Durant anys, la meva planificació de les classes de socials orbitava al voltant d’una frustració recurrent amb els llibres de text. Sentia que em faltaven eines. Els recursos quedaven desfasats ràpidament, les propostes d’activitats eren escasses i, sobretot, em sentia encotillat per una estructura rígida que no responia a les necessitats reals de la meva aula. Volia més personalització, volia poder marcar clarament el full de ruta de cada sessió i, sobretot, volia que els meus alumnes tinguessin un accés fàcil i universal als materials. La solució va anar prenent forma fins a convertir-se en el que avui és ideorum.cat: una plataforma web senzilla, directa i oberta, dissenyada per ser el nostre camp base.
🧭 La Brúixola Digital: Com Funciona una Sessió Típica
Cada classe comença de la mateixa manera: obro la pàgina web d’ideorum i la projecto a la pantalla digital. Aquest gest tan simple ho canvia tot. La web no és un guió tancat, sinó una brúixola que guia el meu discurs. Llegim junts la teoria, però no ens hi quedem. Aquesta lectura és el punt de partida per enllaçar amb els meus coneixements, amb anècdotes, amb altres recursos que sé que funcionen o, fins i tot, per debatre i qüestionar el que hi ha escrit. Una de les grans virtuts del format web és que és un organisme viu; si una part de la sessió no m’acaba de convèncer, la puc millorar a posteriori.
Per trencar el ritme i connectar amb el món real, sovint introduïm vídeos. La meva norma és clara: han de ser de mitjans validats, preferiblement de canals de notícies. Busco peces que no només il·lustrin el tema, sinó que el connectin amb l’actualitat. Si parlem de la Revolució Francesa, per què no veure imatges d’una revolta recent a l’altra punta del món? Aquesta connexió entre el passat i el present fa que la història deixi de ser una cosa llunyana i es converteixi en una eina per entendre el nostre propi temps.
✍️ El Diàleg Essencial: La Pantalla Inspira, la Mà Pensa
Després de la part expositiva, arriba el moment de l’acció. Aquí és on el banc de 9 activitats d’ideorum es converteix en un gran aliat per atendre la diversitat. Mai no les fem totes. Normalment, selecciono un mix de 3 o 4 activitats de diferents nivells de dificultat, depenent del temps que tinguem i dels objectius de la sessió. Els alumnes treuen els seus ordinadors per consultar la proposta, però aquí comença la part clau del mètode: les activitats no es fan a l’ordinador. Totes es fan a la llibreta.
Aquest diàleg entre l’ordinador i la llibreta és, per a mi, vital. La pantalla serveix com a font d’informació, com a finestra al coneixement. Però l’aprenentatge real, la digestió de les idees, es produeix a través de la mà. Crec fermament que ensenyar a escriure és ensenyar a pensar. En el món digital en què vivim, l’acte d’escriure a mà, d’estructurar les idees amb un bolígraf sobre el paper, és més revolucionari i necessari que mai.
🤔 La Veritat Incòmoda: Els Reptes del Món Digital
Aquest sistema, òbviament, no és perfecte. La seva principal dependència és el món digital. El model actual de dotar de portàtils tots els alumnes dels instituts públics és un forat negre de pressupost, i està per veure si es mantindrà o si es buscaran altres vies. El futur de la implementació digital a les aules és incert, i la imminent revolució de les IA transformarà per sempre el concepte de “llibre de text”. Hem d’estar preparats per adaptar-nos.
✨ L’Horitzó: Cap a un Futur Híbrid i Sostenible
Pensant en aquest futur, el meu somni per a ideorum és un model híbrid. Mantenir la web com a eina potent per al professor a l’aula, projectable i dinàmica, però complementant-la amb un dossier imprimible per a cada tema. Un document editable que puguem adaptar i que, un cop imprès, permeti als alumnes treballar sense necessitat de tenir un ordinador sempre obert. D’aquesta manera, preservem la flexibilitat digital del docent i garantim el treball manual i reflexiu de l’alumne. Perquè, al final, la tecnologia canviarà, però l’objectiu últim seguirà sent el mateix: donar eines als nostres alumnes perquè aprenguin a pensar per si mateixos. I això, avui com ahir, comença per agafar un bolígraf i enfrontar-se al repte de la pàgina en blanc.
