🤔 La Gran Pregunta: Per a Què Serveix Estudiar el Passat?
“No tinc temps per a l’actualitat, he d’acabar el temari”. És una frase que tots els docents de socials hem pensat o sentit. La pressió del currículum és real. Però sota aquesta pressió s’amaga un risc enorme: el de convertir la nostra matèria en un simple catàleg de fets passats, desconnectats de la vida dels nostres alumnes. Si no responem a la seva pregunta més important —”I això, per a què serveix?”—, estem perdent la batalla. Perquè, com a historiador, tinc una convicció profunda: estudiar el passat no és un acte gratuït; és l’única manera d’entendre la causalitat del present. I per demostrar-ho, hem de deixar que el present entri a l’aula.
🧭 El Viatge Inesperat: De la Notícia al Mapa
Treballar l’actualitat no és només “parlar de notícies”. És una oportunitat pedagògica de primer nivell. Quan sorgeix un tema complex com el conflicte a la Franja de Gaza, tenim un punt de partida per explorar conceptes fonamentals: Què és un Estat? Què són les fronteres? Quins són els drets humans? De cop, aquests termes abstractes del temari adquireixen una dimensió real i urgent.
Però el primer pas, el més bàsic i potent, és situar-nos. El gest d’obrir Google Maps a la pissarra digital i buscar el lloc on ha passat la notícia és transformador. Fem un “viatge” instantani. L’alumnat veu la distància, el context geogràfic, els països veïns. Aquest simple acte de geolocalització combat la desinformació i la desconnexió; fa que el món deixi de ser un concepte llunyà per convertir-se en un lloc real i tangible.
🔄 La Rutina Flexible: Un Mètode Pràctic
Per integrar l’actualitat de manera efectiva, intento seguir una rutina un cop per setmana, tot i que sempre l’adapto al ritme informatiu. El mètode es basa en la simplicitat i la participació:
- El Vídeo com a Detonant: Comencem amb una peça audiovisual curta, normalment d’un canal de notícies. El vídeo serveix com a font d’informació comuna i com a detonant emocional i intel·lectual per al que vindrà després.
- El Debat per a Diagnosticar: Després del vídeo, obrim un espai de diàleg oral. Aquest no és només un moment per comentar, sinó una eina de diagnòstic per a mi. M’ajuda a veure què pensen, quines idees preconcebudes tenen i, sobretot, quines són les seves fonts d’informació. Aquest és el moment perfecte per parlar de fake news, de la importància de contrastar fonts i de com es construeix el relat mediàtic.
- El Rastre a la Llibreta: Perquè la reflexió no s’evapori, sempre hi ha una part escrita a la llibreta. Normalment, es basa en una triple estructura: preguntes de comprensió (per assegurar que han entès els fets), de desenvolupament (per investigar i ampliar la informació) i d’opinió personal (perquè aprenguin a argumentar la seva posició de manera raonada).
⚖️ El Repte de Fons: Més Enllà de la Neutralitat
És evident que tractar temes actuals ens porta a territoris polèmics. El nostre paper aquí no és ser neutrals —això és una ficció—, sinó ser intel·lectualment honestos. La nostra missió no és donar-los una opinió tancada, sinó modelar davant seu com s’analitza un problema complex: escoltant totes les parts, basant els arguments en fets i respectant les opinions divergents. L’objectiu no és que pensin com nosaltres, sinó que aprenguin a pensar per si mateixos.
✨ La Raó de Tot Plegat: Entendre la Causa del Present
Connectar l’aula amb l’actualitat transcendeix el simple fet d’estar informat. És la culminació del nostre ofici. És demostrar cada dia la tesi fonamental de les ciències socials: que el present no sorgeix del no-res, sinó que és el resultat directe de les decisions i dels fets del passat. La història que ensenyem a les aules no pot ser un acte gratuït i nostàlgic. Ha de ser l’eina més potent que els donem per entendre la causalitat del món que els ha tocat viure i que hauran de transformar.
