreses, els milionaris que desapareixen si parlen massa, i un pla del 2015 per deixar de fabricar barat i passar a dominar deu indústries del futur. El gener del 2017, a Davos, Xi va pronunciar el discurs de L’Arxiu: la Xina havia après «a nedar a l’oceà del mercat global» i el proteccionisme era «tancar-se en una habitació fosca». Tres dies després Trump jurava el càrrec a Washington prometent aranzels. El 2017 els papers es van girar: el comunista defensava el lliure comerç a Davos i el capitalista prometia tancar la porta, i tots dos ho feien perquè la Xina ja no era la fàbrica sinó la competidora. ## Qui depèn de qui La Xina d’avui no fabrica barat: fabrica el que ningú més fabrica. El 2024 va fer el 80 % dels panells solars del món, el 60 % dels cotxes elèctrics i el 75 % de les bateries; BYD ven més cotxes elèctrics que Tesla, Huawei va fer la xarxa 5G de mig planeta fins que els Estats Units la van prohibir, i les terres rares (Disset metalls (neodimi, disprosi, lantani…) imprescindibles per als imants dels motors elèctrics, els mòbils, les turbines eòliques i els míssils; la Xina en produeix el 70 % i en refina el 90 %, i el 2025 en va restringir l'exportació.) de tots els motors elèctrics es refinen a la Xina en un 90 %. A l’altra banda, la Xina depèn dels xips més avançats, que només fan Taiwan i Corea amb màquines d’una empresa holandesa, i importa més xips que petroli. El 2018 els Estats Units van començar la guerra comercial (aranzels sobre 360.000 milions de productes xinesos), el 2019 van prohibir Huawei, el 2022 van vetar la venda de xips avançats i el 2025 van posar aranzels a tot; la Xina va contestar amb les terres rares. I les regles: la Xina té el port més gran del món (Xangai), el banc de desenvolupament més gran (la Nova Ruta de la Seda, que has vist a la càpsula 8, amb 150 països) i, des del 2020, el tractat de lliure comerç més gran (l’Àsia-Pacífic, sense els Estats Units). L’aposta dels noranta deia que la Xina importaria les regles d’Occident; el 2025 la Xina fabrica el que Occident necessita per fer la transició energètica i comença a escriure regles pròpies, i és per això que la pregunta ha canviat de «s’assemblarà a nosaltres?» a «qui depèn de qui?». ## Ahir i avui Les xifres del comerç diuen qui depèn de qui millor que cap discurs: el 2024 la Xina va tenir un superàvit comercial de gairebé un bilió de dòlars, el més gran de la història de qualsevol país, i Europa li va comprar per valor de 500.000 milions mentre li venia menys de la meitat; però els xips que fan funcionar la seva indústria d’intel·ligència artificial els ha de comprar o els ha de fabricar amb màquines que no té, i aquesta és l’única dependència que Occident conserva. Els que el 2000 van votar obrir el comerç amb la Xina esperaven un client; en van tenir un competidor i, des del 2018, un rival que els dos partits dels Estats Units tracten com a enemic. La Unió Europea, que depèn de la Xina per als panells i les bateries de la seva transició verda i per als imants dels seus cotxes, en diu «reduir el risc» sense trencar. La Xina no ha guanyat la globalització a Occident: l’ha feta servir tal com Occident la va dissenyar, i el que ha canviat és que ara la fàbrica pot decidir què fabrica i per a qui; la sessió 9 explica què fa Occident quan s’adona que ha perdut el control de la seva pròpia aposta. Desmuntant un tòpic «La Xina copia i fabrica barat: el seu ascens és només mà d'obra esclava i robatori de tecnologia, i no pot innovar perquè és una dictadura.» **Per què sembla cert:** Als anys 2000 la Xina va créixer amb sous baixos i còpies de tot, el robatori de propietat intel·lectual és documentat (i és el motiu oficial de la guerra comercial del 2018), i les fàbriques amb xarxes antisuïcidi de Foxconn van ser notícia el 2010. **Però en realitat:** Les tres coses van ser certes i ja no descriuen la Xina del 2025: els sous industrials xinesos són vuit vegades més alts que el 2005 i superiors als de Mèxic; la Xina publica més articles científics que els Estats Units des del 2019 i registra més patents que ningú; BYD, CATL, DJI i Huawei no copien, lideren els cotxes elèctrics, les bateries, els drons i el 5G amb tecnologia pròpia, i els Estats Units les prohibeixen precisament perquè innoven. El que el tòpic encerta és que ho fa una dictadura: el partit decideix els sectors, prohibeix els sindicats, tanca els empresaris que molesten i va perseguir els uigurs amb treball forçat, i cap d'aquestes coses no és menor. Però «no pot innovar perquè és una dictadura» és l'aposta de Clinton dita del revés, i ha fallat igual: la Xina innova sense democràcia, i això és exactament el problema que Occident no sabia que tenia. La Xina va començar copiant i fabricant barat i avui fabrica el que ningú més sap fer, sota una dictadura: el tòpic serveix per no haver d'admetre que la innovació no necessitava la llibertat, que era la segona meitat de l'aposta. ### 3. Fitxa de dades 6 dades - · Les paraules: fàbrica del món, el nom de la Xina dels anys 2000, quan va concentrar la manufactura del planeta; capitalisme d'Estat, l'economia de mercat dirigida per l'Estat (sectors estratègics, bancs, plans); partit únic, el Partit Comunista Xinès (1921, al poder des del 1949, cent milions de membres); terres rares, els disset metalls dels imants i els xips que la Xina extreu en un 70 % i refina en un 90 %; guerra comercial, els aranzels i vetos creuats entre els Estats Units i la Xina des del 2018; Fet a la Xina 2025, el pla del 2015 per dominar deu indústries (cotxes elèctrics, robots, xips, aviació); reduir el risc, la fórmula de la Unió Europea (2023) per dependre menys de la Xina sense trencar-hi. - · Les dates: 11 de desembre del 2001, la Xina entra a l'OMC; 2010, segona economia del món (passa el Japó); 2013, la Nova Ruta de la Seda (càpsula 8); 2015, el pla Fet a la Xina 2025; 17 de gener del 2017, Xi a Davos; 20 de gener del 2017, Trump jura el càrrec; 6 de juliol del 2018, primers aranzels nord-americans (sobre 34.000 milions, després 360.000); 16 de maig del 2019, veto a Huawei; 15 de gener del 2020, acord comercial de «fase u»; 15 de novembre del 2020, tractat de lliure comerç de l'Àsia-Pacífic (RCEP, quinze països, sense els Estats Units); 7 d'octubre del 2022, veto a la venda de xips avançats a la Xina; 2 d'abril del 2025, aranzels generals nord-americans; abril del 2025, la Xina restringeix l'exportació de terres rares. - · La fàbrica del món en xifres: exportacions, 266.000 milions de dòlars el 2001 i 2,5 bilions el 2018; el 31 % de la manufactura mundial el 2023 (els Estats Units, el 16 %; el Japó, el 5 %; Alemanya, el 4 %); PIB, 1,3 bilions el 2001 i 18 bilions el 2023; part del PIB mundial (Maddison, en paritat de poder de compra): el 33 % el 1820, el 5 % el 1950, el 17 % el 2008, el 19 % el 2024; migrants rurals a les fàbriques, uns 290 milions; deute dels Estats Units en mans xineses, 1,3 bilions el 2013 (màxim) i 770.000 milions el 2024; sou industrial mitjà, 1 dòlar l'hora el 2005 i uns 8 el 2024. - · Qui depèn de qui (2024): la Xina fabrica el 80 % dels panells solars del món, el 60 % dels cotxes elèctrics, el 75 % de les bateries, el 70 % de les terres rares extretes i el 90 % de les refinades, el 50 % de l'acer; BYD, 4,3 milions de cotxes elèctrics i híbrids el 2024, més que Tesla; CATL, el 37 % de les bateries del món; DJI, el 70 % dels drons civils; Huawei, la xarxa 5G de més de cent països. La Xina importa xips per 400.000 milions de dòlars l'any, més que petroli; els més avançats només els fan TSMC (Taiwan) i Samsung (Corea) amb màquines d'ASML (Països Baixos), i els Estats Units n'han vetat la venda. Superàvit comercial xinès del 2024: 992.000 milions de dòlars, el més gran de la història; la Unió Europea compra a la Xina per 517.000 milions d'euros i li ven per 213.000. - · La paradoxa amb xifres: 1.000 milionaris en dòlars (més que als Estats Units el 2021); cent milions de membres del partit; Internet tancat (Google, Facebook, YouTube, Instagram, prohibits des del 2009-2014); els articles científics, més que els Estats Units des del 2019 (Nature Index); les patents, un terç de les del món; el treball forçat de la minoria uigur documentat per l'ONU (2022). La guerra comercial: aranzels nord-americans sobre 360.000 milions de productes xinesos (2018-2019) i del 145 % el maig del 2025, rebaixats després; la Xina, aranzels i controls sobre terres rares. - · La imatge del cos: el gràfic de la part del PIB mundial de la Xina, l'Índia, l'Europa occidental, els Estats Units i l'Orient Mitjà entre l'any 1 i el 2008, amb les dades de Maddison. La capçalera: el port de Yangshan, a Xangai, des de l'aire. ### 4. L'Arxiu 2 documents: en tries un Tries una de les opcions. - A. [_Discurs inaugural al Fòrum Econòmic Mundial de Davos («Assumir junts les responsabilitats de la nostra època, promoure el creixement global»)_](http://www.china.org.cn/node_7247529/content_40569136.htm) Xi Jinping, president de la República Popular de la Xina i secretari general del Partit Comunista, primer cap d'Estat xinès que parla a Davos; publicat pel Centre d'Informació d'Internet de la Xina (Oficina d'Informació del Consell d'Estat) · 17 de gener de 2017 «Hi va haver un moment en què la Xina també tenia dubtes sobre la globalització econòmica, i no estava segura de si havia d'entrar a l'Organització Mundial del Comerç. Però vam arribar a la conclusió que la integració en l'economia global és una tendència històrica. Per fer créixer la seva economia, la Xina havia de tenir el coratge de nedar al vast oceà del mercat global. [...] Perseguir el proteccionisme és com tancar-se en una habitació fosca. El vent i la pluja es poden quedar a fora, però l'habitació fosca també bloquejarà la llum i l'aire. Ningú no sortirà guanyador d'una guerra comercial.» Tres dies abans que Donald Trump jurés el càrrec amb la promesa d'aranzels, i mig any després del Brexit, el cap del partit comunista més gran del món defensa el lliure comerç a Davos, davant dels banquers i les multinacionals. El 2000 era Clinton qui deia que el comerç faria la Xina lliure (sessió 3); el 2017 és la Xina qui diu que el comerç és la tendència de la història i que Occident s'equivoca tancant-se: els papers s'han girat. El discurs calla que la Xina protegeix els seus sectors, exigeix transferir tecnologia a qui hi vol vendre i tanca Google i Facebook. A la Xina li convenia presentar-se com la garant de l'ordre que Occident havia creat, just quan Occident hi renunciava. La versió anglesa és la traducció oficial del govern xinès. [↗ Llegir l'original a china.org.cn](http://www.china.org.cn/node_7247529/content_40569136.htm) Traducció de l'anglès (versió oficial) · original: «Pursuing protectionism is like locking oneself in a dark room. While wind and rain may be kept outside, that dark room will also block light and air. No one will emerge as a winner in a trade war.» - B. [_Discurs a l'Escola d'Estudis Internacionals Avançats sobre l'entrada de la Xina a l'OMC (el document de la sessió 3, per acarar-lo amb el de Xi)_](https://www.presidency.ucsb.edu/documents/remarks-the-paul-h-nitze-school-advanced-international-studies) Bill Clinton, president dels Estats Units · 8 de març de 2000 «En entrar a l'OMC, la Xina no accepta simplement importar més dels nostres productes; accepta importar un dels valors més estimats de la democràcia, la llibertat econòmica. Com més liberalitzi la seva economia, més plenament alliberarà el potencial del seu poble.» El mateix document de la sessió 3, aquí per posar-lo al costat del de Xi: disset anys separen les dues frases, i la corroboració de l'activitat 5 demana què hi ha de compatible i què no. Clinton diu que el comerç portarà la llibertat; Xi diu que el comerç és la tendència de la història i no diu res de la llibertat. Tots dos tenen raó en la primera meitat (el comerç va fer rica la Xina) i el text de Xi és la prova que la segona meitat de Clinton no va passar. El text sencer, en anglès, és a l'American Presidency Project. [↗ Llegir l'original a presidency.ucsb.edu](https://www.presidency.ucsb.edu/documents/remarks-the-paul-h-nitze-school-advanced-international-studies) Traducció de l'anglès · original: «By joining the WTO, China is not simply agreeing to import more of our products; it is agreeing to import one of democracy's most cherished values, economic freedom.» ⏱ 18 min ## 5. Activitats ### 📋 Dinàmica Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta. **✍️ Abans de les activitats:** torna a les tres preguntes de l'apartat 1 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara. ### Sessió 7 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats 1. Situar · gràfic de dades CE1 · Fonts i recerca històrica La imatge La fitxa de dades Individual ### Dos mil anys en cinc línies: llegir Maddison. Observa el gràfic de Maddison i llegeix-ne el peu. Copia què mesura l'eix vertical i apunta tres valors de la línia vermella, la de la Xina, amb el seu any: el màxim del segle XIX, el mínim del segle XX i el del final del gràfic (tercera línia de la Fitxa). Marca al gràfic el tram on puja la línia d'Europa mentre baixa la de la Xina. Què mesura el gràfic, tres valors de la Xina amb el seu any i el tram d'Europa marcat. ### Com es fa · Gràfic de dades 1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats. 2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt. 3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data. 4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa. **Està bé si** les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix. **💡 Pista:** Comença així: «L'eix vertical mesura…». Els valors són al peu i a la tercera línia de la Fitxa. Compte: l'eix horitzontal no té els anys a la mateixa distància. 2. Investigar · comentari de font CE1 · Fonts i recerca històrica L'Arxiu Individual ### Xi a Davos amb lupa: l'oceà i l'habitació fosca. Llegeix el discurs de Xi a L'Arxiu i el seu context. Identifica en tres passos el que diu i el que en pensa qui parla. FET: què diu que va decidir la Xina sobre el mercat global? PARER: què pensa del proteccionisme? SENYAL: quina imatge de la cita ho delata? El comentari en tres passos, amb la imatge copiada (60-90 paraules). ### Com es fa · Comentari de font 1. Qui escriu, quan, i per a qui: tres respostes curtes, abans de llegir el cos. 2. Copia la frase exacta que sosté el que diràs, entre cometes. 3. Separa què diu que va passar (el fet) de què en pensa qui escriu (el seu parer), i escriu quina paraula t'ho ha delatat. 4. Pregunta't què hi guanya qui escriu dient-ho així, i què calla. **Està bé si** separes el que diu de qui ho diu · hi ha almenys una frase citada exacta. **💡 Pista:** Comença així: «Xi diu que la Xina va decidir…», «Pensa que el proteccionisme…», «Ho delata la imatge de…». El FET és a la frase de l'oceà; el PARER, a les últimes frases de la cita. 3. Situar · línia del temps CE1 · Fonts i recerca històrica La fitxa de dades Individual ### De l'OMC als aranzels: la línia de la fàbrica al rival. Amb la segona línia de la Fitxa, dibuixa una línia del temps a escala d'anys, de l'entrada de la Xina a l'OMC als aranzels generals nord-americans, amb vuit dates: l'OMC, la segona economia, el pla Fet a la Xina, Davos, els primers aranzels, el veto a Huawei, el veto als xips i les terres rares. Marca amb un color les dates en què la Xina puja un esglaó i amb un altre les respostes d'Occident. La línia del temps amb vuit dates a escala, en dos colors, i la llegenda. ### Com es fa · Línia del temps 1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més. 2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap. 3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible. 4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar. **Està bé si** cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen. **💡 Pista:** Comença per les dues dates dels extrems i reparteix les altres a escala: els primers anys són d'un sol color. A la llegenda escriu: «En blau, …; en vermell, …». ### Sessió 7 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats 4. Explicar · taula de classificació CE6 · Sistemes econòmics La fitxa de dades La lectura Individual ### Dos capitalismes, una taula. Fes una taula de dues columnes, el capitalisme d'Estat xinès i el capitalisme liberal d'Occident, i quatre files: qui decideix els sectors estratègics, qui pot criticar el govern, si hi ha sindicats lliures i si es pot ser milionari. Omple cada casella amb un cas o una dada de la lectura o de la cinquena línia de la Fitxa. Sota, digues quina fila és igual a les dues columnes. La taula de quatre files i dues columnes amb un cas a cada casella, i una frase sobre la fila igual. ### Com es fa · Taula de classificació 1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa. 2. Reparteix els casos. 3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són. 4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho. **Està bé si** el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats. **💡 Pista:** No omplis la columna xinesa amb «és una dictadura»: la taula serveix per veure on són iguals i on no. «Tots dos» i «mentre que» t'ajuden a la frase. 5. Investigar · corroboració de fonts CE1 · Fonts i recerca històrica L'Arxiu Individual ### Clinton 2000 i Xi 2017: la mateixa aposta, els papers girats. Els dos documents de L'Arxiu parlen del mateix comerç amb disset anys de diferència. Per a cada un: FET, què diu que fa el comerç?; PARER, què n'espera qui parla?; SENYAL, quina expressió ho delata? Després compara'ls: en què coincideixen, en què es contradiuen i quina paraula de Clinton no surt mai en el text de Xi. Fes servir el terme «capitalisme d'Estat». La corroboració: el fet, el parer i el senyal de cada font, la coincidència, la contradicció i la paraula absent (90-125 paraules). ### Com es fa · Corroboració de fonts 1. Per a cada font: qui, quan, per a qui. 2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem. 3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves. 4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora. **Està bé si** cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties. **💡 Pista:** Contrasta, no resumeixis. «Tots dos», «en canvi» i «per tant» separen el que comparteixen del que no. 6. Explicar · Desmuntant tòpics CE5 · Reptes de l'actualitat Desmuntant un tòpic La fitxa de dades Individual ### Desmuntant «la Xina copia i fabrica barat». Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic. Explica per què és fàcil de creure que la Xina només copia i fabrica barat, desmunta-ho amb dues dades del text (els sous i una empresa que lidera un sector) i digues què encerta el tòpic. Fes servir el terme «partit únic». L'explicació del tòpic, les dues dades i el que encerta el tòpic (90-125 paraules). **💡 Pista:** Separa dues preguntes: és una dictadura?, i pot innovar? Connectors: «és cert que», «tanmateix», «per tant». ### Sessió 7 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats 7. Investigar · intrús justificat CE6 · Sistemes econòmics La fitxa de dades Individual ### Sis coses que la Xina domina: una no és seva. D'aquestes sis peces de l'economia del 2024, la Xina en domina cinc i una no la pot fabricar: els panells solars, les bateries, els xips més avançats, les terres rares refinades, els cotxes elèctrics i els drons civils. Digues quina és la intrusa i justifica-ho amb la quarta línia de la Fitxa: qui la fa, amb quines màquines i què van fer els Estats Units. Després explica per què aquesta sola peça fa que la pregunta de qui depèn de qui no tingui una resposta única. La intrusa, la justificació en dues frases i una frase sobre la dependència creuada. ### Com es fa · Intrús justificat 1. Copia la llista. 2. Busca què tenen en comú tots menys un: el temps, el lloc, qui ho fa, per a què serveix. 3. Encercla l'intrús i escriu el criteri en una frase. 4. Digues a quin conjunt pertany de debò l'intrús. **Està bé si** el criteri val per a tots els altres elements, no només per a dos · dius on va l'intrús, no només que no hi va. **💡 Pista:** No n'hi ha prou amb dir que no la fa: digues qui la fa i per què no es pot copiar de pressa. 8. Participar · microassaig CE3 · Relacions i conflictes internacionals La fitxa de dades La lectura Individual ### Microassaig: qui depèn de qui? Qui depèn de qui: Occident de la Xina, o la Xina d'Occident? Defensa una tesi amb tres proves de la quarta línia de la Fitxa: una del que la Xina fabrica gairebé sola, una del que no pot fabricar i una del comerç entre la Xina i la Unió Europea, amb les dues xifres. Reconeix l'objecció més forta i respon-la, i conclou què hauria de fer Europa. Fes servir el terme «reduir el risc». El microassaig: tesi, tres proves amb xifra, l'objecció amb la resposta i la conclusió (125-200 paraules). ### Com es fa · Microassaig 1. Escriu la tesi en una frase: què defenses. 2. Dues proves de la sessió, cada una en un paràgraf: la prova i què demostra. 3. L'objecció més forta que et podrien fer, dita amb honestedat, i què hi respons. 4. Tanca dient què queda demostrat i què no. **Està bé si** l'objecció és de debò forta, no una de fàcil de rebatre · les proves són fets de la sessió, amb data o font. **💡 Pista:** Pensa en el temps: quant trigaria cada banda a deixar de dependre de l'altra? 9. Participar · Ahir i avui CE5 · Reptes de l'actualitat La fitxa de dades El que ja saps Individual ### Ahir i avui: el cotxe elèctric que es ven a Catalunya. La Fitxa diu que la Xina fabrica el 60 % dels cotxes elèctrics del món i que BYD en ven més que Tesla. Pensa en el que ja saps: quines marques de cotxe veus pel carrer, quines fàbriques de cotxes hi ha a Catalunya. Argumenta si Europa hauria de posar aranzels als cotxes elèctrics xinesos, i qui hi guanyaria i qui hi perdria a Catalunya. Contrasta-ho amb el que deia Xi a L'Arxiu de l'habitació fosca. Fes servir el terme «guerra comercial». L'argumentació sobre els cotxes elèctrics xinesos: la teva posició, qui hi guanya i qui hi perd a Catalunya, i el contrast amb Xi (80-100 paraules). **💡 Pista:** Abans d'escriure, fes la llista de qui compra cotxes a Catalunya i de qui en fabrica: no són les mateixes persones. ⏱ 2 min ## 6. Tancament ### 📋 Dinàmica Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia. ### Per emportar-se La Xina va entrar a l'OMC el desembre del 2001 i va ser la fàbrica del món: exportacions per deu, tres-cents milions de camperols a les fàbriques, segona economia el 2010, el 31 % de la manufactura mundial. La corba de Maddison diu que no és una pujada sinó un retorn: un terç del PIB mundial el 1820, un 5 % el 1950, un 19 % avui. La paradoxa és el sistema: un capitalisme d'Estat sota un partit únic que va demostrar que es pot obrir l'economia i tancar la política durant quaranta anys, i que amb Xi ha passat de fabricar barat a dominar deu indústries. El gener del 2017 Xi defensava a Davos el lliure comerç tres dies abans que Trump prometés aranzels: els papers de l'aposta s'havien girat. Avui la Xina fabrica el 80 % dels panells solars, el 60 % dels cotxes elèctrics, el 75 % de les bateries i refina el 90 % de les terres rares; depèn dels xips més avançats, que només fan Taiwan i Corea amb màquines holandeses i que els Estats Units li han vetat. La guerra comercial des del 2018, el tractat de l'Àsia-Pacífic i les regles pròpies han canviat la pregunta: ja no és si la Xina s'assemblarà a Occident, és qui depèn de qui. ### Tres preguntes per verificar Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu. - 1. Per què el gràfic de Maddison fa dir a la lectura que l'ascens de la Xina és «un retorn»? - 2. Quina és la paradoxa del sistema xinès, segons la lectura? - 3. Per què, segons la lectura, la pregunta ja no és si la Xina s'assemblarà a Occident, sinó qui depèn de qui? ### Abans de tancar la llibreta Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada. ### Per pensar fins demà Si Occident va apostar que el comerç faria la Xina lliure i el que ha passat és que la Xina fabrica el que Occident necessita per ser verd, què hauria de fer ara Europa: tancar l'habitació, o aprendre a nedar? Última revisió: 17 de setembre de 2026 Has vist un error en aquesta sessió? Avisa'm.