Comunicar és de les coses més bàsiques que ha d’ensenyar una escola. Els alumnes han de ser competents en la comunicació oral i escrita. Ja no només pel fet propi de la comunicació sinó que la capacitat d’elaborar un discurs, oral o escrit, implica una maduresa i una capacitat de reflexió. Mentre escrivim, mentre escric, pensem. El nostre cervell treballa llençant paraules que s’ajustin al màxim d’allò que volem transmetre i, aquesta capacitat, s’ha de treballar.
El Ministerio de Educación y Formación Profesional ha presentat dos documents molt interessants i pràctics sobre com treballar la creació literària a l’aula. El plantejament d’un taller d’escriptura creativa és que els membres escriguin i comuniquin. Una de les parts més essencials d’una sessió de taller és la lectura en veu alta del que ha escrit un mateix. Aquest moment és clau, ja que li permet saber a l’escriptor si ha aconseguit el seu objectiu de comunicar.
El model tradicional de les redaccions que s’encarreguen a les assignatures lingüístiques tenen un únic destinatari que és el docent. Crec que la clau ha de ser obrir el destinatari d’aquests textos i anar més enllà d’aspectes de cohesió i coherència. El model del taller d’escriptura és pràcticament impossible en aules amb vint-i-cinc alumnes, però en assignatures de reforç de quinze o vint sí que em sembla viable. Hem d’aconseguir que l’alumne experimenti si el seu text funciona, si el que ha escrit i està llegint comunica. Hem de buscar fórmules perquè l’alumnat ho comprovi i que, tot això, vagi més enllà de les assignatures de llengua. Comunicar amb èxit, aconseguir transmetre allò que volem dir no té res a veure amb el Català o Castellà.
