---
title: "El món que heretareu: multipolaritat, Estat i clima · Història del Món Contemporani 1r BAT · Ideorum"
url: https://ideorum.cat/hmc/capsula-12/sessio-9
description: "Els reptes de fons del segle com a matèria de síntesi: la fi de la globalització optimista, el retorn de l'Estat fort, la nova economia digital i l'emergència climàtica com a horitzó vital, amb les guerres d'Ucraïna i Gaza com a símptomes. La ciutadania global davant el món que heretareu. (El debat i el judici argumentat, com a tancament del curs, es treballen a les activitats.) · Sessió de 50 minuts de Història del Món Contemporani (1r BAT) amb lectura, font primària, vídeo i activitats per tres nivells."
language: ca
license: CC BY 4.0 (https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca)
---

Càpsula 12 · QUIN MÓN HERETA LA VOSTRA GENERACIÓ? · #HMC

# Sessió 9. El món que heretareu: multipolaritat, Estat i clima

Els reptes de fons del segle com a matèria de síntesi: la fi de la globalització optimista, el retorn de l'Estat fort, la nova economia digital i l'emergència climàtica com a horitzó vital, amb les guerres d'Ucraïna i Gaza com a símptomes. La ciutadania global davant el món que heretareu. (El debat i el judici argumentat, com a tancament del curs, es treballen a les activitats.)

⏱ 50 min · classe completa CE1 CE3 CE5 CE7

**El mínim en 50 minuts:** les preguntes d'arrencada, el vídeo, la lectura amb les quatre preguntes, i l'Arxiu amb les activitats del teu nivell.

![La seu de les Nacions Unides a Nova York sota un cel blau amb núvols: la torre de vidre de la Secretaria a la dreta, la cúpula blanca de l'Assemblea General a l'esquerra darrere dels arbres, i una filera de banderes de tots els països davant de l'edifici baix, amb tanques al carrer.](https://ideorum.cat/img/c/3065f8e4dab4231d-1600.webp)

_La seu de les Nacions Unides a Nova York el setembre del 2012, durant l'Assemblea General: la torre de la Secretaria i, a l'esquerra, la cúpula de la sala on el 2 de març del 2022 l'Assemblea General va condemnar la invasió d'Ucraïna i on el 19 de setembre del 2023 es va pronunciar el segon document de L'Arxiu; el primer, la resolució 2250, el va aprovar el Consell de Seguretat el 2015 al mateix edifici. Les banderes són cent noranta-tres; els vots que compten al Consell de Seguretat, cinc. Fernanda LeMarie, Cancelleria de l'Equador · Wikimedia Commons · CC BY-SA 2.0 · [Wikimedia Commons](https://commons.wikimedia.org/wiki/File:67%C2%BA%20Per%C3%ADodo%20de%20Sesiones%20de%20la%20Asamblea%20General%20de%20Naciones%20Unidas%20(8020913157).jpg)_

⏱ 7 min

## 1. Arrencar la classe

### 📋 Dinàmica

Dinàmica Llança les 3 preguntes a l'aire i deixa 2 min de silenci. Després, 3 min en parelles per compartir hipòtesis. Apunta breument a la pissarra les idees més recurrents.

Abans de començar, pensa-hi un moment. **No cal saber les respostes** — només despertar el cap:

- Si cent quaranta-un països condemnen una invasió i trenta-cinc s'abstenen, què val més per saber com és el món: els cent quaranta-un o els trenta-cinc? Mira qui són a la Fitxa.
- Torna a la primera sessió del curs: qui decideix i qui obeeix. Contesta-ho en una frase per al 2025 i digues quina eina del curs has fet servir.
- Mira el gràfic del cos: la línia verda puja durant dos segles i s'atura el 2015. Què creus que ha passat després, i on ho aniries a comprovar?

Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:

1. Llegir Ucraïna i Gaza com a símptomes d'un món amb regles que ningú no fa complir, amb la resolució ES-11/1 com a fet datat i la resolució 2250 sobre els joves i el discurs del 2023 com a dues fonts de la PAU, les xifres de l'ONU i el gràfic de dos segles de règims.
2. Resumir els vuit reptes de la càpsula en quatre línies de fons (la fi de la globalització optimista, el retorn de l'Estat fort, l'economia digital, el clima com a horitzó) i defensar-ho en una exposició transversal com a la PAU.
3. Fer el simulacre complet de la PAU en una sessió (dues fonts, cinc termes, exposició transversal) i tancar el curs amb la pregunta de la càpsula 1 contestada amb les eines del curs: una data, un document, qui compta.

**🧠 De la sessió anterior:** transició demogràfica · baby boom · taxa de fecunditat · saldo migratori. Escriu a la llibreta, en una línia cada una, què volen dir, sense mirar. Després comprova-ho.

⏱ 6 min

## Mira el vídeo

### 📋 Dinàmica

Dinàmica Projecta el vídeo recomanat de suport. En acabar, obre un torn de paraula breu sobre la qüestió de connexió plantejada.

Dotze minuts de DW des de Johannesburg, l'agost del 2023, el dia que els BRICS van decidir ampliar-se: qui hi entra, qui ho vol i què hi guanya cada un. Apunta a la llibreta els sis països que el vídeo anomena com a nous membres i compara'ls amb la Sidenote dels BRICS i amb la quarta línia de la Fitxa: quins hi van entrar de debò el 2024 i quin no, i per què la lectura diu que no són una aliança sinó un club?

[▶ Los BRICS acuerdan la ampliación del bloque en la cumbre de Sudáfrica](https://www.youtube.com/watch?v=nGwvUiEohkY)

_Los BRICS acuerdan la ampliación del bloque en la cumbre de Sudáfrica · DW Español [· Obre a YouTube ↗](https://www.youtube.com/watch?v=nGwvUiEohkY)_

**Vídeo:** «Los BRICS acuerdan la ampliación del bloque en la cumbre de Sudáfrica» — DW Español. Disponible a _ideorum.cat_.

⏱ 17 min

## 2. Llegeix

### 📋 Dinàmica

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

📖 Mentre llegeixes, pensa-hi en quatre nivells

- 1 **Localitzar.** Segons L'Arxiu, què diu la resolució 2250 de la generació de joves d'avui i quin verb fa servir per demanar-ho als Estats (copia'l); i què diu el discurs que cap nació no pot fer sola, a qui atribueix «sola» la responsabilitat de la guerra i quina pregunta fa sobre la Carta? Qui va votar la resolució i quin dia, segons el context?
- 2 **Avaluar.** Una resolució que tot el Consell de Seguretat va votar sobre els joves i un discurs d'un sol president sobre Ucraïna parlen tots dos del món que ve. Què hi ha de fet (la generació més nombrosa, la data, els vots) i de parer («insta», el «sol») en cada text? Per què una resolució es pot votar per unanimitat quan no obliga a res, i què et diu això de qui decideix?
- 3 **Integrar.** Les vuit sessions anteriors han donat vuit reptes. Amb el gràfic del cos i la Fitxa, explica per què la lectura els resumeix en quatre línies de fons i què uneix Ucraïna i Gaza com a «símptomes»: de quin món, i des de quan segons el gràfic?
- 4 **Reflexionar.** Torna a la primera sessió del curs, la de la càpsula 1: qui decideix i qui obeeix. Amb tot el que has llegit des d'aleshores, contesta-la per al 2025 en tres línies i digues quina de les eines del curs (una data, un document, una categoria) has fet servir per contestar-la.

El món que heretareu té quatre línies de fons que les vuit sessions han dibuixat: la globalització optimista s’ha acabat i cap altre ordre no l’ha substituïda, l’Estat ha tornat fort a les dues bandes de cada frontera, l’economia digital decideix què veieu i qui hi mana, i el clima és l’horitzó de tot; Ucraïna i Gaza són els símptomes d’un món amb regles que ningú no fa complir, i la ciutadania global és el nom del que us queda a vosaltres, que és el que el curs ha intentat ensenyar: llegir un document, datar un fet i saber qui compta.

## Dos símptomes

El 24 de febrer del 2022 Rússia va envair Ucraïna, la primera guerra d’agressió (Ús de la força armada d'un Estat contra la sobirania o la integritat territorial d'un altre, prohibit per l'article 2.4 de la Carta de l'ONU (càpsula 10) i definit per l'Assemblea General el 1974; la invasió d'Ucraïna del 2022 és el primer cas a Europa des del 1945 en què un Estat intenta annexionar-ne un altre sencer.) a Europa des del 1945 amb la intenció d’esborrar un Estat, i el 2 de març l’Assemblea General va votar la resolució ES-11/1, que condemnava l’agressió: 141 a favor, 5 en contra, 35 abstencions. Mira les abstencions: la Xina, l’Índia, Sud-àfrica, el Pakistan, el Vietnam, la meitat de l’Àfrica; la meitat de la humanitat no va voler triar. Tres anys i mig després, la guerra havia matat més de dotze mil civils comptats per l’ONU i centenars de milers de soldats que no compta ningú, sis milions d’ucraïnesos vivien a Europa, Rússia ocupava una cinquena part del país, Europa es rearmava com no ho feia des del 1945 i el 2025 els Estats Units negociaven amb Rússia sense Ucraïna a la taula. El 7 d’octubre del 2023 Hamàs va matar 1.200 persones a Israel i en va segrestar 251, i la resposta israeliana a Gaza havia matat, l’estiu del 2025, més de seixanta mil persones segons el ministeri de sanitat de Gaza, xifra que l’ONU considera fiable, amb el Tribunal Internacional de Justícia ordenant mesures el gener del 2024 i el Consell de Seguretat bloquejat pel veto (càpsula 10). Els dos símptomes diuen el mateix: hi ha regles escrites, un article de la Carta, un tribunal, cent quaranta-un vots, i no hi ha ningú que les faci complir a qui té el veto, els tancs o el padrí; el món de la càpsula 10 i el de la càpsula 11 s’han trobat, i el resultat és el gràfic del cos.

![Gràfic d'àrees apilades del 1816 al 2015 amb el percentatge de la població mundial segons el règim polític en què viu: verd (democràcia) a baix, que passa d'un 1 % el 1816 a un 55 % el 2015 amb dos salts, un després del 1945 i un altre després del 1989; groc i taronja (règims intermedis); vermell (autocràcia), que arriba a un terç a mitjan segle XX i baixa a un 25 % el 2015; lila (colònies), gairebé la meitat de la humanitat fins al 1945 i zero després del 1975; gris (sense dades).](https://ideorum.cat/img/c/3f3daa8e05ab8cf7-850.webp)

_Dos segles de la humanitat segons el règim en què vivia cada persona, del 1816 al 2015, amb l'índex Polity: el verd és la democràcia, el vermell l'autocràcia, el lila les colònies. Llegeix-lo com el resum del curs: el lila són les càpsules de l'imperi i les colònies, el vermell que creix als anys trenta és la càpsula 5 i la 6, el salt verd del 1945 ve després de la guerra total de la càpsula 7, el del 1989 és el final de la càpsula 8 i el començament de la 11, i el 2015, on el gràfic s'acaba, és aquesta càpsula. El gràfic no diu què ha passat després: la Fitxa sí, amb un altre índex, V-Dem, que compta el 71 % de la humanitat en autocràcies a l'informe del 2024. La línia verda ha deixat de pujar per primera vegada en vuitanta anys, i aquest és el món que heretareu. Max Roser, Our World in Data, amb l'índex Polity IV · Wikimedia Commons · CC BY 4.0 · [Wikimedia Commons](https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Number%20of%20world%20citizens%20living%20under%20different%20political%20regimes.png)_

## Quatre línies de fons

La primera línia és la fi de la globalització optimista: la càpsula 11 va explicar l’aposta del 2000 i la factura del 2008, i aquesta càpsula, els aranzels, les sancions i les cadenes trencades; el que l’ha substituïda no és un ordre sinó un Sud Global (Nom, des dels anys setanta, dels països d'Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina que no són ni Occident ni l'antic bloc soviètic; el 2022 el van fer servir per explicar les 35 abstencions sobre Ucraïna: la majoria de la humanitat, que no vol triar entre Washington i Moscou i vol que se la tingui en compte.) que no tria i uns BRICS (Brasil, Rússia, l'Índia, la Xina i Sud-àfrica (2009), ampliats el 2024 amb Egipte, Etiòpia, l'Iran, els Emirats i, el 2025, Indonèsia: deu països amb el 45 % de la població mundial i el 35 % del PIB, contra el 30 % del G7; no són una aliança sinó un club que vol que el món no tingui un sol centre.) que ja pesen més que el G7 en PIB. La segona és el retorn de l’Estat fort (Estat que decideix, protegeix i prohibeix: el que subvenciona fàbriques (càpsula 11), tanca fronteres (sessió 3), gasta en armes (2,7 bilions de dòlars el 2024, rècord segons el SIPRI) i, en la seva versió autocràtica, controla la premsa i els tribunals (sessió 4). Ha tornat a les dues bandes de cada frontera i de cada règim.): la despesa militar del món va batre el rècord el 2024, Europa va decidir gastar-hi el 5 % del PIB el 2025, i l’Estat que el 2019 no triava guanyadors ara subvenciona xips i tanca fronteres; i a l’altra banda de la mateixa línia, el 71 % de la humanitat viu en autocràcies. La tercera és l’economia digital de la sessió 7, que decideix què veieu, on treballareu i qui té els xips. I la quarta és el clima de la sessió 6, que no és una línia més sinó l’horitzó de les altres tres: cap de les quatre no es resol sola, i les quatre s’alimenten, que és la policrisi de la sessió 1. La «fi de la història» de la càpsula 11 s’ha acabat i el que ve no té nom: un món amb més centres, més Estat i menys regles que es facin complir, escalfant-se; i la pregunta de la càpsula 1, qui decideix i qui obeeix, té el 2025 més respostes que mai i cap de segura.

## El que us queda: la ciutadania global

El segon document de L’Arxiu diu, el setembre del 2023, que «cap nació no pot afrontar sola els reptes d’avui»; ho diu el president del país que setze mesos després decidiria sortir de l’OMS i de París per segona vegada. La frase és certa i qui la diu no la compleix, i això és exactament el que la sessió 1 anomenava un risc global sense govern global. El que queda quan els Estats no ho fan té un nom, ciutadania global (Idea que els problemes globals (el clima, les pandèmies, les guerres, la desigualtat) donen drets i deures a cada persona més enllà del seu Estat; l'ONU en fa un objectiu educatiu des del 2015 (Agenda 2030, objectiu 4.7), i les vagues del clima del 2019 en són l'exemple més gran.), i el curs ha intentat donar-li contingut: no una opinió sobre el món sinó tres eines per llegir-lo, una data per a cada fet, un document per a cada afirmació i el nom de qui compta cada xifra. El 2015 el Consell de Seguretat ho va posar per escrit a la resolució 2250, el primer document de L’Arxiu: la vostra és la generació de joves «més nombrosa que el món ha conegut mai», i els Estats haurien d’incloure-la en les decisions sobre la guerra i la pau; el Consell només ho «insta», com gairebé tot el que no té un veto al darrere. El 2024 va votar la meitat de la humanitat, més que mai en un sol any; el 2019 sis milions de persones van sortir al carrer pel clima; i cada sessió d’aquesta càpsula ha acabat amb una activitat que demana buscar una dada al vostre municipi i citar d’on surt. La ciutadania global no és un sentiment: és saber que el que passa a Lesbos, a Wuhan, a Kíiv o a Gaza té una data, un document i un responsable, i que la pregunta de qui decideix i qui obeeix es pot contestar amb proves; el curs no us ha dit què pensar del món que heretareu, us ha ensenyat a llegir-lo, i és l’única eina que no caduca.

## Ahir i avui

L’ONU va fer vuitanta anys el 2025 amb el pressupost retallat, els Estats Units de sortida de l’OMS i de l’Acord de París i la Carta violada a dos continents; els BRICS es van reunir amb deu membres i el G7 amb set; el termòmetre va marcar 1,6 graus; i vuit-cents milions de persones van fer servir cada setmana una màquina que escriu. El món que heretareu ja és aquí, i té la forma del gràfic del cos amb deu anys més: la línia verda que ha deixat de pujar, la vermella que torna, i vosaltres a la franja d’edat més estreta de la piràmide; el curs acaba on va començar, amb la pregunta de qui decideix, i amb una diferència, que ara sabeu com es busca la resposta.

Desmuntant un tòpic

«Els joves no poden fer res: el món el decideixen les potències, les empreses i els mercats, i votar o manifestar-se no canvia res.»

**Per què sembla cert:** Les 35 abstencions del 2 de març del 2022 no van aturar cap tanc, la vaga del clima de sis milions no va fer baixar les emissions, el Brexit va guanyar amb el 64 % dels més grans de 65 contra el 71 % dels joves que volien quedar-se, i la piràmide de la sessió 8 diu que sou la franja més estreta.

**Però en realitat:** Les dades del curs diuen una altra cosa, si es miren amb dates. Els que van omplir Tahrir el 2011 tenien vint anys, i van fer caure un règim de trenta; els sis milions del 2019 van posar el clima al centre de les eleccions europees d'aquell any, amb el resultat més alt de la història dels partits que en parlaven; els joves del 2016 no van perdre el Brexit per ser pocs sinó per votar menys (el 64 % de participació contra el 90 % dels grans), i el 2024, amb la generació de les vagues del clima ja en edat de votar, el 55 % dels britànics diuen que va ser un error. El que el tòpic encerta és que una persona sola no atura un tanc ni un algorisme, i que la franja és estreta. El que amaga és que cada cosa que el curs ha explicat va començar amb gent que no manava: un venedor ambulant a Sidi Bouzid, una estudiant sueca de quinze anys davant d'un parlament, els voluntaris de Lesbos que hi eren perquè cap Estat no hi era. La ciutadania global no és votar: és saber qui compta, i fer-ho comptar.

La franja és estreta i els tancs no els atura ningú sol, però cada canvi del curs va començar amb algú que no manava i sabia llegir: el tòpic converteix una dificultat en una excusa, que és el que els que manen prefereixen.

### 3. Fitxa de dades 6 dades

- · Les paraules: guerra d'agressió, la força d'un Estat contra la sobirania d'un altre (article 2.4 de la Carta, definició de l'Assemblea General del 1974); Sud Global, els països d'Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina que no volen triar entre Washington i Moscou; BRICS, el club del Brasil, Rússia, l'Índia, la Xina i Sud-àfrica ampliat el 2024; Estat fort, el que decideix, protegeix i prohibeix, a les dues bandes de cada règim; ciutadania global, els drets i deures de cada persona davant dels problemes que cap Estat no resol sol (Agenda 2030, objectiu 4.7); ordre basat en regles, el nom que Occident dona al sistema del 1945 (la Carta, els tribunals, el comerç) que els altres diuen que aplica selectivament; símptoma, el senyal visible d'un problema de fons.
- · Ucraïna, i qui compta: 24 de febrer del 2022, invasió; 2 de març, la resolució ES-11/1 de l'Assemblea General (141-5-35; abstencions: la Xina, l'Índia, el Pakistan, Sud-àfrica, el Vietnam, l'Iraq, l'Iran, 17 països africans); civils morts documentats per l'ONU, més de 12.000 (2025), amb la xifra real «considerablement més alta»; soldats morts o ferits, centenars de milers a cada banda segons estimacions occidentals, sense xifra verificable; refugiats a Europa, 6 milions (ACNUR, 2024); territori ocupat, un 19 % d'Ucraïna (2024); 17 de març del 2023, ordre de detenció del Tribunal Penal Internacional contra el president rus; febrer del 2025, els Estats Units negocien amb Rússia a Riad sense Ucraïna i voten contra una resolució de l'Assemblea que condemna Rússia; cimera de l'OTAN de l'Haia (juny del 2025), compromís del 5 % del PIB en defensa el 2035.
- · Gaza, i qui compta (la càpsula 10 en fa el cas): 7 d'octubre del 2023, atac de Hamàs, 1.200 morts a Israel i 251 segrestats (govern israelià); resposta israeliana a Gaza, més de 60.000 morts a l'estiu del 2025 (ministeri de sanitat de Gaza, xifra que l'ONU i les revistes mèdiques consideren fiable), la majoria dones i infants; 26 de gener del 2024, mesures provisionals del Tribunal Internacional de Justícia; 21 de novembre del 2024, ordres del Tribunal Penal Internacional; quatre vetos dels Estats Units al Consell de Seguretat (2023-2024); alto el foc del gener del 2025 trencat al març, i un altre a l'octubre del 2025.
- · El món multipolar, i qui compta: BRICS, 5 membres (2009), 9 (1 de gener del 2024: Egipte, Etiòpia, l'Iran, els Emirats) i 10 (2025: Indonèsia); el 45 % de la població mundial i el 35 % del PIB en paritat de poder de compra, contra el 30 % del G7 (FMI, 2024); la Xina, primera economia en paritat des del 2016; despesa militar mundial, 2,7 bilions de dòlars el 2024, +9,4 %, el rècord de la història (SIPRI, 2025); l'ONU als vuitanta anys (2025), amb el pressupost retallat un 15 % i els Estats Units de sortida de l'OMS i de l'Acord de París (efectiva el gener del 2026); 2024, eleccions a més de 60 països amb la meitat de la població mundial.
- · Les quatre línies, amb el que el curs ha comptat: la fi de la globalització optimista (càpsula 11: comerç pla des del 2008, aranzel del 17 %, 20.000 sancions); el retorn de l'Estat fort (càpsula 11, sessió 9; sessions 3 i 5: 400.000 milions en política industrial, Schengen suspès, Zeitenwende) i la seva versió autocràtica (sessió 4: el 71 % de la humanitat en autocràcies segons V-Dem, 2024, contra el 48 % del 2013; el gràfic del cos, amb Polity, s'atura el 2015 amb el 55 % en democràcia); l'economia digital (sessió 7: 800 milions d'usuaris setmanals, tres amos dels xips); el clima (sessió 6: 1,6 °C el 2024, 420 ppm, el primer any per sobre d'1,5). La policrisi de la sessió 1 és el que les uneix.
- · La imatge del cos: dos segles de la humanitat segons el règim en què vivia (Our World in Data, índex Polity IV, 1816-2015). La capçalera: la seu de les Nacions Unides a Nova York, setembre del 2012.

### 4. L'Arxiu 2 documents: en tries un

Tries una de les opcions.

- A. [_Resolució 2250 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, sobre la joventut, la pau i la seguretat (preàmbul i paràgraf 1)_](https://documents.un.org/doc/undoc/gen/n15/413/06/pdf/n1541306.pdf) El Consell de Seguretat de les Nacions Unides, a proposta de Jordània; aprovada per unanimitat dels quinze membres a la sessió 7573 · 9 de desembre de 2015 «Reconeixent que la generació de joves d'avui és la més nombrosa que el món ha conegut mai i que els joves sovint són la majoria de la població dels països afectats per conflictes armats, […] Reconeixent que els joves haurien de participar activament a l'hora de construir una pau duradora i de contribuir a la justícia i a la reconciliació, […] 1. Insta els Estats membres a estudiar maneres d'augmentar la representació inclusiva dels joves en la presa de decisions a tots els nivells, en les institucions i els mecanismes locals, nacionals, regionals i internacionals de prevenció i resolució de conflictes […].» El Consell de Seguretat la va aprovar per unanimitat el 9 de desembre del 2015, a proposta de Jordània, quan l'Estat Islàmic reclutava joves de mig món: és la primera resolució que tracta els joves, dels 18 als 29 anys, com a part de la pau i no només com a víctimes o com a amenaça. S'adreça als Estats membres, i als quinze del Consell els convenia un text que tothom pogués votar: per això no «decideix» ni «exigeix», sinó que «insta» a «estudiar maneres». Parla de la vostra generació, la més nombrosa de la història, i del lloc on es decideix la guerra i la pau. Set anys després, el mateix Consell no va poder aprovar res sobre Ucraïna perquè un dels cinc membres permanents hi va posar el veto. [↗ Llegir l'original a documents.un.org](https://documents.un.org/doc/undoc/gen/n15/413/06/pdf/n1541306.pdf) Traducció de l'anglès · original: «Recognizing that today’s generation of youth is the largest the world has ever known and that young people often form the majority of the population of countries affected by armed conflict, […] Urges Member States to consider ways to increase inclusive representation of youth in decision-making at all levels in local, national, regional and international institutions and mechanisms for the prevention and resolution of conflict»
- B. [_Discurs del president dels Estats Units a la 78a Assemblea General de les Nacions Unides (fragments)_](https://en.wikisource.org/wiki/Remarks_by_President_Biden_to_the_78th_Session_of_the_United_Nations_General_Assembly) Joseph R. Biden, president dels Estats Units, a la sala de l'Assemblea General de Nova York, el segon dia del debat general, davant dels representants dels 193 Estats membres · 19 de setembre de 2023 «Sabem que el nostre futur està lligat al vostre. I cap nació no pot afrontar sola els reptes d'avui. […] Les tecnologies emergents, com la intel·ligència artificial, tenen un potencial enorme i un perill enorme. […] Rússia sola, Rússia sola és responsable d'aquesta guerra. Rússia sola té el poder d'acabar aquesta guerra immediatament. […] Si abandonem els principis fonamentals de la Carta de les Nacions Unides per apaivagar un agressor, pot cap Estat membre d'aquest organisme sentir-se segur que està protegit? Si permetem que Ucraïna sigui esquarterada, és segura la independència de cap nació?» El president Biden el va pronunciar el 19 de setembre del 2023 davant de l'Assemblea General, dinou mesos després de la invasió i tres setmanes abans del 7 d'octubre. Parla als 193 Estats, però sobretot als 35 que s'havien abstingut i que eren a la sala: la pregunta final és per a ells, i aquell any no van canviar de vot. La frase de l'inici, que cap nació no pot afrontar sola els reptes d'avui, és la tesi de la càpsula; la diu el president del país que el 2025, amb un altre president, decidiria sortir de l'OMS i de l'Acord de París per segona vegada. El discurs parla de Rússia, de la IA i del clima, i no anomena Gaza, que tres setmanes després ompliria l'agenda de l'Assemblea. [↗ Llegir l'original a Wikisource](https://en.wikisource.org/wiki/Remarks_by_President_Biden_to_the_78th_Session_of_the_United_Nations_General_Assembly) Traducció de l'anglès · original: «And no nation can meet the challenges of today alone. […] But Russia alone — Russia alone bears responsibility for this war. Russia alone has the power to end this war immediately. […] If we allow Ukraine to be carved up, is the independence of any nation secure?»

⏱ 18 min

## 5. Activitats

### 📋 Dinàmica

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

**✍️ Abans de les activitats:** torna a les tres preguntes de l'apartat 1 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

### Sessió 9 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats

1. Situar · gràfic de dades CE1 · Fonts i recerca històrica La imatge La fitxa de dades Individual

### Dos segles en un gràfic: el curs sencer en tres colors.

Mira el gràfic del cos de la lectura. Descriu què mesura l'eix vertical, quina part de la humanitat vivia en democràcia al principi i al final del gràfic, i en quins dos moments la franja verda fa un salt. Després situa l'any en què s'atura el gràfic i digues què ha passat després segons la cinquena línia de la Fitxa.

Quatre lectures del gràfic (l'eix, el verd al principi i al final, i els dos salts datats) i una frase sobre el que ha passat després.

### Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

**Està bé si** les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

**💡 Pista:** Pots començar així: «El gràfic mesura…». Els colors són a la llegenda i al peu de la imatge. El que ha passat després de l'últim any no és al gràfic: és a la Fitxa, amb un altre índex.

2. Investigar · comentari de font CE1 · Fonts i recerca històrica L'Arxiu Individual

### La resolució 2250: la generació més nombrosa.

Llegeix la resolució de L'Arxiu i el seu context, i comenta-la com a font en tres passos. FET: què diu la resolució de la generació de joves d'avui i dels països en guerra? PARER: què creu el Consell que haurien de fer els joves, i què demana als Estats? SENYAL: quin verb del paràgraf 1 delata fins on s'obliga el Consell?

El comentari en tres passos: el fet, el parer i el senyal (60-90 paraules).

### Com es fa · Comentari de font

1. Qui escriu, quan, i per a qui: tres respostes curtes, abans de llegir el cos.
2. Copia la frase exacta que sosté el que diràs, entre cometes.
3. Separa què diu que va passar (el fet) de què en pensa qui escriu (el seu parer), i escriu quina paraula t'ho ha delatat.
4. Pregunta't què hi guanya qui escriu dient-ho així, i què calla.

**Està bé si** separes el que diu de qui ho diu · hi ha almenys una frase citada exacta.

**💡 Pista:** Pots començar així: «La resolució la vota el Consell de Seguretat el… per…». Els vots són a l'autor del document. Per al SENYAL, compara el verb del paràgraf 1 amb «decideix» o «exigeix».

3. Situar · línia del temps CE1 · Fonts i recerca històrica Tota la càpsula La fitxa de dades Individual

### La càpsula en una línia.

Dibuixa una línia del temps de la càpsula amb vuit fets datats de vuit sessions: el decret d'alarma, la plaça Tahrir, la fotografia d'Aylan Kurdi, el referèndum del Brexit, l'annexió de Crimea, l'Acord de París, l'obertura de ChatGPT i la resolució ES-11/1 de l'Assemblea General (segona línia de la Fitxa d'aquesta sessió). Sota la línia, situa en una frase quins anys concentren més fets.

La línia amb vuit fets datats i una frase sobre els anys que en concentren més.

### Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

**Està bé si** cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

**💡 Pista:** Les dates són a la Fitxa de cada sessió: dona el dia i el mes quan hi siguin. Vigila l'ordre: les sessions no van en ordre cronològic. La frase pot començar: «Els anys amb més fets són…».

### Sessió 9 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats

4. Investigar · Anàlisi crítica de dues fonts CE1 · Fonts i recerca històrica L'Arxiu Individual

### Simulacre PAU, exercici 1: un vot i una veu sobre la mateixa guerra.

Els dos documents de L'Arxiu són de l'ONU i parlen del món que ve: un dels joves i la pau, l'altre d'Ucraïna. Analitza'ls com a l'exercici 1 de la PAU, en un màxim de vint minuts. FET: què diu cada text que cal fer, i qui ho ha de fer? PARER: què en pensa cada autor, i què demana? SENYAL: quina expressió de cada text ho delata? Després contrasta'ls, que és el que més puntua: en què coincideixen i en què es diferencien, i quin et diu més del món que heretareu? Fes servir el terme «ciutadania global».

L'anàlisi de les dues fonts, amb el contrast (90-125 paraules).

### Com es fa · Corroboració de fonts

1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

**Està bé si** cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

**💡 Pista:** A la PAU el contrast val tres vegades el comentari de cada font: no facis dos comentaris seguits, fes que els textos es mirin. Cronometra't.

5. Participar · rellevància històrica CE7 · Processos contemporanis Tota la càpsula El que ja saps Individual

### Tres fets del curs per al llibre del 2075.

De tots els fets del curs, tria els tres que haurien de sortir al llibre d'història del 2075 per explicar com es va fer el món d'avui. Almenys un ha de ser anterior al 1900 i almenys un, d'aquesta càpsula. Justifica cada tria amb la data, el document de L'Arxiu que la sosté i quanta gent hi va canviar de vida. Després digues quin fet famós deixes fora, i per què.

Els tres fets justificats i el fet descartat (90-125 paraules).

### Com es fa · Rellevància històrica

1. Fes la llista de tots els fets candidats.
2. Per a cada un, tres preguntes: a quanta gent va afectar, durant quant de temps, i què va canviar que encara duri.
3. Tria els que demana l'enunciat i escriu, per a cada un, la raó amb les tres preguntes.
4. Digues quin has descartat que t'ha sabut més greu, i per què no hi entra.

**Està bé si** les raons són les tres preguntes, no «perquè és important» · dius per què els altres no hi entren.

**💡 Pista:** La rellevància no és la fama ni la sang: és quanta gent hi va canviar de vida, i durant quant de temps.

6. Explicar · Desmuntant tòpics CE5 · Reptes de l'actualitat Desmuntant un tòpic Tota la càpsula Individual

### Desmuntant «els joves no poden fer res».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic. Explica per què és fàcil creure que els joves no poden fer res, desmunta-ho amb dues dades del text que vinguin de dues sessions diferents i digues què hi ha de cert en el tòpic. Fes servir el terme «ciutadania global».

El tòpic desmuntat en quatre frases: per què es creu, les dues dades i el que té de cert.

**💡 Pista:** Separa dues preguntes: «una persona sola atura un tanc?» i «qui va començar cada cosa del curs?». La primera es contesta amb un no; la segona, amb els noms del final de la refutació.

### Sessió 9 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats

7. Participar · Resposta amb cinc termes CE3 · Relacions i conflictes internacionals La fitxa de dades Individual

### Simulacre PAU, exercici 2: una carta des de Nova Delhi, març del 2022.

Ets diplomàtic o diplomàtica de l'Índia el 3 de març del 2022, l'endemà d'abstenir-te a la votació de l'Assemblea General sobre Ucraïna (segona línia de la Fitxa), i escrius a un col·lega europeu que et retreu el vot. Tens vint minuts, com a l'exercici 2 de la PAU. Encasta-hi aquests cinc termes amb el sentit correcte, cada un lligat a una dada de la Fitxa o del curs: «Sud Global», «guerra d'agressió», «ordre basat en regles», «veto» i «món multipolar». Argumenta per què el teu país no ha volgut triar, sense dir que la invasió és legal, i respon la pregunta que et fa el col·lega: si Ucraïna és esquarterada, és segura la independència de cap nació? Res que no se sabés aquell 3 de març.

La carta datada i signada, amb els cinc termes encastats (mínim 125 paraules).

### Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

**Està bé si** no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

**💡 Pista:** Els cinc termes només compten si el sentit és el correcte: «Sud Global» no vol dir «els països pobres». Cronometra't.

8. Participar · Exposició transversal CE7 · Processos contemporanis Tota la càpsula La lectura Individual

### Simulacre PAU, exercici 3: quin món hereta la vostra generació?

Respon la pregunta de la càpsula com a l'exercici 3 de la PAU, en un màxim de vint-i-cinc minuts. Descripció: les quatre línies de fons de la lectura, cada una amb una dada datada. Raonament: com s'alimenten entre elles, amb dues proves de dues càpsules diferents, una d'aquesta i una d'abans del 2008, cada una amb el seu document de L'Arxiu, i l'objecció més forta amb la resposta. Conclusió: qui decideix i qui obeeix avui, la pregunta amb què va començar el curs. Fes servir el terme «Estat fort».

L'exposició en tres parts: descripció, raonament i conclusió (mínim 125 paraules).

### Com es fa · Microassaig

1. Escriu la tesi en una frase: què defenses.
2. Dues proves de la sessió, cada una en un paràgraf: la prova i què demostra.
3. L'objecció més forta que et podrien fer, dita amb honestedat, i què hi respons.
4. Tanca dient què queda demostrat i què no.

**Està bé si** l'objecció és de debò forta, no una de fàcil de rebatre · les proves són fets de la sessió, amb data o font.

**💡 Pista:** L'exercici 3 puntua la descripció, el raonament i la conclusió: un text que només descriu es queda a la meitat. Cronometra't: amb els tres exercicis has fet una PAU sencera.

9. Participar · Ahir i avui CE5 · Reptes de l'actualitat El que ja saps La lectura Individual

### Ahir i avui: les tres eines, aplicades a una notícia.

El curs acaba amb tres eines: una data per a cada fet, un document per a cada afirmació i el nom de qui compta cada xifra. Pensa en una notícia que hagis vist aquesta setmana, a la televisió, a les xarxes o a casa, i argumenta si portava les tres coses i quina li faltava.

L'argument, amb la notícia i l'eina que li faltava (entre 60 i 70 paraules).

**💡 Pista:** La que falta més sovint és la tercera: qui ha comptat la xifra.

⏱ 2 min

## 6. Tancament

### 📋 Dinàmica

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

### Per emportar-se

El 24 de febrer del 2022 Rússia va envair Ucraïna i el 2 de març l'Assemblea General va aprovar la resolució ES-11/1 per 141 vots, 5 en contra i 35 abstencions que sumen la meitat de la humanitat: el Sud Global que no vol triar. Tres anys i mig després, més de 12.000 civils morts comptats per l'ONU, sis milions de refugiats, una cinquena part del país ocupada i els Estats Units negociant sense Ucraïna. A Gaza, des del 7 d'octubre del 2023 (1.200 morts a Israel, 251 segrestats), més de 60.000 morts segons el ministeri de sanitat, amb el Tribunal Internacional de Justícia ordenant i el Consell de Seguretat vetat. Els dos símptomes diuen el mateix: hi ha regles i ningú no les fa complir. Les quatre línies de fons del món que heretareu són la fi de la globalització optimista (els BRICS pesen més que el G7), el retorn de l'Estat fort (2,7 bilions en armes, el 71 % de la humanitat en autocràcies, la línia verda del gràfic que ha deixat de pujar), l'economia digital i el clima com a horitzó; la policrisi és el que les uneix. I el que us queda és la ciutadania global: no una opinió sinó tres eines, una data, un document i qui compta, per contestar la pregunta amb què va començar el curs, qui decideix i qui obeeix.

### Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

- 1. Segons la lectura, què diuen junts els dos símptomes de la sessió, Ucraïna i Gaza?
- 2. Segons la lectura, què uneix les quatre línies de fons del món que heretareu?
- 3. Què vol dir «ciutadania global» segons la lectura, i què hi aporta el curs?

### Abans de tancar la llibreta

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

### Per pensar fins demà

Si el curs t'ha ensenyat a llegir el món amb una data, un document i el nom de qui compta, quina és la primera cosa que llegiràs diferent demà, i a qui li explicaràs com ho has sabut?

Última revisió: 17 de setembre de 2026

Has vist un error en aquesta sessió? Avisa'm.