Cada alumne, un ordinador. La gran promesa digital sembla estavellar-se contra una realitat tossuda: menys esforç, pitjor comprensió lectora i una dependència creixent. És hora de fer marxa enrere?
L’objectiu era noble: modernitzar les aules, superar la bretxa digital i preparar l’alumnat per al segle XXI. El pla, conegut per tots: el model 1×1, un ordinador per a cada estudiant. Anys després, el balanç a l’educació pública és, com a mínim, preocupant. Lluny de crear aprenents autònoms i competents, la digitalització massiva de les aules ha obert la porta a la distracció, a l’aprenentatge superficial i, ara, amb l’arribada de la Intel·ligència Artificial generativa, ha posat sobre la taula un problema de fons: potser hem invertit milions d’euros en una eina que, a l’etapa de l’ESO, fomenta precisament el contrari del que pretenem: pensar menys.
1. El Miratge de la Digitalització: Més Accés, Menys Profunditat 🏜️
La premissa del model 1×1 era que l’accés il·limitat a la informació i a les eines digitals milloraria, per si sol, l’aprenentatge. La realitat, però, ha estat una altra. Hem confós l’eina amb la finalitat. Un ordinador a les mans d’un adolescent no és automàticament una porta al coneixement; sovint és una finestra oberta a la procrastinació i a la multitasca ineficient.
- El Repte: L’hàbit del “copia-i-enganxa” no és nou, però la digitalització l’ha convertit en la norma. El treball de l’alumne/a mitjà sovint consisteix a navegar per pestanyes, seleccionar fragments i ajuntar-los sense un procés real de digestió o comprensió.
- La Crua Realitat: Estudis internacionals ja alertaven, abans de l’explosió de la IA, que una major presència de tecnologia a l’aula no correlacionava amb una millora en els resultats de comprensió lectora o expressió escrita. De fet, en molts casos, la correlació era negativa.
2. La IA: El Combustible per al Foc de la Mínima Despesa Energètica 🔥
Si el “copia-i-enganxa” era el problema, la IA n’és l’accelerador exponencial. Per a una part significativa de l’alumnat de secundària, la IA no és un “assistent de pensament”, sinó un “substitut del pensament”. És la via ràpida per complir amb la tasca, obtenir una qualificació i passar a la següent pantalla.
- El Repte: La IA permet a un alumne generar un text coherent, una presentació estructurada o la resposta a una pregunta complexa en segons. Això no només evita l’esforç de cercar i sintetitzar, sinó que atrofia les habilitats fonamentals de l’estructuració d’idees, l’argumentació i la creació d’un discurs propi.
- L’Excepció que no confirma la Regla: És cert que un percentatge de l’alumnat, aquell amb més maduresa i motivació intrínseca, pot utilitzar la IA per anar més enllà. Però a l’ESO, on la funció de l’educació és assentar les bases del pensament crític i l’ètica del treball, no podem legislar ni programar pensant en la minoria més avantatjada. La realitat majoritària és que la IA s’està utilitzant per treballar menys.
3. La Contrareforma Pedagògica: Tornar al Paper i al Bolígraf? ✍️
Davant d’aquest escenari, posar en dubte la presència constant de dispositius digitals a l’aula no és ser tecnòfob, és ser pedagògicament responsable. Potser la solució no és una prohibició total, però sí un canvi radical de paradigma.
🟡 El problema no és la tecnologia, sinó la seva omnipresència i la manca d’intencionalitat pedagògica.
⚫ La Proposta d’Ideorum: L’Artesania Educativa. Proposem un model on la tecnologia no sigui l’entorn d’aprenentatge per defecte, sinó una eina específica per a tasques concretes, com un microscopi al laboratori.
- Prioritzar el Material Físic: Potenciem l’ús de dossiers en paper, la lectura en llibres, l’anàlisi de fonts impreses, la creació de mapes conceptuals manuals i l’escriptura a mà per organitzar idees. Aquestes accions impliquen un ritme i un procés cognitiu més lent i profund.
- Fomentar l’Oralitat i la Col·laboració Real: Dissenyem Situacions d’Aprenentatge que culminin en debats, exposicions orals sense suport digital, simulacions o creació de productes tangibles (maquetes, pòsters, línies de temps murals). L’avaluació ha de centrar-se en el procés, la col·laboració i la defensa argumentada de les idees, aspectes on la IA no pot intervenir.
- El Digital, amb Propòsit: Reservem l’ordinador per a moments concrets: la cerca d’informació inicial, l’edició d’un vídeo com a producte final o l’ús d’un software de simulació geogràfica. L’ordinador ha de ser una eina al servei del projecte, no la taula sobre la qual es fa tot.
🧭 Conclusió: Menys Pantalles, Més Connexions
L’arribada de la IA ha estat el senyal d’alarma definitiu que ens avisa que el camí de la digitalització massiva i acrítica a l’ESO era un carreró sense sortida. No ha millorat les competències fonamentals i ha creat una generació d’estudiants perillosament dependents de l’assistència tecnològica per a tasques bàsiques. És el moment de ser valents, de fer un pas enrere per poder avançar. Necessitem una “dieta digital” a les aules. Necessitem menys pantalles i més converses, menys clics i més pensaments, menys interfícies i més connexions humanes.
